Ma Núria Moreno Cendrós
Josep Pérez Sánchez
Txell i la Grandalla
Aquest conte no podrà ser reproduït, ni total ni parcialment sense consentiment escrit dels autors. Tots els drets reservats. Text: Text: Josep Josep Pérez Pérez Sánchez Sánchez Il.lustracions i maquetació : Ma Núria Il.lustracions i maquetació : Ma Núria Moreno Moreno Cendrós Cendrós Títol Títol original original :: Txell Txell ii la la Grandalla Grandalla Primera Primera edició edició en en aquesta aquesta presentació: presentació: 2013 2013 Primera impressió: 2013 Primera impressió: 2013 c c
Josep Josep Pérez Pérez Sánchez Sánchez Ma Núria Moreno Ma Núria Moreno Cendrós Cendrós
ISBN:978-99920-1-991-7 ISBN:978-99920-1-991-7 Dipòsit Dipòsit legal: legal: AND.609-2013 AND.609-2013 Núm. de registre Núm. de registre B B -- 1118 1118 -- 12 12 Registre de la la propietat propietat intel.lectual intel.lectual de de Barcelona Barcelona Registre de Imprès Imprès al al Principat Principat d’Andorra d’Andorra per per Gràfiques Gràfiques Andorranes Andorranes Subvencionat per al Govern d’Andorra i Financera d’Assegurances Subvencionat per al Govern d’Andorra i Financera d’Assegurances SA SA
Txell i la Grandalla UNA VALL DE CONTES UNA VALL DE CONTES
Fa molts i molts anys, en una vall formosa i tranquil.la, de les contrades dels Pirineus, visquia una noia, anomenada per tots els habitants, Txell.
Tot el poble la coneixia com la nena de les grandalles, ja que, misteriosament, durant tot l’any feia olor d’aquelles flors primaverals que únicament naixen en aquells paratges.
Però un any, dos pobles propers, el del Nord i el del Sud, varen entrar en combat i van atemorir tots els vilatans.
I arribà el dia on tots dos pobles rivals es trobaren al mig d’una tartera situada al costat del poble de la Txell.
Tots els habitants van c贸rrer a les seves cases per amagar-se i no ser ferits. Quan de sobte, al mig del camp de batalla aparegu茅 la Txell amb un parell de grandalles a les mans.
Tot el poble es va quedar sorprès, però no menys que els soldats dels dos pobles rivals, els quals van aturar el combat i van abaixar les armes.
La Txell s’apropà als dos guerrers més forts de cadascun dels pobles rivals i els donà una grandalla.
Tots els soldats d’un i altre bàndol, en veure aquella acció de la Txell, començaren a plorar i a mesura que aquelles llàgrimes queien al terra començava a néixer un grandalla, convertint tota aquella tartera en un majestuós camp de grandalles.
Els soldats varen donar mitja volta i des de llavors els dos pobles rivals es van convertir en pobles ben avinguts.
Per això diuen que quan un habitant d’aquestes contrades del Pirineu ofereix un ram de grandalles al forà, aquest es ben rebut a casa seva.
Fi A tots aquells que amb un petit gest, aconsegueixen grans canvis.
Què feia que en Cerni plorès tots els dies?
Ma Núria Moreno Cendrós
Josep Pérez Sánchez
Cerni i el Tamarro
Què feia que la Txell fos tan especial?...