DISTINCIONS ALS
ESTABLIMENTS ANTICS 2012 5 de novembre de 2012
Can Rosa de Figueres a l’agost del 1960.
Cambra de Comerç de Girona
www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
PUBLICITAT DEL CLUB CAMBRA EN PDF.
“Cal saber trobar el punt d’equilibri entre el respecte a la tradició i l’adopció de noves fórmules empresarials i tecnològiques” Un dels magnífics plafons que ha elaborat l’Hotel Ultònia per celebrar els seus 50 anys.
CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, Gran Via Jaume I, 46. 17001 Girona
|
www.cambragirona.cat
PREÀMBUL!
TRADICIÓ I RENOVACIÓ DOMÈNEC ESPADALÉ, president de la Cambra de Comerç
Quan, fa 33 anys, la Cambra de Comerç de Girona va instituir aquests premis no ens podíem imaginar que es convertirien en tota una institució a les nostres comarques. Aquests guardons han adquirit un prestigi que honora la institució i també tots els premiats. Els propietaris i treballadors dels establiments guardonats s’emocionen quan rememoren els esforços i els maldecaps que hi ha darrere la seva història. I saben agrair que algú els valori totes les vicissituds passades. Des de la Cambra de Comerç de Girona els volem agrair també la confiança que dipositen en nosaltres explicant-nos la seva història, lliurant-nos fotos antigues que constitueixen testimonis històrics de
primer ordre i, sobretot, acudint a una cerimònia de lliurament que vol ser un homenatge a la figura de l’empresari, del botiguer, del treballador capaç de renovar-se i mantenir-se en un context socioeconòmic cada vegada més difícil. En aquestes pàgines poden trobar imatges i històries que expliquen l’evolució de molts negocis. Les empreses que arriben als 50 o als 100 anys de vida són les que han sabut trobar el punt d’equilibri entre el respecte a la tradició i l’adopció de noves fórmules empresarials i tenològiques. Un establiment antic és tota una garantia. Una botiga o una empresa que perviu en el temps és un establiment que fa les coses bé.
“Un establiment que perviu en el temps és una garantia que fa les coses bé”
“Cal saber trobar el punt d’equilibri entre el respecte a la tradició i l’adopció de noves fórmules empresarials i tecnològiques” Un dels magnífics plafons que ha elaborat l’Hotel Ultònia per celebrar els seus 50 anys.
CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, Gran Via Jaume I, 46. 17001 Girona
|
www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
-50 ANYS-
HOTEL ULTÒNIA Gra
Hot el U n V i LT Ò N I A a de J GIR aume I , 22 ONA
TEL 972 ÈFON 20 3 8 50
www
DES DEL 1962
.hot elu .com ltonia
Un hotel que ha sabut créixer i modernitzar-se al ritme de la ciutat L’Hotel Ultònia va ser inaugurat el dia de Sant Joan del 1962. Dos anys abans havia obert, als baixos, la Granja Ultònia, la primera granjacafeteria de Girona. El majestuós edifici neix d’un projecte que es presenta a l’Ajuntament el 1941 i no s’inaugura fins al dia de Sant Narcís de 1945, convertit en el més modern cinema de la ciutat. Es va construir en els fonaments de l’antic baluard de la Santa Creu. Recentment, s’ha posat en funcionament una gran ampliació anomenada, comercialment, Hotel Gran Ultònia (4 estrelles) en l’edifici contigu (abans Cinema Ultònia). És el complex hoteler més gran de la ciutat de Girona. La remodelació ha permès comunicar els dos hotels. L’edifici és un emblema de la ciutat i una referència a l’Avinguda de Jaume I. La terrassa d’estiu amb vistes i els amplis salons (antiga platea dels cinemes) s’ha posat de moda entre els gironins.
Els plànols de l’any 1941.
L’hotel a l’any 1962.
Recentment, s’ha afegit un hotel de quatre estrelles, denominat Hotel Gran Ultònia, a l’establiment originari
La façana el 1945.
Ampliació de l’hotel al 2009.
A l’edifici hi va haver un cinema, una granja-cafeteria i l’hotel, ara ampliat i amb la seva terrassa d’estiu
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
-50 ANYS-
CAFÈS CALLÍS CAF c/ P ÈS unti a, 2 CALLÍS 0. P SAN olíg T JO on AN LES de Beg udà FON TEL TS ÈFO www 972 N .caf 260 esca 891 om llis.c
DES DEL 1962
D’una petita empresa torrefactora a marca de prestigi per a l’exportació Quan es va fundar Cafès Callís, el 1962, l’Estat comprava el cafè i el distribuïa a les empreses torrefactores. Una petita empresa no sempre podia aconseguir les partides que li interessaven. Van ser uns temps durs, fins que es va aconseguir un lloc al Gremi de Torrefactors de Cafè de Catalunya. Ja als anys 70, Callís era una marca coneguda arreu de Catalunya. La formació empresarial de Miquel Callís va donar un caire més professional a l’empresa, amb una etapa de creixement sostingut. Amb la liberalització del mercat espanyol del cafè, Callís opta pel canal de l’hosteleria per no comprometre la qualitat en la guerra de preus de l’alimenació general. Gerard Callís, de la tercera generació, expandeix l’empresa i la trasllada al polígon de Begudà el 2008. L’exportació (18%) busca consolidarse als mercats asiàtics i de l’est d’Europa. L’empresa manté l’aposta per la innovació i la qualitat.
L’any 2008 l’empresa es va traslladar al polígon de Begudà, amb una tecnologia avançada i un equip molt qualificat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
La marca de cafè busca consolidar la seva posició als mercats asiàtics i de l’est d’Europa
A la imatge superior, la primera seu de Cafès Callís, a Olot. A l’esquerra, les noves instal·lacions a Sant Joan les Fonts. A la dreta, un dels productes de la marca.
http://www.cambragirona.cat
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
EL DELFÍN VERDE CÀM E . To L DEL PING F TOR rroella ÍN VER a ROE D LLA Palafru E gell DE , M O TEL NTG km 4 ÈFO RÍ www 972 N .eld 758 elfin 454 verd e.co m Ctra
DES DEL 1962
Un complex de vacances idíl·lic en un espai natural privilegiat El matrimoni format per Miguel Vilaplana i M. Carmen Soler va convertir un gran espai natural a tocar de la platja en un càmping dotat dels millors serveis del moment. El 1982 van construir-hi una piscina en forma de dofí, llavors la més grossa de la Costa Brava. Més endavant, incorporarien la zona esportiva, més bungalows i els Mobil Homes... El complex disposa de diferents punts de restauració: tradicional, italià, asiàtic, brasa, menjar per emportar i xiringuito de platja. A més, hi ha parc infantil, supermercat, perruqueria, minigolf, gelateria artesanal i esports n à u t i c s. Te n e n f a m a e l s s e u s espectaculars xous i la qualitat del servei d’animació, adaptat a les edats dels seus clients. Els seus clients d’arreu del món valoren les millores i innovacions que la direcció incorpora cada nova termporada. El que no varia amb els anys és la seva fabulosa platja, que fa les delícies dels turistes més exigents.
El 1982 va construir una piscina en forma de dofí, llavors la més grossa de la Costa Brava
Els primers bungalows del càmping, als anys 60.
Els nous bungalows del càmping.
L’actual recepció de l’establiment.
Amb els anys, el càmping ha anat modernitzant les instal·lacions i ampliant la superfície de parcel·les d’acampada
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
-50 ANYS-
TEIXITS AGELL TEL ÈFO 972 231 N 372
TEI XI AG TS c/ M ELL ajor SAL , 7 T
DES DEL 1962
mon
tser r tsag at@te ixi ell.c om
De la venda de teixits als mercats a l’àmplia oferta de la botiga a internet Jaume Agell i Remei Casademont van obrir la botiga el juliol del 1962 al carrer del “Generalisimo”, ara carrer Major. El 1972 van ampliar-la i el 1988 es va fer l’última reforma afeginthi el número 5. Les obres d’ampliació, des dels fonaments fins a la teulada, van durar dos anys i no es va tancar cap dia. Els fills porten el negoci: Lluís Agell, amb la seva esposa, M. Teresa Camós, i Montserrat Agell. La Cambra ja va distingir l’establiment en el seu 25è aniversari. Jaume Agell, que va recollir la distinció, tenia una gran estima pel llavors president, el Sr. Josep M. Ginés, ja que havia treballat de lampista a la seva empresa. Agell es manté fidel a la venda de teixits a metres, però ha ampliat l’oferta amb roba de vestir, merceria, confecció i col·locació de cortines, roba de llit, roba de bany, roba de cuina i taula, etcètera. Celebren els 50 anys obrint la botiga en línia: www.teixitsagell.com
Van fer unes grans obres d’ampliació que van durar dos anys i van aconseguir no haver de tancar cap dia
A dalt, la venda ambulant al mercat, l’any 1962. A l’esquerra, l’actual local. A la dreta, la botiga del 1962.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-50 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
FLECA LA PALMA Plaç TEL 972 ÈFON 62 2 327
FLE CA LA a d e PA L M A l’Es g BEG lésia, s/n UR
DES DEL 1962
Tres generacions de flequers que han apostat per la qualitat i la tradició Pere Carreras i Carbó, pare de l’actual titular, va obrir el forn a la Plaça de l’Església per elaborar exclusivament pa i brunyols. El fill es va criar a l’obrador i als 8 anys ja repartia el pa abans d’anar a escola. Als 12 ja hi treballava 8 hores i des dels 16, la fleca és la seva vida. L’any 2000, amb setanta i pocs anys, el fundador va morir sobtadament i l’actual titular s’incorporà al negoci. Avui treballen a l’obrador els dos Pere de la segona i tercera generació, i a la botiga les dues Montse, mare i filla. Expliquen que els agrada la feina ben feta, la tradició i l’elaboració artesanal. Farines seleccionades i llarg repòs en els processos són el secret dels seus productes. Magdalenes de molts gustos diferents, pa de pessic, coques, pastes de te i molts altres productes de primera qualitat configuren l’oferta d’aquesta fleca que endolceix la vida dels begurencs i treballa amb passió per una clientela fidel.
Pere Carreras i Sabat, l’actual titular, amb nou anys ja repartia el pa de bon matí abans d’anar a escola
D’esquerra a dreta, les tres generacions de flequers: Pere Carreras i Sabat, Pere Carreras i Oliver i Pere Carreras i Carbó
Narcís B
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
A la foto de dalt, els brunyols són una de les especialitats de la fleca des dels seus inicis. A l’esquerra, façana de l’establiment en l’actualitat.
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
-50 ANYS-
CAN NAVARRA TEL ÈFO 972 538 N 024
CAR N CAN ISSER IA N AV ARR c/ F A o r n PER , ALA 1 DA
DES DEL 1962
Una antiga família de carnissers que aposta pel territori i la qualitat Gestionada pels germans Alfons i Pere Navarra, la carnisseria és una empresa familiar de segona generació. L’obertura del negoci va tenir lloc el dia de Sant Miquel del 1961, quan es va sacrificar el primer porc. Joan Navarra es cuidava de l’obrador i el ramat, mentre que la seva esposa, Francisca, despatxava a la botiga. La carnisseria ofereix productes d’elaboració pròpia, buscant qualitat i proximitat en tots els processos. Els xais són criats i sacrificats a Peralada, la vedella té la marca Q de l’Empordà de qualitat ramadera i el porc és de pagès, d’explotacions de la comarca. Estan adherits a la E d’Empordà d’elaboradors de productes tradicionals, com botifarra dolça. Com que creuen en aquesta filosofia de respecte pel territori, fins i tot supervisen el procés de creixement del bestiar i en fan la selecció, mantenint els coneixements propis d’una família amb ramat propi durant més de 100 anys.
La família Navarra va tenir ramat propi durant més de 100 anys
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
La carnisseria practica el concepte de quilòmetre zero en els seus productes, sempre propers i reconeguts
A dalt, un dels ramats que tenia el fundador de la carnisseria. A l’esquerra, la botiga. A la foto superior, l’obrador.
http://www.cambragirona.cat
-87 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
HOSTAL MALLORQUINES HO STA MA c/ M LLORQ L U allo rqui INES n Riu dare es, 13 nes TEL ÈFO www 972 N .hos 856 042 quin talmall o es.c om r
DES DEL 1925
Un hostal històric que ha sabut combinar la tradició i la modernitat L´Hostal Mallorquines està documentat des de fa més de 500 anys, regentat per diferents famílies. Situat en el Camí Reial de Madrid a França, donava servei a les cavalleries. La família Bardalet, amb Pau Bardalet Costa al capdevant, agafa les regnes de l’Hostal Mallorquines el 1925, segons es documenta en el primer contracte d´arrendament. Avui l’establiment és a càrrec de la quarta generació de la família. Pels voltants dels anys 60, Pau Bardalet Heras decideix adquirir l’Hostal i emprendre importants reformes. A final dels 70 ja oferia activitat hotelera. En aquells temps era molt freqüentat per recaders i traginers amb destinació a Barcelona. Alhora, s´hi allotjaven pastors transhumants i els seus ramats. El 1992 els germans Pau i Maria Batlle Bardalet es van fer càrrec de la gestió i van modernitzar-lo de dalt a baix. Avui, disposa de cinc menjadors per a 200 persones i 17 habitacions.
Durant els anys 70 molts turistes visitaven l’hostal atrets per la seva magnífica bodega, on tastaven el vi de collita pròpia
Diverses imatges antigues de l’establiment, regentat per la quarta generació de la família Bardalet. A dalt, a la dreta, una imatge exterior de l’hostal, que en temps antics donava servei de cavalleries.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-100 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
CERES ROURA CER E ROU S indu RA s FIG trial F iral UER ES
Pol. TEL ÈFO 972 502 N 400
www
DES DEL 1912
.cer
asro ura. om c
De les espelmes artesanes d’un caputxí a una empresa exportadora i líder El frare caputxí Sebastià Roura acaba la seva vida missionera a les illes Carolines i el 1912 s’instal·la al carrer de Sant Cristòfol de Figueres per elaborar productes litúrgics per als seus companys capellans. Registra la marca Roura, però mor al cap de pocs anys i és el seu nebot Gabriel Roura qui es fa càrrec de l’empresa el 1921. El 1933 tenen un catàleg consolidat, però la Guerra Civil els fa fugir al País Basc, on continuen de manera precària petites produccions. El 1939 refan la fàbrica a Figueres i el 1952 n’obren de noves a Girona i Olot, principalment per vendre ciris i espelmes. El 1970 l’empresa passa a Sebastià Roura, que la trasllada als afores en un edifici més gran. Xavier Roura, actual director general, incorpora les espelmes perfumades i decoratives. El 1998, un greu incendi obliga a construir una nova planta. Xènia i Miquel Roura són la cinquena generació d’una firma capdavantera i que exporta arreu del món.
Ceres Roura va tenir el 2011 una facturació de 9 milions d’euros i disposa d’una plantilla de 48 treballadors. Aquest any ha impulsat diversos actes per commemorar el seu centenari
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
El 2002, l’empresa va rebre el Premi a l’Exportació que concedeix la Cambra de Comerç de Girona
A dalt, una imatge de la fàbrica l’any 1953. El logo del centenari. A l’esquerra, un detall de la fàbrica en l’actualitat. A sobre, un catàleg de l’any 1933.
http://www.cambragirona.cat
-100 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
CAN SALVI TEL ÈFO 972 572 N 561
CAN C a n S A LV I Sal VIL AVE vi NUT
DES DEL 1912
cans
alvi @g .vilaven mai l.co ut m
Un local que ha estat durant 100 anys el centre de la vida social de Vilavenut Salvi Coll, que dóna nom a l’establiment, va adquirir la casa al segle XIX. Mentre ell feia de paleta, la seva dona, Margarita Marquès, s’ocupava de la fonda i la botiga de queviures. El 1912 aconsegueixen la representació de l’Estanc. Amb la mort del marit en un accident laboral, Margarita i les seves tres filles continuen amb l’establiment. La que s’implica més en el negoci és Montserrat, que potencia la fonda oferint esmorzar, dinar i sopar. I el seu marit, Pere, obre una barberia a tocar de la botiga i la fonda. Els dos negocis es complementen: mentre els homes esperen torn, juguen a cartes i prenen alguna cosa. El fill, Joaquim Grau, ja de petit ajudava a la barberia i a la matança setmanal del porc. Una part de l’animal anava al restaurant i la resta es convertia en botifarres per a la botiga. Com fa 100 anys, és el centre de la vida social de Vilavenut. Un lloc on tothom es troba com a casa.
Pau Lleal, que ha estudiat restauració i ara treballa de cuiner a Austràlia, podria ser la cinquena generació de Can Salvi
A dalt, dues imatges antigues de l’establiment. Sobre aquestes línies, la celebració del centenari que es va fer al restaurant. A l’esquerra, la família que porta avui Can Salvi.
A Can Salvi sempre s’han fet el vi, que se servia als àpats de la fonda i es venia a granel a la botiga. L’interès pel vi ha passat de generació en generació.
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
-100 ANYS-
RELLOTGERIA CASADEMUNT REL L CAS OTGER ADE I C/ SAN MU A Pe T JO AN re Rovi NT DE r LES a, 8 ABA TEL DES ÈFO SES 972 720 N rell 132 otge ria@ terr .es a
DES DEL 1912
La passió pels rellotges de la família Casademunt ha complert 100 anys Tot va començar quan tres germans rellotgers van obrir tres negocis diferents escampats al territori català. Salvador Casademunt va fundar la rellotgeria al carrer Major de Sant Joan de les Abadesses. Era un bon professional i tenia passió pel món dels rellotges. La seva dona, Carme Vidal, tenia l'habilitat de saber tractar amb els clients. Més endavant, es van traslladar al Carrer del Beat Miró. La segona filla, Rosita Casademunt, va continuar el negoci amb la mateixa il·lusió que els seus pares li havien inculcat. Rosita es va casar amb Joan Cubí, que més endavant deixaria l'ofici de mecànic pel de rellotger. Tot i passar uns temps molt difícils durant la postguerra, van aconseguir tirar endavant amb el negoci. Actualment són M. Carme Cubí i M. Teresa Cubí, nétes del fundador, les que porten el negoci. Elles van emprendre una important modernització i el van traslladar al local del carrer de Pere Rovira.
Tot i que aquest any celebren el centenari, la tradició oral situa els orígens de l’establiment abans del 1912
Diverses imatges de la façana de l’establiment, que ha anat canviant d’emplaçament al llarg dels seus 100 anys.
A casa
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
http://www.cambragirona.cat
-130 ANYS-
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
CASA ROSA TER R CAS ISSER c/ J A ROS onq A FIG uera, 4 UER ES TEL ÈFO blan 972 N car 510 684 sa@ osaser ra gma il.co ro m
DES DEL 1882
Sis generacions d’una nissaga de terrissers i botiguers empordanesos Antonio Pujol Pascual va iniciar la fàbrica i venda de terrissa al carrer de Tapis. Casat en segones núpcies amb la vídua del figuerenc Josep Rosa, va ensenyar l'ofici al nen que la dona aportava al matrimoni, l’Enric, i que uns anys després es casaria amb la seva filla Encarnació. Enric Rosa va modernitzar la fàbrica i va obrir, el 1911, la segona botiga, al carrer de la Jonquera, coneguda com a "Can Rosa Terrisser". La fàbrica es va tancar durant la Guerra Civil espanyola i la botiga del carrer de la Jonquera fou el darrer edifici incendiat durant la retirada de les tropes republicanes. Per això es va buscar un local al mateix carrer mentre es reconstruïa. S'ha conservat el producte artesà: terrisseria d'olles, cassoles, testos, càntirs... incorporant vidre català i mallorquí, articles de regal artesans en fusta, ferro, ceràmica i també articles turístics. Sense oblidar les figures de pessebre i les creacions pròpies.
El capgròs Berruga caganer o les flaones de Figueres de ceràmica són creacions pròpies que només es poden trobar a Casa Rosa
A partir dels anys 60, els turistes estrangers amplien el públic potencial del negoci
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ
A dalt, una imatge recent de l’establiment. En les fotos antigues, a l’esquerra, la mare de la propietària, a la botiga. A la dreta, Blanca-Rosa, actual mestressa, que gairebé va néixer entre càntirs. A l’esquerra, publicitat antiga de l’establiment.
http://www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS 2012
Anècdotes i curiositats L’origen del mot Ultònia La celebració dels 50 anys de l’Hotel Ultònia ens permet repassar l’orígen del seu nom. Ultònia és el nom amb que l’Imperi Romà va anomenar la província d’Irlanda del Nord que actualment coneixem com a l’Ulster. Per tant, Ultònia és la traducció al llatí d’aquest territori irlandès. Ultònia també és el nom del Regiment que durant la Guerra d’Independència (1808-1814) va defensar la ciutat de Girona enfront de les tropes napoleòniques. Va poder resistir dos setges però es va haver de rendir al tercer, després de combatre heroicament. Aquesta derrota va comportar la seva posterior dissolució. Aquest regiment estava format per militars professionals irlandesos que havien fugit del seu país després de la derrota davant l’exèrcit protestant liderat per Guillem d’Orange (1691). En fundar-se (1709) va prendre el nom en llatí del país d’origen dels seus components. El Regiment Ultònia va defensar els interessos de la corona espanyola per tot el món durant més de cent anys.
publicitat que ha inserit a la premsa amb motiu del seu 50è aniversari, la fotografia de l’entrega del guardó dels 25 anys d’antiguitat que li va concedir la corporació. La imatge recull el moment en què el president de la Cambra al 1987, Josep Maria Ginés, entrega el guardó a Jaume Agell, que havia treballat a la seva empresa de material elèctric. La llum de les espelmes L’empresa Ceres Roura ha posat en marxa un seguit d’actes commemoratius per celebrar el seu centenari sota el lema “100 anys creant llum. Il·lumina els teus moments”. Entre les activitats previstes hi ha un concurs d’idees per il·luminar amb espelmes espais públics molt coneguts de Catalunya, la inauguració del Museu de Ceres Roura, la participació a la Marató de TV3 o el reconeixement als treballadors amb més antiguitat a l’empresa.
El centre social El bar restaurant Can Salvi de Vilavenut és molt més que un bar. Moltes vegades fa la funció de centre social del poble i s’ha convertit en el punt de reunió dels organitzadors de El record dels 25 anys tota mena d’esdeveniments: el Des de la Cambra de Comerç de Pessebre vivent, la calçotada o la Girona ens congratula que Teixits Festa Major. També hi van molts Agell utilitzi aquests dies, en la veïns a fer petar la xerrada.
CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, Gran Via Jaume I, 46. 17001 Girona
|
“L’Hotel Ultònia de Girona pren el nom d’un regiment format per militars professionals irlandesos que van defensar Girona durant la Guerra del Francès”
“Ceres Roura vol il·luminar amb espelmes espais monumentals i preveu obrir un museu per explicar la seva història”
www.cambragirona.cat
DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS!
Han integrat el jurat de la XXXIIIena convocatòria de les Distincions als Establiments Antics de la Cambra de Comerç de Girona: Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona; NarcísJordi Aragó, periodista; Joan Domènech, historiador i mestre; Jaume Fàbrega, president de l’àrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra; Mariona de Puig, presidenta de la comissió de Cultura Empresarial i Formació, i Júlia Torrent, excap de Comunicació de la Cambra.
Publicació de la Cambra de Comerç de Girona Textos: Gerard Bagué i establiments premiats- Impressió: Aubert - Fotografies: establiments premiats -
2012