Hacia la transformación socioecológica de los espacios libres de la ciudad. MEMORIA COMPLETA by Capgirant

CAP A LA TRANSFORMACIÓ SOCIOECOLÒGICA DELS ESPAIS LLIURES L’EXPERIÈNCIA DE

Cap

irant

Or riols

memòria del projecte

Aquest projecte ha sigut finançat per l’Ajuntament de València dins del marc del programa de Projectes de Innovaciò Social 2015.

EQUIP TÈCNIC Andrea Ariza Hernández, arquitecta especialitzada en antropologia urbana Clara Ferrer Santolaria, ambientòloga especialitzada en espais naturals i educadora ambiental Isabel Recubenis Sanchis, arquitecta especialitzada en urbanisme Mar Riera Spiegelhalder, economista especialitzada en desenvolupament local Víctor Soler Fuentes, biòleg arborista Fotogràfies de les activitats participatives: SALTO MORTAL

AGRAÏMENTS A tots els veïns i veïnes sense els quals no haguera sigut possible Capgirant Orriols. En especial, al grup motor per haver fet una mica més seu aquest projecte. A Boro, a Mª Carmen, a Manolo F., a Mª Ángeles, a Manolo, a Victoria i a Lluc. A Orriols Conviu per haver posat a disposició del projecte el seu material. I a la Asociación de Orriols-Rascanya per permetre’ns conéixer millor sobre els origens del parc. A Marco per la seua col·laboració. I a Pep, Àngela, Maria i Lorena pel seu valuós temps. A Guille per la seua implicació. Al ornitòleg Enrique M., a Matthieu L., Lucía M., María S. del Tancat de la Pipa per donar-nos una visió més amplia de la gestió de l’aigua i del sòl als ecosistemes urbans i als espais naturals. A María S. de la Conselleria de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural/ experta en limnologia per les aportacions en l’anàlisi dels ecosistemes aquàtics. A la OAM i a Benito per la col·laboració amb el projecte. I en concret, a tots els i les jardineres del Parc d’Orriols, especialment a José Antonio. Per últim, al servei de Jardineria de l’Ajuntament pel seu assessorament. I en especial a Ximo per inspirar-nos en la redefinició dels espais lliures en termes d’infraestructura verda. Aquesta obra està subjecta a una llicència de ReconeixementCompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Projecte promogut i coordinat entre 2016 i 2017 per :

Projecte finançat per:

ARBIO

EXPOSICIÓ DE MOTIUS: PER QUÈ CAPGIRANT ORRIOLS? 1. Situació actual i reptes a abordar 2. Jardineria Ecològica o Sostenible 3. Descripció del projecte 4. Fitxa descriptiva de l’unitat d’anàlisi METODOLOGIA DE TREBALL 1. Mètode: Principis per definirla sostenibilitat de l’espai lliure 2. La implicació de la ciutadania en la construcció de la ciutat 3. Fases i cronograma ANÀLISI I PROPOSTA DE MILLORA 1. Anàlisi de la sostenibilitat 2. Proposta de millora 3. Pressupost REFLEXIONS FINALS 1. Experiència i reptes futurs 2. Protocol d’actuació BIBLIOGRAFIA ANNEXOS Annexe 1: Qüestionari usuaris propietaris gossos Annexe 2: Fitxes d’activitat Annexe 3: Cartells derives verdes Annexe 4: Fitxes espècies arbories Annexe 5: Fitxa seguiment ecosistema aquàtic Annexe 6: Plànol anàlisi vegetació Parc d’Orriols Annexe 7: Llistat d’espècies proposades segons la classificació

Exposició de motius: per què Capgirant Orriols? 1. SITUACIÓ ACTUAL I REPTES A ABORDAR 2. JARDINERIA ECOLÒGICA O SOSTENIBLE 3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 4. FITXA DESCRIPTIVA DE L’UNITAT D’ANÀLISI

1. REPTES A ABORDAR: CAP A UNA JARDINERIA ECOLÒGICA O SOSTENIBLE

Amb l’execució del projecte, es pretén recolzar la ciutat en el canvi cap a una jardineria sostenible i ecològica.

Les ciutats actuals s’enfronten al desafiament de gestionar l’increment de la freqüència i intensitat dels esdeveniments associats al Canvi Global, com ara inundacions, sequeres, huracans, així com pertorbacions naturals o socials (s’han transformat grans superfícies d’ecosistemes naturals i s’ha incrementat la pobresa i injustícia social). És en aquest context que es parla de la capacitat dels sistemes naturals i humans de resistir un rang de pertorbacions, sense alterar la seua integritat. Es parla de resiliència urbana, concepte que cada vegada pren més pes en els programes d’acció pel clima (UNISDR, 2012).

del canvi climàtic a gestionar les causes, és a dir, passar dels impulsors directes del canvi als indirectes. Sorgeix així la necessitat d’impulsar un canvi, un canvi que altres ciutats com París o Berlín ja han iniciat, incorporant la biodiversitat local en la ciutat amb una estreta complicitat dels ciutadans.

D’altra banda, segons els informes publicats per les Nacions Unides, més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes i les previsions indiquen que aquesta, augmentarà fins arribar al setanta per cent en els pròxims cinquanta anys. La concentració de població en les ciutats afavoreix el desacoplament i independència dels ecosistemes naturals, creant-se medis artificialitzats, que han perdut la visió de qualitat de vida i han creat un medi hostil per a la vida de tot ésser viu.

La proposta és crear un jardí sostenible, és a dir, amb una petjada ecològica negativa (on s’aporten més serveis que costos). Partint de la sostenibilitat com a un concepte transversal que concep el parc com un espai econòmicament rentable, socialment just i ambientalment sostenible. I per assolir aquest repte, cal que siguen espais que emulen ecosistemes del medi natural, alhora que siguen espais dinàmics, variables al llarg de les estacions i del temps, però també dinàmics alhora que desenvolupen un teixit social al seu voltant.

Considerant aquest escenari, es fa necessari situar les ciutats al lloc on les correspon i per a això, cal definir un nou concepte de ciutat en el que no només tinga cabuda l’espècie humana, sinó també la resta d’espècies. És a dir, la ciutat com a espai de transició habitable amb el territori circumdant, amb la creació de corredors ecològics.

> Figura 1: Collage de fotografies realitzades durant la deriva verda en el Parc de la Rambleta. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

És ací on cobren importància els espais verds, com elements imprescindibles per incrementar la qualitat del medi urbà i regenerar les ciutats europees. Per reduir els efectes del canvi climàtic i per garantir la pervivència de la vida. No obstant, la jardineria urbana formal s’ha regit per valors purament estètics, sense atendre a criteris de sostenibilitat. Ha arribat el moment de crear espais verds autosuficients i iniciar el camí de la transició cap a la sostenibilitat. Es fa necessari un canvi de paradigma, de minimitzar els efectes

Amb l’execució del projecte, es pretén recolzar la ciutat en el canvi cap a una jardineria sostenible i ecològica, fent servir tècniques ja conegudes i utilitzades en alguns jardins de la ciutat, com són el Parc de Marxalenes o La Rambleta.

Per tant, es podria oferir un servei als ciutadans amb un cost molt reduït i en el que ells pogueren involucrar-s’hi i ser una part important del projecte. Que la ciutadania s’involucre en aquest canvi es fa necessari davant la situació d’incertesa en què ens trobem. Per tal d’equilibrar les oportunitats i incrementar la transparència, però també perquè si els ciutadans no impulsen aquest canvi i el donen suport serà impossible donar continuïtat i impulsar la transformació dels socioecosistemes on vivim, és a dir, les ciutats. Creiem que és oportú començar amb xicotets projectes, amb processos participatius, per tal de consolidar un teixit social fort al voltant d’aquestes qüestions, per aconseguir passar d’una visió antropocèntrica cap a una gestió de la ciutat, la jardineria i en definitiva, estil de vida diferents. Per caminar cap a una vertadera evolució sostenible.

CAPÍTOL A Exposició de motius: per què CapGirant Orriols?

2. JARDINERIA ECOLÒGICA O SOSTENIBLE

Parlem d’un jardí sostenible o autosuficient, és a dir, amb una petjada ecològica negativa (on s’aporten més serveis que costos), que incorpore els tres àmbits de la sostenibilitat.

“La Jardineria sostenible l’entenem com un conjunt de tècniques i criteris encaminats a la utilització més eficient i racional dels recursos naturals, amb un menor cost de manteniment, i que permeten un ús públic dels espais verds on la participació i informació a la població queden garantides”. “Jardineria Sostenible, també coneguda com a ecològica, és una jardineria adaptada al medi, és a dir, té en compte les condicions ambientals del territori, per tal de tendir a una utilització més adequada dels recursos, una major naturalització de l’àmbit urbà i un increment de la qualitat de vida dels ciutadans” (Ayuntamiento de Madrid, p. 25). Parlem d’un jardí sostenible o autosuficient, és a dir, amb una petjada ecològica negativa (on s’aporten més serveis que costos), que incorpore els tres àmbits de la sostenibilitat. És a dir, ha de ser eficient en termes econòmics, rentable; socialment just, afavorint el benestar social; i ambientalment sostenible, amb un alt patrimoni natural i cultural. I per assolir aquest repte, cal que siguen espais que emulen ecosistemes del medi natural. A més de ser espais dinàmics, variables al llarg de les estacions i del temps, però també dinàmics, alhora que desenvolupen un teixit social al seu voltant. La jardineria sostenible té com a fi potenciar la biodiversitat local tenint en compte les condicions ambientals del territori, per optimitzar l’ús dels

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

recursos sota criteris d’ecologia urbana, així com d’introduir el debat sobre altres models de gestió ciutadana. Per tant, si parlem de jardineria sostenible, cal fer referència també a la connectivitat ecològica urbana, que tracta als espais lliures de la ciutat com a part d’una Infraestructura Verda Urbana i en la seua connexió amb el territori. Infraestructura Verda Urbana “és una xarxa estratègicament planificada d’espais naturals i seminaturals i altres ambientals dissenyats i gestionats per oferir un ventall de serveis ecosistèmics. Inclou espais verds i altres elements físics en àrees terrestres (naturals, rurals i urbans) i marins. La biodiversitat es situa en l’eix central d’aquesta Infraestructura Verda, ja que el funcionament, la resiliència dels ecosistemes i en conseqüència la qualitat dels serveis ecosistèmics depenen directament de la riquesa i abundància que alberguen. Per tant garantir el correcte funcionament d’aquesta és important per afavorir la connectivitat ecològica entre àrees de valor natural millorant la permeabilitat del paisatge” (CEA, 2014, p.6). En la seua anàlisi cal tindre en compte el grau de relació existent entre l’Espai Lliure (EL, d’ara en avant), analitzat i els EELL del seu entorn, així com el territori circumdant a la ciutat. A més, admet vàries escales espacials d’intervenció, des de l’escala regionalcomarcal fins a la urbana i de barri, passant per la local i municipal.

3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

S’escolleix el Parc d’Orriols com a cas d’estudi per tractar-se d’un Parc amb una imatge fixa, que suposa un fre al mateix procés de la natura, amb una vegetació i sols que es van degradant, on no es permet la vida silvestre i es nega als visitants les emocions a despertar amb la natura i la biodiversitat. Tanmateix, amb pocs recursos seria possible obtenir molts beneficis oferint un espai continuat, amb un augment notable de la biodiversitat, que es perpetués en el temps. Amb un grup de tècnics de caràcter multidisciplinari es vol generar un procés d’implicació ciutadana que permeta transformar la jardineria pública de caràcter formal en una jardineria ecològica i sostenible. Partint d’una metodologia participativa que ajudarà a mesurar la sostenibilitat d’espais lliures, sota criteris ambientals, socials i econòmics, per poder així desenvolupar propostes de jardineria ecològica. Sota aquests criteris es presenta una proposta de remodelació del Parc d’Orriols. El projecte és d’aplicació a tots els espais lliures de la ciutat. No obstant això, s’escolleix com a projecte pilot el Parc d’Orriols, per la seua ubicació dintre de la ciutat de València, entre el riu Túria i l’Horta de València, en un barri amb escassesa en espais lliures i d’equipaments, com és Orriols, el què el converteix en un espai singular de rellevància a la ciutat. Per tant, es considera com una prioritat ciutadana intervindre en aquest espai verd, tant per l’estructura social com per les seues característiques urbanístiques que el defineixen.

Tot seguit, s’enumeren els objectius del projecte. OBJECTIU GENERAL:

Definir i implementar una metodologia de treball i participativa que permeta la transformació de la jardineria pública de caràcter formal cap a una jardineria ecològica i sostenible OBJECTIUS ESPECÍFICS:

OE1: definir criteris i indicadors de qualitat que constitueixin instrument d’avaluació de la sostenibilitat dels espais oberts; OE2: testejar la seua validesa amb una acció pilot al Parc d’Orriols; OE3: contribuir a la proliferació d’espais sostenibles a la ciutat de València; OE4: aproximar formes de disseny i gestió de la ciutat cap a l’ecologia urbana sostenible; OE5: promoure la inclusió i la cohesió social al barri d’Orriols; OE6: obrir el debat sobre noves formes de governança que impliquen a la ciutadania.

CAPÍTOL A Exposició de motius: per què CapGirant Orriols?

4. FITXA DESCRIPTIVA DE LA UNITAT D’ANÀLISI CARACTERITZACIÓ DE L’ENTORN PAISATGÍSTIC Coordenades: UTM: ETRS89UTM zona 30N (X: 726485.75463 Y: 4374909.52522) Geogràfiques : (Lon: 00’21’58.30ºW Lat: 39129138.40ºN)

Districte 15. Rascanya

Barri 3. Sant Llorenç

Extensió: 32.470 m²

SC = Secció Censal

135 Cam ino

Alq uer

ía de

Cam



Metres 540

270

15.2

15.3 15.1 14

Término Municipal de

pan eta

Blanques Alquería López

Enclavament urbanístic: Districte Rascanya. Barri: Sant Llorenç

eta

SC 38

Alq

ría

Alb

ors

er ía

nd ra G el ía er qu Al

Cas a Tio

Viso

de Albo

ería

Metro

de ue ría Cm

. Alq

Planificació: Espai Lliure. Parc Urbà

ino Alqu

Alb

ors

Cam

eras

Cas a Ga rrofa

Coch

Colegio Cm

manos

en te Vic Sa n alle

rre va

ño

To ls

Bar

SC 33

ha bas

Bor de

hor e

lle Ca (D

oct or )

SC 29

Cal

Do lore

Cal

To ls

lle Ca

Alfa

ir hu C. Circ

Aven

Vin sc

SC 34

Cal le

rre ta

Cal le

Vin

ar oz

Viv er

ía

ida

Alquería de la Purísima C

Cal le

ñí

ul de

Bell

C. Circ

es Arts

SC 37

Pi na

Valla do

lid

ira

ad or

ul de

Bell

es Art

Plaza De Lázaro Cárdenas (President De La República De Mèxic)

Gasolinera

és

rqu

C am po

Viv er

Gil

anis ta Fad riqu e Fur ió ulto r Mor a Ciru C/ Gab jeda riel Ber nat Con dom ina (Me tge)

Cal le

6ª Unidad de distrito de Policía Local

lores

SC 40

ar oz

ve eno G ta an S alle C pu ta

Man olo

lo, Acto

bo ra

C. Do

Arq

otil

tor

Alfa

Mer

C. Esc

an da s

C a lle

rre

nca r

uq ue

ala

ael

Plaza Racó de L'Horta

C. Hum

alle

le Ism

le Pin

Ca lle

Jo se

s Ma rqu és

ove ta

en te

úl

Ru si

Zona Deportiva

C . Pe

> Figura 2: Plànol enclavament urbanístic del parc. Font: Oficina d’Estadística Ajuntament de València.

Ca lle

C a lle

tia

S an

en Vic an S alle C

Arq ui

C al

bo ra

C/ Manu el Azañ

r st el la Ca de lz a

Do n

te ba

. Cr lq

Es le

L'A

Piscina

alle

C al

SC 35

Serveis: Àrea esportiva, piscina coberta, jocs infantils.

Estadio del Levante

Colegio

Torres

Gestió: Organisme Autònom Municipal Parcs i Jardins Singulars i Escola Municipal de Jardineria i Paisatge.

Genoveva

Ca lat ay

. Vi

Santa C/ Ep

Macha do

úl

Ave nida Her

m ar

PROXIMITAT I CONNECTIVITAT AMB ALTRES ESPAIS LLIURES A escala municipal, si es fera una anàlisi entre el grau de relació existent entre l’EL analitzat i els EELL del seu entorn, així com el territori circumdant a la ciutat, caldria tindre en compte les condicions biòtiques, hidrogeològiques, fluxos biòtics, etc. del municipi de València. Per la complexitat de l’estudi es recomana un estudi exclusiu i exhaustiu d’Infraestructura Verda a la ciutat de València, però si centrem el focus d’anàlisi al Parc d’Orriols, trobem que al voltant de l’espai lliure es troben un total de 7 espais lliures. Aquests es caracteritzen per tindre molt poca superfície enjardinada, i a més abunden especies poc adaptades al clima Mediterrani i al•lòctones, gespa, matoll pittosporum, etc. No existeixen connexions més complexes, a través d’una major diversitat d’espècies i estrats arbustius (arbres, plantes arbustives i herbàcies), tampoc hi ha acompanyament d’aigua. Pel que fa a connexió amb espais lliures de major naturalitat i grandària, com és ara el Riu Túria o el Parc de Vivers, no trobem tampoc connexió.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

> Figura 3: Nucli urbà. Infraestructura verda de l’Estudi de Paisatge del PG de València 2010. Font: Ajuntament de València

Respecte al territori circumdant i espais naturals o artificials amb un alt grau de naturalitat s’hi troben l’Albufera, l’Horta o la Mar (figura 3). Cap d’ells connectat amb l’espai lliure analitzat i amb presència de fortes barreres per a la seua connexió, com ara La Ronda Nord. A curt termini, es fa necessari augmentar la qualitat dels espais lliures circumdants, considerant un aspecte de matriu més que corredor. Caldria harmonitzar el que és positiu dels espais lliures per atraure a espècies, amb la intenció que açò conduïques a una bona dispersió de flora i fauna d’uns espais lliures a altres, tenint en compte que la distància no és molt gran. Així com estudiar la possibilitat de crear corredors ecològics per aus i amfibis, entre l’espai lliure i l’Horta, per exemple, a través de la creació de corredors per sota de carreteres i l’aprofitament i creació de punts d’aigua suficients perquè aquesta poguera moure’s lliurement. Prop del parc s’hi troben altres espais lliures: Plaça Esteban Dolç Castelar, carrer Alfahuir, Plaça Germans Bécquer, Arquitecto Tolsà-Sellent, Motilla del Palancar-Portacoell-Peñíscola, Motilla del Palancar-Clara Campo Amor, Plaça Ramón Contreras.

> Figura 4: Plànol espais lliures al districte de Rascanya. Font: Sigespa. Ajuntament de València.

A continuació es mostra un plànol amb els espais lliures al districte i una taula resum de les característiques generals d’aquests, segons la classificació proposada en la tesina de Moya Parreño (Moya Parreño J., 1997).

> Taula 1: Característiques generals dels distints tipus d’espais lliures al districte de Rascanya. Font: Elaboració pròpia. CAPÍTOL A Exposició de motius: per què CapGirant Orriols?

La majoria d’espais lliures són jardins veïnals i enjardinats que inclouen zones de jocs infantils i són utilitzats per la població com a llocs d’estança, de repòs i joc per als més xicotets. Cinc d’aquests espais presenten jocs infantils i parterres enjardinats, bancs i passejos. Cap d’ells disposa d’equipaments i espais adequats i habilitats per a l’esport, així com de banys públics. Tampoc existeixen espais lliures on es desenvolupen activitats culturals i d’esplai, actuacions, mercats itinerants, etc. Tanmateix, està prevista la construcció d’un espai lliure on realitzar activitats culturals entre d’altres, el solar de l’Ermita. També trobem un solar abandonat que actualment és usat com a zona canina, situat en el carrer Santiago Rossinyol. Altres deficiències en els espais lliures del districte destacades per un veí del barri són: • Inexistència d’espais de referència físics per a poder conèixer les activitats organitzades al barri. És a dir, presència de mobiliari urbà tipus panell d’anuncis. • Inexistència de zones de joc singulars i diferents de la resta, i adaptades a tota la infància (0-3 anys i xiquets/es amb diversitat funcional). UNITAT PAISATGÍSTICA Tipus d’espai lliure La unitat d’estudi i anàlisis s’anomena “Parc d’Orriols”. Es tracta llavors d’un parc urbà tancat. Segons el que entenem per parc, aquest seria un terreny situat en l’interior d’una població, que es destina a prats, jardins i arbrat que serveixen com a lloc d’esplai i recreació dels ciutadans. No obstant això, es catalogarà com a espai lliure, terminologia que engloba tant els parcs com els jardins, i està composta per aquelles àrees existents o on el Planejament urbà té previst crear nous desenvolupaments urbans, destinats a zones verdes, parcs, jardins, àrees recreatives, de passeig i de jocs per xiquets/es, inclús zones esportives extensives d’ús no restringit i en general, per tots aquests espais que el Pla considere que ha de quedar lliures d’edificació. A més, el parc i el jardí fan referència a un equipament urbà, que fins al moment es decorava, com un equipament més. Ara es busca introduir vegetació autòctona i major biodiversitat, per tal d’augmentar les condicions ambientals del medi urbà (concepte d’infraestructura verda). En la terminologia d’espai lliure, es troba tot per escriure, mentre que els conceptes de jardí i de parc arrosseguen una connotació de control de l’ésser humà. Per tant, si no és que es tracta de jardins tancats i històrics (com ara el de Monforte o Vivers), és preferible utilitzar la terminologia d’espai lliure. Model de jardí Estil lineal francés, ja que es tracta d’un jardí de forma simètrica i rectangular perfectament diferenciat (per zones i parterres), així com l’àrea del roserar. També presenta alguns matisos del jardí anglés, en la mesura que presenta prats amb gespa i arbrat, d’estil més paisatgista. Ecosistema trobat Urbà artificial, de tipus terrestre i aquàtic. Es tracta d’un ecosistema molt simple, sense pràcticament cadenes tròfiques definides i estructurades. Rang de protecció ambiental, històricocultural No presenta cap tipus de protecció ambiental, històrica o cultural.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CLIMATOLOGIA I CLASSIFICACIÓ AGROCLIMATOLÒGICA L’àrea urbana de València es caracteritza per tindre un clima típicament mediterrani. Aquest presenta estius secs i àrids i poques precipitacions, així com hiverns suaus (la temperatura durant els mesos hivernals no sol baixar dels 10 ºC). Les precipitacions són escasses, presenten el mínim a l’època estival i es concentren principalment a la tardor, finals d’hivern i principis de primavera, i en situacions de Gota Freda que ocasiona pluges torrencials molt localitzades. La temperatura mitjana anual és superior als 17ºC. Durant els mesos d’hivern la temperatura no acostuma a baixar dels 10ºC, mentre que en estiu assoleix nivells de 31,2ºC de màxima. La precipitació anual d’aquest any és de 275.1 mm (Font dades: Estació de Vivers. Any 20152016). Pis bioclimàtic: Termomediterrani. Humitat relativa mitjana anual: 55

> Figura 5: Temperatura mitjana mensual. Font: Estadística Ajuntament de València, dades: Estació de Vivers

Insolació Mensual Total: 142 (gener) - 311 (juliol) Vents dominants:ESE Dades: Juliol 2015- Juliol 2016. Font: Estació de Vivers GEOLOGIA I RELLEU Tipus de sòl Segons la classificació USDA: Entisols, sòls molt poc evolucionats. Quasi nul•la diferenciació d’horitzons. Textura Es tracta d’un sòl franc-argilós, que és subministrat de l’horta, com la resta d’espais lliures de la ciutat. Aquesta es detalla en el punt 2, caracterització edàfica. DESCRIPCIÓ/CARACTERITZACIÓ DE L’ESPAI LLIURE Usos El parc d’Orriols, va ser construït l’any 2000 amb una extensió de 32.470 m², es caracteritza per tindre una estructura rectangular prou simètrica, pel que respecta als itineraris principals que conflueixen al centre de l’espai en una gran superfície d’aigua estanca. El perímetre està delimitat per reixats on es troben set accessos, dels quals únicament quatre s’obren diàriament. No compta amb desnivells naturals.

CAPÍTOL A Exposició de motius: per què CapGirant Orriols?

PARQUE DE ORRIOLS 14 JUNIO 2006 001

> Figura 6: Plànol del Parc d’Orriols. Font: Elaboració Pròpia.

> Figura 7: Vista aèria Parc d’Orriols. Font: Google Maps.

Els quatre sectors que queden definits pels eixos dels itineraris principals van ser dissenyats diferent caràcter. Al quadrant es situa Fecha de laamb imagen: ene. 2007 Las imágenes puedennord-oest estar protegidas por derechos de el parc infantil, dotat de diferents jocs per als xiquets distribuïts en quatre petites àrees amb paviment de cautxú, específic per l’ús infantil. PARQUE DE ORRIOLS 14 JUNIO 2006 001 El nord-est, conegut com el roserar, és l’àrea més ornamental del jardí. Les plantacions estan distribuïdes en parterres concèntrics quedant al mig RAFA BAEZA una petita font. Foto - ene. 2007

El sector sud-oest és on se situa el poliesportiu i la piscina coberta, ambdós gestionats per un organisme municipal. L’accés no és lliure sinó que cal pagar per a accedir. Per últim, el sector sud-est, definit com l’àrea botànica, perquè és l’espai del parc on més es concentra la vegetació, tot i que continua definida en parterres bordejats amb una bardissa. En aquesta part es situen tres petits edificis. Dos que funcionen com a vestuaris dels treballadors i que estan tancats al públic. I un tercer que, encara que es va projectar amb caràcter de petit quiosc, funciona en l’actualitat com a magatzem. La zona central està definida per l’estany, dins del qual hi ha una espècie d’illa on es situa un xicotet templet. Al voltant n’hi ha una pèrgola amb bancs. Parterres o zones florístiques definides El Parc d’Orriols és un parc urbà tancat. Es troba delimitat per un tancat seguit d’un escocell corregut amb una alineació d’Acer campestre i multitud d’espècies arbustives i trepadores. L’espai lliure es divideix en 4 zones separades per una doble alineació de Platanus hispanica. En el centre del parc hi ha un gran llac rodejat per alineacions de Platanus. La zona del poliesportiu no té zones florístiques definides. La composició en l’interior de les altres zones és de parterres amb gespa, rodejats de Pittosporum i una diversitat d’espècies arbòries plantades segons un traç lineal i ordenat.

> Figura 8: Collage de fotografies del Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL A Exposició de motius: per què CapGirant Orriols?

Metodologia de treball

1. PRINCIPIS P ER DEFINIRLA SOSTENIBILITAT DE L’ESPAI LLIURE 2. LA IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT 3. FASES I CRONOGRAMA

1. PRINCIPIS P ER DEFINIRLA SOSTENIBILITAT DE L’ESPAI LLIURE

La metodologia de treball que es decriu tot seguit, té com a punt de partida la definició de quatre principis generals que regeixen la jardineria sostenible: optimitzar els recursos existents per a la gestió de l’espai lliure, crear espais d’alt valor ecològic protegint i potenciant la biodiversitat, màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’espai, potenciar l’empoderament ciutadà i l’ús responsable de l’espai. Seguint aquests principis es defineixen els sistemes de mesura de la sostenibilitat d’un Espai Lliure (EL). Després d’enriquir aquestes mesures amb les percepcions i els nusos crítics treballats amb la ciutadania, es proposen mesures de millora i transformació cap a un EL sostenible fruit del treball coordinat entre tècnics, veïns i veïnes del barri que s’articula amb mecanismes participatius. MÈTODE El procés de transformació sociològica dels entorns urbans requereix programes d’avaluació i seguiment per conèixer quina és la situació de partida, proposar actuacions i objectius de sostenibilitat acords amb les necessitats de la ciutadania i avaluar la consecució dels objectius una vegada duta a terme la transformació (Ecologistas en Acción, 2016). L’ús d’indicadors i criteris contribueixen a aquest objectiu i permeten analitzar el nostre recorregut cap a la sostenibilitat. Aquests, es defineixen com paràmetres dirigits a proveir d’informació i descriure l’estat d’un fenomen amb un significat afegit major que el directament associat al seu propi valor (OCDE, 1994).

> Taula 2: Objectius generals i específics de la jardineria ecològica. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Partint dels quatre objectius que defineixen la jardineria sostenible, es descriuen una sèrie de paràmetres i indicadors de distint tipus que s’organitzen entorn de dues visions. Uns indicadors urbans, que permeten avaluar el teixit urbà existent (la dimensió social) i altres de caràcter més ambiental. Tots es mesuren en una escala de Likert, prenent valors d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys

desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. Els indicadors urbans i socials recopilen informació de caràcter qualitatiu, com ara la percepció ciutadana en relació a les seues necessitats i problemes, la forma de relacionar-se amb l’entorn urbà i la resta de ciutadans, etc. Aquesta informació s’ha pogut plasmar i transformar en informació quantitativa a través d’una categorització i a l’establiment del procés participatiu durant totes les fases del projecte, de manera que són els mateixos participants d’aquests els que han donat un valor a l’indicador. Mentre que per a la dimensió ambiental s’han emprat criteris i indicadors quantitatius i han sigut valorats per l’equip tècnic, a partir de la informació obtinguda per aquest, així com dels distints actors socials (treballadors al voltant de l’espai lliure, experts en distintes matèries, etc.). De manera que s’ha procurat tindre una visió integral de l’espai, tenint en compte tant aspectes ambientals, socials, econòmics i de percepció ciutadana. Cadascun d’aquests permet avaluar com de prop estem d’assolir un determinat objectiu de jardineria sostenible i per això, s’articulen en els quatre objectius generals de jardineria ecològica definits i els catorze objectius específics (els quals es mostren a la tabla de la pàgina següent ). És a partir dels quatre objectius que descriuen la jardineria sostenible que es defineix el conjunts d’indicadors seguit per avaluar el grau d’implementació de mesures de jardineria ecològica en un espai lliure (EL), en el cas que ens ocupa, el Parc d’Orriols. La taula de la pàgina següent resumeix el sistema d’indicadors elaborat i tot seguit es descriuen cadascú d’ells, organitzats en blocs que responen als objectius. En l’apartat Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols (3.1.1 Mètode d’anàlisi) és on trobem per a cada criteri i indicador, la definició, justificació, fonts d’informació i actors implicats, mètode d’aplicació i resultats de l’espai lliure analitzat.

1 2 3

OPTIMITZAR ELS RECURSOS EXISTENTS PER A LA GESTIÓ DE L’ESPAI LLIURE APROFITAMENT DE L’AIGUA DE PLUJA APROFITAMENT DE L’AIGUA DE REG APROFITAMENT DE LES DEIXALLES DE L’ESPAI CREAR ESPAIS D’ALT VALOR ECOLÒGIC PROTEGINT I POTENCIANT LA BIODIVERSITAT PRESERVAR I FOMENTAR LA BIODIVERSITAT FLORÍSTICA PRESERVAR I FOMENTAR LA BIODIVERSITAT DE FAUNA (TERRESTRE) PRESERVAR I FOMENTAR LA BIODIVERSITAT AQUÀTICA MÀXIM APROFITAMENT DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS QUE POT OFERIR L’ESPAI REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA I AMORTIMENT DE L’EFECTE “ILLA DE CALOR URBANA” REDUCCIÓ DELS NIVELLS D’ESTRÈS PURIFICACIÓ DE L’AIRE CREACIÓ D’ESPAIS PER A L’APRENENTATGE I CONTEMPLACIÓ DEL MÒN NATURAL CONTROL DELS DESERVEIS

POTENCIAR L’EMPODERAMENT CIUTADÀ I L’ÚS RESPONSABLE DE L’ESPAI FACILITAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE LA CIUDADANIA I UN SISTEMA DE GOVERNANÇA OBERT POTENCIAR LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA BASANT-SE EN PRINCIPIS DE JUSTÍCIA SOCIAL FOMENTAR UNA RELACIÓ PROACTIVA DE L’ESPAI AMB EL ENTORN URBÀ

CAPÍTOL B Metodologia de treball

1 2

Optimizació de ls recursos existents

Valor ecològic i biodiversitat

> Taula 3: Resum sistema d’indicadors de jardineria ecològica. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

1.1 APROFITAMENT DE L’AIGUA DE PLUJA 1.1.1 idoneïtat morfologia del parterre 1.1.2. sistemes de magatzematge 1.1.3. permeabilitat del sòl 1.2 APROFITAMENT DE L’AIGUA DE REG 1.2.1. compatibilitats hídriques entre estrats 1.2.2. compatibilitats hídriques especies arbustives 1.2.3. espècies arbòries adaptades 1.2.4. minimizació de pèrdues per evaporació 1.2.5. hidratació efectiva del sòl 1.3 APROFITAMENT DE LES DEIXALLES DE L’ESPAI 1.3.1. aprofitament deixalles artificials 1.3.2. aprofitament deixalles naturals 2.1 BIODIVERSITAT FLORÍSTICA 2.1.1.variabilitat florística (arbòria) 2.2 QUALITAT DEL SÒL 2.2.1. qualitat textural del sòl 2.2.2. qualitat porositat del sòl 2.2.3. qualitat del sòl segons contingut en matèria orgànica 2.3. CONTROL PLAGUES ORNAMENTALS I AGROFORESTALS 2.3.1. efectivitat mesures de control 2.3.2. evitar impacte mediambiental 2.4 BIODIVERSITAT FAUNÍSTICA 2.4.1. disponibilitat abeuradors per a flora i fauna 2.4.2. superficie enjardinada 2.4.3. programes d’educació ambiental 2.4.4. vegetació autòctona 2.4.5. cobertura vegetal de refugi 2.4.6. font aliment per a la fauna 2.4.7. variabilitat faunística (aus) 2.4.8. espècies mel·líferes 2.5 BIODIVERSITAT AQUÀTICA 2.5.1. potenciació biodiversitat aquàtica

3 4

Serveis ecosistèmics urbans

3.1. REGULACIÓ TEMPERATURA 3.1.1. idoneïtat densitat d’ombra 3.1.2. superficie enjardinada 3.2. REDUCCIÓ NIVELLS D’ESTRÈS 3.2.1. nivell de tranquilitat 3.2.2. idoneïtat visuals antròpiques 3.3. ESPAIS APRENENTATGE I CONTEMPLACIÓ NATURA 3.3.1. contacte directe natura 3.4. PURIFICACIO DE L’AIRE 3.4.1. espècies indicadores de la qualitat de l’aire (líquens) 3.5. CONTROL DESERVEIS 3.5.1. control plagues urbanes 3.5.2. control espècies tóxiques 3.5.3. qualitat de l’aigua desde el punt de vista sanitari

Empoderament ciutadà i ús responsable de l’espai

4.1 GOVERNANÇA 4.1.1. grau de participació 4.1.2. interacció i construcció comú 4.1.3. transparència 4.1.4. rendició de comptes 4.1.5. corresponsabilitats adquirides 4.2 IMPACTE SOCIAL 4.2.1 inclusivitat i equitat 4.2.2. trobada i socialització 4.2.3. desenvolupament cognitiu i recreacional 4.2.4. pressa de consciència 4.3 REPERCUSSIÓ EN EL TERRITORI 4.2.1. contextualització i potenciació local 4.3.2. mobilitat sostenible 4.3.3. sobirania alimentària 4.3.4. formació de xarxes 4.3.5. economia col·laborativa CAPÍTOL B Metodologia de treball

2. LA IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT

PRINCIPIS DE LA PARTICIPACIÓ Com s’avançava a l’exposició de motius, es considera fonamental involucrar a la ciutadania en la transformació de l’espai. Per això i atenent al context socioecològic en el que ens trobem, s’estableixen una sèrie de principis a tindre en compte en el disseny metodològic. Es concep participació no com un recurs per a la legitimació de les decisions projectuals i polítiques sinó per fomentar la implicació activa de la ciutadania en la construcció de la ciutat. La participació com a mitjà per a la gestió dels recursos, el desenvolupament i la millora de la ciutat i per al desenvolupament comunitari. Amb la participació es busca la representació de les diferents veus existents, visions i opinions i no tant la representativitat en termes numèrics per tal que resulte escollida l’opció amb major nombre de vots. Es tracta de constituir un procés on es produisca una devolució de informació entre tots els actors del procés, que constituisca un estímul a la creativitat on tots els temes de interés i de rellevància es tracten des d’una perspectiva integral i s’integren en la proposta de manera transversal. Es convida a participar en el procés a tots els agents que estan o es poden vincular amb el Parc, de manera directa i indirecta. Trobem des de veïns i veïnes del barri, representants de col•lectius organitzats i usuaris de l’espai, treballadores encarregades del manteniment i tècnics responsables de la gestió, però també tenen veu i cabuda les més menudes, participant en els tallers adaptats a les diferents edats i des dels seus centres educatius. ÁMBIT DE PARTICIPACIÓ

> Figura 9: Sociograma d’actors socials. Font: elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

L’àmbit de participació es delimita als barris de Sant Llorenç i Orriols, situats en el districte Rascanya de la ciutat de València, ja que s’inicia el procés de replantejament del Parc amb la intenció de pensar un espai per a ús diari i gaudi dels veïns i veïnes.

L’estructura social i les característiques urbanístiques, els configuren com uns barris que, tot i limitar amb el cinturó d’horta Nord de la ciutat, presenten escassesa d’espais verds i oberts. Les limitacions temporals i de recursos econòmics per al disseny i execució del projecte afavoreixen la limitació del procés de participació en el districte i es descarta obrir un procés més ampli a tota la ciutat. L’habilitació de portals de participació digitals (facebook, twitter web) permet, no obstant això, la participació del conjunt de la ciutadania que així ho desitge. El projecte també tracta de promoure la cohesió i inclusió social entorn de la transformació socioecològica dels espais lliures. És a dir, fomentar la creació d’un teixit social fort capaç de promoure els canvis que es produeixen en el barri i la ciutat. La creació d’un espai públic que augmente la capacitat de resiliència del barri. Un barri amb una elevada concentració de població amb una renda per càpita baixa i un menor nombre d’equipaments respecte d’altres barris. A més, es considera preferible donar cabuda a xicotets àmbits d’actuació mitjançant processos participatius, ja que és una manera eficaç i efectiva de fer ciutat i un teixit social fort, necessari per a canviar la visió antropocèntrica cap a una gestió de la ciutat, la jardineria i en definitiva, estils de vida diferents, per caminar cap a una vertadera evolució sostenible. D’aquesta manera, es compliria un segon objectiu del projecte, el de promoure la participació ciutadana com a procés de construcció col•lectiva que permeta que les intervencions paisatgístiques i urbanes responguen a les necessitats de tots els habitants. Promoure la participació directa de la població en el nou disseny de la ciutat perquè la ciutadania assolisca el repte de col•laborar en una gestió dels serveis mediambientals amb perspectives de futur. Per últim, des de la perspectiva de l’ecologia urbana sostenible que busquen polítiques de creació de proximitat, es tracta d’apropar les grans unitats de serveis i equipaments al radi d’acció que tenen les persones que es desplacen caminant o en bicicleta.

ACTORS IMPLICATS Durant el procés participatiu es convida als diferents agents involucrats en la vida del parc, la implicació i coordinació dels quals es considera imprescindible per construir tots junts una proposta de millora que responga a les necessitats reals dels habitants. El procés ha de ser un espai on tan tècnics -també els tècnics de l’Ajuntament-, polítics, ciutadania organitzada i ciutadania no organitzada, puguen intercanviar necessitats i optimitzar els recursos disponibles.

Per començar a treballar amb els actors locals, als quals a priori no coneixíem, ja que l’elecció del Parc com a objecte de projecte va ser motivada sobretot per qüestions ambientals, s’inicia un procés d’involucració en un procés participatiu, obert al barri en eixe moment per al disseny d’una plaça. Ens presentem i presentem el projecte, i arran d’això es forma un petit grup motor. En la primera reunió, es realitza un mapa de relacions dels actors socials involucrats, o no, en el procés -un sociograma-, per testejar una mica fins a on s’està arribant amb la convocatòria i com es pot seguir involucrant als agents del barri

CAPÍTOL B Metodologia de treball

GRUPS DE TREBALL L’EQUIP TÈCNIC format pel grup multidisciplinari que compon Capgirant és l’encarregat de coordinar el procés i de dur a terme les labors de caràcter més tècnic. El formen una ambientòloga especialitzada en espais naturals i educadora ambiental, una economista especialitzada en desenvolupament local, un biòleg arborista i dos arquitectes especialitzades en urbanisme i antropologia urbana. Per altra banda, el GRUP MOTOR és un espai compartit entre les persones més afins al procés participatiu -unes sis en el cas d’estudi-, per dinamitzar-lo i preveure els passos a donar en cada moment. El grup és al mateix temps font d’informació i nucli del procés. Es convoquen reunions abans de la celebració dels tallers i serveixen com a punt de partida per treballar i reflexionar entorn de les temàtiques que són tractades als tallers de forma àmplia així com per a informar del treball de l’equip tècnic fins a la data. En concret, en el procés que ens ocupa, es convoquen cinc reunions abans de la celebració dels tallers. Serveix com a punt de partida per treballar i reflexionar entorn de les temàtiques que seran tractades als tallers de forma àmplia així com per a informar del treball de l’equip tècnic fins a la data.

> Figura 10: Collage de fotografies realitzades en reunions del Grup Motor. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

La primera reunió es celebra l’1 de juny de 2016 a les 19h, al mateix Parc d’Orriols. Per ser la primera es presenta tant el projecte com el sistema de treball i les vies de participació durant el procés. Es informa del treball de l’equip tècnic i s’avalua en conjunt el sistema de difusió emprat fins al moment. Es treballa amb els assistents el mapejat d’actors i s’introdueix la dinàmica de treball del taller 1. El 29 de juny té lloc la segona trobada, en el mateix lloc i hora. A més de les dinàmiques habituals d’aquestes

sessions es treballa el grau d’evasió mitjançant un mapejat col·laboratiu del parc. Després de l’estiu es dóna pas a la segona fase del procés de participació i se celebren dues reunions més el 7 setembre i el 22 de desembre. La primera serveix per a reprendre el contacte i actualitzar als assistents amb els darrers avanços del projecte, però també per determinar el procedir que tindrà la Comissió de Seguiment. Com a dinàmica es treballen els indicadors socials de l’anàlisi de la sostenibilitat del parc. L’altra reunió se celebra després d’haver fet el taller 4. S’informa a les veïnes de les relacions establertes amb l’administració pública local (OAM, Regidoria Parcs i Jardins...) i es tracten qüestions de disseny col·laboratiu relacionades amb les propostes d’actuació consensuades en l’últim taller. Per finalitzar el treball, el 20 d’abril es realitza l’última reunió del grup motor, la qual té com a finalitat avaluar el procés des d’una visió global i preparar el dia de presentació del projecte que tindrà lloc un mes després. Per últim, la COMISSIÓ DE SEGUIMENT, la qual solament s’ha convocat una vegada, ha estat formada per un representant de l’OAM, membres de l’equip tècnic, col•laboradors i el grup motor. S’ha reunit a mitjan del projecte, després de tancar les dues primeres fases, on s’ha informat del desenvolupament del procés. En aquesta sessió es confrontaren els primers resultats obtinguts i les reaccions que aquests despertaren, pel que va servir de revisió continua del procés, proposant les millores necessàries. Així, després de presentar el projecte, s’hauria de convocar una altra per treballar les expectatives de futur i les oportunitats per dur endavant les propostes.

ACTIVITATS PARTICIPATIVES Les persones convidades i interessades a participar en el procés han trobat al seu abast diferents instruments i activitats amb els que implicar-se en el projecte, entre els quals aquells que es citen a continuació: Presentació inicial i final del projecte 4 Tallers obert a la ciutadania Apropament per grups homogenis: entrevistes i/o dinàmiques Grups de treball Derives verdes Activitats en les escoles Però també estan actius durant el procés canals de comunicació i participació directa com les xarxes socials (Facebook i Twitter) i un portal web (http://capgirantorriols. wixsite.com/valencia), principal mecanisme de transparència, on es manté una comunicació constant de l’estat de desenvolupament del projecte, anunci d’activitats a realitzar i memòries i conclusions de les ja realitzades, reflexions relacionades amb l’essència del projecte, entre d’altres. TALLERS PARTICIPATIUS S’aprofita la cloenda del procés participatiu de Sembra Orriols, actiu al barri en les dates que s’inicia aquest projecte, per fer una presentació i punt de partida del procés de participació ciutadana de Capgirant Orriols, així com per iniciar el contacte amb els actors socials més significatius del barri. Des d’aquest moment es programen quatre tallers de participació, que donaran cabuda a la participació tant dels més grans com dels més menuts, amb els següents continguts: Taller 1. Diagnosis 1: biodiversitat actual i les seues potencialitats. 4 juny de 2016 Mitjançant una devolució creativa de tota la informació de biodiversitat existent al Parc, recaptada durant la fase

d’anàlisi col•laboratiu. Com a resultat s’obté un diagnòstic col•laboratiu que recull les paradoxes o contradiccions percebudes pels actors. Taller 2. Diagnosis 2: Gestió dels recursos naturals i de les infraestructures. 2 de juliol de 2016 En aquesta ocasió la temàtica d’anàlisis per fer la devolució creativa se centra en la gestió dels recursos del Parc, naturals i d’infraestructura. El diagnòstic col•laboratiu recull també noves idees de millora així com en el cas anterior, diferents percepcions dels agents. Taller 3. Línies d’acció: proposta d’activitats. 15 d’octubre de 2016 Arribat aquest punt,amb totes les propostes i actuacions de millora recollides fins a la data, es mostren a tots els actors implicats en el procés i es fa una devolució creativa amb ells. Es tracta doncs de completar les propostes en funció de les línies d’acció identificades com a resultat dels tallers anteriors, així com dels principis de jardineria ecològica. Tots junts es treballen les propostes per identificar consensos i dissensos, a partir dels quals es farà una priorització de la implementació de les millores. Els més menuts s’aproximen a la realitat ambiental del Parc amb la seua “llista de menudeses”. Taller 4. Priorització: viabilitat de les accions. 5 de novembre de 2016 Recollides les aportacions a les accions de millora i estudiada la seua viabilitat econòmica, l’efectivitat de l’acció en la millor a de la sostenibilitat del Parc i el període de temps en què es percebrien els primers resultats, es reflexiona de manera conjunta sobre quines són les accions prioritàries que motiven als participants, així com el procediment per portar-les a termini i tenir major incidència en la ciutadania. Els xiquets i xiquetes construeixen els primers menjadors per a les aus i els pengen als arbres del Parc. CAPÍTOL B Metodologia de treball

> Figura 11: Fluxograma realitzat en el primer taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia > Figura 12: Anàlisi temàtic sobre la gestió dels recursos naturals, dut a terme en el segon taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia > Figura 13: Anàlisi temàtic sobre la gestió de l’espai i les infraestructures, dut a terme en el segon taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPĂ?TOL B Metodologia de treball

> Figura 14: Arbre de problemes realitzat com a conclusió del primer taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

> Figura 15: Arbre de problemes realitzat com a conclusió del segon taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia

CAPÍTOL B Metodologia de treball

1. CREACIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT

- Reservar el centre dels quadres per a insectes. Hotels per a insectes? (2.4.5./2.4.7) - Construcció de caixes niu per a aus (2.4.7.) i caixes per a ratpenats (3.5.1. / 2.4.) - Instal·lació de caixes per a ratpenats en les parets altes del magatzem (3.5.1. / 2.4.3 y 2.4.4). - Construcció de posadors per a les aus (2.4.7.). - Opcions Rosaleda: Transformar la rosaleda en un hábitat per a la fauna (réptils i papallones) (2.4.5.) Plantación de estirpes de rosales antiguos perfumados (2.4.8.)

Notes: 1. D’acord sempre que siguen insectes beneficiosos. 2. Per les oronetes s’ha de posar un niu xicotet primer. 5. Les dues tenen acollida. I no sembla que siguen incompatibles.

> Figura 16: Exemple de fitxa de proposta treballada amb els participants en el tercer taller. Font: Elaboració pròpia > Figura 17: Primer grup d’accions prioritzades en l’últim taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Cap

NOUS HÀBITATS

irant Or riols

Taller 3: Accions de millora 15/10/2016

ACCIONS DE MILLORA

CREACIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT ACCIONS DE MILLORA

ACCIONS DE MILLORA

CREACIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT ECONÒMIC

NOUS HÀBITATS Crear un hàbitat de “socarral” per a rèptils. Disposar “hotels per a insectes” en el centre dels parterres. Instal·lar caixes niu per a les aus. ACCIONS MILLORA ConstruirDEcaixes per a ratpenats mitjançant tallers d’educació ambiental. Instal·lar caixes per ratpenats en les parets altres del magatzem. Instal·lar de posadors per a les aus. NOUS HÀBITATS Transformar el roserar en un hàbitat per a la fauna (rèptils, insectes beneficiosos i papallones). Crear un hàbitat de roserars “socarral” per perfumats. a rèptils. Plantar estrips de antics Disposar “hotels per a insectes” en el centre dels parterres. Instal·lar caixes niu per a les aus. Construir caixes per a ratpenats mitjançant tallers d’educació ambiental. INTRODUCCIÓ DE NOVES VARIETATS O FORMES DE CONSERVACIÓ DE FLORA QUE AFAVORISQUEN LA PROFILERACIÓ Instal·lar caixes per ratpenats en les parets altres del magatzem. DE FAUNA Instal·lar de posadors per a les aus. Plantar espècies aromàtiques que atraguen els pol·linitzadors i insectes beneficiosos. Transformar un hàbitatvegetals per a laamb fauna (rèptils, insectes beneficiosos i papallones). Incrementarelelroserar nombreend’espècies fruits i plantar algun arbre fruiter que serveixi per a la fauna. Plantar de roserars anticsd’elles) perfumats. Deixarestrips les moreres (o algunes amb fruit, sense podar, perquè puguen servir de font alimentosa per a la fauna. Plantar màquia Mediterrània que serveixi de cobertura vegetal refugi i de font alimentosa per a la fauna local.

ECONÒMIC

BIOINDICADORS

INCIDÈNCIA

VOLEM INFLUIR?

PRIORITAT

INTRODUCCIÓ DE NOVES VARIETATS O FORMES DE CONSERVACIÓ DE FLORA QUE AFAVORISQUEN LA PROFILERACIÓ DEMILLORES FAUNA PER A INTRODUIR LA BIODIVERSITAT Plantar espècies que atraguen els pol·linitzadors i insectes beneficiosos. Construir sostresaromàtiques verds. Incrementar nombre d’espècies ambalfruits i plantar algun*arbre fruiter que serveixi per a la fauna. Col·locar unelrecorregut didàctic devegetals flora local voltant del templet Deixar les moreres algunes d’elles) fruit, senseamb podar, perquè autòctona. puguen servir de font alimentosa per a la fauna. Vitalitzar l’estanc a(opartir de la creacióamb de quadrants vegetació Plantar Mediterrània que serveixiper deexemple coberturadevegetal refugi alimentosade permosquits. a la fauna local. Llençarmàquia larves d’invertebrats a l’estany, libèl·lules quei de sónfont depredadores Construir abeuradors per a les papallones i les aus. Incorporar amfibis i peixos amenaçats al territori valencià, una vegada tinguem cobertura vegetal refugi i les condicions MILLORES PER A INTRODUIR físico-químiques adequades. LA BIODIVERSITAT Construir sostres verds. Plantar herbàcies silvestres als escocells. Col·locar unl’aigua recorregut didàcticper de flora al voltanti ladelproliferació templet * de fitoplàncton. Recircular de l’estanc evitarlocal la terbolesa Vitalitzar l’estanc a partir de la creació de quadrants amb vegetació autòctona. Llençar l’estany, perinformatius exemple de de libèl·lules de mosquits. *Es valarves parlard’invertebrats de dissenyara els cartells forma que que són ensdepredadores permeta interactuar amb el parc. Tipus els Construir abeuradors per a les papallones i les aus. que hi ha en els miradors (una fotografia que mostra el que veus i senyala noms, etc.). Incorporar amfibis i peixos amenaçats al territori valencià, una vegada tinguem cobertura vegetal refugi i les condicions físico-químiques adequades. Plantar herbàcies silvestres als escocells. Recircular l’aigua de l’estanc per evitar la terbolesa i la proliferació de fitoplàncton.

*Es va parlar de dissenyar els cartells informatius de forma que ens permeta interactuar amb el parc. Tipus els que hi ha en els miradors (una fotografia que mostra el que veus i senyala noms, etc.).

LLEGENDA baix (<250)

optimització dels recursos

mig (250-750)

biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

curt termini (0-6mesos)

depèn solament de nosaltres

mig termini (6-12 mesos)

volem influir

llarg termini (>12mesos)

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

LLEGENDA HOTEL PER A INSECTES

HOTEL PER A INSECTES

INSTAL·LACIÓ CAIXES RATES PENADES

baix (<250)

optimització dels recursos

MÀQUIA MEDITERRANIA - PARQUE LA RAMBLETA

mig (250-750)

biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

MÀQUIA MEDITERRANIA - PARQUE LA RAMBLETA

curt termini (0-6mesos)

ESTANY MARXALENES I POSADORS PER A LES AUS

depèn solament de nosaltres

ESPIRAL D’AROMÀTIQUES - HÀBITAT RÈPTILS

mig termini (6-12 mesos)

volem influir

llarg termini (>12mesos)

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

ESTANY MARXALENES I POSADORS PER A LES AUS

ESPIRAL D’AROMÀTIQUES - HÀBITAT RÈPTILS

Finançat per: Financiado por:

Cap

CAPÍTOL B Metodologia de treball

irant Or riols Finançat per:

ACCIONS DE MILLORA

OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS DE L’ESPAI ACCIONS DE MILLORA

ECONÒMIC

BIOINDICADORS

INCIDÈNCIA

VOLEM INFLUIR?

PRIORITAT

VOLEM INFLUIR?

PRIORITAT

ACCIONS DE MILLORA

INTERVENCIONS PER OPTIMITZAR EL RECURS AIGUA I PER AFAVORIR EL SEU CICLE NATURAL Elevar els camins 10 cm per sobre dels parterres i eliminar les voreres del parterre, per facilitar l’entrada d’aigua de pluja en el parterre i evitar que l’aigua es pergui pel clavegueram. Elevar el perímetre dels parterres fent cavallons per arreplegar l’aigua en els parterres. Construir un jardí de pluja darrere del poliesportiu per aprofitar l’aigua de la piscina del poliesportiu. Aprofitar l’estany com un aljub de la xarxa de reg. * Tapar algunes boques del clavegueram on no s’entolle l’aigua. De manera que es deposite major quantitat d’aigua en els parterres i s’aprofite l’aigua de pluja (en el cas que s’elevaren els camins). Adequar DE el reg segons estacions i per requeriments hídrics de la vegetació. ACCIONS MILLORA Instal·lar torberes d’inundació en aquelles àrees amb estrat arbori i abustiu. Eliminar la gespa i substituir-la per màquia mediterrània i algunes herbàcies adaptades al clima mediterrani. Incrementar superfície permeable iEL vegetal. INTERVENCIONS PER OPTIMITZAR RECURS AIGUA I PER AFAVORIR EL SEU CICLE NATURAL Substitució dels passejos de sobre llamborda per passejos permeables. Elevar els camins 10 cm per dels parterres i eliminar les voreres del parterre, per facilitar l’entrada d’aigua de

OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS DE L’ESPAI ECONÒMIC

BIOINDICADORS

INCIDÈNCIA

pluja en el parterre i evitar que l’aigua es pergui pel clavegueram. Elevar el perímetre dels parterres fent cavallons per arreplegar l’aigua en els parterres. INTERVENCIONS ADEQUAR AL CLIMA Construir un jardí PER de pluja darrereLAdelFLORA poliesportiu perLOCAL aprofitar l’aigua de la piscina del poliesportiu. Plantar espècies i herbàcies, segons els elements corològics, tipus de clima i la insolació. Aprofitar l’estanyarbustives com un aljub de la xarxa de reg. * Plantar arbratboques endèmicdeldelclavegueram territori peron a oferir cobertura vegetal refugique aixíescom alimentació la faunad’aigua local. en Tapar algunes no s’entolle l’aigua. De de manera deposite major aquantitat Construir unai s’aprofite infraestructura l’aigua a través delelsjardí, o aprofitar la séquia existent. els parterres l’aiguaperquè de pluja (en elcorregués cas que s’elevaren camins). Posar l’aigua moviment ambiuna desnivell.hídrics de la vegetació. Adequar el regensegons estacions per petit requeriments Substituirtorberes espèciesd’inundació en mal estaten(amb risc de caiguda malalties) altres endèmiques del territori valencià. Instal·lar aquelles àrees amb oestrat arboriper i abustiu. Eliminar la gespa i substituir-la per màquia mediterrània i algunes herbàcies adaptades al clima mediterrani. Incrementar superfície permeable i vegetal. INTERVENCIONS PER AFAVORIR EL CICLE NATURALpermeables. DE L’ENERGIA Substitució dels passejos de llamborda per passejos Incorporar “mulching” o encoixinat, format a partir de les restes de poda del mateix parc. Construir una compostera per introduir les restes vegetals i fer tallers d’educació ambiental. INTERVENCIONS PER ADEQUAR LA FLORA AL CLIMA LOCAL *Aumentar la capacitat valorarsegons el risc els perelements als xiquets Plantar espècies arbustivesperò i herbàcies, corològics, tipus de clima i la insolació. Plantar arbrat endèmic del territori per a oferir cobertura vegetal de refugi així com alimentació a la fauna local. Construir una infraestructura perquè l’aigua corregués a través del jardí, o aprofitar la séquia existent. Posar l’aigua en moviment amb una petit desnivell. Substituir espècies en mal estat (amb risc de caiguda o malalties) per altres endèmiques del territori valencià. INTERVENCIONS PER AFAVORIR EL CICLE NATURAL DE L’ENERGIA Incorporar “mulching” o encoixinat, format a partir de les restes de poda del mateix parc. Construir una compostera per introduir les restes vegetals i fer tallers d’educació ambiental.

*Aumentar la capacitat però valorar el risc per als xiquets

LLEGENDA

JARDÍ URBÀ AMB SÉQUIA - LA LLOSA

baix (<250)

optimització dels recursos

mig (250-750)

biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

INSTAL·LACIÓ CAIXES RATES PENADES

ESTANY AMB PLANTES ENDÈMIQUES - PARC DE MARXALENES

curt termini (0-6mesos)

depèn solament de nosaltres

mig termini (6-12 mesos)

volem influir

llarg termini (>12mesos)

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

LLIRI GROC

MULCHING

LLEGENDA

JARDÍ URBÀ AMB SÉQUIA - LA LLOSA

INSTAL·LACIÓ CAIXES RATES PENADES

baix (<250)

optimització dels recursos

mig (250-750)

biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

ESTANY AMB PLANTES ENDÈMIQUES - PARC DE MARXALENES

> Figura 18: Segon grup d’accions prioritzades en l’últim taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia > Figura 19: Tercer grup d’accions prioritzades en l’últim taller amb els participants. Font: Elaboració pròpia

Cap

LLIRI GROC

curt termini (0-6mesos)

depèn solament de nosaltres

mig termini (6-12 mesos)

volem influir

llarg termini (>12mesos)

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

Finançat per: MULCHING Financiado por:

irant Or riols

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Finançat per:

ACCIONS DE MILLORA

FLEXIBILITZACIÓ DE L’ESPAI I DE LA SEUA GESTIÓ ACCIONS DE MILLORA

ACCIONS DE MILLORA

FLEXIBILITZACIÓ DE L’ESPAI I DE LA SEUA GESTIÓ

MESURES RELACIONADES AMB ELS JOCS Incorporar espais per al joc, l’aprenentatge i la descoberta a través del paisatge i el contacte amb la natura. Introduir jocs populars i tradicionals. Introduir elements geomètrics simples com a jocs, que funcionen i poden ser usats a criteri de l’usuari. ACCIONS DE MILLORA Posar jocs singulars i adaptats a la infància i a xiquets/es amb diversitat funcional. Reposar els jocs infantils i el sòl de seguretat trencat. Substituir el sòl desgastat de seguretat per arena (de silice o natural). MESURES RELACIONADES AMB ELS JOCS Construir un sorral per a xiquets, de manera que s’estimule la creativitat, els sentits i la motricitat. Incorporar espais per al joc, l’aprenentatge i la descoberta a través del paisatge i el contacte amb la natura. Introduir jocs populars i tradicionals. MESURES RELACIONADES AMB L’EDUCACIÓ AMBIENTAL Introduir elements geomètrics simples com a jocs, que funcionen i poden ser usats a criteri de l’usuari. Construir caixes per a ratpenats mitjançant tallers d’educació ambiental. Posar jocs singulars i adaptats a la infància i a xiquets/es amb diversitat funcional. Construir caixes niu per a les aus mitjançant tallers d’educació ambiental. Reposar els jocs infantils i el sòl de seguretat trencat. Elaborar i posar en marxa una campanya “adopta un arbre”. Substituir el sòl desgastat de seguretat per arena (de silice o natural). Crear d’una aula natura des d’on s’imparteixin activitats d’esplai i educació ambiental a escoles i organismes que ho Construir un sorral per a xiquets, de manera que s’estimule la creativitat, els sentits i la motricitat. sol·liciten.

ECONÒMIC

BIOINDICADORS

INCIDÈNCIA

VOLEM INFLUIR?

PRIORITAT

ECONÒMIC

BIOINDICADORS

INCIDÈNCIA

VOLEM INFLUIR?

PRIORITAT

MESURES RELACIONADES AMB L’EDUCACIÓ AMBIENTAL MESURES QUE AFAVOREIXEN LA INTERACCIÓ, RELACIONS SOCIALS Construir caixes per a ratpenats mitjançant tallers d’educació ambiental. Instal·lació de bancs mòbils o enfrontats i fixos. Construir caixes niu per a les aus mitjançant tallers d’educació ambiental. Redistribució dels bancs. Elaborar i posar en marxa una campanya “adopta un arbre”. Elaborar i implantar construccions i intervencions efímeres. Crear d’una aula natura des d’on s’imparteixin activitats d’esplai i educació ambiental a escoles i organismes que ho Fer intervencions artístiques amb la natura i participatives. sol·liciten. Recuperar el àntic bar com a espai de trobada, socialització i vitalització del parc. Construir una espècie de quiosc a la zona infantil, on tenir a les criatures controlades. MESURES QUE AFAVOREIXEN LA INTERACCIÓ, RELACIONS SOCIALS Instal·lar uns panells informatius en el parc per poder conèixer les activitats organitzades al barri. Instal·lació de bancs mòbils o enfrontats i fixos. Redistribució delsLAbancs. ADAPTACIÓ DE FLORA PER ANAR CAP A LA MULTIFUNCIONALITAT Elaborar implantar construccions ii en intervencions efímeres.Mediterrània. Eliminar itanques de Pittosporum, el seu lloc màquia Fer intervencions artístiques amb lad’ambients natura i participatives. Plantar enfiladisses Mediterrànies aquàtics al voltant de l’estany a través de les gàrgoles. Recuperar ànticdestinada bar com aa horts espaiurbans de trobada, socialització i vitalització del parc. Crear una el zona o a l’educació agroecològica. Construir una pantalla espècie de quioscque a laaïlli zona on tenir a les criatures controlades. Generar una vegetal lesinfantil, zones que es consideren focus de soroll i per tant que no generen confort. Instal·lar unstotalitat panellsdeinformatius en el parc poder conèixer les activitats organitzades al barri. Eliminar la plantes tòxiques, les per solanàcies. ADAPTACIÓ DE LA FLORA PER ANAR CAP A LA MULTIFUNCIONALITAT NOVES INSTAL·LACIONS/INTERVENCIONS QUE PERMETEN LA MULTIFUNCIONALITAT Eliminar tanques de Pittosporum, i en el seu lloc màquia Mediterrània. Adaptar determinades zones i mobiliari a persones amb diversitat funcional. Plantar enfiladisses Mediterrànies d’ambients aquàtics al voltant de l’estany a través de les gàrgoles. Instal·lar biosaludables adaptats. Crear una zona destinada a horts urbans o a l’educació agroecològica. Col·locar abeuradors per a gossos en la zona canina. Generar una pantalla vegetal que aïlli les zones que es consideren focus de soroll i per tant que no generen confort. Crear un pipi-can integrat al parc.* Eliminar la totalitat de plantes tòxiques, les solanàcies. Obrir banys a l’ús públic. Instal·lar una nova font d’aigua potable. NOVES INSTAL·LACIONS/INTERVENCIONS QUE PERMETEN LA MULTIFUNCIONALITAT Contractar un guarda-conserge del parc Adaptar determinades zones i mobiliari a persones amb diversitat funcional. Instal·lar biosaludables adaptats. *No es va arribar a un consens. Alguns pensen que millor Col·locar abeuradors per a gossos en la zona canina. LLEGENDA ampliar el pipi-can que hi ha, altres que millor integrat al Crear un pipi-can integrat al parc.* parc. Obrir banys a l’ús públic. baix (<250) Instal·lar una nova font d’aigua potable. mig (250-750) Contractar un guarda-conserge del parc *No es va arribar a un consens. Alguns pensen que millor ampliar el pipi-can que hi ha, altres que millor integrat al parc. INTERVENCIONS EFÍMERES- MARCO RIANERI

INTERVENCIONS EFÍMERES- MARCO RIANERI

optimització dels recursos biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

curt termini (0-6mesos)

depèn solament de nosaltres

mig termini (6-12 mesos)

volem influir

llarg termini (>12mesos)

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

LLEGENDA

ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL - PARC DE MARXALENES

baix (<250) mig (250-750)

optimització dels recursos

PIPICAN PARC - CAMP MARTE biodiversitat

alt (>750e)

serveis ecosistèmics

sense cost

gobernança

PIPICAN PARC - CAMP MARTE

curt termini (0-6mesos)

TALLER LOMBRICOMPOST - CABANYAL HORTA

mig termini (6-12 mesos)

depèn solament de nosaltres

SÒL AMB ARENA DE SÍLICE - PARC LA RAMBLETA volem influir

el sentim fora del nostre avast o no tenim forces per fer front

llarg termini (>12mesos)

TALLER LOMBRICOMPOST - CABANYAL HORTA

SÒL AMB ARENA DE SÍLICE - PARC LA RAMBLETA

Finançat per: Financiado por:

Cap

irant Or riols Finançat per:

CAPÍTOL B Metodologia de treball

ENTREVISTES

DERIVES VERDES

Amb determinats actors, com ara els tècnics de jardineria de l’Ajuntament de València implicats en la gestió del Parc, els treballadors que fan el manteniment i el treball diari o els usuaris amb gossos, es realitzen entrevistes personals o grupals.

La deriva o transsecte és una metodologia participativa que permet sistematitzar les impressions que els usuaris tenen del territori. En un registre més informal i en el marc d’una temàtica singular i relacionada amb el projecte, es realitza una visita al parc o a altres espais verds on el fil de discussió permet l’intercanvi de coneixements i generació d’opinions.

Amb la informació obtinguda s’elabora una anàlisi inicial, material de partida que s’emprarà en la sessió de treball, en forma de grup de discussió, convocada amb persones que tinguen alts coneixements i experiència en botànica, biologia, edafologia, gestió dels recursos naturals, sociologia del medi ambient, ordenació del territori, sostenibilitat, etc. El resultat de la sessió de treball serà la relació d’unes propostes d’actuació inicials que se sotmetran a discussió amb les veïnes.

> Figura 20: Collage de fotografies de la deriva verda sobre fauna auxiliar . Taller amb vímet. Font: Salto Mortal

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Les temàtiques que centren cada Deriva, van en paral•lel amb les fases del projecte, contribuint a eixe mecanisme constat de devolució que estructura el procés. En concret, es realitzen sis derives verdes amb les següents temàtiques: Introducció a la biodiversitat al parc d’Orriols, Gestió del sòl i l’aigua, naturalització i espais creatius del jardí, Parcs referents: El Parc de La Rambleta, Accions de millora, Fauna auxiliar. A l’Annex 2 es poden consultar els cartells amb què es convoca a la participació.

CAPĂ?TOL B Metodologia de treball

ESCOLES, PARTICIPACIÓ DE LA INFÀNCIA

“Quien sea capaz de contemplar las necesidades y deseos de los niños, no tendrá dificultades en tener en cuenta la necesidad del anciano, del minusválido, de personas de otras comunidades” (Tonucci, 1999) Aquesta activitat, tot i no estar prevista en el projecte inicial, es programa com a resultat de la necessitat detectada al Grup Motor, ja que es considera fonamental, per aconseguir la necessària transformació, iniciar el treball amb els més joves del barri. Capgirant Orriols treballa per una nova filosofia en el govern de la ciutat, on els habitants estiguen involucrats en la construcció col•lectiva i en la planificació. I en aquest espai, es considera que els xiquets i xiquetes són actors protagonistes del procés i de fet, és que són uns dels principals usuaris del parc. No es tracta només d’augmentar els recursos i els serveis per a la infantesa, sinó de proposar un espai divers i millor per a tots, en el qual els xiquets puguen viure una experiència com a ciutadans. La infància pot realitzar una contribució real al projecte i per això, és necessari que estiguen involucrats al projecte. Pel que respecta a l’espai de la infància en el projecte, en els distints tallers tenen un paper prioritari participant en dinàmiques pròpies a través de les quals s’aprofundeix en l’anàlisi del parc, es reflexiona sobre la seua visió i vivència del Parc i es posa en pràctica algunes propostes de millora. > Figura 21: Collage de fotografies de les activitats realitzades amb la infància. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Per altre costat, es treballa amb ells alguns aspectes pedagògics entorn de l’educació ambiental i a la sostenibilitat dels espais de la ciutat. És per això, que com prova pilot es realitzen activitats amb el Col•legi Públic Miguel Hernández, per explorar altres vies de participació, prenent el mateix Parc com a suport d’aprenentatge i exploració. Entre aquestes activitats destaquen “Pesca la teua planta” l’objectiu del qual és la d’ensenyar la flora present a l’espai, la flora típica del clima mediterrani i reflexionar sobre la vegetació del Parc. Altres activitats d’estudi dels ecosistemes presents al parc que serveixen per a determinar i aprendre com els éssers vius estan correlacionats en els ecosistemes, conèixer les seues principals característques i introduir-los als factors ambientals i antròpics. Altres són la plantació de murta i altres espècies de màquia mediterrània o dibuixar un mandala amb restes vegetals trobades al parc. Així com la realització d’una exposició amb dibuixos fets per ells mateixos per conèixer com és el parc ideal dels infants.

CAPĂ?TOL B Metodologia de treball

3. FASES I CRONOGRAMA

El projecte s’ha estructurat en cinc fases diferenciades -preanàlisi, diagnòstic propositiu, línies d’acció i actuacions, proposta de millora i redacció final- que s’articulen mitjançant un procés participatiu, que coordina el treball conjunt del gabinet tècnic, dels tècnics de l’Ajuntament i dels habitants. En tot moment, es treballa combinant la informació que aporten els ciutadans durant les entrevistes i els grups de treball i allò derivat del treball dels tècnics, per tal d’arribar a unes conclusions que pren la seua forma final en un taller col•lectiu que es realitza per concloure cadascun dels blocs. PREANÀLISI Durant els dos primers mesos, després de definir amb detall la metodologia, s’elabora per part de l’equip tècnic un pre-diagnòstic, tant a nivell de barri com del Parc, buscant la triangulació de fonts, és a dir, la verificació de dades involucrant als participants. Aquest prediagnòstic es duu a terme mitjançant la investigació documental i el treball de camp, per corroborar la informació obtinguda. Es parteix de l’estudi d’investigació realitzat sota la direcció del servei de jardineria en el que es va desenvolupar una nova metodologia per a definir la sostenibilitat d’espais lliures, a través de la definició de paràmetres socials, ambientals i econòmics (Ferrer, C. i Recubenis, I., 2015)

> Figura 22: Fases i cronograma del projecte. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

els mesos de març i abril de 2016 al barri, per dissenyar una proposta participativa del solar de l’ermita d’Orriolses celebren reunions de coordinació amb l’equip tècnic de Sembra Orriols per poder establir sinergies i generar confiances amb els veïns que després, dinamitzaran la participació activa. Procés que serveix per iniciar un mapeig d’actors claus per al procés. DIAGNÒSTIC PROPOSITIU Durant aquesta fase es realitza una anàlisi col•laboratiu del parc basada en l’anterior prediagnòstic a partir del qual es comencen a esbossar els primers objectius d’intervenció de la proposta. El començament d’aquesta fase està marcat per la presentació pública del projecte durant l’última trobada col•lectiva del procés Sembra Orriols. A continuació l’equip tècnic inicia els contactes amb els diferents actors amb entrevistes i reunions, on es treballen les necessitats de la població i la valoració social del paisatge. Per últim, es celebren dos tallers col•lectius, on els tècnics presenten les conclusions de l’anàlisi en plenari i es treballa per acabar de matisar la informació i identificar les debilitats i oportunitats per on es pot començar a treballar mitjançat el treball amb fluxogrames.

Aquest, estableix una valoració i categorització dels paràmetres que permeten assolir un valor únic de sostenibilitat. La metodologia va ser contrastada amb professors titulars de la Universitat de València (com ara Ernest García García o Luís Recatalá Boix), així com per tècnics i experts del servei de Jardineria de l’Ajuntament. Es tracta doncs, d’adaptar aquesta metodologia per què siga possible treballar-la amb la ciutadania i així, començar a recollir la informació necessària per abordar l’anàlisi.

LÍNIES D’ACCIÓ I ACTUACIONS

Aquesta fase es considera un pas previ al procés de participació activa. Degut a la coexistència en el temps d’aquest projecte amb el procés Sembra Orriols –celebrat

Per la seua part, l’equip tècnic continua amb l’anàlisi i articulació de les propostes rebudes i incorpora aquelles mesures no percebudes pels habitants i que es consideren

La finalitat d’aquesta fase és definir les principals línies d’acció i les actuacions necessàries per apropar-se als objectius marcats en la fase anterior. Com part articuladora del procés, es continua el contacte amb els actors socials, per rebre totes les propostes de millora que es creguen necessàries.

importants des d’un punt de vista tècnic.

REDACCIÓ FINAL DEL PROJECTE

En aquest bloc es realitza un taller on s’inicia el debat sobre la remodelació del Parc i les diferents propostes recollides agrupades en grups al voltant de les idees força treballades durant l’anàlisi. S’analitzen les possibles accions veient quines són oportunes i positives per garantir la sostenibilitat de l’espai verd, buscant acords o consensos entre els participants.

Per últim, l’equip tècnic redacta aquest document final on s’exposa la totalitat del projecte. Es tracta d’una memòria on es descriu tot el procés metodològic i s’adjunta la proposta de millora treballada.

PROPOSTA DE MILLORA La fase quatre té com a objectiu acabar de desenvolupar la proposta definitiva amb les accions prioritzades. Per això, després d’articular i esquematitzar de manera operativa tota la informació obtinguda dels tallers, es convoca un quart taller per tornar la informació, tornar la informació, després d’haver estudiat la seua viabilitat tècnica, i així prioritzar les acciones amb els assistents.

Abans d’entregar la proposta, es realitzarà una presentació pública de la proposta resultant del procés tant a l’Ajuntament com als veïns del grup motor. Ocasió en que es fa una avaluació del projecte per tal de fer una crítica constructiva que facilite una futura aplicació de la metodologia. Fet aquest tràmit, és determinant que els veïns puguen tenir lliure accés al projecte, ja que és fruit del treball col•lectiu de la comunitat i per tant, pot suposar un instrument de reclam per donar solució als problemes del Parc.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT

03 setembre CS

07 maig Presentació

TALLERS

PREANÀLISI

GRUP MOTOR I DERIVES VERDES

04 juny Taller 1

DIAGNÒSTIC PROPOSITIU

02 juliol Taller 2

maig-juny CS

15 octubre Taller 3

LÍNIES D’ACCIÓ I ACTUACIONS

05 novembre Taller 4

PROPOSTA DE MILLORA

20 maig Presentació

REDACCIÓ DEL PROJECTE

REUNIÓ DEL GRUP MOTOR: UN DIMECRES AL MES - ABANS DE CADA TALLER 01 juny, 29 juny, 28 setembre, 02 novembre, 22 desembre, 20 maig

DERIVA VERDA: UN DIMECRES AL MES - A MITAT DE MES 18 maig, 15 juny, 13 juliol, 17 agost, 14 setembre, 19 novembre

CAPÍTOL B Metodologia de treball

Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

1. ANÀLISI DE LA SOSTENIBILITAT 2. PROPOSTA DE MILLORA 3. PRESSUPOST

1. ANÀLISI DE LA SOSTENIBILITAT

MÈTODE D’ANÀLISI: FITXES D’INDICADORS En les pàgines següents es mostren les fitxes dels indicadors i criteris elaborats per avaluar la sostenibilitat d’un espai lliure. Es classifiquen en els quatre objectius que descriuen la jardineria sostenible i s’acompanyen amb una breu descripció, fonts d’informació i metodologia així com els resultats per al nostre cas d’estudi, el Parc d’Orriols. A més, perquè les dades siguen fàcilment comparables amb altres espais i en un possible seguiment temporal del mateix parc, s’ha treballat en una roseta gràfica on finalment es reflecteixen els resultats. Aquest facilita la seua visualització directa, de manera que queden clars quins espais són potencials per treballar. En l’exterior de la roseta s’observen els objectius generals o principis de jardineria ecològica, en la següent circumferència els específics i a continuació, els indicadors que s’han considerat. Els resultats es mostren en les esferes del centre. Els punts més pròxims al nucli central descriuen valors pròxims a zero i per tant, situacions poc desitjades amb baixos nivells d’existència de jardineria sostenible, mentre que els punts més pròxims a la circumferència descriuen alts valors de l’indicador, la situació ideal.

> Figura 23: Base de la roseta amb els indicadors. Font: Elaboració pròpia

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de la pluja Nom indicador:

idoneïtat morfològica del parterre Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Aquest indicador mesura la quantitat d’aigua de pluja emmagatzemada pel parterre en funció de la seua morfologia.

Principi Jardineria Sostenible:

JUSTIFICACIÓ

A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí.

Les terres amb vegetació son un factor primordial que asseguren que l’aigua es reciclada de nou al sistema natural. I en aquest factor influeixen directament els parterres i escocells, espais amb substrat on s’ubiquen les especies vegetals d’un espai verd.

A1. Aprofitament de l’aigua de pluja

No obstant, la morfologia d’aquest pot jugar un paper crucial en la seua efectivitat. Si imaginem el parterre amb forma de recipient, deixant de banda les diferències de porositat de les seues superfícies (les quals avaluarem més endavant), serà fàcil imaginar que si volem recollir aigua no és el mateix posar aquest amb una posició o altra.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt baix Baix

EL amb MOLT BAIX aprofitament de l’aigua de pluja per la morfologia del parterre: parterres de forma convexa que expulsen l’aigua de pluja al paviment de l’espai lliure. Es tracta d’un EL amb un grau d’aprofitament del 0-25%.

Moderat Alt

EL amb BAIX aprofitament de l’aigua de pluja: 25-50%. Parterres al mateix nivell de paviment, pel que és fàcil el desbordament degut a una xicoteta vorera de la calçada.

EL amb MODERAT aprofitament de l’aigua de pluja: 50-75%. Parterre amb un nivell més alt que la calçada, l’aigua de pluja que cau al parterre s’aprofita, al contrari que l’aigua que cau al paviment de l’EL.

EL amb ALT aprofitament de l’aigua de pluja: 75-100%. Parterres amb un nivell més baix que el paviment de l’EL, on practicament tota l’aigua de pluja que cau sobre l’EL s’aprofita íntegrament pel parterre.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

La informació s’obté mitjançant l’observació directa dels parterres i escocells de l’àrea verda per part de l’equip tècnic.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: L’espai lliure analitzat presenta un parterre amb el mateix nivell que el paviment, pel que és fàcil que es produeixi un desbordament degut a la xicoteta alçada de la vorada a la calçada.

Equip tècnic

Resultat: Molt baix aprofitament

Per altra banda, degut a la força de les arrels que han crescut superficialment, s’ha format una curvatura del parterre lleugerament convexa. Açò unit al fet que la major part del sòl es troba compactat, es genera un xicotet efecte d’escorrentia que expulsa aigua a l’exterior del parterre. Resultat: Es tractaria llavors, d’un espai lliure amb molt baix aprofitament de l’aigua degut a la morfologia del parterre, del 0-25%.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR

Tendència deseable:

Cal millorar l’indicador mitjançant una formula matemàtica, ja que es podria donar el cas que en un mateix espai verd hi hagueren diferents formes de parterre. Per tant, és necessari relacionar la superfície de parterre amb una determinada morfologia.

Millorar l’indicador amb formula matemàtica

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de la pluja Nom indicador:

sistemes de emmagatzematge Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ

Bàsic

L’indicador fa referència al conjunt de sistemes d’emmagatzematge d’aigua de pluja existents a l’espai, de la seua capacitat i el seu aprofitament actual.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí.

JUSTIFICACIÓ

A1. Aprofitament de l’aigua de pluja

Altres sistemes d’aprofitament de l’aigua de la pluja (a banda de les superfícies amb vegetació) són els estanys de retenció (permanents o temporals), que poden oferir un gran potencial per a usos del parc, o per crear ecosistemes aquàtics en equilibri. Altres estructures, com els pous, actuen com a mecanismes de recarrega de l’aigua subterrània. On la porositat del sòl ho permet, l’aigua de pluja que cau directament sobre el sòl, ajuda a emplenar les reserves d’aigua subterrània. També, els teulats amb sistemes de canalitzacions i d’emmagatzematge (aljubs) poden servir per acumular aigua superficial.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt baix

SM1. EL amb MOLT BAIX sistemes d’emmagatzematge: no existeixen sistemes de emmagatzematge de l’aigua de pluja a l’espai verd, de manera que l’espai depèn de fonts subministradores d’aigua externes a l’espai.

Moderat Molt alt

SM3. EL amb MODERAT sistemes d’emmagatzematge: existeixen sistemes d’emmagatzematge de l’aigua de pluja encara que no s’aprofiten la totalitat dels recursos existents per aquest fí. SM5. EL amb MOLT ALT sistemes d’emmagatzematge:S’aprofita la totalitat de recursos i infraestructures de l’espai verd per emmagatzemar i aprofitar l’aigua de pluja, a més aquests serveixen per regar la totalitat de l’espai verd.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Responsable de gestió i capatàs, equip tècnic

La informació s’obté a través d’entrevista (pregunta directa) al responsable de gestió i el capatàs responsable de l’espai verd i es valida mitjançant l’observació directa dels equipaments i infraestructures.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultat:

Informació obtinguda: l’espai lliure disposa dels següents equipaments que permeten l’emmagatzematge de l’aigua de pluja: un pou exterior al parc i un estany. El pou, que es troba en un extrem del parc i es usat per regar la totalitat de l’espai lliure, així com per emplenar l’estany.

NIvell moderat de sistemes de magatzematge

Per altra banda, l’estany com a sistema de magatzematge de l’aigua constitueix un element aïllat en l’espai, ja que no forma part d’un sistema tancat de l’aigua i per tant la seua capacitat no afecta als nivells hídrics de la resta de l’espai verd. L’espai lliure no presenta sistemes de captació específics, com ara aljubs on arribe mitjançant canalitzacions l’aigua recollida dels teulats i altres zones. Resultat: Es valora que presenta un nivell moderat de sistemes de magatzematge de l’aigua de pluja. Ja que únicament amb el pou es pot regar la totalitat de l’espai. No obstant, es podria millorar amb l’aprofitament dels recursos existents, mitjançant la transformació de l’estany en un aljub.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR

Tendència deseable:

Es tracta d’un indicador lleugerament subjectiu, caldria afinar encara més el grau de categorització. Es podria millorar mesurant en m3 d’aigua que provenen de l’espai verd i aplicant la teoria de sistemes en el recurs de l’aigua.

Aplicar la teoria de sistemes

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de la pluja Nom indicador:

superfície permeable del sòl

1/2

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ

Tractament d’informació

Mesura la permeabilitat mitjana del sòl segons els diferents tipus de materials que cobreixen la unitat d’estudi (terra enjardinada, morterenca, paviment adoquinat, amb cautxú, infreaestructures, etc.).

Principi Jardineria Sostenible:

JUSTIFICACIÓ

A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí.

Tan important son els aljubs i altres sistemes de magatzematge de l’aigua de pluja per al futur reg del jardí, com l’acumulació d’aigua a nivell microscòpic en les cavitats de la terra. La porositat del sòl, a més, condiciona la possibilitat de que l’aigua de pluja torne de nou a nivells més profunds de la terra i amb açò, s’emplenen les reserves d’aigua subterrània.

A1. Aprofitament de l’aigua de pluja

Així doncs, la permeabilitat del sòl com a forma de gestió de l’aigua de pluja queda justificada no sols a curt plaç, sinó també a llarg plaç.

Ferramentes:

MÈTODE D’APLICACIÓ

Ferramenta Autocad i formules

1r) S’identifiquen els diferents tipus de materials que cobreixen la superfície de la unitat d’estudi i superfície d’ocupació dels mateixos en l’espai lliure. 2n) Per simplificar el càlcul del paràmetre, es categoritzen els diferents tipus de materials en tres grups de permeabilitat segons la llei de Darcy GRUP A: PERMEABILITAT ALTA – Terra enjardinada, amb una estructura i porositat de la terra idònia per la filtració d’aigua. Es dona un valor de 1 a esta categoria. GRUP B: PERMEABILITAT MITJANA – Materials en què l’estructura porosa es troba en procés de segellat i en conseqüència les molècules d’aigua troben difícil el pas per aquest medi- Es tractaria de zones de terra semi compactada. També es podria incloure en este grup superfícies adoquinades de junta oberta. S’assigna un valor de permeabilitat de 0,5 a esta categoria. GRUP C: PERMEABILITAT BAIXA – Terra morterenca, en què la seua composició i estructura en capes és la següent: una fina capa de 5 cm d’arena, 10 cm de balast i un espessor variable de graves. Atenent a la taula, esta categoria és de semi-permeable a poc permeable. S’assigna un valor de permeabilitat 0.25.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRUP D: PERMEABILITAT NULA– Paviments que no permeten el pas d’aigua: llamborda, amb base de morter sobre plataforma de formigó, cautxú que repel l’aigua i el material de les pistes d’esports (de terra batuda, argila o ciment). S’assigna un valor de permeabilitat de 0. 3r) Després de conéixer el valor de permeabilitat i el percentatge de paviment en cada categoria, s’aplica la formula per obtindre la permeabilitat mitjana de l’EL, donant diferent pes a cada grup en funció de la seua permeabilitat. Permeabilidad de l’EL = (%GRUP A x 1) + (%GRUP C x 0.25) + (%GRUP D x 0)

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

P1. EL amb MOLT BAIXA superfície permeable: entre el 0-20%.

Molt Baixa

P2. EL amb BAIXA superfície permeable: 20-40%.

Baixa

P3. EL amb MODERADA superfície permeable: 40-60%.

Moderada

P4. EL amb ALTA superfície permeable: 60-80%.

Alta

P5. EL amb MOLT ALTA superfície permeable: 80-100%.

Molt Alta

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Plànol materials paviments i distribució en format dwg facilitats per l’òrgan gestor de l’espai o la constructora i tractament d’informació en Autocad.

Gestor de l’espai, equip tècnic

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de la pluja Nom indicador:

superfície permeable del sòl

2/2

Resultat:

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

baixa superfície permeable del sòl

Informació obtinguda i càlculs: 1) superfície dels distints tipus de materials: A continuació es mostra un plànol amb els distints tipus de materials. En verd la superfície enjardinada, en blanc la terra morterenca i en gris la superfície amb llamborda i cautxú. Mentre que la taula mostra la superfície que ocupen estos materials al parc. 2) Tipus de permeabilitat (alta, baixa o moderada) segons el tipus materials. Grupo A - PERMEABILITAT ALTA 11000m² de 43527m² és terra enjardinada, per tant el 25% del espai presenta una permeabilitat alta. Grupo C – PERMEABILITAT BAIXA 14772,9m² de 43527m² és terra morterenca, per això el 34% de l’EL té una permeabilitat baixa. Grupo D – PERMEABILITAT NULA 14146,7m² de superfície amb llamborda + 734,4m² de cautxú + 2873m² de pistes esportives, fan un total de 17754,1m² dels 43527 totals, per tant el 41% de l’EL presenta una permeabilitat nula. 3) Formula permeabilitat mitjana de l’espai: Permeabilitat de l’EL = (25 x 1) + (34 x 0,25) + (41 x0) = 33,5%. Resultat: És a dir, amb una baixa superfície permeable del sòl.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es calcula amb eficàcia i rapidesa si s’aconsegueixen els plànols amb Autocad. El criteri és considera d’alta importància de cara a aconseguir l’objectiu principal, d’espais verds sostenibles.

> Figura 24: Tipus de materials Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia

Superfície enjardinada Terra morterenca Paviment llambordat Paviment de cautxú Pistes esportives

Superfície (m2) Terra enjardinada Terra morterenca Paviment llambordat Paviment de cautxú Pistes esportives Total EL

11000 14772,9 14146,7 734,4 2873 43527

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de reg Nom indicador:

índex d’idoneïtat florística

1/2

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ

Tractament d’informació

Mesura el percentatge d’espècies arbòries adaptades tenint en compte del seu origen i la seua adaptació al lloc de plantació.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A2. Aprofitament de l’aigua de reg

JUSTIFICACIÓ Les característiques ambientals d’un lloc determinat (clima, composició del substrat, etc.) dibuixen una matriu d’elements ecològics que és únicament compatible amb un cert nombre d’espècies (Folch i Guillèn R. 1981).Per tant, l’elecció d’espècies arbòries aclimatades al lloc es crucial en l’optimització del reg. Quan major siga el grau d’adaptació de l’espècie al clima en el que l’espai es troba, menor serà la dependència d’aquesta espècie al reg. A més de la compatibilitat ecològica, cal tenir en compte la compatibilitat històrica, podent trobar especies ecològicament compatibles, sempre que històricament hagen tingut l’oportunitat d’arribar (Folch i Guillèn R., 1981). Per tant, també cal analitzar si les espècies vegetals presents son òptimament adequades, de manera que poden conviure esporàdicament en l’àrea, si la història biològica les ha fet coincidir en les àrees naturals.

Ferramenta:

MÈTODE D’APLICACIÓ

Fórmula

1r) Es classifiquen les plantes trobades en l’EL en cinc grups, en funció de l’origen i adaptació al lloc de plantació. Aquestes són: A. Plantes Autòctones Adaptades: són espècies natives que es troben adaptades a les condicions del lloc en el que han sigut plantades, podent desenvolupar-se plenament sense necessitat d’excessives cures. Aporten a la ciutat grans beneficis ecosistèmics minimitzant les despeses de recursos. B. Plantes Autòctones No Adaptades: espècies autòctones però que creixen en ambients frescs i humits, com en les riberes dels rius o la muntanya i no sempre estan adaptades a l’ambient urbà en el que creixen, ja que no se’ls aporta el reg suficient. Aquestes plantes necessiten d’una major quantitat d’aigua. No obstant, queda justificat pel servei ecosistèmic urbà de regulació climàtica, reduint el efecte illa de calor urbà. C. Plantes Al·lòctones Adaptades (no invasores): espècies al·lòctones que han sigut plantades en jardineria i pareixen estar ben adaptades al nostre clima. Generalment tenen uns requeriments hídrics un poc més alts i es deu evitar la seua plantació sistemàtica. Aporten beneficis directes a la ciutat, però es deuria limitar el seu ús en favor de les autòctones adaptades. D. Plantes Al·lòctones No Adaptades: espècies al·lòctones que tenen uns requeriments hídrics, edàfics o climàtics diferents als que trobem en el lloc de plantació i que requereixen gran quantitat de recursos per a desenvolupar-se.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

esenvolupar-se. Només es deurien plantar per interès botànic o cultural en llocs aclimatats i en un ús de rdineria sostenible urbana no s’aconsella.

desenvolupar-se. Només es deurien plantar per interès botànic o cultural en llocs aclimatats i en un ús de jardineria sostenibleInvasores: urbana no s’aconsella. . Plantes Al·lòctones Són espècies al·lòctones ben adaptades al nostre clima i que han

Només es deurien plantar per interès botànic o cultural en llocs aclimatats i en un ús de jardineria sostenible urbana

conseguit no reproduir-se del seu marc de plantació ornamental i establir poblacions en ambients s’aconsella.foraInvasores: E. Plantes Són espèciesautòcton, al·lòctones ben poden adaptades al nostre clima i de que han aturals. SuposenAl·lòctones una greu amenaça a l’ecosistema ja que desplaçar poblacions plantes aconseguit reproduir-se fora del seu marc de plantació ornamental i establir poblacions en ambients atives i disminueixen la biodiversitat. Ací s’inclouen tambéal·lòctones varietats oben cultius d’espècies autòctones E. Plantes Al·lòctones Invasores: Són espècies adaptades al nostre clima iperò que han aconseguit reproduirnaturals. Suposen una greu amenaça a l’ecosistema autòcton, ja que poden desplaçar poblacions de plantes se fora del seud’altres marc de plantació poblacions en ambients una greu amenaça ue provenen de llavors zones, podenornamental hibridar ambi establir les poblacions del nostre territorinaturals. i detenir Suposen el nativesa il’ecosistema disminueixen autòcton, la biodiversitat. Ací poden s’inclouen també varietats o cultius autòctones però ja que desplaçar poblacions de d’espècies plantes natives i disminueixen la biodiversitat. Ací rocés d’especiació. que provenen de també llavors d’altres zones, podend’espècies hibridar amb les poblacions territori detenird’altres el s’inclouen varietats o cultius autòctones però del quenostre provenen de illavors zones, poden hibridar procésamb d’especiació. les poblacions del nostre territori i detenir el procés d’especiació.

n) Es suma el nombre d’exemplars de cada grup.

2n) Es2n) suma nombre d’exemplars de cada grup. Eselsuma el nombre d’exemplars de cada grup.

r) S’atribueix un pes a cada grup de vegetació trobada, com es mostra en la taula següent.

3r) S’atribueix pesgrup a cada grup detrobada, vegetació mostra en la taula següent. 3r) S’atribueix un pes aun cada de vegetació comtrobada, es mostracom en laes taula següent. Especies

Autóctones

Especies

Adaptades (1)

Autóctones

Adaptades (1)

No adaptades (0.5) No adaptades (0.5)

Al·lòctones

Adaptades

Al·lòctones

Adaptades

Invasores (0)

> Taula 4: Tipus de vegetació i pes assignat. Font: elaboració pròpia

Invasores (0)

No invasores (0.5) No invasores (0.5)

No adaptades (0.25)

Taula 3. Taula tipus de vegetació i el pes assignat

º) S’aplica3º) la formula S’aplicad’idoneïtat la formulaflorística: d’idoneïtat florística: 3º) S’aplica la formula d’idoneïtat florística:

+ 0.5*ΣB + 0.5*ΣC Índex d’idoneïtat florística Índex d’idoneïtat florística ==(ΣA Índex d’idoneïtat florística =(ΣA + 0.5*ΣB + 0.5*ΣC+ +0.25*ΣD 0.25*ΣD++0*ΣE) 0*ΣE) // ΣTotal ΣTotal

Grau valoració: - de Grau de valoració: 1. EL If1. amb BAIXA Idoneïtat florística: es tracta d’un ELEL amb entreelel00ELMOLT amb MOLT BAIXA Idoneïtat florística: es tracta d’un ambununvalor valord’idoneïtat d’idoneïtat florística florística entre GRAU DE VALORACIÓ 0%. 20%. ambELBAIXA florística: entre elflorística: 20-40%. es tracta d’un EL amb un valor d’idoneïtat florística entre el 0-20%. 2.EL If2.EL amb BAIXA Idoneïtat florística: entre el 20-40%. If1. ambIdoneïtat MOLT BAIXA Idoneïtat ELMODERADA amb MODERADA Idoneïtat florística: 40-60%. 3. ELIf3. amb Idoneïtat florística: 40-60%. If4. EL amb ALTA Idoneïtat florística: 60-80% amb BAIXA Idoneïtat florística: entre el 20-40%. 4. EL amb If2.EL ALTA Idoneïtat florística: 60-80% ELMOLT amb MOLT Idoneïtat florística: 80-100% 5. ELIf5. amb ALTAALTA Idoneïtat florística: 80-100%

If3. EL amb MODERADA Idoneïtat florística: 40-60%.

Fonts d’informació i actors implicats: onts d’informació i actors implicats: If4. EL amb ALTA Idoneïtat florística: La informació s’obté a partir del treball de camp60-80% i l’elaboració d’un inventariat d’espècies vegetals presents. a informació s’obté a partir del treball de camp i l’elaboració d’un inventariat d’espècies vegetals presents. Es contrasta i actualitza la informació obtinguda dels plànols de vegetació obtinguts en format dwg pel s contrastaIf5. i actualitza la informació obtinguda dels plànols de vegetació obtinguts en format dwg pel EL amb MOLT òrgan gestor parc del parc.ALTA Idoneïtat florística: 80-100%

Grau de valoració: Molt baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

rgan gestor parc del parc. -

Resultats p parc arc d’Orriols

esultats p parc arcInformació d’Orriols obtinguda: Resultats Informació obtinguda: Es procedeix a calcular el índex per a les especies arbòries de l’espai lliure analitzat. En primer lloc, es s procedeix a següents calcular espècies el índex segons per a la lesclassificació especies arbòries troben les anterior: de l’espai lliure analitzat. En primer lloc, es

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

Al·lòctones

Adaptades

Invasores (0) No invasores (0.5)

optimitzar els recursos existents No adaptades (0.25)

Taula 3. Taula tipus de vegetació i el pes assignat

aprofitament de l’aigua de reg

3º) S’aplica la formula d’idoneïtat florística: Índex d’idoneïtat florística =(ΣA + 0.5*ΣB + 0.5*ΣC + 0.25*ΣD + 0*ΣE) / ΣTotal

Nom indicador:

Grau de valoració: If1. EL amb MOLT BAIXA Idoneïtat florística: es tracta d’un EL amb un valor d’idoneïtat florística entre el 0Olea europaea (espontáneo) 20%. If2.EL amb BAIXA Idoneïtat florística: entre el 20-40%. Phoenix dactilifera If3. EL amb MODERADA Idoneïtat florística: 40-60%. Pinus pinea If4. EL amb ALTA Idoneïtat florística: 60-80% ΣA If5. EL amb MOLT ALTA Idoneïtat florística: 80-100% Grup B

índex d’idoneïtat florística

2/ 2

1 12 49 64 Nº de Peus

Acer campestre 111 Fonts d’informació i actors implicats: La informació s’obté a partir IMPLICATS del treball de camp i l’elaboració d’un inventariat d’espècies vegetals presents.101 FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS Platanus x hispanica Es contrasta i actualitza la informació obtinguda dels plànols deΣB vegetació obtinguts en format dwg pel 212 òrgan s’obté gestor parc del del parc. La informació a partir treball de camp i l’elaboració d’unGrup inventariat d’espècies vegetals presents. Es contrasta C Nº de Peus -

Actors: equip tècnic amb gestor del parc

i actualitza la informació obtinguda dels plànols de vegetació obtinguts en format dwg pel òrgan gestor parc del parc. Araucaria heterophylla 3 Resultats p parc arc d’Orriols Cedrus atlantica 4 Informació obtinguda: Es procedeix a calcular el índex per a les especies arbòries Citrus de l’espai lliure analitzat. En primer lloc, es aurantium 12 RESULTATS PARC D’ORRIOLS troben les següents espècies segons la classificació anterior: Cupressus sempervirens 49 -

Resultat: moderada idoneïtat florística

> Taula 5: Classificació arbrat Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia

camaldulensis 1 En primer Informació obtinguda: Es procedeix a calcular el índex per a lesEucalyptus especies arbòries de l’espai lliure analitzat. lloc, es troben les següents espècies segons la classificació anterior: Morus alba 91 Grup A

Nº de Peus

Phoenix canariensis

Celtis australis (espontáneo)

Tipuana tipu

Olea europaea (espontáneo)

Washingtonia robusta

Phoenix dactilifera

ΣC

245

Pinus pinea

Grup D

Nº de Peus

ΣA

Brachychiton discolor

Grup B

Nº de Peus

Prunus cerasifera

Acer campestre

111

Prunus serrulata

Platanus x hispanica

101

Robinia hispida

ΣB

212

Sophora japonica

Grup C

Nº de Peus

Taxodium distichum

Araucaria heterophylla

ΣD

Cedrus atlantica

Grup E

Nº de Peus

Citrus aurantium

Ficus nitida

Cupressus sempervirens

Ligustrum lucidum

Eucalyptus camaldulensis

Robinia pseudoacacia

Morus alba

Schinus molle

Phoenix canariensis

ΣE

Tipuana tipu

Taula 4. Classificació arbrat Parc d’Orriol

Washingtonia robusta

En el plànol següent es mostra l’arbrat del parc d’Or

A continuació, s’aplica la formula d’idoneïtat florística: Ifl = (64+106+122.5+14,5)/621=0.51

Resultat: El resultat ens mostra que el Parc arbòria deladaptades 51%, és a(grup dir presenta ΣC 245 d’Orriols presenta una idoneïtat florísica les autòctones A), en groc les aut una idoneïtat florística. al·lòctones adaptades (grup E). Grupmoderada D Nº de Peus

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Brachychiton discolor

Prunus cerasifera

Prunus serrulata

Robinia hispida

https://drive.google.com/drive/folders/0BxRzOYInd

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Les valoracions atribuïdes a cada tipus d’espècie són susceptibles de ser modificades encara estar basades en criteris ambientals.

> Figura 25: Plànol Classificació flora segons l’origen i adaptació al Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia Autòctones adaptades Alòctones adaptades no invasores Autòctones no adaptades Alòctones no adaptades Alòctones adaptades invasores

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de reg Nom indicador:

compatibilitat hídrica entre estrats Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ

Tractament d’informació

Mesura el grau de prioritat que es dona a l’estrat arbori sobre la resta d’estrats en relació al reg, analitzant si les espècies seleccionades de matoll i herbàcies ubicades al mateix espai tenen els mateixos requeriments hídrics que aquest.

Principi Jardineria Sostenible:

JUSTIFICACIÓ

A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A2. Aprofitament de l’aigua de reg

Els arbres pel seu lent creixement, longevitat i els beneficis que ens aporten (depuració de l’aire de contaminants, regulació del clima, amortigüació d’inundacions, etc.) són els organismes sobre els que cal prioritzar les mesures de gestió en qualsevol espai perd. El cost que suposa la mort d’un arbre és immens, tant per els recursos necessaris per a reposar un exemplar com per el temps que tardaria en desenvolupar una grandària equivalent al del seu antecessor. Mentre que per als arbusts i herbes el cost i temps són molt menors. Es per això que la jardineria sostenible s’ha de desenvolupar a partir de l’arbre.

Ferramentes:

MÈTODE D’APLICACIÓ

formula i ferramenta GIS

1º) En primer lloc, a partir del inventari d’arbrat incorporat al GIS, es procedeix a elaborar un camp en la base de dades dels requeriments hídrics dels tres estrats. El resultat és un plànol on s’observen les necessitats hídriques de l’arbrat, des de Molt baixa a Molt alta. A continuació es genera un de nou on s’observe la incompatibilitat hídrica, es a dir que hi haja una diferencia de dos esglaons de categoria. Cal tenir en compte, que només s’analitzen aquells espais on hi han almenys dos estrats (als parterres per exemple). En escocells individuals si només es troba un estrat arbustiu, no es mesura. 2º) Es calculen els m² de superfície amb compatibilitat entre estrats 3º) Es divideixen els m² amb compatibilitat d’estrats, entre el total de superfície amb variabilitat d’estrats i es multiplica per 100. Comp. estrats = m² compatibilitat d’estrats / total superfície variabilitat d’estrats x 100

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Ce1. EL amb MOLT BAIXA compatibilitat hídrica entre estrats: 0-20%. Ce2. EL amb BAIXA: 20-40% Ce3. EL amb MODERADA: 40-60%. Ce4. EL amb ALTA: 60-80%. Ce5. EL amb MOLT ALTA: del 80 a la totalitat de l’espai lliure presenta compatibilitat hídrica entre estrats.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Nº individus d’espècies vegetals: A través de l’inventariat de flora realitzat en l’EL, el plànol de vegetació en format dwg i la consulta de material bibliogràfic i valoració tècnica. Requeriments hídrics cada espècie vegetal: consulta de material bibliogràfic i treball tècnic.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

equip tècnic

Resultats:

Informació obtinguda:El parc d’Orriols, igual que la majoria d’espais verds de la ciutat, es troba estructurat de manera lineal amb xicotets parterres de gespa rodejats amb tanques de Pittosporum. La majoria d’arbres creixen dins d’aquests parterres. Des de fa dècades s’ha estat comprovant com la relació dels dels arbres amb la gespa no es bona. La gespa creix en els primers centímetres de sòl, i el tipus de reg que requereix és per aspersió. Açò provoca que la major part de l’aigua de reg s’acumule en els primers 10-15cm de sòl. Els arbres que creixen en la gespa desenvolupen les seues arrels en aquests primers centímetres de sòl, on troben aigua, el que suposa un gran risc de caiguda ja que tenen un ancoratge molt superficial. S’han donat casos al parc de caigudes d’arbres per aquesta causa. Aquests parterres presenten una alta incompatibilitat hídrica, ja que la gespa té una molt alta necessitat hídrica. La superfície en què trobem aquesta incompatibilitat és de D’altra banda en els arbres perimetrals observem incompatibilitats entre algunes espècies, però es tracta d’una baixa incompatibilitat. A continuació s’aplica la formula: Comp. estrats = S1 /S2 x 100 = 49% S2. m² variabilitat d’estrats (m² parterres amb arbrat i gespa + m² valla perimetral); S1. m² compatibilitat (m²valla perimetral)

Moderada incompatibilitat hídrica

Resultat :Per tant, trobem un 49% de compatibilitat hídrica entre estrats, és a dir una moderada incompatibilitat hídrica. Cal destacar que continua sent alta, ja que aquesta deuria ser del 100%. En el 51% de l’espai trobem una preponderància de les necessitats hídriques del estrat herbaci front al arbori, com en el espais formals, es troba invertit.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de reg Nom indicador:

compatibilitat hídrica de l’arbrat per parterres Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ

Tractament d’informació

S’avalua l’existència d’incompatibilitats hídriques de l’arbrat en cada parterre, tenint en compte les necessitats hídriques de cada arbre i si existeix un reg diferenciat i és eficient.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A2. Aprofitament de l’aigua de reg

JUSTIFICACIÓ L’existència d’espècies amb diferents requeriments hídrics en un mateix parterre és un factor que dificulta una eficient gestió de l’aigua i estat fitosanitari de l’arbrat. Si no existeixen mesures per a la diferenciació d’aquest reg (com ara cavallons de terra), no es pot proporcionar un reg apropiat per a cadascuna de les espècies.

Ferramenta:

MÈTODE D’APLICACIÓ

ferramenta GIS

Es classifica l’arbrat en funció de les necessitats hídriques, alta, baixa o mitjana, és a dir, si es tracten d’arbres de clima humit, de secà o subhumit. A continuació, es calcula la superfície (m²) amb incompatbilitat hídrica, considerant únicament incompatibilitat quan trobem en un mateix parterre arbres de clima humit i de secà. En el cas que existisca reg diferenciat i aquest siga efectiu, es descarta la incompatibilitat hídrica.

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Ch1. EL amb MOLT BAIXA compatibilitat hídrica d’arbrat: 80-100% superfície enjardinada presenta una alta incompatibilitat de necessitats hídriques. És a dir, en un mateix parterre trobem espècies de clima humit i de secà.

Actors: equip tècnic

Ch2. EL amb BAIXA compatibilitat hídrica d’arbrat: 20-40% Ch3. EL amb MODERADA compatibilitat hídrica d’arbrat: 40-60% Ch4. EL amb ALTA compatibilitat hídrica d’arbrat: 60-80% Ch5. EL amb MOLT ALTA compatibilitat hídrica d’arbrat: 0-20% superfície enjardinada presenta incompatibilitat hídrica d’arbrat elevada dins d’un mateix parterre. FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Requeriments hídrics vegetació: equip tècnic, fonts bibliogràfiques (Kremer B.P., 1990. Bollinger et al., 1990. Moro R. 2002, Fraga i Arguimbau P., 2009. Charco J. et al., 2014. López González G., 2006); Espècies de flora: cens realitzat per l’equip tècnic; Superfícies: anàlisis informació amb Autocad

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Elaborem un mapa amb les necessitats hídriques de l’arbrat existent (ma Resultat: Per tant, es tracta d’un espai lliure amb molt alta compatibilitat hídrica de l’arbrat, ja que trobem la totalitat de l’arbrat dins dels parterres compatible.

Molt alta compatibilitat hídrica de l’arbrat

> Figura 26: Requeriments hídrics arbrat Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia Alto Medio Bajo

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de reg Nom indicador:

hidratació efectiva Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Mesura la hidratació del sòl a partir del sistema de reg existent en l’espai, segons siga de reg superficial (per aspersió) o per en profunditat (reg per inundació).

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A2. Aprofitament de l’aigua de reg

JUSTIFICACIÓ

Ferramenta:

MÈTODE D’APLICACIÓ

Plànols amb tipus de reg i espècies arboreas

Donats els sistemes de reg existents, els agrupem en dos grups en base al seu comportament:

Observació

La hidratació del sòl és determinant per a la vida i desenvolupament de les especies vegetals. Per tant, més que parlar de sistema de reg, parlem d’hidratació per a significar el terme. Una inadequada hidratació del sòl pot provocar un canvi de comportament de la vegetació, inclús la mort d’algunes espècies incapaces d’adaptar-se.

- Sistemes de reg per inundació (torberes d’inundació o “reg a manta”): hidraten una secció de sòl idònia en un curt període de temps. La secció de sòl idònia es troba en funció de la profunditat radicular de les espècies vegetals, arbustos i arbres, i que oscil·la del metre endavant. Les torberes d’inundació aporten al sòl 50-60L/h. Es tracta d’uns sistema automàtic que rega en el menor temps possible i és l’opció que més s’apropa al reg a manta. - Sistema de reg superficial (reg per aspersió): hidrata generalment els primers 10 cm de sòl (si volguérem assolir el metre de profunditat necesitariem diferents dies en funcionament continuat, incrementant-se el risc d’aparició de fongs). Aquesta escassa hidratació del sòl impedeix la vida i desenvolupament de vegetació amb major profunditat radicular. Altres paràmetres que també influeixen en la correcta hidratació del sòl, i que s’analitzen en altres apartats, son la textura i compactació del sòl.

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa

En funció del sistema de reg i la hidratació del sòl d’aquests es categoritza de la següent manera:

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

He1. EL amb una MOLT BAIXA hidratació del sòl: s’hidraten els 10 primers cm sistemes superficials. He5. EL amb una MOLT alta hidratació del sòl: Es tracta d’EELL regats a manta o mitjançant torberes d’inundació, es reguen del metre endavant.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Capatàs responsabel i equip tècnic

Plànol tipus de reg obtingut pel capatàs responsable i corroboració mitjançant l’observació directa.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: L’espai analitzat disposa d’un sistema de reg d’aspersió, dispersió i de goteig, que reguen la totalitat de l’espai, inclosa l’àrea del poliesportiu. Amdós sistemes son regs superficials.

Molt baixa hidratació del sòl

Com reflexen els plànols facilitats pels jardiners, trobem reg per goteig als arbres en escocell (plàtans dels camins), roserar i pantalles perimetrals de matoll. Els difussors en els parterres amb gespa i matoll de pittosporum. Mentre que per aspersió en la gespa i matoll de la piscina en l’àrea del poliesportiu. Per altra banda, de manera puntual es rega amb mànega a partir de boques de reg, quan es fa alguna replantació i es requereix d’un aport extra o per a netejar el paviment. A més trobem evidencies en els arbres que mostren aquesta deficiència en el reg: com ara el “otroñamiento precoz observat en el plàtans, degut a que aquestos son arbres de ribera y tenen alts requeriments hídrics. Altre problema l’hem detectat en els Acer campestre que rodegen el perímetre del parc, amb evidencies de clorosis i atacs per plagues, ja que aquestos arbres requereixen un sòl més fresc i ric en matèria orgànica. Resultat: Per tant, podem afirmar que es tracta d’un espai amb una MOLT BAIXA hidratació del sòl.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR No contempla si existiren distints sistemes de reg, per tant caldria relacionar el sistema de reg amb la superfície de reg que abasteix.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de l’aigua de reg Nom indicador:

minimització pèrdues per evaporació Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Es mesura la superfície total enjardinada i la superfície coberta de mulch, per calcular el percentatge de superfície en la que es minimitzen les pèrdues per evaporació. Es considera únicament la superfície enjardinada ja que esta es la única que es rega.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A2. Aprofitament de l’aigua de reg

JUSTIFICACIÓ Existeixen sistemes naturals que eviten l’evaporació de l’aigua de reg com ara superfícies amb ombra, ús de mulching orgànic o inorgànic. Aquestes poden estalviar el consum d’aigua de manera considerable, sobretot durant les èpoques estivals.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Mev1. EL amb MOLT BAIXA minimització pèrdues per evaporació: del 0-20% de superfície de superfície enjardinada del EL presenta mesures que minimitzen les pérdues del reg per evaporació. Mev2. EL amb BAIXA minimització pèrdues per evaporació: 20-40% Mev3. EL amb MODERADA minimització pèrdues per evaporació: 40-60% Mev4. EL amb ALTA minimització pèrdues per evaporació: 60-80% Mev5.EL amb MOLT ALTA minimització pèrdues per evaporació: 80-100%

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Capatàs responsabel i equip tècnic

Observació directa i entrevistes als jardiners.Tractament d’informació mitjançant Autocad.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Trobem mulch en la zona dels anells del roserar, que permet mantindre el sòl humit. El matoll perimetral al parc presenta restes de la mateixa vegetació que actuen de mulch, mantenint el sòl humit i amb un alt contingut en matèria orgànica. Per altra banda, els arbres dels passejos, els de la zona botànica i dels jocs infantils no presenten aquest encoixinat.

Molt baixa hidratació del sòl

Les superfícies obtingudes son: superfície total enjardinada = 11000m² superfície coberta de mulch = 1691m² Percentatge de superfície en la que es minimitza l’evaporació del reg = 15% Resultat: Únicament el 15% de la superfície enjardinada presenta mesures per a la minimització de pèrdues per evaporació. Per tant, es tracta d’un espai lliure amb molt baixa minimització de pèrdues per evaporació.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de les deixalles del jardí Nom indicador:

aprofitament deixalles naturals Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Es mesura la proporció de deixalles i restes vegetals de l’espai que son aprofitades per a generar mulching.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A3. Aprofitament de les deixalles del jardí A3.1 Naturals

JUSTIFICACIÓ La utilització d’encoixionat disminueix el consum d’aigua de reg, al reduir-se l’evaporacació, permet mantindre la humitat del sòl, impedeix la formació de crosta superficial, redueix la compactació del terreny i millora la seua aireació, evita l’escorrentia superficial i l’erosió. Altres beneficis que aporta son: oculta les instal·lacions de reg, augmenten la flora y fauna del sòl, millorant la mineralització de la matèria orgànica i l’absorció de minerals i aigua per la planta.

Ferramentes:

MÈTODE D’APLICACIÓ

Formula

Aprofitament restes vegetals = Percentatge restes vegetals aprofitades/restes vegetals generades pel jardí *100

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Grp1. EL amb MOLT BAIXA gestió restes de poda: 0-20% restes de poda s’aprofiten al jardí. Grp2. El amb BAIXA gestió restes de poda: 20-40% Grp3. EL amb MODERADA gestió restes de poda: 40-60% Grp4. EL amb ALTA gestió restes de poda: 60-80% Grp5. EL amb MOLT ALTA gestió restes de poda: 80-100%

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Entrevista al capatàs responsable i observació directa per l’equip tècnic. Tractament d’informació ferramenta Autocad.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Actors: Capatàs responsabel i equip tècnic Resultats:

Informació obtinguda: En el cas d’estudi, a partir de les entrevistes realitzades als responsables de gestió del parc i l’observació visual de l’equip tècnic, es coneix que la totalitat de les restes vegetals del parc han sigut dutes a altres espais verds. El que suposa un malbaratament d’energia, combustible i matèria orgànica necessària per al sòl i l’arbrat. Tampoc es disposa d’infraestructures necessàries perquè es produïssin el procés de formació d’hummus (compostera), encara que a partir de les entrevistes es coneix que anys enrere sí existia una compostera. També s’observen els contenidors plens de fullaraca.

Molt baixa gestió de les restes de poda

Si que s’observen restes en els anells de l’àrea del roserar que van ser llençats anys enrere, segons les aportacions fetes pels jardiners. Resultat: Es considera que es tracta d’una molt baixa gestió de les restes de poda.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

optimitzar els recursos existents

aprofitament de les deixalles del jardí Nom indicador:

aprofitament deixalles sòlides urbanes/artificials Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Valora els mecanismes posats en marxa per a la reducció de residus sòlids mitjançant la instal·lació de contenidors de reciclatge. Les fraccions i contenidors selectius que podem trobar son: orgànica, envàs lleuger, envàs vidre, paper i cartró, fracció resta, piles i acumuladores, medicaments, punt verd, especial.

Principi Jardineria Sostenible: A. Optimitzar els recursos existents per a la gestió del jardí. A3. Aprofitament de les deixalles del jardí A3.1 Naturals Ferramentes:

JUSTIFICACIÓ La gestió dels residus sòlids urbans, es defineix com el conjunt d’operacions que es realitzen amb ells, des de que es generen fins a l’última fase de tractament, abasta per tant 3 etapes: dipòsit i recollida, transport i tractament. No obstant, un procés de gestió de residus deuria estar orientat, inicialment a minimitzar aquestos, en segon lloc al seu tractament o reciclat, i per últim, si no és possible tot açò, disposar-los en llocs segurs (Estrucplan, 2008).

Formula

Grau de valoració: Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ Rrs0. EL amb NUL·LA reducció de residus sòlids: no trobem cap tipus de contenidor. Rrs1. EL amb MOLT BAIXA reducció de residus sòlids: sense contenidors de reciclatge però si trobem un únic contenidor, amb el qual s’evita que els residus acaben en terra i s’estalvia en la neteja del parc, a més d’evitar que aquestos acaben en espais naturals com ara la mar. Rrs2. EL amb BAIXA reducció de residus sòlids: amb un contenidor de reciclatge. Rrs3. EL amb MODERADA reducció de residus sòlids: amb dos contenidors selectius. Rrs4. EL amb ALTA reducció de residus sòlids: 3 contenidors de reciclatge. Rrs5. EL amb MOLT ALTA reducció de residus sòlids: 4 contenidors de reciclatge.

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

A través de l’observació directa per l’equip tècnic i entrevistes als jardiners.

Jardine i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: El conjunt de residus del parc són abocats al mateix contenidor, el d’orgànic. Per tant, acaben per ser duts a emmagatzematge, no es reutilitzen ni son separats. A partir de les entrevistes s’ha extret que es genera un total de 6 contenidors aproximadament cada 7-10 dies, en funció de les dates. Residus que no son reutilitzats ni separats.

Molt baixa reducció de residus sòlids

Resultat: Es tracta d’un EL sense contenidors de reciclatge, només trobem un únic contenidor, per tant es tracta d’una molt baixa reducció de residus sòlids.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es podria millorar l’indicador a través d’una estimació del nº de residus sòlids per capita/any, tenint en compte el nº d’usuaris del parc. No obstant, es recomana únicament en el cas que ja es tinguen dades de comptatge d’usuaris, es dispose dels recursos necessaris o bé es tracte d’un espai verd amb un alt valor i es requerisca la dada per a altres objectius.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat florística Nom indicador:

biodiversitat florística (arbòria)

1/ 2

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

S’elabora un inventari d’espècies arbòries de l’espai verd i s’avalua biodiversitat d’espècies arbòries, així com l’apropament a la biodiversitat màxima que l’espai pot albergar.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B1. Preservar i fomentar la biodiversitat florística B1.1 Realització d’estudis florístics en l’EL per conèixer la diversitat d’espècies presents, el seu estat i la seua evolució al llarg del temps.

JUSTIFICACIÓ

Ferramentes:

MÈTODE D’APLICACIÓ

Formula i ferramenta GIS

En primer lloc, cal planificar el cens, preparar tot el que es necessitaria per a realitzar el treball de camp On, i gabinet per obtindre els resultats. S’elabora o s’obté un plànol de l’espai verd per situar cada peu de l’arbrenial= nombre seu lloc d’individus en exacte, un full de camp amb els paràmetres a avaluar, es defineix un format en la presa de dades i Ntasques = nombrede total d’individu logística, com ara el personal necessari i les tasques a realitzar. A continuació es defineixen alguns d’ells: S = nombre total d’espècie

Els estudis florístics, ens permeten conèixer com funcionen els ecosistemes i constitueixen una ferramenta útil per planificar i gestionar els espais verds. Avaluar la diversitat d’espècies que composen l’arbrat dels espais lliures permet fer-nos una primera idea del funcionament de l’hàbitat urbà. Mantindre una elevada diversitat de flora potència la biodiversitat de l’ecosistema urbà, ja que serveix d’aliment i refugi per a distintes espècies d’aus i insectes. A més, una tendència de monocultiu pot suposar una proliferació de plagues i malalties. Entre els inventari florístics, el d’espècies arbòries és el més important, donat que les plantes amb una estratègia vital arbòria són les que més temps viuen, més beneficis aporten a l’ecosistema i més temps i recursos costaria la seua reposició.

- El responsable de realitzar el cens ha de tenir un bon coneixement de les espècies més comuns i certaMajor informació valor de l’índex indic hi ha ecosistemes excepcio en arboricultura.

alts de biodiversitat quan l’

- Sobre el plànol, s’assignarà un nombre d’arbre i en una fulla separada s’indicarà el nombre, l’espècie, l’alçada i A continuació les incidències o observacions. L’alçada s’estima visualment, associant-la a un rang d’alçades. L’alçada és una dadaes mesura l’í observada amb relació a la important, però caldria revisar-la cada pocs anys, donat que els arbres creixen.

1 correspon a situacions on

En un estudi ambiental a llarg termini, el seguiment de l’alçada dels conjunts arboris pot ser una ferramenta important en la compressió de les dinàmiques de creixement vegetal en el bosc urbà. A més de l’espècie i l’alçada hem d’incloure una observació o incidència. Aquesta observació s’ha de composar d’unes breus paraules que descriguen problemes, malformacions, riscs, carències fisiològiques, plagues, singularitat, etc. Es tracta d’una informació clau a l’hora de gestionar conjunts arboris, doncs dona una idea global dels problemes més comuns que s’hi poden trobar. En moltes ocasions, es tracta del primer pas abans de la realització d’un estudi

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

On,

de riscos i d’un pla de gestió minuciós. Cas que l’inventari a peu no fora factible per ser una zona arborada a avaluar molt gran, és preferible inventariar els conjunts arboris. A continuació es procedeix amb el treball de camp i la presa de dades. S’ubiquen les espècies sobre un plànol, s’identifiquen i defineixen les característiques definides prèviament (estat fitosanitari, alçària, edat, etc.). Seguidament es realitza el processament, es procedeix a fer els càlculs i procediments en base a la informació de camp obtinguda. Per això, es procedeix a vesar-se la informació en una base de dades (fulla de càlcul) i a transferir la informació de plànol a un format GIS, que permetrà més endavant fer altres anàlisis de la informació. Per últim, una vegada tenim tota aquesta informació bolcada es procedeix a calcular la biodiversitat arbòria de l’espai lliure, mitjançant l’índex de Pielou. Biodiversitat arbòria A l’hora de definir el concepte ecològic de diversitat, cal distingir 2 components: la riquesa específica (entesa com el nombre d’espècies) i la equitativitat (la distribució de les abundàncies relatives entre les espècies). Per calcular-la, s’ha emprat l’índex de Shannon-Wiener, que mesura ambdós components de diversitat.

On, ni = nombre d’individus en el sistema de la espècie determinada i N = nombre total d’individus S = nombre total d’espècies

dividus en elde sistema de ladeterminada espècie determinada i On, el sistema la espècie i Major valornide=l’índex indica una major biodiversitat de l’ecosistema. El valor màxim sol ser proper lusd’individus nombre d’individus en el sistema de la espècie determinada i a 5, però hi ha ecosistemes excepcionalment rics que poden superar-ho. En sistemes urbans, es consideren valors l d’espècies N = nombre total d’individus es alts de biodiversitat quan l’índex és proper a 4.

S = nombre total d’espècies

ndex major biodiversitat de l’ecosistema. El valor sol ser ca unaindica majoruna biodiversitat de l’ecosistema. El valor màxim solmàxim ser proper a 5,proper però a 5, però Aexcepcionalment continuació es mesura l’índex d’equitat de Pielou. Aquesturbans, índex mesura la proporció de la diversitat es rics que poden superar-ho. En sistemes es consideren onalment rics que poden superar-ho. En sistemes urbans, es consideren valors Major valor de l’índex indica una major biodiversitat valors de l’ecosistema. El valor màxim sol ser proper a 5, observada ambésrelació a ala4. màxima diversitat esperada. El valor està comprés entre 0 i 1, de tal manera que itat quan l’índex proper ’índex és proper a 4. ha ecosistemes excepcionalment rics que poden superar-ho. En sistemes urbans, es consideren valors 1 correspon a situacions on totes les espècies són igualment abundants.

biodiversitat quan l’índex és proper a 4.

mesura l’índexde d’equitat Pielou. Aquest índex la proporció de la diversitat índex d’equitat Pielou. de Aquest índex mesura la mesura proporció de la diversitat relació a la màxima diversitat esperada. El valor està comprés entre 0 i 1, de talque manera que a màxima diversitat esperada. Eles valor està comprés entre 0 i 1, de talde manera A continuació mesura l’índex d’equitat Pielou. Aquest índex mesura la uacions on totes les espècies són igualment abundants. n totes les espècies són igualment amb relació a la abundants. màxima diversitat esperada. El valor està comprés entre 0

situacions on totes les espècies són igualment abundants.

però hi alts de

proporció de la diversitat observada i 1, de tal manera que 1 correspon a

On, CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

Grau de valoració

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat florística Nom indicador:

biodiversitat florística (arbòria)

2/ 2

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baix Baix Moderat Alt Molt Alt

Bda1. EL amb MOLT BAIX nivell de biodiversitat arbòria: J’= 0-0.2 Bda2. EL amb BAIX nivell de biodiversitat arbòria: J’= 0.2-0.4 Bda3. EL amb MODERAT nivell de biodiversitat arbòria: J’ = 0.4-0.6 Bda4. EL amb ALT nivell de biodiversitat arbòria: J’ = 0.6-0.8 Bda5. EL amb MOLT ALT nivell de biodiversitat arbòria: màxim valor de l’índex d’equitat de Pielou, J’ = 0.8-1.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Jardine i equip tècnic

Observació directa, Equip tècnic.

Resultats:

RESULTATS

Moderada biodiversitat arbòria

Informació obtinguda: S’han censat 621 espècimens arboris de 25 espècies diferents. Trobem 216 en la zona botànica, 130 en el roserar, 149 en la zona de jocs i 124 en la zona del poliesportiu. Totes s’hi troben al plànol que es mostra tot seguit, però també queden registrades a un GIS, amb les seues principals característiques fisiològiques (alada, incidències, requeriments hídrics, etc.). Els resultats de biodiversitat arbòria al parc d’Orriols segons l’index de Pielou són: H’ = 3.62 H’max = 6.43 J = 0.56 Resultat: Es tracta d’un espai lliure amb moderada biodiversitat arbòria.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

> Figura 27: Inventari d’espècies arbòries al parc d’Orriols . Font: Elaboració pròpia Acer campestre Araucaria heterophylla Brachychiton discolor Cedrus atlantica Celtis australis Citrus aurantium Cupressus sempervirens Eucalyptus camaldulensis Ficus nitida Ligustrum lucidum Morus alba Olea europaea Phoenix canariensis Phoenix dactylifera Pinus pinea Platanus x hispanica Prunus cerasifera Prunus serrulata Robinis hispida Robinia pseudoacacia Schinus molle Sophora japonica Taxodium distichum Tipuana tipu Washingtonia robusta

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

calitat del sòl

Nom indicador:

textura del sòl Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

S’analitza la classe de textura de distints mostres del sòl a partir de l’anàlisi manual. JUSTIFICACIÓ

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B2. Calitat del sòl B2.1. Potenciar una bona qualitat del sòl on es desenvolupa la vegetació (textura, porositat i contingut en matèria orgànica).

Analitzar la qualitat del sòl d’un espai lliure és de gran importància per determinar el tipus de vegetació que en ell hi pot créixer. Entre les propietats físiques, l’estructura i textura d’un sòl determinen la seua capacitat per retenir aigua i proporcionar oxigen a les arrels i influeix molt en les seues propietats químiques i biològiques.

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt baixa Molt alta

La textura més adequada per a jardins és franc-argilosa. En relació a la llunyania d’aquest criteri: Txt1. EL amb MOLT BAIXA qualitat del sòl en relació textura: sòls argilosos, llimosos o arenosos. Txt5.EL amb MOLT ALTA qualitat del sòl en relació textura: es tracta de sòls franc-arenosos o francs.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic

Treball per l’equip tècnic.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MÈTODE D’APLICACIÓ L’anàlisi manual, tot i ser una tècnica arbitrària, és un mecanisme extremadament simple i efectiu per avaluar i classificar ràpidament la condició física del sòl. Quan s’empra correctament, el procediment permet una avaluació ràpida i freqüent de les característiques del sòl, amb poc o sense cap tipus d’equipament. El mètode implica agafar una xicoteta mostra de sòl, suficient com per a poder formar una bola de 2,5 centímetres de diàmetre. Amb una gota d’aigua la mostra s’ha de humitejar fins que es estiga apegalós (moment en què comence a adherir-se al dit). En aquest punt, modelem la bola per determinar la seua capacitat d’adaptació i tipus, segons les passes que es descriuen en la següent taula. Altres consideracions que cal tenir en compte són: el cilindre ha de tindre una longitud de 5 cm i 1 cm de diàmetre, el fil de 13cm longitud i 0.6 diàmetre, i l’anell de 2.5cm diàmetre format per 8 cm sobre el fil. La classe de textura és la característica que descriu la composició del sòl, segons les proporcions de sorres, llims i argiles. Existeixen 12 classes de textures: Arenosa, Arenosa franca, Franc-arenosa, Franca, Franc-llimosa, Limosa, Franc-argilosa arenosa, Franc argilosa, Franc argilo llimosa, Argilo arenosa, Argilo llimosa, Argilosa.

RESULTATS PARCaD’ORRIOLS Resultats dentificació per l’ànalisis textural del sòl. Font: Guide to field assessment of mineral soil texture by S. Nortcliff et al. (1994). Informació obtinguda: Baixa qualitat del sòl Es tracta d’un sòl franc-argilós, que és subministrat de l’horta, com la resta d’espais lliures de la ciutat.

s que Resultat: cal tenir en compte són: el cilindre ha de tindre una longitud de 5 cm i 1 cm de diàmetre, el Considerem que presenta una baixa qualitat del sòl en relació a la textura. 0.6 diàmetre, i l’anell de 2.5cm diàmetre format per 8 cm sobre el fil. > Figura 28: Triangle textural del sòl. Font: Elaboració pròpia

Figura 28. Triángulo textural del suelo. CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

calitat del sòl

Nom indicador:

porositat del sòl i compactació Tipus d’indicador: Bàsic Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B2. Calitat del sòl B2.1. Potenciar una bona qualitat del sòl on es desenvolupa la vegetació (textura, porositat i contingut en matèria orgànica).

JUSTIFICACIÓ La compactació del sòl (que resulta de la compressió mecànica de partícules de sòl i agregats) és un aspecte important a tenir en compte en la qualitat de l’espai lliure, ja que, es tracta d’un procés de degradació del sòl que modifica l’activitat bioquímica i microbiològica del sòl. El major impacte físic que s’hi produeix és la reducció de la porositat (compactació del sòl), el que implica una menor disponibilitat tant de l’aire com de l’aigua em moviment (infiltració), imprescindible per a les arrels de les plantes, així com per als organismes vius del subsòl. Al mateix temps, les arrels tenen més dificultat en penetrar el sòl i per tant, un accés reduït als nutrients. L’activitat biològica queda així substancialment disminuïda. Altre efecte de la compactació és l’increment de l’escorrentia i la disminució de la capacitat de filtració de l’aigua de pluja. Aquest fet incrementa el risc d’erosió produïda per l’aigua i la pèrdua de les capes superficials del sòl, amb la conseqüent perduda de nutrients (Departament de Medi Ambient i Política Territorial, 2011). Existeixen diversos factors que afavoreixen la compactació, uns depenen del sòl i les seues característiques i altres del tipus de càrrega a què són sotmesos. Quan un sòl queda nu i és sotmès a trepitjats, s’inicia el procés de compactació. Avaluar el seu estat ens pot previndre d’alguns problemes com ara l’asfixia radicular dels arbres per falta d’oxigen.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ Po1. EL amb MOLT BAIXA qualitat del sòl segons la porositat:0-20% del sòl enjardinat es troba compactat. Po2. EL amb BAIXA qualitat del sòl segons la porositat: 20-40% Po3. EL amb MODERADA qualitat del sòl segons la porositat: 40-60% Po4. EL amb ALTA qualitat del sòl segons la porositat: 60-80% Po5. EL amb MOLT ALTA qualitat del sòl segons la porositat: 80-100%

Molt baixa Molt alta

Actors: Equip tècnic Resultats: Baixa qualitat del sòl

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR Es calcula la superfície de zona enjardinada compactada a l’espai per visualització directa de l’equip tècnic i la comptabilització mitjançant Autocad.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Per visualització directa per part de l’equip tècnic es procedeix a determinar aquelles àrees que es troben compactades. Tractament d’informació amb Autocad. RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: Les conseqüències de la compactació es fiquen de manifest a l’estat fitosanitari dels Platanus hispànica de les alineacions centrals del parc. La majoria dels arbres han començat a perdre la fulla a principis de l’estiu. Aquest fet s’anomena atardonament precoç i té lloc quan els arbres no poden desenvolupar les seues arrels. Com que no poden subministrar aigua i minerals a totes les fulles fabricades, han de desfer-se d’elles per no morir per deshidratació. Els plàtans són arbres de ribera i prefereixen créixer en sòls rics propers a rius. En el parc creixen sobre terra morterenca. Si no es prenen mesures, molts d’aquests arbres podrien morir en pocs anys. També s’observa que la majoria dels Acer campestre que envolten el perímetre del parc pateixen de clorosis i atacs de plagues. Aquests arbres requereixen un sòl molt més fresc i ric en matèria orgànica, que aquell que hi ha al parc.

En general, l’estat fitosanitari del conjunt podria millorar-se prevenint la compactació i millorant el sòl, tot i que hi ha espècies que degut a la seua desencertada elecció, no estan aclimatades i tendiran a presentar problemes. Ubiquem al plànol la compactació de la base de l’arbrat de l’espai lliure, amb això calculem que la superfície de sòl compactat ès de 2288 m²; que respecte al total de superfície enjardinada (11000m2) fa un total de 20,8%. Resultat: Es tracta per tant, d’un espai amb una baixa qualitat del sòl, ja que presenta un 20,8% (20-40) de sòl compactat.

> Figura 29: Compactació base de l’arbrat del Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia Alta Media Baja

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

calitat del sòl

Nom indicador:

fertilitat i vida en el sòl Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Es calcula el percentatge de sòl enjardinat que presenta un contingut en matèria orgànica adequat (moderat) a través de la visualització de matèria fosca.

JUSTIFICACIÓ El contingut en matèria orgànica ens informa de la fertilitat d’un horitzó i la predominança o no, de processos biològics. La matèria orgànica influeix en algunes propietats del sòl, com l’estructura, la CIC, etc.

MÈTODE D’APLICACIÓ Es determina el contingut en matèria orgànica del sòl fixant-nos en el seu color. La matèria orgànica en descomposició, com el compost, és de color negre. S’observen els primers 10 cm on es precisa major contingut en matèria orgànica. Per això, amb el peu es furga un poc i s’observa el color del sòl. En funció del contingut en matèria orgànica, el sòl es classifica de la següent manera: m.o. <1 % → sòl pobre en matèria orgànica m.o. = 1-4 % → sòl amb contingut moderat m.o. = 4-8% → sòl amb contingut alt m.o. 8-30 % → sòl amb contingut molt alt m.o >30 % → sòl orgànic En jardineria, el més adequat és un 2% de contingut en matèria orgànica, és a dir, un sòl amb contingut en matèria orgànica moderat.

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt baixa Baixa Moderada Alta Molt alta

MO1. EL amb MOLT BAIXA qualitat del sòl segons la matèria orgànica: 0-20% del sòl presenta un un moderat contingut en matèria orgànica. MO2. EL amb BAIXA qualitat del sòl segons la matèria orgànica: 20-40% MO3. EL amb MODERADA qualitat del sòl segons la matèria orgànica:40-60% MO4. EL amb ALTA qualitat del sòl segons la matèria orgànica: 60-80% MO5. EL amb MOLT ALTA qualitat del sòl segons la matèria orgànica: 80-100% superfície enjardinada presenta un l amb un moderat contingut en matèria orgànica.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Observació directe per l’equip técnic.

Equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: La prova es realitza en els següents punts de mostreig: roserar, tanca perimetral, parterres amb gespa i escocells amb plàtans.

Resultats: Baixa qualitat del sòl

Al Parc d’Orriols trobem sòls completament compactats i sense cap matèria orgànica, com la terra morterenca sobre la que creixen els Platanus x hispanica. En la majoria dels parterres amb gespa trobem una gran compactació, amb un tant de matèria orgànica al sòl, però amb molt poca activitat biològica. El millor sòl del Parc s’hi troba a l’interior dels roserars i a les alineacions perimetrals de la tanca. En el cas dels parterres de roses, es va afegir fa un temps triturat de ramatge, i a la zona perimetral es respecta la fullaraca que allí s’acumula. Aquestes senzilles aportacions de matèria orgànica permeten la creació d’un sòl viu, que millora la seua estructura i la salut de les comunitats vegetals que hi creixen. Resultat: Per tant, la superfície en matèria orgànica és de 2288 m², el 20,8% de la superfície enjardinada presenta un sòl amb moderat contingut en matèria orgànica. Per tant, es tracta d’un espai lliure amb baixa qualitat de sòl segons el contingut en matèria orgànica.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

control de plagues Nom indicador:

control plagues ornamentals i agroforestals Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Mesura l’existència de plagues i els mecanismes posats en marxa, així com la seua efectivitat.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B3. Control de plagues B3.1. Evitar la proliferació i establiment de plagues ornamentals i agroforestals.

JUSTIFICACIÓ Les plagues són poblacions d’una espècie, generalment animal, que creixen de manera incontrolada i causen un dany a l’ésser humà o als seus béns. És un concepte totalment lligat a l’ambient humà, ja que en un sistema natural no existeixen les plagues. Els ecosistemes naturals es troben en perfecte equilibri, cada població vegetal o animal és controlada per altres animals que s’alimentaran d’ells i així successivament, creant una xarxa tròfica tancada. En canvi, en un ambient antròpic aquestes xarxes es poden veure alterades i aparèixer poblacions que creixen sense control, causant molèsties, danys econòmics o estètics a l’ésser humà i als seus béns. Les plagues poden afectar els cultius agrícoles, a les explotacions ramaderes, a les plantes ornamentals o la salut pública. Són d’especial rellevància les plagues que són portadores de malalties (vectors) ja que poden causar importants danys. El seu control suposa enormes costos econòmics i ambientals i fins i tot pot repercutir en la salut de les persones. En els espais verds de les ciutats, les plagues afecten sobretot a l’estètica i la salut de les plantes ornamentals, tot i que poden servir de refugi per plagues importants per a la salut pública com ara rates, panderoles o mosquits.

Grau de valoració: Molt baixa Molt alta

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ Cp1. EL amb MOLT BAIX control plagues ornamentals i agroforestals: presenta plagues i es supera el llindar de tractament i els nivells son excessius. No existeixen mecanismes de control o aquests són inefectius. Cp5. EL amb MOLT ALT control plagues ornamentals i agroforestals: no existeixen especies plaga o aquests es troben en nivells molt baixos i estan perfectament controlats.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic i capatàs

Observació directa per l’equip tècnic i entrevista al capatàs responsable.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Anys anteriors, l’espai va presentar una plaga d’un barrinador (Sumanotus laurasi). Es tracta d’un insecte xilòfag, que foradava els xiprers, fent cavitats al tronc i convertint-se en un risc potencial per caiguda de les seues rames. Es va tractar amb feromones i en l’actualitat no es troba en l’espai lliure.

Molt alt control de plagues ornamentals

En l’actualitat, s’observen indicis de pugó groc (Melanaphis sacchari), principalment al roserar i als baladres. Es tractava amb sofre i en l’actualitat es controla mitjançant sabó potàssic, així com vinagre concentrat (20%). A més, s’observen marietes que fan un control biològic d’aquest, a través de la ingesta de les seues larves. Es tracta d’una plaga constant en el Parc, però que es troba controlada i no suposa un dany substancial per a la flora. En quant a l’arbrat, els plàtans es troben afectats per oïdi, el que suposa un problema crònic i irremeiable. Per altra banda, els arces son atacats per insectes picadors-suctors com pugons, cotxinilles i mosca blanca. No obstant, en nivells molt baixos que no arriben a considerar-se plaga, ja que son controlats per aquests. La resta d’espècies vegetals no presenten símptomes evidents d’atac de plagues. Els responsable del parc informen que no es realitzen tractaments fitosanitaris exceptuant el de les palmeres contra el morrut. Aquest es troba controlat segons els responsables. Resultat: Per tant, podem afirmar que es tracta d’un espai amb molt alt control de plagues ornamentals i agroforestals.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

control de plagues Nom indicador:

abolició impacte MA control plagues Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Es determinen els processos posats en marxa per a l’abolició de plagues i es quantifica aquells que son mitjançant el control químic.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B3. Control de plagues B3.1. Evitar la proliferació i establiment de plagues ornamentals i agroforestals.

JUSTIFICACIÓ

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt baixa Alta Molt alta

Aimp1. EL MOLT BAIXA abolició impacte MA control plagues: existeix un control químic amb fitosanitaris, amb el conseqüent impacte sobre el medi ambient. Aimp 4.EL ALTA abolició impacte MA per control de plagues: maneig integral de plagues amb una correcta identificació de l’espècie, així com elecció i aplicació adequada del mètode. Es considera que aquest també té un mínim impacte mediambiental, ja que es pot alterar l’ecosistema i l’ideal es intervindre el mínim possible. Aimp5. EL MOLT ALTA abolició impacte MA per control de plagues: existeix un control preventiu i creació de refugis i nínxols per a la fauna auxiliar.

L’aplicació de mesures de control s’associa a la majoria dels casos, amb la utilització de plaguicides, es necessari destacar els efectes sobre la fauna (parasitoides, depredadors, pol·linitzadors, etc.), les conseqüències sobre la salut humana a curt, mitjà i llarg termini, els problemes de resistència als plaguicides, la presència de residus i la contaminació general del medi. És important incidir en la contaminació produïda pels plaguicides en els sòls, a causa de la seva elevada persistència en ells, la seva possible degradació en metabòlits tòxics, o la seva influència en la microflora del sòl. Com que els plaguicides actuen indiscriminadament a tots els organismes fins i tot en alguns casos, pot produir-se la proliferació de plagues per eliminació dels seus competidors naturals. A més, incideix sobre les propietats fisicoquímiques del sòl i hi ha el risc de contaminació d’aigües subterrànies. Per tant, partim del fet que existeix un dany mediambiental i sobre la salut humana, per això és desitjable un control preventiu i biològic. On es fomente la biodiversitat i la posterior naturalització de l’espai, de manera que espècies beneficioses exerceixen un control de la població d’espècies considerades plaga.

Actors: Equip tècnic, capatàs i jardiner

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Mitjançant entrevista als responsables de gestió del espai, jardiners i l’observació directa de l’equip tècnic.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Trobem per un costat l’ús de productes fitosanitaris. Les palmeres presenten un tractament constant en contra del morrut (Rhynchophorus ferrugineus), amb una freqüència de tres mesos. Aquesta, segons els responsables de gestió de l’espai, es troba totalment controlada.

Moderada abolició de l’impacte mediambiental per control de plagues

També existeix un control biològic. En l’actualitat l’organisme gestor ha fet una solta de fauna beneficiosa, com ara: d’Apphytis melinus. També s’estan provant tècniques d’endoterapia en l’arbrat (mitjançant Arborsystems). Aquesta consisteix en una injecció en el tronc d’una substància nutritiva o fitosanitaria que es distribueix per tot el sistema vascular de la planta. D’altra banda, la processionaria és controlada mitjançant la poda mecànica. Resultat: Per tant es pot afirmar, que es tracta d’un espai lliure amb moderada abolició de l’impacte mediambiental per control de plagues.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es tracta d’un indicador subjectiu, es deuria definir amb major precisió la justificació del valor donat.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

disponibilitat d’aigua per a la fauna Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Mesura l’existència d’infraestructures amb aigua disponible per a la flora i fauna.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.1. Creació d’infraestructures amb aigua disponible per a la flora i fauna (abeuradors i punts d’aigua).

JUSTIFICACIÓ L’aigua té una funció infraestructural bàsica en el funcionament dels espais lliures i per tant, en el funcionament de la ciutat. Constitueix la font de vida de l’espai lliure, ja que és essencial per al sustentant de la flora com de la fauna. Per aquesta raó, considerem important la presència d’aigua superficial viva en l’espai, bé a través de abeuradors, canals, séquies, rierols, estancs, aljubs, o bé un sistema de tots aquests que integren el cicle de l’aigua complet (circuit tancat), de manera que l’espai lliure poguera estar regat per aigua a través d’un circuit continu.

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ Donada la situació ideal en la qual totes les àrees del jardí estan regades per un sistema d’aigua viva que procedeix de l’exterior de l’espai lliure i per tant, és introductor de nova vida en l’espai lliure, es fa la següent classificació en base a la llunyania d’aquesta situació:

Grau de valoració: Nula Baixa Moderada Alta Molt Alta

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

A1. EL amb NULA disponibilitat d’aigua: no existeix l’infraestructura necessària per a l’acumulació d’aigua disponible per a la resta d’èssers vius (llits, estancs, llacunes, fonts ornamentals, abeuadors, etc.). A2.EL amb BAIXA disponibilitat d’aigua: es tracta d’espais on existeix la infraestructura per a posseir aigua disponible per a la biodiversitat, però es troba en desús, o bé es tracta d’aigua contaminada (per plaguicides, etc.), no existint com a recurs per a la biodiversitat en ningun dels casos. A3. EL amb MODERADA disponibilitat d’aigua: es tracta d’aigua disponible per a la biodiversitat però no per a tota, ja que existeixen corrents que impossibiliten l’aigua remansa o estancada necessària per al desenvolupament d’altres espècies com les algues. O bé l’equipament presenta fonaments que impedeixen la filtració de l’aigua i el desenvolupament de vegetació de ribera. A4. EL amb ALTA disponibilitat d’aigua: aigua estancada o tranquil·la que permet el desenvolupament de biodiversitat, bé en l’interior (ex. algues) o al voltant de l’equipament (vegetació de ribera). A5. EL amb MOLT ALTA disponibilitat d’aigua: aigua estancada o tranquil·la que permet el desenvolupament en el interior i al voltant de l’equipament.

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

visualització directa per part de l’equip tècnic.

Equip tècnic,

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: El parc d’Orriols disposa d’un estany situat en el centre del parc. Presenta una grandària de 1232,76 m² i 23 cm de profunditat, i aquest es troba totalment cimentat, a més l’aigua es troba estanca i no existeix cap tipus de circuit. A més, per al control de la transparència i el color es verteixen productes químics (clor en l’actualitat). Així i tot, trobem presència de flora i fauna aquàtica. Disposem d’altra font a l’àrea del roserar, però aquesta no presenta cap tret de vida, el que indica que s’aboquen productes químics. No trobem altres masses d’aigua, canals o abeuradors per a la fauna.

Resultats: Moderada disponibilitat d’aigua per a la fauna

Resultat: Amb tot, considerem que es tracta d’un espai lliure amb moderada disponibilitat d’aigua per a la fauna

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

programes d’educació ambiental Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Mesura les eines o mecanismes posats en marxa per desenvolupar aquesta activitat en l’espai lliure analitzat (existència de programes i monitors d’educació ambiental, guies intèrprets, etc.).

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.2. Fomentar la conscienciació dels usuaris mitjançant programes d’educació ambiental encaminats a conèixer, respectar i protegir la flora i fauna urbana.

JUSTIFICACIÓ L’educació ambiental es defineix com el “procés permanent i planificat d’accions destinades a la resolució dels problemes socioambientals que es produeixen en els espais naturals (espai lliure en el nostre estudi) mitjançant la millora de la comprensió, l’anàlisi crítica, l’aprenentatge de coneixements i destreses, la sensibilització i la presa d’accions” (Hernández de la Obra J., Gómez-Limón García J., 2005, p. 58). És important incidir en les diferències entre els programes de comunicació ambiental, d’interpretació, voluntariats ambientals i d’educació ambiental. Un programa de comunicació ambiental, té com a objectiu transmetre un missatge ambiental per facilitar la participació, actituds i comportaments sostenibles (per exemple sobre les normes de l’E.L. per evitar la compactació del sòl per trepig). Un programa d’interpretació permet relacionar el que s’observa durant la visita amb la interpretació del patrimoni, històric o ambiental, i pot anar acompanyat de plànols, dibuixos, textos explicatius, etc. El voluntariat ambiental acull un conjunt d’iniciatives de participació social en què determinades persones de forma individual o col·lectiva, lliurement i sense ànim de lucre, dediquen part del seu temps i capacitats a la realització de tasques de divulgació, conservació i protecció del medi ambient (Hernández de la Obra J., Gómez-Limón García J., 2005, p. 57, 58) Finalment, el programa d’educació ambiental permet conscienciar i a més ensenyar nous estils de vida sostenibles, amb l’objectiu de generar un canvi en la societat. Són a més llarg termini que els programes d’interpretació o els de comunicació. Tots aquests programes d’ús públic influeixen directament en la correcta gestió de l’espai lliure. No obstant això, un d’ells juga un paper fonamental a les zones urbanes, i aquest és l’educació ambiental. Tenint en compte, que aproximadament el 80% de la població europea viu a les zones urbanes, on els problemes de sostenibilitat s’aguditzen, els espais lliures han d’assumir els conceptes i els objectius del desenvolupament sostenible, generant canvis en els nostres estils de vida i una democràcia participativa per a la creació de ciutats més sostenibles.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

EA0. Espai lliure amb NUL·LA Educació Ambiental: no existeixen elements de suport per a la visita. Tampoc programes de comunicació ambiental, interpretació educació ambiental. EA1. Espai lliure amb MOLT BAIXA Educació Ambiental: hi ha elements que donen suport a la visita (panells informatius, fullets, etc.). Hi ha programes de comunicació ambiental en funcionament, no d’interpretació o educació ambiental. EA2. Espai lliure amb BAIXA Educació Ambiental: hi ha panells interpretatius, fullets interpretatius, guies visuals, etc. Existeix per tant, un programa d’interpretació. Els panells no solen ser desitjables ja que limiten el poder d’imaginació i d’observació. És preferible que el gestor de l’espai difongui la informació a través de la xarxa, de material en format digital o físic a aquell ciutadà que ho sol·liciti (per exemple a través dels codis QR). EA3. Espai lliure amb MODERADA Educació Ambiental: hi ha educació ambiental sense programació o poc adaptat als interessos del ciutadà. EA4. Espai lliure amb ALTA EA: hi ha un programa d’educació ambiental destinat a únic sector de la població (per exemple nens) o la població general, o bé està en marxa un voluntariat ambiental. EA5. Espai lliure amb MOLT ALTA EA: hi ha un programa d’EA per als diferents sectors de la població (nens, joves i adults) i monitorització d’EA per donar suport l’activitat.

Nula Baixa Moderada Alta Molt Alta

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS La informació s’obté mitjançant una entrevista (pregunta directa) als treballadors de l’espai verd. Es valida mitjançant l’observació directa (visita a tots els equipaments d’ús públic) i la pregunta directa als tallers.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Jardiners i equip tècnic

Resultats:

Informació obtinguda: L’espai lliure presenta recursos ambientals (de fauna, flora i històrics) que permeten desenvolupar activitats de comunicació, interpretació i educació ambiental. No obstant, en l’actualitat no es realitzen activitats ni existeixen programes d’aquest tipus de servei d’ús públic.

Nul·la quialitat d’educació ambiental

Resultat: Per tant es tracta d’un espai lliure amb nul·la qualitat d’educació ambiental.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

superfície enjardinada Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Mesura l’espai reservat per a la proliferació de flora terrestre a través del càlcul de superfície enjardinada en relació al total de l’espai.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.3. Maximitzar la superfície enjardinada (espai disponible per a la biodiversitat)

JUSTIFICACIÓ

Grau de valoració: Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

La superfície enjardinada és la porció de l’espai lliure on la flora terrestre pot créixer adequadament. Per això, a major proporció d’aquesta, més gran és el nombre d’individus que el jardí pot allotjar i conseqüentment, major és l’oportunitat que diferents espècies de flora (i de fauna) acudeixen a l’EL, iniciant-se el procés de naturalització.

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ Es calcula el percentatge de superfície enjardinada en relació al total de l’espai. Com més gran sigui aquesta superfície, major serà el nostre criteri de preservació i foment de la biodiversitat de flora, sent el 100% la situació ideal. No obstant això, al tractar-se d’un jardí existent, amb els seus equipaments, considerarem que l’àrea total d’estudi serà la diferència de la total menys la superfície ocupada per aquests equipaments. De manera que: Sen1. EL amb MOLT BAIXA superfície enjardinada: 0-20% Sen2.EL amb BAIXA superfície enjardinada: 20-40% Sen3.EL amb MODERADA superfície enjardinada: 40-60% Sen4.EL amb ALTA superfície enjardinada: 60-80% Sen5. EL amb MOLT ALTA superfície enjardinada: 80-100%

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic

La informació s’obté de l’observació directa per part de l’equip tècnic

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Superfície total a considerar en aquest paràmetre = superfície total del jardí - (superfície dependències + banys + gimnàs + pistes). Ja que aquests són els elements que pels condicionants existents al jardí es cedeixen a l’ús del ciutadà exclusivament.

Baixa proporció d’espai enjardinat

Per tant: superfície susceptible de ser enjardinada = 43527m² - (320m² + 44m² + 1945m² + 2873m²) = 38345m² superfície enjardinada real= 11000 m² El resultat és que l’espai presenta 11000m² de superfície enjardinada respecte a una superfície total de 38345m². Únicament el 29% de la superfícies que podria ser enjardinada ho és. Resultat: El jardí té una baixa proporció d’espai enjardinat (29%) o espai disponible per a la biodiversitat de fauna.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

vegetació autòctona Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Mesura el percentatge d’espècies autòctones del territori valencià que trobem a l’espai lliure, a partir de les dades obtingudes en l’inventari d’espècies arbòries.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.4. Utilització de vegetació autòctona del territori valencià que propicie la presència de fauna autòctona vinculada a aquesta.

JUSTIFICACIÓ És important la biodiversitat d’espècies, però quasi més encara, que aquestes siguen endèmiques, relacionades amb el paisatge i adaptades a l’entorn més immediat. L’ús de plantes natives als espais verds suposa beneficis tant ambientals com econòmics i estètics. Des del punt de vista ambiental, suposa l’atracció de fauna silvestre. Atrauen tot tipus de fauna (aus, papallones, abelles, rates-penades, larves, esquirols, etc.). Si plantem únicament espècies exòtiques la fauna podria tardar en adaptar-se a sobreviure en el nou ecosistema milions d’anys. A més, son aquestes aus i insectes els que pol·linitzen les plantes natives, entre d’altres múltiples relacions simbiòtiques. Per tant, a major nombre d’espècies endèmiques, major biodiversitat de fauna trobarem al espai verd. A més, l’ús de plantes natives suposa un estalvi de reg i de manteniment de l’espai verd. L’ús d’aquestes atrau insectes i microorganismes natius que mantenen les plantes en un estat saludable, sense necessitat d’ús de fertilitzants i plaguicides. A més una vegada establertes, requerixen poc o cap rec i d’un menor manteniment amb talls i poda que les plantes exòtiques. Trobem gran diversitat d’ecosistemes al món (Bosc Mediterrani, Estepes i Prats, Desert, Tundra, etc.). Durant les estacions canvia el paisatge. Si canviem el jardí per plantes exòtiques no notem tant aquestos canvis d’estació. Al utilitzar plantes endèmiques del territori trobem major moviment (canvi d’estació) i dinàmica (major nombre d’interacció plantes-animals). A més, d’un fort sentiment d’identitat. A més, davant l’alteració de l’hàbitat i desaparició d’horts-jardins a la ciutat de València, amb el creixement desmesurat i descontrolat de la ciutat, junt amb la substitució per especies exòtiques, es fa necessària una replantació d’espècies natives, que afavorisquen la conservació de la flora i fauna locals.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

Bdl1. EL amb MOLT BAIXA proporció de vegetació autòctona: 0-20%. Bdl2. EL amb BAIXA proporció de vegetació autòctona: 20-40%. Bdl3. EL amb MODERADA proporció de vegetació autòctona: 40-60%. Bdl4. EL amb ALTA proporció de vegetació autòctona: 60-80%. Bdl5. EL amb MOLT ALTA proporció de vegetació autòctona: 80-100%.

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic

La informació s’obté de l’observació directa per part de l’equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: A partir del cens d’espècies arbòries realitzat, s’extreu que al parc d’Orriols trobem 264 individus d’espècies arbòries autòctones. El que suposa un 43% respecte al total.

Moderada proporció de vegetació autòctona

Resultat: Per tant, es tracta d’un espai amb moderada proporció de vegetació autòctona. No obstant cal tenir en compte aquelles que no es troben adaptades, ja que encara que siguen adequades per a la presència de fauna autòctona, suposen un major manteniment.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

cobertura vegetal de refugi Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Mesura el percentatge de vegetació inaccessible per a l’ésser humà i que puga servir com a refugi per a la fauna. Considerant que aquest deuria de ser del 20% tenint present que ha de conviure l’ús públic amb la conservació de la biodiversitat urbana.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.5. Creació de vegetació propera al sòl que servisca de cobertura vegetal de refugi per a la fauna i distints estrats i diversitat d’altures de la vegetació (estrat arbori, arbustiu i herbaci).

JUSTIFICACIÓ L’increment de la població urbana té conseqüències directes sobre el sòl i açò es tradueix en una disminució d’hàbitats naturals i en conseqüència, de biodiversitat. Tanmateix, els espais verds ben gestionats i dissenyats, tenen aptituds per transformar-se en refugis de biodiversitat. A més, les zones urbanes atrauen un elevat nombre d’espècies rellevants des del punt de vista de la conservació, com rates penades i rapaces amenaçades, que es refugien o nidifiquen en els edificis o arbres dels espais lliures. Per tant, es fa necessari que els espais lliure actuïn d’hàbitat d’una alta varietat d’espècies, d’habitatge de la fauna en la ciutat. Es valora l’existència d’espais reservats a la biodiversitat, on l’ésser humà no puga accedir i la fauna s’expresse lliurement.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Considerem que com a mínim un espai lliure deuria de disposar d’un 20% de cobertura vegetal refugi. És a dir d’àrea amb presència de vegetació propera al sòl i inaccessible als usuaris. Ja que no es troba prop dels camins o bé perquè aquest no atrau l’atenció de l’usuari.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Cvr1. EL amb MOLT BAIXA proporció de cobertura vegetal refugi: 0-4% Cvr2.EL amb BAIXA proporció de cobertura vegetal refugi: 4-8% Cvr3.EL amb MODERADA proporció de cobertura vegetal refugi: 8-12% Cvr4.EL amb ALTA proporció de cobertura vegetal refugi: 12-16% Cvr5.EL amb MOLT ALTA proporció de cobertura vegetal refugi:16-20%

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

La informació s’obté de l’observació directa per part de l’equip tècnic

Equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: No trobem cap espai inaccessible a l’usuari i suficient perquè la fauna puga refugiar-se, ja que el matoll que disposa el espais esta composat per una una línia perimetral i accessible a l’usuari per ambdós costats. Als parterres es pot accedir al seu interior i a més, no disposa de matoll per amagar-s’hi.

Molt baixa proporció de cobertura vegetal de refugi

Resultat: Per tant, es tracta d’un espai amb molt baixa proporció de cobertura vegetal refugi.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es podria millorar estudiant millor la capacitat de donar refugi (genotip) de l’espai, estudiant el port de la planta i altura, la densitat de la copa, capacitat de formar formant com caus o nius potencials i el tipus de poda que es fa al parc (Boada M. et al., 2014, p. 7).

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

font alimentosa per a la fauna

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Es mesuren tots els fruits produïts pels arbres i matolls presents. Es fa una correlació entre el nombre d’arbres presents i la producció de fruits

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.6. Incorporar especies vegetals que servisquen de font alimentosa per a la fauna

JUSTIFICACIÓ

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic

Equip tècnic, observació directa, recerca bibliogràfica (Kremer B.P., 1990. Bollinger et al., 1990. Moro R. 2002, Fraga i Arguimbau P., 2009. Charco J. et al., 2014. López González G., 2006).

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

És important disposar de font alimentosa (naturació) per tal es produïsca la naturalització de l’espai. L’estimació de la producció de fruits (trofotip) és una bona manera de veure la idoneïtat de les espècies vegetals de l’espai per fomentar i preservar la biodiversitat urbana.

Principi Jardineria Sostenible b. CREAR ESPAIS D’ALT VALOR ECOLÒGIC PROTEGINT I POTENCIANT LA BIODIVERSITAT B2. PRESERVAR I FOMENTAR LA BIODIVERSITAT DE FAUNA (TERRESTRE) 2.4. Incorporar especies vegetals que servisquen de font alimentosa per a la fauna. Nom indicador: font alimentosa per a la fauna Tipus d’indicador: d’indicador Tractament d’informació -

Definició de l’indicador Es mesuren tots els fruits produïts pels arbres i matolls presents. Es fa una correlació entre el nombre d’arbres presents i la producció de fruits Justificació: Justificació És important disposar de font alimentosa (naturació) per tal es produïsca la naturalització de l’espai. L’estimació de la producció de fruits (trofotip) és una bona manera de veure la idoneïtat de les espècies vegetals de l’espai per fomentar i preservar la biodiversitat urbana. Mètode d’aplicació i grau de valoració:

faf1. EL amb MOLT BAIXA font alimentosa per a la fauna: 0-20%. faf2. EL amb BAIXA font alimentosa per a la fauna: 20-40%. faf3. EL amb MODERADA font alimentosa per a la fauna: 40-60% faf4. EL amb ALTA font alimentosa per a la fauna: 60-80% faf5. EL amb MOLT ALTA font alimentosa per a la fauna: 80-100%. - Fonts d’informació d’informació i actors implicats: Equip tècnic, observació directa, recerca bibliogràfica (Kremer B.P., 1990. Bollinger et al., 1990. Moro R. 2002, Fraga i Arguimbau P., 2009. Charco J. et al., 2014. López González G., 2006). RESULTATS PARC D’ORRIOLS - Resultats parc d’Orriols Informació obtinguda: obtinguda: Informació A partirobtinguda: del cens d’arbrat i la cerca bibliogràfica s’obté la taula amb les espècies d’arbust i arbres mel·lífers i A partiramb delfruit cens d’arbrat i la cerca bibliogràfica s’obté la taula amb les espècies d’arbust a l’espai.

fruit a l’espai.

Resultats: i arbres mel·lífers i amb

Molt baixa font alimentosa per a la fauna

nº exemplars ARBUSTS

ARBRES

amb fruit

total

721

amb fruit

120

total

621

> Taula 6: Nombre d’exemplars de flora amb fruit al Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia

Taula 5. Nombre d’exemplars de flora amb fruit al Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia. Resultat:

Resultat: El 19% d’espècies del jardí presenten aliment per a la fauna. És a dir, és tracta d’un espai amb molt baixa font alimentosa per a la fauna.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR

Tendència deseable:

Es podria afinar el criteri buscant aquelles espècies amb aliment per a les aus urbanes, col·laborant amb entitats que disposen d’aquesta informació, com ara SEO/BirdLife. A més, seria interessant considerar la font alimentosa al llarg de l’any, per veure si es suplix durant tot l’any. Altres dades interessants per a un estudi més exhaustiu serien: l’època de maduració i floració i duració, nombre de fruits per peu, proporció/volum del fruit, aport nutritiu del fruit (Boada M. et al., 2014, p. 7).

Considerar font alimentosa al llarg de l’any

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

biodiversitat faunística (aus) Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Mesura la biodiversitat d’aus a partir de censos i transectes realitzat al llarg d’un cicle anual.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.7. Realització d’estudis faunístics en l’espai lliure per conéixer la diversitat d’espècies presents i la seua evolució al llarg del temps. variabilidad faunística

JUSTIFICACIÓ La importància de conèixer l’estat de la biodiversitat urbana radica en que aquestes poden actuar com a indicadors de la salut ambiental. Un seguiment de les poblacions d’aus i l’observació de la seua abundància al llarg d’una serie d’anys ens indica si el medi esta canviant i si ho fa, de quina manera, favorable o desfavorablement, per tal de revertir la situació si fos necessari (SEO BirdLife). A més, aquestes poden arribar a ser considerades especies paraigües, ja que amb la protecció de les zones més importants per a elles, s’aconsegueix protegir la biodiversitat (SEO BirdLife). Altre servei ecològic que ofereixen, és la seua capacitat de pol·linització i dispersió de llavors, ja que moltes plantes depenen d’elles. Per tant, són organismes sensibles als canvis d’ambient, de manera que es poden utilitzar com indicadors biològics per monitorejar els ecosistemes (Reynaud y Thioulouse, 2000), per exemple algunes són susceptibles al productes tòxics (pesticides) que s’utilitzen en la jardineria o en l’agricultura. Altres, com les aus urbanes es veuen beneficiades per l’activitat de l’humà; No obstant inclús aquestes es veuen amenaçades en l’actualitat, és el cas del teuladí a la ciutat de València, Passer domesticus (Murgui E., 2010).

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Molt Alta

Bda1.EL amb MOLT BAIXA biodiversitat d’aus: J’= 0-0.2 Bda5.EL amb MOLT ALTA biodiversitat d’aus: màxim valor de l’índex d’equitat de Pielou, J’ = 0.8-1.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Expert en ornitologia

Expert/a en ornitologia.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: S’utilitzen les dades proporcionades per l’expert en avifauna Enrique Murgui, qui va realitzar un seguiment en diferents espais lliures de la ciutat al llarg d’un cicle anual. Entre ells, al Parc d’Orriols.

Baixa biodiversitat d’aus

Segons afirmacions realitzades durant una entrevista formal, el nombre d’espècies d’aus és baix en comparació amb altres espais lliures de la ciutat. També s’afirma que l’índex de biodiversitat no és molt alt, tampoc presenta una alta equitativitat. Les aus més comuns trobades en aquest espai son: Aus urbanes com la Tórtora, Mirlo comú (Turdus merula), Teuladí (Passer domesticus), així com altres forestals: Tot estiu (Parus major), Papamosques menut (Ficedula parva) i Gafarró (Serinus serinus). Resultat: Es tracta per tant un espai lliure amb baixa biodiversitat d’aus.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR

Tendència deseable:

Es recomana la realització d’un seguiment d’avifauna en diferents unitats de mostreig de la ciutat i durant les diferents estacions de l’any. Una d’elles en la nostra unitat d’anàlisi, el Parc d’Orriols i el districte de Rascanya.

Seguiment d’avifauna durant del estacions

De manera que es poguera conèixer la seua evolució, per tal d’afavorir els hàbitats a aquelles especies que han disminuït en major quantitat en els últims anys i augmentar l’abundància d’aquelles que encara existeixen. A més, a posteriori de la realització de la remodelació proposada caldria fer un estudi de verificació, a través d’un seguiment, per veure si les mesures proposades han servit per augmentar la seua biodiversitat.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat faunística Nom indicador:

espècies mel·líferes Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Es fa una estimació del procés de la pol·linització a través del nombre de plantes mel·líferes a l’EL.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B4. Preservar i fomentar la biodiversitat faunística B4.8. Plantació d’espècies mel·líferes que servisquen d’aliment per als insectes pol·linitzadors.

JUSTIFICACIÓ Mentre que els animals pol·linitzadors obtenen recompenses de les flors, aquests asseguren la seua reproducció sexual i dispersió dels seus gens. Per això, es diu que la pol·linització és un procés que manté a les poblacions naturals de plantes i animals, ja que al voltant de 400.000 d’espècies participen en aquesta interacció. Al voltant del 90% de les 250.000 especies de plantes amb flor depenen dels animals per a la seua pol·linització. Especialment dels insectes pol·linitzadors. El Programa de la ONU per al Medi Ambient (2011) adeverteix que “La producció mundial d’aliments podria disminuir en els pròxims anys si no es prenen mesures per evitar la mort massiva d’abelles productores de mel. Aquests insectes es troben amenaçats per el major ús de químics en l’agricultura i la contaminació ambiental, a més de la pèrdua d’espècies de plantes i alguns paràsits”. Entenem necessària la repoblació d’aquesta espècie als espais lliures de la ciutat, a través d’una alta superfície de plantes mel·líferes.

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baix Baix Moderat Alt Molt Alt

En la pol·linització intervenen: l’agent pol·linitzador (per exemple: les abelles, papallones, mosques, etc.) i l’agent pol·linitzador (algunes plantes en flor). Per açò, tan important és la presencia d’insectes com de plantes en flor. Parlem de nivells alts de pol·linització d’un jardí, quan existisca un alt percentatge de superfície amb plantes mel·líferes respecte de la superfície total. S’estableixen les següents categories:

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

P1. EL amb MOLT BAIX nivell de pol·linització: 0-20% P2. EL amb BAIX nivell de pol·linització: 20-40% P3. EL amb MODERAT nivell de pol·linització: 40-60% P4. EL amb ALT nivell de pol·linització: 60-80% P5. EL amb MOLT ALT nivell de pol·linització: 80-100%

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Equip tècnic, l’observació directa i fonts bibliogràfiques (Kremer B.P., 1990. Bollinger et al., 1990. Moro R. 2002, P2. EL amb BAIX nivell de pol·linització: 20-40% Fraga i Arguimbau P., 2009. Charco J. et al., 2014. López González G., 2006).

Equip tècnic

P3. EL amb MODERAT nivell de pol·linització: 40-60% P4. EL amb ALT nivell de pol·linització: 60-80% P5. EL amb MOLT ALT nivell de pol·linització: 80-100%

Fonts d’informació i actors implicats: Equip tècnic, l’observació directa i fonts bibliogràfiques (Kremer

RESULTATS PARC D’ORRIOLS B.P., 1990. Bollinger et al., 1990. Moro R. 2002, Fraga i Arguimbau P., 2009. Charco J. et al., 2014. López

Resultats:

González G., 2006).

Informació obtinguda: -

Alt nivell de pol·linització

Resultats parc d’Orriols Informació obtinguda: nº exemplars

ARBUSTS

ARBRES

mel·líferes

702

total

721

mel·líferes

280

total

621

> Taula 7: Nombre d’exemplars d’arbusts i arbres mel·lífers al Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia

Taula 6. Nombre d’exemplars d’arbusts i arbres mel·lífers al Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia.

L’EL presenta un 73% mel·líferes i arbust) respecte al total,, concentrada L’EL presenta un d’espècies 73% d’espècies mel·líferes (d’arbrat (d’arbrat i arbust) respecte al total,, concentrada en les en les èpoques d’estiu i tardor.èpoques d'estiu i tardor. Resultat: Resultat: Podem afirmar tracta d’un d'un espai ambamb un altun nivell pol·linització. Podem afirmar queque esestracta espai altdenivell de pol·linització. -

Observacions sobre l’indicador: Es podria millorar tenint en compte la capacitat de producció de pol·len i l’arbrat viari dels voltants, a través de l’ús del visor mapa del pol·len realitzat pel Servei de Medi Ambient i Salut de l’Ajuntament de València.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Principi Jardineria Sostenible

Tendència deseable:

Es podria millorar tenint en compte la capacitat de producció de pol·len i l’arbrat viari dels voltants, a través de l’ús b. CREAR ESPAIS D’ALT VALOR ECOLÒGIC PROTEGINT I POTENCIANT LA BIODIVERSITAT del visorPRESERVAR mapa del pol·len realitzat pel Servei de Medi Ambient i Salut de l’Ajuntament de València. B3. I FOMENTAR LA BIODIVERSITAT AQUÀTICA 3.1. Control i seguiment de la qualitat de l’aigua amb unes condicions fisico-químiques que permeten el desenvolupament i manteniment d’un ecosistema aquàtic amb alts valors ecològics. Nom indicador: Potenciació biodiversitat aquàtica Tipus d’indicador d’indicador: Tractament d’informació -

Definició de l’indicador Es realitza una avaluació de l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics en els espais lliures. A través de l’anàlisi de paràmetres biòlogics, així com hidrogeomorfològics i físcio-químics que influeixen sobre els biològics. Justificació: Justificació Molts estudis demostren l’extinció global que pateixen els amfibis. En l’actualitat aquestes espècies són les

Ús del visor mapa de pol·len realitzat pel Servei de Medi Ambient i Salut de l’Ajuntament de València

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat aquàtica Nom indicador:

potenciació biodiversitat aquàtica

1/ 2

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Es realitza una avaluació de l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics en els espais lliures. A través de l’anàlisi de paràmetres biòlogics, així com hidrogeomorfològics i físcio-químics que influeixen sobre els biològics.

Principi Jardineria Sostenible: B. Crear espais d’alt valor ecològic B5. Preservar i fomentar la biodiversitat aquàtica B5.1. Control i seguiment de la qualitat de l’aigua amb unes condicions fisico-químiques que permeten el desenvolupament i manteniment d’un ecosistema aquàtic amb alts valors ecològics.

JUSTIFICACIÓ Molts estudis demostren l’extinció global que pateixen els amfibis. En l’actualitat aquestes espècies són les més amenaçades del planeta. A més, serveixen com a controladores de plagues i són un dels millors indicadors biològics de la salut local i global del planeta, ja que degut a la seua pell són molt vulnerables a qualsevol substancia dissolta en l’aigua, contaminació, radiació solar, etc. La seua major amenaça radica en la destrucció i alteració dels medis aquàtics, ja que aquests necessiten l’aigua, tant per a reproduir-se com per a passa part del seu cicle vital. Entre aquestes amenaces destaquen: l’eliminació directa de medis aquàtics, la neteja inadequada de fonts abans del període estival que coincideix amb el seu període reproductiu, etc. Una manera d’ajudar a la seua conservació es creant tolls d’aigua com a nous punts de reproducció per amfibis (Ortega Guerrero M.A. 2007)

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Baixa Moderada Alta

Es proposa fer un seguiment dels següents paràmetres amb una freqüència de 2 mesos. La metodologia ha sigut adaptada d’una utilitzada per a l’estudi de sistemes naturals aquàtics com ara les marjals, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient . 1. Factors Hidrogeomorfològics: - Tipus infraestructura per a l’aigua (estany, riu, sèquia, etc.) i grandària - Tipus d’aigua: aigua estancada/en circulació, moviment de l’aigua, procedència, etc. - Base infraestructura: cimentada o amb substrat de terra (sòl arrelable). 2. Factors biològics: 2.1.- Cobertura (% de superfície coberta per hidròfits) de les especies típiques en la zona litoral no rocosa. Procediment de mesura: Estimació visual in situ del percentatge de superfície coberta per vegetació, ja siga superficial o submergida respecte a una àrea inundada determinada (toll, ullal, llacuna o canal determinat). No es tenen en compte les algues filamentoses. 2.3.- Especies predominants. Es tracta de diferenciar entre vegetació tipus caràcia, o bé macròfits amb talls llargs,

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

flotants o arrelables com Myriophyllum, Ceratophyllum, Potamogeton, Utricularia, Nymphaea, etc. 2.4.- Senyalar la presència de les especies exòtiques, a simple vista. 2.5.- Presencia d’algues filamentoses macroscòpiques. La seua presencia indica eutrofització i amb una alta abundància en la superficie poden causar problemes de falta de llum i anòxia. Es tracta d’estimar la superfície coberta, així com indicar si estan en superficie o en el fons. 3.- Factors físics i químics que afecten als biològics. - Temperatura - pH - Conductivitat i salinitat - Color - Transparència - Oxigen dissolt: factor químic

4.- Factors químics: plaguicides, clor, etc. A través d’entrevistes als responsables de gestió de l’espai lliure, s’obtenen els productes químics que es llencen a l’estany, la seua composició, proporció i freqüència. En espais lliures, al tractar-se de medis artificials, i no tindre les mateixes característiques que un sistema natural aquàtic, es requereix marcar un objectiu de qualitat, segons allò que volem assolir. A continuació es mostra un exemple d’objectiu de qualitat amb els valors de cada paràmetre requerits (Taula 8). L’objectiu de qualitat pot alitat pot variar en funció de la proposta i objectius que es desitja assolir i que s’aniran desenvolupant i variar en funció de la proposta i objectius que es desitja assolir i que s’aniran desenvolupant i definint amb el nt amb el desenvolupament del procés participatiu. desenvolupament del procés participatiu. En aquest cas, s’ha prioritzat tindre un hàbitat adequat per a que hi hagen granotes, no tenir plagues de mosquits, quest cas, s’ha prioritzat tindre un hàbitat adequat per a que hi hagen granotes, no tenir plagues de un aigua transparent i espècies vegetals autòctones. Per assolir açò es necessiten uns valors determinats dels uits, un aigua transparent i espècies vegetals autòctones. Per assolir açò es necessiten uns valors següents paràmetres físic-químics. minats dels següents paràmetres físic-químics.

> Taula 8: Objectiu de qualitat per a la massa d’aigua del Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia Taula 7. Objectiu de qualitat per a la massa d’aigua del Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia.

tinuació es mostra la categorització en funció a la llunyania a aquest objectiu de qualitat.

EL amb BAIXA potenciació biodiversitat aquàtica: no es compleixen els paràmetres físico-químics ats a l’objectiu de qualitat i tampoc els biològics. EL amb MODERADA potenciació biodiversitat aquàtica: es compleixen els paràmetres físico-químics ració), però no s’assoleixen els biològics (naturalizació). EL amb ALTA potenciació biodiversitat aquàtica: es compleixen els paràmetres físco-químics i

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

crear espais d’alt valor ecològic

preservar i fomentar la biodiversitat aquàtica Nom indicador:

potenciació biodiversitat aquàtica

2/2

A continuació es mostra la categorització en funció a la llunyania a aquest objectiu de qualitat. Bda1. EL amb BAIXA potenciació biodiversitat aquàtica: no es compleixen els paràmetres físico-químics marcats a l’objectiu de qualitat i tampoc els biològics. Bda2. EL amb MODERADA potenciació biodiversitat aquàtica: es compleixen els paràmetres físico-químics (naturació), però no s’assoleixen els biològics (naturalizació). Bda3. EL amb ALTA potenciació biodiversitat aquàtica: es compleixen els paràmetres físco-químics i biològics de l’objectiu de qualitat marcat.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Capatàs responsable i Equip tècnic

Pregunta directa al capatàs responsable i al gestor responsable de l’espai i observació i mesura per part de l’equip tècnic.

Resultats:

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Baixa potenciació de la biodiversitat aquàtica

Informació obtinguda: Els resultats del primer mostreig i anàlisi posterior es mostren l’annex 3. I en una taula resum següent.

> Taula 9: Objectius de qualitat i resultats. Font: Elaboració pròpia Taula 8. Objectius de qualitat i resultats. Font: elaboració pròpia.

100

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Com s’observa a la taula 8, els paràmetres que s’allunyen de l’objectiu de qualitat són: la profunditat, el color, oxigen dissolt, percentatge d’hidròfits, percentatge de filamentoses i exòtiques. Mentre que els paràmetres següents es troben dins del llindar de qualitat desitjats: disc de secchi, conductivitat, salinitat, temperatura, pH i fauna.

Com s’observa a la taula 9, els paràmetres que s’allunyen de l’objectiu de qualitat són: la profunditat, el color, oxigen dissolt, percentatge d’hidròfits, percentatge de filamentoses i exòtiques. Mentre que els paràmetres següents es troben dins del llindar de qualitat desitjats: disc de secchi, conductivitat, salinitat, temperatura, pH i fauna. Resultat: Es a dir, no es compleixen els paràmetres físic-químics ni els biològics. Per tant, es tracta d’un espai lliure amb baixa potenciació de la biodiversitat aquàtica.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es requereix dels següents materials per a la realització del seguiment: disc de Secchi, conductímetre, phímetre, medidor de l’oxigen o Test kit d’oxigen. En cas de no disposar d’aquest material, es podria demanar la col·laboració amb la universitat o algun organisme que dispose d’aquest material.O bé adaptar la metodologia i mesurar únicament el percentatge d’algues filamentoses, profunditat, disc de secchi, pH, color i espècies d’hidròfits.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

101

aprofitament dels serveis ecosistèmics

regulació de la temperatura Nom indicador:

transpiració del sòl i ombra

1/ 2

Tipus d’indicador: Tractament d’informació

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR S’estima la capacitat de regular la temperatura de l’espai lliure a través de la transpiració del sòl (quantitat de sòl permeable) i l’ombra projectada pels arbres.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir el EL C1. Regulació de la temperatura i amortiment d l’efecte “illa de calor”

JUSTIFICACIÓ La vegetació té una funció de millora del microclima urbà que es percep en els espais lliures, en la mesura que actua suavitzant les temperatures extremes ja que filtren la radiació lluminosa, augmenten la humitat ambient per mitjà de l’evapotranspiració i ajuden a augmentar la humitat del sòl, disminuint la seua temperatura. L’efecte “illa de calor urbana”, que produeix un augment de la temperatura a les ciutats de 0,5 a 1,6 ºC de mitjana respecte a les zones no urbanes, es redueix gracies als espais verds. D’aquesta manera, els espais lliures tenen una funció essencial en la ciutat, ja que poden funcionar com a reguladors de la temperatura si aquests estan ben projectats. MÈTODE D’APLICACIÓ Per avaluar la regulació de la temperatura d’un EL s’estima d’una banda la capacitat d’evapotranspiració de les plantes, la qual té lloc sobretot en les fulles de la planta i per tant, serà determinant l’espècie de vegetació per la forma del seu fulla i l’ombra llançada; i d’altra banda, per la capacitat de transpiració del sòl, pel que ens fixarem en el percentatge de sòl permeable (vegetal sense compactar) respecte al sòl impermeable (terra de morterenca i sòls pavimentats). a) Transpiració del sòl La transpiració del sòl és un paràmetre anàleg a la permeabilitat, calculat en l’apartat “Optimització dels recursos naturals”, ja que la transpiració d’un material depèn de la seva porositat, ò com nosaltres anomenem, permeabilitat. A una permeabilitat a l’aigua alta, major porositat i per tant, major serà el grau de transpiració del sòl. 1r) Identificació dels diferents tipus de materials que cobreixen la superfície de la unitat d’estudi i superfície d’ocupació dels mateixos a l’espai lliure. 2n) Per tal de simplificar el càlcul d’aquest paràmetre, categoritzem els diferents tipus de materials en 3 grups de transpiració, sobre la base de la permeabilitat dels materials que cobreixen la superfície del jardí (taula de Darcy). GRUPO A: ALT NIVELL DE TRANSPIRACIÓ – En aquesta categoria es troba la terra enjardinada a la qual donem un valor de permeabilitat d’1. GRUPO B: NIVELL DE TRANSPIRACIÓ MITJÀ – A aquest grup pertanyen materials d’estructura porosa que està en procés de segellat. Es tractaria de zones de terra semi compactada. També es podria incloure en aquest grup superfícies empedrades de junta oberta. Donem un valor de permeabilitat de 0,5 a aquesta categoria. Per al cas d’estudi, desestimem aquest grup en no trobar-se materials d’aquestes característiques GRUP C: BAIX NIVELL DE TRANSPIRACIÓ – A aquesta categoria pertany la terra de morter, la composició i estructura en capes és la següent: una fina capa de 5 cm de sorra, 10 cm de tot-u i un gruix variable de graves. Atenent a la

102

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

taula, aquesta categoria és de semi permeable a poc permeable. Li donem un valor de 0,25. GRUP D: TRANSPIRACIÓ MOLT BAIXA/NUL·LA – A aquesta categoria pertanyen les superfícies empedrades amb base de morter i sobre plataforma de formigó (com és el cas de l’empedrat al jardí), cautxú el material de les pistes d’esports. Donem un valor de 0 a aquesta categoria, ja que el nivell de transpiració és tan menut que es pot desestimar. 3r) Coneixent el nivell de transpiració i el percentatge de paviment en cada categoria apliquem una fórmula per conèixer la permeabilitat mitjana del jardí: Permeabilitat total del jardí= (%GRUP A x 1)+(%GRUP C x 0.25) +(%GRUP D x 0) GRAU DE VALORACIÓ P1. EL amb MOLT BAIX nivell de transpiració del sòl: 0-20%. P2. EL amb BAIX nivell de transpiració del sòl: entre el 20-40%. P3. EL amb MODERAT nivell de transpiració del sòl: entre el 40-60%. P4. EL amb ALT nivell de transpiració del sòl: entre el 60-80%. P5. EL amb MOLT ALT nivell de transpiració del sòl: entre el 80-100%. P3. EL amb MODERADA nivell de transpiració del sòl: entre el 40-60%.

Grau de valoració: Molt Baix Baix Moderat Alt Molt Alt

P4. EL amb ALTA nivell de transpiració del sòl: entre el 60-80%. P5. EL amb MOLT ALTA nivell de transpiració del sòl: entre el 80-100%. FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Equip tècnic, plànols vegetació en format Autocad. Fonts d’informació i actors implicats: Equip tècnic, plànols vegetació en format Autocad. Resultats parc d’Orriols Informació obtinguda: RESULTATS PARC D’ORRIOLS 1) A continuació Informació obtinguda: es mostra una taula amb els distints tipus de materials al Parc d’Orriols:

Actors: Equip tècnic

1) A continuació es mostra una taula amb els distints tipus de materials al Parc d’Orriols:

Resultats: Baix nivell de transpiració del sòl

Superfície (m² ) Terra enjardinada

11000

Terra de morterenca

14772,9

Paviment llambordat

14146,7

Paviment de cautxú

734,4

Pistes esportives

2873

Total jardí

43527

> Taula 10: Superfície classificada per materials al Parc d’Orriols. Font: Elaboració pròpia

Taula 9. Superfície classificada per materials al Parc d’Orriols. Font: elaboració pròpia.

2) Es procedeix a categoritzar segons la seua transpiració i la seua proporció al parc. 2) Es procedeixALTA a categoritzar segons la seua transpiració i la seua proporció al parc. Grup A - PERMEABILITAT 11000m² de 43527m² és terra enjardinada, amb la qual cosa el 25% del jardí té una permeabilitat alta. Grup A - PERMEABILITAT Grup C - PERMEABILITAT BAIXA ALTA de és 43527m² enjardinada, amb la qual el 25%del del jardí jardí tétéuna permeabilitat 14772,9m2 de 11000m² 43527m² terraésdeterra morter, de manera quecosa el 34% una permeabilitat baixa alta. Grup C - PERMEABILITAT BAIXA 14772,9m2 de 43527m² és terra de morter, de manera que el 34% del jardí té una permeabilitat baixa Grup D - PERMEABILITAT NUL·LA

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

103

aprofitament dels serveis ecosistèmics

regulació de la temperatura Nom indicador:

transpiració del sòl i ombra

2/ 2

Grup D - PERMEABILITAT NUL·LA 14146,7m² de superfície empedrada + 734,4m² de cautxú + 2873m² de pistes esportives fan un total de 17754,1m² de 43527, amb el que el 41% del jardí té una permeabilitat nul·la 3) Per últim, es calcula en nivell de transpiració del sòl: Nivell de transpiració del sòl del jardí = (25x1) + (34x0,25) + (41x0) = 33,5% Resultat: És a dir, el Parc d’Orriols és un Espai Lliure amb baix nivell de transpiració del sòl. b) Ombra Un altre criteri que també influeix en la regulació de la temperatura a les ciutats és el percentatge d’ombra projectada. Durant l’època estival, l’ombra evita l’evaporació d’aigua i la conseqüent sequera del sòl, contribueix a la regulació i sensació tèrmica i protegeix els éssers vius d’onades de calor constituint un recés de frescor a la ciutat. És per això que en aquesta època de l’any, a major superfície en ombra, millor. A l’hivern, serà el percentatge d’arbres de fulla caduca el que definirà bona regulació de la temperatura.

104

Grau de valoració: Baixa Moderada Alta

GRAU DE VALORACIÓ Es considera que, durant l’època hivernal la situació ideal és aquella en la qual trobem un 10% d’ombra. A l’estiu, aquest percentatge el farem ascendir fins al 90%, tenint en compte que el 10% restant és el necessari per al desenvolupament dels éssers vius (l’ésser humà que necessita de vitamina D, serotonina, etc., les plantes amb la fotosíntesi, els amfibis amb la regulació de la temperatura, etc.). L’ombra projectada pels edificis no entra en aquesta consideració, ja que no produeixen la mateixa qualitat d’ombra i de refrigeració. Tenint en compte aquests requisits, es procedeix al càlcul de la desviació del valor considerat idoni: Hivern % ombra 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 % idoni 800/9 100 800/9 700/9 600/9 500/9 400/9 300/9 200/9 100/9 0 Estiu %ombra 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 %idoni 0 100/9 200/9 300/9 400/9 500/9 600/9 700/9 800/9 100 800/9 Per tant, en una escala de 0 a 1, el càlcul de la idoneïtat global (d’ombra total) serà: Ombra total = (% en estiu*0.9) + (%en hivern*0.1) / ombra en estiu + ombra en hivern per tant, el sistema de referència establert és: S1. E.L. amb BAIXA regulació de la temperatura: es tracta d’EL amb un percentatge d’ombra de 0-0,3 S2. E.L. amb MODERADA regulació de la temperatura: entre 0,3-0,6 S3. E.L. amb ALTA regulació de la temperatura: idoneïtat superior al 0.6

Actors: Equip técnic

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Equip tècnic, anàlisi d’informació en els plànols en format Autocad.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: A partir del mapa 7, s’obté: Hivern: El percentatge d’arbres de fulla caduca és del 66%, per la qual cosa el percentatge d’ombra a l’hivern és del 15%, el que indica que el % d’idoneïtat a l’hivern és del 100% Estiu: El percentatge d’ombra a l’estiu és del 43%.El% d’idoneïtat a l’estiu és del 400/9 = 44,4% Per tant, I = (15% *0.9) /(44,4% * 0.1) / 15% + 44,4% = 17.94 / 59.4 = 0.3 Resultat: Per tant, es tracta d’un espai amb moderada regulació de la temperatura en relació a l’ombra.

Resultats: Moderada regulació de la temperatura en relació a l’ombra

> Figura 30: Ombra projectada a mes d’agost en la nostra ubicació. Font: Elaboració pròpia

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

105

aprofitament dels serveis ecosistèmics

reducció dels nivells d’estrés Nom indicador:

evasió amb l’urbs

1/ 2

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

El grau d’evasió, entès com la capacitat del espai lliure d’aïllar al ciutadà de l’ambient urbà, depèn del nivell de tranquil·litat o de soroll, de les visuals cap a la ciutat, de la presència de punts d’aigua, així com el confort tèrmic.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C2. Reducció dels nivells d’estrés C2.1. Potenciació d’una massa vegetal densa que reduïsca el soroll en l’espai lliure i actue de barrera disminuint les visuals de la ciutat

JUSTIFICACIÓ Els valors culturals dins dels serveis ecosistèmics fan referència a els “beneficis no materials obtinguts dels ecosistemes mitjançant l’enriquiment espiritual, el desenvolupament cognitiu, la reflexió i l’experiència estètica” (Gómez-Baggethun E. et al. 2013, p. 894). Aquests poden ser difícils de mesurar, “sovint s’han necessitat l’ús d’enfocaments i mètodes més holístics que poden incloure mesures qualitatives, escales construïdes i narració” (Gómez-Baggethun E. et al. 2013, p. 238).

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Baixa Moderada Alta

Es realitza un mapeig col·laboratiu amb els usuaris de l’espai, durant una reunió amb el grup motor, per reflexionar sobre aquelles zones del Parc que permeten evadir-se entre la natura. Es treballa sobre el grau d’evasió i aquells aspectes que el defineixen (contaminació sonora, visual, etc.). Tot açò, responent a la pregunta, què busquem o, com esperem sentir-nos, quan anem a un espai lliure. Es treballa a partir d’un dibuix del parc on s’annoten les sensacions que aporten els veïns (silenci, tranquil·litat, olor a verd, ombra, màxim contacte amb la natura, seguretat, etc.). A continuació, s’identifiquen aquells indrets de l’espai on sentim que podem evadir-nos i relaxar-nos (amb un gomet de color verd) i per altre, espais on no aconseguim fer-ho (amb un gomet de color roig). Quan es posa en comú amb la resta, s’explica el per què i així, es van identificant els factors que hi influeixen: soroll, visuals, confort, etc. A continuació, es procedeix a completar l’anàlisi fet pels usuaris, a través d’un anàlisi més exhaustiu fet per l’equip tècnic, per determinar les visuals de la ciutat en la totalitat de l’espai, el nivell de tranquil·litat a través de l’observació in situ i el nivell d’evasió de l’aigua (descrit a continuació).

106

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Trobarem espais lliures amb baixa espiritualitat quan les fonts ornamentals tinguen una caiguda abrupta d’aigua o no en tinguen cap font i espais lliures, amb alta espiritualitat, si és el cas d’haver-hi llacunes o làmines d’aigua, recorreguts dels que se’n derive tímids sons. Per últim, es procedeix a estimar els espais que permeten evadir-se (a través de les dades aportades pel grup motor i l’equip tècnic) i es calcula el percentatge respecte al total del espai lliure. Es considera que la totalitat de l’espai lliure deuria de tenir un alt grau d’evasió. Per tant, a valors més llunyans a 100 pitjor grau d’evasió presentarà l’espai. GE1. EL amb MOLT BAIX grau d’evasió: 0-20% de l’espai lliure permet evadir-se GE2. EL amb BAIX grau d’evasió: 20-40% GE3. EL amb MODERAT grau d’evasió: GE14. EL amb ALT grau d’evasió: 60-80% GE1. EL amb MOLT ALT grau d’evasió: 80-100%

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

A partir del treball amb el grup motor i observació directa de l’equip tècnic.

Grup Motor i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Els resultat de l’anàlisi col·laboratiu es mostra a la figura 30. Els espais que s’han identificat en el treball amb els veïns són: Àrees positives d’evasió: - La zona de bancs i ficus en el roserar, degut a les poques visuals amb la ciutat i el contacte directe amb la natura. - La zona botànica, degut al contacte amb la natura i major tranquil·litat. Zones negatives d’evasió: - Els jocs infantils, donat el soroll i aldarull dels infants. - La zona propera al poliesportiu (passeig i estanc) per l’excessiu volum de la música del gimnàs. - La zona del roserar, considerant la poca ombra existent.

Moderat nivell d’evasió

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

107

aprofitament dels serveis ecosistèmics

reducció dels nivells d’estrés Nom indicador:

evasió amb l’urbs

2/ 2

Les aportacions de l’equip tècnic són: - Visuals de la ciutat: s’observen en 10 punts distints del parc (àrea del roserar, jocs infantils i botànica), en els 4 punts cardinals, si s’observen superfícies gris (artificial) front a verda (elements naturals: aigua, sòl, vegetació, cel, etc.). Es considera la superfície gris com a visual de la ciutat, encara que es trobe a l’interior de l’espai verd. Els resultats són que a excepció de les àrees amb ficus en mig i bancs al voltant, situats en la zona del roserar, en la totalitat de l’espai lliure s’observa la ciutat. - Evasió de l’aigua: existeix una font ornamental amb un so susurrant (font àrab) en l’àrea del roserar i que es troba en funcionament la major part de l’any. No obstant es troba pràcticament inutilitzable, ja que no trobem cap banc proper i es troba en l’àrea del roserar, un punt crític de confort tèrmic. - Nivell de tranquil·litat: Els veïns van determinar que l’àrea botànica presentava major grau d’evasió que la resta del parc, ja que trobem menys soroll i major contacte amb la natura. Faltaria per especificar quines àrees d’aquest espai són confortables. Resultat: Es considera que el nivell de tranquil·litat és moderat, mentre que de visuals de la ciutat molt baix.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR Es tracta d’un criteri amb alta subjectivitat i difícil de valorar quantitativament. No obstant, es considera molt interessant aquesta valoració amb el grup motor, tant per fer un exercici dels serveis ecosistèmics que ens aporten els espais lliures, com per detectar punts crítics, deficiències o fortaleses de l’espai, a tractar en la fase de propostes.

108

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

> Figura 31: Identificació col·lectiva del grau d’evasió del Parc. Font: Elaboració pròpia

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

109

aprofitament dels serveis ecosistèmics

creació d’espais per al coneixement Nom indicador:

contacte directe amb la natura Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Tractament d’informació

Es valora la possibilitat d’interacció amb la natura de l’espai a través de la quantificació de superfície verda accessible.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C3. Espais per al coneixement

JUSTIFICACIÓ Cada vegada més estudis demostren els beneficis de la natura i parlen de les conseqüències negatives derivades de la falta de contacte directe amb el medi natural (“Transtorn per déficir de Naturalesa”). Aquest transtorn, es relaciona amb que la Natura produeix un efecte “amortiguador” de l’estrès i es vincula amb quatre patologies: augment de la obesitat, malalties respiratòries, hiperactivitat i dèficit d’atenció i hipovitaminosis D ( Corraliza J.A., Collado S., 2016). Partint dels beneficis psíquics i físics que ens aporta el contacte amb la natura, es valora si existeixen espais que permeten el joc en contacte directe o indirecte amb la natura. És a dir, es pretén mesurar alguns dels beneficis culturals dels socio-ecosistema.

MÈTODE D’APLICACIÓ Ens fixem en la proporció d’elements vegetals front a elements antròpics, per analitzar la possibilitat d’interacció. A més, es valora l’existència d’equipaments que impossibiliten la relació directa amb el medi ambient (tanques, excrements canins, etc.). És important tindre en compte que l’espai lliure desitjat, hauria d’albergar altres éssers vius, per tant, no és sostenible la interacció directa amb la natura en un 100%, sinó que es requereix zones no accessibles per a l’ésser humà, per permetre l’alimentació, reproducció i refugi de la fauna. Es considera necessari establir com a mínim, un 30% de superfície restringida per als usuaris, front al 70% de superfície accessible. A més es defineixen en altres criteris que valora l’hàbitat per a altres espècies.

110

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

JR1. EL amb MOLT BAIXA relació amb el medi ambient: existeix 0-14% de superfície verda accessible per a l’usuari, ja siga per la falta d’elements vegetals o degut a l’existència de barreres. JR2. EL BAIXA relació amb el medi ambient: 14-28% JR3. EL amb MODERADA relació amb el medi ambient: 28-42%. JR4. EL amb ALTA relació amb el medi ambient: 42-50%. JR5. EL amb MOLT ALTA relació amb el medi ambient: 56-70%.

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Molt Baixa Baixa Moderada Alta Molt Alta

Actors:

Observació directa per l’equip tècnic i pregunta als participants del procés participatiu. Anàlisi informació amb Autocad

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Equip tècnic i participants del procés participatiu Resultats:

Informació obtinguda: L’espai lliure accessible (sense comptar la zona poliesportiva) compta amb un total de superfície enjardinada del 30%. D’aquesta superfície, tota es troba accessible l’usuari, ja que no existeixen normes que impedisquen accedir als parterres. No obstant es troben delimitats per barreres lineals de matoll Pittosporum. Encara que aquests estan clarejats (tant com pel pas del temps, com per deixar pas per la maquinaria i manteniment d’aquestes àrees per part dels jardiners), produeix un efecte barrera i de persuasió per a molts usuaris, i així ho han afirmat al llarg del procés participatiu.

Baixa relació amb el medi ambient

Resultats: D’aquesta manera, podem afirmar que es tracta d’un espai lliure amb baixa relació amb el medi ambient.

OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR En aquest cas, la valoració quantitativa d’aquest valor cultural manca de sentit. No obstant, es interessant analitzar quins elements exerceixen com a barrera i en quins espais de l’EL s’afavoreix el contacte directe amb la natura.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

111

aprofitament dels serveis ecosistèmics

purificació de l’aire Nom indicador:

espècies indicadores de la qualitat de l’aire (líquens) Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

S’estima la qualitat de l’aire de l’espai verd mitjançant la presència de bioindicadors.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C3. Purificació de l’aire

JUSTIFICACIÓ Com a mesura de qualitat de l’aire podem emprar la presència de bioindicadors, concretament els líquens. Aquests són organismes simbiòtics formats per l’associació de fongs i algues i són sensibles a la contaminació de l’aire. La presència, o no, de líquens a l’EL i el tipus, ens donarà certa informació sobre la qualitat de l’aire. Els podem buscar als troncs dels arbres, roques i murs.

MÈTODE D’APLICACIÓ Es procedeix a la búsqueda de líquens a l’espai lliure per part de l’equip tècnic i a la seua determinació.

112

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Molt Alta

Pa1. EL amb MOLT BAIXA purificació de l’aire per líquens: no trobem cap presència de líquens. Pa5. EL amb MOLT ALTA purificació de l’aire per líquens: trobem una altra quantitat de líquens altament desenvolupats.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic

Observació directa per l’equip tècnic.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Al Parc d’Orriols quasi no hem trobat presència de líquens. L’únic punt on s’han trobat és a la zona amb tanca del llac, junt a l’accés a la pèrgola. Es tracta de líquens crustacis molt poc desenvolupats. Un indicador que la contaminació de l’aire és mitjana, causat molt probablement a l’entorn urbà on s’hi troba i la proximitat a la Ronda Nord. La pressió d’usuaris del Parc també afecta a la presència de líquens, ja que tardem molt de temps en desenvoluparse. El punt on creixen és l’únic on la gent no s’hi pot seure.

Baixa purificació de l’aire

Resultats: La baixa proporció de líquens i estar poc desenvolupats, ens fa parlar d’un EL amb baixa purificació de l’aire per líquens.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

113

aprofitament dels serveis ecosistèmics

control dels serveis ecosistèmics Nom indicador:

control plagues urbanes

114

Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Es valora el control exercit sobre les plagues urbanes a partir de la seua existència, els nivells i els mecanismes de control posats en marxa.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C4. Control dels serveis ecosistèmics C4.1 Control d’espècies considerades com a plagues urbanes en benefici d’espècies de fauna útil

JUSTIFICACIÓ

Grau de valoració:

MÈTODE D’APLICACIÓ I GRAU DE VALORACIÓ

Molt Baixa Molt Alta

Cp1. EL amb MOLT BAIXA qualitat de control de plagues urbanes: Existeixen espècies plaga en nivells excessius, el que suposa un dany mediambiental i un risc per a la salut humana. Cp5. EL amb MOLT ALTA qualitat de control de plagues urbanes: No hi han evidències de plaga, bé perquè no trobem especies considerades plaga o perquè no s’assoleix el llindar per tal què es consideren plaga, ja que existeixen especies beneficioses que controlen la seua població (exemple: granotes, sargantanes o rates penades que s’alimenten dels mosquits), o bé existeix un control preventiu.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Equip tècnic i capatàs

Mitjançant pregunta directa al capatàs responsable i al responsable de gestió de l’espai. Corroboració mitjançant la visualització in situ de l’equip tècnic.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Existeixen distintes definicions de plagues urbanes, totes tenen com a denominador comú en què és un concepte antropocèntric, en la mesura que es considera a l’ésser humà com el factor central del sistema, és plaga allò que l’humà diu que és plaga. A més du implícit cert grau de nocivitat i és circumstancial perquè una espècie no és plaga, sinó que assoleix aquest estatus en situacions concretes. Un programa de control deu contemplar la correcta identificació de la plaga, el coneixement de la seua biologia, però a més encara un perfecte coneixement dels mètodes de control, avaluant els beneficis i riscos de cada mètode, tant al medi ambient com a l’ésser humà (Moreno Marí, J. et al. 2007).

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Hi ha un seguiment del mosquit tigre així com de rates que segons el gestor de l’OAM es troben correctament controlades, el primer mitjançant altes concentracions de clor on trobem infraestructures amb aigua (font i estany) i el segon amb substàncies hormonals en alguns arbres del parc. No obstant, no trobem massa espais reservats que actuïn de nínxols per a la fauna útil.

Moderat control de plagues urbanes

Resultats: Per tant podem afirmar es tracta d’un espai lliure amb moderat control de plagues urbanes.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

115

aprofitament dels serveis ecosistèmics

control dels serveis ecosistèmics Nom indicador:

control espècies tòxiques Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

L’objectiu del criteri és avaluar quines especies de flora poden causar un dany sobre les persones per la seua toxicitat.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C4. Control dels serveis ecosistèmics C4.2 Evitar plantació d’espècies tòxiques

JUSTIFICACIÓ

Grau de valoració: Molt Baixa Molt Alta

La definició del risc sorgeix de la combincació de la probabilitat de que es produïsca un esdeveniment i les seues conseqüències negatives. Els factors que composen són l’amenaça i la vulnerabilitat. L’amenaça és un fenomen, substància, activitat humana o condició perillosa que pot ocasionar la mort, lesions o altres impactes sobre la salut, entre d’altres. I es determina a partir de la intensitat i freqüència. Mentre que la vulnerabilitat es defineix com les característiques i circumstàncies de la comunitat que el fan susceptible als efectes danyins de l’amenaça. Per reduir el risc d’intoxicació de plantes amb parts tòxiques es pot reduir tant l’existència de l’amenaça (les plantes), com la vulnerabilitat, mitjançant campanyes i programes de comunicació ambiental.

MÈTODE D’APLICACIÓ Es parteix que si es redueix l’exposició a l’amenaça, sobretot entre la població menuda, es redueix la vulnerabilitat i en conseqüència, el risc. Es comptabilitza mitjançant l’observació visual el nombre d’individus d’espècies de toxicitat mitjana o elevada que son accessibles pels usuaris.

GRAU DE VALORACIÓ Ct1. EL amb MOLT BAIX control de plantes tòxiques. Existeixen plantes tòxiques i amb una alta exposició, incrementant-se el risc d’intoxicació. Ct5. EL amb MOLT ALT control de plantes tòxiques: Existeixen plantes tòxiques, però son difícilment accessibles per l’usuari o bé no existeix cap planta tòxica.

116

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Per reduir el risc d’intoxicació de plantes amb parts tòxiques es pot reduir tant l’existència de l’amenaça (les plantes), com la vulnerabilitat, mitjançant campanyes i programes de comunicació ambiental. -

Mètode d’aplicació: d’aplicació Es parteix que si es redueix l’exposició a l’amenaça, sobretot entre la població menuda, es redueix la vulnerabilitat i en conseqüència, el risc. Es comptabilitza mitjançant l’observació visual el nombre d’individus d’espècies de toxicitat mitjana o elevada que son accessibles pels usuaris.

FONTS D’INFORMACIÓ - Grau de valoració: I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Ct1. EL amb MOLT BAIX control de plantes tòxiques. Existeixen plantes tòxiques i amb una alta exposició, A partirincrementant-se d’entrevisteselirisc pregunta directa amb el responsable gestor de l’espai lliure. d’intoxicació. Ct5. EL amb MOLT ALT control de plantes tòxiques: Existeixen plantes tòxiques, però son difícilment accessibles per l’usuari o bé no existeix cap planta tòxica.

Equip tècnic i capatàs

Fonts d’informació i actors implicats: A partir d’entrevistes i pregunta directa amb el responsable gestor de l’espai lliure. RESULTATS PARC D’ORRIOLS - Resultats parc d’Orriols Informació obtinguda: Informació obtinguda: Es tracta d’un espai lliure amb presència de plantes tòxiques. Entre elles es troba el baladre (Nerium oleander), Es tracta d’un espai lliure amb presència de plantes tòxiques. Entre elles es troba el baladre (Nerium amb elevada toxicitat (escorça, fulles i flors són mortals a causa de la lelandrigenina).

oleander), amb elevada toxicitat (escorça, fulles i flors són mortals a causa de la lelandrigenina).

Resultats: Baix control de plantes tòxiques

AquestAquest es troba situat a la tanca perimetral i en l’àrea propera als jocs infantils, de manera que s’incrementa la es troba situat a la tanca perimetral i en l’àrea propera als jocs infantils, de manera que s’incrementa probabilitat de ser ingerida (l’exposició) i en conseqüència el risc d’intoxicació. Es considera que per estar situada la probabilitat de ser ingerida (l’exposició) i en conseqüència el risc d’intoxicació. Es considera que per estar dins desituada l’àreadins de de jocs infantils, presenta un alt risc. l’àrea de jocs infantils, presenta un alt risc. Exemplars tòxics

Total d’exemplars

Arbusts

721

Arbrat

621

> Taula 11: Nombre d’exemplars amb toxicitat al espai lliure. Font: Elaboració pròpia

Taula 10. Nombre d’exemplars amb toxicitat al espai lliure. Font: Elaboració pròpia. Resultat: Per tant, es tracta d’un espai lliure amb molt baix control de plantes tòxiques. Resultats: - Observacions sobre l’indicador: Per tant, es tracta d’un espai lliure ambquemolt baix veïns control de plantes tòxiques. Al llarg del procés participatiu s’observa els propis no consideren l’eliminació de plantes tòxiques si no que aposten per la informació ambiental. Es podria millorar l’indicador incorporant l’existència o no de campanyes o informació entorn a la toxicitat de les espècies de l’espai. Principi Jardineria Sostenible c. MÀXIM APROFITAMENT DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS QUE POT OFERIR L’EL C5. CONTROL DELS DESERVEIS ECOSISTÈMICS OBSERVACIONS SOBRE L’INDICADOR 5.3. Garantir una bona qualitat de l’aigua des del punt de vista sanitari. Nom indicador: Qualitatparticipatiu de l’aigua des del punt de vista sanitari Tipus d’indicador: d’indicador Al llarg del procés s’observa que els propis veïns noBàsic consideren l’eliminació de plantes tòxiques si no Definició de la l’indicador que-aposten per informació ambiental. Es podria millorar l’indicador incorporant l’existència o no de campanyes

o informació entorn a la toxicitat de les espècies de l’espai.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

117

aprofitament dels serveis ecosistèmics

control dels serveis ecosistèmics Nom indicador:

qualitat de l’aigua des del punt de vista sanitari Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

Es mesura la qualitat de l’aigua des del punt de vista sanitari a través de la posada en marxa de programes i mesures per evitar la contaminació de l’aigua.

Principi Jardineria Sostenible: C. Màxim aprofitament dels serveis ecosistèmics que pot oferir l’EL C4. Control dels serveis ecosistèmics C4.3 Garantir una bona qualitat de l’aigua des del punt de vista sanitari.

JUSTIFICACIÓ En les aigües estancades existeix el risc de proliferació de plagues urbanes, com ara larves de mosquits o la contaminació de l’aigua per el bacteri L. pneumophila, amb el conseqüent risc per als ciutadans de contraure legionelosis per l’aspiració d’aquesta aigua. Per això, als espais públics existeixen programes de control que minimitzen la proliferació del bacteri. Per tant, són necessaris programes de control per evitar aquests deserveis ecosistèmics relacionats amb medis aquàtics.

MÈTODE D’APLICACIÓ pregunta

118

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Amb control Sense control

Cal1. EL AMB control de la contaminació de l’aigua per bacteris: existeixen mesures per evitar la proliferació de la contaminació de l’aigua. Cal2.EL SENSE control de la contaminació de l’aigua per bacteris: no existeix cap mesura ni control que evite la contaminació de l’aigua per bacteries.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS A partir d’entrevistes i pregunta directa amb el responsable gestor de l’espai lliure.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: L’espai lliure no presenta contaminació del bacteri, ja que existeix un seguiment, control i anàlisis de la qualitat de les aigües de l’estanc i de les dues masses d’aigua.

Actors: Equip tècnic i capatàs

Resultats: Moderat control de plagues urbanes

Resultats: Per tant, es tracta d’un espai lliure amb un control de la contaminació de l’aigua per bacteris.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

119

empoderament ciutadà i ús responsable

participació activa i sistema de governança obert Nom indicador:

grau de participació Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència de canals de participació definits a través d’aquells sigui possible incidir sobre la gestió i futur de l’espai. 2. Identificació dels aspectes concrets del projecte en els que poden comprovar-se la influència de la ciutadania.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D1. Particiàció activa i sistema de governança obert D1.1 Participació activa en la gestió de l’espai

JUSTIFICACIÓ La participació activa de la ciutadania, entesa holísticament des de els principis de la justícia social, és un pilar fonamental per a la consecució de la integració social, de projectes sostenibles i que responguin a les necessitats de cada territori. A més, si es tracta d’un espai físic com és el cas, anirà en pro d’avivar un sentiment de pertinència i de corresponsabilitat social cap a l’espai dissenyat, el què incrementarà el seu potencial transformador.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Considera que qualsevol persona pot participar de forma activa en condicions d’equitat en processos de presa de decisions sobre el parc?

120

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

1. No existeix 5. Existeixen canals de participació que permeten la influència real de la ciudadania.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Pregunta al grup motor i entrevista actors socials (A.VV., usuaris del parc, etc.).

Grup motor i actors cosials

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Durant el desenvolupament d’aquest treball no s’ha observat en el parc ningun canal de participació, a excepció del mateix projecte. Però durant una entrevista a la presidenta de l’A.VV. de Orriols-Rascanya, va afirmar que durant la construcció del parc es va tindre en compte l’opinió dels veïns i es va treballar amb ells en el disseny:

No existeixen canals de participació

“ Nosotros convocabámos los sábados por la mañana, con papel continuo, mesas y sillas y nos poníamos a trabajar. Desde asuntos más generales hasta ir afinándose. Podías escribir: qué quieres y qué necesitas. Dibujar, nosotros dábamos modelos de árboles. Fueron un total de cuatro sábados. Hicimos varias propuestas y las llevábamos con una pancarta a distintos plenos del Ayuntamiento. Llevábamos únicamente esbozos como pancarta.” Resultats: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

121

empoderament ciutadà i ús responsable

participació activa i sistema de governança obert Nom indicador:

interacció i construcció en comú Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència de canals de participació que garantixen la col·laboració mútua de tots els actors implicats en la gestió de l’espai com comissions de treball, el consell d’associacions o la plataforma web.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D1. Particiàció activa i sistema de governança obert D1.2 Mecanismes de construcció col·lectiva que garantitzen la interacció

JUSTIFICACIÓ Garantir una gestió participada de l’espai que integri la col·laboració i la interacció de tots els actors implicats en la construcció d ela ciutat - Administració, tècnics, ciutadans i agents econòmics- és fonamental per generar una ciutat socialment més sostenible. És necessari la creació d’espais participatius on es consolidin xarxes al territori que permetin aprofitar tots els recursos i respondre a les necessitats dels ciutadans evitant consolidar situacions de desigualtat i exclusió.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Existeixen mecanismes que permeten una construcció col·lectiva de l’espai i que garanteixen la interacció dels diferents actors socials?

Grau de valoració: Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

122

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ 1. No existeix 5. Existeixen canals de participació que permeten la interacció entre els diferents actors en condicions d’equitat.

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Pregunta al grup motor i observació directa per l’equip tècnic.

Grup motor i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Durant el desenvolupament d’aquest treball no s’ha observat cap espai de participació que permeti la interacció entre els diferents actors en condicions d’equitat.

No existeixen canals de participació

Resultats: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

123

empoderament ciutadà i ús responsable

participació activa i sistema de governança obert Nom indicador:

transparència Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència d’estratègies de producció i difusió de la informació relativa al projecte o a la gestió de l’espai. 2. Existència de canals d’informació de lliure i fàcil accés. 3. Producció d’informació suficient i comprensible per als diferents actors socials.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D1. Particiàció activa i sistema de governança obert D1.3 Accessibilitat i facilitat a la informació

JUSTIFICACIÓ Per promoure l’apoderament ciutadà és imprescindible que tots els actors socials puguin accedir a la informació relativa al projecte o a la gestió de l’espai d’una manera fàcil, còmoda i comprensible. Únicament podrà haver-hi una participació plena i conscient si tots els ciutadans tenen accés a la mateixa informació en igualtat de condicions i això suposa superar moltes desigualtats de partida implícites en la nostra societat, com per exemple la bretxa digital.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: La informació és suficient, de lliure accés i facilita qualsevol persona pugui participar en la gestió de l’espai en qualsevol moment?

124

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

1. No existeixen 5. Existeixen estratègies de producció i difusió de la informació i aquesta és suficient, de lliure accés i comprensible.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Observació directa per l’equip tècnic i pregunta al grup motor.

Grup motor i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: L’estratègia que més facilitaria l’accés a la informació per als usuaris del parc, seria que aquesta estigués exposada al mateix parc o hi hagués un espai on poden sol·licitar-la. Açò no succeeix. Ni tan sols existeixen dinàmiques de comunicació ambiental o d’educació ambiental promogudes per aquest espai. Bé és cert que a la pàgina web de l’Ajuntament i des d’entitats com la OAM, es pot accedir a algunes dades bàsiques sobre el parc. En concret, a la relació de l’arbrat i a un xicotet estudi sobre l’accessibilitat del mateix. Aquesta informació és de fàcil comprensió i encara que de lliure accés, és limitada per disposar-se únicament online, així com insuficient.

No existeixen estrategies

Resultats: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

125

empoderament ciutadà i ús responsable

participació activa i sistema de governança obert Nom indicador:

rendició de comptes Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència de processos de planificació i gestió de la rendició de comptes. 2. Producció i difusió d’informació de qualitat (comprensible i comprovable). 3. Elecció de la informació sobre la qual es rendeixen comptes de forma col·laborativa. 4. Existència d’un procés d’avaluació de la rendició de comptes.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D1. Particiàció activa i sistema de governança obert D1.4 Rendició de comptes

JUSTIFICACIÓ A més i en relació a l’anterior, no és suficient amb poder tenir accés lliure a la informació i que aquesta sigui suficient i comprensible sinó que les dades que s’ofereixen han de ser fàcilment comprovables i s’han de justificar les decisions públiques preses amb regularitat. D’altra banda, és important que el fet de sobre quines decisions es rendeixen comptes -així com tota la informació mostrada- siguin acordades col·laborativament, o en defecte es redeixin comptes de la totalitat de les decisions -qüestió molt complicada-.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Les dades són de lliure accés i fàcilment comprovables, s’expliquen públicament amb regularitat i es millora contínuament l’estratègia de difusió?

126

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No existeixen processos de planificació i gestió de la rendició de comptes 5. Existeixen processos de planificació i gestió de la rendició de comptes, la informació difosa és de qualitat, es tria col·laborativament la informació mostrada i a més, existeix un procés continu d’avaluació de la rendició de comptes. .

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. ) Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Organisme gestor de l’espai i equip tècnic

Observació directa per l’equip tècnic, pregunta al grup motor i a l’organisme gestor de l’espai.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Pel que s’ha comprovat, l’organisme encarregat íntegrament de la gestió del Parc d’Orriols, la OAM -Organisme Autònom Municipal Parc i Jardins Singulars i Escola Municipal de Jardineria i Paisatge- no té cap estratègia de rendició de comptes, almenys que pugui ser consultada de lliure accés.

No existeixen processos de rendició de comptes

Resultats: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

127

empoderament ciutadà i ús responsable

participació activa i sistema de governança obert Nom indicador:

corresponsabilitats adquirides Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència de graus de coresponsabilitat que tot actor social estigui interessat pugui adquirir. 2. Existència d’un mecanisme que permeti acordar col·laborativament entre els diferents actors involucrats, diversos graus de coresponsabilitat i compromís quant a l’espai i la seua gestió. 3. Revisió periòdica de compromisos i coresponsabilitats sobre la base de els necessitats canviants dels actors socials.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D1. Particiàció activa i sistema de governança obert D1.5 Corresponsabilitats adquirides

JUSTIFICACIÓ La coresponsabilitat adquirida pels diferents actors socials sobre la base del seu compromís amb l’espai lliure i la manera en què aquesta s’estableix o es reparteix entre les persones involucrades és un aspecte fonamental per garantir un sistema obert que potencii la participació activa dels ciutadans en el disseny i la gestió de l’espai. No per existir menys diferències entre les coresponsabilitats adquirides quant a l’espai, es combatran de manera més eficaç les desigualtats socials existents entre els usuaris. Sinó que, sobre la base de les diferències existents, establir aquestes coresponsabilitats de forma col·laborativa potenciarà un espai més just que igualment avivi el sentit de pertinença cap al lloc.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: S’ha establert de forma col·laborativa un marc que reguli diferents graus de coresponsabilitat a través dels quals tot actor que vulgui pugui adquirir un compromís amb l’espai?

128

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No existeixen graus de coresponsabilitat en els quals els diferents actors socials estiguin involucrats. 5. Existeixen graus de coresponsabilitat en la qual els actors socials estan involucrats, s’han acordat col·laborativament i es revisen periòdicament.

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. ) Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Grup motor i equip tècnic

Pregunta al grup motor i observació directa per l’equip tècnic.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Durant el desenvolupament d’aquest treball no s’ha observat al parc cap grau de coresponsabilitat compartida entre els diferents actors socials presents al parc respecte a la seua gestió. És cert que durant la fase de disseny del mateix va haver-hi certa implicació de la ciutadania però aquesta no es va canalitzar cap a una adquisició de coresponsabilitats en la gestió del parc per part dels actors que van participar.

No existeixen graus de corresponsabilitats

Resultats: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

129

empoderament ciutadà i ús responsable

impacte social Nom indicador:

inclusivitat i equitat Tipus d’indicador: Bàsic

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D2. Impacte social D2.1 Inclusivitat i equitat

Grau de valoració:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR 1. Existència de varietat d’usos 2. Compliment dels requeriments d’accessibilitat 3. Heterogeneïtat d’habitants en el seu ús diari JUSTIFICACIÓ En espais d’una grandària considerable és interessant l’existència de varietats d’usos i d’espais especialitzats, de manera que queden les necessitats ciutadanes assolides. La societat és molt heterogènia i els espais lliures de la ciutat deuen permetre que qualsevol grup de persones puguen desenvolupar les seues capacitats i les seues inquietuds sempre que això no coarte els d’altres. Per altra banda, és important posar l’accent en l’ús de l’espai per part de les persones amb discapacitat ja que “ conformen un grup vulnerable i nombrós, al que el mode en que s’estructura i funciona la societat ha mantingut habitualment en conegudes condicions d’exclusió. Aquest fet ha comportat la restricció dels seus drets bàsics i llibertats condicionant o obstaculitzant el seu desenvolupament personal, així com el gaudi dels seus drets bàsics i recursos i serveis disponibles per a tota la població i la possibilitat de contribuir amb les seues capacitats al progrés de la societat” (RD Nº 12632, 2013). Per tant, l’accessibilitat als espais lliures es converteix en un pilar fonamental per assolir la igualtat d’oportunitats i l’equitat. MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Considera que l’espai permet la integració de tota la comunitat local, adaptant-se als diferents tipus de necessitats - respecte a usos, accessibilitat, etc.-?

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

GRAU DE VALORACIÓ 1. No 5. Sí, respon a l’heterogeneïtat de necessitats existents en la comunitat local

Actors: Grup motor i equip tècnic

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Observació directa per part de l’equip tècnic i pregunta al grup motor.

Resultats: 3

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: Caracterització d’usuaris: - Dies laborables amb col·legi: als matins més tranquils, pràcticament cada dia, el col·legi Mercerator va a fer gimnàstica i l’esbarjo, a la vesprada acudeixen molts xiquets amb mares/pares/iaios i molta gent gran. - Dissabtes i festius: gent amb gossos, gent gran, pocs xiquets i pares.

130

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

- Mesos de vacances: gent amb gossos, gent gran, menys xiquets i pares que a l’eixida del col·legi. Generalment, a la zona infantil trobem xiquets amb pares o amb els avis, mentre que a la zona botànica i passejos en creu gossos i amos, així com grups de gent gran. Pel roserar no trobem pràcticament ningú, a excepció dels espais circulars i amb banc que tenen en la part central un ficus i que dóna certa tranquil·litat i intimitat, usada per parelles, joves i adults. A la zona dels passejos i rodejant l’estany els usuaris es composen per adults solitaris, gent gran, pares i mares. L’estany i templet es troba freqüentat per xiquets, pares i mares, que exploren i juguen a pescar dins l’aigua. La gent gran se sol concentrar a prop de la porta que comunica amb l’estadi de futbol. A més, també és típic trobar-se a gent adulta recorrent el perímetre del parc mentre fa footing. Diversitat d’usos planificats i serveis: En la planificació inicial de l’espai destaca una àrea pensada íntegrament pels xiquets, el parc infantil. Que a més, està rodejat per bancs perquè els pares i mares puguen asseure’s sense perdre el contacte visual. Tanmateix, el mobiliari infantil triat és prou limitat pel que fa al desenvolupament cognitiu dels xiquets i la interacció amb l’espai verd. En paraules d’alguns usuaris, aquest parc infantil podria estar situat en qualsevol part de la ciutat i seria igual. Per altra part, existeix el quadrant destinat a les activitats esportives malgrat que amb el temps haja estat regulat el seu accés. També estava previst que es poguera fer ús d’un petit quiosc i que es poguera utilitzar el templet com a espai per a actuacions musicals. A banda d’això, la resta del parc en el moment de la seua construcció no defineix altres usos més que el d’asseure’s al mobiliari disposat i el de passejar pels itineraris definits. Accessibilitat1 Pel que respecta a l’accessibilitat del parc les dificultats es troben en els desnivells artificials i en la col·locació del mobiliari urbà. - Aparcament: Existeix 1 plaça reservada en C/San Vicente Paül (enfront del poliesportiu) i 1 plaça reservada en C/ Santiago Rossinyol – Arq. Rodríguez. - Accés: El sis accessos dels quals disposa el parc es pot considerar que no estan adaptats perquè no situa la informació i els cartells entre 1,20 i 1,70 d’altura, no hi ha formats diferents de l’escrit i no s’exposen plans tàctils per persones invidents. - Circulació horitzontal: En els itineraris existents dins del parc hi ha una zona situada en el cantó del C/Santiago Rossinyol amb el C/Santa Genoveva amb desnivells i ressalts salvat per rampes amb pendent del 3% i escales de 3 esglaons. Per altra banda, l’accés al templet tampoc està adaptat, ja que es fa per una rampa de pendent superior al 12%, la qual no té rastell perimetral d’altura major o igual a 5 cm, passamans i banda indicadora d’avís en embarcament i desembarcament. Mobiliari: - El model de fonts que hi ha al parc no es poden considerar accessibles per impedir, entre altres deficiències, l’aproximació a persones amb cadira de rodes. - Els bancs tampoc estan adaptats, ja que el model utilitzat en tot el parc no disposa de reposa-braços a un costat i no arriben a terra per la qual cosa no poden ser detectats amb facilitat per persones invidents. - Parc infantil: L’àrea està rodejada per un rastell perimetral perquè limita el seu accés perquè no existeix un altre itinerari accessible.

Informació extreta -per després ser revisada- de MARTÍNEZ, FJ. y PAJARES, B., 2014: Avaluació de l’accessibilitat en els parcs públics de la ciutat de València. València: Universitat Politècnica de València. 1

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 3 CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

131

empoderament ciutadà i ús responsable

impacte social Nom indicador:

lloc de trobada i socialització Tipus d’indicador: Bàsic

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D2. Impacte social D2.2 Serveis, disposició de mobiliari: afavorir relacions de comunicació entre distints grups d’edat.

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR 1. Existència dels serveis bàsics requerits per a l’ús per part dels diferents usuaris 2. Disseny i disposició del mobiliari que potencii la socialització entre els diferents tipus d’usuaris 3. Mecanismes que faciliten l’organització col·lectiva (facilitats per al seu ús, llocs d’informació per a això)

JUSTIFICACIÓ Els espais lliures són uns dels llocs que més contribueix a l’equilibri ambiental, però també al social d’una ciutat (López Medina P, 2008). Amb la cada vegada més, terciarització i privatització de l’espai públic, els espais lliures com els parcs són llocs privilegiats on reproduir les dinàmiques de sociabilitat comunitària. Tanmateix, es poden donar situacions que dificulten açò. El disseny, la disposició del mobiliari, les infraestructures i els serveis contribueixen a la socialització i les relacions de comunicació entre els distints grups d’edat. Igualment com a espai públic ha de disposar d’equipaments adequats que donen suport físic a les activitats i programes d’ús públic.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Considera que l’espai respon a les necessitats requerides per als seus usos així com convida a la socialització afavorint relacions de comunicació entre diferents grups socials? Grau de valoració: Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. ) Actors: Grup motor i equip tècnic

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Pregunta al grup motor, entrevistes i enquestes als propietaris de gossos i al capatàs responsable.

Resultats:

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: L’espai no contribueix massa a la capacitat d’organització col·lectiva, per exemple no existeixen espais de referència físics on poder conèixer les activitats organitzades pel barri (panell d’anuncis). Per altre costat, sí que s’han reunit col·lectius (A.VV. d’Orriols-Rascanya, 15M, etc.) per desenvolupar assemblees.

132

GRAU DE VALORACIÓ 1. No 5. Sí, respon a les necessitats requerides del seu ús així com convida a la socialització afavorint relacions de comunicació entre diferents grups socials.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

No obstant això, existeixen traves administratives per desenvolupar activitats en el parc, organitzades normalment per associacions, que en més d’una ocasió han impedit la consecució de les mateixes (exemple: mercat quiosc organitzat per l’A.VV. d’Orriols-Rascanya el juny del 2016). Al marge dels serveis que com a parc de tals dimensions ofereix (recreació, oci i esplai), el Parc d’Orriols és definit pels usuaris com un espai amb carències de serveis públics. En concret, es destaquen principalment dues qüestions. La primera, l’absència de banys públics oberts als usuaris del parc. La segona, el cessament del lliure accés als equipaments esportius del parc. També, alguns usuaris destaquen la manca de personal gestionant contínuament l’espai. Per exemple, algú a qui dirigir-se si n’hi ha una ruptura del mobiliari. Encara que s’utilitza la figura del jardiner o del capatàs per catalitzar les demandes o els dubtes -inclús per demanar informació sobre les espècies arbòries-, no es troben constantment al parc. D’altra banda, encara que amb el temps s’ha establert adjacent al parc una zona pels gossos, els usuaris destaquen la seua precarietat. És un espai petit, amb una proporció molt limitada i mancat d’atractiu com a zona d’estança per als propietaris dels gossos. Un espai que res té a veure amb el caràcter del parc. Després d’enquestar a una mostra de 30 usuaris amb gossos, s’obtenen les següents principals conclusions: Es podria afirmar que dos de cada tres usuaris del Parc amb gossos el visiten cada dia i pràcticament tots (99%) són veïns del barri. Tot i tenir altres espais oberts propers al seu domicili, el 66% opta per aquest espai, perquè dels enquestats, un 75% no té altres espais verds propers. Dels enquestats, un 99% coneix les zones habilitades per als gossos i dos de cada tres el porten solt i no utilitzen la zona habilitada per als animals. Entre els motius pels quals no fan servir aquesta zona, està la seua reduïda grandària (56.6%), la presència de gossos de gran grandària o perillosos (argument emprat per un de cada tres enquestats) i la brutícia o manca d’implementació de mesures higièniques (quasi un 50% dels enquestats indiquen aquest argument). Per tant, ens trobem amb uns usuaris amb gossos que visiten l’espai per no disposar d’altres zones verdes tan extenses properes al seu domicili, que no fan servir la zona delimitada per a aquests animals pel seu reduïda grandària i els problemes higiènics i de convivència entre animals de diferent mida que s’hi deriven. Per altra banda, alguns usuaris destaquen la manca de més fonts d’aigua potable i l’absència de jocs infantils per a xiquets de 0 a 3 anys i para infants amb diversitat funcional. Pel que fa al mobiliari urbà de què està dotat el parc, trobem: bancs, papereres, fanals i una font d’aigua potable. Alguns usuaris destaquen la manca de grups de bancs que per la relació generada per la seua col·locació fomenten la socialització. Per altra banda, les visuals des dels mateixos no sempre ofereixen l’aïllament i la tranquil·litat dins de l’espai verd, ja que és pràcticament impossible perdre les vistes -i el soroll- de la ciutat per la configuració el parc. Respecte als fanals, alguns es perden entre les copes dels arbres, segons alguns entrevistats. Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 2 CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

133

empoderament ciutadà i ús responsable

impacte social Nom indicador:

desenvolupament cognitiu i recreacional Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència de programes o activitats que treballen aspectes com la memòria, l’atenció, el llenguatge, percepció, la solució de problemes o intel·ligència i la planificació (cognitiu). 2. Existència de programes o activitats que treballen valors de convivència. 3. Existència d’estímuls que desperten i facin treballar els 5 sentits. 4. Multifuncionalitat.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D2. Impacte social D2.3 Desenvolupament cognitiu i recreacional

JUSTIFICACIÓ Els espais lliures també presenten un valor social i cultural en la mesura que permeten el desenvolupament cognitiu i recreacional dels ciutadans. En especial a la infància, “el joc és l’activitat que dóna sentit a allò que emprèn i és reconegut com el factor de major influència per aconseguir el seu desenvolupament integral” (Guillén, 1999).

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Considera que el disseny i la gestió de l’espai -desenvolupament d’activitats i programes- són estimulants i permeten treballar diferents aspectes psicosocials?

134

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

1. No 5. Sí, l’espai és estimulant i permet treballar diferents aspectes psicosocials.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Pregunta al grup motor i observació directa de l’equip tècnic.

Grup motor i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: A l’espai no s’han trobats programes, activitats o elements que promoguen el desenvolupament cognitiu i recreacional com es defineix a l’indicador o que permeten la multifucionalitat. Ni tan sols l’elecció i la disposició de la vegetació desenvolupa aquests aspectes.

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

135

empoderament ciutadà i ús responsable

impacte social Nom indicador:

presa de consciència Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència d’estratègies i ferramentes (programes, monitors, guies intèrprets, etc.) destinats a la presa de consciència sobre problemes de caràcter aliens a l’ambiental. 2. Existència d’estratègies i ferramentes (programes, monitors, guies intèrprets, etc.) d’educació ambiental. 3. Públic destinatari de les estratègies i ferramentes existents. 4. Existència d’un procés d’avaluació i millora d’estratègies destinades a la presa de consciència dels ciutadans.

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D2. Impacte social D2.4 Presa de consciència

JUSTIFICACIÓ Si volem conformar espais sostenibles des d’una perspectiva integral és necessari avançar en un procés de transformació i canvi cultural en el menor temps possible, però concebut com a estratègia a llarg termini. I açò serà possible si es treballa des de la presa de consciència dels problemes de caràcter social, ambiental i econòmic i s’enfoca cap a la recerca de solucions. En el cas dels espais lliures es considera que aquest tipus d’estratègia deuen fer especial recalcament en els problemes de caràcter ambiental i per tant, en l’educació ambiental.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Es realitzen programes d’educació ambiental o d’altre tipus dirigides a que la ciutadania adquireixi un coneixement real de situacions problemàtiques i dispose de ferramentes per a generar un canvi a llarg termini en les formes de vida actuals?

136

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No, no existeixen estratègies i ferramentes destinades a la presa de consciència sobre problemes existents (poden haver estratègies de comunicació o inclús d’interpretació però no d’educació). 5. Sí, existeixen programes d’educació social i ambiental adequats i interessants per als diferents sectors de població.

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

Actors:

Observació directa per part de l’equip tècnic, pregunta al grup motor i entrevista al responsable gestor de l’espai i al capatàs responsable.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Grup motor i equip tècnic

Resultats:

Informació obtinguda: En el Parc d’Orriols no es percep cap tipus d’estratègia d’educació ambiental. És cert que el capatàs proporciona informació sobre el mateix -inclosa de caràcter ambiental- si els usuaris ho sol·liciten però no existeix realment una estratègia de pressa de consciència amb visites a produir un canvi social durador.

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

137

empoderament ciutadà i ús responsable

repercussió en el territori Nom indicador:

contextualització i potenciació de l’espai local Tipus d’indicador: Bàsic

Principi Jardineria Sostenible: D. Potenciar l’empoderament ciutadà i ús responsable D3.Repercussió en el territori. Fomentar una relació proactiva de l’espai amb el entorn urbà. D3.1 Repercussió en el territori

Grau de valoració: Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR 1. Existència de característiques de disseny que posen en valor la preexistència o els valors del lloc 2. Existència de característiques de gestió que posen en valor la preexistència o els valor del lloc

JUSTIFICACIÓ La ciutat és un palimpsest on se superposen diferents capes que són testimoniatge de la relació de l’ésser humà amb el territori. En el context de la globalització actual, és important aprofitar i realçar el patrimoni cultural i els recursos locals amb la finalitat de mantenir la memòria dels llocs, no oblidar els coneixements adquirits en el passat -en aquest pas per què respecta a la relació amb el medi- i optimitzar els recursos existents al territori.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: Considera que l’espai verd potencia els valors històrics, culturals o amb cert arrelament per a la població existent en la zona?

GRAU DE VALORACIÓ 1. No 5. Potencia valors històrics, culturals o amb cert arrelament

Actors: Grup motor i equip tècnic

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS Observació directa per part de l’equip tècnic, recerca cartogràfica plànols del barri i pregunta al grup motor.

Resultats: 1

RESULTATS PARC D’ORRIOLS Informació obtinguda: Es tracta d’un espai amb baixa conservació d’identitat, ja que no conserva ni reforça la sensació de pertinença i identitat al lloc on pertany. Amb anterioritat a l’espai lliure, la zona albergava i estava envoltada de parcel·les d’horta, séquies i aljubs, elements que no es fan referència ni són visibles. Inclús hi ha un ramal de sèquia que travessa l’espai lliure i es troba soterrat, a la zona del roserar concretament (Figura 32). A més, l’espai analitzat presenta una baixa identitat pròpia o singularitat, ja que és tracta d’un jardí clònic a altres jardins

138

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

formals, sense cap element que destaque sobre la resta d’espais lliures amb aquestes característiques. Tampoc és recognoscible per al seu nom perquè no existeixen no existir elements que destaquen. A través de la Cartoteca de la Facultat de Geografia i Història, s’ha obtingut una ortofoto del barri d’Orriols prèvia a la construcció del parc, al 1997, on s’observen parcel·les d’horta al parc i al seu voltant. Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1 > Figura 32: Plànol séquia de Rascanya i els seus ramals. Font: Revisió simplificada del Pla General de València. Catàleg de bèns i espais protegists de naturaleza rural. Ajuntament de València

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

139

empoderament ciutadà i ús responsable

repercussió en el territori Nom indicador:

mobilitat sostenible Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Proximitat de xarxes de transport alternatives al automòbil privat. 2. Incorporació en les seues rodalies de serveis que permeten arribar a mitjans de transport sostenibles (aparcabicis, carrils bici o ciclocarrils, parades de transport públic, etc.). 3. Posada en valor de itineraris de vianants existens en el barri 4. Accesibilitat per a persones amb mobilitat reduida.

JUSTIFICACIÓ Degut als forts impactes socials, econòmics i mediambientals derivats de l’ús intensiu dels vehicles a motor, és necessari promoure altres sistemes de mobilitat més respectuosos en el territori. Els espais lliures de la ciutat han de facilitar i potenciar tant l’ús del transport públic com la bicicleta i els itineraris per a vianants.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: L’espai potencia allò que vostè considera un model de mobilitat més respectuós amb el medi ambient i les persones?

140

Grau de valoració:

GRAU DE VALORACIÓ

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

1. No 5. Potencia un model de ciutat sostenible perquè incorpora serveis propis que permeten arribar en mitjans de transport sostenibles, realça itineraris per a vianants dins del barri o dona continuïtat a carrils bici i permet l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Grup motor i equip tècnic

Fitxa del parc a la pàgina web de l’Ajuntament, corroboració per l’equip tècnic i pregunta al grup motor.

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Per accedir a l’espai es disposa d’autobús. Línies 11, 12 i 70. Així com metro, estació de Machado (línia 3) i tràmvia (línia 6, parada d’Orriols).

Per altra banda, a l’espai lliure trobem un total de 10 places d’aparcament de bicicleta, que es troben en dos dels accessos, en els punts cardinals W i S. Així com de dos carrils bici que el connecten amb el barri i altre malament connectat amb el carrer Alfahuir. Mentre que d’aparcaments per al vehicle privat trobem places en el carrer San Vicent Paül, altra línia en el carrer Santiago Rusiñol-Arquitecte Rodríguez. I altra en el Carrer Montilla de Palancar. És a dir, en 3 punts cardinals, W, N i S. Tres places són reservades per a persones amb discapacitat i es troben correctament senyalitzats. En relació a l’espai exclusiu per a vianants trobem les voreres que rodegen a l’espai lliure, no trobem cap peatonalització. Els itineraris principals propers a l’espai lliure i que uneixen amb els accessos de l’espai lliure, son de materials durs, paviment empedrat. Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 3

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

141

empoderament ciutadà i ús responsable

repercussió en el territori Nom indicador:

sobirania alimentaria Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència d’horts urbans 2. Promoció d’activitats o programes d’educació ambiental al voltant de la sobirania alimentaria.

JUSTIFICACIÓ “La producció d’aliments procedent de l’agricultura urbana pot exercir un paper important per a la seguretat alimentaria, especialment durant les crisis econòmiques i polítiques” (Gómez-Baggethun E. et al., p.5. 2013). En espais lliures, la creació d’un espai lliure tindrà una funció de resiliència en funció de la seua grandària, però sobretot com a eina d’inclusió social, d’educació ambiental i agroalimentària. A més de tindre un valor social (incrementa la cohesió social del barri) i cultural, ja que els jardins històrics valencians estaven composats per horts, entre d’altres elements.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: L’espai aprofita els recursos naturals o fomenta activitats que potencien un model de Sobirania Alimentària?

142

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No 5. Sí, aprofita els recursos comestibles de l’espai i fomenta activitats que potencien un model de Sobirania Alimentària.

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. ) Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Grup motor i equip tècnic

Observació directa per part de l’equip tècnic, entrevista al capatàs responsable i pregunta al grup motor.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: A l’espai analitzat no existeix cap hort urbà ni activitats o programes d’educació ambiental al volant de la Sobirania Alimentària.

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

143

empoderament ciutadà i ús responsable

repercussió en el territori Nom indicador:

formació de xarxes Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Existència d’una xarxa programada entre espais verds de la ciutat - entre les quals hi hagi l’espai- que promoguin activitats conjuntes així com aprofite recursos. 2. Existència d’una xarxa entre iniciatives o equipaments de barri o locals -entre les quals es trobe l’espai- que promoguin activitats conjuntes així com aprofite recursos.

JUSTIFICACIÓ Els espais verds són escenaris idonis per a realitzar activitats a l’aire lliure per la seua proximitat i els recursos dels quals disposa. Una xarxa que coordinara activitats entre els espais verds de la ciutat permetria aprofitar sinergies. Com és el cas d’algunes ciutats com Madrid, que a través de la xarxa coordinen un programa “Hàbitat Madrid, programa de actividades ambientales” per a la realització d’itineraris, tallers i altres activitats als espais verds de la ciutat.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: L’espai entra en contacte amb altres espais verds o altres iniciatives o equipaments fomentant possibles sinèrgies -aprofitament de recursos i energies- que es pogueren donar?

144

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No 5. Sí, tant amb espais lliurescom iniciatives i equipaments del barri

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Actors:

Pregunta al grup motor, entrevista al capatàs responsable i gestor del parc així com als col·lectius usuaris.

Grup motor i equip tècnic

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: A partir de l’observació directa i l’entrevista al professorat d’escoles properes es conclou que l’espai verd és utilitzat pels escolars d’aquest centre per a la realització d’activitats d’educació física així com d’espai d’esbarjo. No obstant, no existeix ninguna coordinació ni sinergia amb altres organismes, centres o espais verds, ni amb l’organisme que gestiona l’espai.

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

145

empoderament ciutadà i ús responsable

repercussió en el territori Nom indicador:

economia col·laborativa Tipus d’indicador:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Bàsic

1. Promoció d’iniciatives que aprofiten i intercanvien recursos, habilitats o béns usant formes alternatives a la monetària. 2. Existència d’una xarxa local d’intercanvi de recursos, habilitats o béns usant formes alternatives a la monetària a què l’espai pertany.

JUSTIFICACIÓ Els recursos com els sabers, serveis ambientals, etc. són ignorats freqüentment per l’economia formal. Iniciatives com la moneda social o el banc del temps permeten realitzar activitats que beneficien a tota la comunitat en un barri, poden dinamitzar l’economia i crear benestar social. Els espais lliures són llocs propicis en la ciutat per promoure aquest tipus d’iniciatives per les seus característiques.

MÈTODE D’APLICACIÓ Pregunta: L’espai facilita i impulsa l’intercanvi de recursos, habilitats, béns, etc. usant altres formes alternatives a la monetària (bancs de temps, monedes socials, etc.)?

146

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GRAU DE VALORACIÓ

Grau de valoració:

1. No 5. L’espai facilita i impulsa l’intercanvi de recursos, habilitats, béns usant altres formes alternatives a la monetària.

Escala Likert (d’1 a 5, on 1 és el valor mínim, o menys desitjable, i 5 és el valor màxim o més idoni. )

Actors:

FONTS D’INFORMACIÓ I ACTORS IMPLICATS

Grup motor i equip tècnic

Pregunta al grup motor, entrevista al capatàs responsable i gestor del parc així com als col·lectius usuaris.

RESULTATS PARC D’ORRIOLS

Resultats:

Informació obtinguda: Al barri s’ha promogut una moneda social des de la Conselleria d’Innovació i la Fundació InnDEA als fons europeus Feder per a revitalitzar l’economia del barri. No obstant, en l’espai concret estudiat no existeixen iniciatives d’aquest tipus, per tant tampoc existeix una xarxa local.

Resultat: Avaluació consensuada amb el Grup Motor: 1

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

147

REPRESENTACIÓ DELS RESULTATS DEL DIAGNÒSTIC Després de realizar el diagnòstic col•laboratiu amb el càlcul dels indicadors i criteris definits, es procedeix a la representació dels resultats en un gràfic de roseta. En general, totes les àrees estudiades d’acord amb els principis de jardineria ecològica presenten grans carències. Els valors dels indicadors són baixos i amb freqüència, pròxims al nucli (valors igual o inferiors al 20%). En relació a l’objectiu d’optimització dels recursos de l’espai, cal destacar l’escassa optimització de l’aigua de pluja a causa del disseny del parterre i a l’escassa superfície permeable. Respecte a l’optimització del reg, cal destacar el baix percentatge d’espècies autòctones i adaptades, així com la priorització de l’estrat herbaci front a l’arbori. Igualment, cal remarcar el baix aprofitament de les deixalles del jardí (restes de poda), l’alta compactació del sòl i baix contingut en matèria orgànica. Pel que fa al següent principi, increment valor ecològic i biodiversitat, es fa emfasi en la baixa potenciació de biodiversitat aquàtica i els problemes de terbolesa existents.

> Figura 33: Representació resultats diagnòstic, roseta general. Font: Elaboració pròpia.

148

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

El següent principi, potenciació dels serveis ecosistèmics culturals, mostra una baixa capacitat de regulació de temperatura, per una baixa proporció d’espai enjardinat i d’ombra projectada; Així com la manca d’espais per reduir els nivells d’estrés, causat sobretot per l’alt nombre de visuals amb la ciutat dins de l’espai. Per últim, en relació a l’objectiu d’incrementar la governança i empoderament ciutadà, pràcticament tots ells tenen valor molt baix. No obstant això, els aspectes que s’avaluen es troben endarrerits en la ciutat i és un dels grans reptes d’aquesta. Mentre que alguns, com l’accessibilitat o la mobilitat, aspectes ja incorporats des de fa més temps en el disseny la ciutat, són un poc més alts.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

149

2. PROPOSTA DE MILLORA

LÍNIES D’ACCIÓ I ACTUACIONS En aquesta fase es converteixen els principals problemes identificats en el diagnòstic col·laboratiu amb la ciutadania en línies d’acció, és a dir, es transformen en objectius o en idees força al voltant de les quals poder treballar per assolir-les. Això serveix per a poder continuar en la recopilació de

MANCA D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT

> Figura 34: Línies d’acció: transformació dels problemes en positiu. Font: Elaboració pròpia

150

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CREACIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT

propostes, identificant aquells aspectes i principis de la jardineria ecològica que encara no s’han tractat i s’havien detectat mancances, així pensar col·lectivament propostes i solucions. Les línies d’acció definides són: creació d’espais per a la biodiversitat, optimització dels recursos naturals de l’espai i flexibilització de l’espai i de la seua gestió.

MANCA DE COHERÈNCIA EN L’ÚS DELS RECURSOS NATURALS

OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS NATURALS DE L’ESPAI

EL DISENY RÍGID (DE L’ESPAI I DE LA SEUA GESTIÓ) LIMITA L’ÚS

FLEXIBILITZACIÓ DE L’ESPAI I DE LA SEUA GESTIÓ

PROPOSTA DE MILLORA Per desenvolupar la proposta definitiva s’elaboren uns panells amb les propostes treballades durant el procés i un estudi de viabilitat econòmica, efectivitat en la millora de la sostenibilitat i període temporal en què s’obtenen els resultats. Amb tota aquesta informació es reflexiona sobre quines accions són prioritàries, en quines ens podem implicar i com podem fer per dureles a terme per tenir major incidència ciutadana. Cal remarcar la priorització i insistència dels veïns en la creació d’una aula natura que realitzés activitats d’educació ambiental al llarg del temps. També s’observa prioritat per algunes accions relacionades amb l’augment de la biodiversitat i amb la realització dels tallers d’educació ambiental. En moltes d’elles, però sobretot en l’aula natura, s’observa un alt grau d’implicació dels veïns. Altres destacades són, recuperar l’antic bar com a espai de trobada i socialització o la incorporació de roses antigues perfumades.

La insistència en molts aspectes que considerem clau com ara (la incorporació de mulching, la incorporació de màquia, creació de cavallons per aprofitar l’aigua de pluja o la creació de nous hàbitats), demostra que la implicació dels participants en el procés de participació ha servit per a transformar la percepció dels usuaris sobre el medi, generar un sentiment de responsabilitat compartida i que la ciutadania pot arribar a tenir un interés/compromís en la transformació dels entorns urbans cap a ecosistemes sostenibles. Per últim, es mostren les propostes amb una descripció, condicionants previs, disseny i execució (plànols i dibuixos), així com els seus desencadenants. Finalment, seria recomanable establir un instrument d’avaluació i seguiment que es puga dur a terme en cas que s’executara la proposta, que permeta als habitants garantir la seua participació en la totalitat del projecte.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

151

a. l’educació ambiental

Abans de començar amb la seqüència d’accions, cal remarcar i posar en primer lloc -tal com hem pogut comprovar al llarg del projecte- la importància de l’educació ambiental en la transformació socioecològica dels entorns lliures. De fet, la insistència per part del veïnat en molts aspectes que ara considerem clau com la incorporació de mulching, la incorporació de màquia o la creació de nous hàbitats, demostra que la implicació dels participants durant el procés ha servit per a transformar la seua percepció sobre el medi i generar un sentiment de responsabilitat compartit. És per això que es considera que, abans de dur a terme qualsevol acció, és necessari seguir consolidant estructures d’implicació ciutadana al voltant de la transformació de l’espai lliure. En concret, es proposa la creació d’una aula natura, la qual promoga activitats d’educació ambiental al llarg del temps a més d’articular l’espai de participació ciutadana.

a. l’educació ambiental proposta 1. aula natura

ARQUITECTURES EFÍMERES AMB TERRA CONTRUCCIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT

CREACIÓ D’UNA XARXA DE VOLUNTARIS

INSTAL·LAR UN COMPOSTADOR

154

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL Constitució d’un centre d’educació ambiental, que tinguera l’estament físic al barri i que desenvolupara gran part de les activitats al parc com a camp d’experimentació.

CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL Optimització dels recursos de l’espai: Fomentar la necessitat de optimitzar els recursos de l’espai: Aigua de la pluja, aigua de reg i deixalles del jardí Valor ecològic i biodiversitat: Fomentar la necessitat de respecte de la biodiversitat florística, faunística i aquàtica Serveis ecosistèmics: Posar en valor els serveis ecosistèmics urbans Governança i empoderament: Governança Promoure la participació directa en la millora del parc i el sentiment d’apropiació. Impacte social Presa de consciència Repercussió en el territori

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

155

a. l’educació ambiental proposta 1. aula natura

1.1 Centre d’educació ambiental DESCRIPCIÓ Constitució d’un centre d’educació ambiental, que tinguera l’estament físic al barri i que desenvolupara gran part de les activitats al parc com a camp d’experimentació. Tots ells impartits per un/a o dues monitors/es d’educació ambiental. Les activitats podrien anar dirigides als escolars o a qualsevol grup de persones que ho sol·liciten. Algunes propostes de tallers, sol·licitats pels veïns que han participat durant el procés participatiu, son: construcció de caixes niu per aus i per a rates penades, d’hotels d’insectes i d’una vermicompostera. Altres activitats podrien ser de construcció d’una caseta amb terra o campanyes d’adopta un arbre, així com el voluntariat de plantació de màquia. Algunes d’aquestes activitats s’expliquen en les propostes següents. L’estament físic podria ser el Centre de Joventut, mitjançant convenis de col·laboració amb la Regidoria de Joventut, com es fa en altres parcs (com ara el Parc de Marxalenes).

CONDICIONANTS PREVIS Buscar col·laboració amb el Centre de Joventut d’Orriols o alguna associació del barri.

156

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Posar en valor els serveis ecosistèmics urbans (depuració de l’aire, regulació temperatura, contemplació i relaxació, etc.). - Promoure la participació directa en la millora del parc i el sentiment d’apropiació. - Generar reflexió en els comportaments individuals dels participants en les activitats, per tal de generar canvis en l’estil de vida. - Ensenyar-los a viure el temps lliure d’una manera enriquidora i en contacte amb la natura. - Col·laborar en el desenvolupament integral de la persona. - Desenvolupar valors, actitutds i habilitats com el respecte, la creativitat, solidaritat, tolerància, igualtat, cooperació, etc.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY En quant als recursos humans s’estima un mínim de 2 monitors amb la formació d’educació ambiental, així com puntualment un suport d’un monitor o expert en una matèria determinada (exemple seguiment caixes niu). Aquests es recomana siguen contractats mitjançant concurs públic. En relació al material en un primer moment estaria composat, per kits de contrucció de caixes niu, refugis i d’hotels d’insectes, palets, xarxes, recipients de plàstic, substrat, safates de planter i ferramentes. El programa desenvolupat en l’aula natura es podria iniciar entorn als següents recursos i amb les següents activitats: 1.2 CONSTRUCCIÓ D’ESPAIS PER A LA BIODIVERSITAT MITJANÇANT TALLERS A L’AULA NATURA. 1.3 INSTAL·LAR UN COMPOSTADOR PER FER TALLERS I CAMPANYES ENTORN A LA GESTIÓ DELS RESIDUS. 1.4 CONSTRUCCIÓ D’UNA CASETA PER AL JOC A TRAVÉS DE TÈCNIQUES D’ARQUITECTURA AMB TERRA MITJANÇANT TALLERS AMB ELS ESCOLARS D’ORRIOLS EN L’AULA NATURA. 1.5 CREACIÓ D’UNA XARXA DE VOLUNTARIS AMB ACTIVITATS DE REPLANTACIÓ “PER UN BOSC URBÀ” O CAMPANYES D’”ADOPTA UN ARBRE”. CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

157

a. l’educació ambiental proposta 1. aula natura

1.2 Construcció d’espais per a la biodiversitat DESCRIPCIÓ Construcció i actuacions de seguiment i millora dels distints hàbitat per a les espècies a través de tallers en l’aula natura. Aquests son: - Insectes: construcció d’hotels per insectes, seguiment plagues agroecològiques (projecte “Sembrando Diversidad”). Descrita en la proposta 6.2.1 i 5.2.1 respectivament. - Ratpenats: construcció de refugis. Es concreta en la proposta 6.4.1. - Aus: construcció caixes niu i seguiment (proposta 6.3.1). - Ecosistema aquàtic: seguiment qualitat de l’aigua, seguiment anurs, etc. S’explica en la proposta 6.5.1 i 6.5.2.

158

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

1.3 Instal·lar un compostador DESCRIPCIÓ Instal·lar un compostador per fer tallers d’educació ambiental sobre vermicompostatge, demandats pels usuaris del el procés participatiu de l’estudi. Aquest seria de xicoteta grandària, ja que la seua funció principal és experimental i educativa. A més, les restes vegetals, com s’explica en les anteriors propostes, es reutilitzen directament sobre el substrat de la zona enjardinada (com es produiria de manera natural al bosc), per tant no es precisa d’un contenidor de major grandària. S’elaborarien programes d’educació ambiental entorn als residus i un pla de gestió del compostador. En aquest últim, es detallaria com obtindre una mescla equilibrada de matèria verda i matèria amb nitrogen per obtindre un compost de major qualitat. La matèria verda (fullaraca, gespa, etc.) es podria obtindre del mateix parc, mentre que la matèria amb un alt contingut en nitrogen es podria obtindre mitjançant el repartiment de contenidors als participants dels tallers i la seua implicació. De manera similar a com s’està fent als barris de Benimaclet i Sant Marcel·lí. Una alternativa seria instal·lar papereres de matèria orgànica al parc, acompanyant ambdues opcions amb una forta campanya d’informació sobre quines són les restes alimentaries compostables. Caldria buscar el lloc més adient al parc o bé a lloc físic on es localitze l’aula natura. La persona encarregada deuria de dur un control setmanal del compost, per tal d’anar mesclant-lo, controlar les olors, la humitat, la quantitat de restes de menjar, etc. El compost obtingut es podria utilitzar com adob natural en la zona enjardinada de l’espai lliure, per fer les replantacions i/o per fer els planters de voluntariat ambiental que s’explica en la proposta següent.

CONDICIONANTS PREVIS Cap. DESENCADENANTS - Major conscienciació ambiental entorn a la gestió de l’espai - Incrementar el contingut en matèria orgànica i minerals del sòl i conseqüentment el estat de la flora - Afavorir la vida del sòl CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

159

a. l’educació ambiental proposta 1. aula natura

1.4 Arquitectures efímeres amb Terra DESCRIPCIÓ Desenvolupar tallers dirigits a escolars (primària i secundaria) del CEIP “Miguel Hernández” i del IES Orriols, per a la construcció d’una casa construïda mitjançant tècniques d’Arquitectura amb Terra (fang i canyes), similar a la que es va fer a la Universitat Politècnica de València (UPV). Aquests van desenvolupar tallers durant l’estiu 2016 en l’escola d’estiu de la UPV. Gestionats a través de la Càtedra UNESCO d’Arquitectura de Terra, que es troba en la Escola Técnica Superior d’Arquitectura de la UPV i mitjançant subvencions oferides per la Conselleria d’Educació.

CONDICIONANTS PREVIS Contactar amb la Càtedra UNESCO d’Arquitectura de Terra de la UPV per a l’assessorament. > Figura 35: Caseta construcció amb tècniques de fang (UPV i Cátedra Unesco). Font: Mónica Morales

DESENCADENANTS - Potenciació de l’arrelament al territori i del patrimoni arquitectònic de l’època romana a la Península Ibèrica. - Fomentar el sentiment d’apropiació de l’espai i d’actituds i valors de cura i respecte amb l’entorn. - Creació d’espais per al joc dels infants i en contacte directe amb els elements de la natura.

REFERÈNCIES AL DISENY Caseta construcció amb tècniques de fang (UPV i Cátedra Unesco)

160

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

1.5 Creació d’una xarxa de voluntaris DESCRIPCIÓ Es tractaria de crear un espai en l’aula natura en el qual es faça un voluntariat (grup de treball veïnal) que recol·lecte llavors al camp, les germinen i planten en macetes per disposar de plantes amb les que repoblar i augmentar la diversitat del parc. Per a dita proposta es compta amb l’aprovació i vist i plau del CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal), qui a més disposa i proporciona llavors autòctones a qui ho sol·licite, de manera que també seria altra alternativa per tal de germinar-les amb el voluntariat i plantar-les. Altres alternatives serien la posada en marxa de campanyes de plantació o d’”Adopta un arbre”, en les que s’asseroraria i s’ensenyarien als participants tècniques de plantació i tècniques bàsiques de jardineria. Es podria implicar també als estudiants de l’escola de jardineria de la OAM. CONDICIONANTS PREVIS Disposició d’un viver al parc o a l’aula natura. DESENCADENANTS - Major estat fitosanitari de l’arbrat i ecosistema del parc. - Major biodiversitat al parc i al medi urbà. - Implicació veïnal en la cura de l’espai. REFERÈNCIES AL DISENY Referents: - Campanya d’adopció d’escocells promogut pels comerciants i veïns del barri de Lavapiés a Madrid. - Jornada de plantació d’arbres i arbusts al Clot, València. Cabanyal Horta.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

161

b. optimizació dels recursos de l’espai

Des de Cagirant, creiem que els passos a seguir per a crear un espai verd ambientalment sostenible es poden dur a terme amb una inversió mínima, sense grans pressupostos, simplement coneixent l’espai del qual disposem i gestionant-lo de manera lògica. En les últimes dècades la jardineria en el nostre país s’ha convertit en un gran negoci i els espais lliures de les ciutats s’han dissenyat seguint criteris estètics excessivament cars de mantenir i poc fidels a la funció que han d’exercir. La gestió dels recursos en els espais lliures ha de ser com més econòmica millor. Ara mateix aquests espais són totalment dependents del reg, cosa preocupant, ja que en el nostre clima ens enfrontem a un procés de desertització creixent a causa del canvi climàtic. Que ocorreria si un estiu hi haguera una gran escassetat d’aigua? El primer en què es restringiria l’ús seria en el reg. Si les restriccions es mantingueren durant unes setmanes, els nostres arbres, acostumats a un reg periòdic, començarien a morir. Açò es traduiria en una catàstrofe natural urbana, ja que els únics organismes que poden pal·liar els efectes del canvi climàtic desapareixerien i necessitaríem dècades per a reposar-los. Tenim l’obligació d’anticipar-nos per a transformar els espais lliures, en primer lloc, optimitzant els recursos disponibles. És per això que es plantegen les següents accions.

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 2. Afavorir el cicle natural del sòl.

CREACIÓ DE ZONES DE PROTECCIÓ RADICULAR AL VOLTANT DELS ARBRES Pel que respecta als arbres que no es troben dins dels parterres amb màquia o en els escocells correguts, es proposa la creació de zones de protecció radicular (ZPR) i l’adició d’encoixinat en aquestes zones, així com respectar la fullaraca del sòl, per tal de millorar l’aïradament del sòl i evitar l’estrés radicular per compactació.

164

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Llegenda: Grau de compactació

Mulching als parterres

INCORPORAR “MULCHING” O ENCOIXINAT ALS PARTERRES Aprofitar les restes de poda que es transporten en l’actualitat en altres jardins en el mateix parc. Es proposa la recol·lecció de les restes de poda (matoll, fulles, etc.), la seua trituració in situ i la reincoporació del triturat en les zones enjardinades del jardí. A més, en aquelles àrees més compactades es proposa la seua descompactació mitjançant mètodes no mecànics (aixada).

INCORPORAR “MULCHING” O ENCOIXINAT ALS PARTERRES Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament de les deixalles naturals Aprofitament de l’aigua de reg Minimització de perdues per evaporació Aprofitament aigua de la pluja Increment en la permeabilitat del sòl. Valor ecològic i biodiversitat: Millora de la qualitat del sòl Serveis ecosistèmics: Regulació de la temperatura

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

165

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 2. Afavorir el cicle natural del sòl. 2.1 Mulching

2.1.1 Incorporar “mulching” als parterres DESCRIPCIÓ Aprofitar les restes de poda que es transporten en l’actualitat en altres jardins en el mateix parc. Es proposa la recol·lecció de les restes de poda (matoll, fulles, etc.), la seua trituració in situ i la reincoporació del triturat en el mateix jardí.

CONDICIONANTS PREVIS En el cas dels parterres amb desnivell en el perímetre, realitzar el cavalló o, on quede especificat, elevar la vorera formant un muret de pedra i cal hidràulica. Ambdues per tal de garantir que l’encoixinat puga romandre i faça la seua funció.

166

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Millorar la qualitat del sòl: estructura, així com afavorir la vida del sòl. - Evitar l’evaporació de l’aigua del sòl - Reduir els residus del parc i els seus costos. - Disminució de risc per compactació del sòl i algunes conseqüències en la salut dels arbres (asfixia radicular, estrès hídric). - Promoció d’un cicle tancat de l’energia, amb el conseqüent estalvi econòmic en l’aportació de fertilitzants.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Encara que es convenient aplicar aquesta mesura en tot l’espai no pavimentat, es considera urgent l’adició d’aquest encoixinat principalment en aquells espais que presenten major compactació, és a dir, els escocells amb plàtans de les alineacions centrals. A més, en aquelles àrees més compactades es proposa la seua descompactació mitjançant mètodes no mecànics (aixada). En el cas dels arbres situats al voltant de la zona de jocs, com que no es situen dins d’un parterre que es puga cobrir tot amb mulching, es generarà una zona de protecció radicular al voltant del tronc. Les característiques tècniques d’aquesta mesura queden especificades en la següent proposta.

DISENY I EXECUCIÓ L’encoixinat deurà formar una capa entre 10-15cm d’espessor. En principi, com que l’elecció del tipus de material (escorça de pi, terres volcàniques, marmolines de colors, graves, etc.) està condicionada per una sèrie de criteris estètics i d’ús i manteniment, es considera oportú optar preferentment per triturat de brancatge i fullaraca dels propis arbres del parc. Els residus orgànics són recursos molt importants per als jardins i haurien de romandre en el lloc. Si no s’està en disposició d’un, seria interessant adquirir un triturador de cortesa per facilitar la implementació continua d’aquesta acció.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

167

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 2. Afavorir el cicle natural del sòl.

2.1.2 Creació de zones de protecció radicular DESCRIPCIÓ Pel que respecta als arbres que no es troben dins dels parterres amb màquia o en els escocells correguts, es proposa la creació de zones de protecció radicular (ZPR) i l’adició d’encoixionat en aquestes zones, així com respectar la fullaraca del sòl, per tal de millorar l’airejament del sòl i evitar l’estrès radicular per compactació. Les ZPR es recomana situar-les en les zones d’herbàcies experimentals, per evitar el trepig dels usuaris que hi entren. Igualment en aquells arbres sense parterre i que son susceptibles de ser trepitjats, com els que se situen alineats en un parterre al voltant de la zona de jocs.

CONDICIONANTS PREVIS Cap (acció de primer ordre).

168

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Com recomanació general, la ZPR dels arbres que es troben dins dels parterres serà aproximadament d’un metre radial però hem de tindre en compte que depèn del tipus d’arbre i de l’espai que hi haja disponible. És important que el mulch no entre en contacte amb el tronc per evitar l’aparició de fongs.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

169

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua per afavorir el seu cicle natural 3.1 Aprofitar l’aigua de pluja

CAVALLONS PER A CONTENIR L’AIGUA DE LA PLUJA Es pretén incrementar el límit dels parterres mitjançant la realització de cavallons amb terra, de manera que l’aigua de reg es mantingués dins de la jardinera i hidratés el sòl com en el medi natural. Així com permetre un major aprofitament de l’aigua de pluja que cau als parterres. En aquells parterres on hi hagués desnivells del terreny caldria fer terrasses i cavallons en distints nivells.

170

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Perímetre funcional amb cavallons

Perímetre funcional amb murs

MURS PER CONTENIR L’AIGUA DE LA PLUJA Ens alguns casos es considera oportú incrementar el límit del parterre no mitjançant la realització de cavallons amb terra, sinó amb l’elevació de petits murs. De manera que es generen espais de refugi per a la fauna, així com espais que donen servei per asseure’s als usuaris.

CAVALLONS PER A CONTENIR L’AIGUA DE LA PLUJA Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament aigua de la pluja Idoneïtat morfologia del parterre

MURS PER A CONTENIR L’AIGUA DE LA PLUJA Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament aigua de la pluja Idoneïtat morfologia del parterre Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Espai de refugi Governança i empoderament: Major impacte social Creació d’espais d’encontre i socialització

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

171

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua per afavorir el seu cicle natural. 3.1 Aprofitar l’aigua de pluja

3.1.1 Cavallons per contenir l’aigua de pluja DESCRIPCIÓ Es pretén incrementar el límit dels parterres mitjançant la realització de cavallons amb terra, de manera que l’aigua de reg es mantingués dins de la jardinera i hidratés el sòl com en el medi natural. Així com permetre un major aprofitament de l’aigua de pluja que cau als parterres. En aquells parterres on hi hagués desnivells del terreny o bé elevacions de terra molt accentuades degut a la força de les arrels dels arbres, caldria fer terrasses i cavallons en distints nivells. D’aquesta manera s’evitaria que la força de l’aigua trenqués els cavallons i es seguiria permetent el reg per inundació si així es considera en un futur. És a dir, es tractaria d’adaptar al nostre cas la tècnica del cavallons per corbes de nivell, creant xicotetes terrasses dins dels parterres en el cas que fos necessari, per poder acumular una làmina d’aigua d’uns 4-5cm de alçària com a mínim. CONDICIONANTS PREVIS Tal i com queda especificat a continuació, és necessari adaptar la xarxa de reg, almenys perllongar el tub d’eixida i recol·locar la boca de reg abans de realitzar el cavalló. Solament en el cas dels escocells correguts del plàtans, s’hauria d’eliminar el fals escocell.

DESENCADENANTS - Major aprofitament de l’aigua de pluja - Major hidratació del sòl i major estat fitosanitari de la flora. - Indirectament, reduir el cost de manteniment de la tanca de Pittosporum. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Aquesta mesura es durà a terme en tots els parterres que siga possible -si no caldria adaptar-ho a cada situacióexcepte als que s’assenyalen a continuació en la zona del roserar i en la zona de jocs infantils. En aquests primers es construirà un mur de pedra i cal hidràulica al voltant del nou perímetre d’aromàtiques d’uns 20 cm d’alçària. En el cas del segon es crearà una zona de protecció radicular per als arbres existents. Per altra banda, també es consolidarà el límit dels escocells perimetrals modelant cavallons. Dimensions recomanades: · Alçària dels cavallons: ha de sobrepassar com a mínim uns 15-20 cm el punt més elevat del parterre. En tot cas, es recomana una alçària d’uns 40-50 cm. · Amplària dels cavallons: es recomana uns 50cm. A més, és necessari garantir la seua estabilitat mitjançant la sembra de llavors per a què el sistema radicular

172

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

situació actual

convivència temporal: cavalló / tanca de pittosporum

situació final

compacte el cavalló i el consolide. Per exemple, de maduixes, trèvol, grama o un conjunt. Com que la majoria dels parterres tenen una tanca perimetral de Pittosporum -sinó completament, en alguns fragments-, no es pot executar el cavalló just al costat de la vorera. És per això que, es proposa realitzar-lo continu a aquests, cap a dins, quan existeixen. Si en posteriors moments desapareix, es pot completar la part fins a la vorera tal com es mostra en la següent seqüència de dibuixos. En realitat, l’idea seria deixar créixer els arbustos de Pittosporum, de manera que no hi haguera cap manteniment. Depenent de com evolucionen amb la nova configuració del parterres, ens haurem d’adaptar, potser que desaparega en alguns llocs i en altres no. Creiem a més que seria beneficiós, ja que disminuiria el efecte d’”aparador” causat per la tanca.

> Figura 36: Seccions possibles situacions amb cavalló. Font: Elaboració pròpia

Per altra banda, la xarxa de reg es troba justament baix per on es planteja elevar el cavalló -aproximadament a uns 12cm des del pittosporum cap a dins-, és per això que és necessari perllongar el tub d’eixida i recol·locar la boca de reg perquè aquesta estiga enfocada cap a dins del parterre. Com que per part d’alguns actors implicats en el parc, sembla necessari canviar els tubs de la xarxa de reg per altres de diàmetre major que solucionen els problemes d’obturació, en cas que es faça, s’elevarà el tub uns 60 cm per tal que no estiga soterrat i siga fàcil el seu manteniment. Pel que respecta als desnivells, s’han identificat al parc els parterres amb canvis accentuats de cota. Tots es concentren al voltant del roserar, ja que aquesta és la zona del parc més deprimida. Tanmateix el pendent és molt accentuat i es concentra al perímetre d’un o dos dels costats dels parterres afectats. Com que és impossible generar amb aquest pendent una terrassa tenint en compte que hi ha plantats arbres, solament es crearà un cavalló abans del canvi de cota per retenir l’aigua en la part més elevada. La qual, per altra banda és la major part de la superfície. L’arbrat situat al talús, continuarà rebent el reg com actualment. En el cas concret dels plàtans, eliminarem el fals escocells per a generar un escocell corregut en tot l’àrea de terra morterenca. En quant als elements de mobiliari urbà que es troben dins de la zona que formarà part de l’escocell corregut (les fanals, per exemple), s’intentaran sortejar deixant al descobert les caixes registrables. Si ens trobarem que es molt dificultós, hauria d’estudiar-se la possibilitat de generar petits escocells però més grans que els existents i amb el perímetre elevat. EXECUCIÓ Substitució de la xarxa actual de reg, canviant el diàmetre dels tubs i la seua prolongació on siga necessari. En el cas dels escocells correguts, eliminació dels fals escocells. Creació dels cavallons al voltant del perímetre del parterres o de les terrasses, per mitjans no mecanitzats, amb la sembra de les llavors per la seua estabilització. En el cas que ploga o es regue per inundació i l’aigua no quede estancada dins dels parterres, s’hauria de refer el “cavalló pel punt d’eixida elevant la seua alçària. CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

173

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua per afavorir el seu cicle natural. 3.1 Aprofitar l’aigua de pluja

3.1.2 Murs per contenir l’aigua de pluja DESCRIPCIÓ En alguns casos i per diverses raons, es considera oportú incrementar el límit del parterre no mitjançant la realització de cavallons amb terra, sinó amb la elevació de petits murs. Encara que es pretén perseguir la mateixa finalitat, que l’aigua de pluja i de reg es mantingués dins de la jardinera i hidratés el sòl com en el medi natural, també es pretén generar espais de refugi per la fauna així com espais que donen servei per a asseure’s als usuaris del parc. Aquests casos seran: els parterres al voltant de la roserar i alguns trams en els parterres de nova unió, així com als escocells correguts.

CONDICIONANTS PREVIS Tal i com queda especificat en la proposta 3.2.2, és necessari adaptar la xarxa de reg, almenys en els escocells correguts on s’implementaran toberes d’inundació. Solament en el cas dels escocells correguts del plàtans, s’hauria d’eliminar el fals escocell.

174

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

mur amb pedra calcària

DESENCADENANTS

> Figura 37: Secció parterre amb mur i cavalló. Font: Elaboració pròpia

- Major aprofitament de l’aigua de pluja - Major hidratació del sòl i major estat fitosanitari de la flora. - Major beneficis de confort per als usuaris del parc. - Increment dels espais de refugi per a la fauna CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Amb l’elevació del perímetre, es deu poder acumular una làmina d’aigua d’uns 4-5cm d’alçària com a mínim. Com que, es pretén que siga un espai el més confortable possible per asseure’s, es plantegen un murs de 40cm d’alçària. En quant al material, els murs es realitzaran amb pedra calcària de la zona i cal hidràulica, la qual és permeable a la humitat però no a l’aigua permetent així generar un espai estanc. Es seguiran les tècniques constructives de pedra en sec i es cobrirà la cara interna del mur amb cal hidràulica.

EXECUCIÓ Substitució de la xarxa actual de reg, canviant el diàmetre dels tubs i el tipus de difusor on siga necessari. En el cas dels escocells correguts, eliminació dels fals escocells. Construcció dels murs en els perímetres elegits. En el cas que ploga o es regue per inundació i l’aigua no quede estancada dins dels parterres, s’hauria de trobar el punt de fuga i arreglar-ho.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

175

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua per afavorir el seu cicle natural. 3.2 Promoure un consum d’aigua més eficient

Xarxa reg existent Circuit estany

APROFITAR L’ESTANY COM ALJUB DE LA XARXA DE REG Es pretén transformar l’estany en un aljub de la xarxa de reg, de manera que a la vegada que es renova l’aigua de l’estany per evitar els problemes de terbolesa, s’aprofita l’aigua per al reg en compte de malbaratar-se per la xarxa del clavegueram com es fa en l’actualitat, generant així la creació d’un ecosistema aquàtic. Cada vegada que es vulga renovar, es procedeix a buidar-la per la meitat i a emplenar-se amb aigua del pou, de manera que no perjudicaria a la biodiversitat aquàtica.

176

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Aljub de la xarxa de reg

Parterres regats per inundació

INSTAL·LAR TOBERES D’INUNDACIÓ EXPERIMENTALMENT Instal·lació d’un sistema de reg per inundació automatitzat, les toberes d’inundació que en un curt període de temps aporten al sòl 5060L/hora i permeten el reg en profunditat. Es recomana la seua instal·lació en els escocells amb plàtan (a causa del fort estrés hídric que pateixen), així com crear dos parterres experimentals.

APROFITAR L’ESTANY COM ALJUB DE LA XARXA DE REG Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament aigua de la pluja Sistemes de magatzematge Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat aquàtica Serveis ecosistèmics Increment d’espais d’aprenentatge

INSTAL·LAR TOBERES D’INUNDACIÓ EXPERIMENTALMENT Optimització dels recursos de l’espai. Aprofitament aigua de reg Millora la hidratació del sòl i estat fitosanitari de l’arbrat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

177

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua per afavorir el seu cicle natural. 3.2 Promoure un consum d’aigua més eficient

3.2.1 Aprofitar l’estany com un aljub de la xarxa de reg DESCRIPCIÓ Es pretén transformar l’estany en un aljub de la xarxa de reg, de manera que a la vegada que es renova l’aigua de l’estany per evitar els problemes de terbolesa, s’aprofita l’aigua per al reg en compte de malbaratar-se per la xarxa del clavegueram com es fa en l’actualitat. Cada vegada que es vulga renovar, es procedeix a buidar-la per la meitat i a emplenar-se amb aigua del pou. Es important mantindre una columna d’aigua constant, per això es recomana fer-lo buidant el 50% de l’aigua, permetent existir a la fauna i flora present. O deixant almenys 10 cm d’aigua, permetent sobreviure als anurs. En cas que si fos necessari buidar-la, és convenient traslladar els amfibis, peixos i macetes als punts d’aigua apropiats més pròxims. Encara que ja existeix el circuit que connecta el desaigüe de l’estany amb la xarxa de reg, no s’utilitza, segons els jardiners per mal funcionament. Per tal d’abordar els problemes existents, es proposa implantar una xicoteta bomba que impulse l’aigua de l’estany fins la bomba ja instal·lada en la càmera de bombes, la qual actualment té la funció de propulsar l’aigua que arriba del pou per la xarxa de reg. A més, s’implantarà uns filtres de malla abans de la segona bomba. A més, gràcies a la implantació de dos vàlvules, eixa bomba també servirà per a posar l’aigua en moviment en el cas que buidar l’estany per al reg no fóra suficient per a evitar els problemes de terbolesa. Mentre que el parc estiga obert i es crea oportú, es farà re-circular l’aigua de l’estany generant un corrent des d’un extrem a l’altre. Eixirà per uns petits desnivells on l’aigua regalime molt subtilment i entrarà per l’extrem oposat de l’estany. CONDICIONANTS PREVIS Abans de buidar l’estany per fer les obres necessàries caldrà trasplantar els exemplars de l’espècie Lythrum salicaria, així com la xicoteta colònia d’anurs, si encara es troba, traslladar-la al centre de recuperació de fauna del Saler, fins que s’acaben les obres i es torne a plenar l’estany. La flora aquàtica es plantaria de nou amb safates de plàstic, terra i geotèxtil, contigua a la rocalla.

DESENCADENANTS - Disminuir la terbolesa, color i proliferació de fitoplàncton, afavorint les condicions físic-químiques favorables per a la fauna. - Aprofitament dels recursos de l’aigua i foment del cicle natural de l’aigua. - Afavoriment de la potenciació de la biodiversitat aquàtica - Augment servei ecosistèmic de relaxació a través del so murmurant de l’aigua. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY L’opció ideal és que la nova bomba estiguera instal·lada en un pou enterrat i registrable de 1x1m i 2m de profunditat als peus de l’estany. En el desaigüe de l’estany s’instal·laria dues cistelles desbastament, una damunt l’altra. La primera d’uns 2cm per recollir les fulles i l’altra d’uns 5mm per la resta de sòlids. A través del pou, aquestes serien accessibles per la seua neteja diària. Hi hauria dues boies per tal que la bomba s’active quan l’aigua sobrepasse el nivell màxim i es pare quan arribe el nivell mínim per no ofegar-se. Però per la seua dimensió, això suposa un impacte considerable a l’hora d’executar-lo. L’altra opció és que la bomba estiga submergida en una arqueta dins del mateix estany. En el primer dels casos hi hauria una vàlvula per obrir o tancar el desaigüe de l’estany i aleshores la bomba automàticament es posaria en funcionament. En el segon, la

178

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

bomba s’activaria manualment i no hi hauria cap mecanisme per evitar que s’ofegara -que per altra banda no tindria per què passar mai- ni per filtrar els sòlids, per la qual cosa la bomba hauria d’estar dissenyada tenint-lo en compte. El tub que recircula l’aigua des de la bomba de desaigüe fins a l’eixida tindrà un diàmetre acord a la nova bomba escollida. Podria anar soterrada per no estar a la vista però caldria alçar tot el paviment i crear una caixa de registre amb la valvula en el punt en que s’unix amb el circuit que va a la segona bomba -la existent que distribueix l’aigua per al reg-. Aquesta seria una arqueta metàl·lica de 40x40, com les existents. L’altra opció es que vaja per dins del perímetre de l’estany -evitant el màxim possible l’impacte visual- per tal que la seua implantació i el seu manteniment siguen el més senzill possible. En aquest cas s’afegiria una caixa metàl·lica per ocultar la vàlvula, la qual al estar a la vista caldria tancar amb un cadenat. Per la seua banda, com que ja existeix el circuit d’aigua des del desaigüe actual fins a la xarxa de reg, solament s’haurà de connectar el tub anterior amb aquest punt d’eixida. També serà de PE, com l’existent, i amb el diàmetre anterior. Per a escollir el model de bomba, podríem suggerir que el volum total d’aigua de l’estany recircule almenys una vegada al dia. En tot cas, valorant les dues opcions mostrades anteriorment, hauríem d’instal·lar en ambdós casos uns filtres de malla de cartutx, ja que la segona bomba -segon la informació aportada per la OAM- s’embussava quan s’utilitzava l’estany com aljub. Hi ha dues opcions, o posar-los abans de les vàlvules, en la mateixa arqueta registrable on estiguen o bé just abans de la bomba existent. Aquest últim cas solament seria possible si l’aigua arriba per pressió i no per làmina lliure. Respecte als desnivells per on eixirà l’aigua, els quals estan situats de tal forma que s’afavorisca el flux lineal del corrent intentant no deixar espais de l’estany on quede estancada l’aigua, es faran de rocalla calcària com els de la font del roserar. L’aigua caurà molt subtilment. És important col·locar les peces de forma que en algunes repose l’aigua, i es renove contínuament, així servirà de recipient-abeurador d’aus. Aquestes traces de formigó seran d’uns 5 cm. Mentre que altres peces també amb forma de recipient, s’afegirà geotèxtil i fang, per tal que servira com abeurador per a les papallones. Al voltant d’aquesta rocalla es situaran xicotetes macetes amb menta aquàtica i menta piperita. Per altra banda, s’ha estudiat la possibilitat de generar un petit pendent dins de l’estany perquè siga més fàcil buidar-lo completament quan siga necessari fer-lo. Com que l’altura piezomètrica de l’aigua solament és de 22 cm i l’estany té més de 50 metres de longitud, es considera que les condicions de partida són insuficients per generar un desnivell que fóra efectiu. Com que amb la nova funció de l’estany les voltes que s’haja de buidar seran mínimes -és més, si es pot evitar millor- no es considera un problema que calga abordar en aquest projecte. A més, s’ha identificat per part dels jardiners una zona esquerdada en la superfície de l’estany. Aprofitant la intervenció, s’acondicionarà. EXECUCIÓ Buidatge de l’estany tenint en compte les recomanacions amb la flora i fauna existent. Canvi de l’entrada i del desaigüe de l’estany. Implantació del nou circuit de tubs, de les noves boques d’eixida amb el desnivell de rocalla i del nou desaigüe. Instal·lació de la bomba i construcció del pou registrable. Ompliment de l’estany CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

179

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 3. Optimizar l’element aigua i per afavorir el seu cicle natural. 3.2 Promoure un consum d’aigua més eficient

3.2.1 Instal·lar toberes d’inundació experimentalment DESCRIPCIÓ En un inici es considera interessant instal·lar un sistema de reg alternatiu a l’actual, el qual s’està implantant en els jardins de nova creació des de l’Ajuntament de València, les toberes d’inundació. Es tracta d’un sistema de reg automatitzat que en un curt període de temps inunden el sòl, arribant a aportar al sòl 50-60L/hora. De manera que l’aigua arriba en profunditat, del metre endavant, on es troben les arrels dels arbres i arbusts. Mentre que el sistema de reg que tenim ara (dispersors i difusors), és a dir de reg superficial (per aspersió), hidrata generalment els primers 10 cm de sòl (si volguèrem assolir el metre de profunditat necessitaríem uns quants dies en funcionament continuat, incrementant-se el risc d’aparició de fongs). Aquesta escassa hidratació del sòl impedeix la vida i desenvolupament de vegetació amb major profunditat radicular, el que impedeix a l’arbre absorbir nutrients que es troben en profunditat i un major risc de caiguda. Tanmateix, és cert que els arbres que viuen al parc s’han acostumat a un determinat reg i que de sobte no podem canviar aquest règim perquè no suportarien un canvi tant brusc. És per això que, es proposa aquesta mesura solament en dos casos. En primer lloc, es proposa fer-la als parterres amb plàtans, degut a la seua urgent necessitat hídrica. En aquests es proposa fer escocells correguts, delimitats amb cavallons de terra d’una alçaria de 50cm. Igualment, es tria un parterre, com a experimentació per veure com respondria l’arbrat al canvi a toberes d’inundació, ja que les arrels han crescut superficialment i un canvi brusc en el reg, potser poguera afectar al seu desenvolupament. Per això es proposa fer-ho gradualment, mitjançant l’alternança del reg actual amb el reg per inundació amb mànega (conectant-la a les boques de reg) durant dos anys, per estudiar el procés d’adaptació i veure com responen. Si funcionés, als dos anys s’instal·larien toberes d’inundació en aquest parterre i en la resta del parc.

180

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS - Elevar les voreres del parterres fent cavallons i els escocells correguts mitjançant la construcció de murs amb pedra seca i el seu revestiment en la cara interna amb cal hidràulica. - En el cas d’instal·lar toberes, canviar el sistema de reg de la part afectada del jardí aprofitant si és possible per augmentar el diàmetre dels tubs (actualment de 16mm), els qual són problemàtics. En el cas de les zones d’experimentació, no cal cap adaptació del sistema perquè es farà els dos primer anys amb mànega per observar con funciona. - En el cas dels escocells correguts, caldria acurtar els tubs, de manera que la tobera quedés a una distància del tronc d’uns 60 cm. Així s’allunyaria l’actual eixida d’aigua que es troba a uns 10 cm i que provoca en alguns casos problemes de pudrició als troncs. DESENCADENANTS - Major hidratació del sòl i major estat fitosanitari de la flora. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Pel que respecta a les toberes, es proposa instal·lar una cada 4-5 m² en el cas dels escocells correguts i una per cada escocell en el cas que hi haja individuals.

EXECUCIÓ - Reajustar el sistema de reg del jardí (augmentant els tubs). - Substitució difusors per toberes.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

181

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 4. Adequar flora existent al clima local 4.1 Substitució d’espècies SUBSTITUCIÓ D’ESPÈCIES EN MAL ESTAT PER ALTRES ENDÈMIQUES DEL TERRITORI VALENCIÀ Es proposa un control continu dels individus d’auró blanc situats en la tanca perimetral com de les robínies, que no estan adaptades ni es troben en bon estat. Aplegat el moment, i de forma progressiva, tindrà lloc la substitució d’aquests arbres en risc de caiguda, plantant en el seu lloc espècies endèmiques del territori valencià com el lledoner o algun fruiter.

MORERES AMB FRUIT Es proposa una poda conscient que permeta la fructificació d’aquestes per tal d’aprofitar la font alimentosa que suposen les moreres amb fruit per a les aus. 182

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Substitució d’espècies

Prat mediterrani

CANVI DE CONCEPTE: DE GESPA A PRAT MEDITERRANI En aquells parterres on no plantem un estrat arbustiu, els entenem com espais de prat, on els usuaris poden entrar i relacionar-se directament amb la natura. Aquests espais, colonitzats actualment per gespa, impliquen un elevat ús dels recursos per al seu manteniment, incompatibilitats hídriques respecte de la resta de vegetació i damunt tot, no són utilitzats pels usuaris. Abolint el concepte gespa, uniforme i unitari, introduïm el concepte de prat mediterrani, viu, divers i sà. Tan sols un canvi de gestió: deixem de segar la gespa i apareixerà tota una paleta de noves herbes.

SUBSTITUCIÓ D’ESPÈCIES PER ENDÈMIQUES DEL TERRITORI VALENCIÀ Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament aigua de reg Eliminació d’especies no adaptades Valor ecològic i biodiversitat: Increment de la biodiversitat faunística

CANVI DE CONCEPTE: DE GESPA A PRAT MEDITERRANI. Optimització dels recursos de l’espai: Aprofitament del aigua de reg Increment de la compatibilitat entre estrats Valor ecològic i biodiversitat: Increment de la biodiversitat florística Increment de la biodiversitat faunística Cobertura vegetal de refugi Serveis ecosistèmics: Increment espais d’aprenentatge Contacte directe amb la natura CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

183

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 4. Adequar flora existent al clima local 4.1 Substitució d’espècies

4.1.1 Substituir espècies en mal estat DESCRIPCIÓ Es tractaria d’arrancar els arbres que es troben en risc de caiguda o en estat terminal i plantar en el seu lloc algunes espècies endèmiques del territori valencià com el lledoner o algun fruiter que a més de proporcionar cobertura vegetal refugi pogueren donar aliment a les aus comprovant que siguen compatibles amb les necessitats hídriques dels arbres ja plantats. Actualment, tant els individus d’auró blanc situats en la tanca perimetral com les robinies -aquestes últimes a més són plantes invasives-, es troben en mal estat. Però, es considera que no tan malament com per arrancar-los. Es per això que es proposa un control continu dels individus. En el moment que acaben morint o presenten un risc seriós de caiguda, seria convenient substituir-les progresivament per lledoners. CONDICIONANTS PREVIS Cap.

184

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Augmentar la seguretat dels usuaris/ies del parc - Evitar el dany ambiental que puguen causar les espècies invasores. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Com ja s’ha especificat es recomana plantar lledoners en els buits deixats, amb un marc de plantació d’uns 12-14m, excepte en la tanca perimetral que ens hauríem d’adaptar al marc de plantació utilitzats amb els arces.

EXECUCIÓ - Seguiment continu. - Eliminació dels arbres en risc de caiguda quan suposen un risc. - Plantació de les noves espècies.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

185

b. optimització dels recursos de l’espai proposta 4. Adequar flora existent al clima local 4.1 Substitució d’espècies

4.1.1 Canvi de concepte: de gespa a prat mediterrani DESCRIPCIÓ Durant el projecte es va consensuar amb els usuaris implicats en el procés que es volia mantindre un espai de prat per tal que no tot els parterres estigueren coberts de màquia. En aquests casos, per tal de reduir el problemes que la gespa genera, es reservaran per a herbes silvestres -apareixen soles i son de tipus prat mediterrani-. Es proposa deixar de segar i que vagen apareixent -encara que també es pot afavorir amb llançament de llavors de trèvol per a descompactar el sòl- o bé fer una poda curta i llençar un preparat de llavors (trèvol, rosella, violetes, etc.). Es prefereix la primera opció, de manera que si no funcionés es faria la segona. Junt als veïns implicats al grup motor del projecte, s’han triat dos parterres de l’àrea del roserar, situats en el cantó NE, i contigu al carrer C/ Santa Genoveva Torres. Es considera que son espais que podrien causar conflicte i caldria fer major sensibilització, per això millor situar-los en espais poc concurrits i acompanyats amb senyalètica, com a espai d’experimentació i d’increment de la biodiversitat. S’acompanyarà la mesura amb l’eliminació de la tanca de Pittosporum, per tal d’eliminar la visió d’usuari observador i “d’aparador”. Per això, també és important situar-los en llocs amb una menor freqüentació, ja que amb el trepig acabarien desapareguent. En el cas que no funcionés la mesura, es podrien afegir troncs en les voreres que serviren com a bancs per exemple, a més de dissuadir a l’usuari, i que només alguna gent amb major curiositat continues entrant. En última instància si no funcionés, es podria canviar a un altre tipus de vegetació si fos necessari, amb major espessor, com ara la màquia.

CONDICIONANTS PREVIS Cap (acció de primer ordre)

186

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Incrementar el control de la compactació del sòl, per trepig i reg constant - Disminuir risc de caiguda d’arbres - Augmentar l’eficiència en el reg - Millor estat hidratació del sòl i estat fitosanitari de l’arbrat - Promoure el parc com espai d’aprenentatge

EXECUCIÓ - Deixar de segar la gespa - Afavorir la aparició de herbàcies de prat mediterrani amb el llançament de llavors de trèvol - Si no funciones, fer una poda curta i llençar el preparat de llavors que s’especifica dalt

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

187

c. creació d’espais per a la biodiversitat

El Parc d’Orriols és un parc amb una imatge fixa. És un parc que s’enfronta a la naturalesa. No es permet la vida silvestre i nega les emocions amb la naturalesa i la biodiversitat als visitants. Amb pocs recursos es podrien obtenir molts beneficis. Es podria oferir un espai continu que es perpetuara en el temps. El nostre objectiu final és el d’augmentar la biodiversitat en el jardí (ocells, libèl·lules, amfibis, etc.). Transformar el parc perquè es puguen veure animals i el seu estat evolutiu. És per això que, es proposen algunes intervencions que tenen com a objectiu introduir flora autòctona i generar nous hàbitats per tal que la fauna augmente.

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.1 Varietats d’herbàcies Herbàcies silvestres

HERBÀCIES SILVESTRES ALS ESCOCELLS PER INCREMENTAR LA SALUT DEL SÒL Llençar una mescla de llavors als escocells dels arbres amb herbàcies típiques del prat mediterrani (rosella, violeta, fenàs de bosc, lletera de bosc, cosconilla, semprenflor, etc.) o bé deixar que creixen soles, per tal d’incrementar la salut dels arbres i del sòl del parc. Es recomana incorporar senyals informatives dels escocells amb l’objectiu de la mesura i fer una crida de la seua cura.

190

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

HERBÀCIES SILVESTRES ALS ESCOCELLS PER INCREMENTAR LA SALUT DEL SÒL Optimizació dels recursos: Aprofitament aigua de la pluja Increment de la permeabilitat del sòl Aprofitament de l’aigua de reg Major compatibilitat hídrica entre estratos Valor ecològic i biodiversitat: Incrment biodiversitat florística Control de plagues ornamentals i agroforestals Increment biodiversitat faunística Augment de la cobertura vegetal de refugi Serveis ecosistèmics: Reducció dels nivells d’estrés Espai més naturalitzat Governança i empoderament: Major impacte social Pressa de consciencia Espais d’encontre i socialització

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

191

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.1 Varietats d’herbàcies

5.1.1 Llençar llavors d’herbàcies silvestres als escocells DESCRIPCIÓ Llençar una mescla de llavors als escocells dels arbres amb herbàcies típiques del prat mediterrani (rosella, violeta, fenàs de bosc, lletera de bosc, cosconilla, semprenflor, etc.) o bé deixar que creixen soles, per tal d’incrementar la salut dels arbres i del sòl del parc. Es recomana contactar prèviament amb el projecte “sembrando diversidad”, promogut per la Regidoria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de València i la Universitat Politècnica de València, Cropprotection, entre d’altres, per estudiar la possibilitat de col·laborar amb ells, utilitzant el parc com un espai d’estudi més, dins del seu propi projecte. Aquest estudi consisteix en la introducció d’espècies herbàcies en els escocells de l’arbrat urbà per tal de millorar la salut dels arbres, amb un menor ús de plaguicides. També es podria fer un seguiment i inventari d’aquesta flora i les plagues associades, pels alumnes del IES Orriols, a través d’un programa de participació i sensibilització ambiental que porta a terme en l’actualitat el projecte “Sembrando Diversidad”, amb els alumnes del IES Benlliure. Aquesta activitat de seguiment quedaria inclosa en l’aula natura. Igualment, es considera important la senyalització dels escocells a través de cartells divulgatius, amb els objectius del projecte i una crida a la cura d’ells.

192

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS Contactar prèviament amb els promotors del projecte “Sembrando Diversidad”, amb els que ens hem escrit al llarg del projecte Capgirant. A través de Rafael Laborda Cenjor, membre de Cropproection i professor de l’Escola Técnica Superior de Enginyeria Agronòmica i Medi Natural (UPV). DESENCADENANTS - Incrementar la diversitat de flora y fauna del parc a través de l’optimització dels escocells. - Controlar la proliferació d’espècies considerades plagues. - Sensibilitzar als ciutadans de la diversitat i la cura del parc - Fomentar la participació dels joves.

DISENY I EXECUCIÓ Si es dugués a terme la col·laboració amb el projecte “Sembrando Diversidad”, es proposa la incorporació de cartells . Les llavors s’obtindrien a través del projecte. En cas de que no s’arribara a col·laborar amb ells, es podria fer a través de la compra de llavors de les espècies esmenades en la Cooperativa Vega Horta Nord i Vivers Albogarden. Es faria necesari la compra d’un 51 paquets de mescla de llavors (65 euros en total).

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

193

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.2 Varietats d’aromàtiques Plantes aromàtiques

ESPECIES AROMÀTIQUES Plantar espècies aromàtiques (romer, maria lluïsa, timó, sàlvia, etc.) que atraguen els pol·linitzadors per potenciar espècies en perill d’extinció en l’actualitat, com ara les abelles. Plantar-les a les tanques perimetrals del parc, en els buits, així com al voltant dels anells de rosses, de manera que s’augmentarà l’espai verd.

194

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Roses perfumades

ROSES ANTIGUES PERFUMADES La mesura tracta d’atraure els pol·linitzadors al parc. Per això proposem plantar rosses antigues perfumades a la zona del roserar. Aquestes es caracteritzen per contindre molt de nèctar i desprendre una forta fragància i per tant atrauen una gran quantitat de pol·linitzadors (vespes i abelles, papallones, etc.). Es tracta de roses anterior a 1.847.

VARIETATS D’AROMÀTIQUES

Optimizació dels recursos: Aprofitament aigua de reg Espècies adaptades Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat florística Increment biodiversitat faunística Espècies melíferes Serveis ecosistèmics: Reducció dels nivells d’estrés. Espai més naturalitzat Control de plagues Governança i empoderament: Repercussió al territori Contextualització i potenciació local

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

195

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.2 Varietats d’aromàtiques

5.2.1 Plantar espècies d’aromàtiques DESCRIPCIÓ Plantar espècies aromàtiques (romer, maria lluïssa, timó, sàlvia, etc.) que atraguen els pol·linitzadors per potenciar espècies en perill d’extinció en l’actualitat, com ara les abelles. Aquestes espècies a més de tenir molt de nèctar, tenen un fort arrelament amb el territori i les persones grans. A més algunes d’aquestes son medicinals i es podrien impartir tallers sobre els usos culinaris i terapèutics d’aquestes. Altra opció es la de crear horts especialitzats en plantes medicinals per a ús terapèutic, hui en dia pràcticament desaparegudes i d’alt valor patrimonial. Entre aquestes trobem: calèndula, herba-sana, lavanda, sàlvia, camamilla, timó, menta i altres que creixen sols com ara: plantatge, malva o la dent de lleó. El llistat definitiu es detalla en el l’annexe 7. Aquestes es plateja que es planten a les tanques perimetrals del parc, en els buits entre matolls per crear barreres d’aromàtiques i atenent als seus requeriments de sol i ombra, de manera que aquelles que requereixen sol, es situaren en les tanques sud (accés C/ Santa Genoveva Torres C/ Arquitecte Tolsà); Mentre aquelles que preferixen ombra o semiombra en les tanques d’orientació N (C/ Sant Vicent de Paül i Santiago Rusiñol). El marc de plantació de les plates aromàtiques es al voltant d’uns 40-50cm, es a dir 4-5 plantes per m². També es recomana plantar-les al voltant dels anells de rosses, envoltant les tanques de Pittosporum. De manera que s’augmentaria la grandària dels anells i d’espai verd al parc, així com els tubs de reg per goteig.

196

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS Ampliar espai verd als anells del roserar, trepant el sòl llambordat.

DESENCADENANTS - Increment servei ecosistèmic de contemplació i relaxació a través del sentit de l’olfacte i visual. - Major control d’espècies considerades plaga a través dels insectes beneficiosos (abelles i vespa solitària, etc.). - Augmentar font alimentosa per a les aus. - Potenciar la implicació de la gent gran i la transmissió de coneixements intergeneracionals. - Potenciar la biodiversitat faunística per la inclusió d’espècies mel·líferes que atrauen als pol·linitzadors.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

197

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.2 Varietats d’aromàtiques

5.2.1 Plantar roses antigues perfumades DESCRIPCIÓ Plantar rosses antigues perfumades, caracteritzades per contindre molt de nèctar i desprendre una forta fragància i per tant atrauen una gran quantitat de pol·linitzadors (vespes i abelles, papallones, etc.). Es tracta de roses anterior a 1.847. Es fa un llistat de possibles estirps i espècies. La plantació serà segons disponibilitat de vivers d’àmbit europeu i presentades en C-14 (1,5L). Es recomana que la seua plantació es faça gradualment, quan les espècies actuals dins del procés de marcitament arriben al final del seu cicle vital (les trobem totalment seques). En els mateixos buits on estan les roses actuals. Per tant es tractaria d’un marc de plantació aproximat de 80unitats /100m², 1-1,20m distància un exemplar de l’altre. El número total d’unitats d’exemplars si s’arribara a la substitució final seria de 526.

CONDICIONANTS PREVIS El marcitament i eliminació de les actuals roses als anells interiors i exteriors de l’àrea del roserar. DESENCADENANTS Increment servei ecosistèmic de contemplació i relaxació a través del sentit de l’olfacte i visual. Major control d’espècies considerades plaga a través dels insectes beneficiosos (abelles i vespa solitària, etc.). Optimització del roserar per incrementar la biodiversitat florística.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Situar-les en el els buits que deixen les roses actuals marcides.

198

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ARBIO > Taula 12: Taula estirps i varietats proposades junt amb la seua procedència. Font: Elaboració pròpia

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

199

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.3 Màquia mediterrània Màquia Mediterrània

MÀQUIA MEDITERRÀNIA COM A COBERTURA VEGETAL DE REFUGI I FONT ALIMENTOSA PER A LA FAUNA Plantació d’espècies arbustives (màquia mediterrània) als parterres, tenint en compte els seus requeriments hídrics i la insolació. Entre aquestes espècies es consideren prioritàries aquelles que tenen fruits (murta, llentiscle, etc.), per tal que serveixin com a font alimentosa per a la fauna.

200

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MÀQUIA MEDITERRÀNIA COM REFUGI I FONT ALIMENTOSA PER A LA FAUNA Optimizació dels recursos: Aprofitament aigua de reg Increment de la compatibilitat hídrica entre estrats Minimitzaciò de l’evaporaciò Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat florística Increment biodiversitat faunística Vegetació autóctona Font alimetosa Serveis ecosistèmics: Regulació de la temperatura Increment de la superficie enjardinada Reducció dels nivells d’estrés Espai més naturalitzat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

201

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.3 Varietats de màquia

5.3.1 Plantar màquia Mediterrània DESCRIPCIÓ Plantació d’espècies arbustives (màquia), tenint en compte el tipus d’hàbitat de la vegetació (clima sec, humit o subhumit) i altre gran condicionant, la insolació. Entre aquestes espècies es consideren prioritàries aquelles que tenen fruits (murta, llentiscle, etc.), per tal que serveixin com a font alimentosa per a la fauna, com ara les aus hivernants i de pas. Així com les espècies locals. S’elabora un pla de plantació que explica la metodologia seguida i les plantes recomanades per a cada zona. A continuació es mostra un llistat d’espècies de flora proposades per a la seua plantació, tenint en compte la classificació de clima i requeriments d’insolació. Són un total de 28 espècies. La ubicació d’aquests es determina a partir de l’anàlisi de la vegetació actual del parc, les observacions de l’annexe 7 i tenint en compte el mòdul de plantació. S’estableixen mòduls de plantació per a les espècies arbustives: un màxim de 50 unitats de matoll cada 100m². A més, es proposa plantar aproximadament el 70% dels exemplars en edat juvenil (en funció del pressupost, preferiblement a partir de l’any, encara que si no fos possible de menor edat), provinents de vivers circumdants, mentre que el 30% restant, constituït per aquelles plantes que es resulte dificultós trobar planter autòcton als vivers, es proposa incloure-ho dins de l’aula natura. Es tractaria de crear un espai en l’aula natura en el qual es faça un voluntariat (grup de treball veïnal) que recol·lecte llavors al camp, les germinen i planten en macetes per disposar de plantes amb les que repoblar i augmentar la diversitat del parc. Per a dita proposta es compta amb l’aprovació i vist i plau del CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal), qui a més disposa i proporciona llavors autòctones a qui ho sol·licite, de manera que també seria altra alternativa per tal de germinarles amb el voluntariat i plantar-les seguidament al parc.

202

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS - Eliminar la gespa mitjançant una poda curta. - Cavar superficialment i aportar un “mantillo” previ a les replantacions.

DESENCADENANTS - Crear espais per a la diversitat a través de la creació de cobertura vegetal refugi i font alimentosa per a la fauna. Possible augment diversitat d’aus de pas i hivernants al parc. - Increment servei ecosistèmic de contemplació i relaxació a través de la disminució de soroll i visuals de la ciutat. - Optimització dels recursos de l’espai (sòl enjardinat).

DISSENY I EXECUCIÓ Tenint en compte la superfície enjardinada on es plantarà la màquia mediterrània i considerant l’arbrat actual (distància de protecció de les arrels principals de 2 metres per a l’arbrat existent i 50cm per l’arbrat replantat), així com el marc de plantació de la màquia, es procedeix a calcular el nombre d’exemplars d’arbust a plantar:1.342. Es recomana fer la compra en estat juvenil (d’un any aproximadament) en C-17, si no fos possible C-14. Mentre que la resta d’exemplars s’obtindran a través de treball de camp, del CIEF i als treballs del voluntariat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

203

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 5. Introducció de flora autòctona 5.4 Arbrat autòcton

204

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Nou arbrat

PLANTACIÓ DE NOU ARBRAT S’incorpora nou arbrat en la zona de jocs i en general aquells parterres on hi haja espai suficient. L’elecció d’aquest estarà en funció de les compatibilitats hídriques dels arbres de l’entorn, sempre autòctons per a servir com a font alimentosa per a la fauna local (aus principalment). A l’espai de jocs, aquesta mesura haurà d’esperar a la substitució del sòl de cautxú actual, per arena.

NOU ARBRAT

Optimizació dels recursos: Aprofitament aigua de reg Espècies adaptades Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat florística Increment biodiversitat faunística Vegetació autóctona Serveis ecosistèmics: Reducció dels nivells d’estrés. Espai més naturalitzat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

205

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.1 Rèptils

206

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Rocalla

HÀBITAT PER A RÈPTILS AMB UNA ROCALLA I HERBÀCIES Es proposa la construcció d’una rocalla al centre del roserar com a epicentre de l’hàbitat per a rèptils, insectes beneficiosos i papallones. Aquesta es contruïx amb murs de pedra seca, ja que aquests disposen d’escletxes que poden servir com a refugi per als rèptils protegint-se dels depredadors com els gats; amb plantes aromàtiques que atrauen insectes i que els serveixen de font alimentosa, tot això al voltant d’un xicotet estany que servís com abeurador al lloc de l’actual font clorada.

HÀBITAT PER A RÈPTILS AMB UNA ROCALLA I HERBÀCIES Valor ecològic i biodiversitat Augment de la biodiversitat florística Augment de la biodiversitat faunística Disponibilitat abeuradors Vegetació autóctona Font alimentosa Augment de la biodiversitat acuàtica Serveis ecosistèmics Espai d’aprenentage Contacte directe amb la natura Control de plagues urbanes

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

207

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.1 Rèptils

6.1.1 Crear un hàbitat per a rèptils DESCRIPCIÓ Es proposa transformar el roserar en un hàbitat per a la fauna (rèptils, insectes beneficiosos i papallones), a través de distints ambients i estructures. Entre d’altres accions es suggereix construir una rocalla amb murs tipus pedra seca, ja que aquests disposen d’escletxes que poden servir com a refugi per als rèptils i poder protegir-se dels depredadors com els gats. Amb plantes aromàtiques que atrauen insectes i que els serveixen de font alimentosa, així com d’un xicotet estany que servís com abeurador. Les plantes aromàtiques proposades es detallen en l’annexe 7. Es considera la zona més adequada per situar-ho l’àrea del roserar, degut a que és la zona més assolellada i que trobem roses que atrauen els insectes. A més, es podria aprofitar la font actual, per transformar-la en estany, ja que aquesta es tracta amb altes concentracions de clor per previndre l’aparició del bacteri Legionel·la, per tant no permet que els insectes que serviran d’aliment als rèptils puguen utilitzar-la com abeurador. Es proposa transformar la font en una rocalla amb aromàtiques plantades en el seu interior, formant un anell, i al seu interior constituir l’estany, amb espècies aquàtiques al seu interior i una petita bomba que permeta que l’aigua estiga en moviment almenys una part del dia, perquè s’oxigene i per evitar l’aparició de plagues (com ara el mosquit tigre). És important que l’eixida de l’aigua siga suau, que regalime per la roca, per tal que no hi haja risc per legionel·la, qüestió que obligaria a clorar l’aigua. Els murs de la rocalla es recomana que tinguen una alçaria de 50 cm per tal que servira per a un nombre considerable de rèptils. Aquesta es construirà seguint les tècniques de construcció tradicionals de pedra seca, segons la qual s’utilitzen materials de la zona, en aquest cas, pedra calcària seca. Aquesta rocalla es destinaria principalment per a liolepis (sargantanes), les més comuns són la colillarga i la parda (psmmadromus algirus i podarcis liolepis). Ja que són les més abundants en els parcs urbans. Els adults es solen trobar en el matoll al llarg del dia, mentre que els juvenils en sòl herbaci. Per això es recomana en els parterres i anells del voltant alternar tant matoll d’aromàtiques com alguna herba més baixeta, tipus prat mediterrani. Així com la instal·lació de xicotetes rocalles en alguns d’aquests parterres. També els agraden les fustes i detritus, per això es recomana la col·locació de troncs podats i apilats, que atrauran a un gran nombre d’insectes. Per últim, es recomana la construcció de murs d’uns 50 cm amb escletxes per aconseguir la retenció de l’aigua de pluja als parterres limítrof a l’àrea del roserar, que també els serveix com a refugi als rèptils. També és important que tots aquests ambients estiguen connectats els uns amb els altres. Per tal que es puguin desplaçar, es recomana que els recorreguts siguen de sòl arenós i pedretes, com ara terra morterenca.

208

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

espiral d’aromàtiques

lateral d’accés

rocalla

> Figura 38: Secció rocalla. Font: Elaboració pròpia

CONDICIONANTS PREVIS - Transformar la font actual en estany. Deixar de llençar clor a la font. - Instal·lar mecanisme emplenatge i buidatge de l’aigua automàtic. DESENCADENANTS - Augmentar la diversitat de fauna - Contribuir control d’espècies considerades plaga a l’ecosistema del parc, ja que són grans depredadors d’insectes com el mosquit. - Major nombre de recursos naturals faunístics per a l’educació ambiental - Són indicadors de la salut ambiental, per tant majors serveis ecosistèmics urbans. - Optimització dels recursos de l’espai per exemple troncs i restes de poda. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Els murs de la rocalla amb escletxes orientats cap al sud o sud-est, per a aprofitar més el sol. Alçada: 50 cm 1 punt d’aigua-abeurador molt propet o dins de la rocalla. Orientació: la part més alta del mur orientada cap al sud o sud-est, per aprofitar més el sol. Zona: amb sol i un poc d’ombra per a les plantes. DISSENY I EXECUCIÓ La rocalla es construirà seguint les tècniques de construcció en pedra seca, estudiant les solucions constructives per a un mur. Una bona opció seria a l’atzar amb terminació amb pedres o cants rodats. Un manual d’utilitat es el proporcionat per la Junta de Andalucía (“Construcción en Piedra Seca”). És important no utilitzar cap tipus de morter, ja que les escletxes que es formen entre les pedres serviran com a refugi per als rèptils. Per a la construcció d’aquest es requereix de la compra de roca calcària. Es recomana la compra d’aquest material en llocs de distribució propers a València i que hagen obtingut la pedra amb els recursos de la zona i de manera sostenible, com es feia tradicionalment. Pla de cultiu d’espècies d’aromàtiques: Es proposa plantar les plantes aromàtiques definides l’annexe 7 amb un marc de plantació de 50cm i tenint en compte els seus requeriments hídrics i d’insolació.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

209

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.2 Insectes

Hotels d’insectes

HOTEL D’INSECTES EN LA TANCA PERIMETRAL Es tracta d’unes xicotetes caixes formades per materials orgànics com rames, troncs, escorça, que atrauen i serveixen d’hàbitat per als insectes beneficiosos que s’alimenten de les plagues. Es recomana fer la compra de 5 i altres realitzar-los a través de diverses activitats amb l’aula natura. Aquesta mesura va acompanyada de la creació de punts de reciclatge de matèria orgànica, on acumular canyes, rames i altres materials provinents de les tasques de manteniment del parc.

210

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Varietats de flora/ Abeuradors

HÀBITAT PER A LES PAPALLONES Per obtenir un hàbitat i jardí amb papallones, s’han d’incloure plantes amb nèctar, plantes nodrisses, així com abeuradors. Es proposa la col·locació de suports amb plats poc profunds on col·locar trossos de fruites, aprofitar les estructures en forma de rocalla proposades en la zona de l’estany i el roserar per crear abeuradors amb geotèxtil i plantes aquàtiques. Així com la plantació d’aromàtiques a la rocalla del roserar.

HÀBITAT PER A LES PAPALLONES

Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Augment d’espècies melíferes que afavoreixen la pol·linització Serveis ecosistèmics: Reducció dels nivells d’estrés. Afavoreix el servei ecosistèmic de la contemplació i espiritualitat de l’espai.

HOTELS D’INSECTES EN LA TANCA PERIMETRAL Optimizació recursos del jardí: Aprofitament de les deixalles naturals Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunistica Font alimentosa per a les aus Serveis ecosistèmics: Control de deserveis Control d’espècies que considerem plaga CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

211

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.2 Insectes

6.2.1 “Hotels d’insectes” en la tanca perimetral DESCRIPCIÓ Es tracta d’unes xicotetes caixes formades per materials orgànics com rames, troncs, escorça, que atrauen i serveixen d’hàbitat per als insectes beneficiosos que s’alimenten de les plagues. Es recomana que cada caixa siga específica per a una espècie determinada, per tal que no es feren competència entre elles. Es proposa la compra o construcció (mitjançant tallers) de caixes amb senill, destinades a vespes solitàries i marietes que s’alimenten del purgó, altres amb troncs per als xilòfags que ajuden a descompondre la fusta morta i macetes invertides per a les tisoretes (també depredadores del purgó), així com troncs foradats per a les pol·linitzadores que també s’alimenten dels áfidos (Aphidoidea). La zona adequada per a col·locar-les cal que siga una zona assolellada i ben protegida de les inclemències climàtiques (evitant el vent i la pluja). I a més, estiga ubicada prop de les plantes, herbes, arbusts i aigua, perquè poden alimentar-se sense moure’s molt. Per això plantegem col·locar-les en la tanca perimetral, en orientació sud, prop dels arbusts, i en els forats d’aquesta tanca crear bandes de plantes aromàtiques. Es podria col·locar en la zona est i oest del parc i orientades lleugerament cap al sud, es a dir, en els accessos que donen al C/ Santa Genoveva Torres i C/ Arquitecte Tolsà. Es recomana fer la compra de 5 hotels d’insectes, instal·lant-los en la zona especificada dalt i la resta (uns 10) realitzar-los a través de diverses activitats amb l’aula natura. Per últim es recomana crear punts de reciclatge de matèria orgànica, on acumular canyes, rames i altres materials provinents de les tasques de manteniment del parc.

212

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS Cap

DESENCADENANTS - Control d’espècies que trobem en el jardí i que considerem plaga, com ara: purgó o mosca blanca. - Augmentar font alimentosa per a les aus.

DISSENY I EXECUCIÓ La compra es recomana que es faça a través de “Granja de Bitxos”, un projecte que els fabrica, a més de realitzar diversos projectes de disseny de mesures per a potenciar la fauna auxiliar a més de protegir la biodiversitat en medis urbans i paratges naturals. Es pot trobar més informació a la pàgina web: www.lagranjadebitxos.es). Es recomana el següent model i demanar-los que siguin específics per classes d’espècies d’insectes, al ser els propis fabricants es podria arribar a un consens.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

213

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.2 Insectes

6.2.2 Disposar d’hàbitat per a les papallones DESCRIPCIÓ Per obtenir un hàbitat i jardí amb papallones, s’han d’incloure plantes amb nèctar, plantes nodrisses, així com abeuradors. A més de plantar espècies que continguen nèctar (com ara espècies antigues perfumades, proposta desenvolupada més endavant), es recomana la plantació de fenoll, ruda silvestre i menta. Aquestes es podrien incloure en la rocalla en espiral, així com en els anells del roserar, alternats amb les roses. També es recomana la col·locació de suports amb plats poc profunds on col·locar trossos de fruites (que caldria revisar una vegada cada 1-2 mesos els plats amb fruits). La zona on fer l’hàbitat per a papallones cal que siga molt assolellada i amb plantes molt aromàtiques, com és l’àrea del roserar. Es podria localitzar concretament al voltant de l’espiral, en els anells interiors i exteriors. A més, es recomana incorporar abeuradors per a les papallones. Es proposa localitzar-los en l’estructura en forma de rocalla situada en la zona de l’estany (proposta descrita més endavant), creant uns recipients de pocs mm, amb fang i geotèxtil. El geotèxtil permet mantindre la terra humida, condicions idònies per a que beguen els lepidòpters. També es recomana crear forats en la rocalla on plantar Mentha aquatica i Mentha x piperita, o bé incorporar unes macetes de 30-40L on plantar les plantes aquàtiques i incorporar pedres. També es podria afegir en la rocalla alguna espècie enfiladissa (tipus hedera helix), de manera que quan es banyaren les fulles, les papallones pogueren beure també d’ací. Amb la consecució de totes aquestes accions tindríem un hàbitat per a papallones, de manera que podrien acudir papallones com ara: macaón (Papilio machaon), papallona col (Pieris brassicae), llimonera (Gonepteryx cleopatra), gitanilla (Zygaena occitanica), Esfinge calavera (Acherontia atropos), sempre que no s’empren fitosanitaris a l’espai verd.

214

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS Per fer l’abeurador de l’estany, instal·lar prèviament la rocalla de l’estany (proposta desenvolupada més endavant). DESENCADENANTS - Afavoreix la pol·linització. - Recurs natural que afavoreix el servei ecosistèmic de la contemplació i espiritualitat de l’espai, per l’observació dels seus processos i el seu valor estètic.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Es poden utilitzar plats de ceràmica, vidre o terracota, de colors cridaners i amb un suport o bé penjar-los d’un arbre amb ombra.

DISSENY I EXECUCIÓ La compra de les espècies es recomana que siga en la Cooperativa Vega Horta Nord i Vivers Albogarden.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

215

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.3 Aus

INSTAL·LACIÓ DE CAIXES NIU PER A LES AUS Instal·lació de 10 caixes niu que servisquen de refugi per a les aus urbanes que trobem a l’espai, de diferent forma i grandària segons els seus requeriments. En arbres amb certa altura, amagats entre les rames i amb una poca ombra. Acompanyar la mesura amb un seguiment per determinar la seua ocupació i reubicació si fos necessari, així com l’ampliació del nombre de caixes mitjançant tallers de construcció de caixes niu dins del programa d’aula natura.

ABEURADORS PER A LES AUS Construir abeuradors per a les aus aprofitant l’estructura en forma de rocalla de l’estany, mitjançant la construcció de traces de formigó i un mecanisme d’ompliment i buidatge, que permet que l’aigua es regalime i es desborde, evitant així la proliferació de mosquit tigre. 216

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Caixes niu

Moreres amb fruit

MORERES AMB FRUIT COM A FONT ALIMENTOSA PER A LES AUS Per tal d’aprofitar la font alimentosa que suposen les moreres amb fruit per a les aus, es proposa podar el 50% de les moreres marcades al dibuix cada any, alternativament, de manera que es deixaria temps perquè pogueren fructificar i sempre trobaríem fruits al parc. Llevat d’aquelles que donen al sòl adoquinat i que poden incrementar el risc de caiguda als usuaris.

MORERES AMB FRUIT COM A FONT ALIMENTOSA PER A LES AUS Optimització dels recursos de l’espai Aprofitament de les deixalles naturals Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Font alimentosa per a la fauna

CAIXES NIU Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Espais de refugi Serveis ecosistèmics urbans: Espais d’aprenentage Reducció dels nivells d’estrès

ABEURADORS PER A LES AUS Valor ecològic i biodiversitat: Increment de la biodiversitat faunística Serveis ecosistèmics urbans: Reducció dels nivells d’estrès CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

217

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.3 Aus

6.3.1 Instal·lar caixes niu per a les aus DESCRIPCIÓ Crear espais i refugis per a aus urbanes que solen nidificar en forats dels arbres i que presenten dificultats al no abundar arbres vells en el parc d’Orriols. Mitjançant la instal·lació de caixes niu destinades a les aus que trobem al parc i en les seues zones limítrofs i volem conservar. Aquestes són: aus urbanes més comuns com el Mirlo comú (Turdus merula), Teuladí (Passer domesticus), així com altres forestals: Tot estiu (Parus major), Papamosques menut (Ficedula parva). A més amb aquesta acció es podria potenciar la conservació d’algunes aus urbanes que estan disminuint a la ciutat, com és el Teuladí (Murgui E., 2010). Es recomana instal·lar diferents tipus de caixes niu, amb distints diàmetres d’entrada, grandària i forma, per a que siguen utilitzades per distintes espècies, amb diferents requeriments alimentaris i d’hàbitat. Aquests s’especifiquen més endavant. Entre els distints tipus s’han prioritzat les caixes niu tipus bústia (“balcó”), ja que es millora la defensa que puga fer l’au sobre un possible depredador, com ara els rosegadors. A més d’estar més protegits de la pluja. NOM, UBICACIÓ I ESPECIFICACIONS COL·LOCACIÓ Es proposa començar amb poques caixes, unes 10, i fer un seguiment per veure la seua ocupació. El seguiment es faria cada tardor, observant si hi han trets de les aus (plomes, material nidificant, etc.). Si s’observa en el seguiment, que no s’usa un model de caixa o orifici d’entrada determinat, es substituiria per altre. Tal i com recomana l’especialista amb ornitologia Enrique Murgui a les entrevistes realitzades. Per a la ubicació s’ha tingut en compte, que estigueren a arbres amb certa altura o amagats entre les rames. Amb una poca ombra per evitar que els pollets passen calor i que les caixes no estigueren molt juntes per evitar la seua competència, ja que algunes d’elles son territorials. S’han escollit arbres alts i palmeres dispersats pels parc, tant en l’àrea botànica com el roserar. En el seguiment es podrà observar l’ocupació d’aquestes i l’èxit de l’elecció, podent modificar-les i anar experimentant. En les que es situen en palmeres dactyliferes es deuria acompanyar la mesura amb la col·locació d’anells que eviten que els rosegadors trepen per menjar el seus dàtils i pogueren atacar a les aus. Per altra banda, la fixació de les caixes es recomana es faça mitjançant aram d’uns 5 mm de diàmetre, doblegant-lo i abraçant a l’arbre. Altra manera, perquè quedes més estable front als temporals seria fixar la caixa mitjançant llistons de fusta, que abracen al tronc. I per assegurar-nos que no caigués al terra, utilitzar una corda. Per al seu manteniment, es recomana fer una neteja anual després del període de cria (agost o setembre). A mesura que es vagen ocupant les caixes i s’observe una alta freqüentació es poden incrementar gradualment el nombre d’aquestes, fins un total de 20-30 caixes (com a nombre orientatiu, ja que depèn dels resultats del seguiment). Aquestes poden fer-se mitjançant tallers com a contingut d’educació ambiental a l’aula natura. Per a la realització dels tallers es recomana la compra del “Kit de construcció de caixes-niu”, destinat per a aus xicotetes insectívores, feta amb fusta reciclada i una porta posterior que permet la inspecció de la caixa (cost 19 euros). Així com la compra d’aquesta guia: “Guía de cajas nido y comederos para aves y otros vertebrados” Lynx Edicions. (cost guia: 22

218

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

euros), que dona indicacions sobre com construir-les i col·locar-les. El preferible seria realitzar el taller el mateix educador ambiental de l’aura natura. Aquestes caixes es podrien distribuir també ocultades entre les enfiladisses. Altra mesura per a les aus que es podria realitzar en l’aula natura son els menjadors per a les aus. Aquestes són importants a l’hivern, quan es disposa de menys aliment (insectes i fruits). Per últim, per a la realització del seguiment de les caixes es proposa es faça mitjançant grups de treball i de voluntariat, gestionat per la nova aula natura o alguna organització que treballe amb les aus (com ara: SEO-BirdLife), o bé algun membre del barri especialitzat en ornitologia, com Enrique Murgui, que porta fent un seguiment i cens de les aus del parc des de l’any 1999. CONDICIONANTS PREVIS Col·locar les caixes niu de les pèrgoles quan estiguen ja plantades les enfiladisses i amb un espessor suficient perquè queden amagades. Assegurar-se no es fa cap tipus de tractament químic al parc, ja que les espècies insectívores son sensibles a aquests factors. DESENCADENANTS Augment de la dispersió de llavors i pol·linització, ja que moltes plantes depenen d’aquestes. Protecció de la biodiversitat, es tracta d’un ésser viu que actua com a espècie paraigua, ja que amb la protecció d’aquestes s’aconsegueix protegir altres espècies que depenen d’aquesta. DISSENY I EXECUCIÓ Per a l’elecció de les caixes niu, s’han tingut en compte tant la grandària de la caixa com el de l’obertura, d’acord amb les espècies que creiem poden albergar. Per tant, es recomana la instal·lació de caixes niu destinades a espècies insectívores menudes que trobem al parc (teuladí, tot estiu i papamosques menut). Dins d’aquestes es recomana distints grossors i especificacions segons a qui van destinades. Es recomana la compra a l’empresa “para pájaros”, de 6 caixes niu del model Cp 15 (Caixa niu bàsica per a aus xicotetes insectívores). Especificant-los que es desitgen sense perxa, ja que aquest atrau als gorrions, que solen acaparar moltes caixes niu. I d’aquestes sis, tres caixes amb un orifici d’entrada de 32mm i altres tres amb un grossor de 26mm, per tal d’afavorir altres espècies de pàrids. També es proposa la compra de 4 caixes del model Cp17, per a xicotetes aus amb frontal tipus bústia + frontal tipus obert. Aquest model té l’avantatge que disposa de dos frontals, segons vagen destinades a uns pàrids o aus insectívores. D’aquesta manera, amb la realització d’un seguiment es podria intercanviar la posició de la caixa, segons l’ocupació d’aquestes d’un any a altre. Col·locar dues amb l’orifici d’entrada de 32 mm (destinat al totestiu i altres que puguen acudir) així com la resta amb la porta d’entrada (per afavorir principalment al papamosques menut, entre d’altres). CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

219

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.3 Aus

6.3.2 Moreres amb fruit com a font alimentosa per a les aus DESCRIPCIÓ Al parc trobem moreres fruitless, que no s’han podat quasi i tenen un port en forma de para-sol, així com moreres amb fruit, que son podades tots els anys. Es proposa deixar sense podar les moreres que donen a les zones enjardinades o terra morterenca, per tal d’oferir major font alimentosa per a les aus urbanes. Mentre que continuar podant aquelles que donen a la vorera i camins amb llamborda del parc i que els fruits poden arribar al terra amb el conseqüent risc de caiguda que suposa. Així mateix, entre les moreres amb fruit, es considera que no deurien de deixar-se créixer descontroladament, pel tipus de poda que s’ha realitzat. Per això es recomana podar el 50% d’aquestes cada any, de manera que es deixaria temps perquè pogueren fructificar i sempre trobaríem fruits al parc. DESENCADENANTS - Servir de font alimentosa per a la fauna - Major relaxació i contacte en la natura per observació de les aus, etc. - Optimització dels recursos de l’espai

DISSENY I EXECUCIÓ Sobre el plànol es mostra la freqüèntació de poda recomanada per a aquesta espècie, marcant amb color aquelles que es poden cada dos anys (el 50% un any i l’altre 50% el següent).

220

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

6.3.3 Construir abeuradors per a les aus DESCRIPCIÓ Es recomana construir uns abeuradors per a les aus mitjançant la construcció de traces de formigó de 5cm i amb un mecanisme d’emplenat i buidatge, que faça que l’aigua es desborde cada 2 dies si es troba plena. Per evitar així la proliferació del mosquit tigre, que cria cada 6 dies. Es proposa localitzar-los en la zona de l’estany, Es podria aprofitar l’estructura de la rocalla perquè servís per aquesta finalitat, de manera que l’aigua, abans de regalimar per la rocalla poguera servir com abeurador i bany de les aus. A més, es recomana incorporar una vora on puguen posar-se les aus, amb una superfície poc profunda (1cm de columna d’aigua) i rugosa perquè els permetera banyar-se les potes. DESENCADENANTS - Possible augment de la població d’aus urbanes i de pas. - Augment dels serveis de recreació, relaxació i contemplació. Així com estètics, ja que els espais verds ofereixen beneficis sensorials que milloren el benestar i salut física i mental.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

221

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.4 Mamífers

REFUGIS PER A RATPENATS Instal·lar refugis per aquests mamífers puguen descansar, i potser criar i hibernar, ja que en l’actualitat es troben amenaçats a la ciutat per la alta contaminació lumínica i l’ús de plaguicides en l’agricultura. Es recomana construir o comprar dues caixes amb fusta de model pla o rodó, que segurament seran ocupades per al Ratpenat de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus), molt abundant a la ciutat i voltants i gran depredador de mosquits.

222

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Refugis per a ratpenats

REFUGIS PER A RATPENATS Valor ecològic i biodiversitat: Increment de la biodiversitat faunística Espais de refugi Serveis ecosistèmics urbans: Control plagues urbanes

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

223

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.4 Mamífers

6.4.1 Instal·lació de refugis per a ratpenats DESCRIPCIÓ Instal·lar refugis per aquests mamífers puguin descansar, i potser criar i hibernar, ja que en l’actualitat es troben amenaçats a la ciutat per la alta contaminació lumínica i l’ús de plaguicides en l’agricultura. Es recomana construir o comprar caixes amb fusta de model pla o rodó, que segurament seran ocupades per al Ratpenat de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus), molt abundant a la ciutat i voltants. Les caixes han de ser estanques, amb una única entrada en forma de fissura, d’uns 15mm, de parets gruixudes (15mm mínim) i sense estar impregnades amb tractaments tòxics (Schober & Grimmberger, 1996). Es recomana la seua instal·lació en les parets altes de les dependències del parc, ja que es tracta d’una edificació del parc poc concorreguda. A més la caixa ha d’estar aïllada de possibles depredadors, a una altura entre 4 i 6 metres del sòl, sobre un suport vertical i de superfície no rugosa. Es recomana la instal·lació d’almenys 6 refugis xicotets distribuïts per les edificacions del parc, i localitzades en grups (mínim de 3 caixes) (Flaquer C et al., 2007), o bé de dos refugis de major grandària capaços d’albergar a diferents exemplars, ja que aquestes espècies són colonials. Per últim, es recomana localitzar-les amb una orientació Oest, ja que hi han estudis que indiquen que orientar-los en regions molt càlides cap al sud pot escalfar-los massa. A més, en aquesta àrea trobaria aliment disponible fàcilment (insectes) al disposar d’un medi amb aigua proper, l’estany. Es recomana igualment fer un seguiment, una manera senzilla és a través de l’observació dels seus excrements baix dels refugis. Es deuria fer la seua neteja amb guants.

224

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Potenciació i conservació de la diversitat faunística, amb la protecció d’una espècie que es troba en retrocés. - Control biològic d’espècies consideradas plaga, com ara els mosquits.

DISSENY I EXECUCIÓ Per a dur a terme dita acció, es proposa la compra del “refugi rates penades” de la Granja de Bitxos. Es considera que és adequada per les seues característiques (material, grossor, nombre d’obertures i mides). Es recomana fer la compra de dues caixes i situar-les de forma contigua. Per a la construcció de refugis es podria col·laborar amb “CÀDEC, Taller de Gestió Ambiental S.L.” En l’actualitat presenta un projecte aprovat per l’Ajuntament de València i realitzat per AE-Agró i Roncadell, per instal·lació de refugis en l’Albufera de València i l’horta.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

225

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.5 Amfibis i peixos

VITALITZAR L’ESTANY A PARTIR DE LA CREACIÓ DE QUADRANTS AMB VEGETACIÓ AUTÒCTONA Es proposa la incorporació de macetes amb vegetació autòctona típiques de Llacunes Mediterrànies, com ara nenúfars, lliri groc o bova. La distribució cal que siga formant illes per tal que servira com a refugi per a la fauna. Es recomana acompanyar aquestes accions amb la realització d’un seguiment de les condicions físic-químiques i biològiques de la massa d’aigua (oxigenació, transparència, etc.).

INCORPORAR AMFIBIS I PEIXOS AMENAÇATS AL TERRITORI VALENCIÀ Una vegada estigués el medi amb una bona qualitat de l’aigua i vegetació per albergar vida, fer una solta d’espècies d’amfibis i peixos del territori valencià, com ara la granota comú. Acompanyar la mesura amb cartells de comunicació ambiental sobre la fauna exòtica. 226

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Macetes de vegetació aquàtica autòctona

Recorregut didàctic

RECORREGUT DIDÀCTIC AL VOLTANT DEL TEMPLET Incorporació de jardineres al voltant del templet amb espècies aquàtiques autòctones del territori valencià, acompanyant-les amb senyals informatives que serviren com a recurs per a l’educació i comunicació ambiental.

MACETES DE VEGETACIÓ AUTÒCTONA AQUÀTICA Valor ecològic i biodiversitat: Increment de la biodiversitat faunística Increment de la biodiversitat aquàtica Governança i empoderament: Repercussió al territori Contextualizació i potenciació local

RECORREGUT DIDÀCTIC

Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Recursos per a l’educació ambiental Increment de la biodiversitat aquàtica Serveis ecosistèmics urbans: Espai d’aprenentage Governança i empoderament: Major impacte social Pressa de consciencia CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

227

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.5 Amfibis i peixos

6.5.1 Vitalitzar l’estany amb vegetació autòctona DESCRIPCIÓ Es proposa la incorporació de macetes amb vegetació autòctona, tenint en compte l’altura de la columna d’aigua de l’estany. Per això es procedeix a la cerca d’espècies de flora típiques de Llacunes Mediterrànies de 23 cm. Es recomana la incorporació d’espècies aquàtiques emergents i submergides, com ara: nenúfars (nenúfar blanc: Nymphaea alba), lliri groc (Iris pseudacorus, espècies amb flors i molt vistoses), bova (Typha angustifolia i T. latifolia) o Potamogeton natans L. Distribuïdes per tot l’estany, formant 3 illes, dos als extrems i una al centre (més gran), així com altres espaciades a les voreres de l’estany. L’extensió d’aquesta ha de ser del 40% com a màxim, és a dir, que la superfície total de l’estany coberta per la vegetació emergida cubreixi el 40%, mentre que l’altre 60% quedés disponible per a l’entrada de llum i la possibilitat de que les algues proliferen. A més, recomanem anar llençant gradualment algues macroscópiques en macetes, com ara: Chara vulgaris o Chara hispida Linnaeus. Començar amb un 10% i fer un seguiment de la seua evolució. Per últim es recomana eliminar els quadrants al voltant del templet amb plantes exòtiques (Cyperus alternifolius). Aquesta es troba sense cap maceta ni recipient, sinó que s’ha arrelat amb restes de substrat de l’estany, per tant serà fàcil la seua eliminació. Mentre que l’espècie Lytrhum salicaria, es recomana situar-la a l’inici de l’estany. Si es considera necessari amb la utilització de bàsquets i substrat. La col·locació de les macetes, com hem dit cal que siga formant illes al mig de l’estany per tal que serviren com a refugi per a la fauna (aus, amfibis, etc.). A més, es recomana la incorporació d’algun refugi, com ara pedres amb forats, que pogueren servir de refugi per als amfibis. Es important evitar en la mesura de lo possible ciment per a subjectar les pedres. (en el cas que fos necessari s’utilitzaria la menor quantitat possible i deixant buits entre les pedres, ja que aquests serveixen com a refugi per als anurs). És important tindre en compte que la incorporació d’algunes espècies com el senill o la bova tenen un creixement ràpid i cal anar vigilant el seu creixement mitjançant podes estacionals dels jardiners. No obstant, al tractar-se d’un sòl cimentat, no es preveu que existisquen creixements ràpids i incontrolats. Per altra banda, es recomana acompanyar aquestes accions amb la realització d’un seguiment del desenvolupament de les condicions físic-químiques i biològiques de la massa d’aigua, almenys fins que s’assolisca l’equilibri (metodologia en annexos). La freqüència d’aquests estudis podria ser cada dos mesos, mitjançant la col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient i Canvi Climàtic, en l’entorn dels programes coneixement del medi aquàtiques desenvolupades puntualment per aquest, que podrien incloure un programa similar als espais lliures de la ciutat. CONDICIONANTS PREVIS Es fa necessari prèviament acabar amb el tractament de clor en l’aigua i mantenir la columna d’aigua constant.El moment de fer qualsevol intervenció a l’estany, ha d’estar regida per la fauna que disposem a l’estany i els seus cicles vitals per tal d’evitar qualsevol dany a la població actual. Encara que durant el diagnòstic no es van trobar colònies d’anurs, es recomana l’observació in situ abans de començar qualsevol intervenció a l’estany. En el cas que es trobés, caldria identificar l’espècie i consultar a experts per veure en quina fase del seu cicle vital seria preferible fer la intervenció, ja que podríem eliminar una colònia d’anurs acabats de fer la metamorfosi. En estat adult es podrien dur a un punt d’aigua proper.

228

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

caixes de plàstic

diferents varietats d’aromàtiques

DESENCADENANTS

> Figura 39: Secció estany. Font: Elaboració pròpia

Incrementar la vegetació refugi per a la fauna aquàtica (amfibis i peixos). Increment servei ecosistèmic de contemplació i relaxació. Incrementar els recursos per a l’educació i la comunicació ambiental. Recuperació del paisatge. Optimització dels recursos de l’espai (l’estany) per incrementar la biodiversitat. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY - Fer un desguàs sobredimensionat, per evitar l’embús per la sortida de fulles i altres materials orgànics. - Una pendent del 5%. - La superfície coberta amb vegetació aquàtica aèria serà d’un total del 50% de la massa d’aigua, la resta ha de quedar lliure perquè entre la llum i poden viure algues. DISSENY I EXECUCIÓ

Proporció de cada espècie i el numero de macetes aproximat: Illa 1 (133,20m²) 30% nenúfar blanc > 78 uds 40% lliri groc

Llistat d’espècies i zonificació: A partir de la superficie actual de massa d’aigua de l’estany (1067,09m²), es procedeix a calcular la superficie disponible per a la flora aquàtica d’aquesta proposta, tenint en compte la superficie ocupada per la rocalla (14,93m²), el 40% desitjat de cobertura (420.86m²) i la superficie ocupada pel recorregut didàctic (7,2m²). De manera que quedaria una superficie de 413,66m² destinats per a la flora de la proposta actual. Per altra banda, cal tenir en compte la cobertura de les espècies proposades per a dita proposta. Ja que espècies com el nenúfar poden arribar a cobrir 4m²de superfície en una única maceta, en un estat de creixement avançat, mentre que altres com la bova ocupen la mateixa grandària que la maceta. La distribució i localització d’aquestes macetes es recomana es faça per illes. Macetes i substrat: Es recomana la compra de caixes de plàstic, d’una altura inferior a la columna d’aigua (23cm), que serveixin com a macetes de les espècies aquàtiques. Es tractaria de fer grups de safates per espècie (6 macetes) i es deixara un buit entre grups de macetes i espècie. Per altra banda, per a la compra de les espècies es farà en els mateixos òrgans distribuïdors de la proposta anterior i la grandària dels contenidors en funció de la disponibilitat d’aquests. Cal preparar un substrat específic per a plantes aquàtiques, sense que haja rebut fertilitzants químics, ja que algunes substàncies, com els fosfats, maten als peixos. Es mescla substrat amb arena (50% de cadascuna). No es fa necessari incorporar fertilitzants ja que en els estanys hi han molts (nitrogen, etc.).

> 301 uds 20% senill > 177 uds 5 % Potamogeton > 44 uds Illa 2 (43,09m²) 50% lliri > 143 uds nenúfar 30% > 30 uds bova 20% > 57 uds Illa 3 (22,24m²) 40% senill > 59 uds 40% lliri > 59 uds 20% potamogeton > 29 uds

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

229

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 6. Definició i creació de nous hàbitats 6.5 Amfibis i peixos

6.5.1 Creació d’un recorregut didàctic DESCRIPCIÓ Incorporació de jardineres al voltant del templet amb espècies aquàtiques autòctones del territori valencià. Les espècies proposades, un total de 8, són tant emergides, com submergides amb parts flotants. Aquestes son, plantes emergides: Iris pseudocoris (lliri groc), Veronica anagallis-aquatica L., Utricularia australis R. Br. (Marjalería de La Safor), Baldellia Ranunculoides Parl., Thpha latifolia L. (boga). Així com altres submergides i florants: Potamogeton natans L. (herba de l’estany o asprella) flotante, Lemna minor L. (Lenteja de agua, Serra d’Espadà), Alisma plantago-aquatica L. (llantén de agua). L’època de plantació idònia per a totes elles, és a l’hivern o finals d’hivern, mesos de gener o febrer, ja que serà quan el seu ritme de creixement siga baix (estiguin el latència) i puguin començar a créixer i florir algunes d’elles, a la primavera. Les espècies es poden obtindre del Centre de Recuperació de Fauna “La Granja”, mitjançant una petició a la Conselleria de Medi Ambient i Canvi Climàtic, mentre que d’altres com el lliri groc també es podrien obtindre a través de AE-Agró, contactant amb la Reserva del Tancat de la Pipa. Altre lloc de distribució és el viver d’Alzineta S.L., que disposa d’un ampli catàleg d’espècies aquàtiques. Es col·locaran en caixes de plàstic per a fruita, d’una grandària de de 50x30x19cm amb geotèxtil al seu interior. A continuació s’introdueix terra preparada prèviament per a ecosistemes aquàtics i es fa el trasplantament mitjançant esqueixos o arrels, segons com les proporcione l’òrgan distribuïdor i el sistema de plantació de cada espècie. Es recomana acompanyar-les amb senyals informatives. Aquests cartells podrien ser únicament amb codi Q-R per tal de permetre experimentar els coneixements del participant i oferir-li als més interessats major informació.

230

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS Eliminar les espècies actuals amb plantes exòtiques (Cyperus alternifolius), deixar de llençar clor, així com haver aturat la pràctica de buidar l’estany en la seua totalitat. DESENCADENANTS - Increment recursos naturals disponibles per a l’educació ambiental i la informació ambiental. - Increment refugi i font alimentosa per a la fauna aquàtica a través de l’optimització dels recursos de l’espai. - Augment servei ecosistèmic de relaxació a través del so murmurant de l’aigua.

DISSENY I EXECUCIÓ Macetes: Les mateixes que per a la proposta anterior. Grandària i ubicació recorregut didàctic: La superfície total ocupada pel recorregut didàctic es de 7,2m², al tractar-se de 8 espècies proposades i un volum de 0,9m² per espècie. La ubicació del recorregut didàctic seria al voltant del templet de l’estany.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

231

c. creació d’espais per a la biodiversitat proposta 7. Introducció de fauna autòctona

7.1 Incorporar amfibis i peixos amenaçats al territori valencià DESCRIPCIÓ Una vegada estigués el medi amb una bona qualitat de l’aigua i vegetació per albergar vida, fer una solta d’espècies d’amfibis i peixos del territori valencià, com ara: Bufo bufo, Altytes obstetricans, Pelodytes punctatus. De rèptils como: Mauremys leprosa, Pleurodeles waltl; I peixos en perill d’extinció: Aphanius iberus, Valencia hispánica. És important acompanyar la mesura amb cartells de comunicació ambiental que informen sobre la prohibició d’introduir animals a l’estany, explicant que aquests podrien alterar l’equilibri de la fauna i flora silvestre. En el cas que aparegueren espècies al·lòctones o exòtiques com ara (crancs, tortugues o peixos) es deurien prendre mesures per erradicar-les, ja que aquestes inhabiliten l’ecosistema per a les espècies autòctones. En el cas de les tortugues es poden dur al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler. Al nou ecosistema aquàtic es podrien realitzar activitats d’educació ambiental, per exemple entorn als amfibis, com és fa en la Comunitat de Madrid (Proyecto Sapo S.O.S.).

232

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CONDICIONANTS PREVIS - Realització d’un seguiment de la qualitat de l’aigua i després que s’assoleixi l’objectiu marcat durant 12 mesos com a mínim. - Es faria necessari treball de camp previ, anar al camp amb xarxes específiques per a recol·lectar insectes aquàtics (més curtes que les habituals), pots i manual d’identificació d’insectes.

DESENCADENANTS - Potenciació d’espècies en perill d’extinció a través de l’optimització de l’estany. - Augment dels recursos naturals per l’educació ambiental i informació ambiental de la flora i fauna aquàtiques. - Major control espècies considerades plaga com ara mosquits. - Increment font alimentosa per a la fauna (amfibis i aus principalment).

DISSENY I EXECUCIÓ Contactar amb la Conselleria i amb la piscifactoria de El Palmar per veure si ens els poden facilitar. Nota: Es proposa llençar larves d’invertebrats a l’estany, per exemple de libèl·lules que són depredadores de mosquits, prèviament recol·lectades al camp. Acció a implementar en cas que desaparegueren les espècies actuals i no hi haguera cap indicador o causa de la seua desaparició (com ara llançament de químics a l’estany). I després de transcórrer un temps no acudiren pel seu propi peu.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

233

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles

Al fil de les intervencions propostes amb anterioritat, ara es plantegen algunes actuacions per tal d’afavorir la flexibilització de la gestió i de l’ús del parc, qüestió que es va destacar en el diagnòstic col·laboratiu. Es vol generar un espai on es puga gaudir de la frescor i confort dels arbres, relaxar-se i desconnectar de l’estrés de la ciutat. Els espais lliures d’aquesta han de servir com llocs per a la integració social, com espais en els quals els veïns gaudisquen, aprenguen i es relacionen entre ells i amb la naturalesa en igualtat de condicions. Amb aquesta intenció es proposen les següents accions.

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 8. Jocs

CIRCUITS DE CONTACTE DIRECTE AMB LA NATURA

Circuits de jocs

Es proposa dissenyar una sèrie de recorreguts pel jardí on s’incorporen elements per a l’aprenentatge, la descoberta i el contacte directe amb la natura. Aquests recorreguts es caracteritzaran per: la incorporació de troncs amb diferents altures, cartells divulgatius d’informació ambiental, jocs als arbres, etc.

2 1

236

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

troncs fixats al sòl

troncs en

descomposició

jocs als arbres

CIRCUITS DE CONTACTE DIRECTE AMB LA NATURA Serveis ecosistèmics urbans: Espai d’aprenentage Contacte directe amb la natura Governança i empoderament: Impacte social Major desenvolupament cognitiu i recreacional Pressa de consciència Espais d’encontre i socialització Inclusivitat i equitat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

237

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 8. Jocs

8.1 Circuits de contacte directe amb la natura DESCRIPCIÓ Es proposa dissenyar una sèrie de recorreguts pel jardí on s’incorporen elements per a l’aprenentatge, la descoberta i el contacte directe amb la natura. Aquests recorreguts es caracteritzaran per: - La incorporació de troncs i grups de troncs amb diferents altures, distribucions i diàmetres per tal de flexibilitzar l’ús: saltar d’un a l’altre, pujar i baixar, saltar, però també assentar-se en grup per observar o escoltar la natura al nostre voltant. - Cartells educatius al costat de determinades plantes que trobarem al recorregut per explicar processos naturals de forma molt senzilla. - Monticles de terra. - Jocs als arbres. Aquests jocs seran molt senzills, es materialitzaran amb corda i fusta i podran tindre formes diferents, tenint en compte: L’impacte visual del joc al arbre serà mínim, per això els materials utilitzats seran tèxtils, cordes, fusta; i la grandària dels mateixos serà sempre relativa a la grandària de l’arbre. No posarà en perill l’estructura de l’arbre. Per això s’estudiarà la idoneïtat de la ubicació dels jocs segons la robustesa i bona salut dels exemplars. CONDICIONANTS PREVIS General de tot el recorregut: Aquesta acció es durà a terme una vegada les accions corresponents d’increment de la biodiversitat i de millora en l’aprofitament dels recursos s’hagin executat. Una vegada el parc s’hagi començat a assilvestrat visiblement.

238

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Desenvolupament de la sensibilitat de l’infant a través del contacte directe amb processos naturals (la floració o el factor sorpresa d’una au què es du una rama). - Desenvolupament de la imaginació per la flexibilitat que aquests elements de joc poden proporcionar a l’infant. - Desenvolupament de les capacitats físiques. - Desenvolupament dels sentits: vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte -Reciclatge d’elements del jardí: troncs, fulles, pinyes, escorces - Interacció social (un joc sense edat) -Educació ambiental a través de l’observació i l’explicació amb els cartells. - Aprenentatge dels processos processos de descomposició, insectes descomponedors, l’aparició de fongs, etc. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Hi haurà dos tipus de troncs al recorregut: fixats al sól i sense fixar. Troncs fixats al sòl. Els troncs deuran estar en bones condicions físiques y mecàniques per tal de suportar les fixacions i l’ús. Sense fixar. Ninguna consideració mecànica. Seran benvinguts troncs on haja començat el procés de putrefacció per poder ser una mostra dels processos naturals al parc. El diàmetre dels troncs variarà entre els 30-35 cm per a la basta majoria dels troncs, i entre 40-60 cm per aquells al centre de un grup de troncs. No obstant, el diàmetre quedarà definit pels troncs disponibles. Les fixacions es detallen al detall constructiu. DISSENY I EXECUCIÓ Referències: Troncs: Àrea recreativa Agra de Reboredo (Oza dos Rios, A Coruña). Recorregut per al tacte: Parco Cinque Sensi (Viterbo, Itàlia). Jocs als arbres: Àrea recreativa Agra de Reboredo (Oza dos Rios, A Coruña).

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

239

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 8. Jocs

1 sorral adaptat

2 cabanya >6 anys

3 telèfons adaptat

torre >6 anys

5 animals >4 anys

7 6

JOCS POPULARS I TRADICIONALS La introducció de jocs populars i tradicionals, establixen vincles intergeneracionals entre els avis i els xiquets, ajuden a l’infant a millorar les seues qualitats físiques, motores, psicomotores i fomenten les relacions amb el seu entorn directe. Es caracteritzarien per tindre una naturalesa temporal: sambori, boletes, bufo, etc. 240

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

6 esquetet >6 anys

3 2

balancí >4 anys

INCORPORACIÓ DE NOUS JOCS AMB LA SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DELS ACTUALS. A mesura que els jocs actuals queden obsolets, es proposa la substitució progressiva d’aquests per altres adaptats a distints rangs d’edat i a persones amb mobilitat reduïda. Com que, la idea de joc tracta de posar l’infant en major sintonia amb la natura, amb la substitució dels jocs tindrà joc la substitució del sòl. Del cautxú actual , a l’arena. Per tal d’assegurar el nivell d’acollida d’aquesta mesura, el primer joc a introduir seria el sorral d’arena, com a tàctica experimental.

Nous jocs

INCORPORACIÓ DE NOUS JOCS AMB LA SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DELS ACTUALS Serveis ecosistèmics urbans: Espai d’aprenentage Contacte directe amb la natura Governança i empoderament: Impacte social Major desenvolupament cognitiu i recreacional

JOCS POPULARS I TRADICIONALS

Governança i empoderament: Impacte social Major desenvolupament cognitiu i recreacional Inclusivitat i equitat Espai d’encontre i socialització Repercussió al territori Contextualització i Potenciació local

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

241

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 8. Jocs

8.2 Incorporació de nous jocs amb la substitució progressiva DESCRIPCIÓ A mesura que els jocs actuals queden obsolets, es proposa la substitució progresiva d’aquestos per altres adaptats a distints rangs d’edat i a persones amb mobilitat reduïda. Com que, l’idea de joc tracta de posar l’infant en major sintonia amb la natura, amb la substitució dels jocs tindrà lloc la substitució del sòl. Del cautxú actual , a l’arena. Per tal d’asegurar el nivell d’acollida d’aquesta mesura, el primer joc a introduir sería el sorral d’arena, com a tàctica experimental. CONDICIONANTS PREVIS - Eliminar el sòl de cautxú i condicionar el terreny. - Implementar després que el que parc s’hagi començat a assilvestrar. - Majors beneficis per l’integració social de persones excloses. DESENCADENANTS - Major desenvolupament congnitiu, creatiu i de contacte amb la natura dels infants. - Augment del confort tèrmic en la zona de jocs infantils, el sòl de cautxú a l’estiu arriba als 60ºC. - Menor impacte ambiental (petjada ecològica) dels materials utilitzats.

Informació extreta de Ritcher Spielgeräte Gmbh: Catálogo BDU Espacios de valor. Recuperat el 24 de febrer de 2017 de: http://richter. bdu.es/wp-content/ uploads/documentos/ catalogo_bdu.pdf

DISSENY I EXECUCIÓ La nostra referència per als nous jocs és la casa comercial BDU. La recomanació seria implantar aquests jocs o uns altres amb similars característiques. A continuació es mostren els jocs proposats classificats per rangs d’edat i tipus de joc1: A.INFANTS XICOTETS (FINS A 6 ANYS) OVEJITA DE PIE, BDU Espacios de valor. Referencia4.24195 Valor lúdic: “La forma abstracta de la ovejita no es un problema para los niños. Las reconocen inmediatamente por la expresión de la cara, o por sus orejas, como ovejitas de pie o tumbadas. La ovejita se convierte en parte del juego de rol, se pueden utilizar para montar o como una alternativa divertida de sillas. Cuando se usan varias, las áreas de juego adquieren una atmósfera cálida y amistosa”. Indicat per a: infants des de 3 anys BALANCÍN PEQUEÑO, BDU Espacios de valor. Referencia 6.11700 Valor lúdic: “El balancín tiene un tremendo atractivo para los niños pequeños y los niños en edad escolar. Esto puede apreciarse ya en los continuos intentos de balancearse o mecerse sobre las sillas. Esta tendencia de juego demuestra hasta qué punto es absolutamente imprescindible contar con un buen balancín en toda área de ocio. A fin de prevenir cualquier lesión, todo balancín requiere algún tipo de mecanismo para absorber el choque antes de que el extremo del tronco entre en contacto con el suelo. Nuestro Balancín pequeño para los más jóvenes tiene un diseño agradable y proporciona una diversión suave”. Indicat per a: infants des de 3 o 4 anys B. ARENA AIGUA I FANG ARENERO SERPI, DBU Espacios de valor. Referencia 5.00001 Valor lúdic: “El arenero Serpi es un elemento con múltiples usos: arenero, área para levantar castillos de arena y otras actividades lúdicas, un original banco, un animal grande y también un atractivo elemento de diseño. A los niños les encanta encaramarse a la impresionante cabeza, y los muy pequeños avanzan a lo largo del cuerpo de la serpiente, el cual ofrece el suficiente espacio para que el padre o la madre se sienten”.

242

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Indicat per a: infants des de 3 anys, persones amb mobilitat reduïda ESTRUCTURA DE CONSTRUCCIÓN 014, DBU Espacios de valor. Referencia 5.01400 Valor lúdic: “A muchos niños les satisface enormemente hacer trabajo real. En esta situación, invierten una gran cantidad de energía física y mental, a fin de completar las tareas que se asignan ellos mismos. La estructura de construcción les da la oportunidad de imitar con realismo el mundo laboral de los adultos. La estructura debería estar situada en un arenero. Es posible mover pesadas cargas mediante una polea, verter arena y agua en tuberías o canales, hacer girar una rueda de arena, tomar una carga de arena con el volquete y llenar un cubo. La cooperación resulta de perseguir un propósito común, mientras las leyes físicas son reconocidas inconscientemente e integradas en el juego”. Indicat per a: infants des de 4 anys C. ELEMENTS DE MOVIMENT PÉNDULO EN CRUZ, DBU Espacios de valor. Referencia 6.10100 Valor lúdic:“Este elemento de equipamiento es, en esencia, un balancín elevado con asientos colgantes. El movimiento de ascenso y descenso puede ejecutarse con un cierto impulso o con plena fuerza. Al mismo tiempo, el impacto al final de cada movimiento de balanceo es suavizado por un sistema mecánico de amortiguación. También es posible balancearse lateralmente e incluso en pequeños círculos mientras se está sentado en los asientos oscilantes. El Péndulo simple y el Péndulo en cruz favorecen la comunicación y la cooperación”. Indicat per a: infants des de 6 anys ESQUELETO N6, DBU Espacios de valor. Referencia 6.10100 Valor lúdic: “Los esqueletos están hechos de troncos redondos, irregulares y procesados a mano, pueden ser integrados en un ambiente orientado a la naturaleza debido a su carácter expresivo. Muchos niños pueden jugar en un pequeño espacio; El esqueleto puede absorber la llegada de muchos niños que deseen participar del juego. Además de trepar, es posible experimentar la altura para tener una experiencia sensorial de pies y manos, y puede ser utilizados también como un asiento agradable para observar y relajarse”. Indict per a: infants des de 6 anys i adolescents D. JOCS MUSICALS TELÉFONOS DE MADERA, DBU Espacios de valor. Referencia 6.10100 Valor lúdic: “Los Teléfonos son un atractivo objeto lúdico que acerca a las personas, mientras juegan. Los fenómenos físicos de las ondas sonoras y su transmisión. Los niños quedan fascinados cuando pueden oír claramente la voz de su compañero de juegos a una distancia de aproximadamente 15 m. Este teléfono también puede ser incorporado en el juego de roles, y adquiere un especial interés si el contacto visual está obstaculizado por arbustos o árboles, lo cual da la impresión de que se supera una gran distancia”. Indicat per a: persones des de 4 anys, persones amb mobilitat reduida E. LLOCS DE TROBADA NIDO DE CUERDA, BDU Espacios de valor. Referencia 4.19000 Valor lúdic:“El tejado protege una pequeña estructura de cuerda en la cual los niños pueden sentarse o tumbarse juntos. Mientras los niños charlan se puede lograr un leve y relajante movimiento de la red. La casa con red constituye un pequeño lugar de reunión al que los niños pueden acudir para hallar aislamiento”. Indicat per a: infants des de 4 anys CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

243

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 8. Jocs

244

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

8.3 Construcció col·lectiva del joc. Jocs populars DESCRIPCIÓ La introducció de jocs populars i tradicionals, establixen vincles intergeneracionals entre els avis i els xiquets, ajuden a l’infant a millorar les seues qualitats físiques, motores, psicomotores i fomenten les relacions amb el seu entorn directe.

CONDICIONANTS PREVIS - Major arrelament i sentiment identitari a l’espai. - Aprenentatge dels nombres i millora qualitats físiques, motores, psicomotores. - Reforçar el vincle intergeneracional entre la gent gran i els infants.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

245

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 9. Espais per a la socialització

1 2 REUBICACIÓ DELS BANCS EXISTENTS Basant-se en una dinàmica amb els usuaris del procés participatiu, s’identifiquen àrees amb diferents vocacions: llocs més tranquils i íntims, llocs de contemplació de la fauna, llocs on és possible la reunió, etc. Partint d’aquesta informació es reubiquen els bancs existents. 246

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

pícnic

cadires apilables

bancs al mur

Nou mobiliari

INTRODUCCIÓ DE NOU MOBILIARI El mobiliari que proposem introduir es caracteritza per la seua flexibilitat. 1. Pícnic. Al costat del bar, un espai que ens transporta al camp. 2. Cadires apilables. Són l’element d’apropiació de l’espai per excel·lència. Per la seua lleugeressa poden reubicarse, i emmagatzemar-se fàcilment. 3. Bancs al mur. Aprofitant l’existència dels murs de pedra al perímetre dels parterres, adossem nous bancs completament accessibles.

INTRODUCCIÓ DE NOU MOBILIARI Governança i empoderament: Impacte social Foment d’espais de trobada i sociabilització

REUBICACIÓ DELS BANCS EXISTENTS Serveis ecosistèmics urbans: Reducció d’estrès Contacte directe amb la natura Governança i empoderament: Impacte social Foment d’espais de trobada i sociabilització

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

247

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 9. Espais per a la socialització 9.1 Bancs

9.1.1 Reubicació dels bancs existents DESCRIPCIÓ En base a una dinàmica amb els usuaris participants del procés participatiu, per conèixer com voldrien distribuir els bancs al parc, s’identifiquen àrees amb diferents vocacions: llocs més tranquils i íntims, llocs de contemplació de la fauna, llocs on és possible la reunió, etc. En base a aquesta informació es re-ubiquen els bancs de manera que hi ha llocs on els bancs estiguen aïllats i uns altres on els bancs es troben enfrontats. CONDICIONANTS PREVIS Es fa necessari aplicar gran part, si no totes, les propostes anteriors, abans d’aquesta, perquè els usuaris es feren una millor idea d’on voldrien distribuir-los. DESENCADENANTS - Fomentar la participació, sentiment d’apropiació i cura del parc. - Millor ús i gaudi del parc pels seus usuaris. - Increment del grau de socialització i ús de l’espai. DISSENY I EXECUCIÓ La ubicació exacta dels nous bancs queda definit en el plànol.

248

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

9.1.2 Introducció de nou mobiliari urbà DESCRIPCIÓ El mobiliari que proposem introduïr es caracteritza per la seua flexibilitat. 1. Picnic. Al costat del bar, un espai que ens transporta al camp. 2. Cadires apilables. Són el element d’apropiació de l’espai per excel·lència. Per la seua lleugeressa poden reubicarse, i emmagatzemar-se fàcilment. 3. Bancs al mur. Aprofitant l’existència dels murs de pedra al perímetre dels parterres, adosem nous bancs completament accesibles.

El nou mobiliari que s’incorpora esta constituït per cadires i taules que es distribueixen pel parc en corcondància amb les necessitats dels usuaris o de les activitats programades. Es tracta per un costat, de taules de pic-nic que s’instal·laran en la zona annexa a l’actual magatzem. D’altra banda, es disposaran de cadires apilables, de manera que siguin fàcil d’emmagatzemar i que es podran reservar per a la realització d’activitats programades al parc o bé pels usuaris que les sol·liciten. La reserva d’aquests haurà de ser mitjançant l’emplenament d’una sol·licitud i compromís de responsabilitat. CONDICIONANTS PREVIS Com que la seguretat al parc és un tema recurrent, per la implementació d’aquesta acció es fa necessària la prèvia habilitació d’un lloc on emmagatzemar aquest material i d’una persona responsable, que podria ser el guardaconserge. DESENCADENANTS - Apropiació de l’espai - Flexibilitat de l’ús i de la sociabilització. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Per l’elecció d’aquest mobiliari es tenen en compte les següents consideracions: Lleugeresa / Robustesa. El mobiliari deu ser suficientment lleuger per a poder ser transportable, però suficientment robust per resistir inclemències climàtiques. Estructura. Apilable o plegable. Material. Plàstic, alumini o ferro. DISSENY I EXECUCIÓ Es recomana la compra de 30 cadires plegables exteriors.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

249

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 9. Espais per a la socialització Bar

PANELLS INFORMATIUS Es proposa instal·lar un panell on poder col·locar els veïns les distintes activitats que s’organitzen al barri, activitats que es realitzen al parc, accions que es realitzen des de la OAM en l’espai, etc.

250

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Panells informatius

RECUPERAR L’ANTIC BAR Donar-li a l’actual magatzem un ús social, de trobada i vitalització del barri, com a bar o quiosc. Per tal de no interferir en les activitats dels jardiners, es recomana, compartimentar aquest magatzem o buscar´/construir un lloc alternatiu per a la col·locació del material de jardineria.

Calendari

CALENDARI D’INTERVENCIONS EFÍMERES Es tractaria de crear un programa de tallers i activitats on es facin accions o intervencions col·laboratives i que siguin respectuoses amb el medi, al no ser invasives amb l’espai. Així com altre tipus d’activitats, com ara exposicions d’art o fotografia, mercats del llibre, intercanvi de cromos, entre d’altres.

CALENDARI D’INTERVENCIONS EFÍMERES Governança i empoderament: Impacte social Governanza i construcció en comú Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat faunística Programes educació ambiental

PANELLS INFORMATIUS Governança i empoderament: Governanza i construcció en comú Repercussió en el territori Formació de xarxes

RECUPERAR L’ANTIC BAR Governança i empoderament: Impacte social Foment d’espais de trobada CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

251

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 9. Espais per a la socialització 9.2 Noves intervencions

9.2.1 Calendari d’intervencions efímeres participatives i artístiques DESCRIPCIÓ Es tractaria de crear un programa de tallers i activitats on es facin accions o intervencions col·laboratives i que siguin respectuoses amb el medi, al no ser invasives amb l’espai. Com ara mandales o estructures amb vímet, que poden servir d’exemple per comprendre l’ecosistema del parc. O bé d’altre tipus d’intervencions artístiques, amb valors estètics i que poden desenvolupar la espiritualitat (com una escultura o un disseny específic), exposicions d’art o fotografia, mercats del llibre, intercanvi de cromos, entre d’altres. Aquestes activitats es podrien classificar en: a) Itinerants: necessiten d’un recorregut, com ara exposicions, mercats medievals, mercats de productes de segona mà, llibres, etc. b) Activitats estàtiques amb un nombre de participants elevat: teatre i compta comptes, tallers, etc. c) Activitats estàtiques amb un nombre de participants reduït: classes a l’aire lliure, intercanvi de cromos, etc. Alguns escenaris i àrees apropiades per a la realització d’aquestes activitats, en base a la realització de les activitats dutes a terme en el parc durant l’estudi, serien: - Zona de l’estany: Als bancs i voreres de l’estany, per a la realització d’activitats estàtiques amb un nombre reduït i elevat de participants. - Passejos en creu: per a la realització dels itineraris. - Passejos en creu i estany: agafant ambdues àries es podria realitzar les activitats per a un nombre elevat de participants. No obstant, només són recomanacions d’espai i creiem segons l’activitat i la temàtica escollida s’hauria de valorar l’espai amb major deteniment. CONDICIONANTS PREVIS Contactar amb artistes o especialistes, o bé obrir a concurs públic per tal de rebre propostes. DESENCADENANTS - Establir un major vincle dels usuaris amb el parc - Ensenyar sobre la importància dels hàbitats i la fauna als espais lliures. - Major coneixement, comprensió, estima i cura del parc i de la seua diversitat. -Incrementar l’oferta de serveis públics del parc.

252

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

9.2.2 Instal·lar uns panells informatius/d’anuncis al parc DESCRIPCIÓ Es proposa instal·lar un panell on poder col·locar els veïns les distintes activitats que s’organitzen al barri, activitats que es realitzen al parc, accions que es realitzen des de la OAM en l’espai, etc. Creiem que l’espai més adient seria l’actual magatzem, es cas que s’implemente l’acció d’instal·lar un quiosc, ja que creiem que serà un lloc amb alta freqüentació. En cas contrari, s’hauria de buscar un lloc alternatiu, com ara fixat a l’accés del Carrer Sant Vicent de Paül, o bé a les dependències dels jardiners, ja que estaria més resguardat. Es considera necessari que el contingut que es penge, estiga custodiat pel guarda-conserge, perquè siga únicament activitats del barri i no publicitat. CONDICIONANTS PREVIS - Fomentar la transparència i el lliure accés a la informació relativa al projecte o a la gestió del espai, de una manera fàcil, còmoda i comprensible per promoure l’empoderament ciutatà. - Crear xarxes al barri. DESENCADENANTS La vitrina hauria d’instal·lar-se fixada a la paret de l’edificació. Es proposa la compra d’una vitrina amb unes mesures de 700 x 1000 mm. És important que es situe a una altura que siga llegible per a tots els usuaris, inclosos aquells usuaris de cadires de rodes, per tant a una altura entre els 80 i 100cm.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

253

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 9. Espais per a la socialització 9.3 Nous serveis

254

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

9.3.1 Recuperar l’antic bar DESCRIPCIÓ Donar-li a l’actual magatzem un ús social, de trobada i vitalització del barri, com a bar o quiosc. Per tal de no interferir en les activitats dels jardiners, es recomana, compartimentar aquest magatzem, ja que existeixen dues habitacions que en l’actualitat no tenen ús, com ara el magatzem de productes fitosanitaris i el bany. Es tractaria de fer un quiosc on poder beure i menjar xicotets àpats (suc, papes, etc.), que no requereixen d’una manipulació d’aliments i cuina. Altra opció seria la de traslladar les ferramentes més habituals a un dels dos vestuaris dels jardiners, de manera que aquest fos mixt, i en el cas que fos necessari, ampliar-lo. Mentre que la maquinària de major grandària, es traslladaria a altres dependències de la OAM. De manera que es podria convertir l’actual magatzem en bar, rehabilitant-lo prèviament. En quant a la seua gestió, es faria necessari treure’l a concurs o bé es podria gestionar per una associació de manera col·laborativa i que donara feina als veïns del barri. Es proposa posar una xicoteta terrassa, on es pogueren asseure les persones que consumeixen i les que no ho fan. Segons si es fera bar o quiosc, la compra seria d’autoservei. CONDICIONANTS PREVIS Trobar un lloc alternatiu per deixar el material de jardineria, les cadires i taules del parc. DESENCADENANTS - Major espai per a la socialització. - Més activitat al parc.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

255

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 10. Potenciació dels serveis ecosistèmics culturals Pantalles vegetals

PANTALLES VEGETALS QUE AÏLLIN DEL FOCUS DE SOROLL Generar una pantalla vegetal que aïlle zones que es consideren focus de soroll amb la resta, per tindre un baix cost de producció i manteniment i tindre la capacitat d’amortir el soroll. Aquests focus serien la zona del parc amb infants, el poliesportiu i l’espai exterior. Per això, es proposa la plantació d’espècies de màquia mediterrània amb grossor.

256

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Espais d’ombra i frescor

ENFILADISSES MEDITERRÀNIES AL VOLTANT DE L’ESTANY Per proporcionar ombra i frescor al passeig de l’estany, es recomana la substitució dels actuals rosers, amb poca densitat i trets de sequia, per plantes enfiladisses Mediterrànies poc exigents, amb elevada capacitat d’adaptació a tot tipus de sòl i amb un elevat creixement. Es proposa incorporar l‘espècie Vitis vinifera (Vinya), es tracta d’una espècie caduca que ofereix una elevada quantitat d’ombra durant l’estiu i permet l’entrada de Sol durant l’hivern. En macetes allargades que permeten el seu desenvolupament.

PANTALLES VEGETALS QUE AÏLLIN DEL FOCUS DE SOROLL Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat de flora Increment biodiversitat de fauna Cobertura vegetal de refugi Serveis ecosistèmics urbans: Reducció nivells d’estrés

ENFILADISSES MEDITERRÀNIES AL VOLTANT DE L’ESTANY Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat de flora Increment biodiversitat de fauna Font alimentosa Serveis ecosistèmics urbans: Regulació temperatura

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

257

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 10. Potenciació dels serveis ecosistèmics culturals 10.1 Nivell de tranquil·litat

10.1.1 Generar una pantalla vegetal que aïlli del focus de soroll DESCRIPCIÓ Generar una pantalla vegetal que aïlle zones que es consideren focus de soroll amb la resta, per tindre un baix cost de producció i manteniment i tindre la capacitat d’amortir el soroll. Aquests focus serien la zona del parc amb infants (àrea de jocs infantils), el poliesportiu i l’espai exterior. Per això, es proposa la plantació de màquia Mediterrània als parterres que separen la zona infantil del roserar, així com una tanca al voltant del poliesportiu de major espessor també amb màquia mediterrània i al perímetre. Açò a més, treballaria les visuals antròpiques de parc, ja que es veuria menys el poliesportiu. Entre aquestes espècies es recomana que siguen amb fruits perquè serveixin com a font alimentosa per a la fauna i les aus. Igualment es recomana establir llits de comunicació amb la “Fundación Deportiva Municipal Valencia”, qui gestiona el complex d’Orriols.

CONDICIONANTS PREVIS No hi han.

258

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

DESENCADENANTS - Potenciació dels serveis ecosistèmics urbans, major nivell de tranquil·litat i major aïllament gràcies la vegetació. - Major hàbitat per a la fauna.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Característiques a tindre en compte: altura, amplària i grossor de les fulles.

DISSENY I EXECUCIÓ Es recomana la plantació d’arbusts densos, escollint en la mesura de lo possible fulles amples, per tal de fer de barrera sonora, a més de cobrir les edificacions. Les espècies proposades son: Pistacia lentiscus, Laurus nobilis, Rhamnus alaternus, Myrtus communis, Nerium oleander, Nerium oleander, Viburnum tinus. Es recomana la plantació d’unes espècies o altres considerant la insolació de l’espai i els seus requeriments d’insolació. La localització d’aquestes pantalles vegetals es detalla en el plànol de propostes. És necessari deixar una distància de protecció d’uns 2 metres, entre el tronc de l’arbre existent i la nova plantació de màquia, per tal de no afectar a les arrels principals.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

259

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 10. Potenciació dels serveis ecosistèmics culturals 10.2 Comfort tèrmic

10.2.1 Enfiladisses mediterrànies al voltant de l’estany DESCRIPCIÓ Per proporcionar ombra i frescor al passeig de l’estany, es recomana la substitució dels actuals rosers, amb poca densitat i trets de sequia, per plantes enfiladisses Mediterrànies poc exigents, amb elevada capacitat d’adaptació a tot tipus de sòl i amb un elevat creixement. Es proposa incorporar la espècie Vitis vinifera (Vinya), és tracta d’una espècie caduca que ofereix una elevada quantitat d’ombra durant l’estiu i permet l’entrada de Sol durant l’hivern. Al tractar-se d’un marc de plantació insuficient per al seu creixement es recomana la incorporació de macetes allargades on es plantaràn les noves enfiladisses, així com espècies d’aromàtiques. A més, es podria incorporar un sostre/mantell de canyís durant l’època estival més càlida (juny, juliol i agost), perquè donés ombra fins que cresqueren les enfiladisses plantades. Una vegada aquests tinguen un estat de desenvolupament suficient i començaren a cobrir la pèrgola, s’eliminaria.

260

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

exemplars de vinya

CONDICIONANTS PREVIS Eliminar o trasplantar els actuals rosers. Si s’optara per la primera opció, seria necessari construir unes macetes dins de l’estany i a l’altura dels actuals escocells. DESENCADENANTS - Augment del confort tèrmic al parc. - Incrementar l’hàbitat per a la fauna (aus, etc.). - Incrementar valor estètic i servei cultural de contemplació.

DISSENY I EXECUCIÓ Es recomana la compra de 23-46 exemplars de vinya, un o dos exemplars per pilar de la pèrgola. Així com d’unes 23 macetes, d’una grandària 40cm d’alçària x 30 cmx 400cmm. La distància de plantació entre les espècies aromàtiques es recomana que siga d’uns 20-40 cm, mentre que per a la vinya de 30-50cm.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

261

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 10. Potenciació dels serveis ecosistèmics culturals Enfiladisses

ENFILADISSES MEDITERRÀNIES A LES DEPENDÈNCIES DEL PARC Plantar espècies d’enfiladisses Mediterrànies en els parterres correguts contigus a les dependències, amb l’objectiu de disminuir les visuals antròpiques del parc i d’incrementar l’espai verd del parc, amb la conseqüent capacitat de depuració de l’aire, regulació de la temperatura del parc, etc.

262

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Camins sinuosos

COLONITZACIÓ DELS CAMINS EXISTENTS AMPLIACIÓ DE LES ZONES ENJARDINADES Ampliem l’espai enjardinat del parc a través de la unificació d’alguns parterres de la zona botànica, roserar i jocs infantils, incrementant, d’aquesta manera, l’espai verd del parc. El nou perímetre d’aquests parterres es naturalitzarà al contacte amb els camins de terra morterenca, on, desprès d’un procés de naturació, creixeran herbàcies silvestres eliminant la rigidesa actual.

ENFILADISSES MEDITERRÀNIES A LES DEPENDÈNCIES DEL PARC Valor ecològic i biodiversitat: Increment biodiversitat de flora Increment biodiversitat de fauna Cobertura vegetal de refugi Font alimentosa Serveis ecosistèmics urbans: Reducció nivells d’estrés Regulació temperatura

COL·LONITZACIÓ DELS CAMINS EXISTENTS AMPLIACIÓ DE LES ZONES ENJARDINADES Serveis ecosistèmics urbans: Espai d’aprenentage Contacte directe amb la natura Regulació temperatura Increment de les zones enjardinades

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

263

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 10. Potenciació dels serveis ecosistèmics culturals 10.3 Visuals antròpiques

10.3.1 Plantar enfiladisses Mediterrànies a les dependències del parc DESCRIPCIÓ Es tractaria de plantar espècies d’enfiladisses Mediterrànies en els parterres correguts contigus a les dependències, amb l’objectiu de disminuir les visuals antròpiques del parc i d’incrementar l’espai verd del parc, amb la conseqüent capacitat de depuració de l’aire, regulació de la temperatura del parc, etc. La localització seria en les zones on no hi hagen plantes, és a dir l’orientació SE. Al tractar-se d’un espai amb ombra la major part de l’any, degut a l’ombra projectada per les moreres, es recomana la plantació de Hedera helix.

CONDICIONANTS PREVIS No hi han. DESENCADENANTS - Increment hàbitat per a la fauna (aus, insectes, etc.) - Major frescor i aïllament tèrmic de les edificacions. - Optimització dels recursos del parc, al tractar-se de flora autòctona i adaptades al clima Mediterrani

DISSENY I EXECUCIÓ Es recomana la compra de 27 exemplars, i la seua plantació amb una separació dels forats de 30-50 cm. La compra podria fer-se en els llocs recomanats per a les propostes anteriors.

264

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

10.3.1 Ampliació de les zones enjardinades DESCRIPCIÓ

Ampliem l’espai enjardinat del parc a través de la unificació d’alguns parterres de la zona botànica, roserar i jocs infantils, incrementant, d’aquesta manera, l’espai verd del parc. El nou perímetre d’aquets parterres es naturalitzarà al contacte amb els camins d’albero, on, tras un procés de mecanització del sòl creixerán herbàcies silvestres aliminant la rigidessa actual. CONDICIONANTS PREVIS - Desapareixement de la tanca de Pittosporum DESENCADENANTS - Increment la capacitat d’exploració i imaginació de l’usuari. - Increment dels serveis ecosistèmics urbans, regulació hídrica, depuració de l’aire, frescor de l’entorn, etc.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY - Airejar terra morterenca. - Afegir substrat i mulch.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

265

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat

jocs inclusius

itineraris accesibles

font inclusiva

5 3

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

bancs inclusius

266

suports isquiàtics

Adaptabilitat

ADAPTAR DETERMINADES ZONES I MOBILIARI A PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL Adoptar les mesures i propostes fetes per Bernardo Pajares en un estudi d’accessibilitat al parc d’Orriols i avalat per la Confederació de Persones amb Discapacitat, que avalua l’accessibilitat d’alguns parcs de València i elabora propostes de millora. Algunes d’aquestes són: posar reposabraços als bancs, rampes d’accessibilitat i, baranes a les escales del roserar i en la rampa de l’estany, entre d’altres. A més d’incorporar una font d’aigua inclusiva i dos suports isquiàtics.

ADAPTAR DETERMINADES ZONES I MOBILIARI A PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL Governança i empoderament: Impacte social Major funcionalitat, inclusivitat i equitat

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

267

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat 11.1 Adaptabilitat

268

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

11.1.1 Espais inclusius: recorreguts accesibles i mobiliari DESCRIPCIÓ Es tracta d’adoptar les mesures i propostes fetes per Bernardo Pajares en un estudi d’accessibilitat al parc d’Orriols i avalat per la Confederació de Persones amb Discapactitat, que avalua l’accessibilitat d’alguns parcs de València i elabora propostes de millora. Algunes d’aquestes son: posar reposabraços als bancs, rampes d’accessibilitat i, baranes a les escales del roserar i en la rampa de l’estany, entre d’altres. A més d’incorporar una font d’aigua inclusiva i dos suports isquiàtics.

DESENCADENANTS - Major multifuncionalitat i inclusió social. DISSENY I EXECUCIÓ - Es recomana la compra d’una font accesible, model FHU-03 de l’empresa Martin Mena, amb una pileta de 82 cm i abreuadors per a mascotes. Així com d’un parells de suports isquiàtics, Ref. BAPOYOI01 de l’empresa Ado cerramientos especiales s.l.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

269

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat

INSTAL·LAR UNA NOVA FONT D’AIGUA POTABLE Col·locar una nova font d’aigua potable, en la zona botànica, ja que es considera que l’existent és insuficient per a l’elevat nombre d’usuaris, sobretot durant l’època estival. Es tractaria d’una font inclusiva per a persones amb mobilitat reduïda i amb una pileta també per als cans.

ZONA CANINA Ampliar la zona canina amb part de la zona contigua al poliesportiu, instal·lar una font abeurador i un reg amb aspersió per tota la superfície per tal de desinfectar-la. A més es recomana acompanyar aquesta mesura amb una major vigilància per part del nou guarda-conserge, així com una campanya de conscienciació. 270

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Font

Adaptabilitat

OBRIR BANYS A L’ÚS PÚBLIC Es proposa cedir un bany a l’ús públic dels tres que es troben al parc i la contractació d’una persona encarregada de la neteja i veïna del barri, pot ser que estigués vigilant la seua entrada, com es feia al Parc de Vivers. Es recomana per això contactar amb l’“Asociación para la Promoción Socio-Laboral de los Parados y Paradas de Orriols-Torrefiel”.

OBRIR BANYS A L’ÚS PÚBLIC Governança i empoderament: Repercussió al territori Generar ocupació al barri Impacte social Inclusivitat i equitat

INSTAL·LAR UNA NOVA FONT D’AIGUA POTABLE

Governança i empoderament: Impacte social Inclusivitat i equitat

ZONA CANINA

Governança i empoderament: Impacte social Inclusivitat i equitat Pressa de consciència per l’espai Major multifuncionalitat CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

271

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat 11.2 Espais canins

11.2.1 Acondicionar la zona canina DESCRIPCIÓ Ampliar la zona canina amb part de la zona contigua al poliesportiu, amb un total de 200 metre com a mínim, instal·lar una font abeurador i un reg amb aspersió per tota la superfície per tal de desinfectar-la. A més es recomana acompanyar aquesta mesura amb una major vigilància per part del nou guarda-conserge, així com una campanya de conscienciació. També es proposa deixar restes de poda (troncs i rames) formant xicotets obstacles perquè foren usats per aquests. El 65% dels enquestats es mostra favorable a incrementar i acondicionar la zona canina existent, ja que molts d’ells diu que no utilitzar-la per la seua reduïda grandària, els problemes higiènics. Altres es mostren favorables a la acondicionar una zona del parc apta per a la presència de gossos. CONDICIONANTS PREVIS - Establir llits de comunicació amb la Fundació d’Esports Municipal de València, per cedir part d’aquesta zona, per ara tancada a l’ús públic o privat, i en desús. DESENCADENANTS - Major inclusió i equitativitat dels usuaris, així com convivència en l’espai. - Fomentar la pressa de consciencia per l’espai

272

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

11.3 Banys

11.3.1 Obrir banys a l’ús públic DESCRIPCIÓ Es proposa cedir un bany a l’ús públic dels tres que es troben al parc i la contractació d’una persona encarregada de la neteja, potser que estigués vigilant la seua entrada, com es feia al Parc de Vivers. CONDICIONANTS PREVIS - Contactar amb l’“Asociación para la Promoción Socio-Laboral de los Parados y Paradas de Orriols-Torrefiel” per contemplar la contractació d’algun dels seus membres. DESENCADENANTS - Generar ocupació al barri. - Facilitar l’oci, recreació i esbarjo de les persones usuàries.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

273

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat 11.4 Font d’aigua potable

274

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

11.4.1 Instal·lar una nova font d’aigua potable DESCRIPCIÓ Col·locar una nova font d’aigua potable, en la zona botànica, ja que es considera que l’existent és insuficient per a l’elevat nombre d’usuaris, sobretot durant l’època estival. Es tractaria d’una font inclusiva per a persones amb mobilitat reduïda i amb un recipient també per als cans.

CONDICIONANTS PREVIS Ajustar el sistema de reg i canonades del parc. DESENCADENANTS - Contribució a la salut dels usuaris del parc, ja que en climes com el valencià les fonts publiques contribueixen a que la gent s’hidrate. - Major ús i freqüentació del parc i de l’àrea botànica. - Major inclusió social, ja que hi han grups de població que no disposen d’alternatives per subministrar-se d’aquest recurs, per renta, edat o altres factors.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY Es detalla en la proposta 11.1.1.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

275

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat

CONTRACTAR UN GUARDA-CONSERGE DEL PARC QUE PODRIA SER TAMBÉ EDUCADOR AMBIENTAL. Contractació d’un guarda-conserge que servira com a punt de trobada entre OAM i usuaris, al qui poder comunicar qualsevol assumpte relacionat amb la gestió del parc i que vigilés i vetlara per la integritat dels elements vegetals i antròpics del parc així com de la bona convivència. A més podria tenir funcions de comunicador ambiental.

276

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Guarda

Senyalètica

POSAR PANELLS DE COMUNICACIÓ AMBIENTAL AL PARC DE LES MESURES AMBIENTALS ADOPTADES Elaborar un programa de comunicació ambiental de les mesures adoptades, per tal de transmetre un missatge ambiental per facilitar la participació, actituds i comportaments sostenibles. Entre altres accions es recomana la instal·lació de panells, informant sobre els recursos naturals i la toxicitat de les plantes, mitjançant contingut escrit i gràfic sobre el patrimoni natural de l’espai i altres matèries relacionades amb l’ús públic, que podria disposarse aïllat o formant part d’exposicions interpretatives o itineraris.

CONTRACTAR UN GUARDA-CONSERGE-EDUCADOR AMBIENTAL DEL PARC Governança i empoderament: Repercussió en el territori Generar ocupació al barri Major transparència

POSAR PANELLS DE COMUNICACIÓ AMBIENTAL AMB LES MESURES ADOPTADES Governança i empoderament: Impacte social Pressa de consciencia Valor ecolègic i biodiversitat Increment biodiversitat de fauna Programes d’educació ambiental

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

277

d. afavoriment d’un ús i gestió més flexibles proposta 11. Co-hàbitat 11.5 Guarda

11.5.1 Contractar un guarda-conserge del parc DESCRIPCIÓ Contractació d’un guarda-conserge que servira com a punt de trobada entre OAM i usuaris, al qui poder comunicar qualsevol assumpte relacionat amb la gestió del parc i que vigilés i vetlara per la integritat dels elements vegetal i antròpics del parc així com de la bona convivència. A més podria tenir funcions de comunicador ambiental.

CONDICIONANTS PREVIS - Contactar amb “Asociación para la Promoción Socio-Laboral de los Parados y Paradas de Orriols-Torrefiel”. - Ficar-li un lloc on la persona puga canviar-se, o resguardar-se, on la gent sápiga que pot trobar-lo. DESENCADENANTS - Generar ocupació al barri. - Millorar la transparència i llits de comunicació per incrementar l’apoderament i participació ciutadana.

278

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

11.6 Senyalètica

11.6.1 Posar panells de comunicació ambiental al parc DESCRIPCIÓ Elaborar un programa de comunicació ambiental de les mesures adoptades, per tal de transmetre un missatge ambiental per facilitar la participació, actituds i comportaments sostenibles (per exemple sobre les normes del espai lliure per evitar la compactació del sòl per trepig o sobre la toxicitat de determinades plantes o introduir animals exòtics a l’estany). Entre d’altres accions es recomana la instal·lació de panells, informant sobre els recursos naturals i la toxicitat de les plantes, mitjançant contingut escrit i gràfic sobre el patrimoni natural de l’espai i altres matèries relacionades amb l’ús públic, que podria disposar-se aïllat o formant part d’exposicions interpretatives o itineraris. DESENCADENANTS - Millores en el comportament dels usuaris i en conseqüència amb la gestió de l’espai lliure.

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

279

3. PRESSUPOST

Tot seguit es quantifica el cost d’implementació de les mesures de transformació del parc proposades. En un primer bloc es detalla el cost de les mesures segons materials emprats i tot seguit, es pot veure el cost global de cada mesura. En el còmput no ha estat considerada la mà d’obra, donat que l’entitat gestora de l’espai disposa de personal propi. Per a determinats elements, la referència n/a indica que és un valor que no es pot quantificar (per exemple el fet d’obrir els banys al públic, ja que és difícil d’imputar quina part de la jornada d’un personal de neteja ja en plantilla estarà dedicada a la neteja, apertura i tancament dels banys), o perquè no suposen cost addicional (la introducció d’espècies autòctones procedirà de centres de recuperació d’espècies).

> Taula 13: Pressupost per a les intervencions propostes. Font: Elaboració pròpia

280

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

1.1 AULA AULANATURA NATURA 1.1 1.2 - 1.5

Constitució d’una aula natura on desenvolupar activitats d’educació ambiental entorn als recursos naturals de l’espai lliure i la ciutat Material i monitor per a activitats

TOTAL ACCIÓ 1

2.340,00 € 7.200,00 €

9.540,00 €

2. INTERVENCIONS PER AFAVORIR EL CICLEEL NATURAL DEL SÒL 2. INTERVENCIONS PER AFAVORIR CICLE NATURAL DEL SÒL 2.1

MULCHING

TOTAL ACCIÓ 2

2.695,00 €

PER PER OPTIMITZAR EL RECURS I PERAIGUA AFAVORIR EL SEU CICLE 3. INTERVENCIONS 3. INTERVENCIONS OPTIMITZAR EL AIGUA RECURS I AFAVORIR ELNATURAL SEU CICLE NATURAL 3.1 3.1.1 3.1.2 3.2 3.2.1 3.2.2

APROFITAR L’AIGUA DE PLUJA Elevar el perímetre dels parterres fent cavallons per arreplegar l’aigua de la pluja Elevar el perímetre dels parterres amb murs per arreplegar l’aigua de la pluja PROMOURE UN CONSUM DE L’AIGUA MÉS EFICIENT Aprofitar l’estany com un aljub de la xarxa de reg i re-circular l’aigua Instal·lar toberes d’inundació en aquelles àrees amb estrat arbori i arbrostiu que es considere oportú

TOTAL ACCIÓ 3

13.049,80 € 299,80 € 12.750,00 € 5.955,98 € 5.358,98 € 597,00 €

19.005,78 €

4. INTERVENCIONS PER ADEQUAR LA FLORA CLIMA LOCAL 4. INTERVENCIONS PER ADEQUAR LAALFLORA AL CLIMA LOCAL 4.1

SUBSTITUCIÓ D’ESPÈCIES

TOTAL ACCIÓ 4

20.494,13 €

5. NOVES DE FLORA AUTÒCTONA QUE AFAVORISQUEN LA PROLIFERACIÓ FAUNA 5. NOVESVARIETATS VARIETATS DE FLORA AUTÒCTONES QUE AFAVORISQUEN LADEPROLIFERACIÓ DE FAUNA 5.1 5.2 5.3

VARIETATS DE MÀQUIA VARIETATS D’HERBÀCIES VARIETATS D’AROMÀTIQUES

TOTAL ACCIÓ 5

20.126,50 € 95,13 € 27.454,00 €

47.675,63 €

6. DEFINICIÓ I CREACIÓ DE NOUS HÀBITATS 6. DEFINICIÓ I CREACIÓ DE NOUS HÀBITATS 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5

RÈPTIL INSECTES AUS MAMIFERS AMFIBIS I PEIXOS: ECOSISTEMA AQUÀTIC

TOTAL ACCIÓ 6

7. INTRODUCCIÓ DE FAUNA ENDÉMICA 7. INTRODUCCIÓ DE FAUNA ENDÈMICA 8. JOCS 8. JOCS 9. AFAVORIMENT DE L’INTERACCIÓ SOCIAL/ESPAIS PER A LA SOCIALITZACIÓ 9. AFAVORIMENT DE L’INTERACCIÓ SOCIAL/ESPAIS PER A LA SOCIALITZACIÓ 9.1. 9.2 9.3

BANCS NOVES INTERVENCIONS NOUS SERVEIS

TOTAL ACCIÓ 9

2.192,40 € 172,50 € 354,20 € 40,00 € 7.096,75 €

9.855,85 € n/a 58.597,00 242,74 € 2.042,74 € n/a

2.285,48 €

10. POTENCIACIÓ DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS CULTURALSCULTURALS (DE RECREACIÓ I RELAXACIÓ) 10. POTENCIACIÓ DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS (DE RECREACIÓ I RELAXACIÓ) 10.1 10.2 10.3

NIVELL DE TRANQUIL·LITAT VISUALS ANTRÒPIQUES OMBRA I FRESCOR

TOTAL ACCIÓ 10

n/a 280,00 € 686,80 €

966,80 €

11: CO-HÀBITAT 11. CO-HABITAT 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6

ADAPTABILITAT ESPAIS CANINS BANYS GUARDA FONT AIGUA POTABLE SENYALÈTICA

505,36 € n/a n/a 1.300,00 € 1.161,00 € 1.694,00 €

4.660,36 €

CAPÍTOL C Anàlisi i transformació del Parc d’Orriols

281

Reflexions finals

1. EXPERIÈNCIA I REPTES FUTURS 2. PROTOCOL D’ACTUACIÓ

1. EXPERIÈNCIA I REPTES FUTURS

No es tracta de crear una imatge fixa. El jardí no és una imatge estàtica que co(a)rtar una vegada i una altra, sinó que és un organisme viu.

Un dels desafiaments de les ciutats actuals és assolir una menor deslocalització entre els sistemes proveïdors i els sistemes demandants dels serveis ecosistèmics (aigua i aire nets, etc.). És ací on entra el paper dels espais verds, grans proveïdors de serveis ecosistèmics urbans. El model de jardineria escollit determinarà els serveis ecosistèmics que s’obtinguen i així, s’exercirà una pressió sobre els ecosistemes urbans i el seu entorn o altra. La transformació d’una jardineria formal a una més sostenible és necessària i la seua gestió ha d’incorporar criteris ecosistèmics. Cal canviar d’enfocament, cap a un que se centre en la conservació de processos i relacions rellevants, lligats al funcionament dels ecosistemes. Entre aquests processos ens referim a la regulació climàtica de la vegetació, pol•linització o emplenament dels aqüífers (José Manuel de Miguel Garcinuño). A més cal incorporar una visió dinàmica de la natura, ja que aquesta es troba en continu canvi. No es tracta de crear una imatge fixa, sinó que les actuacions proposades s’han d’anar adaptant a les circumstàncies de cada moment. Entenem per tant, que el jardí no és una imatge estàtica que co(a)rtar una vegada i una altra, sinó que és un organisme viu. Amb la transformació de l’espai verd busquem que l’ecosistema urbà camine cap a un metabolisme diferent, creant processos cíclics que optimitzen els recursos, en compte de lineals (grans consumidors de matèria i energia). Per exemple, que les restes de poda es queden al Parc o que l’aigua de l’estany s’aprofite per regar els parterres en compte d’anar a parar al clavegueram.

284

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

PERÒ AQUESTA TRANSFORMACIÓ POT PRODUIR-SE SENSE LA IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA? El funcionament d’una ciutat, així com qualsevol transformació que es done en aquesta, ha de tindre present uns factors ecològics que influiran sobre el benestar de la població que hi viu en aquesta. És la societat que entén que viurà millor d’una manera i per tant, es prenen mesures i polítiques ambientals. És una ciutadania conscienciada i organitzada la que porta a aquesta transformació. És en aquest marc que resulta necessari d’incloure tant criteris socio-ecològics, com valorar la participació ciutadana com a factor indispensable en la transformació de la ciutat, qüestió que no ha fet més que confirmar-se amb la implementació d’aquest projecte. Tanmateix, incloure a la ciutadania de forma permanent i influent en aquest procés de transformació de l’entorn urbà és una tasca pendent en la majoria de ciutats actuals. En aquest cas, s’ha reflexionat sobre com es pot involucrar a la ciutadania en el canvi de la jardineria formal cap a una més sostenible. Partint de què cada barri té la seua estructura social, les seues inquietuds i necessitats, si volem que la societat s’involucre i lidere aquest canvi, creiem que és fonamental partir d’aquesta, tindre en compte les peculiaritats de cada teixit social per generar una estructura on tinga cabuda, un espai que responga a les seues inquietuds. En Orriols en concret, els veïns creuen que hi ha molt de desconeixement respecte al tema i que el més important seria generar un espai al voltant on reflexionar i aprendre, i on promoure accions d’educació ambiental per a conscienciar a la ciutadania. Durant els

tallers que s’han anat realitzant, han sigut els mateixos veïns i veïnes els que han reclamat la creació d’una aula natura, que servirà per a la sensibilització i educació ambiental. A més, gràcies a les activitats realitzades reconeixen tenir un major coneixement dels processos naturals i un canvi de visió més biocèntric. Des del punt de vista tècnic, s’ha pogut observar la necessitat d’una major sensibilització ambiental, de la necessitat de desaprendre conceptes i formes de gestió que han conduït a tipus de ciutat que disposem ara, en el qual es parla de “males herbes” i es confon el terme de residu en referir-se a la fullaraca i matèria orgànica, que de forma natural tornaria al lloc on va créixer. “L’educació ambiental s’ha d’incloure en totes les iniciatives ambientals. Deu integrar-se en tota política ambiental, com a mitjà perquè aquest tinga èxit. La incorporació s’ha de realitzar en totes les fases i nivells, i molt especial en la planificació i avaluació de les polítiques posades en marxa” (GEA, p.15). REPTES FUTURS La sostenibilitat no és a priori una demanda ciutadana prioritària, i aquest és un dels principals reptes i dificultats que ens hem hagut d’enfrontar durant el treball. No es troba en el full de ruta del barri, que té altres problemes més “urgents” als que fer front. En conseqüència, ha sigut molt difícil arribar al teixit social perquè el projecte no ha nascut d’una inquietud pròpia. Això, s’afegeix al fet que, en general, existeix una mirada fortament antropocèntrica i una lloança a la jardineria formal, es vol dominar a la natura en compte de treballar amb ella. Existeix el pensament de què siga suficient amb un espai verd per millorar la qualitat de les ciutats, i no sempre és així.

Des de l’Administració Pública, pel que respecta a la gestió dels espais lliures, no hi ha tradició de treballar braç a braç entre la ciutadania i els tècnics municipals. En aquest cas, l’ens gestor del Parc hi ha col•laborat i ha estat en contacte amb el projecte amb intenció de resoldre algunes de les qüestions que han anat sorgint durant el procés. També ha sigut molt interessant el contacte directe amb els jardiners mitjançant entrevistes i participant en dinàmiques com la comissió de seguiment. Aquests han aportat una visió fonamental al procés. No obstant això, no s’ha aconseguit formalitzar un espai compartit, no era una inquietud de cap dels actors. El procés, almenys per part de la ciutadania, s’ha percebut com un itinerari d’aprenentatge i no de cap mena com una reivindicació. NOUS CAMINS D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ

1. TEIXINT XARXA, APROFITANT SINERGIES Amb l’objectiu de promoure un canvi real i perdurable en els models de gestió dels espais lliures de la ciutat, d’aconseguir la transformació de la jardineria formal cap a una jardineria més sostenible, és a dir, d’extrapolar la reflexió al voltant de Cagirant a l’escala urbana, en primer lloc s’hauria de treballar la consolidació d’una xarxa local que coordinara el treball en els distints barris i espais lliures de la ciutat, que permetera aprofitar sinergies. On es pogueren establir debats al voltant d’aspectes de la transformació dels ecosistemes urbans, així com per a la realització d’activitats ambientals, educatives i participatives, sent un espai per a la difusió de coneixement. Com és el cas de” l’Aula d’Ecologia Urbana” de Vitoria-Gasteiz o el programa “Hàbitat Madrid” que coordinar tallers i activitats al voltant dels espais verds de la ciutat.

CAPÍTOL D Reflexions finals

285

2. ELS INDICADORS, LA CLAU PER AL SEGUIMENT I LA MILLORA DELS PROCESSOS Per conèixer en millor detall l’efectivitat del mètode i de les propostes de millora adoptades, és a dir l’avanç cap a una transformació d’una jardineria més ecològica, seria necessari fer un estudi de seguiment i avaluació per determinar la consecució dels objectius. Les mesures no haurien d’acabar amb l’anàlisi, sinó que s’hauria d’avaluar el mateix procés de transformació de l’espai lliure. Seria interessant estudiar l’efectivitat de les propostes adoptades i valorar així la seua implementació en altres espais. Per exemple, avaluar si els processos de naturació adoptats (creació de nous hàbitats, plantació de màquia mediterrània, vitalització de l’estany, etc.) donen lloc al procés de naturalització. Açò seria a través d’un seguiment de la població d’aus, anurs, insectes, etc. Per això, seria interessant seguir aplicant els indicadors per valorar si són extrapolables a altres espais verds de característiques similars a la ciutat de València, així com altres espais de qualsevol ciutat. Així com per seguir millorant la metodologia proposada, ja que tan dinàmic és l’espai lliure que voldríem/imaginem/ pretenem arribar, com els indicadors per analitzarlo i el conjunt de la metodologia. Amb un seguiment i avaluació d’aquesta així com dels resultats, es podria millorar notable i contínuament, ja que així ho hem observat a mesura que avançava l’estudi.

3. EL PUNT DE PARTIDA DE LA IMPLICACIÓ CIUTADANA: L’AUTOREFLEXIÓ > Taula 14: Protocol d’actuació. Font: Elaboració pròpia

286

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

En cada territori, el teixit social i el seu recorregut respecte a la relació amb l’espai lliure i l’ecologia pot ser molt divers. Si volem realment generar processos que siguen la llavor d’un canvi real i perdurable, que

comencen per un canvi de mirada o un canvi en les rutines diàries per acabar en transformacions reals en el govern i el disseny de la ciutat, hem de ser capaços de respondre a les necessitats i inquietuds de cada teixit social, de cada barri. D’aprofitar les motivacions existents. En els processos de transformació social és clau partir de l’autodiagnosi per, amb la participació de la ciutadania, assentar els objectius del procés. No podem pretendre que en tots els parcs funcione un grup motor o es genere des de l’inici una comissió de gestió del parc, ni tan sols que arribe a existir. Les inquietuds són diverses i per tant les formes d’implicar-se també ho seran. I sobre açò cal reflexionar col•lectivament. Per exemple, en Capgirant Orriols, uns dels espais més valorats pel veïnat i que més han despertat l’interés han sigut les activitats amb els més menuts i les derives verdes, i no tant els grups de treball al voltant de la transformació del parc. En resum, la premissa és generar espais per a l’autoformació. Des de la reflexió, però també des de l’acció. Cal aprendre fent i és necessari rebre resultats de l’acció per continuar motivant la implicació de la ciutadania. I en aquest sentit teixir una xarxa d’espais d’educació ambiental, o com se suggeria en aquest projecte, d’Aules Natura que pogués assentarse com a espai d’implicació ciutadana. Des de les quals implementar activitats vinculades a l’educació ambiental i a la participació de la ciutadania en la transformació del socioecosistema. Però cadascuna amb els seus temps, amb les seues activitats i amb els seus objectius específics depenent del teixit social.

2. PROTOCOL D’ACTUACIÓ

Després de l’experiència duta a terme en Orriols i amb l’objectiu de facilitar la possible implementació futura en altres espais lliures, s’elabora un protocol d’actuació general, de manera que es sistematitza el procés a seguir per a l’avaluació i transformació d’un espai lliure, amb una metodologia detallada i per tant, replicable:

PROTOCOL D’ACTUACIÓ

1 2 3 4 5 6

Realitzar un inventari de la flora i fauna existent a l’EL objecte d’estudi. Així com de les condicions de l’hàbitat per a la fauna (sòl, aigua, aliment, refugis, etc.). Coordinant activitats de comunicació i partint de l’autoreflexió grupal, dissenyar participativament la metodologia del procés d’implicació ciutadana i fer un primer mapeig d’actors amb el grup impulsor del projecte. Fer un diagnòstic participat de l’espai, analitzant els criteris i indicadors d’una jardineria sostenible. Definir col·lectivament, d’acord amb el diagnòstic, les línies d’acció i proposar les noves varietats a introduir i mesures a implementar, seguint les següents directrius. Prioritzar les accions proposades junt amb els participants per conèixer en quins aspectes hi ha motivació per implicar-se activament en la transformació de l’espai. Redactar la proposta final i començar a dur a terme les accions, implicant en el seguiment als ciutadans. CAPÍTOL D Reflexions finals

287

Bibliografia

AA.VV. (2016): Diseño Cívico. Diseño, territorio e inteligencia colectiva. Trabajo colaborativo. Curso V.01.

Folch i Guillèn R. (1981): La Vegetació dels Països Catalans.

Agencia Estatal de Meteorologia (2016): Avance climatológico de agosto de 2016 en la Comunidad Valenciana.

Fraga i Arguimbau P. (2009): Jardineria mediterránea sin especies invasoras.

Ajuntament de València, Direcció General de Planejament (2000): Revisió simplificada del pla general de València. Ayuntamiento de Madrid, Área de Gobierno de Medio Ambiente y Servicios a la Ciudad. Criterios para una jardinería sostenible en la ciudad de Madrid. Boada M., Sànchez-Mateo S., Marles J., Barriocanal C. (2014): Biodiversidad urbana: Indicadores de calidad i un modelo para su cálculo en ciudades mediterráneas, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Bollinger, Erben, Grau, Heubl (1990): Guías de naturaleza Blume, Arbustos. Centro de Estudios Ambientales Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz (2014): La Infraestructura Verde Urbana de Vitoria-Gasteiz documento de propuesta. Charco J., Mateo G., Serra L. (2014): Árboles y arbustos autóctonos de la Comunidad Valenciana. Chan, K. M. A., Satterﬁ eld, T., & Goldstein, J. (2012): Rethinking ecosystem services to better address and navigate cultural values. Ecological Economics. Citado en: Gómez-Baggethun E. et al. (2013): Urban Ecosystem Services. Collado, S. i Corraliza, J. A. (2016): Conciencia ecológica y bienestar en la infancia. Efectos de la relación con la Naturaleza.

290

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Gómez-Baggethun E. et al. (2013): Urban Ecosystem Services. Guillén. (1999): Importancia del Juego en el Desarrollo del Niño. Hernández de la Obra J., Gómez-Limón García J. (2005): Conceptos de usopúblico en losespacios naturales protegidos. EUROPARC-España. Ferrer, C. i Recubenis, I., (2015): Bases para la evaluación de la sostenibilidad de los espacios libres. Propuesta de remodelación del Parcn de Orriols como espacio de conservación de la biodiversidad local) Kremer BP. (1990): Guías de naturaleza Blume, Arboles. López González G. (2006): Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares, tomos 1 y 2. López Medina P. (2008): Parques y jardines urbanos, espacios para la sostenibilidad. S. Nortcliff et al. 1994. Guide to field assessment of mineral soil texture. Dirección General de Desarrollo Rural y Sostenibilidad, Consejería de Medio Ambiente y Desarrollo Rural. Martínez, FJ. I Pajares B. 2014. Avaluació de l’accessibilitat en els parcs públics de la ciutat de València. Universitat Politècnica de València. MA. Millennium ecosystem assessment (2005): Ecosystems and human well-being: Synthesis .

Washington, DC: Island Press. Citado en: GómezBaggethun E. et al. (2013): Urban Ecosystem Services. Moro R. (2002): Guía de los Árboles de España. Moya Parreño J. (1997): Estudio general del municipio de Tavernes Blanques. Propuestas para su mejora y adecuación ambiental. Moreno Marí et al. (2007): El control de plagas en ambientes urbanos: criterios básicos para un diseño racional de los programas de control. Nacions Unides UNISDR (2012): Cómo desarrollar ciudades más resilientes Un Manual para líderes de los gobiernos locales. Ginebra. OCDE (1994): Environmental indicators. Organization for Cooperation and Development, Paris. Ortega Guerrero M.A. (2007): Manual de creación de charcas para amfibios. Colección de Iniciativas locales a favor de la Biodiversidad. Patton, M. Q. (2001): Qualitative research and evaluation methods . Thousand Oaks: SAGE. Real Decreto Legislativo 1/2013 de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad i de su inclusión social. BOE núm. 289, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Madrid, España, 3 de diciembre de 2013. Suárez M. et al. (2017): La transformación sociológica de los entornos urbanos. Transitando, ecologia y educación para una ciudad sostenible. Ecologistas en Acción.

CAPÍTOL E Bibliografia

291

Annexes

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

ANNEXE 1: QÜESTIONARI USUARIS PROPIETARIS GOSSOS ANNEXE 2: FITXES D’ACTIVITAT ANNEXE 3: CARTELLS COMUNICACIÓ ANNEXE 4: FITXES ESPÈCIES ARBORIES ANNEXE 5: FITXA SEGUIMENT ECOSISTEMA AQUÀTIC ANNEXE 6: PLÀNOL ANÀLISI VEGETACIÓ PARC D’ORRIOLS ANNEXE 7: LLISTAT D’ESPÈCIES PROPOSADES SEGONS LA CLASSIFICACIÓ

ANNEXE 1: QÜESTIONARI USUARIS PROPIETARIS GOSSOS

>60

294

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL F Annexos

295

7.1.

Annexe 1: qüestionari usuaris propietaris gossos

https://drive.google.com/drive/folders/0BxRzOYIndBGEUzVwQ204SXQxck0

ANNEXE 2: FITXES D’ACTIVITAT 7.2.

Annexe 2: fitxes d’activitat

ACTIVITAT

MAPEJAT INICIAL D’ACTORS - SOCIOGRAMA

FASE

Diagnòstic propositiu

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup heterogeni (pot ser una activitat que es desenvolupe amb el grup motor)

OBJECTIU

- Identificar i caracteritzar el conjunt d’interessos i interessats al voltant de la gestió de l’espai.

DESENVOLUPAMENT

Portarem targetes amb forma triangular per representar actors amb molt poder simbòlic o de convocatòria (i possiblement externs al barri). Altres quadrades per representar als actors socials organitzats i locals. I circulars per representar a sectors de població no organitzats. Si no disposem de molt de temps, podem emplenar algunes prèviament amb els actors que ja coneixem. Durant la dinàmica, es van completant i es posen sobre un paper continu amb dos eixos. El vertical de poder i l’horitzontal d’afinitat al projecte (afines, indiferents, aliens, oposats). Posteriorment, es reflexiona sobre les zones on el mapa es fa més dens en les seues relacions, més intens, els bloqueigs existents, els elements pont, els espais vuits…

296

MATERIAL NECESSARI

- Targetes (quadrats, cercles i triangles) amb els actors que ja coneixem - Targetes en blanc (quadrats, cercles i triangles) per afegir nous actors - Retoladors - Paper continu de base -Cel·lo o cola

DURACIÓ ESTIMADA

1-1,30h

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ACTIVITAT

PRESENTACIÓ

FASE

Diagnòstic propositiu

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Oberta

OBJECTIU

- Donar a conéixer el projecte, suscitar l'interés - Animar a la participació (ja es pot parlar de les comissions de treball) - Recollir els primers suggeriments i demandes pel que fa al tema d'anàlisi.

DESENVOLUPAMENT

Es proposa un primer esdeveniment com a presentació del projecte. S’exposen els objectius del projecte, el cronograma i les diferents formes de participació possible. A més si es disposa de temps, realitzem un xicotet apropament al concepte de jardí sostenible (si no es farà durant el primer taller). Finalment, obrim el torn de paraula. La convocatòria cal que siga el més inclusiu possible tant pel que fa al llenguatge com pel lloc i l'horari triat. A més, es poden utilitzar els mitjans de comunicacions locals, fins i tot aprofitar el suport d'algunes associacions.

MATERIAL NECESSARI

- Cartells - Equip de so (micro, altaveus) - Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un .ppt si no impressions. - Flyers per repartir i fer difusió el mateix dia del taller

DURACIÓ ESTIMADA

CAPÍTOL F Annexos

297

ACTIVITAT

TALLER 1 i 2

FASE

Diagnòstic propositiu

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Oberta

OBJECTIU

- Completar col·lectivament l'anàlisi ja començada amb el treball de l'equip tècnic i amb les diverses entrevistes i grups focals de discussió realitzats.

DESENVOLUPAMENT

A manera de guió orientatiu que es completarà a mesura que avance el procés i es perceben les necessitats, el taller tindrà la següent estructura: Presentació de l'equip tècnic Presentació del projecte Divisió en grups de treball (relació jardí-ciutat, ús públic, servicis ecosistèmics urbans, participació ciutadana) Realització d'un fluxgrama per grups de treball per tal d' identificar els nusos crítics i els eixos emergents sobre els quals centrarem les actuacions de canvi i la idea força de la proposta Plenari: posada en comú Amb els xiquets es farà una altra activitat adequada a la seua edat però amb el mateix objectiu

298

MATERIAL NECESSARI

- Cartells de difusió - Equip de so (micro, altaveus) - Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un ppt si no impressions. - Bolígrafs o retoladors - Paper continu o base per al fluxgrama - Frases d'entrevistes i dinàmiques fetes pel fluxgrama

DURACIÓ ESTIMADA

3,5h

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ACTIVITAT

TALLER 3

FASE

Línies d’acció i actuacions

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Oberta

OBJECTIU

- Definir les actuacions de millora del parc

DESENVOLUPAMENT

A manera de guió orientatiu que es completarà a mesura que avance el procés i es perceben les necessitats, el taller tindrà la següent estructura: Presentació de l'equip tècnic Presentació de l'estat actual del projecte Divisió en grups de treball si són molts (relació jardí-ciutat, ús públic, servicis ecosistèmics urbans, participació ciutadana) Realització d'una dinàmica on a partir de les necessitats identificades en l'anterior taller es sistematitzen futurs escenaris per al parc on estiguen recollides les propostes rebudes en entrevistes i dinàmiques grupals Plenari: posada en comú de les conclusions de cada grup i estructuració de les propostes perquè no se superposen Amb els xiquets es farà una altra activitat adequada a la seua edat però amb el mateix objectiu

MATERIAL NECESSARI

- Cartells de difusió - Èquip de so (micro, altaveus) - Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un .ppt sinó impressions. - Bolígrafs i retoladors - Dibuixos del parc

DURACIÓ ESTIMADA

3,5h

CAPÍTOL F Annexos

299

ACTIVITAT

TALLER 4

FASE

Proposta de millora

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Oberta

OBJECTIU

- Analitzar la viabilitat de les accions i prioritzar-les

DESENVOLUPAMENT

A manera de guió orientatiu que es completarà a mesura que avance el procés i es perceben les necessitats, el taller tindrà la següent estructura: Presentació de l'equip tècnic Presentació de l'estat actual del projecte Divisió en grups de treball si són molts (relació jardí-ciutat, ús públic, servicis ecosistèmics urbans, participació ciutadana) Realització d'una dinàmica on s'estudie la viabilitat (tècnica econòmica, temporal, ...) de les propostes Plenari: posada en comú de les conclusions i priorització de les propostes Amb els xiquets es farà una altra activitat adequada a la seua edat però amb el mateix objectiu

300

MATERIAL NECESSARI

- Cartells de difusió - Equip de so (micro, altaveus) - Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un .ppt si no impressions. - Bolígrafs i retoladors - Gomets -Paper Continu

DURACIÓ ESTIMADA

3,5h

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ACTIVITAT

PRESENTACIÓ FINAL

FASE

Redacció final

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Oberta

OBJECTIU

- Presentar el treball final als veïns i tècnics

DESENVOLUPAMENT

Es proposa com a finalització del projecte un acte festiu en el parc on s'exposaran les conclusions del procés i la proposta de millora del parc.

MATERIAL NECESSARI

- Cartells per difusió - Èquip de so (micro, altaveus) - Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un .ppt sinó impressions. - Memòria del projecte per entregar una còpia als veïns

DURACIÓ ESTIMADA

ACTIVITAT

ENTREVISTES I/O DINÀMIQUES

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup homogeni

OBJECTIU

- Conèixer les diferents expectatives i necessitats presents al barri, en concret en relació amb el parc

DESENVOLUPAMENT

Durant el procés, entre els tallers, es duran a terme entrevistes individuals i grupals- i grups de discussió focals amb actors que es consideren claus. Aquestes metodologies ens ajudaran a descobrir les posicions i estratègies dels actors i completar la informació sobre la problemàtica. Abans de realitzar les dinàmiques, s'elaborarà una guia orientativa que continga els objectius i els temes a tractar.

MATERIAL NECESSARI

- El necessari per la dinàmica

CAPÍTOL F Annexos

301

- Cadires - Material gràfic del projecte: si es poguera projectar un .ppt sinó impressions. - Memòria del projecte per entregar una còpia als veïns DURACIÓ ESTIMADA

302

ACTIVITAT

ENTREVISTES I/O DINÀMIQUES

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup homogeni

OBJECTIU

- Conèixer les diferents expectatives i necessitats presents al barri, en concret en relació amb el parc

DESENVOLUPAMENT

MATERIAL NECESSARI

- El necessari per la dinàmica

DURACIÓ ESTIMADA

1-1,5h

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ACTIVITAT

CREACIÓ I MANTENIMENT DE PÀGINA WEB Y XARXES SOCIALS

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Interna

OBJECTIU

- Facilitar la disponibilitat i transparència de la informació - Aconseguir que el procés siga el més inclusiu possible

DESENVOLUPAMENT

El manteniment de les mateixes es pot desenvolupar amb el Grup Motor, es més, es pot crear un Equip Multimèdia si n'hi ha recursos. Es tractarà de buscar un buit als mitjans de comunicacions locals, es crearà un portal web i a més, s'aprofitaràn les xarxes socials del grup motor per a establir una difusió de caràcter més informal.

MATERIAL NECESSARI

DURACIÓ ESTIMADA

ACTIVITAT

TROBADES AMB EL GRUP MOTOR

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup heterogeni

OBJECTIU

- Dinamitzar el procés participatiu - Conèixer a prop les reacciones i limitacions del procés

DESENVOLUPAMENT

Es mantindran trobades periòdiques per mantindre al grup al tant del procés. A més, es poden realitzar diverses dinàmiques com sociogrames, derives, etc. A manera de guió orientatiu, les reunions tindran la següent estructura: - Lectura ordre del dia - Treball de l’equip tècnic - Torn de paraula - Dinàmica

MATERIAL NECESSARI

- El necessàri per la dinàmica

CAPÍTOL F Annexos

303

web i a més, s'aprofitaràn les xarxes socials del grup motor per a establir una difusió de caràcter més informal.

304

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

MATERIAL NECESSARI

DURACIÓ ESTIMADA

ACTIVITAT

TROBADES AMB EL GRUP MOTOR

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup heterogeni

OBJECTIU

- Dinamitzar el procés participatiu - Conèixer a prop les reacciones i limitacions del procés

DESENVOLUPAMENT

MATERIAL NECESSARI

- El necessàri per la dinàmica

DURACIÓ ESTIMADA

ACTIVITAT

DERIVES VERDES

FASE

Transversal a tot el projecte

CARÀCTER DE L’ ACTIVITAT

Amb grup heterogeni

OBJECTIU

- Dinamitzar el procés participatiu i involucrar a la gent - Servir com a experiència pedagògica que transmeta els coneixements ambientals que faciliten la participació -Obtindre informació qualitativa de la ciutadania

DESENVOLUPAMENT

Es mantindran trobades periòdiques per fer diferents visites pel parc i per altres espais del barri o la ciutat sempre que es consideren interessant pel desenvolupament del projecte. A més, a cadascuna de les visites invitarem a una persona que puga aportar els seus coneixements als veïns. És important que la visita guiada siga quan més dinàmica millor perquè no es faça avorrida pels assistents i puga ser educativa.

MATERIAL NECESSARI

- El necessari per a la dinàmica si ho haguera

DURACIÓ ESTIMADA

1,5h

CAPÍTOL F Annexos

305

ANNEXE 3: CARTELLS COMUNICACIÓ

306

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL F Annexos

307

308

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL F Annexos

309

310

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

CAPÍTOL F Annexos

311

la frescura?

+info en el dorso

y mira la biodiversidad con otros ojos

un espacio que despierta tu imaginación,

los ciclos del agua y la energía

únete al proyecto capgirantOrriols, conoce al grupo motor, y dibujemos entre todos el parque del s.XXII

derivas verdes

aprendizaje?

¿sientes un parque en el que aprender de los

el agua?

procesos de gestión naturales:

¿escuchas

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

.X s l ¿es espacio de

únete a los paseos

un espacio para la creación colectiva

ina ag ue im parq

el 312

parque vivo

I I X

¿cantan

los pájaros?

más aves, más anfibios y libélulas, más mariposas, un

CAPÍTOL F Annexos

313

ANNEXE 4: FITXES ESPÈCIES ARBORIES Acer campestre L.

ACERACEAE Arce menor, Auró blanc BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol caduco de hasta 12m de altura y 10m de diámetro de copa cuya forma es esférica e irregular con tronco corto muy ramificado. Produce una sombra densa y florece a mediados de primavera.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario de Europa, norte de África y oeste de Asia. En España se encuentra en la mitad norte. Prefiere suelos ácidos o básicos ricos en M.O en bosques de robles y carpes con estrato herbáceo bien desarrollado.

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Tolera bien las heladas pero es susceptible a periodos secos y calurosos, prefiere la exposición casi total al sol y tolera el ensombramiento. Prefiere suelos calcáreos frescos y ricos en materia orgánica. Su requerimiento hídrico es medio aunque tolera mal la sequía.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Tiene una madera dura, resistente, muy bonita y apreciada. Su llamativo follaje en otoño le aporta un valor estético y ornamental. Tiene importancia melífera.

ESTADO ACTUAL

En el parque hay 111 Arces en su mayoría cloróticos con estrés hídrico y edáfico. También se observa gran cantidad de melaza exudada por plagas como pulgón o cochinilla. Algunos han muerto y otros están casi muertos con atrincheramiento de copa y escasa brotación. Estado actual

crítico

314

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

GESTIÓN Recomendamos mejorar el suelo aportando materia orgánica y mulch a fin de corregir el estrés edáfico y potenciar la fauna auxiliar para combatir las plagas.

Araucaria heterophylla

ARAUCARIACEAE Pino de norfolk BIOLOGÍA

Fruto comestible

Conífera perenne de hasta 70m de altura y 12m de diámetro de copa, de forma cónica y regular. Tronco principal único con ramas horizontales dispuestas en forma de estrella.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Endémica de las tierras bajas de la isla de Norfolk, a unos 1500km al este de Australia. Plantada en las zonas templadas como ornamental y en riesgo de extinción en su hábitat natural. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Prefiere clima marítimo, tolerante a los vientos marinos salinos. No resiste las heladas y prefiere temperaturas templadas, requerimientos hídricos medios y tolerante a la sequía. Prefiere suelos profundos y calcáreos en ambientes litorales. Prefiere crecer a pleno sol.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

El legendario capitán James Cook descubrió los espléndidos bosques de araucarias en 1774. Fueron los mejores mástiles de la Real Armada Inglesa. Su madera es muy utilizada y es muy utilizado como árbol ornamental por su atractiva forma y simetría.

ESTADO ACTUAL En el parque hay 3 araucarias en la rosaleda. Presentan un buen estado de salud a pesar de la compactación. Una de ellas crece muy doblada.

Estado actual

GESTIÓN

bueno

Recomendamos mejorar el suelo aportando materia orgánica y mulch a fin de corregir la compactación. Debe llevarse un seguimiento del ejemplar doblado a fin de evaluar el riesgo que puede conllevar.

CAPÍTOL F Annexos

315

Brachychiton discolor

MALVACEAE Kurrajong rosa BIOLOGÍA

Fruto comestible

SI* NO recubrimiento urticante*

Árbol de hasta 30m de altura de porte piramidal y rápido crecimiento. Tronco principal no ensanchado en la base. Floración espectacular, de color rosa. Hojas blancuzcas por el envés y verde oscuras por el haz. Fruto en forma de barquito con hasta 30 semillas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Procedente del bosque lluvioso del este de Australia, aunque crece en áreas más secas. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Se adaptan bien a toda la zona mediterránea, soportando el frio moderado pero no las heladas. Requieren bastante agua y cuando les falta pierden parte de las hojas. Requiere suelos sueltos y profundos, no tolera la salinidad ni la compactación. Aportan una amplia y densa sombra.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Es ámpliamente utilizado como árbol ornamental. La madera fue usada por los aborígenes australianos para hacer escudos. Las semillas tostadas son comestibles. Los brotes, capullos y frutos tienen un recubrimiento pegajoso que puede provocar irritación en la piel. Los pelillos que rodean las semillas son urticantes.

ESTADO ACTUAL

Estado actual

Encontramos un único ejemplar en el parque, en el centro de la zona de juegos. Tiene el suelo muy compactado y totalmente carente de materia orgánica. Su aspecto es muy malo, presenta stress hídrico y radicular.

GESTIÓN crítico

316

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Recomendamos descompactar e hidratar el suelo añadiendo materia orgánica y un buen acolchado para evitar la muerte del ejemplar.

Cedrus atlantica

PINACEAE Cedro del Atlas BIOLOGÍA

Fruto comestible

Conífera perenne de hasta 40m de copa ancha y contorno siempre cónico. Crecimiento muy lento y gran longevidad. Tronco sólido con ramas gruesas en toda su extensión, las cuales forman un ángulo ascendente.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario de zonas boscosas de las montañas del Atlas de Marruecos y Argelia, en terrenos secos, permeables y profundos. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Soporta la fuerte sequía estival y las bajas temperaturas (hasta -25°). Prefiere suelos secos y bien drenados. Crece mejor a pleno sol. Tiene un follaje verde azulado y produce una sombra media. Muy común en parques y jardines por su resistencia a la sequía y a ambientes contaminados.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

La madera del cedro ha sido utilizada desde la antigüedad para la construcción de casas, muebles y barcos. En la Biblia, en el Libro de los Reyes, se hace referencia a su gran importancia. Es plantado como ornamental y especie de producción forestal.

ESTADO ACTUAL Encontramos cuatro ejemplares en el parque. Todos sufren compactación y estan en mal estado, con heridas en la base a causa de las máquinas cortacésped.

Estado actual

mejorable

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular a su alrededor, eliminando el césped y añadiendo acolchado. También debería regularse el riego para que no reciban demasiada agua.

CAPÍTOL F Annexos

317

Citrus aurantium L.

RUTACEAE Naranjo amargo BIOLOGÍA

Fruto comestible

SI* NO comestible si se trata*

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

Arbolito perenne de hasta 8m de copa redondeada y frondosa. Hábito de crecimiento más erecto que el naranjo dulce, también es más rústico y resistente. Presenta espinas y las flores desprenden una agradable fragancia.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario del noroeste de la India y las zonas limítrofes de China y Birmania. Probablemente se trata de un híbrido entre zamboa y mandarino. Fue introducido en España por los árabes.

CULTIVO Muy utilizado como árbol ornamental por su pequeño tamaño y su rusticidad. Prefiere suelos algo profundos con riegos ocasionales en verano. Es sensible al frío y prefiere crecer a pleno sol. Produce una densa sombra.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

El fruto, que no se puede consumir fresco, sirve para elaborar mermeladas. También se extraen aceites esenciales de sus flores y hojas. En la industria citrícola se usa como principal portainjertos de otras especies. Su madera es muy apreciada, en Cuba elaboran bates de béisbol con ella.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 17 ejemplares en el parque, todos en la zona botánica. La mayoría sufren de compactación y presentan heridas en la base de los troncos.

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular a su alrededor, eliminando el césped y añadiendo acolchado.

318

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Cupressus sempervirens L.

CUPRESSACEAE Ciprés común BIOLOGÍA

Fruto comestible

Conífera de hoja perenne de hasta 30 m de altura, de copa generalmente muy estrecha y esbelta, terminando en un marcado ápice muy apuntado, raramente con ramas amplias y extendidas. Tiene un crecimiento moderadamente rápido en los primeros años y es muy longevo.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Originario del norte de Persia, Asia Menor, Creta y Chipre, naturalizado en toda la región mediterránea, sobre suelos secos, no muy profundos y pedregosos. Actualmente todavía quedan bosques en Creta.

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

Tolera todo tipo de suelos pero le afecta el exceso de humedad y el encharcamiento, es tolerante a la sequía y a las temperaturas extremas. Soporta la contaminación y el ensombramiento, aunque crece mejor a pleno sol. Se adapta a la poda siempre que sea en verde y forma setos compactos.

ETNOBOTÁNICA Su madera era muy apreciada antiguamente para la construcción. Los griegos lo consideraban un símbolo de belleza femenina, pero también de muerte. Se cree que de aquí proviene la antigua costumbre de quemar a los muertos con su madera aromática, se plantan tradicionalmente en cementerios. Su madera es duradera, fácil de trabajar y aromática. Empleado ampliamente en jardinería evocando el paisaje mediterráneo y para formar setos.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 61 ejemplares repartidos por todo el parque. Muchos sufren de compactación y algunos son absorbidos por otros árboles al haber sido plantados muy juntos. También acusan problemas derivados de crecer en césped.

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular a su alrededor, eliminando el césped y añadiendo acolchado. También debería regularse el riego para que no reciban demasiada agua.

CAPÍTOL F Annexos

319

Eucalyptus camaldulensis

MYRTACEAE Eucalipto rojo BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol perenne de hasta 40m de copa ancha, redondeada o columnar. Tiene un crecimiento rápido. El tronco es liso y de varias tonalidades, las hojas pueden medir hasta 20cm de largo.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario de Australia donde está ampliamente extendido, en especial cerca de cursos de agua. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Por su gran crecimiento y su agresividad, no es árbol recomendado para jardines y mucho menos cerca de edificaciones. Necesita grandes espacios para poder desarrollarse con libertad. Resistente a la sequía y suelos pobres. Se adapta a climas marítimos. No aguanta las heladas fuertes.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Su madera es resistente, duradera y a prueba de termitas. De sus flores se obtiene una miel de gran calidad. Hojas de propiedades balsámicas y antisépticas, también se usa para la fabricación de licores. En la Peninsula Iberica se han repoblado algunas zonas con ellos, provocando empobrecimiento del suelo.

ESTADO ACTUAL Estado actual

crítico aconsejable evaluación individual*

320

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Encontramos un solo ejemplar en el parque, en la zona de juegos, en la esquina de la valla perimetral. Parece muy seco y presenta riesgo de caída o rotura de ramas.

GESTIÓN Debería evaluarse exhaustivamente el estado del ejemplar y considerar su retirada debido al riesgo que supone.

Ficus microcarpa L.f.

MORACEAE Laurel de indias BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol perenne de hasta 30m de copa ancha, redondeada o aparasolada y de rápido crecimiento. De las ramas y tronco brotan raíces aéreas que sirven para dar mas soporte a la copa. Produce una sombra densa.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Nativo desde el sur y sureste de Asia hasta Australia en selvas tropicales y subtropicales. Es muy invasor en las zonas tropicales del mundo.

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Requiere climas cálidos y es sensible a las heladas. Prefiere exposición a plena luz o bien sombra parcial. Suelos fértiles y bien drenados. Requerimientos hídricos medios y resistente a la sequía. Se utiliza en jardinería para la producción de sombra en parques y en alineaciones en la calle. Tiene el inconveniente de levantar los pavimentos.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Estado actual

mejorable

A pesar de ser una especie invasora tiene importancia debido a que da alimento y cobijo a las aves. Puede germinar su semilla en la copa de otro árbol, a partir de las deyecciones animales. Emitirá raíces hasta alcanzar el suelo, entonces comenzará a estrangular a su anfitrión. También se usa para bonsais. Su madera se usa para leña de fuego. Las hojas y la corteza tienen aplicaciones medicinales sobre heridas y magulladuras. Las hojas son tóxicas si se ingieren.

ESTADO ACTUAL Encontramos seis ejemplares en el parque, dos en la zona de juegos y cuatro en la rosaleda. Sufren algo de compactación y uno de ellos presenta ataque de psilas.

GESTIÓN Sería conveniente aportar materia orgánica a la zona radicular y proteger las raíces aéreas para que alcancen el suelo y den apoyo a las ramas laterales.

CAPÍTOL F Annexos

321

Morus alba L.

MORACEAE Morera BIOLOGÍA

Fruto comestible.

SI NO fuente alimento para aves*

Árbol caducifolio de hasta 15m de copa esférica irregular o aparasolada y de rápido crecimiento. Produce una sombra densa. Tiene unas hojas grandes que son el único alimento de los gusanos de seda.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Son árboles oriundos de las zonas templadas de Asia central y del Este y muy cultivado en Asia, Europa y América. En su hábitat natural crece en las laderas de las montañas.

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Crece bien en cualquier suelo fértil. Resiste temperaturas bastante extremas, tanto fríos como calores, aunque de jóvenes les dañan los fríos intensos. Prefiere ambientes soleados y produce una densa sombra. Tiene unos requerimientos hídricos medio-altos aunque resiste la sequía.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

La especie se cultiva por sus hojas, único alimento de los gusanos de seda, cuyos capullos se utilizan para fabricar seda. Aparte de su uso como árboles de cultivo se utilizan como ornamentales en jardines, paseos y calles, aunque para su uso en calles deberían cultivarse solamente variedades estériles que no producen frutos, pues éstos manchan las aceras y son molestos. Los frutos son comestibles y representan una importante fuente de alimento para las aves.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 91 ejemplares repartidos por todo el parque, tanto de la variedad sin fruto como la normal. La mayoría sufren de compactación. Los árboles que dan fruto son podados anualmente para evitar la fructificación.

GESTIÓN Recomendamos mejorar el suelo aportando acolchado. Sería beneficioso para la fauna dejar que las moreras fructifiquen, ya que constituyen una importante fuente de alimento.

322

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Phoenix canariensis

ARECACEAE Palmera canaria BIOLOGÍA

Fruto comestible

Palmera que raramente supera los 20m de altura, tiene un estipe (tronco) grueso de hasta 1m de diámetro. Las hojas son de unos 5m de longitud y en la base tienen unas grandes espinas. Los frutos, pequeños dátiles, no son comestibles. Es una especie de crecimiento lento y muy longeva.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

Es endémica de las islas Canarias, pero ha sido plantada desde hace mucho tiempo en toda la región mediterránea como árbol ornamental. Habita las zonas bajas de las islas, entre 10 y 500 metros sobre el nivel del mar, en barrancos y laderas cálidas y secas. Gravemente amenazada por la plaga del picudo rojo.

CULTIVO No es exigente en cuanto a tipo de suelo pero se debe evitar el encharcamiento y exceso de humedad. Necesidades hídricas bajas, tolerando bien la sequía. Resiste el frío aunque es sensible a heladas fuertes. Resistente a la salinidad. Prefiere crecer a pleno sol.

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

ETNOBOTÁNICA En Canarias existían una multitud de aprovechamientos de las distintas partes de la palmera. En la Isla de La Gomera, se extrae la savia llamada Guarapo para producir la Miel de Palma. Las hojas se utilizan como escobas. Ámpliamente extendida como ornamental por su bello porte y rusticidad.

ESTADO ACTUAL Estado actual

Encontramos un solo ejemplar en el parque, en una jardinera dentro del lago. Tiene síntomas de haber sufrido ataques de picudo rojo aunque parece recuperada.

bueno

GESTIÓN

aconsejable mantenimiento del tratamietnto contra el picudo rojo*

El protocolo de prevención y tratamientos contra el picudo rojo parece dar buenos resultados, debe mantenerse indefinidamente mientras la plaga siga sin control.

CAPÍTOL F Annexos

323

Phoenix dactylifera L.

ARECACEAE Palmera datilera BIOLOGÍA

Fruto comestible

Palmera de hasta 30m de altura y de 20 a 50 cm de diámetro de estipe (tronco). Suelen aparecer brotes en la base formando palmeras múltiples, conocidas como multicaules. Sus frutos son los dátiles. Es una especie de crecimiento lento y muy longeva.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

Estado actual

bueno aconsejable evaluación individual*

Se cree que es originaria del Norte de África y Oeste de Asia. Está ampliamente cultivada desde Arabia hasta el Golfo Pérsico, donde conforma la característica vegetación de los oasis. Se cultiva también en Canarias, en el Mediterráneo septentrional y en la parte meridional de los Estados Unidos.

CULTIVO Requiere un clima cálido, con sol abundante y suelo no demasiado seco. Resiste heladas de hasta -10ºC aunque las hojas suelen quemarse del frío. No le afecta las brisas salinas, ni el agua salobre. Tolera la sequía aunque prefiere algo de humedad. No tolera el exceso de agua ni el encharcamiento excesivo.

ETNOBOTÁNICA Esta palmera ha sido muy importante desde la antigüedad, los egipcios, griegos, romanos y árabes explotaron y difundieron su cultivo. De ella se obtienen los dulces dátiles, savia para producir licor, los troncos se usaban como materiales de construcción y en muchos lugares existe una rica cultura entorno a la palmera y sus usos.

ESTADO ACTUAL Encontramos doce ejemplares en la zona botánica. Crecen sobre tierra compactada y césped. Algunos ejemplares presentan estrechamientos debidos al estrés sufrido durante el trasplante.

GESTIÓN Es aconsejable evitar el contacto de las palmeras con el césped a fin de prevenir pudriciones radiculares y caídas. Las que presentan estrechamientos importantes deberían evaluarse exhaustivamente a fin de evitar roturas y caídas.

324

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Pinus pinea L.

PINACEAE Pino piñonero BIOLOGÍA

Fruto comestible

Conífera perenne de hasta 30m de altura, copa redondeada en la juventud tornándose característicamente aparasolada con la edad. Tronco a menudo algo retorcido, frecuentemente ramificado en varias ramas fuertes. Crecimiento lento.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Originario de la Península Ibérica y naturalizado en toda la cuenca mediterránea, en ambientes costeros, arenosos, húmedos pero bien drenados. Sensible a las perturbaciones ambientales y de difícil regeneración.

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

Estado actual

mejorable

Prefiere suelos laxos, secos y cálidos, tolera la salinidad y la sequía. No tolera las heladas fuertes. Necesita mucho sol y no tolera el encharcamiento ni los suelos demasiado húmedos. Da una sombra densa.

ETNOBOTÁNICA Sus preciadas semillas, los piñones, han sido recolectadas desde hace unos quinientos mil años. Comenzó a cultivarse hace mas de 6000 años. En la cultura greco-romana se consideraba a los piñones afrodisíacos y actualmente forman parte de la cultura culinaria de Portugal, España, Italia y el resto de la cuenca mediterránea. Su madera, maciza y dura, es menos resinosa que la de otras especies y por ello es utilizada en la construcción y en carpintería.

ESTADO ACTUAL Encontramos 49 ejemplares repartidos entre la rosaleda y la zona botánica. Crecen sobre tierra compactada y césped. Algunos presentan codominancias.

GESTIÓN Recomendamos crear una zona de protección radicular añadiendo acolchado para evitar problemas relacionados con el césped y el exceso de humedad.

CAPÍTOL F Annexos

325

Platanus x hispanica

PLATANACEAE Plátano de sombra BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol caduco de hasta 35m de altura, de copa globosa y muy amplia. De crecimiento rápido y longevo. Se caracteriza por su corteza, que se desprende en finas placas mostrando un dibujo similar al camuflaje militar.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Tiene su origen en jardinería, ya que es un híbrido entre Platanus orientalis y Platanus occidentalis. Crece mejor en las riberas de los ríos y en suelos profundos y frescos. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Requiere suelos profundos y con humedad, aunque puede resistir en suelos compactados y secos. Necesita bastante agua y acusa la sequía perdiendo hojas. Tolera bien las heladas y prefiere crecer a pleno sol. Aporta una densa y fresca sombra.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Muy utilizado como árbol ornamental para dar sombra en paseos y avenidas. Su madera es de buena calidad empleándose en ebanistería y para fabricar chapas. Sus hojas, corteza y fruto se utilizaron en medicina popular.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 101 ejemplares en los paseos centrales del parque y rodeando el lago. Sufren una grave compactación que hace que tengan estrés radicular e hídrico.

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular creando alcorques corridos y añadiendo matéria orgánica y acolchado. Sería conveniente revisar el sistema de riego.

326

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Prunus cerasifera

ROSACEAE Ciruelo mirobalan BIOLOGÍA

Fruto comestible

Arbolito caduco de hasta 8m de altura, de copa esférica irregular. De crecimiento rápido. Se caracteriza por su follaje, que en la variedad “nigra” es de color rojo púrpura. Produce unas flores blancas o rosadas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario de Asia. Las variedades ornamentales tienen su origen en la jardinería. Adaptación al suelo existente

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Poco exigente en cuanto a suelo, siempre que sea rico en materia orgánica. No tolera el encharcamiento. Tiene requerimientos hídricos medios y tolera mal la sequía. Es resistente a las heladas y prefiere crecer a pleno sol. Produce una densa sombra.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Empleado popularmente como arbolito ornamental por el característico color rojo púrpura de sus hojas y el color blanco rosado de sus flores. Indicado para jardines pequeños por su tamaño y como nota de color.

ESTADO ACTUAL

Estado actual

mejorable

Encontramos cuatro ejemplares en el parque, tres en la zona botánica y uno en la rosaleda. Todos sufren de compactación y muestran heridas en el tronco.

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular añadiendo acolchado para evitar el golpeo de las máquinas cortacésped y disminuir la compactación..

CAPÍTOL F Annexos

327

Prunus serrulata

ROSACEAE Cerezo de Flor Japonés BIOLOGÍA

Fruto comestible

Arbolito caduco de hasta 8m de altura, de copa esférica irregular. De crecimiento rápido. Se caracteriza por su espectacular floración de flores blanco-rosadas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario de Japón, China y Corea, en climas suaves y suelos ricos y húmedos.

Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

crítico recomendamos que no se reponga*

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Requiere suelos ricos en materia orgánica y húmedos. No tolera el encharcamiento. Tiene requerimientos hídricos altos y tolera mal la sequía. Es resistente a las heladas suaves y prefiere crecer a pleno sol. Produce una sombra media.

ETNOBOTÁNICA En Japón está considerado como emblema nacional y forma parte del patrimonio legendario del país. Es un árbol de gran valor ornamental muy cultivado por su floración. Existen más de 150 variedades de cultivo.

ESTADO ACTUAL

Estado actual

328

CULTIVO

Encontramos 12 ejemplares en el parque, en la rosaleda y en la zona de juegos. Presentan un mal estado general debido a que no están bien adaptados a un clima tan seco.

GESTIÓN Recomendamos añadir materia orgánica al suelo y mejorar el riego. Desafortunadamente esta especie no está bien adaptada y es probable que los ejemplares del parque no vivan mucho tiempo.

Robinia hispida L.

LEGUMINOSAE Falsa Acacia Rosada BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol o arbusto caduco de hasta 20m de altura, de copa ánchamente columnar. De crecimiento rápido. Se caracteriza por sus grandes flores de color rosa vivo. Hojas compuestas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Es originaria del sudeste de los Estados Unidos, en laderas con matorral y bosque seco. Introducida en muchas otras áreas del mundo, en Europa concretamente en 1743. Es cultivada como ornamental pero puede escapar del cultivo y asilvestrarse ya que es potencialmente invasora.

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

sensible al encharcamiento* Tolerancia a sequías

Puede crecer sobre cualquier tipo de suelo, incluso pobre y seco, siempre que no esté encharcado. Tiene unos requerimientos hídricos medios y tolera un poco la sequía. Puede crecer a pleno sol o a semisombra. Tolera las heladas pero debe protegerse del viento ya que sus ramas son frágiles.

ETNOBOTÁNICA Los Indios Cherokee tenian múltiples usos para esta planta. Usaban la raíz como medicina contra el dolor de muelas. Alimentaban a las vacas con una infusión de la planta como tónico. La madera era utilizada para hacer vallas, arcos, dardos y para la construcción de casas.

ESTADO ACTUAL

Estado actual

mejorable recomendamos que no se reponga*

Encontramos ocho ejemplares en el parque, en la zona botánica, en la rosaleda y en la zona del polideportivo. Las que crecen en césped presentan heridas basales causadas por los cortacésped.

GESTIÓN Se trata de una especie con un potencial invasor alto que además suele sufrir roturas de ramas, por tanto se desaconseja su uso en jardinería. Sugerimos que no se repongan los ejemplares de esta especie y que se supervise el estado de las restantes a fin de evitar accidentes por rotura de ramas.

CAPÍTOL F Annexos

329

Robinia pseudoacacia

LEGUMINOSAE Falsa Acacia BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol caduco de hasta 25m de altura, de copa abierta, laxa de contorno oval. De crecimiento muy rápido y poco longevo. Se caracteriza por su floración blanca, sus hojas compuestas y por presentar grandes espinas en sus ramas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Es originaria del sudeste de los Estados Unidos, en Europa fue introducida en 1640. Desde entonces se planta con mucha frecuencia y en algunos lugares está naturalizada, ya que tiene un gran potencial invasor. Adaptación al suelo existente

Requerimientos hídricos

CULTIVO Es poco exigente en cuanto a suelo y puede crecer en suelos desnudos y erosionados, aunque prefiere los frescos, blandos y profundos. Es muy resistente al frío y las heladas, tiene unos requerimientos hídricos medios y tolera bien la sequía. Prefiere crecer a pleno sol.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

La madera es dura y resistente y se emplea para la fabricación de mangos, herramientas, postes de teléfono, embarcaciones, etc. La corteza, las hojas y las semillas son algo venenosas debido a la presencia de alcaloides, especialmente para los caballos. Muy utilizada en jardinería.

ESTADO ACTUAL Encontramos doce ejemplares en el parque, once en la zona botánica y varios brotes espontáneos en la zona abandonada del polideportivo. La mayoría presentan mal estado, pudriciones y riesgo de caída de ramas.

Estado actual

GESTIÓN mejorable recomendamos que no se reponga*

330

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Se trata de una especie con un potencial invasor muy alto que además suele sufrir roturas de ramas, por tanto se desaconseja su uso en jardinería. Sugerimos que no se repongan los ejemplares de esta especie y que se supervise el estado de las restantes a fin de evitar accidentes por rotura de ramas.

Schinus molle L.

ANACARDIACEAE Falsa Pimienta BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol perenne de hasta 15m de altura, de copa pendular y tronco retorcido. De crecimiento rápido. Se caracteriza por su porte llorón, sus hojas compuestas y sus frutos rojos.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT

Adaptación al suelo existente

Originaria de América del Sur, desde el sur de Méjico hasta el norte de Chile, principalmente en Perú, llegando hasta los 3.900 m de altitud en los Andes. Se ha cultivado en muchas partes del mundo donde se ha naturalizado y causa grandes problemas por su carácter invasor.

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Es poco exigente en cuanto a suelo, muy resistente a la sequía y al frío aunque las heladas fuertes le perjudican. Prefiere crecer a pleno sol. Resiste la contaminación, la cal y la salinidad del suelo. Sin plagas ni enfermedades. Produce una sombra media.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

La semilla se ha utilizado como sustituto de la pimienta, para elaborar bebidas alcohólicas y para teñir tejidos. La corteza se usaba para curtir y la goma que emanan se usaba para combatir enfermedades venereas. Su resina se emplea en Perú como masticatorio.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable recomendamos que no se reponga*

Encontramos 22 ejemplares en el parque, en las zonas botánica, juegos y polideportivo. La mayoría sufren de compactación y presentan mucho ramaje seco.

GESTIÓN Se trata de una especie con un potencial invasor muy alto. Sugerimos que no se repongan los ejemplares de esta especie. Recomendamos que se creen zonas de protección radicular y se añada acolchado orgánico.

CAPÍTOL F Annexos

331

Styphnolobium japonicum

LEGUMINOSAE Sofora BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol caduco de hasta 25m de altura, de copa ancha, redondeada e irregular. De crecimiento rápido. Se caracteriza sus hojas compuestas y sus flores blanco-amarillentas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario del sur de China y Corea, en bosques, matorrales y valles secos en montañas. Comúmmente plantado en jardines y calles de toda Europa.

Adaptación al suelo existente

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Es poco exigente en cuanto a suelo, pero prefiere suelos frescos y profundos. Resistente a las heladas pero sensible a la sequía prolongada ya que tiene unos requerimientos hídricos medio-altos. Prefiere crecer a pleno sol y tolera bien la contaminación urbana.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Se solía plantar en los jardines de los templos. Tiene una gran importancia histórica como árbol agroforestal desde el siglo VI. Se introdujo en la horticultura occidental en 1753 y actualmente se planta en calles y parques.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 32 ejemplares en el parque, en las zonas de juegos, rosaleda y polideportivo. Todos sufren de compactación.

GESTIÓN Recomendamos que se creen zonas de protección radicular y se añada acolchado orgánico para disminuir la compactación del suelo.

332

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Taxodium distichum

CUPRESSACEAE Ciprés de los pantanos BIOLOGÍA

Fruto comestible

Conífera de hoja caduca o semi-caduca de hasta 40 m de altura, de copa estrechamente cónica en los ejemplares jóvenes y redondeada y aplanada en los ejemplares viejos. Es uno de los árboles mas resistentes a la inundación, ya que desarrolla unas estructuras radiculares denominadas neumatóforos que sobresalen del agua y abastecen de oxígeno a las raíces.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originario del sudeste de Norteamérica, crece en las planicies húmedas con altos niveles de agua subterránea, pantanos y orillas de arroyos. Adaptación al suelo existente

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Se desarrolla en zonas anegadas y en suelos profundos que retengan agua. No soporta la sequía y tolera mal la salinidad, teme al frío, exigiendo clima templado y mucha luz.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

El término Taxodium proviene del parecido de sus hojas con las del tejo. Constituye un importante árbol maderero y los neumatóforos eran usados para fabricar piezas curvas en la construcción de barcos. Es utilizado como ornamental en parques y jardines, junto a lagos, estanques y cursos de agua, ya que requiere mucha humedad para desarrollarse. En otoño llama la atención la coloración del follaje, en tonos marrones y rojizos.

ESTADO ACTUAL Estado actual

bueno

Encontramos un único ejemplar en el parque, en una jardinera dentro del lago. Presenta buen aspecto.

GESTIÓN Por el momento no se recomienda ninguna actuación sobre el ejemplar. Debe supervisarse la humedad del suelo, sobretodo en los meses mas calurosos y añadir de vez en cuando algo de acolchado en la zona radicular.

CAPÍTOL F Annexos

333

Tipuana tipu

CUPRESSACEAE Tipuana BIOLOGÍA

Fruto comestible

Árbol tardíamente caducifolio de hasta 25m de altura, con la copa densa, amplia y extendida y con las últimas ramillas péndulas. Se caracteriza por sus hojas compuestas y su floración amarilla. Crece rápidamente en condiciones adecuadas.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Nativo de los bosques subtropicales de Bolivia y del noroeste de Argentina (Jujuy, Salta, Tucumán), habiendo sido introducido en Brasil y Uruguay, y muy cultivado en regiones templadas de Europa y de los Estados Unidos.

Adaptación al suelo existente

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Requiere suelos ricos, frescos y cierta humedad en el aire. Sensible a las heladas, prefiere temperaturas altas y crecer a pleno sol. Tolera bien la sequía. Sus raíces son agresivas, por lo que no se aconseja su plantación cerca de edificaciones ni en zonas pavimentadas.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Su madera es fácil de trabajar, pero poco resistente, utilizándose en embalajes y en carpintería en general. Sus hojas constituyen un forraje para el ganado, y su savia rojiza tiene ciertas aplicaciones medicinales. Muy utilizado como árbol ornamental.

ESTADO ACTUAL Estado actual

Encontramos 37 ejemplares en el parque, en la zona de juegos y el polideportivo. La mayoría sufren de compactación.

GESTIÓN mejorable

334

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Recomendamos crear zonas de protección radicular y añadir acolchado orgánico para enriquecer el suelo y revertir la compactación.

Washingtonia robusta

ARECACEAE Washingtonia BIOLOGÍA

Fruto comestible

Palmera de hasta 35m de altura y 60cm de diámetro inferior de estipe. Crecimiento muy rápido. Se caracteriza por sus hojas palmeadas que cuando se secan cuelgan formando unas “barbas”.

DISTRIBUCIÓN Y HÁBITAT Originaria de Norteamérica, desde California hasta México, donde crece en abundancia en cañadas y cañones con agua corriente. Muy utilizada como ornamental y plantada por toda la costa mediterránea.

Adaptación al suelo existente

CULTIVO SI

Requerimientos hídricos

Prefiere suelos frescos, profundos y ricos pero se adapta bien a los terrenos pobres y secos. Requiere un clima de temperaturas moderadas y tolera mal las heladas. Tolera el viento y los ambientes litorales. Tiene requerimientos hídricos medios pero tolera periodos de sequía.

ETNOBOTÁNICA Tolerancia a sequías

Recibe su nombre en honor al presidente George Washington. Es la palmera ornamental más difundida por su rusticidad y rápido crecimiento. Es una importante planta melífera y sus colgantes hojas secas sirven de refugio para innumerables animales.

ESTADO ACTUAL Estado actual

mejorable

Encontramos 30 ejemplares en el parque, en la zona botánica, rosaleda y juegos. La mayoría sufren de compactación y algunas presentan heridas basales.

GESTIÓN Recomendamos crear zonas de protección radicular y añadir acolchado orgánico para enriquecer el suelo y revertir la compactación. Sería conveniente revisar el riego por aspersión para que no golpee en los troncos, favoreciendo las pudriciones.

CAPÍTOL F Annexos

335

ANNEXE 5: FITXA SEGUIMENT ECOSISTEMA AQUÀTIC 1.

DESCRIPCIÓ PARÀMETRES HIDROGEOMORFOLÒGICS

El Parc d’Orriols disposa d’un estany situat al centre del parc, on convergeixen els quatre passejos principals. Presenta una grandària de 1232,76 m² (de la qual un 1067,09 m² alberga la massa d’aigua), 24 metres d’amplària per 54,40 de llarg, i una profunditat de 23 cm. Presenta una forma allargada, amb dues illes en dos extrems, amb escocells i dues espècies d’arbrat (Taxodium distichum i Phoenix canariensis). A l’altre extrem trobem un templet circular amb una passarel•la. L’aigua es troba estancada i prové d’un pou situat en els llindars del parc. La base de l’estany es troba cimentada, per tant sense substrat de terra disponible per a la flora (sòl arrelable). Presenta variacions de nivell al llarg de l’any, quan és buidat per netejar-lo del fitoplàncton que hi apareix i enterboleix l’aigua, unes 2 o 3 vegades a l’any. Presenta una insolació del 90%. El mostreig s’ha realitzat en cinc punts. Situats prop de la vegetació aquàtica i altres allunyats d’aquesta, per veure si hi havia variacions importants. Així com en zones amb Sol i ombra. La ubicació exacta es detalla en el plànol següent.

2. Descripció paràmetres físic-químics

Durant l'estiu, 15 d'agost, es va procedir mostrejar l’estany. L'hora de la mesura 12.30h. Amb una meteorologia solejada i una temperatura exterior de 22,7ºC (Agencia Estatal de Meteorologia. Agost 2016). DESCRIPCIÓ PARÀMETRES FÍSIC-QUÍMICS

Durant l’estiu, 15 d’agost, es va procedir mostrejar l’estany. L’hora de la mesura 12.30h. Amb una meteorologia solejada i una temperatura exterior de 22,7ºC .

Punt de mostreig:

Profunditat (cm)

Disc Secchi (cm)

fons

Conductivitat(µm/

2569

2823

2531

2527

2536

Salinitat (g/L)

1,3

1,5

1,3

Temperatura (ºC)

28,2

28,3

28,1

27,8

8,45

8,44

8,46

8,3

Saturació oxígen %

119

125,5

124,8

118,7

114

Color (Taula)

Color (Text)

verdosa-

groguenca

cm)

336

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

Cal destacar que amb anterioritat s'han observat períodes en què l'aigua presentava un color verdós amb una elevada quantitat d'algues filamentoses. Posteriorment es va procedir a buidar i renovar l'aigua de l'estany.

Cal destacar que amb anterioritat s’han observat períodes en què l’aigua presentava un color verdós amb una elevada quantitat d’algues filamentoses. Posteriorment es va procedir a buidar i renovar l’aigua de l’estany.

3. DESCRIPCIÓ PARÀMETRES QUÍMICS Per evitar la proliferació d’algues microscòpiques (“fitoplàncton”) que fan que l’aigua es torne verda, s’aboquen productes químics. En l’actualitat es llença una quantitat de 1,5 kg de clor, amb una periodicitat de 3 vegades per setmana. Amb anterioritat s’aplicava amb una freqüència menor, una vegada per setmana, però es va optar per augmentar-la, ja que a causa de la poca altura de la columna d’aigua, el producte s’evaporava. Segons les entrevistes realitzades als responsables de gestionar l’espai, amb anterioritat es llençava a més de clor, plaguicides i agents de floculació. llençava a més de clor, plaguicides i agents de floculació.

DESCRIPCIÓ PARÀMETRES FÍSIC-QUÍMICS

En l’exterior de l’estany s’observen altres artròpodes com la Coccinella septempunctata o Cicadidae. Cal destacar que anys enrere presentava espècies de tortugues i crancs, exòtics, així com anguiles, que eren incorporats pels mateixos usuaris. Tanmateix, amb la neteja d’aquest es va procedir a buidar-lo mitjançant salobres i molts d’ells van morir en el trasllat.

4. Descripció paràmetres biològics Cobertura hidròfits (%)

Espècies hidròfits

Lythrum salicaria (3%)

% filamentoses

80. En el fons i engroguides

Exòtiques

Cyperus alternifolius (cobertura 4m², 5%)

Fauna

2 exemplars Sympetrum vulgatum (parotet), antòfils (abelles), 1 anur adult (granota).

En l’exterior de l'estany s'observen altres artròpodes com la Coccinella septempunctata o Cicadidae. Cal destacar que anys enrere presentava espècies de tortugues i crancs, exòtics, així com anguiles, que eren incorporats pels mateixos usuaris. Tanmateix, amb la neteja d'aquest es va procedir a buidar-lo mitjançant salobres i molts d'ells van morir en el trasllat.

CAPÍTOL F Annexos

337

CONCLUSIONS ANÀLISI

Per tant, podem dir que presenta una baixa biodiversitat de flora i fauna aquàtica. A més d’una espècie d’hidròfit exòtica. Es deuria evitar la variació de profunditat i mantenir la seua transparència i color, evitant la proliferació d’algues filamentoses que provoquen aquests nivells de sobresaturació (eutrofització). A més d’introduir espècies d’hidròfits autòctons. Per altra banda, el pH i la temperatura de l’aigua es troben dins dels paràmetres desitjats, així com l’absència de plagues urbanes com el mosquit. Encara que trobem espècies de fauna desitjada es podria augmentar la seua biodiversitat (abundància i riquesa).

338

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

ANNEXE 6: PLÀNOL ANÀLISI VEGETACIÓ PARC D’ORRIOLS

CAPÍTOL F Annexos

339

ANNEXE 7: LLISTAT D’ESPÈCIES PROPOSADES SEGONS LA CLASSIFICACIÓ

340

CAPGIRANT ORRIOLS Memòria del projecte

NOM CIENTÍFIC

NOM COMÚ

OBSERVACIONS

Arbutus unedo

Arbocer, Madroño

Creix com arbust o xicotet arbre

Erica multiflo

Bruguera, Brezo

Ombra o ple sol

Buxus semperviren

Ginebre , Enebro de la miera

Ple sol o semiombra

Pistacia lentiscus

Llentiscle, Lentisco

Ple sol o semiombra

Pistacia terebinthus

Garrofer bord, Noguereta

Ple sol o semiombra

Ruscus aculeat

Galzeran, Rusco

Semiombra

Laurus nobilis

Llorer, Laurel

Ple sol o semiombra

Quercus coccifera

Coscoll, Coscoja

Ple sol o semiombra

Rosa sempervirens

Roser de pastor, Rosal silvestre

Rosa canina

Roser de pastor, Rosal silvestre

Crataegus monogyna

Arç blanc, Espino albar

Prunus mahaleb

Cirerer de guineu, Cerezo de santa lucía

Ple sol o semiombra

Frangula alnus

Fràngula, Arraclán

En perill d’extinció

Rhamnus alaternus

Aladern, Aladierno

Ple sol o semiombra

Myrtus communis

Murta. Mirto

Ple sol o semiombra

Cistus monspeliensis

Estepa negra, Jara

Ple sol

Espines, sol

Ple sol o semiombra, espines

NOM CIENTÍFIC

NOM COMÚ

OBSERVACIONS

Cistus salviifolius Arbutus unedo

Estepa ladanífera, Jara Arbocer, Madroño

Ple sol Creix com arbust o xicotet arbre

Cistus albidus Erica multiflo

Estepa ladanífera, Bruguera, BrezoJara

Ple osol Ombra ple sol

Cistus clusii Buxus semperviren

Estepa, Enebro ladanífera, Ginebre de laJara miera

sol Ple solPle o semiombra

Halimium Pistaciahalimifolium lentiscus

Estepa d’arenal, Llentiscle,Jaguarzo Lentiscoblanco

sol Ple solPle o semiombra

Neriumterebinthus oleander Pistacia

Adelfa, Baladre Garrofer bord, Noguereta

Ple solPle o semiombra,molt sol o semiombratòxica

Phillyrea Ruscusangustifolia aculeat

Fenàs, Labiérnago Galzeran, Rusco

Ple sol o semiombra Semiombra

Jasminum fruticans Laurus nobilis

Gesmiler deLlorer, bosc,Laurel Jazmín silvestre

Pleo sol oo semiombra semiombra Ple sol

Vitex agnus-castus Quercus coccifera

Aloc, Sauzgatillo Coscoll, Coscoja

Ple Ple sol sol oo semiombra semiombra

Ilex sempervirens aquifolium Rosa

Roser deGrèvol, pastor,Acebo Rosal silvestre

Espines, sol Ple sol o semiombra

Sambucus nigra Rosa canina

Roser de Saüc, pastor,Saúco Rosal silvestre

Semiombra i humitat Espines, sol edàfica

Crataegus monogyna Viburnum tinus

Arç Marfull, blanc, Espino Durilloalbar

Pleosol o semiombra Ple sol semiombra, espines

Prunus mahaleb

Cirerer de guineu, Cerezo de santa lucía

Ple sol o semiombra

Frangula alnus

Fràngula, Arraclán

En perill d’extinció

Rhamnus alaternus

Aladern, Aladierno

Ple sol o semiombra

Myrtus communis

Murta. Mirto

Ple sol o semiombra

Cistus monspeliensis

Estepa negra, Jara

Ple sol

CAPÍTOL F Annexos

341

Cap

irant

Or riols