Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Ro Caminal Ignacio García Sánchez Marla Jacarilla Mònica Porta Juan Martín Rico Pep Vidal
Can Felipa Arts Visuals 3 d’abril — 24 de maig 2014
Què podem?
Aquesta exposició col·lectiva reuneix els treballs seleccionats a la Convocatòria 2013 de Can Felipa Arts Visuals en la modalitat de Creació Artística que portava el lema Què podem?. Una pregunta que es desdobla tot mostrant alguns dels interrogants que afecten tant les pràctiques artístiques contemporànies com l’espectador: Què pot l’art en relació amb la societat? Com es relaciona amb els canvis socials? És pertinent demanar-nos per la seva efectivitat? Quines noves relacions estableix el públic amb l’art i la creació? A través de la pregunta genèrica del títol s’impulsa un espai de debat, intercanvi i experimentació, sense excloure la dissensió o el conflicte. A partir dels seus treballs, els artistes també investiguen i proposen mediacions amb la ciutadania potenciant una relació creativa, col·laborativa i crítica, ja sigui a partir d’accions a la sala o bé proposant activitats en comú amb col·lectius i entitats del barri o residents a Can Felipa. Podrem?
Què podem?
Can Felipa Arts Visuals
3 d’abril — 24 de maig de 2014
Mònica Porta
A partir d’una convoc mon.wordpress.com), el testimoni de dones xistes en qualsevol de Les històries es pres cades per les seves llada, molts casos dotes, però tots jun masclisme imperan guntes i, sobretot, Ignacio García Sánchez
Restes analògiques del període capitalista tardà Les peces aquí exposades pretenen ser rèpliques de restes històriques procedents d’una època posterior a la nostra, contemplades des de la distància temporal i interpretativa d’un hipotètic espectador del futur. Aquest canvi de perspectiva ens permet considerar el sistema politicoeconòmic actual com ja superat. Així es revela que es tracta d’una construcció tan artificial com qualsevol altre sistema de govern, i ens convida a imaginar en quin tipus de societat viurem quan del capitalisme globalitzat no quedi res més que un vague record o un breu paràgraf als llibres d’història.
Juan Martín Rico
Pep Vidal
Heidegger, Mahl Strindberg, Grieg, ce, Shaw. Tots ell construir una caba tar, etc.– com una espai aïllat on hab acabar la meva tes per la qual vull con i instal·lar-m’hi dur el temps que neces acabar la tesi. En estan sempre envo està ubicada al mi de temps, a prop Poblenou, Barcelon
Tot va bé Algun neorealista italià parlava de les pel·lícules com a registres d’una
l’audiència. Aquest treball és el document d’una economia informal, fet amb mà d’obra i materials de
producció efímera, no un producte acabat destinat exclusivament a
contractació directa (el carrer). Tot va bé és el títol d’una pel·lícula de
Ro Caminal
L’origen del món Testimonis sobre la situació de les dones en el món de l’art catòria oberta (www.origendel , aquest projecte en curs recull s que han viscut situacions seels àmbits del sistema de l’art. senten tal com han estat explis protagonistes. De manera aïpoden semblar simples anècnts formen una radiografia del nt que ha d’obrir a moltes prepropiciar un debat necessari.
Una cabana per acabar la tesi ler, Hamsun, Wittgenstein, Woolf, Thomas, T. E. Lawrenls tenen en comú que es van ana –per pensar, escriure, pinopció artística i vital: un petit bitar i treballar. Jo només vull si de física. Aquesta és la raó nstruir la meva pròpia cabana rant els propers mesos, que és ssito per aïllar-me i, finalment, ncara que aquestes cabanes oltades de naturalesa, la meva ig d’un solar, buit durant molt del meu estudi a Hangar, el na.
Interferències #1, #2 i #3 Interferències és un eufemisme per denominar la contrarevolució, tot allò que s’interposa en el procés revolucionari, i que, tanmateix, també en forma part. Revolució no és sinònim d’evolució, després d’una primera acceleració revolucionària sol seguir una època erma i fosca. Els joves tunisians, subjectes de la revolució, han vist com les seves demandes de justícia social han estat manipulades per debats identitaris i interessos polítics i econòmics. Així és com em sento jo també com a catalana, més enllà de si vull o no la independència: l’ús i abús polític i mediàtic del tema és una manipulació de la meva identitat. Una ocultació de la realitat i les problemàtiques socials sota el vel del nacionalisme. Marla Jacarilla
67 Paraules Vuitena obra de la sèrie Elucubracions entorn a aquella sèrie de característiques que hauria de tenir –o no– la literatura del futur El 1986 es va publicar L’art de la novel·la, una col·lecció d’assajos de l’escriptor txec Milan Kundera. La sisena part del llibre, titulada 67 Paraules, és un glossari de termes recurrents en la seva literatura acompanyats d’una definició subjectiva. En aquesta obra m’apropio dels mateixos termes per construir una narració en la qual un personatge fictici reflexiona sobre les característiques que hauria de tenir (o no) la literatura del futur. Les paraules van acompanyades d’imatges dels arxius Prelinger, vídeos principalment rodats per amateurs als anys 40. A partir de la combinació d’elements aliens pretenc aconseguir un discurs propi, reinterpretant els esdeveniments històrics a través d’aquells fets que no formen part de la història “oficial”.
Godard, i és el que respons davant de l’evident decadència cultural del país, davant de la ja quotidiana
darrere d’un taulell de menjars, recollint safates o escombrant per completar el sou que no et dóna
fugida de cervells; t’ho repeteixes una i altra vegada mentre treballes
l’art. I malgrat tot, tot va bé. Perquè, què més es pot dir?
Artistes Ro Caminal, Ignacio García Sánchez, Marla Jacarilla, Mònica Porta, Juan Martín Rico i Pep Vidal
Coordinació Joana Hurtado
Tutories Nuria Canal i David G. Torres
Muntatge Marc Quintana
Disseny gràfic Sebastian Berns
Organitza
Col·labora
Centre Cívic Can Felipa Pallars, 277 08005 Barcelona 932 563 840
De dimarts a dissabte, de 17 a 21 h Diumenges, dilluns i festius, tancat
www.cccanfelipa.cat