L’habitatge romà 1. TIPUS DE CASES 1.1 CASES DE LA CIUTAT Insula A Roma la natalitat va créixer molt i doncs no havia lloc per viure el romans i es van crear les insules, cases de lloguer. Eren altes de cinc o sis pisos, estaven distribuïdes en petits apartament que tenien molts balcons i finestres per observar l’interior (atrium) L’inquilí que vivia en aquestes habitacions normalment era gent més modesta i només hi passava el temps suficient, és a dir, menjar i dormir. A la part baixa hi havia botigues magatzems, etc. Les insules estaven construïdes en fusta i, per tant, era freqüent que s’enfonsessin a causa d’incendis, i també perquè estaven construïdes amb materials de poca qualitat.
Insula romana Domus La domus abans del segle III aC era una casa més simple, però a partir d’aquell moment es va construir amb més espais, es van introduir noves habitacions, sales, etc. La domus és pràcticament la casa d’una família rica. Tenia solament una planta, no tenia vistes a l’exterior perquè no tenia finestres, llavors la llum i el l’aire del dia entrava pel sostre que estava descobert i tenia una forma cap a l’interior . Cada habitació tenia estava un ús determinat.
1
La distribució de la domus era la següent:
Vestibulum: Era l’entrada de la casa que estava decorada amb algunes estàtues. Fauces: És el passadís que uneix el vestibulum amb l’atrium. Tabernae: Després de passar les fauces, per l’altra banda hi havien unes estances que tenien accés al carrer i el propietari llogava com a botigues, tallers artesanals, etc. Cella ostiarii: (l’habitació dels porters): És on estava situat l’esclau porter. Atrium: Era el centre de la domus. Tenia el sostre obert (complivium) per on passava l’aire, la llum i l’aigua de la pluja que queia a una piscina. Impluvium : Que a la vegada era una cisterna subterrània. Cubiculum: Era l’habitació per dormir, estava situada al costat de l’atrium o perystilium que és com un jardí tancat. Aquesta habitació no tenia finestres i les parets estaven pintades amb diferents colors . Tablinum: Era una gran habitació situada justament davant de la porta d’entrada. Aquesta habitació és exclusivament per al pater familias perquè era com una mena de despatx, i comunicava l’atrium amb el peristylum. Triclinium: És on el romans dedicaven aquesta sala per menjar estirats i solia trobar-se al costat del tablinum. Andron: Era el passadís que uneix l’atrium i peristylum. Culina: És on cuinaven, tenia un fogó d’obra. Per això la cuina era molt perillosa. Balneum: És el bany. Peristylum: Era un jardí interior al voltant del qual hi havia un pòrtic amb columnes, luxós i la part on estaven les habitacions més ricament decorades. Com: Exedra: És una sala exterior per llegir a l’exterior del peristylum Oecus: Un menjador de gala, per a convidats -
Al peritylum hi havia jardins, fonts, piscina i hortus, on es cultivaven plantes d'horta per al consum domèstic..
2
Casa senyorial o domus
1.2 LES CASES DEL CAMP
Els romans que s’ho podien permetre, solien tenir una casa de camp que s’anomena Villa, situada en una terra fèrtil i a prop d’un riu o del mar amb un bon clima i bona vista. Només n’hi ha dos tipus de casa del camp que són: villa rústica i villa urbana Villa rústica En principi la villa rústica només era una cabana amb un pati o corral amb una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. I més tard es van afegir més parts destinades al treball. Era la casa dedicada a la granja i al treball del camp. Els treballadors sobretot eren esclaus.
3
La villa rústica es distribueix de la següent manera:
Cortes: Són els dos corrals, un situat a l’interior i l’altre a l’exterior. Bublia i equilia: Els estables dels bous i cavalls. Granarium: El graner. Horreum: Lloc on conservaven els productes agraris. Oporothecae: Lloc on es guardava la fruita. Cellae servorum: Les habitacions dels esclaus. Ergastium: Són les habitacions on els esclaus estaven castigats. Culina: És la cuina i sempre cuinava un esclau. Valetudinarium: És la infermeria. Ostiarius: És el lloc on es situava el porter. Pasto villatico: És el lloc per a les aus, animals salvatges i peixos.
Villa rústica Villa Urbana La villa urbana estava situada al costat de la villa rústica i era una residència que els romans rics en tenien ales afores de la ciutat on descansaven i desfruitaven amb la seva família i també els hostes.
4
La distribució d’aquesta casa és que tenien a les ciutats i com la domus, però a més a més disposaven de moltes comoditats que són les següents: Peristylum: Eren soterrat un o més grans jardins. Cryptoporticus: Passadís soterrat que comunicava totes les habitacions. Triclinium: Són dos menjadors, un d’estiu i l’altre d’hivern que disposava d’unes finestres grans per observar el paisatge. Bibliotheca: Disposaven de la biblioteca per estudiar, o llegir Termae: La sala de banys.
Villa urbana 2. DECORACIÓ D’INTERIORS
2.1 PINTURES ROMANES
Amb la pintura decoraven les parets de l’interior i també de l’exterior de les cases romanesLes varietats de l’estil i la qualitat depenen de l’època i dels recursos econòmics.ls colors de les pintures s’obtenien dels minerals i de substàncies vegetals i els quatre colors més utilitzats eren el vermell que és formava amb òxid de ferro i sulfur de mercuri; el groc amb l’òxid de ferro hidratat; el blau a base de coure; i el negre amb vegetals carbonitzats.
5
La pintura té quatre estils: 1.Estil d’incrustació Es va crear a mitjans del segle I aC fins a principi del segle II aC, a l’època republicana. S’anomena incrustació perquè intenta imitar a la decoració de marbres que s’aplicaven en l’època hel•lenística. És un estil molt colorit.
2.Estil arquitectònic Es desenvolupa durant el segle I aC. S’anomena arquitectònic perquè imita arquitectures com per exemple: portes, jardins, balcons, columnes, etc. I expressa profunditat i perspectiva. El color que més s’utilitza és el vermell intens.
3. Estil ornamental Es va crear entre el 27a.C. fins a la meitat del s I aC. És
un
estil
que
barreja
els
dos
estils
anteriors.En aquest estil apareixen columnes, edificis
fantàstics,
d’humans,
elements
siluetes vegetals
d’animals i
i
escenes
mitològiques els seus colors són molt intensos.
4.Estil escenogràfic Es crea a la primera meitat del segle I .També té a veure amb els dos últims estils anteriors, és un estil molt confús, hi apareixen escenes mitològiques i d’històriques. La seva decoració està carregada i apareixen cortinatges i telons. Els seus colors són més vius.
6
2.2 ELS MOSAICS ROMANS Es coneix com a mosaic, opus tessellatum, una decoració de paviment o de paret realitzada amb tessel·les de diversos colors i materials, que acostumen a ser cubs més o menys regulars de mig centímetre de costat. Els materials podien ser de marbres de colors com per exemple basalts, granit, pòrfid, serpentina, també de pedres com la malaquita, lapislàtzuli, cornalina, i fins i tot de vidre o esmalt, o bé ceràmica. N’hi quatre tipus de mosaic:
1. Opus vermiculatum Era d'origen egipci i es feia amb unes pedres molt petites. Amb elles l'artista podia dibuixar amb bastant facilitat les corbes, les siluetes i tots els tipus d'objectes. Es col•locaven les tessel•les en una filera contínua que seguia les línies del contorn i del interior, de les figures que es volia dibuixar. El nom ve del diminutiu llatí vermiculus (de vermis -is, cuc). S’anomena així perquè les línies del dibuix recordaven la silueta del cuc
2.Opus musivum Es feia servir en la construcció dels murs. Aquest tipus va començar a introduir-se a finals del segle III.
7
3.Opus sectile Són els dibuixos els quals estaven fets amb pedres més grans i de diferents grandàries. La tècnica era retallar plaques de marbre de diversos
colors
per
realitzar
les
figures
geomètriques, d'animals o humanes.
4.Opus signinum Consisteix en un tipus de paviment llis i fet amb calç i pols de rajoles, de taules o d’àmfores que ja no es podien fer servir, al qual s’introduïen pedretes o tessel·les, fent representacions de figures geomètrics senzills i sense complicacions.
Elaboraven el paviment en un taller artesanal Per començar es feia dissenyar el quadre, després es dividia però amb el color que necessitaven, llavors es treia una plantilla de papir on s’anaven posant les tessel·les. A continuació es preparava bé el sòl per posar-les, s'aplanava fins a aconseguir que fos horitzontal però amb una inclinació suau i calculada que facilités el lliscament de l'aigua El sòl havia de ser fort i estable ja que només el lleu trencament d'una sola tessel·la podia afectar a tota l’obra. Les tessel·les es posaven mirant cap a vall perquè després es veuria que havia d'estar enganxada a la plantilla i el mosaic es construïa de baix a dalt.
8
3.MOBILIARI
Els Romans no feien servir gairebé els mobles a la casa romana, hi tenien escultures i estàtues d'inspiració mitològica, columnes, etc. I evidentment disposaven de diversos llits que n'hi havien molts tipus, taules, diversos tipus de seients, armaris i arques. Els materials utilitzats depenien del nivell econòmic de la família, podien ser de fusta, bronze, pedra, marbre, ivori i fins i tot de metalls preciosos. Les vaixelles i gerros podien ser de ceràmica basta o fines, de vidre i d'orfebreria. Els mobles romans s'anomenen “supellex”, entre ells destaquen el següents:
•Llits: Havia quatre tipus de llit, el primer és el normal per dormir, l'altre servia de sofà, també hi havia llit d'estudi i l’últim és el llit que servia per menjar estirat. Els llits tenia quatre potes amb forma, també un bastidor on es recolzaven, un suport de fusta al costat de la paret i un suport per al cap. Els llits per els pobres eren diferents.
Llit que estava situat al menjador de luxe de la casa romana, triclinium o oecus
9
•Taules : Els romans utilitzaven cinc tipus de taula, hi havia rectangulars, altres rodones i quadrades, amb la forma d’un animal. Hi havia taules amb un, tres i quatre peus.
• Seients: Van utilitzar molts tipus de seients, com pesades cadires, butaques, tamborets plegables i bancs. Per exemple, la cathedra, amb un suport llarg i arquejat era el seient d’una dona . En les pintures i escultures romanes es poden veure cadires amb potes amb forma d’animals en el simbolisme, en l’art, etc.
• Tamborets: era com una tauleta sostinguda per quatre peus, es representen diferents tipus de tamborets: cadires sense braços ni respatller i tamborets plegables. Un d’aquests segella curulis era utilitzat pels magistrats romans en ocasions especials . Tenien potes corbes amb peu zoomòrfic.
• Bancs: Els bancs es consideraven el seient dels pobres. El seu material podien ser
de bronze, pedra o en la major part, de fusta. Generalment s’utilitzaven en
sales d’espera.
• Armaris i caixes de cabals: Hi havia dos tipus d'armaris: els pesats muntats sobre unes potes i amb portes, com les d’avui dia. També hi havia un altre tipus, més petits i enganxats a la paret. Tots els armaris estaven construïts de fusta que es podien tancar amb una clau. Els objectes de valor i els documents importants es conservaven en una caixa de cabals, era una caixa baixa, pesada i adornada de tatxons i relleus de bronze.
• Làmpades: Hi havia tres maneres diferents d’il•luminar. En primer lloc les torxes que només s’utilitzava en situacions especials, aquestes torxes eres portades per un esclau o s’introduïen en canelobres. La il•luminació més utilitzada era amb les candeles i llums d'oli i per posar sobre la taula utilitzaven un petit trípode baix.
1 0