Poema
Cara, carona ben rodona amb una corona daurada i platejada. Quansevol et voldria i et cuidaria. Menjar et donaria cada dia i a la dutxa amb sab贸 anir铆es.
LARA HUERTA
EL GOS PERDUT Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. En Marc tenia un gos que es deia Gufi. Un dia en Gufi es va escapar i en Marc estava molt preocupat. El va anar a buscar i no el va trobar. Va anar a preguntar si l’havien vist. I ningú l’havia vist. L’endemà en Marc també va anar a preguntar i tampoc hi havia ningú que el conegués. Com que no el va trobar va dir que en volia un altre i la seva mare li va dir que d’acord, que sí. Quan van anar a comprar el gos, van veure un noi que portava un gos com en Gufi i un altre gos molt lleig. Llavors en Marc va veure en Gufi i en Gufi el va veure a ell. El Marc el va perseguir i en Gufi volia anar amb ell, però el senyor que l’havia trobat no ho volia, per que volia que en Gufi i la seva gossa tinguessin cadells. Però en Marc va corre molt ràpid i el va agafar.
Al final va tenir en Gufi i la seva mare va comprar l’altre gos i van tenir cadellets. ANNA VALLS
El llibre i la guineu Hi havia una vegada un llibre màgic. Sempre era molt feliç. Un dia va anar de viatge i es va trobar una guineu. El llibre li va preguntar: - On vius? I la guineu va contestar que vivia al bosc. Llavors la guineu va preguntar: - Tu t’avorreixes? I el llibre va dir: - Jo sí. I tú?. Vols anar a fer un vol.? I llavors la guineu va preguntar: - On anem?. -
Anem a un teatre de música! – va respondre el llibre.
L’endemà el llibre va preguntar: - Vols que et converteixi en músic? I la guineu va dir que sí. Llavors, li va dir les paraules màgiques. La guineu li va dir: “Gràcies!”; i va ser feliç per sempre més.
Martí Llanso
EL GOSSET Gos gosset gran o petitet, borda que borda negre,blanquet, amb taques o ratlles juga que juga, menja que menja carn i ossets passeja, passeja i dorm tot solet.
Mireia Aimerich
En Joanet i els bosc màgic Hi havia una vegada en un bosc màgic on hi vivia una família de gnoms. Eren quatre gnoms. En Joanet el fill, l’Helena la filla, en Josep el pare i la Montse la mare. Eren tots de color verd. Però un dia un drac que era molt gros i ferotge es va emportar l’Helena. Els pares d’en Joanet es van posar a plorar, però en Joanet va anar a buscar la seva germana Helena. Va pujar una torre molt alta i allà dalt es va trobar el drac. El drac li va dir que si li portava uns bolets màgics li donaria la seva germana. En Joanet tot decidit va anar a buscar els bolets màgics. Va haver de travessar rius i muntanyes fins que va arribar a una vall on hi havia un bosc màgic. En Joanet va entrar en el bosc màgic i de sobte van començar a ploure bolets màgics! En Joanet es va maravellar i els va començar a recollir. Va tornar cap a la torre altre cop creuant rius i muntanyes fins que va arribar. El drac li va tornar la seva germana. Els dos germans van anar cap a casa i tota la família va estar sempre contenta i molt orgullosa de que en Joanet hagués estat tan valent.
IGNASI AGUSTI
L’hort de l’avi Hi havia una vegada una familia molt pobre. Allà, en aquella casa mig destrosada hi vivien l’avi, l’àvia, el pare la mare i un fillet que es deia Joan. A fora només els podia alimentar un hortet, quan li anaven creixent els eciams, les pastanagues etc. Però quan van arribar els conills, aquests per la nit s’ho anaven menjant tot, i ni els avis ni els pares trobaven solució. - Tinc una idea!, va exclamar l’avi - protegirem l’hort amb fustes!. I així ho van fer, però tampoc van poder salvar la situació perquè el menjar es podria.
Com que a l’hort tampoc no tenien suficients llavors i ja no els podia alimentar, un dia l’avi i el pare van anar a la muntanya per pensar tranquilament i es van trobar una caseta. L’avi i el pare ho van anar a comentar a tots els de casa i van anar cap allá. Des de lluny la van mirar i no hi havia llum ni fum. Van entrar-hi i no van trobar ningú.
Al cap d’una estona van sentir una veu que deia: - Porteu-me llum, porteu-me llum…
Venia de la bodega i quan van baixar hi van trobar un vellet que tenia una
barba que li arribava fins als peus. Quan li van portar l’espelmeta que van trobar mig apagada, va dir: - Jo ja em vaig morir fa temps, però si no acabo de llegir aquest llibre, no podré morir tranquil. Ara que esteu aquí, me’l podré acabar de llegir tot.
Quan va finalitzar el llibre, el vellet va dir: - Aquí sota…
I al moment, el vellet ja havia desaparegut. Aleshores, van decidir obrir el bagul sobre el que el vellet estava descansant, i van trobar un munt de diners. Van intentar donar-li les gràcies, però el vellet ja no hi era i la familia estava molt contenta perquè es van poder comprar una casa amb un hortet ben maco, i per sempre més van menjar com Déu mana i van viure feliços i van menjar perdius.
DAVID CREUS
LA GRAVETAT
Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Era baixet i gordet d’ulls blaus, era gandul, vivia a Teià. Els seus pares volien que camines i fes excursions per fer exercici, així que el van apuntar a un agrupament d’escoltes. A la primera excursió, només havíen fet cent metres i ja estava cansadíssim. Quan va arribar a casa, es va tirar al sofà. En Pau coneixia a un inventor. Va anar a casa seva i li va demanar:-em podries fer un invent perquè no hi hagi gravetat? I ell en molt poc temps va fer un martell que treia la gravetat per una hora. Al cap de dues setmanes tenien una excursió, y se’n va anar content. Quan van començar l’excursió, va picar al cap de tots els seus
companys y van surtir tots volant. Ell pensava que sería fácil arribar, però va compendre que s’equivocava quan van arribar a França. Quan va passar l’efecte van tenir la sort de caure a sobre d’un autobús, que es dirigia cap a Teià. En Pau va aprendre que amb la gravetat no es juga i des d’aquell dia fa las excursions sense trampes, no vol que li passi una cosa d’aquestes.
FI DANIEL LOSADA
La Judit i la sirena Mariona
Hi havia una vegada una nena que es deia Judit. A la Judit li agradava molt les sirenes. La seva mare quan se n’anava a dormir li llegia un conte de sirenes. Un dia la Judit li va preguntar a la seva mare: mama que podria ser sirena? La seva mare li va dir que no, no les sirenes no existeixen. Al dia següent, la Judit va anar a la platja a fer un tom. Anava caminant pel costat del mar quan de sobte sent: Hola, com et dius? La Judit va veure una sirena al mar. Hola qui ets tu? Li va preguntar la Judit. La sirena li va dir, sóc la sirena Mariona. La Judit es va quedar bocabadada. Però si la meva mare diu que les sirenes no existeixen. Això es el que diu la teva mare, ¿però que em veus? I va entrar al mar. La Judit aquell dia s’ho va passar súper bé. Els dies següents després del col·legi anava a veure la seva amiga Mariona. Els encantava estar juntes. Un dia es van trobar una altre vegada i la Judit va dir que el dilluns ja era l’últim dia del col·legi i anaven de vacances d’estiu i que marxaven de vacances i que no es podien tornar a veure. La Mariona va començar a plorar i la Judit li va dir: No ploris que la meva iaia esta malalta i hem d’anar a cuidar-la. Es van despedir i van decidir que el proper estiu, si tot anava bé, es tornarien a trobar.
EVA RODRIGUEZ
LA MUNTANYA PELADA Hi havia una vegada una muntanya que no tenia arbres i per això li deien la muntanya pelada. Molt a prop, hi vivia un nen de nou anys que es deia Lluís. A en Lluís li agradava molt la natura. Tot sovint anava a passejar pels voltans del seu poble, on era tot ple, de vinyes, d’horts i d’estables. Però hi havia una cosa que no li agradava gens, i és que des de la seva habitació es veia la muntanya pelada. Un dia, mirant per la finestra, va decidir que la muntanya tindria arbres. Pensava i pensava, però no se li acudia res. Una tarda de primavera, en acabar els deures, la seva mare va dir que anirien a berenar a la muntanya. Així, que van agafar el cistell i van començar a caminar xino-xano. Van arribar cansats però de seguida la mare va repartir el berenar i tots es van asseure. Llavors, en Lluís li va preguntar.- Què has portat per berenar? I la mare li va contestar. -Fruita!!! En Lluís es va menjar el préssec i va deixar la llavor a terra. Va ser llavors quan va veure la solució. Si plantava els pinyols en surtirien arbres! Va decidir que cada tarda aniria a berenar a la muntanya i que portaria una fruita per poder plantar-ne la llavor. Però es va adonar que era imposible que ho fes tot sol. Al dia següent va explicar a tots els seus amics el que passava. Tots van voler anar cada dia a berenar fruita a la muntanya. A la primavera següent, van veure com per tota la muntanya començaven a créixer els nous arbres.
FI
Pau Carbonell
La papallona que no té colors En el país dels colors vius estava tot pler de color. Els arbres eren verds forts i estaven plens de fruita de tots colors, les cases eren de colors llampants: vermell fort, fúcsia, blau elèctric, turquesa. Tot era molt colorit. Entre els animals destacava una papallona que era blanca i negra. Les altres papallones no volien ser amigues seves i ella es sentia molt trista i sola. Un dia la papallona va decidir anar al bosc a veure si algú li podia donar-li els colors que ella volia tenir. Va trobar un conill i li va preguntar: - Em pots donar color? I ell li va respondre, - No sóc màgic, però si t’endinses al bosc segur que hi trobaràs una bruixa amb el nas de patata i uns ulls grans i blaus que t’ajudarà. La papallona va anar a veure si la trobava. Després de buscar i buscar la va trobar i li va preguntar educadament: - Que em pots posar colors? els que tinc són molt tristos, i cap papallona vol ser amiga meva. La bruixa li va respondre:
- Clar que si, jo t’ajudaré! ¿quins colors vols? La papallona va dir: - el rosa i el lila per les ales, i el blau al cos. La bruixa li va concedir el desig, i molt agraïda la papallona li va donar les gràcies a la bruixa. Tot seguit va anar a veure a les seves companyes, i els hi va ensenyar els seus colors nous. A partir d’aquell dia les altres papallones penedides pel que li van dir, li van demanar perdó i van ser amigues per sempre més.
Marta Ruiz
LA PILOTA Pilota, piloteta tu tan boniqueta pots ser blanca i negre. Els nens i nenes sempre et xuten i com que no t’enfades et boten alhora.
Jabou kanthe
La pilota que bota
En un petit bosc hi vivia una pilota que molt bota. De tant i tant botar va arribar a un castell, però es va punxar amb un rosell. Així va sortir volant i va arribar a casa d´un gegant i tots van ser amics i van menjar fredolics.
Josep Mª Salas
La tortuga La tortuga és petita, verda i bonica. És vergonyosa com una rosa. Quan la tortuga s’enfada sempre s’amaga, però quan la tortuga riu va cap al niu. Té una amigueta molt rodoneta, però un enemic molt esquifit. Les tortugues són així, i sempre ho seran però quan surti el sol contentes estaran. Marina Balaguer
LA TORTUGA Hi havia una un vegada un nen que li agradaven molt les figures de paper. Ell volia que tinguéssin vida pròpia. Un dia va caure un meteorit daurat. El nen encuriosit el va anar a veure amb una tortuga de paper a la ma. D' aquell meteorit va sortir un raig i la tortuga va comencar a moure's. El nen estava sorprés i content. Per fi s'havia complert el seu somni! Va tornar a casa. La tortuga era simpàtica,carinyosa, i ovedient. Pero necesitaba aigua. Ell li va posar aigua en una galleda. La tortuga estava feliç i el nen tambe. Al dia següent quan es va aixecar ,la tortuga era mes gran ,havia crescut cinc centimetres. I aixi passaven els dies. El nen cada vegada necessitava un lloc mes gran per posar la tortuga. Al final era ten gran que pesava dues tonelades,i tenia la logitut de 20 metres, La Tortuga no hi cabia a cap lloc. Li sortia la cua per la porta, el cap per la finestra. La van portar al mar i després el van portar a l'ocea i així es van haver de separar per sempre mes.
Robert Fernandez
L’AINA VOL UN CONILL! L’Aina és una nena que va a l’escola el Cim. Les seves amigues tenen molts animals conills, gossos, gats, hàmsters i fins i tot cavalls. Ella no té cap animal,tenia una tortuga però se li va morir, pobreta! A ella li agraden molt els animals, però el que més li agrada de tots és el conill. Cada dia l’ Aina els deia als seus pares que volia un conill i els seus pares sempre li contestaven: NO! Va provar de dir-ho a la seva àvia i ella li deia: Un cordill, perquè vols un cordill? Ja veieu que l’àvia de l’ Aina a part de ser velleta era una mica sorda. Com que no se’n sortia va demanar al seu avi : Avi em pots comprar un conill? Un setrill, perquè vols un setrill si ja en tenim un parell a la cuina? L’avi també era molt sord. Com que amb la família no se’n sortia va decidir demanar-ho als Reis. La nit de
Reis va anar a dormir molt nerviosa. És complirà el seu desig? Quan és va aixecar del llit no va veure el conill i és va decebre, però va trobar una nota que deia: Hola som els tres Reis Mags hem deixat el conill a fora perquè no sentíssiu soroll, i no us despertéssiu. Va anar a fora i va trobar un conill blanc amb una orella caiguda i l’altre dreta. En aquell moment queia una mica de neu i l’ Aina va pensar que li podria posar Neu. Però aleshores és va adonar que era un conill mascle, i que Neu era un nom femení. I encara pensant en la blanca nau que queia, se li va acudir que li posaria Floc. Els seus pares els hi va agradar, però els seus avis no entenien perquè li havien posat Groc, tan blanc que era.
Laia Almirall
P i m, pa f,p u m. Hi havia una vegada un nen anomenat Joan però tots els nens li deien patós. En Joan sempre quan tornava del col·legi els altres nens li començaven a dir:-Joan patós ,et mossegarà un gos. Sempre tornava plorant i es'que el seu problema és que sempre tenia que ensopegar amb alguna cosa o altre. El pobre Joan no tenia amics,però un dia va arribar un nen que es deia Micalo. En Micalo es va fer amic d'en Joan,però ells altres nens en veure en Joan i en Micalo tan amics els va entrar enveja i quan tornaven a casa els nens deien -mira el Micalo que ha fallat una divisió i tu Joan patós vigila que et mosegui el gos. Els dos nens no sabien que fer, no podien soportaro més. Un dia els dos nens van fer una aposta que consistia en atrabesar el pati que estava ple de deixalles,basals i pedres. Si guanyava en Joan tenien que deixar-los en pau però si perdíem enseguirien molestant-nos. En Joan per un pel cau però no. Va arribar al final i els va servir de lexicó. No pots jutjar a ningú si no ho saps.
Lluis Oliveras
LA VARETA MÀGICA Hi havia una vegada un nen que es deia Marcel que tenia una vareta màgica. Si li demanaves un desig amb totes les teves forçes te'l concedeix. En Marcel li va demanar un gran desig, que el seu pare es curés, doncs estava a l'hospital sense moure´s ja que havia tingut un accident de cotxe i es va donar un cop al cap molt fort i no reconeixia a ningú de la familia. En Marcel estava molt trist perquè anava a veure´l
i no li parlava ni li deia
rés. Va demanar uun desig a la vareta
i li va concedir
perquè ho va demanar amb totes les seves forçes i el seu pare es va curar.
Uns dies més tard l´Adrià, un company de la classe d´en Marçel que era un trapella va anar a casa d´en Marçel a jugar i quan es va enterar del que va fer amb la vareta màgica, li va robar de la seva habitació. L´Adrià corrents se'n va anar a casa seva per demanar-li el desig, va ser que tingués molts diners. La vareta que era més llesta que l´Adrià i sabia el que
havia de fer, va omplir casa seva amb diners de plàstic,llavors l´ Adrià va tornar a casa d´en Marçel amb la vareta màgica dient-li al seu amic que no funcionava. En Marcel li va explicar que la vareta concedeix desitjos a les persones que realment ho necessiten. En Marcel Va a tornar a tenir la vareta a la seva habitació i en Marcel i el seu pare van estar sempre bé gràcies a la vareta.
FÍ.
Alex Rodriguez