JAUME QUERALT «INTROSPECCIO»
MAIG 2015 CENTRE TARRACONENSE EL SEMINARI
La pintura de Jaume Queralt es la projeccio cosmica de l’esperit primigeni de la nostra terra que, com les arrels d’una planta, extreu la seva vitalitat del mes profund de l’esser, mes enlla de qualsevol con-
tingencia. Es una pintura que mai no deixa indiferent l’espectador, que sent la seva anima sacsejada pel vigor i el compromís de l’artista. La pintura de Jaume Queralt te quelcom d’inquietant, quelcom que ens interpel·la. Davant un dels seus quadres no diem simplement «Es bonic!», sino que restem en silenci, colpits per una emocio vibrant i encoratjadora. El silenci ens induira a pensar. Fruit d’aquesta reflexio, la inspiracio de l’artista ens portara a cercar pels racons mes amagats del
nostre interior respostes a preguntes que tenen a veure amb l’essencia humana i amb la seva vocacio per la transcendencia. Ens presenta reptes que sovint ni tan sols hem gosat plantejar-nos. Potser per aixo diria que es un bon comunicador de les seves inquietuds, que fem nostres. Per tant, no es un simple exercici de bolcar colors sobre una superfície, amb una tecnica depurada on es barregen harmonicament diverses tendencies, sino una manifestacio artística que va mes enlla d’un cert decorativisme, que tampoc es pot menysprear. La pintura de Jaume Queralt es un exposar sensacions, on cadascun de nosaltres hi veura un camí que ens guia vers les portes de l’infinit. Es com un ale vivificador de tot allo que portem adormit dins nostre i que l’Art, amb majuscula, ens desvetlla. Li agraeixo de cor que hagi acceptat exposar la seva obra al Centre Tarraconense El Seminari, ja que enriqueix el sentit i els espais d’aquest centre cultural i pastoral de l’arxidiocesi de Tarragona.
† Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Tarragona, 6 de maig de 2015
A tots els "Queralt 's Art Lovers" En la seva obra hi podem veure -per a comprendre-la- dues línies argumentals (la línia figurativa i l'abstracta) que es combinen, de vegades ajuntant-se (veient-se les dues), o dominant la una sobre l'altra (ocultant-se una d'elles), pero que sempre estan presents o que s'intueixen. El centre de la part figurativa es "la nostalgia humana " (vells, joguines trencades, nines, etc.), amb un
afany de sobreviure, re-neixer, de donar vida a allo que semblava haver-la perdut. Aixo ho podem veure en escenes fosques de cafeteries populars, en paisatges pobletans, o en els racons d'unes velles golfes on es troben les restes d'unes vides abandonades --Joguines, Nines-, i que l'autor tot i caracteritzant la seva antiguitat, les recrea, les actualitza donant-los-hi la dolçor i nostalgia d'una vida passada. En aquestes nines podem veure la seva cristal·lina dolçor femenina abandonada a les golfes, esperant que l'autor, amb ma delicada i afectuosa, les abrigui i els hi doni vida. De la mateixa manera les joguines mig destrossades i polsoses, esperen al nen que els doni vida usant-les. Resum, en l’aspecte figuratiu es dona una recreacio de tot allo usat, abandonat, d'allo que es -ha estat- símbol d'una vida, tot i que passada, no obstant, vida i records. Hi ha, per altra banda, la concepcio abstracta de la pintura, que traspassant el caracter individual i concret s'endinsa en l'essencia de la realitat. L'artista de llarg recorregut, com Jaume Queralt, (igual que l'intel·lecte huma -ex .: el nen veient la seva mare), passa del singular i concret al general, al concepte (ex. la maternitat), a l'essencia . Queralt va evolucionant cap a un mes enlla de l’art figuratiu, i amb una barreja d'espiritualitat, esoterisme, i abstraccio, transcendeix des de la imatge real a una abstracció, en la qual conflueixen la geometria, la simbologia i el concepte. Pero en aquesta evolucio del figuratiu, amb tintatges Vangogdians i impressionistes, cap a l'abstraccio, (anomenada per Queralt «esoterisme», per la seva barreja d'essencia, simbolisme, geometria i una necessitat d'iniciacio) hi ha un leitmotiv permanent: Allo HUMA. Sempre observem en la seva obra un retall, un símbol, una part de la figura humana eternitzada, La Nina de Queralt, sigui una galta, un front, uns ulls, unes mans, dits, etc., que tant representa la seva obra. Benvolgut Queralt’s Art Lover!, Desitjo que t’embeguis de l'obra de Jaume Queralt, i, sota el punt de vista que acabo d'exposar, la gaudeixis profusament i profundament. Antonio Piqué, catedràtic de Filosofia, jubilat. Psicoterapeuta, Jubilat.
100 x 100 cm. S/T Oli
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
160 x 130 cm. «4 mascares en la vida» Mixta
75 x 105 cm. «Connectats» Oli
75 x 105 cm. S/T Oli
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 300 cm. «D’una altra galaxia» Oli
75 x 105 cm. S/T Oli
100 x 100 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
160 x 130 cm. S/T Mixta
160 x 130 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
42 x 122 cm. «La mirada de Crist» Mixta
40 x 120 cm. «Mascares» Oli
100 x 100 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
85 x 115 cm. S/T Tinta xinesa sobre paper
85 x 115 cm. S/T Tinta xinesa sobre paper
130 x 160 cm. S/T Mixta
160 x 130 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
130 x 160 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
48 x 48 x 30 cm. S/T Caixa escultura, tècnica mixta
100 x 100 cm. S/T Mixta
180 x 41 x 41 cm. «Tarragona»
Jaume Queralt, biografia Neix a Tarragona l’any 1949, alumne de La Salle de la mateixa ciutat i tenint els seus començaments artístics a l'Estudi Taller de la Diputacio de Tarragona. L’any 1964 ingressa a l'Escola de la Massana de Barcelona, al temps que frequenta el Grup de Sant Lluc. Tambe es important el seu contacte amb Joan Serra amb qui estableix amistat. En els seus processos creatius utilitza tot tipus de tecniques i disciplines: des de la seva predileccio per l'oli, passant pel pastís, collage, aquarel·la, dibuix, gravat, fins arribar a l'escultura en fang, terracota, bronze... El propi Queralt manifesta la voluntat de «defugir la creacio insípida i merament decorativa. L'Art ha de comunicar, ha de transmetre, de lo contrari no te sentit i cau en la banalitat.» La seva gran creativitat i la intensitat amb que expressa les seves propies inquietuds i temors a traves de la pintura, tenen com a resultat una obra comunicativa, sensible, de vegades inquietant, que ens empeny a la meditacio, i provocant en l'observador una profunda introspeccio i necessitat d'arribar a questionar-se els fonaments mateixos de la propia essencia de l'esser huma. La seva obra es mou entre un expressionisme figuratiu i la abstraccio en la qual juga amb la simbo-
logia. En Jaume Queralt ha exposat de forma individual i col·lectiva en nombroses ocasions i el seu treball esta representat en col·leccions publiques i privades de tot el mon. Els paísos, sense voler ser exhaustiu, en que te molta obra son: Els Estats Units, Suíssa, Xina, Japo, França, Mexic... El 1978 s'estableix a l'Alforja, Baix Camp, Tarragona, poble on resideix i ha trobat l’entorn perfecte per donar curs a la seva creativitat.
Producci贸: Diputaci贸 de Tarragona Centre Tarraconense El Seminari
Disseny: offgallery Maquetaci贸: Anna Robert Fotografia: Pierre Grubius Impressi贸: Impremta Barnola