PRIETAS LAS FILAS
VIDA QUOTIDIANA I FRANQUISME
EXPOSICIÓ President de la Diputació de València Antoni Francesc Gaspar Ramos Diputat de l’Àrea de Cultura Xavier Rius i Torres Director del Museu Valencià d’Etnologia Francesc Tamarit Llop Comissariat Andrea Moreno Martín José María Candela Guillén Producció executiva José María Candela Guillén Assistència de producció Lara Pla Moreno Equip tècnic Estefanía Martínez Zaragoza Raquel Rivera Brisa, Sunsió García Zanón Unitat de Fons, Col·leccions i Restauració Jorge Cruz, Albert Costa, Pilar Payá, Emi Rueda, Isabel Álvarez, Nuria Gil, Llanos Iborra Biblioteca i Centre de Documentació Amparo Pons, Sergio Baggetto, Carles Penya-roja Difusió i Comunicació Francesc Cabañés, Mireia Campillos, Reme García, Francisco Alba Administració Manuel Bayona, Ana Beltrán
Objectes Museu Valencià d’Etnologia, Fons Municipal de Patrimoni Local de l’Ajuntament de Quart de Poblet, Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna, Associació Científica ArqueoAntro, Archivo Huguet, Col·lecció Sergio León, Col·lecció Felipe Mejías López, Col·lecció família Espinós Rodrigo, Col·lecció família Forriols Soler, Col·lecció família Moreno Martín Fotografies Fons Fotogràfic Municipal de l’Ajuntament de Quart de Poblet: Col·lecció família López Monzó, Col·lecció família Mares García, Col·lecció família Monzó Tomás, Col·lecció família Mora Luján, Col·lecció família Segura Martínez, Archivo José Huguet, Agencia EFE, Eloy Ariza Jiménez, Arxiu família Martínez García, Arturo Cervellera Moscardó Audiovisual Eloy Ariza Jiménez Emmarcació Quadre Manipulació i Conservació d’Obres d’Art Restauració de peces Emi Rueda, Isabel Álvarez, Nuria Gil Pintura Sebastián López Valero
Disseny expositiu i materials de difusió Rosa Bou, Kumi Furió
Traducció Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Bolt Traductores, Andrea Moreno Martín
Producció, impressió gràfica i muntatge Jesús Camarena Ripoll
Correcció de textos José Vicente Aguilar Sanz Robert Martínez Canet
Agraïments Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Quart de Poblet, José María Azkárraga, María Benito, Alejandro Calpe, Clara Colomina, Vicenta Espinós, Alejandro Forriols, Onofre Forriols, Neus Grafià, Inma Herranz, Javier Iglesias, Hèctor Juan, Azahara Martínez, Ángel Martínez, Miguel Mezquida, Pau Monteagudo, Santi Vallés
CATÀLEG Edició Museu Valencià d’Etnologia Coordinació Tècnica Robert Martínez Canet Textos Andrea Moreno Martín José María Candela Guillén Fotografies Hèctor Juan Sanmartín Imatges Fossa 113 Paterna: Eloy Ariza Jiménez Traducció de textos Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Andrea Moreno Martín Correcció de textos Andrea Moreno Martín José María Candela Guillén Robert Martínez Canet Lara Pla Moreno Disseny i Maquetació Rosa Bou, Kumi Furió Imprimeix Impremta de la Diputació de València © 2018 Museu Valencià d’Etnologia ISBN: 978-84-7795-807-9 DL: V 1523-2018
07
Una Patria, un Estado, un Caudillo
17
Franco manda, España obedece
27
Renovarse o morir
35
Los niños y las niñas de hoy serán los españoles del futuro
45
Hija, esposa y madre
55
España bajo palio
65
La política del terror
75
Bibliografía
Planta i perspectiva de distribució en sala de l’exposició Prietas las Filas. Vida quotidiana i franquisme Planta y perspectiva de distribución en sala de la exposición Prietas las filas. Vida cotidiana y franquismo
Una Patria, un Estado, un Caudillo Durant quatre dècades, Espanya va viure sota el govern del dictador Francisco Franco. La victòria del bàndol sublevat sobre l’exèrcit governamental de la República, l’1 d’abril de 1939, va instaurar un règim militar. Arrancava així l’etapa de la història recent d’Espanya coneguda com el franquisme. Com a ideologia, el franquisme va posar en pràctica un règim polític dictatorial i va defensar una concepció autoritària de l’Estat, que va acabar amb els principis democràtics de la sobirania popular i la separació de poders.
Durante cuatro décadas, España vivió bajo el gobierno del dictador Francisco Franco. La victoria del bando sublevado sobre el ejército gubernamental de la República, el 1 de abril de 1939, instauró un régimen militar. Arrancaba así la etapa de la historia reciente de España conocida como franquismo. Diari Avance, «La guerra ha terminado» València, 2 d’abril de 1939 59,5 x 45 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Diario Avance, «La guerra ha terminado» València, 2 de abril de 1939 59,5 x 45 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Como ideología, el franquismo puso en práctica un régimen político dictatorial y defendió una concepción autoritaria del Estado, que acabó con los principios democráticos de la soberanía popular y la separación de poderes.
07
Sèrie de postals Forjadores del Imperio Jalón Ángel, 1939 14 x 9 cm / Col·lecció José Huguet Chanzá Serie de postales Forjadores del Imperio Jalón Ángel, 1939 14 x 9 cm / Colección José Huguet Chanzá
El nou Estat franquista es va caracteritzar per l’existència d’un partit i un sindicat únic (Falange), i per controlar totes les esferes tant públiques com privades de la vida de la població. Es va basar en l’exaltació i el culte al líder (el Caudillo), el militarisme, l’adoctrinament de les masses i una violència i repressió revengista vers allò que van denominar l’«Antiespanya». El franquisme va conrear un nacionalisme espanyol excloent en el seu afany per coronar-se defensor de la pàtria i forjador del que es va denominar Movimento Nacional. Feixista, tradicionalista i conservador, el règim era obertament antirepublicà i anticomunista, i els missatges propagandístics que decoraven els carrers van coronar Franco com «el primer vencedor, al món, del bolxevisme als camps de batalla».
El nuevo Estado franquista se caracterizó por la existencia de un partido y sindicato único (Falange), y por controlar todas las esferas tanto públicas como privadas de la vida de la población. Se basó en la exaltación y el culto al líder (el Caudillo), el militarismo, el adoctrinamiento de las masas y una violencia y represión revanchista hacia lo que denominaron la «Antiespaña». El franquismo cultivó un nacionalismo español excluyente en su afán por coronarse defensor de la patria y forjador de lo que se denominó Movimiento Nacional. Fascista, tradicionalista y conservador, el régimen era abiertamente antirrepublicano y anticomunista, y los mensajes propagandísticos que decoraban las calles coronaron a Franco como «el primer vencedor, en el mundo, del bolchevismo en los campos de batalla». 09
Cartell declaració de Raimundo Fernández Cuesta Madrid, Servicio Nacional de Propaganda, cap a 1939 48,5 x 33 cm / Col·lecció Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València Cartel declaración de Raimundo Fernández Cuesta Madrid, Servicio Nacional de Propaganda, ca. 1939 48,5 x 33 cm / Colección Archivo General y Fotográfico de la Diputación de València
Cartell declaració de Ramón Serrano Suñer Madrid, Servicio Nacional de Propaganda, cap a 1939 48,5 x 33 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Cartel declaración de Ramón Serrano Súñer Madrid, Servicio Nacional de Propaganda, ca. 1939 48,5 x 33 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
El règim va fulminar qualsevol llibertat política o social i va defensar un centralisme uniformitzador que, en pro de la «Unidad de la Patria» i de la construcció de la seua «Nueva España», va instaurar la repressió lingüística contra l’ús social de les llengües cooficials, i va popularitzar lemes com «hablar la lengua del Imperio» o «hablar en cristiano».
El régimen fulminó cualquier libertad política o social y defendió un centralismo uniformizador que, en pro de la «Unidad de la Patria» y de la construcción de su «Nueva España», instauró la represión lingüística contra el uso social de las lenguas cooficiales, popularizando lemas como «hablar la lengua del Imperio» o «hablar en cristiano». Litografia Traslado de José Antonio Primo de Rivera José Segrelles, signada per l’autor el 31 d’agost de 1967 46,7 x 62,5 cm / Col·lecció privada Litografía Traslado de José Antonio Primo de Rivera José Segrelles, firmada por el autor el 31 agosto 1967 46,7 x 62,5 cm / Colección privada
Mostra d’encunys del règim Cap a 1940 / 14,5 x 21 cm Col·lecció José Huguet Chanzá Muestra de cuños del régimen ca. 1940 / 14,5 x 21 cm Colección José Huguet Chanzá
11
Foliscopi Cap a 1940 / Col·lecció José Huguet Chanzá Folioscopio ca. 1940 / Colección José Huguet Chanzá
Sèrie de postals de propaganda del règim Madrid, Instituto Nacional de Estadística, cap a 1950 10 x 15,5 – 15,5 x 10 cm Col·lecció José Huguet Chanzá Serie de postales de propaganda del régimen Madrid, Instituto Nacional de Estadística, ca. 1950 10 x 15,5 – 15,5 x 10 cm Colección José Huguet Chanzá
12
13
Franco manda, España obedece Acabada la guerra, en una Espanya de fam, estraperlo, racionament i afusellaments, el franquisme va consolidar el seu poder i va fonamentar el règim en tres pilars: la Falange o Movimiento Nacional, l’exèrcit i l’Església que, de manera omnipresent, guiaren i modelaren la vida de tota la societat espanyola.
Setembre, 1939. Cartells de Franco als pobles espanyols en acabar la Guerra Civil. Dos xiquets alcen el braç en salutació feixista davant d’un cartell amb la imatge del cap d’Estat, Francisco Franco, on es llig: «Franco, Caudillo de Dios y de la Patria. El primer vencedor en el mundo del bolchevismo en los campos de batalla». Còpia digital. Agencia EFE. Septiembre, 1939. Carteles de Franco en los pueblos españoles al terminar la Guerra Civil. Dos niños alzan el brazo en saludo fascista ante un cartel con la imagen del jefe de Estado, Francisco Franco, en el que se lee: «Franco, Caudillo de Dios y de la Patria. El primer vencedor en el mundo del bolchevismo en los campos de batalla». Copia digital. Agencia EFE.
El franquisme i la seua doctrina van entrar de ple en cadascuna de les esferes de la vida quotidiana a través d’una maquinària posada al servei de la vigilància i l’alliçonament, i van impregnar fins l’acte més ínfim del dia a dia.
Acabada la guerra, en una España de hambre, estraperlo, racionamiento y fusilamientos, el franquismo consolidó su poder cimentando el régimen en tres pilares: La Falange o Movimiento Nacional, el ejército y la Iglesia que, de manera omnipresente, guiaron y moldearon la vida de toda la sociedad española. El franquismo y su doctrina entraron de lleno en cada una de las esferas de la vida cotidiana a través de una maquinaria puesta al servicio de la vigilancia y el aleccionamiento, impregnando hasta el más ínfimo acto del día a día.
17
Cartell de la novellada organitzada per l’Exèrcit de Llevant València, Julio Derrey, 3 de maig de 1939 / 242 x 115 cm Col·lecció Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València Cartel de la novillada organizada por el Ejército de Levante València, Julio Derrey, 3 de mayo de 1939 / 242 x 115 cm Colección Archivo General y Fotográfico de la Diputación de València
18
Col·lecció d’emblemes de solapa d’Auxilio Social Dècada de 1940 Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Colección de emblemas de solapa de Auxilio Social Década de 1940 / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Els símbols, lemes i principis del Movimento Nacional van formar part de la quotidianitat de l’Espanya de Franco: el recordatori constant de la victòria es va far patent a carrers i places amb les noves nomenclatures i la construcció de monuments i homenatges als «caiguts per Déu i per Espanya». Falange, com a partit únic, amb els seus òrgans d’enquadrament diversificats (Sección Femenina, Frente de Juventudes i Sindicato Vertical, entre d’altres) va monopolitzar la propaganda, la censura i el control de l’oci, l’economia, la informació, l’educació i, fins i tot, les relacions exteriors de l’Espanya de Franco. No obstant això, en el franquisme, malgrat l’existència de diferents famílies polítiques, va destacar el personalisme del seu líder, el Generalísimo, que va aglutinar tot el poder a les seues mans i el va legitimar, en nomenar-se «Caudillo de España por la gracia de Dios».
Bitllet de la Loteria Nacional Madrid, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, 1957 10,5 x 19 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Boleto de la Lotería Nacional Madrid, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, 1957 10,5 x 19 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Los símbolos, lemas y principios del Movimiento Nacional formaron parte de la cotidianidad de la España de Franco: el recordatorio constante de la victoria se hizo patente en calles y plazas con la propia nomenclatura del callejero y los monumentos y homenajes a los «caídos por Dios y por España». Falange como partido único, con sus diversificados órganos de encuadramiento (Sección Femenina, Frente de Juventudes, Sindicato Vertical, entre otros) monopolizó la propaganda, la censura y el control del ocio, la economía, la información, la educación e, incluso, las relaciones exteriores de la España de Franco. No obstante, en el franquismo, pese a la existencia de distintas familias políticas, destacó el personalismo de su líder, el Generalísimo, que aglutinó todo el poder en sus manos y lo legitimó, nombrándose «Caudillo de España por la gracia de Dios». 19
Col·lecció de segells amb l’efígie de Franco 1940-1960 / Col·lecció família Moreno Martín
Cupó de racionament 1939 / 7,5 x 19 cm Col·lecció José Huguet Chanzá
Colección de sellos con la efigie de Franco 1940-1960 / Colección familia Moreno Martín
Cupón de racionamiento 1939 / 7,5 x 19 cm Colección José Huguet Chanzá
Passaport amb indicació dels països prohibits València, 27 de juliol de 1973 / 14,5 x 20 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Pasaporte con indicación de los países prohibidos València, 27 de julio de 1973 14,5 x 20 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
20
La seua persona encarnava així el destí de la pàtria, en convertir-se’n tant en guia polític com espiritual. I l’adhesió a la seua obra i persona va ser per a molts inquebrantable, com va expressar Carrero Blanco. L’escola i la religió van servir en aquesta formidable empresa d’assumpció col·lectiva dels valors del règim, i van normalitzar a través de les emocions allò que la força de la imposició no podia aconseguir. La cadena de comandament es concretava de manera jeràrquica: «en casa, mandaba el padre; en la escuela, el maestro; en el pueblo, el alcalde; en la provincia el gobernador y en España, Franco». I els missatges per aconseguir-ho eren basts i poc subtils, encara que efectius: «Los españoles tenemos la obligación de acostumbrarnos a la santa obediencia» (Así quiero ser, 1940).
Su persona encarnaba así el destino de la patria, al convertirse tanto en guía político como espiritual. Y la adhesión a su obra y persona fue para muchos inquebrantable, como expresó Carrero Blanco.
Salconduit València, Direcció Superior de Policia, 22 de setembre de 1944 / 16 x 11 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Salvoconducto València, Jefatura Superior de Policía, 22 de septiembre de 1944 / 16 x 11 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
La escuela y la religión sirvieron en esa formidable empresa de asunción colectiva de los valores del régimen, normalizando a través de las emociones lo que la fuerza de la imposición no lograba conseguir. La cadena de mando se concretaba de manera jerárquica: «en casa, mandaba el padre; en la escuela, el maestro; en el pueblo, el alcalde; en la provincia el gobernador y en España, Franco». Y los mensajes para conseguirlos eran burdos y poco sutiles, aunque efectivos: «Los españoles tenemos la obligación de acostumbrarnos a la santa obediencia» (Así quiero ser, 1940). 21
Franco atorga el premi Destreza en el Oficio a Salvador Martínez Camilo, treballador de l’Empresa Nacional Elcano Madrid, 1959 / 18 x 24 cm Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet Franco otorga el premio Destreza en el Oficio a Salvador Martínez Camilo, trabajador de la Empresa Nacional Elcano Madrid, 1959 / 18 x 24 cm Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
22
Carnet de la Central Sindical Nacionalista València, 1 de desembre de 1939 / 12 x 8 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Carnet de la Central Sindical Nacionalista València, 1 de diciembre de 1939 / 12 x 8 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
La violència, la censura i l’adoctrinament van ser les eines principals de les quals es va servir el franquisme per a exercir el control i la domesticació social que requeria una dictadura. Els objectius eren, entre d’altres, aconseguir l’adhesió a la causa, fer callar les demandes de la població i eliminar qualsevol oposició al règim nou.
La violencia, la censura y el adoctrinamiento fueron las principales herramientas de las que el franquismo se sirvió para ejercer el control y la domesticación social que requería una dictadura. Los objetivos eran entre otros alcanzar la adhesión a la causa, acallar las demandas de la población y eliminar cualquier oposición al nuevo régimen.
Medalles civils atorgades per l’Instituto Nacional de Industria pels vint i vint-i-cinc anys de servei Cap a 1970-1975 10 x 4 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Medallas civiles otorgadas por el Instituto Nacional de Industria por veinte y veinticinco años de servicio ca. 1970-1975 / 10 x 4 cm Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
23
Aprenents de l’Empresa Nacional Elcano preparats per a assajar Quart de Poblet - Manises, 1961 / 9 x 13,7 cm Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet Aprendices de la Empresa Nacional Elcano preparados para ensayar Quart de Poblet - Manises, 1961 / 9 x 13,7 cm / Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
24
Aprenents de l’Empresa Nacional Elcano assajant Quart de Poblet - Manises, 1961 / 9 x 13,7 cm Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet Aprendices de la Empresa Nacional Elcano ensayando Quart de Poblet - Manises, 1961 / 9 x 13,7 cm / Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
25
Post amb sabó de sosa 6 x 24 x 48,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Tabla de lavar con jabón de sosa 6 x 24 x 48,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Llavadora portàtil Rola 47 x 26 x 15 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Lavadora portátil Rola 47 x 26 x 15 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Renovar-se o morir L’Estat franquista es va metamorfosar al llarg de les seues quatre dècades de vigència i va intentar camuflar-se en una Europa que mai no va tindre la determinació d’enfrontar-se-li, com sí va fer amb uns altres règims totalitaris. Així, l’Espanya de postguerra va viure un primer franquisme on el racionament (que va durar fins al 1952), l’autarquia, les porgues i la repressió van modelar una Espanya de rostres eixuts, d’exilis forçats, de silenci i de por. El 1946 es va produir una cridada d’atenció al règim quan, acabada la II Guerra Mundial, l’ONU va sol·licitar l’aïllament de l’Espanya de Franco dels concerts internacionals. A l’Europa del teló d’acer, l’anticomunisme de Franco
El propio Estado franquista se metamorfoseó a lo largo de sus cuatro décadas de vigencia intentando camuflarse en una Europa que nunca tuvo la determinación de enfrentarse a él, como se hizo con otros regímenes totalitarios. Así, la España de postguerra vivió un primer franquismo donde el racionamiento (que duró hasta 1952), la autarquía, las purgas y la represión moldearon una España de rostros enjutos, de exilios forzados, de silencio y miedo. En 1946, se produjo una llamada de atención al régimen cuando, acabada la II Guerra Mundial, la ONU solicitó el aislamiento de la España de Franco de los conciertos internacionales. En la Europa del telón de acero, el anticomunismo 27
Foguer 18,5 x 26 x 18 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
Olla a pressió Pronto Dècades 1960-1970 23 x 39 x 24 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
Hornillo 18,5 x 26 x 18 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
Olla a presión Pronto Décadas 1960-1970 23 x 39 x 24 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Molinet manual de cafè 18,5 x 18 x 9 cm / Col·lecció família Moreno Martín
Pot de Nescafé Oro Dècada de 1970 / 13 x 5,5 cm Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet
Molinillo manual de café 18,5 x 18 x 9 cm / Colección familia Moreno Martín
28
Bote de Nescafé Oro Década de 1970 / 13 x 5,5 cm Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
va exercir de salvavides, al qual es va aferrar el règim com a «Sentinella d’Occident». La dècada del 1950, amb la signatura de tractats amb els EUA i l’entrada en l’ONU o el FMI, rellançà Espanya com a país estratègic durant la guerra freda. L’Estat franquista es va sotmetre a un procés de canvi d’estil, on a través d’actuacions premeditades es maquillava la realitat i la naturalesa d’un règim que seguia responent a pautes antidemocràtiques. Així, amb el desenvolupisme dels anys cinquanta i seixanta, la societat espanyola va prendre aire per a poder sobreviure encara quasi tres dècades més de dictadura. El franquisme ranci en blanc i negre va deixar pas a un franquisme a color, en el qual arrancava la societat de consum i on les classes
de Franco ejerció de salvavidas al que se aferró el régimen como «Centinela de Occidente». La década de 1950, con la firma de tratados con EUA y la entrada en la ONU o el FMI, relanzó a España como país estratégico durante la Guerra Fría. El Estado franquista se sometió a un proceso de cambio de estilo, donde a través de actuaciones premeditadas se maquillaba la realidad y la naturaleza de un régimen que seguía respondiendo a pautas antidemocráticas. Así, con el desarrollismo de los años 50-60, la sociedad española tomó aire para poder sobrevivir aún a casi tres décadas más de dictadura. El rancio franquismo en blanco y negro dejó paso a un franquismo a color, en el que arrancaba la sociedad de consumo y donde las clases 29
30
Ràdio Minerva Dècada de 1930 44 x 24 x 36 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
Televisor Emerson Dècada de 1960 30 x 35 x 25 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
Radio Minerva Década de 1930 44 x 24 x 36 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Televisor Emerson Década de 1960 30 x 35 x 25 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Cartilla de racionament 1952 / 16 x 12 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet
Cartilla de descomptes comercials El Ahorro València, dècada de 1960 / 16 x 10 cm Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet
Cartilla de racionamiento 1952 / 16 x 12 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Cartilla de descuentos comerciales El Ahorro València, década de 1960 / 16 x 10 cm Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
mitjanes estalviaven anys per a comprar-se un televisor o un cotxe, com a icones clàssiques de l’èxit econòmic i social. No obstant això, en aquella Espanya de tecnòcrates, on l’Opus Dei havia menjat terreny a la Falange en les esferes de poder, i on els turistes estrangers van començar a desembarcar a la recerca de sol, gastronomia i preus assequibles, hi havia coses que semblaven que no anaven a canviar mai. Era una Espanya que rebia els Beatles a Las Ventas el 1965 i que, alhora, seguia sotmesa al paternalisme d’un règim opressor i antidemocràtic, que seguiria aplicant la censura i la pena de mort per motius polítics fins ja començada la dècada dels setanta.
medias ahorraban años para comprarse un televisor o un coche como iconos clásicos del éxito económico y social. Sin embargo, en esa España de tecnócratas, donde el Opus Dei le había comido terreno a la Falange en las esferas de poder, y donde los turistas extranjeros empezaron a desembarcar en busca de sol, gastronomía y precios asequibles, había cosas que parecían que no iban a cambiar nunca. Era una España que recibía a los Beatles en las Ventas en 1965 y que, a la vez, seguía sometida al paternalismo de un régimen opresor y antidemocrático, que seguiría aplicando la censura y la pena de muerte por motivos políticos hasta entrada la década de 1970.
31
El franquisme com a règim també va patir les seues crisis i les seues guerres internes. Però en totes va ressorgir victoriós el Caudillo que, amb gran recolzament i suport sociològic, va saber fins i tot dotar el seu règim de caràcter reial ja en 1947. Posteriorment va triar com a successor, a títol de rei, a Joan Carles de Borbó. Així, tot quedaria «atado y bien atado», com va puntualitzar Franco en el seu discurs del Nadal del 1969.
El franquismo como régimen también sufrió sus crisis y sus guerras internas. Pero en todas ellas resurgió victorioso el Caudillo que, con gran respaldo y apoyo sociológico, supo incluso dotar a su régimen de carácter real ya en 1947. Posteriormente eligió como sucesor, a título de rey, a Juan Carlos de Borbón. Así, todo quedaría «atado y bien atado», como Franco puntualizó en su discurso de la Navidad de 1969.
33
Los niños y las niñas de hoy serán los españoles del futuro L’educació franquista va ser una màquina perfecta d’adoctrinament polític i religiós. El règim va posar en marxa una política exhaustiva de porga i depuració del funcionariat, que va afectar milers de docents. L’Estat va delegar en l’Església i la Falange gran part de la tasca educativa. El Concordat amb el Vaticà, de 27 d’agost de 1953, deia:
Xiquetes al pati Quart de Poblet, col·legi San Vicente de Paúl, 1964 Còpia digital / Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet
La educación franquista fue una perfecta máquina de adoctrinamiento político y religioso. El régimen puso en marcha una exhaustiva política de purga y depuración del funcionariado, que afectó a miles de docentes. El Estado delegó en la Iglesia y la Falange gran parte de la tarea educativa. El Concordato con el Vaticano, del 27 de agosto de 1953, decía:
Niñas en el patio Quart de Poblet, colegio San Vicente de Paúl, 1964 Copia digital / Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
35
Retrat de Francisco Franco Dècada de 1960 74,5 x 56,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
Crucifix de paret 33,2 x 18,7 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Crucifijo de pared 33,2 x 18,7 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Retrato de Francisco Franco Década de 1960 74,5 x 56,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Cartilla d’escolaritat Gata de Gorgos, curs 1955-1956 15,5 x 11 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Cartilla de escolaridad Gata de Gorgos, curso 1955-1956 15,5 x 11 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
36
Art. XXVI.1. En tots els centres docents de qualsevol ordre i grau, siguen estatals o no estatals, l’ensenyament s’ajustarà als principis del dogma i de la moral de l’Església Catòlica. Els ordinaris podran exigir que no siguen permesos o que siguen retirats els llibres, les publicacions i el material d’ensenyament contraris al dogma i la moral catòlica. Art. XXVII.1. L’Estat espanyol garanteix l’ensenyament de la Religió Catòlica com a matèria ordinària i obligatòria en tots els centres docents, siguen estatals o no estatals, de qualsevol ordre o grau.
L’escola es va convertir en un instrument de propaganda i ensinistrament. Les normes del nou règim dictaven la reposició del Sant Crucifix, en un lloc preferent de l’aula, i la instal· lació d’un retrat de Franco i una imatge de la Mare de Déu, preferentment de la Immaculada Concepció. L’Estat, per raons «d’ordre moral i
Art. XXVI.1. En todos los centros docentes de cualquier orden y grado, sean estatales o no estatales, la enseñanza se ajustará a los principios del dogma y de la moral de la Iglesia Católica. Los ordinarios podrán exigir que no sean permitidos o que sean retirados los libros, publicaciones y material de enseñanza contrarios al dogma y a la moral católica. Art. XXVII.1. El Estado español garantiza la enseñanza de la Religión Católica como materia ordinaria y obligatoria en todos los centros docentes, sean estatales o no estatales, de cualquier orden o grado. Así quiero ser Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez, 1944 19 x 14 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Así quiero ser Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez, 1944 19 x 14 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
La escuela se convirtió en un instrumento de propaganda y adiestramiento. Las normas del nuevo régimen dictaban la reposición del Santo Crucifijo, en un lugar preferente del aula, y la instalación de un retrato del Caudillo y una imagen de la Virgen, preferentemente la Inmaculada Concepción. El Estado por razones de «orden moral y de eficacia pedagógica»,
37
Nueva España. Lecturas para la infancia, Alejandro Manzanares Logroño: Editorial J. Jalón Mendiri, 1942 / 21,5 x 16 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Nueva España. Lecturas para la infancia, Alejandro Manzanares Logroño: Editorial J. Jalón Mendiri, 1942 / 21,5 x 16 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
Cartilla silabario español. Segunda parte, E.P.E. Barcelona: Industrias Gráficas Seix y Barral Hermanos, 1957 21,5 x 16 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Cartilla silabario español. Segunda parte, E.P.E. Barcelona: Industrias Gráficas Seix y Barral Hermanos, 1957 21,5 x 16 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Bloc de làmines acolorides de l’escut franquista i els seus símbols dècada de 1950 33,5 x 22,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Bloc de láminas coloreadas del escudo franquista y sus símbolos década de 1950 33,5 x 22,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
38
d’eficàcia pedagògica», va instaurar la separació per sexes a les aules i l’obligatorietat de les assignatures de Religió i de Formació de l’Esperit Nacional, que inculcaven els principis de la doctrina falangista. Una educació nacionalista i religiosa que no formava ciutadans, sinó súbdits creients i patriotes, que assumien la jerarquia del règim i la defensaven gairebé com una religió o un culte d’estat: «La Escuela en nuestra Patria ha de ser esencialmente española. Y en este aspecto, la Ley se inspira en el punto programático del Movimiento Nacional por el que se supedita la función docente a los intereses supremos de la Patria» (Preàmbul de la Llei d’Ensenyament Primari, 18 de juliol de 1945).
Des de primària fins als estudis universitaris, l’ensenyament es va fonamentar en els valors del règim i en una «recatolització», basada en
Visita de l’arquebisbe Marcelino Olaechea a una aula Quart de Poblet, escola nacional Ramón Laporta, 1961 / Còpia digital / Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet Visita del arzobispo Marcelino Olaechea a un aula Quart de Poblet, Escuela Nacional Ramón Laporta, 1961 / Copia digital / Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
instauró la separación por sexos en las aulas y la obligatoriedad de las asignaturas de Religión y de Formación del Espíritu Nacional, que inculcaban los principios de la doctrina falangista. Una educación patriótica y religiosa que formaba no a ciudadanos, sino a súbditos creyentes y patriotas, que asumían la jerarquía del régimen y la defendían casi como una religión o culto de estado: «La Escuela en nuestra Patria ha de ser esencialmente española. Y en este aspecto, la Ley se inspira en el punto programático del Movimiento Nacional por el que se supedita la función docente a los intereses supremos de la Patria» (Preámbulo de la Ley de Primera Enseñanza, 18 de julio de 1945).
Desde primaria a los estudios universitarios, la enseñanza se fundamentó en los valores del régimen, y en una «recatolización», basada en 39
Retallables propagandístics de la col·lecció La auténtica Shirley Temple Vigo: Editorial Hergán, cap a 1940 / 30 x 16 | 27,5 x 25 | 26,7 x 18,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Recortables propagandísticos de la colección La auténtica Shirley Temple Vigo: Editorial Hergán, ca. 1940 / 30 x 16 | 27,5 x 25 | 26,7 x 18,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
40
una moral religiosa severa. El patriotisme espanyolista va prohibir l’ensenyament de les altres llengües de l’Estat i va desenvolupar una uniformitat lingüística i cultural en pro d’una identitat nacional única. «El oprobio de una escuela laica ha terminado. Para formar españoles hondos, creyentes y patriotas austeros España resurge, gloriosa, por el esfuerzo decidido y gigante de sus hijos, de los que murieron alegremente por ella, de los que por ella se sacrificaron y quisieron rendirle lo mejor y más espléndido de su vida. La Escuela tiene que recoger el ambiente heroico de las juventudes guiadas por el Caudillo a la victoria» (Normes per a l’Escola Primària. 6 de maig de 1939).
una severa moral religiosa. El patriotismo españolista prohibió la enseñanza de las otras lenguas del Estado y desarrolló una uniformidad lingüística y cultural en pro de una identidad nacional única. «El oprobio de una escuela laica ha terminado. Para formar españoles hondos, creyentes y patriotas austeros España resurge, gloriosa, por el esfuerzo decidido y gigante de sus hijos, de los que murieron alegremente por ella, de los que por ella se sacrificaron y quisieron rendirle lo mejor y más espléndido de su vida. La Escuela tiene que recoger el ambiente heroico de las juventudes guiadas por el Caudillo a la victoria» (Normas para la Escuela Primaria. 6 de mayo de 1939).
41
Marcelino pan y vino Bilbao: FHER, 1955 32 x 21,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Marcelino pan y vino Bilbao: FHER, 1955 32 x 21,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Revista infantil Flechas y Pelayos Madrid: Delegación Nacional del Frente de Juventudes, 13 d’abril de 1941 33,5 x 21,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Revista infantil Flechas y Pelayos Madrid: Delegación Nacional del Frente de Juventudes, 13 de abril de 1941 33,5 x 21,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Joc La Entrada en Madrid Cap a 1939 / 17 x 33 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Juego La Entrada en Madrid ca. 1939 / 17 x 33 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
42
44
Hija, esposa y madre A l’Espanya de Franco, les dones van perdre els drets de ciutadania que els havia atorgat la Constitució del 1931 per a convertir-se en «mujeres para Dios, para la Patria y para el hogar», tal com defensava el lema de la Sección Femenina. La nova manera de pensar, d’actuar i de vestir de la dona quedava reglada pel model i els rols de gènere franquistes: la dona havia de ser femenina, submisa, discreta, decent i complaent. La seua funció vital era ser esposa, mare i mestressa de casa.
En la España de Franco, las mujeres perdieron los derechos de ciudadanía que les había otorgado la Constitución de 1931, para convertirse en «mujeres para Dios, para la Patria y para el hogar», tal y como defendía el lema de la Sección Femenina. Revista para la Mujer Madrid: Sección Femenina de FET y de las JONS, agost de 1939 / 35,5 x 25,5 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Revista para la Mujer Madrid: Sección Femenina de FET y de las JONS, agosto de 1939 / 35,5 x 25,5 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
La nueva manera de pensar, de actuar y de vestir de la mujer quedó reglada por el modelo y los roles de género franquistas: la mujer debía ser femenina, recatada, discreta, decente y complaciente. Su función vital era la de ser esposa, madre y ama de casa.
45
Uniforme d’Auxilio Social sobre vestit de llana, ant i fil metàl·lic daurat Dècada de 1940 84 x 76 – 110 x 58 cm Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet i Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Uniforme de Auxilio Social sobre vestido de lana, ante e hilo metálico dorado Década de 1940 84 x 76 – 110 x 58 cm Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet i Colección Museu Valencià d´Etnologia
«A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: «No es bueno que el hombre esté solo». Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. La primera idea de Dios fue el hombre. Pensó en la mujer después, como un complemento necesario, esto es, como algo útil» (Formació Político-Social. 1r curs de Batxillerat. Sección Femenina. Any 1966).
Postal de Pilar Primo de Rivera Cap a 1940 / 14 x 9 cm Col·lecció José Huguet Chanzá Postal de Pilar Primo de Rivera ca. 1940 / 14 x 9 cm Colección José Huguet Chanzá
A l’esfera privada la tutela masculina va ser total: primer sota la subordinació al pare i després al marit. La funció de la dona se centrava a gestionar la llar i la família, fent gala de les virtuts de feminitat, maternitat i submissió que el règim defensava. Es va convertir en una «menor d’edat» que, sota la tutela de l’home, necessitava fins i tot la seua autorització per a disposar dels seus béns, obrir un compte bancari o efectuar una compravenda.
«A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: «No es bueno que el hombre esté solo». Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. La primera idea de Dios fue el hombre. Pensó en la mujer después, como un complemento necesario, esto es, como algo útil» (Formación Político-Social. 1º curso de Bachillerato. Sección Femenina. Año 1966).
En la esfera privada la tutela masculina fue total: primero bajo la subordinación al padre y después al esposo. La función de la mujer se centraba en gestionar el hogar y la familia, haciendo gala de las virtudes de feminidad, maternidad y sumisión que el régimen defendía. Se convirtió en una «menor de edad» que, bajo tutela del hombre, necesitaba incluso de su autorización para disponer de sus bienes, abrir una cuenta bancaria o realizar una compraventa.
47
Sèrie de postals de Sección Femenina Dècada de 1940 14 x 10 – 10,5 x 15 cm Col·lecció José Huguet Chanzá Serie de postales de Sección Femenina Década de 1940 14 x 10 – 10,5 x 15 cm Colección José Huguet Chanzá
48
La seua participació pública va ser inexistent i va quedar circumscrita, sota el paraigües de la Sección Femenina i el Servicio Social, a tasques de servei principalment de catequesi, beneficència i assistència social. El franquisme va saber reclutar i modelar les dones espanyoles perquè acceptaren el seu rol social i perquè assumiren el seu paper com a «mares de la pàtria», i els va assignar la missió de progenitores i educadores dels nous «fills de la pàtria». I açò no era una tasca menor en la causa de Franco, ja que com ell mateix va dir: «Para nosotros la familia constituye la piedra básica de la Nación» (Missatge de cap d’any de 1953). L’alliçonament a la dona va materialitzar ja a l’escola, on l’ensenyament diferenciat ja la relegava
Su participación pública fue inexistente, quedando circunscrita bajo el paraguas de la Sección Femenina y el Servicio Social en tareas de servicio principalmente de catequesis, beneficencia y asistencia social. El franquismo supo reclutar y moldear a las mujeres españolas para que aceptaran su rol social y para que asumieran su papel como «madres de la patria», asignándoles la misión de progenitoras y educadoras de los nuevos «hijos de la patria». Y no era una tarea menor en la causa de Franco, pues como él mismo dijo: «Para nosotros la familia constituye la piedra básica de la Nación» (Mensaje de fin de año de 1953). El aleccionamiento a la mujer se materializó ya en la escuela, donde la enseñanza diferenciada 49
Fotografies d’una convenció de Sección Femenina Dècada de 1940 14 x 9 – 9 x 14 cm / Col·lecció José Huguet Chanzá Fotografías de una convención de Sección Femenina Década de 1940 14 x 9 – 9 x 14 cm / Colección José Huguet Chanzá
La muchacha en el hogar, Emilio Enciso Viana Madrid: Ediciones Studium de Cultura, 1945 21 x 15,5 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet La muchacha en el hogar, Emilio Enciso Viana Madrid: Ediciones Studium de Cultura, 1945 21 x 15,5 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
50
a un segon pla amb assignatures feminitzades (labors, cuina, economia domèstica) i rols socials de subordinació. La dona va ser considerada un ésser inferior tant espiritualment com intel· lectualment i, per tant, l’educació i la carrera professional es consideraven inadequades per a ella. La líder mateixa de la Sección Femenina ho explicava així: «Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar, mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho» (Discurs de Pilar Primo de Rivera, I Consell Nacional del Sindicat Espanyol de Magisteri, any 1942).
El Fur del Treball decretava: «L’Estat prohibirà el treball nocturn de les dones i els xiquets, regularà el treball a domicili i alliberarà la dona
La joven de porvenir, Monseñor Tihamér Tóth Madrid: Sociedad de Educación Atenas, 1944 21 x 15 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet La joven de porvenir, Monseñor Tihamér Tóth Madrid: Sociedad de Educación Atenas, 1944 21 x 15 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
la relegaba a un segundo plano con asignaturas feminizadas (labores, cocina, economía doméstica) y roles sociales de subordinación. La mujer fue considerada un ser inferior tanto espiritual como intelectualmente y, por lo tanto, la educación y la carrera profesional se consideraban inadecuadas para ella. La propia líder de la Sección Femenina lo explicaba así: «Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar, mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho» (Discurso de Pilar Primo de Rivera, en el I Consejo Nacional del Sindicato Español de Magisterio, año 1942).
El propio Fuero del Trabajo decretaba: «El Estado prohibirá el trabajo nocturno de las mujeres y niños, regulará el trabajo a domicilio y 51
Cartilla del Servicio Social València, 2 d’agost de 1955 15 x 11 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Cartilla del Servicio Social València, 2 de agosto de 1955 15 x 11 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
Rebut del compliment del Servicio Social Madrid, 22 de febrer de 1960 15 x 20 cm / Col·lecció José Huguet Chanzá Recibo de cumplimiento del Servicio Social Madrid, 22 de febrero de 1960 15 x 20 cm / Colección José Huguet Chanzá
casada del taller i de la fàbrica». No obstant això, amb el pas de les dècades i la reconversió econòmica de la dictadura, les dones accediran al món laboral, especialment com a secretàries i mecanògrafes. També a l’educació superior, si bé és cert que, generalment, amb uns perfils professionals molt concrets i considerats femenins com el magisteri i la infermeria.
libertará a la mujer casada del taller y de la fábrica». Sin embargo, con el paso de las décadas y la reconversión económica de la dictadura, las mujeres accederán al mundo laboral especialmente como secretarias y mecanógrafas. También a la educación superior, si bien es cierto que, generalmente, con perfiles profesionales muy concretos y considerados femeninos como el magisterio y la enfermería.
Revista Semana Madrid, 11 de setembre de 1962 / 33,5 x 26,5 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Revista Semana Madrid, 11 de septiembre de 1962 / 33,5 x 26,5 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
53
España bajo palio A diferència del feixisme i el nazisme, el franquisme, definit com Nacionalcatolicisme, va beneir el rol de l’Església catòlica i del conservadorisme de la dreta autoritària com a ariets defensors de la «Nueva España». El nou règim de Franco justificà el colp militar contra el govern legítim de la República fent seu el concepte de «Croada» que durant la guerra va encunyar la jerarquia eclesiàstica. L’Església catòlica va estar al servei de la «causa nacional», ja que, com va definir el cardenal primat d’Espanya, Isidro Gomá, «la causa de Franco es la causa de Dios». El Vaticà també va reconéixer el govern de Burgos l’any 1938 i, poc després, Franco va enviar un ambaixador a la Santa Seu.
A diferencia del fascismo y el nazismo, el franquismo, definido como Nacionalcatolicismo, bendijo el rol de la Iglesia católica y del conservadurismo de la derecha autoritaria como arietes defensores de la «Nueva España». El nuevo régimen de Franco justificó el golpe militar contra el legítimo gobierno de la República haciendo propio el concepto de «Cruzada», que durante la guerra acuñó la jerarquía eclesiástica. La Iglesia católica estuvo al servicio de la «causa nacional», pues como definió el cardenal primado de España, Isidro Gomá, «la causa de Franco es la causa de Dios». El Vaticano también reconoció el gobierno de Burgos en 1938 y, poco después, Franco envió un embajador a la Santa Sede. 55
Missa de campanya del Frente de Juventudes Dècada de 1940 18 x 25,5 cm / Col·lecció José Huguet Chanzá Misa de campaña del Frente de Juventudes Década de 1940 18 x 25,5 cm / Colección José Huguet Chanzá
Diari Levante, «Te Deum de Valencia al Señor y por Franco» València, 3 de maig de 1939 59,4 x 50,5 cm / Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Diario Levante, «Te Deum de Valencia al Señor y por Franco» València, 3 de mayo de 1939 59,4 x 50,5 cm / Colección Museu Valencià d´Etnologia
56
Un dels objectius del règim i l’Església va ser la «recatolització» d’Espanya, tant des de la maquinària i el funcionament de l’Estat com en el desenvolupament dels costums i de la vida pública: el baptisme, la comunió i el matrimoni canònic es convertiren en ritus de pas obligatoris. El 1938, la nova legislació franquista havia prohibit el divorci i el matrimoni civil, que es van invalidar en retroactiu. L’avortament, legislat durant la II República, també es penalitzà. Franco va reactivar el paper dels ordes religiosos en la gestió de l’educació, les presons i els hospitals, i la influència de l’Església i la religió copava els espais públics i privats de vida de la població: anar a missa, resar el rosari, participar en processons i exercicis espirituals es convertiren en actes quotidians en l’Espanya de Franco.
Breve catecismo de la Acción Católica, Félix Bilbao Madrid, 1942 / 11 x 8 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia Breve catecismo de la Acción Católica, Félix Bilbao Madrid, 1942 / 11 x 8 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
Uno de los objetivos del régimen y de la Iglesia fue la «recatolización» de España tanto desde la maquinaria y funcionamiento del Estado como en el desarrollo de las costumbres y de la vida pública: el bautismo, la comunión y el matrimonio canónico se convirtieron en ritos de paso obligatorios. En 1938, la nueva legislación franquista había prohibido el divorcio y el matrimonio civil, que se invalidaron en retroactivo. El aborto, legislado durante la II República, también se penalizó. Franco reactivó el papel de las órdenes religiosas en la gestión de la educación, las cárceles y los hospitales. También la influencia de la Iglesia y la religión copó los espacios públicos y privados de vida de la población: ir a misa, rezar el rosario, participar en procesiones y ejercicios espirituales se convirtieron en actos cotidianos en la España de Franco. 57
Aixovar d’objectes religiosos. RelĂquies, medalles, rosaris, escapularis i crucifixos Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Ajuar de objetos religiosos. Reliquias, medallas, rosarios, escapularios y crucifijos Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Les festes i efemèrides religioses marcaren el calendari festiu espanyol, amb especial rellevància en el cas d’aquelles onomàstiques instrumentalitzades pel franquisme com la Mare de Déu del Pilar o la Immaculada Concepció, que van esdevindre en símbols del règim. Caixa de fusta amb imatge del Sagrat Cor de Jesús 15,5 x 22,5 x 7 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Caja de madera con imagen del Sagrado Corazón de Jesús 15,5 x 22,5 x 7 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Els lemes de contingut religiós també van formar part de la propaganda política (el Cor de Jesús, Reinaré en España, Viva Cristo Rey, Presentes, etc.). I organitzacions, com ara Acció Catòlica, les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül o l’Opus Dei, adquiriren presència i influència social en l’Espanya franquista. El paper de l’Església en la censura de la premsa, el cinema, el teatre, la literatura o la documentació fou clau i hi establirà la moral catòlica i el puritanisme més tradicionalista com a criteri. La signatura del Concordat amb la Santa Seu
Las fiestas y efemérides religiosas marcaron el calendario festivo español, con especial relevancia en el caso de aquellas onomásticas instrumentalizadas por el franquismo como la Virgen del Pilar o la Inmaculada Concepción, que se convirtieron en símbolos el régimen.
Escapulari del Sagrat Cor de Jesús 12 x 18 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Escapulario del Sagrado Corazón de Jesús 12 x 18 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Los lemas de contenido religioso también formaron parte de la propaganda política (el Corazón de Jesús, Reinaré en España, Viva Cristo Rey, Presentes, etc.). Y organizaciones como Acción Católica, las Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl o el Opus Dei adquirieron presencia e influencia social en la España franquista. El papel de la Iglesia en la censura de la prensa, el cine, el teatro, la literatura o la documentación fue clave, estableciendo la moral católica y el puritanismo más tradicionalista como criterio. La firma del Concordato con la Santa Sede en 1953 59
Exercicis espirituals a l’Empresa Nacional Elcano Quart de Poblet - Manises, cap a 1954 / 11,5 x 17,5 cm Fons Fotogràfic Ajuntament de Quart de Poblet Ejercicios espirituales en la Empresa Nacional Elcano Quart de Poblet - Manises, ca. 1954 / 11,5 x 17,5 cm Fondo Fotográfico Ayuntamiento de Quart de Poblet
Visita de l’arquebisbe de València Prudencio Melo a la presó de Sant Miquel dels Reis València, Foto Damián, 1939-1945 / Còpia digital Arxiu família Martínez García Visita del arzobispo de València Prudencio Melo a la prisión de San Miguel de los Reyes València, Foto Damián, 1939-1945 / Copia digital Archivo familia Martínez García
60
el 1953 va permetre a l’Església catòlica consolidar privilegis importants: l’Estat espanyol es declarava confessionalment catòlic; l’ensenyament de la religió catòlica es feia obligatori; no s’autoritzava la pràctica pública de cap altra religió; es reconeixia el dret de l’Església a crear centres docents de qualsevol índole i d’imprimir publicacions pròpies sense ser sotmeses a la censura; l’Estat assumia el pressupost del clergat; quedaven eximides de pagar impostos i contribucions totes les institucions de l’Església.
Estampa recordatori del màrtir Antonio Molle 12 x 7 cm / Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Estampa recordatorio del mártir Antonio Molle 12 x 7 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Quatre anys després, la influència de l’Opus Dei va quedar patent amb l’arribada al govern de Franco dels ministres tecnòcrates. El catolicisme va exercir, per descomptat, un paper molt important en el franquisme, fins a tal punt que se l’ha pogut considerar l’intel·lectual orgànic del règim durant una part de la seua existència.
permitió a la Iglesia católica consolidar importantes privilegios: el Estado español se declaraba confesionalmente católico; la enseñanza de la religión católica se hacía obligatoria; no se autorizaba la práctica pública de ninguna otra religión; se reconocía el derecho de la Iglesia a crear centros docentes de cualquier índole y de imprimir publicaciones propias sin ser sometidas a la censura; el Estado asumía el presupuesto del clero; quedaban eximidas de pagar impuestos y contribuciones todas las instituciones de la Iglesia. Cuatro años más tarde, la influencia del Opus Dei se hizo patente con la llegada al gobierno de Franco de los ministros tecnócratas. El catolicismo desempeñó, desde luego, un papel muy importante en el franquismo, hasta tal punto que ha podido considerársele como el intelectual orgánico del régimen durante una parte de su existencia. 61
64
La política del terror El final de la guerra no va portar la pau sinó una Espanya de vencedors i de vençuts, on el desig de revenja es va materialitzar en una persecució feroç i en una repressió visceral cap als qui van perdre la guerra. L’Estat franquista va aplicar un sistema pervers i abominable de desgreuge, porgues, repressió i violència institucionalitzada, en la qual l’Espanya vençuda va haver de pagar (en molts casos amb la vida) la factura d’haver defensat la legalitat republicana i la democràcia. El franquisme va fer «passar pel sedàs» qualsevol persona, home o dona, que no combregara amb els manaments i els principis del règim, en un exercici de neteja política i de porga social
Cartell amb lema falangista Madrid, J. Cabanas, Servicio Nacional de Propaganda, 1939 / 98 x 68,2 cm Col·lecció Museu Valencià d’Etnologia
El final de la guerra no trajo la paz sino una España de vencedores y vencidos, donde el deseo de revancha se materializó en una feroz persecución y en una represión visceral hacia quienes perdieron la guerra. El Estado franquista aplicó un sistema perverso y abominable de desagravio, purgas, represión y violencia institucionalizada, en la que la España vencida hubo de pagar (en muchos casos con la vida) la factura de haber defendido la legalidad republicana y la democracia.
Cartel con lema falangista Madrid, J. Cabanas, Servicio Nacional de Propaganda, 1939 / 98 x 68,2 cm Colección Museu Valencià d´Etnologia
El franquismo hizo «pasar por la zaranda» a cualquier persona, hombre o mujer, que no comulgara con los mandamientos y principios del régimen, en un ejercicio de limpieza política y 65
Rebut de confiscació de diners de la República Quart de Poblet, 15 de juliol de 1939 / 21 x 14 cm Col·lecció família Espinós Rodrigo Recibo de incautación de dinero republicano Quart de Poblet, 15 de julio de 1939 / 21 x 14 cm Colección familia Espinós Rodrigo
Petició d’informe a la Falange d’Asp Alacant, 22 de febrer de 1943 / Col·lecció Felipe Mejías López Petición de informe a la Falange de Aspe Alicante, 22 de febrero de 1943 / Colección Felipe Mejías López
que, en paraules del mateix Franco, va tindre una clara finalitat: l’anihilació gradual però definitiva de l’enemic («esos rojos peligrosos») i exterminar per complet tot allò que la República i els seus defensors havien posat en marxa. Era una Espanya on es va restablir la pena de mort, on es va mantindre l’estat de guerra fins al 1948 i on la nova legalitat franquista, legislada ad hoc, considerava qualsevol acció contra el Movimiento Nacional un delicte de rebel·lió militar. Així, el 13 de febrer de 1939 la Llei de Responsabilitats Polítiques manipulava la legalitat governamental i decretava, en pro de la «reconstrucció espiritual i material de la nostra Pàtria», la necessitat de «liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir amb actes o omissions greus a forjar la subversió roja».
purga social que, en palabras del propio Franco, tuvo una clara finalidad: la aniquilación gradual pero definitiva del enemigo («esos rojos peligrosos») y exterminar por completo todo aquello que la República y sus defensores habían puesto en marcha.
Pati de la Presó de Sant Miquel dels Reis València, Foto Damián, 1939-1945 / Còpia digital Arxiu família Martínez García Patio de la Prisión de San Miguel de los Reyes València, Foto Damián, 1939-1945 / Copia digital Archivo familia Martínez García
Era una España donde se reinstauró la pena de muerte, donde se mantuvo el estado de guerra hasta 1948 y donde la nueva legalidad franquista, legislada ad hoc, consideraba cualquier acción contra el Movimiento Nacional un delito de rebelión militar. Así, el 13 de febrero de 1939 la Ley de Responsabilidades Políticas manipulaba la legalidad gubernamental y decretaba, en pro de la «reconstrucción espiritual y material de nuestra Patria», la necesidad de «liquidar las culpas contraídas por quienes contribuyeron con actos u omisiones graves a forjar la subversión roja». 67
Targeta d’Onofre Forriols Fita, amb nota manuscrita, adreçada a la seua família Cap a 1939 / 6 x 9,5 cm Col·lecció família Forriols Soler Tarjeta de Onofre Forriols Fita, con nota manuscrita, dirigida a su familia ca. 1939 / 6 x 9,5 cm Colección familia Forriols Soler Anverso: Entregar en Cuart de Poblet [en mano gracias]. Calle Colón nº 30 Amparito Soler Sanmartín, casa Manolo. Reverso: Se me llevan al Puig o la Malvarrosa, enterarse e interesaos por mí. Amparito, se lo dices a mis hermanos y que me busquen. Tú vienes a verme. Onofre
68
Fotografia d’Onofre Forriols Fita València, cap a 1920 13,7 x 9 cm / Col·lecció família Forriols Soler Fotografía de Onofre Forriols Fita València, ca. 1920 13,7 x 9 cm / Colección familia Forriols Soler
La por i la censura també van ser mecanismes d’opressió i repressió. Aquesta política de venjança i terror va disposar de cossos policials, com la temuda Brigada Político-Social, i també de xarxes d’informants i mecanismes per a denunciar i assenyalar aquelles persones que acabarien sent purgades i represaliades pel franquisme. Expedients de conducta politicosocial; porgues al magisteri i el funcionariat... «S’hi havia de canviar fins i tot la tinta». Amb judicis sumaríssims sense cap tipus de garantia jurídica ni legal, les sentències condemnatòries i les penes de mort per delicte de rebel·lió van ser massives. Les presons es van abarrotar de persones. Es parla de més de 15.000 persones empresonades al territori valencià en acabar la guerra. Les execucions a la Comunitat Valenciana es quantifiquen,
Certificat d’Alliberament Condicional d’Onofre Forriols Fita València, 12 de març de 1944 / 21,5 x 15,5 cm Col·lecció família Forriols Soler Certificado de Liberación Condicional de Onofre Forriols Fita València, 12 de marzo de 1944 / 21,5 x 15,5 cm Colección familia Forriols Soler
El miedo y la censura también fueron mecanismos de opresión y represión. Esta política de venganza y terror contó con cuerpos policiales como la temida Brigada Político-Social así como redes de informantes y mecanismos para denunciar y señalar a aquellas personas que acabarían siendo purgadas y represaliadas por el franquismo. Expedientes de conducta político-social; purgas al magisterio y el funcionariado... «Se tenía que cambiar hasta la tinta». Con juicios sumarísimos sin ningún tipo de garantía jurídica ni legal, las sentencias condenatorias y penas de muerte por delito de rebelión fueron masivas. Las cárceles se abarrotaron de personas. Se habla de más de 15.000 personas encarceladas en territorio valenciano al terminar la guerra. Las ejecuciones en la Comunitat Valenciana se cuantifican, entre 1938 y 1956, 69
Imatge del procés d’exhumació de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna Paterna, Eloy Ariza, 2017 Còpia digital Imagen del proceso de exhumación de la Fosa 113 del Cementerio de Paterna Paterna, Eloy Ariza, 2017 Copia digital
entre el 1938 i el 1956, en 4.714 persones; de les quals 2.223 van ser assassinades al Mur de Paterna, segons les investigacions de Vicent Gabarda. Molts altres van patir la persecució, la violència, la pena de localització permanent i l’estigmatització social durant dècades. Afusellaments, fosses, bebés robats, exilis forçosos i un rastre de silenci i ferides de mort, que encara en l’actualitat segueixen pendents de cicatritzar en una Espanya en la qual les dones i els fills (en molts casos vídues i orfes) de «rojos perillosos» van ser les víctimes cròniques de la política de terror del franquisme.
en 4.714 personas; de las cuales 2.223 fueron asesinadas en el Paredón de Paterna, según las investigaciones de Vicent Gabarda. Otros muchos sufrieron la persecución, la violencia, la pena de localización permanente y la estigmatización social durante décadas. Fusilamientos, fosas, bebés robados, exilios forzosos y un rastro de silencio y heridas de muerte, que aún en la actualidad siguen pendientes de cicatrizar en una España en la que las mujeres e hijos (en muchos casos viudas y huérfanos) de «rojos peligrosos» fueron las víctimas crónicas de la política de terror del franquismo.
71
Alguns dels materials recuperats durant l’exhumació de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna Fotografies: Eloy Ariza Jiménez
Cinturó i cullera (esquelet núm. 38) Anell i pipa (esquelet núm. 39)
Data d’execució: Paterna, 18 de gener de 1940 Exhumació: Paterna, 2017 Associació de Familiars Fossa 113 i Associació Científica ArqueoAntro
Algunos de los materiales recuperados durante la exhumación de la Fosa 113 del Cementerio de Paterna Fotografías: Eloy Ariza Jiménez
Cinturón y cuchara (esqueleto núm. 38) Anillo y pipa (esqueleto núm. 39)
Fecha de ejecución: Paterna, 18 de enero de 1940 Exhumación: Paterna, 2017 Asociación de Familiares Fosa 113 y Asociación Científica ArqueoAntro
Diari Levante, «Franco: Su última voluntad» València, 20 de novembre de 1975 / 51 x 36 cm Fons Municipal de Patrimoni Local Ajuntament de Quart de Poblet Diario Levante, «Franco: Su última voluntad» València, 20 de noviembre de 1975 / 51 x 36 cm / Fondo Municipal de Patrimonio Local Ayuntamiento de Quart de Poblet
Bibliografia Agulló, C. (1994): La educación de la mujer durante el franquismo y su evolución en Valencia (1951-1970). València, Universitat de València. Agulló, C.; Fernández, J. M. (2014): «La depuración franquista del profesorado de las Escuelas Normales de Alicante, Castellón y Valencia». Revista de educación. Madrid, Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, pp. 197-221. Alloza Carbó (coord.) (2005): Fiestas en Azul. Las fiestas en el mundo rural turolense durante el franquismo, Alcorisa 1939-1975. Alcorisa, Ayuntamiento de Alcorisa, Centro de Estudios Locales. Belzunegui, A. G.; Sánchez, J.; Reig, A. (coord.) (2017): Església i franquisme. De la col·laboració amb el franquisme al seu combat. València, Publicacions URV. Calzado Aldaria, A.; Torres Fabra, R. C. (2002): Valencians sota el franquisme. Simat de la Valldigna, Edicions La Xara. Cruz Orozco, J. I. (2001): El yunque azul. Frente de Juventudes y sistema educativo: razones de un fracaso. Madrid, Alianza Editorial. Cruz Orozco, J. I. (2012): Las Falanges Juveniles de Franco. València, Publicacions de la Universitat de València. Fernández, M. A. (2008): Pilar Primo de Rivera: El falangismo femenino. Madrid, Editorial Síntesis. Fernández, J. M.; Agulló, C. (1999): Maestros valencianos bajo el franquismo: la depuración del magisterio, 1939-1944. València, Institució Alfons el Magnànim. Gabarda Cebellán, V. (1993): Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). València, Institució Alfons el Magnànim.
75
Ginés i Sànchez, A. (2010): La instauració del franquisme al País Valencià. València, Publicacions de la Universitat de València. Hernàndez i Martí, G. M (2002): La festa reinventada. Calendari, política i ideologia en la València franquista. València, Publicacions de la Universitat de València. Martínez Leal, J., Ors Montenegro, M. (1994): Las cárceles de la posguerra en la provincia de Alicante. Un estudio de la represión franquista (1939-1945). Alacant, Institut d’Estudis Juan GilAlbert. Moreno, F. J. (2017): El franquismo y la apropiación del pasado: el uso de la historia, de la arqueología y de la historia del arte para la legitimación de la dictadura. Madrid, Editorial Pablo Iglesias. Moreno Sáez, F. (1995): «Hacia Dios y el Imperio por la escuela», Canelobre. Revista del Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Alicante en los años cuarenta. Alacant, Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», núm. 42, pp. 111-116. Nash, M. (2013): Represión, resistencias, memoria: las mujeres bajo la dictadura franquista. Granada, Editorial Comares. Pagès, P. (2016): «El franquismo como una larga posguerra: violencia y represión como elementos identificadores del régimen», en G. Sansano et alii: Història i poètiques de la memòria: la violencia política en la representació del franquisme. Alacant, Universitat d’Alacant, pp. 39-60. Payne, S. G. (1999): La época de Franco. La España del Régimen (1939-1975), en Historia de España, Madrid, Espasa-Calpe. Picó, J. (1982): El franquisme. València, Institució Alfons el Magnànim. Preston, P. (2015): Franco. Caudillo de España (edició actualitzada). Madrid, Editorial Debate. Preston, P. (2011): El Holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Madrid, Editorial Debate. Preston, P. (2006): La Guerra civil española. (Edició actualitzada). Madrid, Editorial Debate. Raguer, H. (2001): Pólvora e incienso. La iglesia en la guerra civil española. Barcelona, Editorial Península. Richmond, K. (2004): Las mujeres en el fascismo español: La Sección Femenina de la Falange, 1934-1959. Madrid, Alianza Editorial. Roca i Girona, J. (1996): De la pureza a la maternidad. La construcción del género femenino en la posguerra española. Madrid, Ministerio de Educación y Cultura. Torres, R. C. (2012): «La repressió franquista al País Valencià. Un estat de la qüestió per al primer franquisme», en Afers: Fulls de recerca i pensament. Catarroja, Editorial Afers, vol. 27, núm. 71-72, pp. 239-254. Torres, R. C. (2011): «La política de la misèria. L’estraperlo al País Valencià», en Millars: Espai i Història. Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art, núm. 24, pp. 163-190. Torres, R. C., Navarro, J. (coord.) (2012): Temps de por al País Valencià (1938-1975). Estudis sobre la repressió franquista. Castelló de la Plana, Servei de Publicacions Universitat Jaume I. Torres, R. C., Ors, M. (coord.) (2007): Exilio y represión franquista. Vol. 16. Colección «La Guerra Civil en la Comunidad Valencia». València, Editorial Prensa Valenciana. Tusell, J. (1999): Historia de España en el siglo XX. III La Dictadura de Franco. Madrid, Taurus.
76
PRIETAS LAS FILAS
Museu Valencià d’Etnologia C/ Corona, 36. 46003 València Informació: +34 963 883 565 Horari de visita: de dimarts a diumenge de 10 a 20 hores www.museuvalenciaetnologia.es /museuvalenciaetnologia @valenciaetno
museu_valencia_etnologia