PROGRAMA ELECTORAL 242 PROPOSTES CONCRETES Treballar, viure I ser feliรงos
A carcaixent
Treballar, viure I ser feliços
A carcaixent Esta és la nostra màxima aspiració.
Perquè tots tenim dret a poder guanyar-nos la vida sense haver de marxar del poble, sense haver de passar jornades inacabables fora de casa i sols tornar els caps de setmana o per la nit per dormir. Perquè Carcaixent és el nostre poble, al marge del lloc de naixement o provinença. És el lloc on volem estar i que defensem amb orgull. Perquè Carcaixent és el poble on podem tindre tot allò que ens acosta a la felicitat
El projecte del BLOC:
5 idees FONAMENTALS 1.
Carcaixent necessita un projecte de ciutat, global per atendre les necessitat de tots, amb actuacions a llarg i curt termini.
2. Carcaixent necessita actuacions des del primer dia front al principal problema: l’atur i la falta d’activitat.
3. Si volem que Carcaixent tire endavant, l’ajuntament ha
de liderar el projecte, i fer l’impossible per a motivar la ciutadania. L’ajuntament ha de donar exemple, i els polítics els primers.
4. Per a poder donar serveis de qualitat cal tindre una
institució preparada, i hui en dia l’ajuntament no ho està.
5.
La crisi o la poden pagar els més necessitats. Els serveis socials i sanitaris són una de les nostres prioritats.
TREBALLAR A CARCAIXENT Volem un Carcaixent on es puga treballar i prosperar. Un poble amb oportunitats, per ser emprenedors, empresaris, autònoms, cooperativistes...
Aposta forta per l’economia El primer dels nostres objectius: Combatre l’atur i reactivar l’economia local. Carcaixent necessita infraestructures per facilitar la implantació de noves empreses i l’ampliació de les existents.
1.
Promoció de sòl industrial (sectors existents, ja projectats o nous sectors, segons les possibilitats d’activar la seua construcció en un termini raonable).
2. Col·laboració amb el sector privat per dinamitzar la promoció de sòl industrial i terciari per posar-lo a disposició en unes condicions assequibles.
3. Noves connexions, directes, a les grans xarxes de comunicació. És urgent l’enllaç amb l’autovia A7.
4. Hem de facilitar la implantació de noves activitats, aprofitant el potencial del
corredor ferroviari mediterrani. I aconseguir que Carcaixent aculla l’estació intermodal de mercaderies. Carcaixent no pot renunciar a l’agricultura com a font de treball i riquesa. Hem de promocionar el patrimoni paisatgístic de Carcaixent. Recuperar l’agricultura.
5. Assegurar la compatibilitat entre l’agricultura convencional i l’agricultura ecològica.
6. Delimitar zones i aprovar incentius fiscals per als productors ecològics. 7. Fomentar una nova cultura alimentària que tinga en compte la múltiple funció de l’activitat agrària: (alimentària, ambiental, paisatgística, econòmica i social).
8. Fomentar en els menjadors escolars la presència d’aliments més sans, més segurs, de proximitat i de temporada.
9.
Manteniment i potenciació de l’Estació Experimental Agrària, per fer de Carcaixent un dels centres de referència.
10. Afavorir la formació i qualificació agrària.
11. Potenciació del Consell Local Agrari. 12. Foment del cultiu en comú amb l’objectiu de reduir costos de producció. Potenciar el turisme ecològic i rural.
13. Modificació urbanística específica orientada a afavorir el turisme ecològic i rural.
14. Senyalització de rutes relacionades amb el nostre patrimoni natural i cul-
tural. Posada en valor dels sistemes de regadiu amb indicadors que facen entendre una passejada per l’horta. Conveni amb els propietaris dels horts per a poder-los fer visitables en dates concretes.
15. Increment de l’atenció als valors ambientals, paisatgístics i gastronòmics, als paratges naturals, i als valors historicoartístics i comercials.
16. Pla Estratègic d’Ecoturisme que possibilite accions per a aprofitar econòmicament i de forma sostenible els espais forestals de Carcaixent.
17. Recuperació de les vies pecuàries com a corredors verds. Establir i homologar una xarxa municipal de senders tant per zones forestals, com agrícoles.
18. Organització d’un aplec excursionista a Carcaixent. Promoció del comerç local i de proximitat.
19.
Enfortir el teixit associatiu del comerç local i la seua col·laboració amb l’administració.
20. Redacció d’un Pla d’Urbanisme Comercial. Coordinació de les polítiques de trànsit, aparcament, peatonalització, etc.
21. Aparcament bonificat en la zona ORA per als clients del comerç local i del mercat municipal.
22. Afavorir la formació i professionalització dels comerciants. 23.
Mesures per millor el posicionament del xicotet comerç per afrontar la competència amb les gran superfícies.
24. Adaptar el mercat municipal als canvi d’hàbits dels consumidors (horaris, nous serveis, associacionisme, etc.).
25. Fomentar pràctiques urbanístiques que afavorisquen la integració dels espais i dels entorns on es realitza el comerç tradicional amb iniciatives, com ara crear espais per a vianants lliures de trànsit, embelliment urbà, plans de pintura de façanes, ordenació del trànsit i dels aparcaments, així com la promoció i el foment d’una xarxa integrada dels xicotet comerç.
Aposta forta pel treball
26. Programes de formació per a l’autoocupació. 27. Programes d’incorporació laboral de joves titulats, per evitar la fugida de talents que ara no poden treballar a Carcaixent.
28. Programa específic d’incorporació al món laboral de dones. 29. Compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l’accés i selecció del personal de l’Ajuntament i la resta del sector públic local.
30. Activar les borses de treball a l’ajuntament, i crear-ne de noves, si cal, de totes les especialitats i condicions.
31. Consensuar les bases de processos selectius i borses de treball amb tots els partits polítics, amb la Mesa de Negociació i els sindicats representats.
32. Publicitar tots els processos selectius als butlletins oficials, informatius municipals, i en especial a la pàgina web municipal, al marge de que siga o no obligat fer-ho.
33. Incorporar els treballadors autònoms als Plans de Formació Professional Contínua i en tota la dinàmica formativa generada per l’ajuntament.
34. Garantir la presència del treball autònom en òrgans consultius. 35.
Potenciar totes les mesures d’associacionisme econòmic (Cooperatives, centrals de Compres, etc.).
Gestió política i administració pública Austeritat municipal
36. Reducció de la despesa municipal improductiva, 37. Ajustar la plantilla de llocs de treball a les necessitats reals de l’ajuntament
38. Política d’austeritat en matèria d’assignacions a regidors. Modernitzar l’ajuntament
39. Completar la dotació de personal i material de l’Àrea Econòmica. 40. Modernització de l’Administració municipal, a nivell professional, de mit-
jans i equipament i de procediments administratius, i aposta decidida per les noves tecnologies en les àrees de Gestió Tributària i Recaptació.
VIURE A CARCAIXENT Viure a Carcaixent, amb tots els serveis Viure en un poble a la mida de les persones, en un entorn saludable, agradable
Urbanisme: el poble, els carrers, la vivenda Revisió del planejament urbanístic, per ajustar-lo al model de ciutat que volem.
41. Creixement del sòl urbà i industrial en funció de les necessitats reals. 42. Planificació del sòl dotacional i de les zones verdes del municipi per apro-
par-les allà on viuen les persones, i garantir així una bona accessibilitat per als veïns i veïnes.
43. Introduir la qüestió ambiental en totes les actuacions sobre el territori, i un control estricte de les zones catalogades d’especial protecció en el PGOU.
44. Constitució i aprofitament d’empreses o organismes autònoms municipals per a gestionar el patrimoni del sòl, urbanització de polígons industrials, promoció d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació d’edificis.
45. Promoció d’habitatge social, amb la col·laboració del sector privat, en règim de lloguer i de propietat, a través de la rehabilitació d’edificacions existents o de promocions específiques d’obra nova.
46. Garantir, a través d’un pla de rehabilitació, la funció del nucli urbà com a espai d’activitat econòmica i residencial, fent ús d’allò que ja està construït sense necessitat de continuar ocupant sòl no urbanitzat.
47. Conveniar campanyes d’ajuda als edificis que formen part del patrimoni
local i estan protegits, amb especial atenció als barris antics i afavorir plans integrals de recuperació.
48. Creació del Registre Municipal d’Habitatges Desocupats i gestió d’habitatges desocupats.
49. Negociar amb la Generalitat canvis en els requisits per accedir a les ajudes a la rehabilitació de vivenda en el casc antic.
50. Convenis amb els promotors per a augmentar l’oferta de vivendes règim de lloguer amb opció de compra.
51. Elaborar un Pla Municipal d’Emergències per tal de dotar al municipi de les eines i els procediments necessaris per afrontar amb garanties inundacions, incendis forestals o qualsevol altra situació d’emergència.
52. Apostar per un municipi amb voreres amples, pla de peatonalització de
carrers, pla de millora de l’oferta del transport públic i de potenciació del seu ús, construcció de carrils bici, moderació del trànsit i reducció de la seua velocitat, reordenació del trànsit...
53. Realitzar una política i una planificació urbanística que contemple els aspectes del trànsit i la circulació: accessos al municipi, adequar per als vianants els centres i els nuclis històrics, la visibilitat en els encreuaments, la senyalització, etc.
Accessibilitat i mobilitat urbanes
54. Promoció d’un model urbà compacte, de menor ocupació del territori, per reduir la necessitat d’ús de qualsevol tipus de transport motoritzat i facilitar els desplaçaments en transport públic o en bicicleta.
55. Elaboració d’ordenances sobre mobilitat sostenible. 56. Millorar la seguretat i l’accessibilitat al nostre municipi per facilitar l’accés als vianants i l’ús de la bicicleta.
57. Completar la xarxa del servei AMBICI i millorar el servei. 58. Promoció del transport públic de qualitat, i afavoriment de les connexions intracomarcals, com ara el carril bici o qualsevol altra mesura que permeta compatibilitzar el transport rodat amb els vianants.
59. Garantir espais de circulació i de joc segurs per als més menuts. 60. Remodelar l’espai urbà i els edificis públics per garantir l’accés a persones amb mobilitat reduïda (edifici “José María Morante”, ajuntament, estació ferrocarril, voreres...).
61. Promoure plans d’ajuda per a la instal·lació d’ascensors en edificis antics. 62. Establiment de guals a temps parcial a preus reduïts. L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT Gestió ambiental local
63. Consolidar la implantació de l’Agenda 21 Local i el Fòrum Local de Participació, i fer-ne un òrgan consultiu real per al disseny de les polítiques municipals.
64. Introducció de la vessant mediambiental en la gestió de tots els departaments municipals.
65. Realització de campanyes d’educació i sensibilització ambiental dirigides a tots els sectors socials.
66.
Control i seguiment mediambiental de les activitats que ja estan instal· lades al municipi.
67. Creació d’un Punt Verd d’Informació, per oferir informació sobre estalvi
energètic, energies renovables, estalvi d’aigua, gestió de residus, ecoparc... i facilitar l’accés a subvencions de caràcter mediambiental (municipals i autonòmiques) i en tot allò relacionat amb un comportament ciutadà responsable.
68. Elaborar un Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals d’acord amb
allò que marca la normativa de forma realista per tal de fer possibles les inversions públiques I privades necessàries per mantenir el patrimoni natural de Carcaixent. Residus i contaminació
69. Pla de neteja viària, per mantenir nets els espais públics i tancament i restauració dels abocadors no autoritzats.
70. Inclusió en tots els àmbits de la gestió municipal de criteris i actuacions de foment del civisme.
71. Programes de divulgació i informació ciutadana dirigits cap a tots els sectors i espais socials amb propostes concretes de reducció de l’ús, reutilització i reciclatge dels recursos (escola, família, treball, carrer, etc.).
72. Creació d’una oficina municipal de reutilització, on es puguen deixar i recollir coses en bon estat.
73. Contenidor de fusta i cartró a disposició dels joves en dates pròximes al Ral·li, per tal de reutilitzar aquests materials en la construcció dels cotxes.
74. Perseverar en la política de reducció de la contaminació lumínica derivada
de l’enllumenament públic. Ús racional de l’enllumenat decoratiu que s’instal·la en períodes festius.
75. Mesures per reduir la velocitat dels vehicles a motor al centre urbà i el trànsit de vehicles pesats.
76. Fomentar l’ús de la bicicleta, les zones de vianants i el transport públic, per a poder gaudir d’un aire més net.
77. Distribució de bosses reutilitzables per a la classificació del fem per colors.
78. Implantació d’un carril bici en tota la localitat, començant per dissenyar-ne un de perimetral, i encetar la seua construcció.
79. Potenciar l’ús dels serveis de proximitat (al barri, al poble) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe.
80. Elaboració d’un estudi acústic del municipi per detectar zones acústicament saturades.
81. Control del soroll d’activitats recreatives mitjançant sistemes de concessió de llicències i aplicació de la normativa específica.
82. Concentració de les activitats d’oci nocturn per minimitzat les molèsties a la resta de veïns.
Recursos naturals
83. Creació de corredors verds que comuniquen els punts d’interés ambiental dins l’àmbit municipal i a nivell supramunicipal, en coordinació amb ajuntaments veïns.
84. Posar en marxa del patronat del Paratge Natural Municipal de l’Hort de Soriano, acturalment sense activitat, per establir una estratègia de protecció i rendibilitzar els seus recursos.
85. Dotació de continguts i dinamització de l’Aula de la Natura a l’hort de Soriano. 86. Promoció dels convenis amb els titulars de terrenys forestals (sense que perden la propietat) per facilitar la gestió del sòl forestal i la tramitació d’ajudes.
87. Intensificació de l’educació ambiental a tots els nivells, perquè tothom co-
nega els valors naturals del nostre municipi i els processos pels quals s’han perdut els que ja no hi són.
88. Campanyes de reducció del consum d’aigua i millora del sanejament; potenciació de l’estalvi domèstic, industrial i de serveis.
89. Reduir el consum d’aigua en els edificis públics i utilitzar espècies vegetals
que no precisen de molta aigua (jardineria mediterrània o eficient en l’ús de l’aigua) especialment en aquells llocs on tinguen una finalitat estètica.
90. Millorar el control i manteniment de la xarxa d’abastiment d’aigua per evitar fuites.
91. Elaborar ordenances municipals per a l’estalvi de l’aigua que potencien la instal·lació de mecanismes de reducció de consum d’aigua d’ús domèstic en les noves construccions i rehabilitacions d’edificis.
92. Fomentar l’educació i la sensibilització ciutadana al voltant de l’aigua, tant en el fet de la reducció del seu consum com de la no contaminació.
93. Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, sensibilitzant el sector industrial directament en els projectes de l’ajuntament.
94. Promoure l’ús d’energies renovables en totes les instal·lacions municipals i enllumenat públic, optimitzant els consums municipals.
95. Foment de l’edificació sostenible i la promoció d’ordenances sobre energies solars.
96. Promoció de les accions de sensibilització, formació i participació mitjançant campanyes d’educació energètica.
97. Recuperació de la ruta dels calciners, vies Pecuàries de Carcaixent i senders de muntanya com a aspectes específics d’una línia d’aprofitament del patrimoni cultural natural complementari o d’ampliació al que ja existeix dins d’un pla de turisme sostenible.
98. Promoure la restauració d’algun tram del Xúquer per a recuperar els seu ús públic i generar un cinturó verd. Afavorir la restauració del llit fluvial i la seua accessibilitat per a la ciutadania.
99.
Mesures de restauració hidrològica. Actuació sobre els principals barrancs del municipi, en col·laboració amb les administracions corresponents, per tal de millorar el seu estat, reduir els danys per avingudes i millorar les reserves d’aigua subterrània.
SER FELIÇOS A CARCAIXENT ELS SERVEIS Serveis socials
100. Pla director municipal de serveis socials i sanitaris. 101. Coordinació del treball de l’àrea de Serveis Socials amb els de les diferents entitats locals del mateix àmbit.
102. Assegurar la viabilitat de la residència de persones majors “Mare de Déu d’Aigües Vives”.
103. Revisió dels criteris de concessió d’ajudes per ajustar-lo a la realitat actual del municipi.
104. Foment del voluntariat social. 105. Intervenció familiar i atenció a joves, menors i nuclis de convivència en situació de risc social.
106. Corresponsabilitzar els perceptors d’ajudes socials a través de programes de formació, reinserció, voluntariat social.
107. Promoure serveis d’oci per a persones amb necessitats especials. 108. Assegurar una reserva permanent de places “d’emergència” en la residència “Mare de Déu d’Aigües Vives”.
109. Ampliar la dotació per al centre de dia de xiquets. 110.
Negociar amb la Conselleria de Benestar Social l’ampliació del servei “Menjar a casa” perquè estiga disponible per a persones majors i també per a gent amb pocs recursos.
111. Negociar amb la Conselleria de Benestar Social la millorar del servei de “Majors a casa”.
112. Facilitar a les persones necessitades aliments de manera gratuïta, en col· laboració amb les entitats benèfiques i caritatives.
113. Creació d’un Centre de Rehabilitació i Inserció Social (CRIS). 114. Intervenció familiar i atenció a joves, a menors i a nuclis de convivència en situació de risc social.
115. Mobilització de polítiques actives d’ocupació dirigides a joves, aturats
de llarga durada i recurrents, col·lectius amb dificultat d’integració laboral, dones soles amb càrregues familiars, immigrants, discapacitats, etc.
116. Promoció d’equips d’intervenció familiar. 117. Programes d’acolliment familiar de menors. 118. Programes de formació sobre les drogues. 119. Programes locals d’educació sexual i instal·lació de màquines expenedores de preservatius en totes les instal·lacions de titularitat municipal.
Carcaixent una ciutat més amable i solidària. Educació
120. Impuls de l’Escola Oberta: ciutat educadora amb museu, biblioteca, ludoteca, escoles esportives i espais oberts per jugar i conviure.
121. Creació d’una xarxa d’activitats extraescolars locals. 122.
Dinamitzar el funcionament del consell escolar municipal i afavorir la participació real dels seus membres.
123. Foment de l’ús i l’aprenentatge de les noves tecnologies: aules d’informàtica, connexions en xarxa, accessos de correu, bases de dades, accessos a Internet...
124.
Assegurar la total escolarització en el tram de 0 a 3 anys. Facilitar les beques en aquells casos més urgents.
125. Ampliació d’Escola Infantil Municipal. Habilitació de noves aules, ja siga
utilitzant instal·lacions municipals adequades o aprofitant aules existents buides. Millora de les instal·lacions actuals.
126.
Establir acords o reglamentar fórmules per l’optimització dels espais educatius públics. Obertura en horaris diferents sense dificultar la tasca essencial de la docència (pistes esportives, biblioteques, aules d’informàtica, salons d’actes, espais per exposicions...).
127. Millora del servei de control de l’absentisme escolar. 128. Convenis amb universitats, centres formatius, etc. per millorar l’oferta educativa de la ciutat.
129. Fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar amb la posada en
marxa de programes que completen la funció educativa de les escoles (escola matinera, ampliació dels horaris de permanència, ampliació de la durada de l’escoleta d’estiu, etc.).
130. Elaboració dels plans d’acollida municipal per a nouvinguts. 131. Millora de la coordinació entre els serveis de planificació familiar, dro-
godependències, treballadors socials, ONG, gabinet psicopedagògic, sanitat, fiscalia de menors...
132. Acollir la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera i suport als centres educatius per tal que acudisquen.
133. Creació d’un centre de recursos per a docents. 134. Potenciació de l’escola permanent per a pares on puguen formar-se per fer front als reptes educatius i socials.
Cultura
135. Creació del Consell Municipal de Cultura amb participació de l’ajuntament, associacions i entitats i els agents culturals locals.
136. Quan la situació econòmica ho permeta, construcció del teatre-auditori, amb una dotació de mitjans adequada per fer de Carcaixent el referent de la programació comarcal.
137. Acords amb les associacions de veïns per dinamitzar la vida cultural dels barris: cursets, exposicions, tallers, punts de consulta d’Internet…
138. Promoció d’intercanvis, trobades i convenis de col·laboració puntuals o
permanents amb municipis de la comarca, així com formació d’un circuit cultural comarcal que incloga exposicions, concerts, conferències, etc.
139. Impulsar la lectura, especialment per a la població en edat escolar, per a les persones immigrades i per a la gent gran.
140. Creació en la zona nord de Carcaixent d’una Agència de Lectura per descongestionar la biblioteca.
141. Suport a la literatura, el teatre i la música en valencià, mitjançant la pro-
gramació d’estes activitats en el marc de les festes locals o a través de festivals i concursos.
142. Promoció de les iniciatives d’artistes plàstics locals o que vulguen exposar a Carcaixent.
143. Afavorir l’accés a les instal·lacions municipals dels grups musicals del municipi, per facilitar els assaigs.
144. Impulsar la investigació històrica, geogràfica i sociològica local i comarcal.
145. Promoure una línia de publicacions culturals estable d’abast local i co-
marcal, que incloga assajos sobre història, geografia, medi ambient, economia, sociologia i/o tradicions del municipi.
146. Editar un catàleg municipal de patrimoni, tant aquell monumental com el patrimoni natural, hidràulic, etnogràfic, etc.
147. Col·locació de rètols explicatius als edificis monumentals de Carcaixent per promoure el seu coneixement.
148. Suport a iniciatives que ens relacionen amb els territoris amb els quals compartim llengua.
149. Promoció de l’agermanament amb altres ciutats europees. 150. Participació en el Voluntariat pel Valencià. 151. Creació d’un arxiu de la memòria on es recullen els documents relacionats amb la història recent de Carcaixent. Catalogació, difusió i posada en valor d’aquest patrimoni a través d’exposicions i edició de materials. Arxiu sonor de les persones grans de Carcaixent parlant de temes concrets de la seua memòria (Guerra Civil, vida quotidiana, cinema, el trenet...).
152. Fomentar la recol·lecció d’arxius personals per a enriquir l’arxiu local. 153. Difusió dels fons de l’arxiu municipal a través de noves tecnologies. Esport
154. Creació de la Fundació Esportiva Municipal amb la participació de l’ajun-
tament, els clubs esportius així com professionals que puga haver-hi al municipi. A través d’aquest òrgan s’haurien de dissenyar i fer seguiment de les polítiques municipals d’esport.
155. Establiment de convenis de col·laboració amb altres municipis de la co-
marca o amb clubs esportius professionals per garantir l’existència d’un circuit de competicions i per afavorir l’entrada dels bons esportistes del municipi en les escoles de formació dels clubs professionals.
156. Millor aprofitament de les instal·lacions esportives dels centres escolars de la localitat. Acostament dels xiquets en edat escolar a l’esport que es fa al municipi.
157. Promoure programes específics d’esport i salut adreçats a la gent gran. 158. Disseny i senyalització de circuïts d’esport saludable. 159. Garantir l’eliminació de barreres per a les persones amb minusvalidesa, i
destinar una part significativa de la programació esportiva a la formació i la pràctica esportiva de les persones discapacitades físiques, psíquiques i sensorials.
160. Suport específic a la pilota valenciana i conveni amb els propietaris del trinquet per millorar la instal·lació i posar-la a disposició de tota la població.
161.
Suport decidit a l’esport tradicional i als esports minoritaris, convocant competicions comarcals o intercomarcals, obrint les instal·lacions necessàries i introduint-los com a activitats extracurriculars a les escoles.
162. Recuperació de les lligues d’esport entre centres educatius, com a pedrera per a les categories superiors i per a crear un hàbit d’esport saludable.
163. Programa esportiu d’hàbits saludables per a la població en general. 164. Criteris per a la concessió d’espais esportius per a clubs, falles, associacions, etc.
165. Programa “Camina per Carcaixent”, rutes i monitors. Oci
166. Creació de la comissió organitzadora de les festes majors, amb la participació de tots els àmbits i sectors locals.
167. Suport i promoció del Ral·li Humorístic, un dels element identificadors de les festes majors.
168. Suport als “xiringuitos”, punts d’encontre i de relació dels joves. 169. Suport a les festes del barri, programant actes que puguen ser interessants per a tota la població.
170. Pel que fa a l’oci no lligat a les festes tradicionals, apostem per potenciar la formació de meses de coordinació, amb la participació de les associacions de veïns i les associacions d’empresaris de la restauració i els locals d’oci, per evitar la concentració però també per garantir el dret a l’oci a la ciutadania.
171. Afavorir la creació cultural amb programes de formació i convocatòria de beques i ajudes.
172. Promoció de noves formes de normalització del valencià (música, ràdios i televisió local, còmics, esport, teatre alternatiu…).
173. Suport (econòmic i estructural) a les iniciatives que sorgisquen de la societat civil i tinguen com a objectiu la normalització lingüística, bé en àmbits sectorials o de manera més general.
174. Compromís amb la música, el teatre i la literatura en valencià. Apostar pels creadors locals i comarcals més joves.
175. Promocionar programes de viatges i excursions que tinguen com a element central el coneixement del medi, l’educació ambiental i la promoció del patrimoni valencià.
176. Posada l’any.
en marxa d’alternatives d’oci saludable i nocturn durant tot
177. Programació específica per als joves d’entre 12 i 18 anys, actualment desatesos.
Associacionisme i voluntariat
178. Programes municipals de formació del voluntariat i d’educació per a la participació.
179. Fires comarcals d’associacionisme i voluntariat, com a punt de trobada i intercanvi d’experiències.
180. Afavorir la constitució d’associacions dins del municipi, especialment
aquelles vinculades al medi ambient, la solidaritat amb el Tercer Món o amb la població socialment marginada d’ací, la promoció cultural, l’educació, la integració de la dona...
181. Suport al Comité local d’Agermanament. 182. Impuls de l’associacionisme: tercera edat, dones, joves, usuaris... i grups d’autoajuda.
Joventut
183. Elaboració d’un Pla Integral de Joventut de Carcaixent a quatre anys vis-
ta, on s’analitzen tots els àmbits d’actuació en matèria de joventut, i que compte amb la participació activa dels joves de Carcaixent en la seua redacció.
184. Construcció o habilitació d’un Casal Jove, com a espai d’encontre i reunió, que ajude a la realització de bona part de les activitats encaminades a la consecució dels tres objectius bàsics, i que són: volem treballar, volem viure i volem ser feliços a Carcaixent.
185.
Ampliació de l’oferta formativa destinada als joves, per tal de complementar els estudis amb més formació. L’objectiu és millorar la capacitat competitiva i la preparació per tindre més oportunitats i facilitats d’accés al món laboral.
186. Creació d’un fons municipal de beques i ajudes per a estudiants i joves
emprenedors, amb tres objectius fonamentals: millorar la seua formació, donarse a conéixer en el món laboral i crear noves expectatives.
187. Habilitació d’espais d’estudi en època d’exàmens, en o qualsevol altre local municipal.
aules de col·legis
188. Ceació de borses de treball específiques per a joves, amb criteris clars
i transparents en la selecció, que siguen compatibles amb els estudis, i, on tots els joves de Carcaixent tinguen les mateixes oportunitats d’accés.
189. Polítiques de rehabilitació d’habitatges, mitjançant la promoció pública, o privada en règim de cooperativa, i facilitar l’accés en règim de lloguer amb o sense opció de compra, a preus més raonables.
190.
Foment de l’associacionisme juvenil i suport estable al Consell de la Joventut
191. Programació estable d’oci alternatiu 192. Nou model de festes: suport als xiringuitos i Comissió de Festes en què estiguen representats tots els sectors de la població, i en especial, les associacions juvenils i el Consell de la Joventut, tot això amb la coordinació de l’Ajuntament de Carcaixent.
193. Major difusió i promoció Ral•li Humorístic i augment de la dotació eco-
nòmica. Potenciació de la marca “Ral•li Humorístic de Carcaixent”. Facilitació dels tràmits per part de l’Ajuntament a l’equip organitzador
Sanitat, salut pública i prevenció de riscs
194. Elaboració d’un diagnòstic de salut de Carcaixent. 195. Millorar la dotació de serveis del centre de salut, amb un segon metge en urgències, més professionals sanitaris per reduir el nombre de malalts per metge, prestar serveis d’especialitats i reformar les actuals instal·lacions.
196. Seguiment de satisfacció dels usuaris amb el servei. 197. Negociar la construcció del segon centre de salut, a càrrec de la conselleria de Sanitat, en el solar que l’ajuntament va destinar en 2007.
198. Promoure la creació d’un gimnàs de rehabilitació de referència a l’Hospital de La Ribera per a malalts de danys cerebral.
199. Gimnàs de rehabilitació per al centre de salut 200. Negociar amb els responsables de la Conselleria per a que doten el servei de rehabilitació amb el personal sanitari que correspon a una ciutat de més de 21.000 habitants.
201. Ordenances específiques per al control de riscos per a la salut i promo-
ció de normes d’higiene pública (ordenances del soroll, ordenances d’antenes
de telefonia, ordenances sobre centrals elèctriques dins el nucli urbà, ordenances sobre tinença i circulació d’animals domèstics, ordenances sobre instal·lació i manteniment d’aparells d’aire condicionat i calefacció), i compliment efectiu de les mateixes.
202. Institucionalització d’un servei de funerària municipal de baix cost per a persones d’escassos ingressos.
Participació, seguretat i llibertat dels ciutadans Modernització de l’Administració La participació real de la ciutadana millora la confiança de la ciutadania en les seues institucions. Cal un esforç molt gran per part dels ajuntaments per fomentar la cultura política i així fer eficients els mecanismes de participació; és un procés difícil però encoratjador.
203. Informar la població d’allò que esta fent-se, i propiciar la recepció del major nombre possible d’opinions abans de prendre decisions.
204. Promoure la participació pública en la política municipal. Possibilitar el seguiment dels plenaris de l’ajuntament a través dels mitjans de comunicació a l’abast: ràdio, televisió, internet, xarxes socials ...
205. Adequació de l’horari de l’ajuntament a les necessitats de les persones. 206. Reorganització administrativa de l’ajuntament, buscant la transversalitat en les decisions i una major eficiència.
207. Garantir la resposta a les peticions, comentaris o suggeriments que els
ciutadans adrecen a l’Ajuntament o a qualsevol regidor de manera personalitzada.
208. Informació periòdica a la ciutadania mitjançant tots els canals de comunicació possibles, per donar a conèixer les actuacions municipals.
209. Impuls a les noves tecnologies. 210. Creació d’un consell de redacció independent per a la revista Gent.
211 Creació d’un Consell de Seguretat Ciutadana amb la participació de representants de la Corporació, de la policia local, de les associacions de veïns, dels comerciants, dels centres educatius, de les associacions juvenils i d’altres que siguen d’interés comunitari.
212. Adequar la plantilla de la Policia Local a les dimensions i necessitats de Carcaixent.
213. Programació continuada de campanyes d’educació viària i de sensibilització per a la bona utilització dels espais i dels serveis públics.
214. Pla de protecció i seguretat dels edificis municipals. Igualtat
215. Creació del Servei de la Dona en què s’unificaran totes les polítiques municipals de promoció, inserció i lluita contra la discriminació.
216. Programes d’igualtat d’oportunitats. 217.
Programes de formació, especialment per a dones amb problemes greus d’inserció sociolaboral.
218. Programes de prevenció de la violència de gènere: eradicar la violència de gènere com a primer pas per poder parlar d’igualtat de drets i d’oportunitat entre homes i dones.
219. Campanyes informatives, per eradicar qualsevol forma de discriminació i oferir assessorament i ajuda a les persones que la pateixen més directament.
220. Compromís de l’ajuntament per l’eradicació en el llenguatge i la publi-
citat de les expressions homòfobes, tant en els materials institucionals com en aquells que compten amb suport municipal.
221.
Creació de la delegació municipal d’interculturalitat, que assumisca la responsabilitat d’atenció social a la població immigrant, amb tasques d’acollida, informació, orientació de drets i deures, recursos i prestacions socials.
222. Elaboració d’un pla d’acollida municipal, dissenyat com un circuit. Un pla àgil i amb el qual s’eviten gestions innecessàries quan arriba un nouvingut.
223. Creació d’un sistema d’informació local adient per a la gestió de la im-
migració, que oferisca informació comparable entre municipis sobre demografia i impacte demogràfic, assentaments i impacte territorial, tipologia immigratòria i diversitat, mercat de treball, sistema de benestar (educació, sanitat, serveis socials) i seguretat.
224. Campanyes de sensibilització contra el racisme. 225. Programes específics, en tots els barris de la ciutat, amb la finalitat d’incentivar la integració de la població immigrant des del seu entorn més pròxim.
226. Creació del Mediador Intercultural, per acostar les parts en conflicte, o amb dificultats de comunicació.
227. En l’àmbit escolar, creació d’una comissió específica de matriculacions,
per coordinar els recursos per a la millor ubicació dels nous alumnes. Així mateix, creació de tallers d’adaptació escolar, on accedisquen els alumnes amb necessitats.
228.
Escoltar el veïnat per buscar solucions pacífiques a conflictes veïnals. Vetllar per l’aplicació de la llei de propietat horitzontal. Fomentar l’associacionisme veïnal i la participació d’immigrants.
229. Cursos de formació per als docents i funcionaris sobre com tractar els nouvinguts.
230. Organització de jornades multiculturals i difusió mitjançant la revista Gent de les principals festes i tradicions que celebren a Carcaixent els col·lectius d’immigrants per millorar el coneixement mutu.
231. Contactes periòdics amb els líders de cada comunitat. 232. Dotar la biblioteca d’obres amb les llengües de qui viu a Carcaixent. Cicles d’autors estrangers.
Millorar en l’autogovern
233 . Reclamar un augment dels fons destinats als ajuntaments i nous criteris de repartiment que tinguen en compte la necessitat de reequilibrar la situació dels municipis, amb la finalitat d’obtenir els ingressos suficients per prestar els serveis bàsics.
234. Demanar la participació dels ens locals en els tributs recaptats per l’Estat, lligats a l’activitat econòmica, d’acord amb el principi de corresponsabilitat fiscal i el dret comparat europeu.
235. Demanar un traspàs urgent de competències, recursos i de poder decisori als ajuntaments per gestionar millor els serveis públics i adequar les polítiques públiques locals a la nostra necessitat.
236. Promoure un estatut dels ciutadans, que contemple drets econòmics i socials, a més dels tradicionals polítics i administratius.
237. Reorientar l’acció pública local introduint actors socials i individuals en la gestió pública municipal.
238.
Pressupostos participatius: obrir l’elaboració dels pressupostos a la participació veïnal.
239. Reivindicar la creació de les comarques, entitats més menudes i prope-
res a la realitat dels municipis valencians que les províncies; seria la millor forma de desenvolupar la descentralització.
240. Potenciar la Mancomunitat de la Ribera, com a entitat d’associacionisme de municipis per a la realització conjunta de serveis i/o actuacions diverses.
241. Propiciar una major coordinació entre les diferents administracions públiques: autonòmica, comarcal i local, per assumir un nivell de competències adequat i posseir un finançament suficient d’acord amb les competències de què se’n facen càrrec.
242.
Col·laborar en la institucionalització definitiva de la Federació Valenciana de Municipis i Comarques (actual FVMP), dotant-la de finançament propi per a la gestió de serveis d’assessorament, orientació i coordinació de tot el municipalisme valencià, incloent les entitats supralocals.