La gallina Tinya

Page 1

CONTE COMPARTIT CURS 2007 – 2008

La gallina Tinya

INTRODUCCIÓ: Mercè Anguera NUS: 2n A CEIP Juncadella, Maite Rodríguez DESENLLAÇ: 2n A CEIP Guimerà, Yolanda Aguayo


La Tinya semblava una gallina com les altres, sense res d’especial: grassona, amb les plomes de color canyella, i no gaire espavilada. Fins que li miraves els ulls. La Tinya tenia la mirada trapella que tenen els nens entremaliats. I la tenia perquè ho era molt i molt, d’entremaliada. Li agradava fer bromes d’aquelles que atabalen: despertava abans d’hora el gall matiner (i amb ell, a totes les persones i els animals de la granja), tombava els pots de l’aigua per xipollejar-hi com un ànec, treia la palla dels ponedors, esverava els pollets petits, desconcentrava les lloques que covaven i afluixava amb el bec els pals del galliner, que de sobte queien, amb un gran terrabastall, sobresaltant tothom. Les altres gallines n’estaven ben tipes. - Tinya, això no pot ser ! - Tinya, para quieta una estona! - Tinya, si segueixes així, acabaràs malament! Però la Tinya no feia cas de cap advertiment. Reia per sota el nas, perdó, per sota el bec, picava l’ullet, sacsejava la cresta amb alegria i se n’anava de dret a fer una altra malesa encara més empipadora que les anteriors, com picar-li els turmells a la mestressa quan venia a recollir els ous frescos, o despentinar-li la cua al gall. Per què ho feia, tot això, la Tinya ? Doncs perquè s’avorria. Estar-se tot el dia al galliner fent coc-coc, volar baix, tastar una mica de blat de moro, atrapar algun cuc despistat, pondre un ou de tant en tant , mirar el paisatge des de darrere el reixat i anar-se’n a jóc d’hora, com ha de fer una bona gallina, li semblaven les coses més ensopides del món. Per això, un matí d’estiu especialment càlid i resplendent, va decidir...

...marxar del galliner a buscar més aventures i veure món.


La gallina va fer un forat amb les potes i va passar per sota la reixa. Quan va ser fora, va caminar i caminar fins arribar a un poblet. En arribar, la Tinya va veure que a l’entrada del poble hi havia un dipòsit d’aigua molt gran.

La Tinya va començar a picar-lo amb força fins que es va trencar i el poble es va inundar. Un altre dia, va començar a cantar per la nit i va despertar a tots els animals i a tota la gent del poble, i es clar, al matí tots estaven molt cansats i anaven a treballar mig adormits!


Un dissabte de festa Major, la Tinya va agafar un petard molt gros i el va llençar per la xemeneia de la casa de l’alcalde i tots els de la casa es van espantar molt i van sortir corrents. Un altre dia, va entrar a la quadra dels cavalls i els va picotejar per tot arreu, i els cavalls i muls van empipar-se tant, que van sortir saltant i donant coces. Tota la quadra va quedar destrossada i van trigar molt de temps en poder-la arreglar. Fins i tot va atrevir-se a picar els dits dels peus dels bebès, pensant-se que eren cucs petits.

A la gallina Tinya li agradava molt una fruita que es diu figa de moro i que té moltes punxes, i sabeu què va fer? doncs que va agafar un bon grapat i quan va arribar la nit, va anar posant les figues dins dels pantalons dels homes del poble. Quan es van despertar, i van vestir-se van començar a saltar i saltar perquè els punxaven les cames.


Això era massa! La gent del poble ja estava ben tipa de les bromes de la gallina, fins que un dia totes les dones, homes, nens i nenes del poble es van reunir per a pensar què podien fer amb aquesta gallina tan trapella que els hi estava donant tants mal de caps. DesprÊs de molt xerrar van decidir portar a terme aquest pla...


...li donarien a tastar algunes brometes de les que ella preparava. I així van fer ! Quan la Tinya dormia van entrar al galliner i van començar a fer sorolls de fantasmes i com s’havien disfressat es feien unes ombres terrorífiques. En sentir aquests sorolls, la Tinya va obrir els ulls i com era tan trapella i no tenia gens ni mica de por, va començar a saltar, picotejar les ombres i riure de tot allò. Tots van sortir disparats i la Tinya encara reia més i més. Al dia següent va preparar una altra trapelleria de les seves, però l’alcalde la va veure i com ja estava ben tip, va avisar a tothom per atrapar-la i deixar-la tancada on no pogués sortir. Ella al veure les intencions va sortir cames ajudeu-me i es va amagar durant unes quantes hores. La mestressa es va assabentar que la Tinya s’havia escapat i la va buscar per tot el poble, però no hi havia ni rastre d’ella. Quan va fer-se fosc, va sortir del seu amagatall, va començar a caminar, va mirar endarrera com acomiadant-se del poble i se’n va anar cap al bosc.


Va estar tota la nit caminant i quan va fer-se de dia va voler tornar al poble perquè sense fer de les seves i sola era un avorriment!, però estava molt perduda i no trobava el camí per tornar. Llavors va veure un ocell, li va explicar tot el que li havia passat i li va demanar que l’ajudés a tornar a casa. L’ocellet va dir-li que l’ajudaria, però que hauria de deixar de fer aquestes bromes tan pesades i demanar disculpes a la gent del poble.

La Tinya va respondre: si, si ho faré ! i l’ocellet li va dir: vinga anem cap a casa! Quan van arribar al poble es va acomiadar de l’ocellet i li va donar les gràcies. Després va anar a buscar la mestressa per explicar-li tot i va fer una reunió a la plaça del poble per demanar disculpes a tothom.


Els primers dies va portar-se bastant bé, però quan anaven passant els dies se li escapava alguna de les seves...i per dir aquella mentida les seves plomes li queien una darrera d’altra, fins que es va quedar pelada com una patata. Llavors es va mirar al mirall i es va espantar de tan lletja com estava. Ara sí que estava penedida de tot el que havia fet i va posar-se a plorar i plorar. Uns nens la van sentir com plorava i van pensar que l’havien d’ajudar. Entre tots li van fer una perruca de plomes de colors preciosa. Ella va tornar a demanar disculpes i va prometre que mai més no diria mentides i es portaria bé. Així que amb aquella perruca estava guapíssima!, tan guapa estava que va ser la reina de la Festa Major d’aquell any. I vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.