DANI COMAS “Jo competeixo només amb mi mateix”
T e x t A N N A MOSQUERA I BONDIA f oto s E L I ANA BARTOLOMÉ
2 EX T R A D i R · E N T R E V I S T A
Si el bike trial fos un esport més mediàtic, el rostre d’en Dani Comas seria tan reconegut com el d’en Fernando Alonso, en Rafa Nadal o l’Andrés Iniesta. Ha guanyat tot el que es pot guanyar i s’ha convertit en un heroi per a tots els aficionats a les activitats extremes. El secret del seu èxit? Sacrifici, entrenament dur, moltíssima il.lusió i la consciència que tots els factors que l’envolten influeixen en les seves victòries. Va parlar amb nosaltres just abans de fer-se amb el seu desè Campionat del Món, un guardó amb què culmina una carrera aclaparadora.
w w w . d i r . c at 3
Tot va començar quan, als 6 anys, vas anar a una exhibició de l’Ot Pi… Efectivament. El meu pare corria amb moto de trial, això era el que jo veia a casa i el que jo feia. Un dia vam anar a una exhibició de l’Ot Pi i vaig descobrir que es podia fer el mateix amb bicicleta. M’hi vaig enganxar de seguida. Què feia tant diferent la bici que et va atrapar? El fet que podia agafar-la molt més sovint. Amb la bicicleta podia sortir sempre que volia, sobretot entre setmana –només calia anar al parc–, i això feia que m’agradés més. En canvi amb la moto només podia practicar durant els caps de setmana. On vivies aleshores? A Gavà, com ara. Altres nens anaven a jugar a pilota mentre jo intentava fer el mateix que havia vist fer a l’Ot Pi. Els diumenges, però, seguia sortint amb la moto de muntanya, fins que va arribar el moment en què fins i tot els caps de setmana seguia preferint agafar la bicicleta. Al teu pare li va saber greu que deixessis la moto? No, perquè quan va veure que me’n sortia força bé i em divertia tant, ell també es va anar engrescant. Als 16 anys, quan vaig tenir la possibilitat de passar de la moto, ell mateix va dir que també li agradava més la bici, perquè era un esport més factible. Pel tema econòmic, la moto és molt més difícil de mantenir. I aquest també va ser un argument per decantar-me per la bicicleta. I vas començar a competir en bike trial quan tenies només 12 anys… Sí, als 12 anys vaig començar a competir per aquí Catalunya. Tot va venir perquè havia fet amics en el món de la bicicleta, fills d’amics del meu pare que també corrien amb bici. Poc a poc et vas picant i vols competir, t’agafa el “gusanillo”. I va ser tota una sorpresa, perquè en la meva primera competició vaig aconseguir quedar entre els tres primers i això em va motivar encara més. No vas tenir por que prendre’t-ho de manera més seriosa et restés diversió? Ni ho vaig pensar. Només tenia ganes de millorar i aprendre cada dia i això passava per competir. Com vas poder compaginar totes les competicions amb els teus estudis? Als 12 anys competia com a amateur. A partir d’aleshores vaig anar evolucionant més i més ràpidament, i als 14 anys vaig anar al Campionat 4 exTRA DiR · eNTReVISTA
“En l’esport, com en la vida, cada dia t’has d’anar superant”
w w w. D i R . c A T 5
6 EX T R A D i R 路 E N T R E V I S T A
d’Espanya on vaig quedar segon. I d’allà, al Campionat del Món. Als 16 anys va ser quan vaig viure el canvi més important. Vaig madurar, vaig pujar de nivell i vaig començar a competir en la màxima categoria. Normalment s’hi arriba quan tens 19 o 20 anys, però jo em vaig avançar. I per què creus que va ser? Per les ganes que hi posava, la il·lusió que tenia i les hores d’entrenament que hi dedicava. Tot plegat va fer que millorés molt. Tinc la sort de tenir-hi facilitat, també. I de comptar amb el suport dels meus pares, que em van ajudar moltíssim. Amb 16 anys ja estava competint amb els grans i vaig quedar subcampió d’Espanya. Va ser una sorpresa enorme i va ser aleshores quan em vaig plantejar què havia de fer: si dedicar-me a la bici o seguir amb els estudis, perquè compaginar l’escola amb tots els viatges que feia era impossible. Vaig triar i crec que no m’he equivocat… Amb 19 anys vas tenir una lesió i vas estar a punt d’abandonar. Què et va fer resistir? Van ser dos anys molt difícils. Als 16 anys havia guanyat el primer Mundial en categoria junior. I amb 18 havia aconseguit arribar a dalt de tot, ser
“Si hagués sabut com era d’important l’alimentació, hauria començat a vigilar-la abans” campió del Món en la màxima categoria. Arribes al teu objectiu, arribes a tenir-ho tot… I aleshores em vaig trencar la tríada: el lligament creuat anterior, els dos laterals i el menisc. Em va costar admetre que m’havia lesionat, que havia de passar per quiròfan i havia de parar. Em vaig operar, però vaig voler començar abans d’hora i em vaig tornar a trencar. I aquell sí que va ser el moment més dur de la meva carrera. Havia estat aturat durant un any i arrel d’allò havia de seguir parat com a mínim 5 o 6 mesos més. De fet, va ser un dels moments més durs de la meva vida.
Vas seguir preparant-te mentalment durant aquell temps per tornar a competir? Hi va haver de tot, molts alts i baixos. La segona vegada vaig entrar a quiròfan perquè tenia molèsties al genoll i quan vaig sortir em van dir que havien vist trencat el lligament creuat i que també l’havien operat. Se’m va caure el món a sobre. Vaig pensar que no voldria saber mai més res de la bici ni de la competició. Però van passant els dies i vas parlant amb la gent. La meva família em va recolzar molt i també la marca Monti i en especial l’Ot Pi. Aleshores comences a pensar que igualment t’has de recuperar i fer rehabilitació i veus que per una cosa així no deixaràs de fer el que més t’agrada. Allò em va fer madurar molt i em va fer molt fort psicològicament. Vaig saber treure’n la part positiva i això em va fer ser encara millor. Dius sovint que només competeixes amb tu mateix. Com entrenes la força mental? En qualsevol esport, el factor psicològic és fonamental. És com la vida, cada dia has d’anar superant-te, cada dia trobes pedres pel camí que has d’anar vencent. El que he d’intentar és ser cada cop més fort, mirar-me només a mi mateix, no mirar què fan o què no fan els altres. Jo he de ser el meu propi repte.
eN DANI cOMAS A LES XARXES si vols estar al dia de tots els campionats, reptes, rècords i activitats on participa el campió de bike trial, connecta’t: · www.danicomas.com · www.facebook.com/DaniComasBtrial · @danicomastrial
w w w. D i R . c A T 7
8 EX T R A D i R 路 E N T R E V I S T A
Què és el que diferencia doncs un veritable campió d’un esportista normal? El sacrifici. Tots els esports d’elit són molt sacrificats, perquè has d’entrenar moltíssim. I també has de deixar de fer moltes coses. Després, la pressió que tenim. Tothom espera que guanyis i que ho facis tan bé com puguis. Te n’adones que hi ha molta gent darrera teu que depèn de tu i això et fa madurar molt i voler superar-te.
“El gimnàs és una part bàsica del nostre entrenament” Tot això és el que et dius a tu mateix per aconseguir estar a dalt de tot? Sí, t’ho dius i ho veus. Jo, sobretot, el que intento és donar sempre el màxim. Si em guanya algú és perquè ho ha fet millor que jo i jo no he pogut fer més. Has treballat algun cop amb un coach esportiu? Vaig estar anant durant un any al CAR de Sant Cugat. A mi em va ajudar molt, però després ja vaig veure les pautes que havia de seguir i vaig decidir anar fent el meu propi camí.
I tens un entrenador, ara? Sí, tinc un entrenador físic que es diu Josep Maria Padullés. Amb ell programem tota la temporada, mirem quins són els pics en què he d’estar més alt de forma i ho anem controlant tot, perquè la temporada és molt llarga. Hem de preparar molt bé la pretemporada i el problema és compaginar l’entrenament amb els viatges, els actes i les exhibicions que faig a l’estranger. Com entrenes? Vas al gimnàs? Sí, vaig molt al gimnàs. És una de les parts bàsiques del nostre entrenament. El bike trial és un esport molt tècnic, però també molt físic. Hem de treballar molt la força explosiva, la força-resistència… Durant la pretemporada vaig uns quatre cops a la setmana al gimnàs i intento compaginar-ho amb ciclisme, BTT o, de vegades, sortides amb moto, per agafar una bona base. Durant la temporada vaig uns tres cops per setmana al gimnàs i fem diferents tipus d’exercici; el gym és molt important per a nosaltres. Vigiles la teva alimentació? Sí, ara molt. Al principi no li donava importància, perquè quan ets jove fas el que vols, vas tirant bé i no mires el que menges. Però si hagués sabut com n’era d’important, hauria començat abans.
w w w . d i r . c at 9
Quins canvis has notat? On més ho notes és en la resistència. És com un cotxe, que anirà diferent si li poses biodièsel o benzina súper 98. Ho notes quan vas al gimnàs, quan entrenes, quan et despertes, l’energia que tens durant el dia... La veritat és que l’alimentació és fonamental. A nivell de forma, què és el més important per un pilot de bike trial? El bike trial és un esport tan complet que ho has de vigilar tot: el tema psicològic, el tema fí-
sic, el que hi ha al teu voltant... I a mi m’agrada tenir-ho tot controlat. A nivell muscular, he de treballar totes les parts del cos: cames, braços, esquena… Tot influeix i com millor estiguis de tot, millor t’aniran les coses. Podries explicar als no entesos com funciona un campionat de bike trial? És exactament igual que el trial en moto, però amb bicicleta. Hi ha diferents categories: les de 1 0 EX T R A D i R · E N T R E V I S T A
nens petits són sobretot regionals, però també hi ha proves de Mundial per a ells. Després hi ha la categoria d’elit, la professional. Tenim diferents competicions durant l’any: el Campionat d’Espanya, el Campionat d’Europa i el Campionat del Món. Els pilots compaginem aquestes proves amb exhibicions, reptes i rècords. Com es puntuen les proves? Igual que el trial en moto. Has d’intentar fer els mínims peus possibles. Qui té menys punts és qui guanya. Tenim un recorregut delimitat per dues cintes, de dos minuts, i els obstacles ens van marcant el tipus de dificultat. Has d’intentar fer-lo amb zero peus. Si poses els peus a terra vas sumant, fins a cinc. Si en fas més de cinc o caus, quedes eliminat d’aquella zona i això va contant en la teva targeta. Quan dura la temporada? Del febrer o març fins a l’octubre. Durant els mesos d’hivern intentem descansar una miqueta, però al desembre ja comencem a preparar la pretemporada. Pots fer vacances, doncs? Ho intento! Abans en feia més que ara. Quan era més jove no havia d’entrenar tant i feia un mes i mig o dos de vacances. Ara, si en faig un ja puc estar ben content. I com són les teves vacances ideals? Doncs marxar fora, intentar relaxar-me al màxim, no entrenar gens, descansar… …i menjar el que vulguis! Sí, aquell mes estic lliure de tot! Es pot viure del bike trial? Jo tinc la sort de ser professional i visc gràcies a les marques, als patrocinadors. Sense ells seria impossible. A l’estranger, el bike trial és un esport molt més conegut i hi ha molts més professionals que aquí. A Espanya és molt difícil, i la situació que estem vivint actualment ho complica encara més. Però jo no em puc queixar, perquè he fet sempre el que m’ha agradat i des de petit m’he pogut dedicar al que volia. Poder viure d’aquest esport és tot un orgull per mi. Per què creus que en els darrers anys els esports extrems estan tenint tant d’èxit? Està clar que, aquí, del que més es parla és de futbol i una mica basquet i tenis, però la gent
UN PALMARÈS DE RÈCORD · · · · · ·
10 vegades campió del Món 6 vegades campió d’Europa 3 vegades campió de la Copa del Món 12 vegades campió d’Espanya 4 Rècords Guinness 3 Rècords del món
w w w. D i R . c A T 1 1 7
jove vol conèixer d’altres esports, s’està obrint una mica. En països com els Estats Units sí són més oberts i es bolquen en d’altres esports. Això de retruc ens afavoreix també a nosaltres. Però ens queda molta feina per fer i si els mitjans de comunicació en parlessin més ajudarien a fer que aquest esport nascut aquí fos encara més conegut. Així que el bike trial va néixer a Catalunya… Sí, el va crear en Pere Pi, fundador de la marca Monti de bicicletes. És un esport nascut aquí i la millor marca de bicis també. A més, ara tenim la sort que podem competir amb la selecció catalana, l’han acceptat per participar al Campionat del Món. Ja saps què faràs quan et retiris? Sí, sí, perquè ja començo a tenir una edat, tinc 32 anys i ja he de pensar en el meu futur. És llei de vida, els joves venen empenyent molt fort. Ho has d’acceptar, deixar pas a les joves promeses. El que faré serà alguna cosa relacionada amb el bike trial, col·laborant amb els joves o amb alguna marca de bicicletes, però relacionat amb aquest món, segur. Algun somni que et quedi per complir? Quan acabi la meva carrera esportiva en el món de les competicions, vull continuar fent exhibicions i
1 2 EX T R A D i R · E N T R E V I S T A
promocionant aquest esport tant com pugui, assolint rècords Guiness i plantejant-me nous reptes. I com funcionen aquests reptes? També es tracta de no posar peus? Sí. Per exemple, tinc en ment una cosa per l’any vinent: vull pujar alguns dels edificis més alts del món, un a Qatar, la Torre Eiffel, un altre a Xina... Són molt alts, eh! I com ho porta la teva nòvia que viatgis tant? Em recolza moltíssim, m’acompanya molt sovint, gairebé a tots els viatges ve amb mi. Ja et dic, m’agrada controlar-ho tot i és vital tenir a prop la gent que estimes quan estàs a l’estranger per poder sentir-te de la millor manera possible. Ja has pensat què passarà si un dia tens un nen i et diu que no li agraden les bicis? Doncs res! A mi mai em van obligar a res, em van donar sempre la possibilitat de fer el que volgués. Si tinc un fill i li agrada la bici, encantat; si no, doncs el recolzaré en el que li agradi. Això sí, m’agradaria que fes algun esport. Per acabar, vols afegir alguna cosa més? Des d’aquí voldria donar les gràcies als meus patrocinadors, que són els que fan tot això possible!