SANT JORDI 2014
Escola SEAT
JOCS FLORALS 2014
EL GRAN POLTRE
Hi havia una vegada un poltre que era salvatge, vivia en un bosc. Una nena que volia anar a l’hípica li va demanar als seus pares si podia anar-hi i li van dir que no tenien prou diners. Un matí, la nena va sortir a agafar fruites silvestres al bosc. Quan es va endinsar al bosc, va sentir un trot que la seguia i va començar a córrer. Tot d’una, va veure un porc senglar i es va penjar d’una branca. Va començar a cridar: “Auxili, ajudeu-me!”, però el poble estava massa lluny perquè la sentissin. Aleshores, va tornar a escoltar el soroll que la seguia abans i va veure un poltre. Llavors la nena va pujar a la seva gropa, el poltre va començar a cavalcar i la va portar a casa. La nena va anar a casa d’un amic i li va dir: “Necessito que em facis unes regnes, uns estreps i una sella” Com que construïa moltes coses i així ho va fer. L’endemà la nena va anar al mateix lloc on es va trobar amb el poltre i li va posar tots els estris i s’hi va pujar. De cop i volta, va veure el seu amic que venia corrents i li va dir: “Ep, escolta! T’he inscrit a la gran cursa!” Llavors la nena va dir: “Què? Això no pot ser! No estic preparada!” El nen va respondre: “Si practiques, potser guanyaràs” La nena s’ho va pensar. Al final es va posar a entrenar. Quan va arribar el dia .. tots es reien d’ells però al final van guanyar la cursa. A la nena no l’importava guanyar, l’importava la seva amistat .
Floquet de neu
Prosa: 2n cicle de primària
La Música
Hi havia una vegada una noia que li agradava tocar música. La seva mare només volia que fos sofisticada, li agradava tant tocar i cantar que es podia passar hores i hores. El seu pare li agradava molt que toqués música. Un dia quan la noia es va despertar va sentir a la seva mare plorant, ella va anar corrents i li va preguntar que li passava. La seva mare li va explicar que el seu pare havia mort i la seva mare amb el temps i la tristesa de que el seu marit hagués mort es va posar molt malalta i va morir. La noia estava molt trista però es va prometre a si mateixa que no moriria de tristor. Un dia va arribar a la ciutat un noi músic, ella es va fer amiga d’ell, ell li va ensenyar a tocar millor i ella a ell també. Fins que un dia ell li va dir que havia de marxar a França. Ella li va dir que no l’oblidaria mai i ell li va dir el mateix. Quan el noi va tornar ella s’havia convertit en la música més famosa del món i ell quan la va tornar a veure li va dir que estava enamorat d’ella. Ella li va dir que també estava enamorada. Es van casar i van tenir un bebè. Núria Palmera
Prosa: 1r cicle de primària
L’AMOR O LA GUERRA Construeix l’amor i no la guerra que és pitjor tenir por i estar sota terra. Millor tenir mil enamorats fent-se petons que me mil guerrers matant-se a cops. Alguns diuen que l’amor no s’hi val o que la guerra és una catàstrofe mundial Jo estic més amb la segona, té la raó més gran que una ona. Cada dia que em llevo: -Per què hi ha tant mal al món? Anar-se’n a un lloc on no hi hagin persones, per somiar un nou món sense guerres i amb amor Aquesta es l’única solució que he trobat en dotze anys, de debó!
Diamonds Poesia: 3r cicle de primària
L'arbre de la plaça Fa molt de temps, unes persones van plantar un arbre en una plaça d’un poble i el van fer màgic. Ara està molt gran. Un matí, uns senyors grans van anar a la plaça a seure’s en un banc a parlar de les seves coses. Quan se’n van anar, van veure que hi havia moltes fulles a terra, fins que es van adonar de que per cada paraula que deien, a l’arbre li queia una fulla. Ja li havien caigut gairebé totes les fulles i l’alcalde va manar a totes les persones que no parlessin. La gent del poble s’havia d’expressar amb gestos. Van passar tres dies i va arribar una familia a visitar el poble; van començar a parlar i a l’arbre li van acabar de caure les poques fulles que li quedaven. L’arbre es va morir i tota la gent es va posar molt trista però un senyor va pensar de plantar-ne un altre, i així va ser! L’arbre va crèixer i la gent ja podia parlar tranquil·la perquè aquell arbre ja no era màgic. Peix Prosa: 3r cicle de primària
Poema de primavera Ja acaba l’hivern i es forma el desgel. La primavera ja ha arribat amb l’abella volant. Ha fet una colònia amb pol·len brillant. I he vist un ocell cantant pel cel. Les flors s’obren perquè les puguis olorar. Les fulles seques ja són verdes. Verdes! Les branques trencades es tornen a formar. Els ocells es posen per fer un niu, posen els ous per tenir fills . El cel està brillant amb un blau intens. La llum travessa l’aigua reflectint el sol. El gall cantant em desperta ballant, Sembla que estigui en un camp amb la companyia de l’aire natural. Tot desperta la vida! El poeta Poesia: 2n cicle de primària