Revista Nadal 2017 by Ceip Trullàs

La veu del Trullàs

REVISTA DE L’ESCOLA

BENIFAIÓ • PRIMER TRIMESTRE CURS 2017/18

Bones Festes

Sumari

1. EDITORIAL 2. EDUCACIÓ INFANTIL - UN DIA AL PARC DE L’ALQUENÈNCIA - LA TARDOR - LA CASTANYERA 3. PRIMER DE PRIMÀRIA - QUÈ FEM A PRIMER - DECORACIÓ DE PASSADISSOS I ALTRES ACTIVITATS 4. SEGON DE PRIMÀRIA - L’ASSEMBLEA DE CLASSE 5. TERCER DE PRIMÀRIA - LA FRUITA ARRIBA AL TRULLÀS 6. QUART DE PRIMÀRIA - EIXIDA AL MUSEU PRÍNCEP FELIP - EIXIDA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFIA - LES BANDEROLES DEL TRULLÀS 7. CINQUÉ DE PRIMÀRIA - APRENDRE A APRENDRE

8. SISÉ DE PRIMÀRIA - EIXIDA A CULLERA 9. MÚSICA - EMOCIONARI MUSICAL - SIRENA MUSICAL 10. EDUCACIÓ FÍSICA - PROGRAMA DI_CAPACITAT 11. COORDINADOR TIC - LES TIC I LA FAMÍLIA 12. ANGLÉS - HALLOWEEN PARTY 13. PEDAGOGIA TERAPÈUTICA/AUDICIÓ I LLENGUATGE - PROGRAMA D’ACTUACIÓ DE MILLORA 14. GABINET PSICOLÒGIC: - XIQUETS I XIQUETES QUE DORMEN AMB ELS PARES 15. CINEMA DE NADAL 16. PASSATEMPS Edició i maquetació: Imag Impressions. Coordinació: Raül Bosch i José Vicente Girbés Col·laboració: Comunitat Educativa del Ceip Trullàs.

EDITORIAL A punt d’acabar el primer trimestre i a portes de les festes nadalenques, La Veu del Trullàs vol tornar la vista enrere i donar la benvinguda als nous mestres que s’han incorporat aquest curs al Centre i també recordar als que ens han deixat i continuen en altres Escoles o Instituts fent allò que millor saben: «formar i educar les futures generacions». Som una escola dinàmica, innovadora i arrelada al medi que ens envolta, per això els nostres alumnes a més de les activitats diàries de formació a les aules hi participen d’altres moltes i reben la visita de «persones» anònimes i altres més conegudes que els donen a conèixer la seua trajectòria i el camí que han tingut que recórrer fins arribar al que són. La nostra escola també hi participa en gran nombre de projectes educatius i sempre es vol donar una formació d’igualtat i de no discriminació. La Web del Centre, els blocs dels nivells i el Facebook són a més de la Revista Escolar els mitjans de comunicació amb les famílies que donen informació puntual de tot el que es fa a l’escola. No volem deixar passar per alt les festes i els dies que s’apropen i recordar-vos la gran quantitat d’activitats solidàries en què podeu participar amb els vostres fills i filles, com ara campanya de recollida de joguets, aliments o mercats solidaris. Aquestes i altres accions solidàries contribuiran a fer que es consoliden actituds d’ajuda i participació. El Nadal s’ha convertit en un temps en què és fàcil deixar-se portar per la publicitat, que associa de manera enganyosa la felicitat amb el consum desmesurat. És un bon moment per donar exemple de com celebrar les festes d’una manera responsable. Per aquest motiu, cal ajustar i ser conscients dels joguets i regals que comprem però també, controlar els aliments, el consum energètic i evitar l’ús ornamental de plantes protegides. Entre totes i tots podem millorar l’estat actual del nostre planeta TERRA!!!. L’Equip Directiu.

Bon Nadal, bones festes i feliç any 2018!!!

EDUCACIÓ INFANTIL UN DIA AL PARC DE L’ALQUENÈNCIA Els xiquets/es de 4 i 5 anys vam anar al Parc de L’Alquenència d’Alzira. Allí vam gaudir de l’entorn i de l’activitat “descobrim l’univers” (vam conèixer els planetes, marcians, pujarem a una nau espacial i fins i tot ens va visitar un astronauta i moltes coses més).

LA TARDOR Per celebrar l’arribada de la tardor, l’alumnat d’infantil hem confeccionat un mural amb la col·laboració de les famílies, ha quedat molt artístic!!!.

EDUCACIÓ INFANTIL LA CASTANYERA Com tots els anys en la tardor ha vingut la nostra castanyera. Què castanyes més bones ens ha portat !!! torradetes, calentetes... Els xiquets/es li les furtaven de les mans. En agraïment, li van cantar tots junts la cançó que tant li agrada als nostres castanyers.

QUÈ FEM A PRIMER DE PRIMÀRIA Alumnes 1r de Primària

Els xiquets i xiquetes de primer vos parlem de coses que hem fet en aquest primer trimestre del curs 2017/2018 «El primer dia de classe les files les férem al pati gran de l’escola i ens esperaven els nostres mestres».

«Al pujar a les classes hi havia un gran cartell penjat de benvinguda». «Les classes eren grans i les taules i cadires noves». «Enguany tenim companys nous que han vingut d’altres escoles i ens hem presentat». «Hem aprés moltes paraules boniques i altres que fem servir quan demanem les coses».

«Pels matins fem assemblea i contem coses que volem que els nostres companys i companyes sàpiguen». «Els nostres mestres ens conten històries i ens expliquen coses dels animals, de les persones, de les ciutats, dels números...». «Fem problemes divertits i aprenem a escriure bé algunes paraules». «Tots els dies posem a classe la data i així aprenem els dies, els mesos, les estacions i l’oratge». «També pugem a la Biblioteca i allí llegim llibres que conten moltes aventures divertides».

DECOREM ELS PASSADISSOS A l’entrada de les classes de primer tenim uns panells que amb l’ajuda dels nostres mestres Pilar i José Vicente hem decorat amb dibuixos fets del 9 d’octubre i de Halloween. Després els decoràrem amb motiu de la tardor amb fulles naturals que agafàrem pel pati i ara el de l’hivern amb un gran ninot de neu que poc a poc anirem completant amb els nostres personals ninots.

També hem posat banderoles amb paraules que ens agraden i que ens ajuden a no discriminar, a ser tolerants i respectar als altres. Ens queden moltes i moltes més coses per dir però els encarregats de la revista ens han dit que hem de ser breus. Volem acabar amb dues activitats que ens han agradat molt: La visita dels bombers el passat dia 1 de desembre on férem un simulacre d’evacuació del Centre i l’eixida al Parc Maldonado de Riba-roja junt als nostres companys i companyes de segon. Hi havia organitzades, per part del grup Explora ( projectes educatius), tot un conjunt d’activitats emmarcades en la temàtica “El cos humà”, molt lúdiques i alhora educatives. Els xiquets i xiquetes vam conèixer el doctor “Turuleta” amb qui vam anar descobrint com és d’increïble el nostre cos.

A SEGON FEM L’ASSEMBLEA

Alumnes 2n de Primària

L’alumnat de segon tenim una bústia per a posar les coses importants que volem dir a la resta de companys. Allí podem escriure les nostres preocupacions, aspectes a millorar sobre el funcionament de la classe, suggerències, etc. COM HO FEM? Escrivim en un paper allò que volem tractar a l’assemblea perquè és important i necessitem la col·laboració de tots els companys i companyes. Si volem, podem fer-ho de forma anònima. Una vegada a la setmana, dediquem una sessió per a traure una idea de la bústia i parlar-ne en grup i arribar a un acord consensuat. Hi ha un secretari o secretària que va anotant tot el que es diu i un moderador/a que va donant el torn de paraula. PER QUÈ HO FEM? Perquè… - De vegades ens preocupen coses i sols no trobem la solución. - Entre tots tenim moltes més idees i millors. - Aprenem a respectar el torn de paraula i les diferents opinions. - Podem canviar coses de la nostra aula. - Ens ajuda a expresar-nos millor.

LA FRUITA ARRIBA AL T

LA FRUITA ARRIBA AL TRULLÁS

Són coneguts per tots els innumerables benefic fruites i la importància d’incloure-les a la nostra Alumnes 3r de Primària de partida per a promoure el consum d’aquests d xiquets i xiquetes halesde respondre Són coneguts per tots els innumerables beneficis que ens aporten fruites i la importànciaa preguntes co d’incloure-les a la nostra dieta diària. Ara bé, elpreferides? punt de partida peroa promoure fruites quinesel consum són les que detesten?

d’aquests deliciosos aliments entre els xiquets i xiquetes ha de respondre a preguntes com: quines són les seues fruites preferides? o quines són les que detesten? El passat dijous 23 de novembre els alumnes d El passat dijous 23 de novembre els alumnes de tercer de l’escola Trullàs de Benifaió van fer un de Benifaió van fer un estudi sobre les preferènc estudi sobre les preferències de les fruites entre els xiquets i xiquetes de Primària.

xiquets i xiquetes de Primària.

Els resultats obtinguts a l’enquesta demostren que la pera és la fruita que menys agrada amb diferència. A continuació, la poma se situa la segona entre les menys populars. En canvi , la taronja és la fruita que indiscutiblement més agrada als infants, seguida del plàtan, segona més votada. Ara, els pares i mares podran saber de primera mà quines fruites comprar als seus fills i filles.

Resultats de l’estudi

EIXIDA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFIA Alumnes 4t de Primària

Les classes de 4t anaren ahir, dijous 23 de novembre, al Palau de les Arts Reina Sofia per a vore els vestuaris i l’attrezzo. Els i les alumnes de 4t van fer un taller d’attrezzomania on ens ensenyaren que el vestuari serveix per a descriure als personatges que són els cantants de l’òpera. També van saber que el compositor d’una òpera fa la melodia i el llibretista la part de la història i la lletra. També van anar al taller d’utileria on hi havia menjar que pareixia real però era fals: creïlles, gelats, xocolate, maduixes,... També hi havia objectes com torxes amb seguretat, bitllets falsos, maquetes i gerres molt interessants fetes amb poliespan. Després de la visita, ens trobàrem amb una planta supermodel que ara és alumna del Trullàs i que es diu Planti.

Mireia Lacal 4t B

Els xiquets de 4t del col·legi Trullàs vam anar l’altre dia a l’excursió del Palau de les Arts Reina Sofia. Allí descobrírem moltes coses boniques!!! Descobrírem el secret del menjar, dels ganivets, de les escopetes ... etc... Allí coneguérem a Joan, que és el director de l’Attrezzo i, com acabe de dir ens ensenyà els dissenys dels ganivets, del menjar ... Però ací no acabà tot, perquè vam tindre dos tallers. Pujàrem al pis 9é i allí coneguérem a Víctor, que és la persona que s’encarrega dels vestits ... i també és qui ens ensenyà el que és el “llibretista” i el “compositor”. El compositor era el que feia la música per a l’òpera i el llibretista és la persona que escriu la lletra del que canten en l’òpera, i els dos junts són un equip! Ens va ensenyar vestits i coses... Per cert, no vos he contat que tot el pis 9é eren sales d’assajos i estiguérem en una! D’ací ens n’anàrem a esmorzar! Ens férem una foto i ja tornàrem a l’escola! Es va fer molt curt, però va estar xulíssim!!!

LES BANDEROLES DEL TRULLÀS Alumnes 4t de Primària

Els i les alumnes del Trullàs celebren el dia internacional de la no violència contra les dones. El 25 de novembre de 2017 els alumnes de l’escola commemoraren aquest dia. Al llarg de la setmana començaren a fer banderoles posant-li una paraula bonica i un missatge per a defensar a les dones i, si cal, decorar-ho perquè no quede en blanc. Algunes paraules d’elles van ser, per exemple: la violència no és la resposta, pau per a totes les dones, ... entre d’altres. Esperem que aquest any hi haja menys abusos. Ye Xin 4t B

E R D N E R P A A E R APREND

ia Alumnes 5é de Primàr

s que tenen tres mestre ja nt re fe di a rm fo nt de ra i 6é curs està treballa namental saber llegi 5é fo s de t ´É r. na to m lu tu l’a el y ia an rt Engu eixe les impa ificar unes grafies. D’ es que normalment od ur sc at de gn si ls as so s no tre i a e r tg pe nat utilitza eixos m r entendre el missa lu di l l’a , vo r és gi gl lle an , i ia ià àr nc im final de pr obite6énicur rs està treballant de form´a di r 5é de castellà, de vale pe , s va tre iti es fin m de s t de le na en , en lum ca l’a gu gi dre i treballar la lò Engusanasysignatures que normalment les impartia el tutor. menester s’encarre en pr m co , ar di tu es a a tre rendre a, llegir vol coneixements per ap . ió a final de primàri ac gir rm lle fo r be ua sa l se nta la aris a per És foname ocediments D’ r s’encarreguen le pr es. eixe meneste s els recursos necess afi el gr re es nd un r re ca ap ifi r aprendre descod osl coneixements pe mecànic que és eixso on nt liti za ne és uti po m t a m na st a la co lum co l’a li un t s, n ce na glé tene recursos ne ssaris orrida i on l’aluman av és Les matemàtiques itiva, per obtenir els m fin rt de pa en , la ica és , lòg s operacions t mecànic que és ap resoldre les diferent tenen un componen es qu àti tem ma a i on l’alum s Le la part més avorrid sp, ré és s de t ns to cio ns era io op ac abandonar. nts tu ere si dif s te les ts a distin os coneixemen ar eixos coneixemen lic nt t que és aplicar eix ap ra en és on pe e mp su m i qu co nt nt re alt ne ne te un po Té a proposat. Confor Té un altre com me l’alumne va en or nf mprés el problem co Co . i at ra git os atu lle gn op r ve ssi pr a ha l’a d’ nsi cada vegada més és el problem gica, que algut-l sa en joc laoblò po , stacles va agradan d’haver llegit i compr llar-la aprene ra tu na ig ss l’a i a, força de treba és , m rie sè da an de ga ar n tz ve ili rte da ut po nt-li ca alu enests que aspectes de la seua formació. immn obstacles va agrada renen nous procedtam ap a en altres r-l bé lla ba tre de a i a forç , t de 5é i rie sè de en rt po setmanes, l’alumna s de ia jor alumne ma la Enguany, ntegen jocs i p ua formació. se la a lúdica” on es pla de tic es mà e ct ate qu pe “m al as s em an en tm aquestes prove també en altre n una sessanióomse ne en. La majoria d’ te ten 6é e i qu 5é nts de me t ixe r la capa na ne co apenliccoan obsjectius comprova re ld m ta el so de setmanes, l’alum re ia or de i ten aj n es m ha qu la e àti y, qu tem an es ma gu ov En n jocs i pr , treballem l pía ad dica” on es plantege im lú s de passar-ho bé ol i a mées ic es àt s, ad em joc rn at jo sts “m ue en aq en em esentar-lo b Am anomen d’alumnes per pr stes proves s’utilitz lecció ue sean aq a ip d’ un ia . em el q ts or far aj m al, ic La cia fin rt nen. a dezalselpacol·legi Guadalaviar de Valèn i en are resolutiv t ta ci m coneixements que te pa ca ov la nit pr ga ar or bé ov pr tam s com iu ct t de sisè i, je naal ts ob lum en a l’a im m b ed co am n oc i pr ne em ultat vant. senyres matemàtiques i te ormarem més enda que ja inf treballem la lògica, en , bé o màtiques,ue -h ate ar M e ss qu pa s de més s pe atemàtiq És tracta de fer-lo Amb aquests jocs, a r-los a les Jornades M ta en es sí m il pr r fàc s pe s mé ó ne sin vida d’alum ió cc le se a un m s re el fa ts final, el que to ècdo iar de València i en He triat aquesta an av al ad Gu gi le bé l· m ta co eq sè si mn alu de t un na im organitza el m ten ací b l’alu am i t lta su re n bo un s, que ja serem feliços. anys hem obtingut píades Matemàtique im Ol s le a os r-n ta en . provarem a pres EL BARÓMETRO . nt va da en és rd informarem m Sir Ernest Rutherfo a un en de l gu be tin No e io qu r y Prem nsar i capacitar-los pe anécdota: És tracta de fer-los pe a. id rt ve di o, més Hace algún tiemp vida sinó més fàcil sí uè la considere rq pe , un hr r Bo ne po s el de Ni punto ècdota, de pr ho aconseguim si He triat aquesta an a, av había dado en un ns pe e qu ne um al s e un qu m rotundamente genial, ací teni os. ) nosaltres, serem feliç s Bohr (1885-1962

N APRENDRE A APRE

Niel

dir arbitraje d iantes acordaron pe Profesores y estud : "Demuestr l examen y decía Leí la pregunta de metro". ayuda de un baró un edificio con la el barómetro respondido: llevo El estudiante había del edificio uelgo hasta la base muy larga. Lo desc l edificio. igual a la altura de

EL BARÓMETRO

Sir Ernest Ruth erford, presiden te d 1908, contaba la siguiente ané e la Sociedad Real Británica y Premio Nobel d cdota: Hace algún tie e Química en mpo, recibí la llamada de un estudiante por la colega. Estaba respuesta que h a punto de pon abía dado en un rotundamente er un cero a u problema de Fís que su respue n ic a , p e se a que éste afi sta era absolu acordaron pedir rm ta mente acertad aba arbitraje de algu a. Profesores ien imparcial y Leí la pregunta y e fu s i tu e diantes legido yo. del edificio con la a examen y decía: “Demuestre cómo es posible yuda de un baró metro”. determinar la a El estudiante h ltura de un abía respondid o: llevo el baróm muy larga. Lo d etro escuelgo hasta la base del edifi a la azotea del edificio y le ato igual a la altura cio, marco y mid una cuerda del o. La longitud d la resolución de edificio. Realmente, el estudia e la cuerda es n l ejercicio, porq te había plante ue había respo a d Por otro lado, si o u n s e ri o problema con ndid se le concedía la máxima puntu o a la pregunta correcta y com estudio, obtene pletamente. ación, podría alt r un erar el promedio confirmaba que a nota más alta y así certificar d e su año de su alto nivel en el estudiante tu viera ese nivel. Física; pero la re Sugerí que se spuesta no le d respondiera la m iera al alumno otra oportunid a isma pregunta pero esta vez co d. Le concedí seis minutos p demostrar sus ara que me n la advertencia conocimientos de física. de que en la res Habían pasado puesta debía cinco minutos y el estudiante marcharse, pero no hab m elegir la mejor d e contestó que tenía muchas ía escrito nada. Le pregunté s i deseaba e todas. Me excu respuestas al p sé por interrum roblema. Su difi En el minuto qu pirle y le rogué cultad era e le quedaba es que continuara cribió la siguien lanzo al suelo d . te respuesta: to esde la azotea mo del edificio, calc cronómetro. De ulo el tiempo de el barómetro y lo spués se aplica caída con un la fórmula altura altura del edifici = 0,5 · g · t2. Y o. Le dio la nota así obtenemos más alta. Tras a con el estudian la bandonar el de te y le pedí que s p a m ch e o co , m n e ta reencontré ra sus otras res Bueno, respond puestas a la pre ió, hay muchas gunta. maneras, por eje mides la altura mplo: tomas el del barómetro y barómetro en u la longitud de su de la sombra d n día soleado y s ombra. Si medim el Edificio y apli os a continuaci camos una sim del edificio. Perf ón la longitud ple proporción, ecto, le dije, ¿y obtendremos ta de otra manera Si, contestó, és mbién la altura ?. te es un proced im ie n to m también sirve. E uy básico para medir la altura d n este método, e un edificio, pe tomas el baróm la planta baja. S ro etro y te sitúas egún subes las en las escalera escaleras, vas número de marc s d e marcando la alt l edificio en as hasta la azote ura del baróme a. Multiplicas al marcas que has tr o y cu fi n hecho y ya tien es la altura. Este al la altura del barómetro por e entas el l número de es un método m uy directo.

e atar el barómetro a ed pu o, ad tic fis so nto mas a iere es un procedimie do el barómetro está an qu e cu e qu lo qu si os , to am es ul lc pu Por su ulo. Si ca n de como si fuera un pénd edida de la aceleració m lo er la ta ov m en y cu da en er os cu a m un si tene lar del la gravedad es cero y sar por la perpendicu pa al ar ul rc ci ia or ct la altura de la azotea traye der el barómetro en ula trigonométrica, rm fó a ill nc se a la gravedad al descen un aplicando ia de estos valores, y nc re fe di la de o, ci ifi ed , la altura del edificio. e la da du n si , ar ul lc ca os y lo descuelgas desd da podríam er cu a un a ro et m baró período de o de sistema, atas el la altura midiendo su ar ul lc ca es ed En este mismo estil pu o mar dolo como un péndul mente, la mejor sea to le ab ob Pr . as azotea a la calle. Usán er an m uchas or luyó, existen otras m do abra, decirle: “Señ an Cu o. er rt po l de sa precesión. En fin, conc la ca r con el la puer ta de edificio, se lo regalo”. te es de ra tu al la el barómetro y golpea ce di usted me bonito barómetro. Si un o ng te uí sta convencional al aq ue o, sp er rt re la po a cí no co unté si no nos conversación, le preg la de to en dos lugares diferentes om m en te ro et m En es ró ba un r po a, ia de presión marcada te, dijo que la conocí en m te en id ev problema (la diferenc s) re bos luga ia de altura entre am nc re fe di la a enseñarle a pensar. on o ci ad or nt te prop in an bí ha ores s estudios, sus profes ás pero que durante su l de Física en 1922, m be No io em pr s, né da s aba Niels Bohr, físico ones y neutrones y lo ot pr n co o om El estudiante se llam át de o model tica. imero en proponer el dor de la teoría cuán va no in conocido por ser el pr un te en lm ta aban. Fue fundamen de esta historia es electrones que lo rode al ci en es lo , ta do éc so de la an e, lo divertido y curio aj on rs pe l de n ge ar Al m ÑADO A PENSAR. ica. que LE HABÍAN ENSE absolutamente veríd es ia or st hi ta es almente , os céptic problema, pero lo re o m is m Por cier to, para los es un ra pa a y rápida, de forma hay mil soluciones tic , ác ar pr ns ás pe m a ón os ci lu am Aprend . elegir la so ar OTROS problemas icamente genial es on nt ci lu té so au a lo os e, rn nt ca sa di re inte íz... y de con el problema de ra ar ab ac os m da po e qu

EIXIDA A CULLERA Alumnes 6é de Primària

El passat dia 6 d’octubre els/les alumnes de 6é de primària del Ceip Trullàs, vam realitzar una eixida a Cullera. L’objectiu era realitzar una sèrie d’activitats aquàtiques: surf, paddle surf i kayack i gaudir aprenent aquestos esports. Els xiquets i xiquetes que van participar han fet un recull d’impressions sobre aquest dia: › Feia molt de sol i l’aigua no estava gens freda. › L’escola de surf estava molt a prop de la platja. › Mentre esmorzàvem, els monitors repartien el tratge de neopré › Entre tots, transportàrem el material necessari ( tables de surf, pales...) › M’ha agradat molt el paddle surf XL, perquè ens vam anar molt lluny de la vorera i la mar estava molt tranquil·la. › En el paddle surf, vam vore una medusa i resulta que era una bossa de plàstic.. › El que més m’ha agradat és estar amb els amics i nadar amb ells. › A la tabla de surf era un poc difícil estar en peu, però era molt divertit. › El kayack és el que més em va agradar, no ho havia provat mai. › A nosaltres el kayack ens tombà, però va estar molt xulo i vam riure moltíssim. › Quan ens adentràrem lluny de la vorera, les ones eren més grans. › Els monitors eren molt simpàtics. › Quan fèrem suf cantàrem “Nadando en alta mar”. › M’ha encantat practicar esports d’aigua. › Vam aprendre molt. › Tornaria a anar mil vegades perquè ho passàrem superbé. › Va ser una experiència inoblidable, molt divertida que sempre recordarem.

MÚSICA En música, en aquest curs, entre moltes altres qüestions, desenvoluparem i expressarem les nostres emocions ajudant-nos de recursos nous per a nosaltres. La música és un llenguatge que ens permet expressarnos i emocionar-nos, i per tal d’experimentar noves emocions l’alumnat de 1r i 2n ens hem deixat portar per les melodies proposades per Elena Pintado en la seua web, desenvolupades a partir del Projecte Emocionari de l’editorial Palabras Aladas. En aquesta ocasió vam escoltar una melodia i vam intentar expressar amb el vocabulari del qualdisposàvem com ens sentíem i quines sensacions despertava en nosaltres. Tots coincidírem en emocions molt semblants! Per tant, amb música hem aprés a diferenciar-ne algunes tan similars en apariència com l’alegria i la felicitat i hem expressat amb colors el que la melodia ens inspirava.

MÚSICA SIRENA MUSICAL. Aquest 1r trimestre hem escoltat diverses melodies a la sirena musical. PER COMENÇAR amb energia hem iniciat el curs amb una melodia ja de referència per a l’alumnat: “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Jaume Sisa, en la versió rumbera de Los Manolos.

El mes d’octubre, i aprofitant la festivitat del dia 9 D’OCTUBRE, vam escoltar “El meu poble” de Dani Miquel per posar de manifest com estimem la nostra terra.

Abans de l’1 de novembre, per ambientar-nos en HALLOWEEN I TOTS SANTS, a la sirena musical vam escoltar un fragment d’una peça que a alguns alumnes de 5é els agrada molt: Tocata i fuga en re menor de J. S. Bach. L’orgue, amb la seua peculiar sonoritat, va donar un aire tenebrós a les entrades i eixides.

MÚSICA SIRENA MUSICAL. Enguany el fred ha vingut tard però ho ha fet amb força. Per això, us vam proposar per entrar en calor durant LA TARDOR dues idees: que torràreu castanyes i ballàreu a ritme de rumba amb “la rumba de les castanyes” d’El Pot Petit. Per commemorar el 25 N (DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE) la nostra sirena musical ens demanava que ens pintàrem un somriure per combatre en positiu la violència, en aquest cas la de gènere. “Pinta’t un somriure” és un tema de Candela Roots; grup valencià que explora i aprofundeix en la música reggae. Cal destacar la seua vocació reivindicativa i el seu missatge: un missatge motivador que incideix en qüestions tan importants com l’Ecologia, els Drets Humans, el Pacifisme, la Igualtat...

Per a ambientar l’escola en NADAL, el primer que hem fet és assistir a la presentació del disc “El Nadal del poble” editat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. És un disc recopilatori de nadales tradicionals valencianes; versions gravades per a l’ocasió per grups de folk i música tradicional actuals. Nosaltres hem escoltat “Cançó de l’alloguer”, de Càlig, interpretada per Xavier de Bétera, veu que ens va acompanyar fa dos cursos en una activitat didàctica en la qual l’alumnat de segon cicle va conéixer el cant d’estil.

BON NADAL I MOLTA MÚSICA!

Els alumnes de 5é i 6é practiquen esports a la platja Els passats dies 6 i 11 d’octubre els alumnes de 6é i 5é respectivament, feren una activitat a la platja de Cullera, concretament a la zona del Marenyet. L’activitat contà amb l’ajuda dels monitors/es de l’escola de surf Posidonia i va ser organitzada des de l’àrea d’Educació Física. En aquesta excursió els alumnes pogueren gaudir de la pràctica d’activitat física en un entorn no habitual com és la mar, en el qual tingueren un primer contacte amb el surf, el paddle surf, el kayak i el big sup, diferents esport que es poden realitzar en aquest lloc i que poden servir per a donar alternatives sobre què poden fer en el seu temps d’oci durant les vacances d’estiu. A més no sols conegueren alguna cosa de la tècnica sinò també dels materials que es necessiten per a fer-la. Alguns dels alumnes ja havien practicat alguna d’aquestes activitats i això va fer que aprofitaren encara més ja que no són fàcils d’aprendre. Va ser un dia genial i a més el temps va acompanyar d’allò més be. Educació física

PROGRAMA DI_CAPACITAT Comença un nou curs, i a l’àrea d’Educació Física continuem treballant els valors de l’esport. En aquesta ocasió a través del programa Di-Capacitat del LLevant Unió Esportiva. El dimarts 14 de Novembre van visitar el col.legi Ricardo Ten i Mónica Merenciano. Dos grans esportistes paralímpics amb un palmarès esportiu impressionat. Ells han volgut compartir amb els nostres alumnes les seues experiències, han transmès al nostre alumnat el significat de valors com la superació, l’esforç i la constància. Quan l’activitat pareixia que arribava a la fi… hem rebut la visita de les mascotes del Llevant U.E. que han vingut amb moltes i boniques sorpreses per als nostres alumnes. Sempre és enriquidor per la formació dels nostres alumnes poder escoltar de primera mà les vivències i èxits d’aquests esportistes

LES TIC I LA FAMÍLIA Consells per a millorar la utilització de la tecnologia a casa L’escola Trullàs té la gran sort de ser pionera en Tecnologies de la Informació. Això ha suposat un gran desplegament de mitjans com les PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES a totes les aules, els portàtils, els ordinadors de sobretaula i les dues aules completes d’informàtica. També i des de finals del curs passat el centre està connectat per fibra òptica, el que ha millorat l’accés a Internet des de les classes i l’ús dels materials digitals a l’aula. El mantenir equips suposa un esforç superior i a més mantenir-nos en aquesta posició implica un constant estar al dia en tendències i treball educatiu aplicant les TIC. També les famílies han d’estar implicades en aquest procés d’aprenentatge. Ens consta que molts de vosaltres valoreu l’esforç i a més us sentiu implicats en la marxa escolar i tecnològica. Des de l’escola i la Coordinació TIC volem contribuir amb alguns consells perquè desenvolupeu el bon ús de les TIC: ESTABLIR TEMPS. Ha d’haver-hi temps per jugar al parc, amb els amics, amb els veïns, muntar amb bici, veure la Tv, llegir...; entre tot això també utilitzar l’ordinador. SER L’EXEMPLE. Igual que amb la lectura, nosaltres hem de ser l’exemple a seguir respecte a les tecnologies. Començarem jugant amb ells. Molts cursos tenen el seu bloc on els alumnes des de casa poden fer activitats lúdiques de repàs dels continguts curriculars i, els pares poden fer-les junt a ells. ESTAR PENDENT. Procurarem saber i ajudar al principi en el que ens requereixca el nostre fill per jugar en l’ordinador. Després sabrem al que està jugant a tot moment, encara que no estiguem amb ells. GRANS POSSIBILITATS. Per a l’ensenyament i per ajudar en les tasques escolars Internet s’ha convertit en un mitjà importantíssim. Com a mitjà de consulta i comunicació ho és encara més, hem d’aprendre nosaltres per ensenyar-li-ho als nostres fills. ACTIVITATS D’OCI. Hem de fomentar altres activitats d’oci a la casa i en la família perquè en el seu temps lliure no tot siga ordinador i televisió. FORMACIÓ. Els pares i mares han de formar-se com ho fem nosaltres i els nostres fills. Sempre hi haurà algú al costat que puga comentar-te i ajudar-te. En qualsevol cas el professor del teu fill o filla et podrà ajudar i guiar en la teua formació. ESTAR JUNTS. Al principi estarem junts fins que a poc a poc vagen sent més autònoms en el coneixement de les habilitats bàsiques d’ús de l’ordinador.

José Vicente Girbés Gomis Coordinador TIC

HALLOWEEN PARTY

ALLOWEEN PARTY

pre-primary we have received the visit of the good witches for the trick In pre-primary received the visit of the good witches for the trick ALLOWEEN the treat party. we havePARTY and the treat party.

re-primary we have received the visit of the good witches for the trick In primary, the students of 6th visited all the other groups to scare them and the treat party. celebrate the trick and the treat game. Look how scary they were!!

primary, the students of 6th visited all the other groups to scare them and ebrate the trick and the treat game. Look how scary they were!!

rimary, the students of 6th visited all the other groups to scare them and brate the trick and the treat game. Look how scary they were!!

“ H al lo w e n is

so very proud of the pumpkins contest because a lot of studentss ted!

the prizes in the afternoon to the best one.

know it when you celebrate you d An ic! tast fan We are also very proud of the pumpkins contest because a lot of studentss participated! it with your classemates!” (Khoudia, 6é B) We gave the prizes in the afternoon to the best one. “Halloweenis fantastic! And you know it when you celebrate it with your classemates!” (Khoudia, 6é B)

“I love Halloween because it’s a very funny pa

“I love Halloween because it’s a very funny party!!” (Eric, 6éB)

o very pro of the pki nstocon test(Roger, bectim aus “I hadud a great time...pum I“I really liked scare!!” 6é A)ee... llytssliked a lotIofrea studen at gre a had ed!

he prizes in the afternoon to the best one.

“ H al lo w ee n is

to scare!!” (R

PROGRAMA D’ACTUACIÓ DE MILLORA PROGRAMA D'ACTUACIÓ DE MILLORA

Aquest curs es du a terme un programa d'enriquiment del currículum. Les sessions es fan quinzenalment de forma inclusiva i activa. A l'etapa d'Educació Infantil la mestra d'Audició i Llenguatge treballa l'estimulació llenguatge entenent que aquest és fonamental Aquest cursdel es du a terme unoral, programa d’enriquiment deldesenvolupament currículum. Les sessions es perfan alsquinzenalment xiquets/es ende elsforma primers anys d'escolarització. inclusiva i activa. A l’etapa d’Educació Infantil la mestra d’Audició i Llenguatge treballa l’estimulació del L'objectiu del programa és treballar de forma lúdica, pràxiesper bucofacials, llenguatge oral, entenent que aquest desenvolupament és fonamental als xiquets/ritme, respiració, discriminació auditiva , vocabulari....i totes aquelles necessitats que al es en els primers anys d’escolarització. llarg del curs vagen sorgint. L’objectiu del programa és treballar de forma lúdica, pràxies bucofacials, ritme, respiració, discriminació auditiva , vocabulari....i totes aquelles necessitats que al llarg Aquest pla continua al primer nivell d'educació Primària amb activitats del curs vagen sorgint. perceptives, de raonament lògic, atenció.... impartides per la mestra de pedagogia Aquest plaper continua al primer nivellxiquet d’educació perceptives, de terapèutica tal d'ajudar a cada /a a Primària maduraramb les activitats seues capacitats bàsiques. raonament lògic, atenció.... impartides per la mestra de pedagogia terapèutica per tal d’ajudar a cada xiquet /a a madurar les seues capacitats bàsiques. Pedagogia Terapèutica/Audició i Llenguatge Pedagogia Terapèutica/Audició i Llenguatge

XIQUETS/ES QUE DORMEN AMB ELS PARES Tots els xiquets/ES han sentit en alguna ocasió la necessitat de dormir amb els seus progenitors. També els pares i mares han experimentat alguna vegada el desig de compartir el llit amb els seus fills. És un sentiment universal i la seua pràctica pot estar justificada esporàdicament. No obstant açò, cal evitar que aquesta pràctica es convertisca en hàbit pels efectes perniciosos que pot tenir en el desenvolupament infantil, en interferir en l’aprenentatge de l’autonomia i afavorir l’aparició de trastorns del son. El son és un període de gran activitat de l’escorça cerebral i durant el seu transcurs se segreguen hormones com la del creixement. Un son adequat en quantitat i qualitat és fonamental per a un desenvolupament sa en els xiquets. El bebè ha de dormir en la seua habitació a partir del sisè mes de vida, necessita certes condicions d’aïllament que li ajuden a agafar el son, el seu propi espai per a dormir i descansar. Tot el que pertorbe aquest estat, pot afavorir amb el temps l’aparició de trastorns, sobretot insomni. Entre els tres i els cinc anys els xiquets/es poden patir malsons i terrors nocturns per temor a la foscor, a que apareguen monstres, als sorolls, per problemes en el col..., Aquest fet forma part del seu descobriment del món i de la seua maduració emocional. No cal infravalorar el patiment que açò causa en el xiquet/a; és necessari tranquil·litzar-lo, fer que se senta comprès, però hem de mostrar fermesa perquè seguisca dormint al seu llit; el pitjor que pot fer-se és portar-lo al llit dels pares perquè deixe de plorar i els deixe dormir, ja que ràpidament es convertirà en un costum per ambdues parts. La bona higiene del son infantil: - 1. El son és un hàbit que requereix un aprenentatge i el respecte d’un horari, així com unes condicions favorables de temperatura, silenci i llum. - 2. A partir del sisè mes de vida, el bebè, ha d’eixir de l’habitació dels pares. - 3. Des que és molt xicotet és important ensenyar el xiquet/a a dormir sol, al seu llit, mai al braç, al sofà o al llit dels pares, (encara que després siga traslladat al seu llit). Se li pot ajudar amb la lectura d’un conte i deixant-li una llum tènue.

- 4. No és convenient gitar-se amb el xiquet/a fins que es dorma. Amb aquesta actitud es minva el desenvolupament de la seua autonomia. Algun cap de setmana se li pot permetre romandre una estoneta al llit dels pares. - 5. És important respectar un ritual en ficar-se al llit, perquè tots necessitem descansar. - 6. Si es desperta a mitjanit espantat i inquiet, és necessari tranquil·litzarlo, acaronar-lo una miqueta i sense donar massa explicacions, mostrar fermesa perquè continue dormint sol. - 7. No permetre que a mitjanit se’n vaja al llit dels pares (avis, germans...) En algunes famílies es produeix tal tràfec, que cap dels membres clareja al seu llit. - 8. Ensenyar-li a no molestar els altres quan ell/ella s’alça. No posar-li la televisió, sino tornar-lo al llit amb suavitat i fermesa. - 9. El pare i la mare han de compartir els mateixos criteris i la mateixa autoritat a l’hora d’anar a dormir i respectar les normes del son. Gabinet Psicopedagògic Municipal

CINEMA Es recomana a les famílies abans d’anar a veure qualsevol de les pel·lícules s’informe del contingut i la recomanació per edat.

SALVANDO AL REINO DE OZ Dorothy s’embarcarà en una trepidant aventura per salvar el meravellós món d’Oz, on va conèixer als seus millors amics: L’Espantaocells, L’Home de Llauna i El Lleó, i poder salvar-los del malvat Urfin que tracta de fer-se amb la ciutat Esmeralda i, fins i tot canviar-li el nom i dir-li Urfinville.

WONDER Augustus “Auggie” és un xiquet que ha nascut amb una deformitat facial. Malgrat els esforços dels seus pares per cuidar-lo, això ha condicionat tota la seua vida. La gent el mira pel carrer i això, inevitablement, li ha creat un gran complex. Però Auggie és un lluitador, com demostrarà en començar les classes de cinquè grau en el seu nou col·legi. Allí posarà tots els seus esforços a integrarse amb els seus nous companys i a fer-los entendre que no és una bestiola rara, sinó un xiquet totalment normal. El repte no és poc: demostrar que la bellesa no només està en l’aparença, sinó que es troba a l’interior de les persones.

DEEP Fa ja molts anys des que els humans van abandonar la Terra i el planeta va veure com els oceans augmentaven considerablement la seua grandària. En aquest nou món, Deep, un simpàtic polp, viu amb els seus amics i la resta d’excèntriques criatures abissals en el més profund del fons marí. No obstant això, una catàstrofe amenaça la supervivència de la colònia, la qual cosa obligarà a Deep i els altres a viure una aventura a través del mar per trobar a l’única criatura capaç de salvar-los: el mític Kraken. Deep pretén transmetre un missatge d’esperança i de lluita per la supervivència de la fauna marina.

PASSATEMPS PASSATEMPS

Miquel i l’autobús

PASSATEMPS

Miquel pujai l’autobús a un autobús i pregunta: Miquel PASSATEMPS _Quant el autobús bus? i pregunta: Miquel costa puja a un _Quant costa el bus?i l’autobús _ Doncs, 1 Miquel euro. _ Doncs, 1 euro. _Miquel es posa al mig del passadís _MiquelMiquel es posa al mig passadís i l’autobús Miquel pujadel a un autobús i pregunta: deldelbus busi icrida: crida: _Quant costa el bus? _Baixen tots de l’autobús que me’l _BaixenMiquel tots l’autobús que me’l puja a 1uneuro. autobús i pregunta: _de Doncs, quede!!! quede!!! _Quant costa es el bus? _Miquel posa al mig del passadís _ Doncs, 1 euro. del bus i crida: _Miquel es posa del passadís _Baixen totsaldemig l’autobús que me’l del bus i crida: quede!!! _Baixen tots de l’autobús que me’l quede!!!

Troba les diferències dels dibuixos. Troba les diferències dels dibuixos.

Troba les diferències Troba les diferències dels dibuixos. dels dibuixos.

Troba el camí per arribar al bolet. Troba el camí per arribar al bolet.

Troba el camí per arribar al bolet.

Un xiquet li pregunta a sa mare: Un xiquet pregunta sa mare: Troba elameu camí per arribar al bolet. _ Mare, quinli és el dia del naixement? _I Mare, quin és el dia del meu naixement? li respon la mare: Un xiquet li pregunta a sa mare: 21 de març. I_liElrespon la mare: _ Mare, quin és el dia del meu naixement? _El Ostres!!! El mateix dia del meu _ 21 de març. I liUn respon la mare: xiquet li pregunta a sa mare: aniversari!!! _ El 21 de _ Ostres!!! mateix delmeu meunaixement? _ Mare,març. quinEl és el diadiadel _ Ostres!!! El mateix dia del meu aniversari!!! I li respon la mare: aniversari!!! _ El 21 de març. _ Ostres!!! El mateix dia del meu aniversari!!!