Revista Coses nostres. Abril 2018 by CEPA Ciutadella

COSES NOSTRES

núm. 12 - 3a època abril 2018 CEPA CIUTADELLA

Sumari

Editorial

Editorial . . . 2 Notícies breus . . . 3 Qüestionari Proust . . 4 Taller Menys és més . . 5 Ensenyaments Inicials . . 6 Reflexió contínua . . 7 Visita al museu . . . 8 Curs intensiu de dibuix . . 9 Taller d’artteràpia . . 10 Entrevista a Cristina Sandarrubia . 11 i 12 Llegenda de Sant Jordi . . 13, 14 i 15 Balls de saló Ferreries . . 16 i 17 Informàtica.. . . . 18 Qüestionari Proust . . 19 Matemàtiques . . . 20 Taller de creació de flors còsmiques 21 Reciclar és molt fàcil! . . 22 i 23 Balls de saló Ciutadella . . 23 Reciclam? . . . 24 Taller d’escriptura creativa . 25, 26 i 27 Contraportada . . . 28

El medi ambient a l'aula Durant el present curs el Claustre ha dedicat la formació en centres a la temàtica del medi ambient. Acompanyat per una tècnica del Fons Menorquí de Cooperació, ha fet un recorregut per una de les problemàtiques més importants a les quals ens enfrontam com a espècie humana. Conseqüentment, el centre ha pres consciència de la importància de les accions de reciclatge i d’aprofitament de residus que feim en el dia a dia. Per altra banda, en l’àmbit del professorat, s'han treballat recursos i metodologies per fer divulgació i conscienciació a les aules. L'exposició El medi ambient a l'aula, que podeu visitar als passadissos del centre, és una mostra de la feina feta durant el curs. Alguns dels articles de la revista també estan relacionats amb el tema.

Equip de redacció Juan Francisco Sebastián Pere Gorrias Samu Carreras Llorenç Forcada

Esperam que aquestes accions serveixin per avançar en aquesta problemàtica, tot i que és evident queda molt per fer...

Edita Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults Serveis Educatius de Menorca CEPA Ciutadella

Imprimeix: Lligall Art Gràfic Diposit legal: ME-405 2018 2

NOTICIES Sumari BREUS Teatre El grup d'iniciació al teatre des Migjorn Gran representarà dues obres el dia 28 d'abril a les 20.30 h al Saló verd des Migjorn Gran. Les obres es titulen "Paella de marisc" i "La foto".

Proves de nivell de català El CEPA Ciutadella va ser el lloc on, el passat 27 de gener, es van celebrar les proves de Català B1 organitzades per la Direcció General de Política Lingüística. Els examinands van ocupar vuit aules del centre. Esperam que la major part de participants aprovessin i aconseguissin el desitjat certificat.

Sortim al carrer Enguany l'Ajuntament organitza la fira Sortim al Carrer, prevista pel 5 de maig a la plaça del Born. Consisteix en una trobada de totes les associacions i entitats cíviques per posar en valor la tasca social i educativa que aporten a la societat. L'Escola d'Adults hi participarà amb diversos tallers i actuacions.

Exposició a Ferreries El proper dia 19 de maig està prevista la inauguració de l’exposició de les creacions que s’han fet en els diferents tallers d’oferta complementària. Hi esteis tots convidats!

Trobada de professorat El passat dimarts 20 de març, el professorat dels centres d’adults de Maó i Ciutadella es va trobar per fer una jornada de feina conjunta. Va ser una activitat molt profitosa que tenia per objectiu la redacció d’un manifest reivindicatiu que està previst que sigui enviat al Consell Escolar de Menorca.

Alumne intrèpid José Manuel González Fullana, alumne d’ESPA del CEPA, va participar a la prova Spartan Race celebrada a Mallorca el passat 3 de març. Va aconseguir una molt meritòria 2a posició i la possibilitat de participar al mundial d’aquesta modalitat esportiva. Les proves Spartan són competicions molt dures on es posa a prova la resistència física i psíquica dels participants. Enhorabona, José Manuel!

Qüestionari Proust A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La voluntat. B: Quina qualitat prefereix en una persona? M'encanten les persones que tenen una ment oberta i que em sorprenen. C: Què valora més dels amics? El fet que sé que sempre hi són, encara que faci mesos que no els/les hagi vist. D: Quin és el seu defecte principal? El perfeccionisme. E: En què prefereix passar el temps? Fent esport o ioga. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? No aprendre allò que la vida m'ensenya. G: Què voldria ser? Una persona íntegra i una bona docent. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Tenir traça amb les mans. I: On voldria viure? A l'illa del nord de Nova Zelanda. J: Quin color prefereix? El blanc. K: Quina flor prefereix? La margarita, per la seva senzillesa. L: Quin ocell prefereix? L'àguila, perquè té una visió àmplia. M: Quin nom (de noi i de noia ) prefereix? Mariona i David. N: Quin és el seu autor preferit? El paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga. O: Quin és el seu músic preferit? Sting, sense cap dubte. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? M'encanta el pintor renaixentista Botticelli i en Pacífic Camps (he,he). Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Batman. R: Quin personatge històric valora més? Com a home, Nelson Mandela, que va ajudar a acabar amb l'apartheid racial a Sud-àfrica. Com a dona, Hipàtia, una extraordinària científica d'Alexandria que va viure durant el segle V i que va ser brutalment assassinada. S: Què detestes per sobre de tot? El soroll interior i exterior. T: Com li agradaria morir? En pau, sabent que he après a viure. U: Quin és el seu lema? Una frase del científic francès Jean Pierre Garnier Malet: "No pensis dels altres allò que no t'agradaria que els altres pensessin de tu". 4

Quin és el seu defecte principal? El perfeccionisme

Taller Menys és més Les tres RRR El passat dimecres 14 de març l'alumnat d'ESPA va assistir al taller Menys és més organitzat pel Consorci de residus de Menorca i impartit per na Judith Morillas, de l'empresa Sa Xaranga. Ens van fer una presentació sobre la necessitat urgent de reduir els residus que generam al nostre dia a dia. Vam veure vídeos per comprendre el cicle de vida dels productes (compra, utilització, reciclatge) i, especialment, el procés de reciclatge que es fa a Menorca. També vam trobar consells i idees per reduir els residus que generam a casa i a l'escola. Finalment, vam fer un taller pràctic per reconvertir un tetrabrick en una cartera!

Van quedar molt polides Maria Belén Navarro és professora d’anglès!

Ensenyaments Inicials ¿QUIÉN SOY? A l’aula d’Ensenyances Inicials B de Ciutadella i Es Migjorn Gran aprenem a llegir, escriure i a xerrar. Durant aquest trimestre hem treballat les presentacions: diferents maneres de saludar, dir el nostre nom, demanar el nom dels altres, on vivim, edat, coses que ens agraden, coses que no ens agraden, aficions, comiats... A través de diferents acitivitats ens hem comunicat entre nosaltres i ara ens coneixem una mica més. El resultat final és un treball visual titulat:

“¿QUIÉN SOY?”.

Des de la matèria de Ciències Socials sabem que és molt important estar informats d’allò que passa al món i també al nostre entorn més immediat.

alumne/a que està estudiant 4t d’ESPA ha preparat una tasca que consisteix a realitzar una presentació amb suport digital (prezi, impress, power point, etc.).

Som conscients que no tenim accés a tota la informació de la complexa situació geopolítica actual, i que hi ha moltes coses que els diferents mitjans de comunicació nacionals i internacionals no ens expliquen. Això no és res nou, sempre ha passat al llarg de la història. Actualment, tenim l’avantatge de saber que tot està connectat i que podem conèixer gairebé tota la informació que busquem a través de les xarxes socials, Google, la premsa tradicional o digital, etc.

Però si ens mantenim atents, tindrem accés a un coneixement més ampli i podrem experimentar una visió més clara de tot allò que ens afecta. Consideram que és d’una impor tància vital prendre consciència que no ho podem controlar tot, però també sabem que aprendre i estar al dia ens pot proporcionar una informació que segurament ens ajudarà a desplegar la nostra opinió i integrar un criteri propi, la nostra veritat personal, que té una vàlua immensa. Aquestes qüestions gairebé filosòfiques són les que també tractam a la matèria de Ciències Socials. Per donar forma i aterrar el nostre projecte, hem desenvolupat una activitat en què cada 7

Els temes de reflexió han estat els drets i deures dels ciutadans, la Unió Europea, la denúncia d’alguna injustícia social, de política i administració... Per acabar, cada alumne/a ha exposat la feina de forma oral al grup-classe per engrescar un debat ple de riquesa i aprenentatge. El producte final de l’activitat ha estat un ventall ple d’idees i de notícies interessants. Esther Camps és professora de Ciències Socials

Visita al museo

El pasado 26 de febrero los alumnos y alumnas del grupo Acollida en castellà realizaron una visita al Museo Municipal (Bastió de sa Font). Realizamos la visita de la parte de la prehistoria de Menorca. Vimos las ánforas y vasijas encontradas en el litoral de Menorca. Aprendimos cómo era un poblado talayótico, qué es un talayot y su significado y algunos de los rituales y costumbres del período talayótico. Imaginamos cómo vivían los hombres y mujeres de aquella época. Nos enseñaron armas, herramientas, joyas y otros pequeños objetos de la exposición. Fue muy interesante y aprendimos muchas cosas.

Alumnes del grup d’acollida en castellà / Corín González és la professora d’acollida en castellà 8

Curs intensiu de dibuix Enguany hem fet a l’escola un Curs intensiu de dibuix, de la mà de Julieta Oriola. Van ser 5 sessions de 3 hores, en les quals els alumnes van aprendre i potenciar les seves habilitats en el dibuix, sempre sota la premissa que “tothom pot aprendre a dibuixar”. Adjuntam unes quantes fotografies per apreciar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Taller d’artteràpia L’artteràpia és una disciplina que té per objecte la integració emocional mitjançant els diversos llenguatges artístics. En l’artteràpia es posa en valor el potencial creador de les persones, es promou la iniciativa, l’autonomia i la confiança en les pròpies capacitats. Es possibiliten les condicions que posen a les persones participants en disposició de treballar amb les seves capacitats creadores per poder construir la seva obra, la seva realitat, a partir d’allò propi. Es propicia un espai de confiança, sostenidor, on cada participant es pot relacionar de forma íntima amb les seves produccions artístiques, sentint-les com a part de la seva identitat i, al mateix temps, com a obertura a noves formes de comunicació i de vincle. Fotos del Taller d’artteràpia, impartit per Joana Febrer

Entrevista a Cristina Sandarrubia

Aquí teniu la conversa que hem tingut amb ella:

Presentació: Na Cristina Sandarrubia és alumna d’ESPA a l'Escola d'Adults de Ciutadella, des de mitjan 2014, tot i que va començar a tenir contacte amb el món de l’ensenyament per a adults a Alacant, on vivia abans. Enguany titularà a la nostra escola i per això li volem retre un merescut homenatge, per ser un exemple d'esforç, ganes i superació personal, a més d'una persona meravellosa. Els hàbits d’estudi i la constància que ha mostrat per tal d’assolir el seu objectiu pensam que han de servir d’exemple per a tota la resta d’alumnes de l’escola.

1.- Com vas arribar a l'Escola d'Adults? Va ser gràcies al suport de la meva parella, que em va animar. Jo tenia moltes pors, no m’agradava l’institut i vaig deixar d’estudiar per això, perquè no m’agradava i era un desastre. Aleshores ell em va animar i vaig pensar “vinga va, ho provaré”. Tot eren pors, però és el que diu la meva parella, t’has de llevar del damunt les pors perquè no serveixen per res, i això vaig fer. I bé, gràcies a ell vaig començar. 11

2.- Quan vas començar? Vaig començar el 2014.

8.- Què suposa per tu el fet d’estar a punt de treure’t la titulació d’ESPA? Doncs un orgull per mi! Poder dir “ho he fet i ho he aconseguit” és una cosa que m’ha permès a la fi treure’m aquesta barrera de dir “no puc, no puc, no puc”... I estic molt contenta per tot l’esforç que he fet.

3.- Recordes com va ser el primer dia? Recordo que vaig passar molts nervis, no sabia a on venia ni què feia... Però després, un cop començades les clases, em vaig començar a trobar millor, i a mesura que vaig anar coneixent la gent les pors van desaparèixer a poc a poc i, bé, molt bé, en tinc un bon record.

9.-Tens algun projecte en ment a partir d'ara? Quin? A jo ara quan tingui el títol m’agradaria fer més cursos, aprendre, no sé, idiomes, informàtica... Vull avançar, fer més coses. No vull quedar-me aturada, sinó aprendre més coses per poder trobar una feina millor... Però seguir, seguir, això ho tinc claríssim!

4.-Quines dificultats has anat trobant pel camí? Bé, més que dificultats, algunes matèries. Les matemàtiques és una de les matèries que més m’han costat (ho sento molt per na Nuri!). Era l’assignatura en què menys traça tenia i ho vaig passar molt malament. Hi va haver un moment en què, fins i tot, plorava de ràbia i deia “que no en sé, que no ho sé fer, no ho sé fer...”. La meva parella m’ajudava i al final ho vaig aconseguir. Ha estat tot un repte que al final he aconseguit.

10.-T'agrada llegir? Tens alguna recomanació lectora que vulguis compartir? La veritat és que no. No m’agrada llegir, sóc sincera, ho sento, però no... Però s’ha de llegir, recomano que llegiu, però jo no ho faig...

5.- En algun moment vas estar a punt d’abandonar? No, la veritat és que no. He estat algunes vegades amb la moral molt baixa, però mai he dit “va, ho deixo perquè no puc!”. La veritat és que un cop passada la barrera de les matemàtiques no se m’ha passat pel cap deixar-ho mai. Sempre he pensat que havia de continuar cap endavant.

11.- Què li diries a algú que estigui pensant d’apuntar-se a l' Escola d'Adults? Que tinguin les idees clares, això sí, perquè hi ha gent que primer ve a una cosa, després no li agrada i canvia i torna a canviar... No, que sàpiga bé a què ve, que lluiti i que s’esforci perquè al final segur que ho aconsegueix. Si jo he arribat fins aquí, tothom pot fer-ho! Si hi poses ganes i dius realment jo vull fer això, fes-ho, que segur que te’n surts. Sempre s’ha d’anar endavant!

6.- Quin consell donaries a les persones que ara comencen a l’escola i vegin l’acabament molt lluny? El consell que els donaria és que per favor no es rendeixin d’entrada. Perquè molta gent fa això, quan no els surt a la primera pensen “va, ja me’n vaig, ja no aguanto”. No, no, que aguantin, que si jo puc, ells també poden i molt més!

Moltes gràcies pel teu temps. Un plaer. Marta Santafé és la professora de català Rossi Pons és l’orientadora del centre

7.- Tens alguna anècdota per contar del teu pas per l'Escola d' Adults? No, la veritat és que no. Que jo recordi, no. No en tenc cap.

Llegenda de Sant Jordi La llegenda de Sant Jordi conta que hi havia un rei molt estimat que tenia una filla molt bonica. Un drac que treia foc pels queixalls assolava les terres i exigia cada dia el sacrifici d'una persona per a satisfer la seva gana. Escollien la víctima a sorts, i un dia li va tocar a la filla del rei. Quan la princesa s'apropava al drac, que rugia ferotge, va aparèixer un jove cavaller. Era Sant Jordi, que, tot precipitant-se contra el monstre, li va clavar la llança al coll. El drac, vençut, va fer un crit terrible i va caure mort a terra. Una mica d'història Les arrels històriques de la tradició de Sant Jordi es remunten al segle XVIII. Al llarg dels anys s'ha consolidat com una festa tradicional i emotiva en la qual els enamorats s'intercanvien una rosa i un llibre. Per què es regalen llibres per Sant Jordi? Per Sant Jordi es compren i regalen roses i llibres. I per què és tradició regalar roses? Diu la llegenda que quan el cavaller Sant Jordi va matar el drac, de la sang va créixer una rosa vermella. El cavaller la va agafar i la va regalar a la princesa.

Però... i els llibres, d'on surten? Que potser el drac llegia una estoneta abans d'anar a dormir? O potser el cavaller feia de bibliotecari els caps de setmana? O era la princesa, que escrivia novel·les policíaques? Res de tot això! Resulta que el 23 d'abril és el Dia del llibre. I per què existeix un dia pel llibre? Doncs perquè a un escriptor i editor valencià que es deia Vicent Clavel se li va acudir, fa més de setanta anys, que seria una bona manera de difondre els llibres i la lectura. I pensant quin seria el millor dia de l'any per a fer la celebració, van triar el dia del naixement d'un geni de la literatura: Miguel de Cervantes, l'autor de Don Quijote de la Mancha. Aquest bon senyor havia nascut un 7 d'octubre i les primeres festes del llibre es van fer en plena tardor. Però com que amb fred i vent no venia gaire 13

de gust passejar i mirar paradetes de llibres, la festa no tenia èxit. Aleshores van buscar una altra solució: commemorar el dia de la mort de l'escriptor, que és justament el 23 d'abril! L'any 1995 la Unesco va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. I una altra coincidència: William Shakespeare, l'escriptor anglès més famós de tots els temps, també va morir un 23 d'abril. Refranys - Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig. - Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà. - Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres. - No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat. ... i ara un conte de Sant Jordi diferent!

La llegenda de Sant Jordi i el drac vegà Hi havia una vegada, un poble devastat per les flames, on els seus habitants vivien totalment aterrits. Un drac s’havia allotjat a les seves muntanyes, havia trobat una cova molt còmoda i, quan tenia gana, anava al poble i cremava teulades, bramava, i demanava menjar. Ja s’havia menjat les ovelles, no quedaven ni vaques ni porcs, i la gent s’havia tornat vegana per no morir de gana! Llavors el drac va demanar que el poble li oferís els seus habitants, si no ho cremaria tot. Amenaçava de cremar els camps de blat, els pomers i tot allò que el poble feia servir per menjar! Es moririen de gana! Estaven atemorits. Llavors el rei va cridar a tots els habitants del poble a palau, i es va fer una assemblea per resoldre com ho podrien fer. Van sortir moltes propostes, un munt de disbarats! El rei va proposar fer-ho a sorts entre tots els membres majors d’edat del poble. Tothom posaria el seu nom en un paper, i aquest paper seria dipositat en una caixa. Un cop per setmana es trauria un paper i aquella persona seria la es menjaria el drac. Tothom va posar el seu nom al paper, incloses la reina i la princesa, i també el rei i tots els cavallers. Com a mà innocent van triar un nen petit. Li van dir: “Agafa un paper de la caixa i li dones al rei”, i així ho va fer. El rei va obrir el paper, i se li va glaçar la sang. Tothom va veure la cara que feia, es va posar pàl·lid, semblava que

tindria un atac de cor. Va pronunciar el nom de... la princesa!!!! La reina es va desmaiar, i tothom va quedar compungit i alleujat al mateix temps. La princesa era l’única filla dels reis. Tothom la va mirar... però ella no tenia cara de por. La gent del poble van pensar “no sap el que li espera” però no ens enganyem, sí que ho sabia. Feia molt de temps que observava al drac, li feia respecte però hi havia quelcom en els seus ulls que li deia “aventu ra”. I és que, nois i noies, la princesa estava cansada del palau. Tot el dia tancada, brodant mantes i cosint. No li agradaven les festes ni els banquets, no li agraden els vestits llargs de princesa. L’única cosa que li agradava era la biblioteca, ja que allà hi havia llegit històries meravelloses, de països llunyans i gent estranya, allà somiava en veure món. Però cada vegada que demanava sortir del castell li deien que no, que no podia sortir perquè podria prendre mal. Ara tenia una oportunitat, podria sortir del castell. Bé, només hi havia un inconvenient: què faria amb el drac? Va arribar el dia i el poble va acompanyar la princesa. El rei i la reina ploraven desconsoladament, tot i que la princesa havia intentat calmar-los, explicar-los que tenia una idea, però la tractaven de boja i no l’escoltaven. Però ella no tenia por, tenia una idea! La comitiva la va deixar sola al prat on deixaven les vaques. Era la primera vegada que la princesa estava sola al prat, va olorar l’herba, però de seguida va sentir la pudor de sofre típica

dels dracs. Allà era, va arribar volant i es va plantar davant de la princesa. “Tu ets el meu dinar”, li va dir. I es disposava a clavar-li queixalada quan la princesa li va dir: -Vols dir que em vols menjar? Mira que jo no tinc gaire carn i encara menys greix. No és gaire bona idea, això de menjar-te la gent. -Per què? -Doncs perquè la gent té poca carn i molts ossos, i a més no n’hi ha gaire, si ho compares amb les vaques. De seguida se t’acabaran, i llavors què menjaràs? La cara del drac era un poema, era evident que no havia pensat quèmenjaria quan s’acabés la gent. -Si em deixes, et presentaré una font inesgotable de menjar. Fem un tracte, jo et faig un menjar boníssim i si no t’agrada, em menges a mi, et sembla bé?- el drac la va mirar estranyat, no entenia res, però no hi perdia gran cosa, així menjaria dues vegades. La princesa es va posar a cuinar, i què cuinava? Doncs de palau es va endur farina, pastanagues, carabassons i xampinyons. Endevineu què va fer? Li va fer al drac una pizza vegetariana!!! Poc s’imaginava el drac que allò pogués ser. S’ha de dir que la princesa feia unes pizzes boníssimes i el drac en va quedar tip i encantat. L’endemà la princesa es va

llevar a la cova del drac, i el drac li va dir: “Ara t’hauré de menjar a tu”; però la princesa li va fer un esmorzar de campió. Cereals amb fruita i suc de taronja. El drac al·lucinava, ho trobava tot boníssim! Així que la princesa li va dir: “Tu i jo vam fer un tracte: si t’agradava el menjar que et feia no em menjaries a mi, oi que t’ha agradat?”. El drac va fer que sí amb el cap. “Doncs ara has de complir la teva part i no em pots menjar”. Al poble ningú sabia res de tot això. Es va decretar el dol, els reis no sortien del castell, la reina no parava de plorar, la seva pobra nena menjada per un drac! Un dia, de cop i volta, els núvols es van obrir i va aparèixer un raig de llum que il·luminava la terra. A la base del raig de llum un hi havia un cavaller, sobre un cavall blanc, amb l’armadura lluent, l’espasa a la mà i una llança a l’altra. Amb el cap ben alt i una cua rossa sortint del darrere del casc. El rei i la reina el van veure des del balcó. En veu altra va dir: “Soc Sant Jordi, m’han dit que aquí teniu un drac”. De cop i volta un bri d’esperança va captivar el poble. “Digueu-me on para i aniré a matar-lo”. El rei el va fer entrar al castell, li va explicar on era la cova on havien vist el drac i li va demanar que si us plau hi anés de pressa, que hi havia la seva filla i que no volia pas perdre-la. El cavaller va córrer i córrer, bé, ell no, el seu cavall, que esperonat es donava tota la pressa que podia, i el cavaller preparava la llança, com si estigués a la batalla, i cridava quan va

arribar a la cova. Però va parar en sec. El que va veure no s’ho esperava, ni s’ho podia imaginar. La princesa i el drac estaven jugant a escacs davant de la cova. -Hola -digué la princesa- qui ets? -Soc Sant Jordi i vinc a matar al drac-. La princesa va mirar el drac. -I per què l’has de matar?, pobre drac! -Perquè es menja a les persones, o no? -Ah! Doncs ja no cal que el matis, li he ensenyat a cuinar. El drac és vegà, i ara ja no es menjarà ni les ovelles, ni les vaques, ni els porcs i molt menys les persones. Ja no cal que el matis. -Però...-va dir el cavaller, que deixant l’espasa a la funda i la llança al cavall, baixava disposat a xerrar amb aquella princesa estranya, que havia fet que un drac es fes vegetarià. La princesa va veure el cavaller ben desconcertat i una mica desanimat. -No et preocupis, cavaller. Per cert, m’agradaria venir amb tu a veure el món, ho vull conèixer tot. He llegit que hi ha un mar, i unes muntanyes molt altes ... El cavaller va entrar a la cova, i el drac i ell li van explicar a la princesa tots els mons llunyans amb una cervesa casolana feta allà mateix per la princesa.

Tots tres van programar un viatge, serien com unes vacances. Podrien anar a llom del drac i així podrien volar i veure més món. Un cop van decidir quin seria el primer lloc per visitar, van demanar al drac que es quedés a la cova i que fes les maletes, i Sant Jordi i la princesa van baixar al poble. El rei plorava d’alegria, i la reina va córrer a abraçar-la. Un cop a dins del castell es va organitzar una gran festa on tot el poble estava convidat. La princesa els va explicar la història que havia fet que el drac es fes vegà. La gent no s’ho podia creure, que valenta que havia estat la princesa!, que havia captivat el drac amb la seva pizza vegetal. Quan la festa va haver acabat i la princesa i Sant Jordi es van quedar sols amb els reis, els van explicar el seu viatge. Al principi el pare no hi va estar d’acord, però la princesa estava tan decidida que va saber que no la faria canviar d’idea. Li va donar uns consells i un mapa del món conegut. Així que l’endemà, la princesa, el cavaller amb el seu cavall blanc i el drac van marxar dient adéu amb la mà i tothom els va acomiadar amb un gran somriure. Adaptació del conte de Mireia Parés Guerrero Maria Josep Ferrà és professora d’Ensenyaments Inicials

Balls de salo Ferreries Lluís Fernández i Pepa Sena, gràcies per tants anys de balls! L'Escola d'Adults de Ferreries agraeix la disponibilitat, any rere any, d'en Lluís i na Pepa com a professors dels grups de balls de saló. Han estat moltes les parelles que han après amb l'ajuda i constància dels mestres els passos dels balls que ara dansen confiats.

NOS DESPEDIMOS Nuestra singladura como profesores de bailes de salón comienza allá en el año 2000 en la localidad de Fornells, donde 12 parejas comenzaron las clases con nosotros. Era una fría y ventosa noche de noviembre y no se veía un alma por las calles, pero llegamos a la Sala multifuncional, que nos costó encontrar, y allí comenzó todo.

Gràcies, Pepa i Lluís, per haver pogut comptar amb voltros!

Al año siguiente (2001) se añadió Es Mercadal, donde el primer día nos encontramos de "golpe y porrazo" con 26 parejas, por lo que tuvimos que dividir las clases en 2 grupos. Dos años mas tarde, 2003, se unió Ferreries, donde 15 parejas comenzaron a recibir nuestras clases. Así fue pasando el tiempo y uniéndose más alumnos, por lo que se tuvieron que realizar diferentes niveles para poder satisfacer a la multitud de gente que demandaba clases de baile, realizando 2 niveles en Ferreries y 3 en Es Mercadal, más Fornells, lo que hacía que cada año tuviéramos una media de 140 alumnos por temporada.

Article de comiat dels professors:

Al poco tiempo del inicio de los cursos comenzamos a viajar a la península a caballo entre Madrid y Barcelona, con el objetivo de recibir clases privadas para ir mejorando nuestra técnica, así como aprender nuevos bailes que demandaba el alumnado. Los bailes que durante unos años fuimos mostrando eran 8: blues, bolero, chachacha, foxtrot, pasodoble, rock, vals y merengue, pero con el tiempo y tras la demanda fuimos añadiendo algunos más como la bachata, el tango o la salsa, si bien estos últimos era más conveniente enseñarlos en talleres monográficos de al menos 4 semanas al ser más dificultosos en su aprendizaje.

Balls de salo Ferreries Han sido 18 años enseñando a bailar a cientos y cientos de alumnos, no sabríamos decir cuantos han pasado por nuestros... PIES, pero tras tanto tiempo llegó la hora de dejar paso a nuevas generaciones que vienen empujando y de las cuales estamos orgullosos de haber preparado durante 2 años a algunos de ellos para impartir futuras clases.

Ha sido un placer tras estos 18 años contar con tantos y tantos alumnos, que más que eso, se convirtieron en buenos amigos, con los que nos une una gran amistad. A finales de este mes de abril finalizamos en nuestro único bastión, Ferreries, lugar en el que actualmente impartimos este nuestro último curso.

Hace unos años ya dejamos de impartir clases en Fornells, recientemente hace 2 dejamos Es Mercadal y este pasado año dejamos Maó y Ciutadella, donde impartíamos monográficos de bailes latinos, principalmente, y Kizomba, el último ritmo que tan en boga está actualmente y que vamos a practicar año tras año al Algarve portugués y a diversos congresos. Como hemos dicho llegó la hora de dejar paso a nuevos profesores y dedicarnos a descansar un poco, que ya nos toca, y a disfrutar bailando nosotros.

Informàtica Els alumnes d’informàtica han col·laborat d’una manera divertida amb la present edició de la revista, cercant alguns acudits relacionats amb el món digital. L’activitat ha servit per crear una carpeta compartida i els alumnes hi han posat els acudits que més els han agradat trobats a internet. A continuació, hi ha alguns dels acudits que han seleccionat i que ens han semblat divertits. Agustí Olives, professor d’informàtica

Qüestionari Proust A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Podria dir que som tranquil. B: Quina qualitat prefereix en una persona? L'honradesa. C: Què valora més dels amics? La veritat. D: Quin és el seu defecte principal? Molts... E: En què prefereix passar el temps? Viatjant arreu. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? La mort d'algú proper.

Quin és el seu

G: Què voldria ser? Explorador

lema?

H: Quins dons naturals li agradaria tenir? La saviesa.

Viu la vida!

I: On voldria viure? A Menorca, però fent llargues temporades voltant pel món. J: Quin color prefereix? El verd. K: Quina flor prefereix? La flor de la lavanda. L: Quin ocell prefereix? El majestuós milà. M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Jordi i Gràcia. N: Quin és el seu autor preferit? Ryszard Kapuscinski. O: Quin és el seu músic preferit? David Carabén (Mishima). P: Quin és el seu artista (pintor...) preferit? Pablo Picasso i la seva abstracció. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? No en tinc cap, de favorit, però diria en Mortadelo. R: Quin personatge històric valora més? Mahatma Gandhi. S: Què detestes per sobre de tot? La hipocresía. T: Com li agradaria morir? Dormint a casa i sense haver patit greus malalties. U: Quin és el seu lema? Viu la vida!

Joan Camps Professor d’anglès des Mercadal

Matemàtiques QUANTES BOSSES DE FEMS CABEN DINS LA CLASSE?

A l’enquesta feta a classe surt que cada persona de mitjana produeix 5,6 bosses de fems al més (sense comptar els envasos de plàstic , vidre i paper). Sabem que una bossa de fems ocupa 25 litres. Hem mesurat la nostra classe i ocupa 76.800 litres.

Dins la nostra classe caben 3.072 bosses A Ciutadella viuen unes 30.000 persones. Cada mes es recullen unes 168.000 bosses de fems Necessitam 55 classes cada mes per emmagatzamar aquestes diexalles.

Conclusió: el rebuig ocupa molt d’espai. Intentarem:

REUTILITZAR RECICLAR REDUIR 20

Taller de creacio de flors còsmiques Taller de creació de flors còsmiques amb material reciclat El passat dimecres,7 de març els dos grups d’Ensenyances Inicials del capvespre varen participar en un taller de creació de flors còsmiques utilitzant bòtils d’aigua. El taller estava emmarcat dins el projecte de formació en centres “El medi ambient a l’aula”. El taller tancava les activitats que s’havien fet a classe respecte del medi ambient i que han quedat plasmades en l’exposició que hi ha al passadís del centre.

importar que els trossos fossin iguals. Una volta fets els talls varen començar a donar forma als trossos per mitjà de l’escalfor d’espelmes tenint molta cura de no cremar el plàstic. Quan varen acabar aquest procés, va ser l’hora de pintar. El procés de pintar és una mica delicat pel fet que la pintura és tòxica. Per tant, per fer-ho vàrem sortir al pati de quatre en quatre i amb mascaretes anaren pintant els trossos de plàstic de diferents colors. La pintura en esprai s’asseca ràpidament i així varen poder fer el pas següent, que va ser aferrar els trossos amb silicona i donar forma de flor.

El taller va estar dirigit per na Laura Marte, artista, que en tot moment va dirigir les diferents tècniques de creació. Ella ens va contar que l’objectiu del taller era crear unes flors còsmiques que, il·luminades amb llum negra, donaven un resultat espectacular. El material necessari per fer les flors va ser bòtils d’aigua reciclats, tisores, espelmes, pintura en esprai de diferents colors i barres de silicona per aferrar.

El procés de pintar és lent i no ho vàrem poder acabar tot, però sí que vam poder observar les flors acabades il·luminades amb la llum negra. El resultat va ser espectacular. En un proper dia acabarem la feina començada i podrem observar el jardí còsmic fet amb material reciclable que haurem realitzat. El taller va agradar molt a les participants. Van poder constatar que amb el material reciclat es poden fer coses ben polides.

Després de mostrar la tècnica, les participants varen començar a tallar els bòtils de plàstic, sense

Amador Alzina és professor d’Ensenyaments Inicials 21

Reciclar és molt fàcil! Al llarg del dia produïm una gran quantitat de residus que esdevenen un problema. Aquest fet s'ha convertit en un dels problemes principals que afecten la sostenibilitat del planeta. És molt difícil que canviem d'estil de vida i deixem de produir residus, però sí que podem implementar noves rutines. Hàbits tan senzills com el RECICLATGE! Per què reciclar? - Estalviarem materials, aigua i energia. - Reduirem l'emissió de gasos i substàncies contaminants que causen, entre d'altres, l'efecte hivernacle o contaminen l'aigua. - Disminuirem el volum de residus. - Preservarem l'entorn del planeta i millorarem la nostra qualitat de vida. - Reciclar és reflex de cultura i demostra ser conscients de la nostra responsabilitat social com a individus. Així idò, RECICLAR és molt important... I molt fàcil! COM RECICLAR ? MISSATGES I CONSELLS... DEIXA LES PLATGES I ELS CAMINS NETS, I ELS FEMS ALS CONTENIDORS! LES PILES AL CARRER NO! A RECICLAR! EMPRA PILES RECARREGABLES! LES VORERES DELS CARRERS NO SÓN PAPERERES NI CONTENIDORS DE FEMS! ELS CARRERS NETS I POLITS! L’OLI USAT PER CUINAR TAMBÉ ES POT RECICLAR! LES DEIXALLES I RESIDUS QUE FACIS A CASA ES PODEN RECICLAR! RECICLA LES LLAUNES DE BEGUDA! VAN AL GROC! ELS PAPERS I CARTRONS ES PODEN RECICLAR! VAN AL BLAU! RECICLA ELS BÒTILS DE VIDRE! VAN AL VERD! AMB LES PELLS DE FRUITA I VERDURA POTS FER COMPOST! ELS MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS NO ES TIREN AL CARRER! SÍ AL PUNT VERD! A COMPRAR AMB UNA SENALLA! ÉS MILLOR EMPRAR UN ENVÀS DE VIDRE QUE UN DE PLÀSTIC! EMPRA EL PUNT VERD! SEPARA ELS RESIDUS! REUTILITZA!!

RECICLA!!! 22

Alumnes de consolidació de català, Ciutadella Maria Josep Ferrà, professora d’Ensenyaments inicials

Balls de salo Ciutadella Cos sa, ment sana. Ballam! Sabem que el ball és una activitat lúdica que aporta molts beneficis al cos, ja siguin físics, emocionals i/o mentals. Tan necessari és tenir un cos sa per gaudir d’una ment sana, com tenir una ment sana per gaudir d’un cos sa. De la mà de n’Àngels i en Pol, l’Escola d’Adults ens ofereix la possibilitat d’exercitar el nostre cos i la nostra ment, oferint dos tallers de balls de saló. Ens trobam els divendres fosquet per aprendre a ballar. Cada parella que realitza aquesta activitat té les seves motivacions, ara bé, totes coincidim que passam una estona divertida amb grans moments mindfulness.

Reciclam? El passat mes de desembre vam passar una enquesta als alumnes d’ESPA i d’Enseynaments Inicials, per fer un estudi estadístic sobre què i com reciclen els nostres alumnes. Una vegada recollides el màxim nombre de dades possibles, i aprofitant que a 3r de matemàtiques estudiàvem com elaborar un estudi estadístic, vam ordenar les dades mitjaçant una taula de freqüències; després les vam representar mitjançant un gràfic i, finalment, vam calcular la mitjana aritmètica dels diferents tipus de materials reciclats: paper, plàstic, vidre, roba i oli. Els resultats van ser els següents:

Paper: 8,13 bosses

Oli: 2,03 bosses

Plàstic: 12,10 bosses

Roba: 0,54 bosses

Vidre: 3 bosses Posteriorment, ho vam debatre a l’aula i tots vam coincidir que SÍ, RECICLAM, però encara esteim enfora... hem de prendre consciència i intentar millorar. ENTRE TOTS ES POT! “El planeta és delicat como un vidre, si no el cuidam adequadament es romprà”. Pelagia Nkisogo “Entre tots podem fer un món millor, si reciclam correctament”. Lluís Torres “L’exposició ens ha servit per prendre consciència per ajudar el planeta”. Aina Zornoza Núria Anglada és professora de matemàtiques

Taller d’escriptura creativa Un Taller d'escriptura creativa breu no és més que un espai en el qual els participants ens enfrontam junts a aquest ofici, un poc esquiu, de suggerir i orientar les possibilitats de com envestir, engegar i fer avançar un text, amb més o menys fortuna. No és res més. Els apunts que hem treballat a les classes no són d'un taller en sentit estricte. No, més bé han estat una reflexió sobre el fet d'escriure. S'han donat pinzellades sobre els mecanismes a tenir en compte per construir un relat, ja sigui breu o extens: el personatge, el temps, l'espai, l'acció, l'estètica, la transgressió, la símbologia, la sorpresa, el lector, el relat, el conte, el microrelat... S'han llegit aquests aspectes genèrics, per donar-los a conèixer i per tenir-los en compte, i també hem llegit fragments d'escriptors, perquè dels referents és de qui més o menys aprenem. I naturalment, també hi ha hagut propostes de feines, ja que l'única manera d'aprendre l'ofici d'escriure és posar-se davant el paper en blanc i partir a ratllar. Entre tots els exercicis i els relats sorgits, que s'han llegit a l'aula, en deixam un petit tast: uns microrelats i un relat, però podeu llegir més narracions creades pels alumnes al bloc de l'escola. Cercau el recull que hem publicat a: http://escolaadultsciutadella.blogspot. com.es/ Lectors i potencials escriptors, us animam a gaudir de la lectura i a engrescar-vos en l'aventura d'escriure!

Cuando el autobús ya se alejaba, me di cuenta de que el hombre, al subir, se había dejado su maleta en el suelo. Sílvia Fuster Llorens De la fondalada d’una blavíssima mar emergia el silenci d’un projecte no reeixit. (Astral) Joan Guasch Bosch

Per dignitat Asseguda en aquell despatx es va oblidar de la tensió acumulada durant temps. A l'instant va entrar un home amb càlid somriure i aire paternal per començar l'entrevista. Quan va finalitzar, l'Adela va dirigir-se al cotxe, on l'esperava la mare. –Què?, com ha anat? –Bé, però he rebutjat la feina. –Com? –No vull fer la mateixa feina que un home i cobrar menys per ser dona. És que els meus exàmens eren més senzills?, o la carrera més curta? M'exigiran menys? –Si nosaltres, les dones, no valoram la nostra feina..., qui ho farà? Graziela Lleonart Escuer

Magdalena Pelegrí Moll 25

L'aliança El terra està banyat. És humitat? Ha plogut? Mir el cel. L'arc de Sant Martí. Colom ferit Font d'aigua. Miques al terra d'algun berenar perdut. El colom pica amb el bec al pa. Té la pota ferida. Surt el sol. Elisabet Navarro Gelabert

Callau, per favor És difícil trobar-se a un mateix, entre tanta gent, trobar la pau entre tants sorolls. Saber allò que un vol entre tantes veus, mantenir l'equilibri i no caure cap al buit que s'obre sota els teus peus. És difícil viure lluny del cel. Anna Maria Pons Andreu

Pensando en ti Si fuera poeta te escribiría unas letras y les pondría música y nacería una canción, que entrando por tus oídos llegara hasta tu corazón. Y con el pasar del tiempo un día, pasando por cualquier calle de nuevo la escucharías y te acordarías de mí, que un día escribí esta canción pensando en ti. Anna Maria Pons Andreu

Podem perdre de tot He perdut es ris. He perdut sa memòria. He perdut s’humor. He perdut s’amor. He perdut pes. He perdut vista. He perdut oïda. He perdut sa paciència. He perdut sa xaveta. Hem perdut s’amistat. Hem perdut ses amistats. Anna Maria Pons Andreu

Supe que las cosas iban a suceder rápido cuando la socialista hablando por teléfono dijo: “Ven ya o te fusilo”. Nunca tuve tanto miedo como cuando las ocas con su mirada dominaron el territorio. Cuando se inundó la casa tuve la sensación que reflejaba mi vida, ahora que todo está seco me pregunto si sucede igual en la vida. Selene Vera Salord

L’abraçada de ma mare Devia tenir devers quatre anys, quan va succeir aquell fet que em va quedar gravat a la ment per sempre més. Al pare devia fer un parell d'anys que l'havien destinat a la cantina de la Vall. Era a les trinxeres per si l'enemic entrava per la mar. Feia un parell d'anys que havia començat la Guerra Civil espanyola i de llavors ençà que venia el senyor Ametller per ajudar-nos amb les feines del lloc. Va ésser ell, quan va arribar a Son Pebre, que ens va dir que a Ciutadella hi havia hagut “sa girada”. En aquell moment vam seguir amb les nostres feines quotidianes al lloc, vam donar menjar a les benes, a les quatre gallines grosses, a dos matxos i a les vuit vaques que teníem. El senyor Ametller ens va transmetre la seva tranquil·litat. Era una persona ja gran i tenia un posat seriós. Els seus cabells eren grisos com els del padrí, les seves faccions eren dures, no era gaire alt i tenia un cos fort. Em donava confiança i seguretat anar al seu costat per ajudar-lo.

cun al seu lloc. Era una dona molt neta, organitzada, llesta i aclarida. El meu germà, en Pau, era al seu voltant, devia rodar els tres anys. Estava jugant amb les pedres i un parell de garrots que havia arreplegat del pati quan ma mare va agafar un cistell d'espart que havia fet l'avi Miquel per posar-hi figues seques, un càntir d'aigua fresca, un rosegó de pa i un bocí de sobrassada del porc de l'any passat. La mare ens va fer posar el sau i vam partir cap a una coveta a prop del camí d'anar cap a Maó. Vam traves sar de Son Pebre cap a Son Rata, ran del lloc dels Aljubs, fins que vam arribar a la cova a vint metres de la pleta molt ran del camí. El cor em bategava que semblava que em sortiria d'entre els pits. Per què ma mare ens portava allà? Li vaig demanar i ella em va contestar que havia sentit el clam dels homes com s'atracava i havia decidit anar a la cova per amagar-nos, tots tres, fins que l'eixam de gent i camions amb soldats hagués passat. Ella em va abraçar a mi i el meu germà, ens va besar al front i ens va dir: “Avui serà un dia diferent, farem un mosset aquí a la cova i també hi quedarem a dormir. Esperarem a demà, quan torni a sortir el sol, per seguir endavant!”. Jo em vaig quedar tranquil·let, vaig fer un mosset juntament amb el meu germà i ma mare i vaig pensar que demà seria un nou dia. Isabel Salord Bañón

De sobte, en passar per davant “ses cases” vam veure com la mare acabava d'emblanquinar la porxada. Ella estava ben entretinguda fent net i aclarint els ramells per tornar-los a posar cadas-

Recomanacions literaries

En La guerra de invierno la poesía es el testimonio, las huellas, lo descubierto en la aventura del viaje. Salir de una misma, llegar a un país extranjero, sentir el asombro, el alma de una tierra. Ese país es Finlandia. Y el poemario consigna destellos de ese viaje. Pero también es otro encuentro, otra plenitud que se confunde con la del paisaje: el amor.

Archivos estelares recopila las viñetas más populares de Flavita Banana. Poseedora de un trazo rotundo e inconfundible y una gran habilidad para retratar las alegrías y miserias del género humano, Flavita Banana lleva varios años haciéndonos llegar sus viñetas a través de las redes sociales y colaborando con medios como Smoda, Orgullo y Satisfacción o Mongolia.

Novela finalista del Booker Prize, La librería es una delicada aventura tragicómica, una obra maestra de la entomología librera. Florence Green vive en un minúsculo pueblo costero de Suffolk, que en 1959 está literalmente apartado del mundo, y que se caracteriza justamente por «lo que no tiene». Florence decide abrir una pequeña librería, que será la primera del pueblo.

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència.

Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames i una nota escrita a la boca: «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter.

L’Ernest, un publicitari d’èxit i entusiasta dels plaers de la vida, navega amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària en companyia del seu fill de set anys, el Marc, de la seva parella Sophie, i del petit Max, fill de la Sophie. Fa mala mar. Quan comença a pondre’s el sol, el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua.

El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada.