Revista borda dels Pa誰sos Catalans -num 3- tardor 2013
Assemblea de les comarques de Girona
Ens reunim cada quinze dies al Casal de joves 4 Rius (c/ Sant Pere, num.7) de la ciutat de Girona. Escriu-nos un correu electrònic a brotbord.girona@ gmail.com per saber on i quan és la propera assemblea
Assemblea de Barcelona i rodalia
Fem assemblees alternativament dissabtes i diumenges a partir de les 1 8h i acostumem a fer-les al Casal Independentista Jaume Compte de Sants (c/ Muntadas 24, baixos, Sants). Escriu-nos un correu a brotbord@gmail.com i et direm quan és la següent.
Assemblea del Baix Llobregat
Fem assemblees el primer divendres de cada mes a l'Ateneu Popular de Cornellà (Carrer Jacinto Guerrero, 8 - Cornellà de Llobregat) i el tercer al Casal Cultural Popular El Baluard (Carrrer Víctor Balaguer, 21 - Sant Boi de LLobregat). Troba més info a www.baixllobregat .brotbord.net!
Assemblea del Camp de Tarragona
Acostumem a fer asemblees al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona (c/Trinquet Vell, 15). Escriu-nos un correu a brotbordcamp@gmail.com i et concretarem quan és la següent. Facebook: http://www.facebook.com/brotbord.campdetarragona
Assemblea de València
Fem assemblees cada quinze dies al Racó de la Corbella (Plaça del Pilar, Velluters, València, L'Horta). Ens podeu trobar al blog http://brotbordvlc.blogspot.com, al Facebook i via mail (brotbordvalencia@gmail.com).
INFORMA'T, VINE I PARTICIPA! MAIL: brotbord@gmail.com BLOG: brotbord.blogspot.com FACEBOOK: facebook.com/brotbord TWITTER: @brotbord
EDITORIAL
Teniu a les mans el 3er número de L'aBORDatge, el corresponent a aquesta tardor de 2013, i és que no hem fet vacances! Aquest estiu totes les assemblees hem participat al Casal Bord i Rural, a la comarca de la Garrotxa, que, durant tres dies, ens ha permès debatre, formar-nos, conèixer-nos millor i, altra vegada, visibilitzar-nos en comarques lluny de grans ciutats com València o Barcelona. Era la primera vegada que, recent creada l'assemblea del Baix Llobregat, ens trobàvem militants de totes les assem-blees Brot Bord d'arreu dels Països Catalans. L'èxit del Casal, enguany obert a tothom, consolidat ja després de quatre anys, ens va fer adonar de la necessitat d'obrir-lo encara més i de plantejar alguna cosa de major envergadura de cara a l'estiu que ve. Ja us n'anirem informant. I com ja heu endevinat, el Brot Bord té una nova assemblea, la del Baix Llobregat. És la més jove, en tots els sentits (no cal haver de tenir 18 anys per gaudir de la nostra sexualitat i voler canviar aquest món!), i la que té el repte d'escampar la lluita borda a banda i banda del Llobregat. Ens vam presentar el juny (amb motiu del 28 de juny) a L'Hospitalet amb molt bona participació. Ens trobareu ja ficades a la xarxa. Fem assemblees a diverses ciutats i pobles del Baix Llobregat. Justament enguany, el 28 de juny, una de les nostres diades, plantejava molts reptes. A València s'estructurava un bloc anticapitalista, amb la participació del Brot Bord, que qüestionava el discurs oficial dels empresaris (barallats per primer cop amb el Col·lectiu Lambda de València; i és que alguna cosa s'està movent) i tornant a imprimir
un caràcter reivindicatiu i polític a una manifestació que tampoc no ha de perdre el color, la ploma i el gaudi. A Barcelona, la coincidència per primera vegada de la manifestació històrica (36 anys ja!) de la Comissió Unitària 28 de juny i la desfilada del Pride organitzada per alguns empresaris líders del capitalisme rosa que menyspreen el moviment d'alliberament LGBTI es va resoldre, contra tot pronòstic, amb una assistència fidel i nombrosa (més que l'any anterior) a la manifestació històrica. El model, doncs, es va demostrar vigent. Veurem què passa aquest any. A Tarragona, s'ha de dir, vam fer història. La Comissió Unitària 28 de juny, impulsada pel Brot Bord del Camp de Tarragona va organitzar la primera manifestació per l'alliberament LGBTI d'aquesta ciutat i la magnífica festa per l'alliberament sexual de després. Gran assistència, gran contingut polític i, sobretot, el mèrit de seguir fent entendre que no tot és Barcelona. Històric. A Girona la manifestació va ser un èxit, com ja des de fa uns anys, demostrat que la feina ben feta té continuïtat. Volem afegir, a més a més, que ja siguin actes del Brot Bord ja sigui perquè ens han convidat diversos col·lectius d'arreu del país (la majoria de l'esquerra independentista, cal dir-ho), durant aquest juny hem fet més xerrades i tallers que mai, a més pobles que mai i hem arribat a més gent que mai, de Mislata a Manresa, de Tortosa a Argentona, de València a Molins de Rei o de Girona a Sitges. Gràcies. Més enllà del Brot Bord i del 28 de juny, cal fer menció de l'entrada al parlament del Principat de la llei contra la LGTBIfòbia, aquest juliol passat, impulsada per la Plataforma LGTBcat,
de la qual el Brot Bord forma part. És un exemple d'una llei feta des de baix i, cal dir-ho, és una llei històrica (la primera al món que parla de LGTBIfòbia més enllà de lleis de matrimoni i adopció) que a hores d'ara ja està discutint el Parlament. Hi hem estat i hi serem perquè això tiri endavant. Però mentre el Principat discuteix la llei, i malgrat alguna bona notícia d'Alemanya (llegiu, però, l'article que la detalla en aquest número), arriben notícies terribles de Rússia, de Grècia, d'Àfrica… amb el record encara de l'assassinat feixista i homòfob de Clément Méric a França. El feixisme avança si no se'l combat; l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia,
Argot bord
també. No els podem deixar ni un sol espai, enlloc, i hem de combatre tothora els seus discursos i les seves agressions. Tenim al davant una tardor calenta: la reforma del codi penal apujant l'edat de consentiment per tenir sexe, la reforma de la llei d'avortament, la canonització de Tarragona, l'octubre trans, el 25 de novembre, l'1 de desembre… però també la Castanyada Borda, la recent inaugurada glorieta de la Transsexual Sònia, les xerrades, els debats, les kafetes bordes, una proposta literària que aviat farem pública... i L'aBORDatge. I és que a la tardor, fem petar la castanya a cada racó! ;)
bagassa
triança
gatzoneta
Persona borda que no ho acaba de ser, que no ho vol admetre, que no se'n surt, que ha tingut un desenvolupament tardà en aquest àmbit, etc. Bord que va tard o que no ho acaba de ser. II. Degenerat, decaigut de la pròpia virtut (extret del DCVB, però ja ens va bé).
Lesbiana molt promíscua, que Trio. lliga i folla molt. Gai amant del sexe oral, de mamar el membre a altres homes. Gai que sempre vol practicar sexe oral a la gatzoneta. lesbiació
Procés en què una dona esdevé lesbiana.
rebordonit
garrissó, -ona
homotextual
Gai o lesbiana adolescent a qui agrada molt el sexe més brut.
embalum
mà de morter
Gai que llegeix i/o escriu molt.
Paquet; volum que es marca als Vibrador. pantalons a la zona dels genitals. parrús
Figa, cony, xona, vagina.
La Tieta
e' x e s r e c r e t l e a e 'Alemanya cro un gran canvi perquè tot segueixi igual?e. per Leon Freude
Posposar l'adscripció sexual no és crear un
El titular 'Alemanya crea el tercer sexe' corria per les xarxes socials mitjans d'agost, un titular sovint seguit per un article d'un parell de paràgrafs elogiant el caràcter modern i il·lustrat de la reforma de la llei del registre de l'estat civil [Personenstandsgesetz] pel govern dels conservadors i liberals.
La reforma de llei
Però ha estat realment gaire avantguardista aquesta reforma? En la frase que s'ha introduït a la llei del registre de l'estat civil, l'únic canvi legal que s'ha produït diu el següent: si no es pot classificar el sexe d'un nounat com a masculí o femení, cal agregar-lo al registre de l'estat civil deixant oberta la casella del sexe [Kann das Kind weder dem
weiblichen noch dem mannlichen Geschlecht zugeordnet werden, so ist der Personenstandsfall ohne eine solche Angabe in das Geburtenregister einzutragen].
La primera part de la frase ens situa: s'admet que existeix la intersexualitat, que hi ha persones que neixen amb trets que no encaixen en allò que denominen l'ordre binari dels sexes. Al mateix temps, defineix a qui afecta aquesta llei: només les persones intersexuals; és a dir, no afecta gens persones trans o persones cisgènere (és a dir, persones en les quals coincideix el sexe biològic amb el gènere adquirit). La segona part de la frase formula una obligació: els nens que neixen amb la intersexualitat marcada
tercer sex
(segons la Intersex Society of North America un naixement de 1000 o 2000 depenent dels criteris) tindran una casella buida on majoritàriament es posa un masculí o un femení.
El camí cap a la reforma
Mirem-nos la situació anterior per contextualitzar i matisar el canvi que introdueix la reforma. La llei anterior obligava pares i mares a inscriure el sexe legal del seu nadó a l'administració, com a molt tard una setmana després del naixement. Aleshores, les associacions d'afectats, és a dir, les associacions d'intersexuals, es queixaven que això pressionava molts pares i mares, però també metges i metgesses a intervenir quirúrgicament per tal d'adaptar el sexe del nadó a les categories oficials. Aquesta operació, que lleva parts senceres del cos d'un nadó, acostuma a comportar la pèrdua de sensibilitat i fertilitat i altres efectes físics i psicològics no desitjats. Aquesta intervenció quirúrgica o, millor dit, ablació va provocar diverses queixes d'institucions internacionals i va liderar una forta reprensió contra l'estat alemany per part de CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women) el
2009. La convenció adscrita a l'ONU critica al seu informe sobretot la postura del no-diàleg amb els grups d’interès intersexual per part del govern alemany. L'informe va obligar l'estat alemany a un reforma i, a més, a tenir un diàleg amb les associacions de persones afectades.
És per això que el parlament i el govern alemany li van encarregar al Consell de Qüestions Ètiques [Deutscher Ethikrat], un gremi que representa opinions més o menys àmplies amb competència aconselladora, d'elaborar una proposta respecte la intersexualitat. La proposta va sortir al febrer 2012 amb quatre recomanacions centrals: · una intervenció exprés només és justificada si la vida de la persona està en perill, ja que qualsevol intervenció viola la integritat física i mental. És per això que és desitjable que la persona afectada decideixi ella mateixa. · respecte al registre de l'estat civil, es proposa la creació d'una tercera categoria ' anderes' [diferent]; al mateix temps, es vol garantir la possibilitat de deixar la casella oberta fins a una determinada edat. · es reconeix el dolor que han patit moltes persones per la denominada 'igualació de gènere' [Geschlechtsangleichung; geschlechtsangleichende Maßnahme] i es proposa l'establiment d'un fons
per finançar-ne indemnitzacions. · per a donar suport a les persones intersexuals s'han de finançar grups d'autoajuda; tanmateix, s'ha d'intensificar la formació de gènere de la població, en especial la formació dels empleats del sector sanitari tant com els del sector educatiu.
Tercer gènere sí, ablació també
Ja en sabem una mica més. La reforma no ha nascut per la voluntat dels partits o el govern, sinó per la forta reprensió d'un organisme internacional, la lluita d'unes poques persones i de les seves associacions. Però encara n'hi ha més: la proposta presentada pel Consell de Qüestions Ètiques ni tan sols integra una de les demandes centrals dels organitzacions intersex: l'abolició de les
ablacions, les intervencions express després del naixement. En lloc d'exigirne l'abolició, la justifica mitjançant l'infame argument de protegir la vida. Hi ha un altre detall significatiu: el juny de 2011 l'oposició presenta una pla d'acció relacionat amb la intersexualitat i, entre altres coses, una proposta de llei. Aquesta proposta de llei condemnava la denominada 'igualació de gènere' com a completament d'una llei més rigorosa contra la mutilació genital femenina, però no va obtenir la majoria necessària per ser aprovada.
Lluita de pocs o lluita de tots?
Cal mencionar que el debat ha fet sorgir altres reaccions i crítiques, les quals no sempre van en la línia del moviment dels intersexuals. És el cas de la reivindicació trans respecte a la llei sobre transsexuals [TSE, Transsexuellengesetz], que no ha experimentat canvis substancials des de la seva creació el 1981 i que en part va ser declarada anticonstitucional pel Tribunal Constitucional Federal [Bundesverfassungsgericht]. També es van posicionar diferents activismes queer amb la idea d'eliminar definitivament qualsevol registre de la categoria de gènere per part de l'estat. En resum, tot i ser una de les lleis sobre la intersexualitat més avançades d'Europa, l’aplaudiment mediàtic ha estat preci-pitat, ja que la reforma no va més enllà d'allò més urgent. Queda clar que falta una bona part del camí de l'emancipació legítima intersexual i també que la lluita intersexual requereix un suport decidit i una visualització àmplia.
d'or per Leo
Gàbies
Sempre hi ha un primer dia, o millor dit, una primera nit. Poses els peus en un local d’ambient, a mig camí entre la por i l’excitació. Portes molts anys reprimint les ganes de lligar en bars, tavernes i casals i, de sobte, s’obre davant teu un paisatge de llibertat decorat amb llums de colors. La repressió s’ha quedat a esperar-te al semàfor de la cantonada. Pots insinuar-te a persones del teu mateix sexe, aixecar els braços ballant tant com vulguis o moure el maluc fins a l’infinit, que ningú et llençarà una mirada ofensiva o de menyspreu. La fórmula és infal·lible, et regalen unes ales per volar per sobre de l’assetjament que t’ha tocat patir durant anys en entorns heteronormatius. Però, ai las! La llibertat té un preu, i aviat te n’adones que l’ambient vesteix amb una cara amable una realitat crua i bastida sobre uns pilars perversos: la segregació. A partir d’ara passes a formar part del ramat i t’hauràs de comportar com a part integrant d’ell. De moment hauràs de deixar de vestir aquesta roba tan estrafolària i accedir a les marques més cool. I per descomptat s’ha acabat d’escoltar cantautors i grups de rock, però què és això? Tenim tota una col·lecció de dives que a ritme de house convertiran la teva discografia en una col·lecció de temes digna i moderna. La necessitat de disposar d’espais segurs, provocada per l’homofòbia i la transfòbia latent de la nostra societat, ha generat els darrers 30 anys un espai socioeconòmic segregat de la resta de la societat on empresaris i afins
es lucren a base de bé engabiant adolescents amb necessitat urgent de referents, de sentir que formen part d’alguna cosa, que no són uns rars. L’ambient, des dels seus inicis als anys 70, amb petits locals regentats per gent del col·lectiu, ha derivat a les perilloses mans de grans grups empresarials que, com a tal, miren de maximitzar els seus beneficis econòmics, ni que sigui a costa d’anul·lar els individus i canalitzar amb la seva oferta una demanda que no hauria d’existir. Res de nou sobre l’horitzó del sistema capitalista. Genera una necessitat i tingues preparat el producte. Vols unes vacances en un creuer pel Mediterrani envoltat de gent com tu? Les tenim! Vols els calçotets que utilitza el teu ídol musculós? Els tenim! Vols follar com un descosit amb desconeguts? No et preocupis, que també ho tenim. Si és que ho tenim tot! No sé de què us queixeu. La mercantilització de la diversitat sexual com a negoci és, si es vol, una de les més crues de la societat que vivim, doncs s’aprofita d’una discriminació a erradicar per fer diners, ni més ni menys. És allò que Michel Foucault anomenava els règims de visibilitat de la nostra societat. Tendim a amagar allò que no ens agrada en comptes d’afrontar la diversitat cara a cara i buscar una solució. Optem per amagar-ho. Posem els delinqüents en presons, els bojos als centres de salut mental, la gent gran als geriàtrics. Doncs bé, a les lesbianes, els gais i els transsexuals la societat occidental ens ha confeccionat unes gàbies d’or, on poder sentir-nos com a reines, a canvi del mòdic preu d’escurar les nostres butxaques i la invisibilització. És a les nostres mans obrir la porteta de la gàbia i demostrar que es poden confitar els seus guetos, que nosaltres no estem en venda.
CINEFÍLIA
BORDA Per Iris Travelling
'HEAD ON' Arriba la tardor…Es fa fosc abans, fa fred…Oi que és l’època de l’any en què ve més de gust quedar-se a casa veient pel·lícules? I tant que sí! Si repasseu els anteriors números, teniu algunes propostes: ‘ Three’, ‘ Cruising ’, ‘ Tomboy’…I en aquest us proposo que veieu ‘ Head on’, un film de d’Ana Kokkinos que està basat en la novel·la ‘ Loaded’ de Christos Tsiolkas. A ‘ Head on’ ens endinsarem en la vida d’Ari, un xicot de 19 anys, fill d’immigrants grecs, que passa els dies sense cap rumb marcat. L’actor protagonista és Alex Dimitriades, que per mi és un dels actors més sexys de la història del cinema. Potser no tant com el Sergi López o Brad Davis però s’hi acosta. Ari se sent aclaparat per les tradicions i l’educació conservadora que ha rebut, i per la seva cada cop més evident homosexualitat. Per sortir-se’n –o més aviat per suportar-ho- es refugia en una vida d’excessos marcada pels conflictes familiars i el descens al món de les drogues, mentre s’aliena cada cop més del seu entorn i dels seus sentiments. ‘ Head on’ és coneguda per les escenes ‘marginals’ de sexe i per la primera escena, en què Ari es masturba. En la seva estrena la crítica parlava d’ ‘un film controvertit’, una mostra més de la repressió sexual en què vivim. Mostrar en una pel·lícula com algú es masturba es veu que és controvertit i polèmic...I tot el sexe que no es faci en un llit també…Quinmón!
Cartell del film
Però tranquil·les, aquí no estic per fer judicis carques. Per tant, us diré que per a mi personalment aquestes escenes ‘controvertides’ són escenes sexuals impactants, atrevides i d’una gran bellesa. A través d’una tècnica molt ben pensada i treballada, Ana Kokkinos és capaç de posar-nos catxondes i catxondos amb unes trobades sexuals que d’entrada ens poden crear rebuig però que en aquesta pel·lícula ens activen un sentit del morbo que tenim apagat per la moral imposada. Algunes trobareu fantàstic que l’Ari tingui trobades de sexe anònim, ràpid i morbós. Altres pensareu que és
fesmegaudir.blogspot.com
Fotograma del film
una pena que no busqui relacions més tranquil·les i compromeses. Per a mi el que intenta explicar el film és que és difícil sentir-nos bé amb les relacions tradicionals monògames. Però com alternativa tampoc planteja la promiscuïtat trepidant, ja que el sexe ràpid també pot arribar a cansar tant o més que les relacions estables i tancades. Per a mi ‘ Head on’ planteja que cal desenvolupar la nostra sexualitat a través de l’experimentació i sense ingerència de les normes socials. ‘ Head on’ és una interessantíssima pel·lícula en què en tan sols 104 minuts s’hi exposen temes com la immigració, el classisme, l’homosexualitat i la transsexualitat. Apart de la brillant interpretació d’Alex Dimitriades cal destacar l’extraordinari treball de Paul Capsis que encarna un personatge trans. Fantàstica
l’escena de la comissaria! Us convido a veure aquesta pel·liculassa. Però no us feu crispetes. No és una pel·lícula per passar l’estona. Us recomano que us estireu nues i nus al sofà, abrigades per una manta si teniu fred, però és important que tingueu contacte directe amb les vostres zones erògenes. Acaricieu-vos, masturbeu-vos… gaudiu del bon cinema! Fotograma del film
maternitat i
militància
Fa uns anys que observo que, entre les parelles hetero, moltes dones desapareixen de l'arena política i dels moviments socials quan es converteixen en mares, i en canvi hi ha menys homes que en desapareguin quan es converteixen en pares. Moltes vegades són les mares qui voluntàriament decideixen retirar-se de l'escena pública, justificantho com una qüestió “d'etapes” i tanquen total o parcialment l'etapa de militància política (associada a un període de joventut) per dedicar-se al nadó i a la família. Penso que aquesta explicació, tot i ser real, és parcial, de manera que intentaré desglossar dos dels factors contextuals que crec que ajuden a moltes dones-mares a prendre aquesta decisió, pensant que la seva responsabilitat sobre el nadó és més forta que la que tenen els pares-homes. Com a primer factor contextual i social, explicaré el concepte de maternitat intensiva, com a discurs dominant
per Mother Worker
de la societat i com a baròmetre de la 'bona maternitat'. La maternitat intensiva defineix aquell tipus de maternitat on la mare és l’ 'única' responsable del benestar físic i psíquic de l'infant, i per tant, el més important és el nadó per davant de la mare. En aquest sentit, és la mare qui es constitueix com a principal responsable de la cura de l'infant, ubicant el pare en el rol de proveïdor econòmic principal, reproduint l'estructura social basada en la clàssica divisió sexual del treball. La maternitat intensiva basada en la divisió sexual del treball funciona com a baròmetre de la 'bona maternitat' i porta les parelles lesbianes i gais a demostrar que elles també poden ser bones mares i bons pares, tot i no complir amb l'expectativa heteronormativa. Les mares lesbianes se senten sobreexigides per demostrar i demostrar-se que poden ser bones mares, 'tot i ser' lesbianes. I els pares gais, quan es converteixen en pares mitjançant l'adopció
o la subrogació, se senten constantment qüestionats, perquè a un home no se li atribueix la capacitat de tenir cura d'un infant. Aquesta manera de pensar i, sobretot, de fer limita l'acció pública de mares i pares, però especialment de les mares, encara que tinguin una experiència i una formació política de molts anys. Com que el més important és el nadó, tota la resta queda en segon lloc, i per tant, assistir a una assemblea i aportar la seva experiència no és tan important. Dient això tampoc vull dir que cal supeditar els nadons i els infants a la militància, ni molt menys!, sinó que cal trobar un equilibri entre el privat i el públic, o anar més lluny encara, i trencar la barrera rígida entre allò que és privat (associat a la família) i allò que és públic (en aquest cas, l'acció política). Per altra banda, amb aquest pensament es limita l'acció del pare en l'àmbit privat, tot i que majoritàriament tant les dones com els homes que formen famílies dins el corrent polític d'esquerres són parelles amb una consciència política feminista, i per tant, intenten trobar una igualtat de gènere dins la parella, però que la maternitat torna a reubicar la parella hetero en una divisió sexual del treball. Parteixo de la base que l'explicació biològica que associa l'embaràs, el part, la lactància i la cura dels infants, és una construcció cultural. És a dir, l'embaràs, el part i la lactància són fets biològics que passen en el cos de les dones,
però crec fermament que això no hauria d'implicar una responsabilitat de cura més gran que la de l'altre progenitor, majoritàriament home (en el context hetero). Alhora els homes-pares, també se senten més deslliurats de la responsabilitat de cura, ja que biològicament no pateixen cap canvi físic en el seu cos i per tant, ells també es pensen a si mateixos com un 'complement' entre la mare i el nadó. Encara podria acceptar que això funcionés així mentre els nadons mamen o són molt petits. Ho accepto basant-me en els sentit pràctic de l’organització familiar, ja que normalment s'exigeix molt a les dones quan són mares, que es moguin per l'àmbit públic amb el nadó penjat a coll, i crec que no cal exigir encara més a les mares. Però la divisió sexual del treball (i la militància), segueix quan les tasques podrien ser més distribuïdes. Sospito que perquè passa alguna cosa similar al “sostre de vidre” laboral, després és molt difícil ubicar-se de nou en una primera línia política. El segon factor que voldria analitzar és l'estructura política que no permet un espai còmode per a les persones (siguin dones o homes) amb fills o filles, ja que sempre es compta que hi ha d'haver algú que en tingui cura, mentre la persona militant està en una assemblea o realitzant una acció al carrer. Reunions a partir de les 8h del vespre són força impossibles de seguir per a una mare o un pare responsable, ja
fons: autoretrat de Anastasia Chernyavsky amb els seus fills, fotografia censurada per fecebook
que comença l'hora de la banyera, el sopar, el conte... fins que són les 10h i, amb sort, els petits s'han adormit. Canviem l'horari: reunions a les 17h de la tarda. Aquestes es troben amb l'impediment que molts dels subjectes militants treballen i no hi poden assistir! I aquí ve l'atzucac: quan un subjecte militant justifica la seva absència perquè coincideix amb la seva ocupació remunerada, es canvia l'hora de la reunió. Però sembla no tenir la mateixa importància quan una mare o un pare ho justifica dient que ha de ser a casa per banyar i donar el sopar als seus fills i filles. Penso que això es deu principalment al fet que es considera molt més important el treball remunerat que el treball de cura no remunerat (també dins dels moviments socials d'esquerres); i a part, sempre es pensa que hi pot haver algú altre que realitzi les tasques de cura de la canalla, que al cap i a la fi, no són tan importants com per canviar l'hora d'una reunió. Poc a poc, amb aquesta actitud quotidiana de separació pràcticament total entre el públic i el privat, el treball remunerat i el treball de cura no remunerat, s'invisibilitza la realitat política de la major part de massa social, que són mares i pares, i que en gran part no se senten representats pel missatge polític de canvi social, ja que la vida amb infants queda reclosa en allò que és privat i fora
del discurs polític que volem transmetre. Paral·lelament, s'organitzen pocs actes pensant en els més petits, de manera que una mare o un pare, sense ningú que pugui tenir cura dels seus fills i filles mentre ell o ella està militant, no té cap espai de militància política, i això comporta una gran pèrdua de capital social que podria formar part del treball pel canvi. Crec que mereixem fer aquesta reflexió, perquè per a mi, un canvi social implica una societat més inclusiva, on les diferències personals sumin i no restin. Cadascú segons les seves capacitats, i per tant, siguem capaços d'obrir nous espais de pensament i acció, on hi càpiguen actes amb canalla, tot i que aquests necessàriament es converteixin en actes més lúdics, mantenint la línia política clàssica i institucional. 'Allò personal és polític', i en la nostra societat, centrada en els adults, allò personal es troba en l'àmbit privat. Cal trencar la frontera entre allò privat i allò públic, i transformar l'estructura social basada en la divisió sexual del treball (i de la militància) per un fet biològic, o de sexe. En propers números, anirem desgranant la manera de fer-ho tant des de l'heteronormativitat com des de les famílies lèsbiques i gais!
fons: fotografia Anastasia Chernyavsky
PROMISCGAITAT per Na Pai
Aquest estiu tingué lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables, suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'. Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga
un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum. Per més diva que sigui, no vaig d'experta per la vida, però no seré menys i també voldria exposar algunes raons que expliquen l'acusada promiscuïtat que es dóna en ambients gais—i cada cop més en els heterosexuals—, però sense intenció de buscar una teràpia redemp-tora, sinó per prendre consciència que aquesta promiscuïtat —igual que la monogàmia —no és lliurement elegida sinó que ens cau a sobre com una llosa de for-migó amb rajoletes de piscina de la sauna Casanova. L'ocasió fa el lladre i els ghettos gais turístics fan la promiscuïtat. És tan poc probable que davant d'una enorme plata assortida de canapés algú es limiti a provar-ne una sola varietat, com que algú que viu envoltat de potencials parelles es limiti a tenir-ne només una durant un llarg període vital. Amb el suau lliscar d'un sol dit en tenim prou per accedir a un extens mercat sexual i concretar una cita a l'instant amb un nou cos per palpar i fruir. Un nou individu de qui enamorar-nos tènuament i fugaç, però suficient per apaivagar momen-
tàniament el foc de la nostra líbido abans de patir una altra vegada el síndrome d'abstinència que ens farà cercar una nova dosi, ja sigui a la xarxa, a una disco o a Montjuïc. La promiscuïtat sexual, com qualsevol altre plaer, pot generar addicció. No és només el plaer del sexe. També implica el plaer de sentir-nos desitjables o el plaer de les intrigues del flirteig, entre d’altres. Si ens habituem a tenir sexe amb diversa gent cada mes o inclús cada setmana, arriba un punt en què el cos hi està tan habituat que ens ho reclama, ho necessita per mantenir l'equilibri. Com en totes les addiccions, necessitem cada cop més sexe i pràctiques més variades o extremes per tal de mantenir el mateix nivell d'estimulació dels circuits neuronals on s'ubica el plaer. Amb altres paraules, una mateixa 'dosi de sexe' cada cop ens dóna menys plaer i tenim més necessitat d'obtenir-la. També cal tenir en compte l'efecte Coolidge, segons el qual, encara que estiguem aparellats amb l'home més agraciat de tota la ramada, tan bon punt haguem orgasmat amb ell una o vàries voltes, qualsevol novetat ens semblarà més atractiva. Em direu que bé es pot tenir una parella afectiva estable en modalitat relació oberta per tal de poder seguir follant amb amics, ex i desconeguts. Però també veig que això és cada dia més complicat: perquè això funcioni és necessari un enamorament mutu, i els enamoraments són cada cop més efí-mers, ja que ens enamorem a partir de les expectatives de ser correspostos pel millor candidat possible. I en un territori amb alta densitat de població i grinders no podem
evitar d’estar exposats a cen-tenars de candidats, la qual cosa ens porta a l'inconscient constant dubte: -Segur que estic intercanviant fluids amb el millor candidat possible? Espera, deixa-m’ho comprovar al gayromeo un cop més... Curiosament, aquest fenòmen també produeix l’efecte contrari a la promiscuïtat: l’existència de tants possibles candidats ens pot portar a una solitària vida sexual i afectiva, cercant eternament el candidat ideal, la nostra mitja taronja que no existeix. Un altra evident raó que ens afecta especialment als gais és que a diferència dels heteros, nosaltres no tenim tan interioritzat el programa automàtic de 'construir niu i reproduir-nos' que salta quan ens acostem als 30 anys i dificulta en gran mesura dedicar temps a flirtejar amb nous amants. Bé, podria repassar moltes més raons, però la idea bàsica on volia jo arribar és que la promiscuïtat no és la solució ni cap alternativa decent i emancipadora a la cultura de la monogàmia o la tristor gai. Quan siguem grans què ens quedarà de tant folleteo més enllà d'algun herpes o berruga del papil·loma? Ho sento, nois. Haurem de seguir buscant alguna cosa més.
Matiné Illa Fantasia Festival
re p a
r
os n ti m
el
! à l l b a ca
Hola, sóc Kris. Em considero androgin genderfluid, pansexual i poli-amorosa. M'agradaria relacionar-me per ordre de preferència amb: homes trans, dones butch, parelles d'homes bisexuals, dones trans lesbianes, persones intersexuals, parelles heterosexuals (els dos bisexuals). Com veieu tinc fòbia als homes heterosexuals de tota la vida, però fins ara no he tingut cap altra experiència. Si pot ser, m'agradaria que fossis d'idees radicals, del tipus “perroflautes”. Aparento menys edat de la que tinc i encara sóc idealista i lluitadora. Podríem anar a les accions junts. Si no, també em podries trobar als Kasals i kafetes de Terrassa. Per cert, no m'agrada el bacallà perquè lluito amb mi mateix perquè vull ser vegana. Comunica't amb mi a: krislinsa@hotmail.com Futura humanista: m'agrada llegir, viatjar i menjar. Sóc igual de radical al llit que amb la política. M'agrada socialitzar-me i estic buscant alliberament i bones converses. Sóc d'aquelles a qui un parell de pits sense una ment darrere li produeix el mateix plaer que una polla enorme. Sí, cada cop més lesbiana. En breu em podreu contactar a les kafetes del BB de Barcelona. Noies haureu de preguntar per la més joveneta ;)
art d p a v l a te En vi a
d r o b t o a l l a br
el b
ba c
a: a ca l l à
@
m o c . l i gm a
Escritsambploma Desig febril de caverna per L'Invers Dins el vagó, l'observo, observo l'esquena que comença en un clatell rinxolat i que dolçament acaba en el desfilat d'un jersei primerenc, tot des de la distància justa que marca el respecte, uns peus nerviosos, centrats en què el mòbil encara no li diu res, silenci que fan uns dits inquiets. Un somriure esbrina la meva mirada i dibuixa un clotet a la seva galta... i ara si, per fi! El sotrac de l'aturada trenca tota distància pactada, i fa desaparèixer l'engruna d'oxigen inexistent entre la teva i la meva pell. La desfeta d'un petit i discret retorn, desprès de llitar amb un desig febril de caverna.
Vull dir... per Espàrrec bord M’agradaria presentar-me. Em dic Cesc i sóc gai. Vull dir que m’he ficat al llit amb alguns nois. Vull dir que figurava que eren nois. Vull dir que m’han donat pel cul, vaja. Vull dir que no m’importa ser actiu però trobo que el fet de ser penetrat és molt poderós, tothom hauria de ser capaç de provar-ho. Vull dir que sentir la línia fina entre l’agressió i el plaer és embriagador. Vull dir que no s’enfadin les noies de la sala. Vull dir que no m’importaria ficar-me al llit amb elles també. Vull dir que estic segur que allò que va passar amb la Marina va ser anecdòtic i que de tot se n’aprèn. Vull dir que si hi ha un bon escalfament i dues persones volen, una cosa porta a l’altra i tot funciona. Vull dir que tampoc vull ser sectari i, si enlloc de dues són tres o un grup, no em faig enrere. Vull dir que un cop la pell troba pell si hi ha prou humitat tot patina. Vull dir que no m’importa trobar-me una sorpresa entre els engonals, de fet per mi sempre és una sorpresa. Vull dir que mai he destacat per allò que tinc entre les cuixes. Vull dir que a la meva mare li van dir que era una nena i de fet em diu Clara. Vull dir que el gènere no deixa de ser una convenció. Vull dir que... pixo assegut hòstia i m’agraden els sostenidors. Vull dir posar-me’ls. Vull dir que m’agrada el bricolatge i pintar-me les ungles. Vull dir que al cap i a la fi som persones damunt de persones, o sota. Vull dir que no tinc manies. Vull dir que m’agrada explorar territoris nous. Vull dir que amb això del sexe no faig escarafalls. Vull dir que si ve de gust i va de bon rotllo, m’hi apunto. Vull dir que si t’animes, que m’avisis. Vull dir... no sé si m’entens. Vull dir no sé si m’expresso prou bé. Vull dir si parlo prou clar. Vull dir que em diuen Klara i sóc com tu.
La setmana dels tres dijous invertits per Francesc Moré Primer dijous: Quan en Víctor va enxampar el seu xicot al llit amb un altre home, no li va estranyar gens ni mica; tothom n'anava ple. El que de veres l'enfurismà fou que precisament aquell matí havia posat els llençols nets. Segon dijous: Quan la Neus va enxampar el seu promès fent-s’ho amb un altre home, ni tant sols es va immutar; per tots era sabut. El que l’emprenyà com una mona va ser el fet que no utilitzessin condó. Tercer dijous: Quan la Raquel va enxampar la seva esposa fent-li el salt, no es va sorprendre el més mínim, es tractava d’un afer vox populi. El que la va treure de les seves caselles fou que no li haguessin proposat fer un trio.