NOM:
DATA:
LLENGUA CATALANA: LA POESIA GUIÓ 1. Gúspires de poesia: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/bestiari/index.htm 2. El mot i les seves connotacions 3. Poesia Visual: Joan Brossa 4. Poemes objecte i instal·lacions. Poesia urbana 5. Poema dadaïsta 6. Tirallonga dels monosíl·labs de Pere Quart. 7. La vaca cega de Joan Maragall 8. Recursos estilístics
1
GÚSPIRES DE POESIA Després de llegir diferents poemes i de veures que alguns parlen d’animals i que parlen de les seves vistuds i defectes, omple els espais en blanc que tens a continuació:
COLOMÍ
ELEFANT
L'home voldria …………….
De la …………… grisa
les teves ales de sang.
canons acerats,
No et paris, colomí …………..,
de les quatre potes
no …………… blanc, colomí.
pilars de ………….., popular bandera
PINGÜÍ Amant de la ………………, amb gregarisme rar, Com nosaltres ……………… les ribes de la mar.
de ……………… gran, de la pell gruixuda galtes d'………………, dels ullals de vori torres de pedant. MOSQUES I MOSQUITS
Conserva tanmateix el decòrum que ens …………….
La ……………….
i neda com un peix
diligent ens procura
amb …………… i armilla blanca.
una bèstia per a cada ……………... Si a les ………….. ja no piquen les mosques, hi ha els ……………., que treballen de nits.
Tots aquests poemes són de Pere Quart
2
EL MOT I LES SEVES CONNOTACIONS
ME SOBREN LES PARAULES Lamparetes (Antònia Font) Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa), me sobren paraules (vermut, patates, olives),
Mots que has trobat:
paraules molt curtes (pi), paraules molt llargues (esternoclestmastoideu), paraules molt fàcils (mamà), paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé. Me falten paraules per explicar què significa per jo. me falten paraules ... es diccionaris són plens de paraules gratis i certes. paraules d'amor senzilles i tendres. (Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tancava. i tenia ses dues cares de sa lluna. una blanca i s'altra obscura).
Imatges que se t’ocorren:
Me sobren paraules però no tenc res a dir (cadàver, pitufo), me sobren paraules, d'aquí a dos anys me retir. paraules molt lletges (nyu). paraules molt guapes (lapislàtzuli) paraules provisionals amb es accents girats. (Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tancava. i tenia ses dues cares de sa lluna. una blanca i s'altra obscura). (Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tancava.)
Vers que has escrit:
3
POESIA VISUAL: JOAN BROSSA Els poemes visuals que tens acontinuació són una mostra de l’obra del poeta Joan Maragall. Aquest deia que “La poesia visual no era un dibuix, ni pintura, sinó que era un servei a la comunicació”.
Molts dels seus poemes visuals que tens a conitnuació fan referència ales lletres de l’abecedari, a la música i al cinema. Mira’ls amb molta atenció i després el explica el que entens de cadascun d’ells i posa-li un títol.
4
POEMES OBJECTE I INSTAL路LACIONS. POESIA URBANA
5
POEMA DADAÏSTA
PER FER UN POEMA DADAISTA (Tristan Tzara) Agafeu un diari. Agafeu unes tisores. Trieu un article del diari que tinga la llargària que penseu donar al vostre poema. Talleu tot seguit amb cura cadascun dels mots que formen l'article i fiqueu-los en una bossa. Sacseu amb delicadesa. Traieu tot seguit cada retall, l'un darrere l'altre, en l'ordre que hagen eixit de la bossa. Copieu-los a consciència. El poema se us assemblarà. I heus ací "un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat encisadora encara que incompresa per la massa".
6
TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS DE PERE QUART Tirallonga de monosíl·labs Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull -ei, si pot ser-: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac -o un xic de sou i un xic de xec. I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel.
Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc. I un poc de joc -tres reis, dos nous. I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau. Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem. […] I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg.
Fes un llista de paraules amb un sola síl·laba. Després fes una altre llista de paraules de dues síl·labes. Tot seguit intenta fer versos amb monosíl·labs i versos amb paraules de dues síl·labes. Al final combina els dos tipus de paraules. Com t’és més fácil?
I un poc de mar i un xic de port. […] Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot. I a més, què vull?
I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit i un xic de cor i un poc de crit.
Un xic de seny.
I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro.
I un poc de sort.
I un poc de temps. I un xic de món.
I un poc de mort. I un poc de Vós.
Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit.
Ei, si pot ser.
I un xic de gos. I un poc de gas.
Del llibre Circumstàncies, 1968.
7
LA VACA CEGA DE JOAN MARAGALL Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. Joan Maragall (Poesies, 1895)
8
RECURSOS ESTILÍSTICS La llargada i la rima dels versos El ritme d'un poema ve derminat per la llargada (número de síl·labes) dels versos. Els versos més curts donen un ritme més ràpid i els mes llargs serveixen per donar la impressió de clama. “Salta, salta la tanca alta, salta, salta “Fa una lluna i una nit serena
el trampolí.
jo m'estic a la plaça de San Joan
Salta, salta
damunt les finestres cau la luna plena
la distància,
cau damunt la pica que la fa brillant”
salta, salta
Josep Maria de Segarra
i corre amb mi. Salta, corre, neda, xuta, rema, lluita, llança, para... Oh! l'esport on es juga a dret i a tort!” Ricard Creus
La repetició de sons a final de vers és el que es coneix com a rima. “Demano excuses a la faula antiga, si em desagrada l'avara formiga. jo em sento del cantó de la cigala, que les cançons no ven, les regala!” Giani Rodari/Miquel Desclot
L'enumeració és una figura poètica que consisteix a fer una llista de paraules per tal d'expressar alguna cosa. Es pot fer una enumeració d'objectes, d'animals, de qualitats...
“Al meu poble la gent compra al mercat, cada dijous, botifarres, llonganises, sardinetes, floricol.” Maria Dolors Pellicer
9
Es juga amb el so de les paraules
“Duc pa sec al sac, màssec on sóc i el suco en un suc [...]” Ricard Bonmatí
La personificació és una figura poètica que s'utilitza per atribuir accions i qualitats de persones a éssers inanimats. Al poema de “Vistes al mar” de Joan Maragall hi ha un presseguer que riu i brilla. “Vet aquí que la nit i el dia no s'han pogut enamorar, encara que els agradaria quan l'una ve, l'altre se'n va!” Joxan Ormazábal/Miquel Desclot
10