Penedès Terra de Sensacions by Blai Carda

EL PENEDÈS Terra de sensacions A delight for the senses BARBARA S C H WA R Z WÄ L D E R TEXT

BLAI CARDA TORNÉ FOTOGRAFIA

EL PENEDÈS Terra de sensacions A delight for the senses BARBARA S C H WA R Z WÄ L D E R TEXT

BLAI CARDA TORNÉ FOTOGRAFIA

EDICIONS

VINIFICADES

EDICIONS

VINIFICADES Títol original / Original title El Penedès, terra de sensacions Textos / Texts Barbara Schwarzwälder Fotografia / Photographs Blai Carda Torné Disseny / Design Laia Oliver Montroig Edició del text / Editing Xavier Valls Torner Producció / Production Florian Porsche Traduccions / Translation Al català / Into Catalan: Xavier Valls Torner Al anglès / Into English: Tracy Byrne Impremta / Printing GR Impressors Primera edició: març, 2013 / First edition: March 2013 Imprès a Barcelona / Printed in Barcelona © de l'edició / edition: Edicions Vinificades, SCP © del text / text: Barbara Schwarzwälder © de les fotografies / photographs: Blai Carda Torné i Global Image exepte / except: Fèlix Miró pàg. 18, Pere Pascual pàg. 19, 103, 161 (la 2 i 3), Toni Galitó pàg. 154 i 155 i Rita Lamsdorff pàg. 162 ISBN 978-84-616-3322-7 Dipòsit Legal: Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense l’autorització per escrit de l’editorial. / All rights reserved. The total or partial reproduction of this work is forbidden, either by mechanical or electronic means, without written permission from the publisher.

Per a totes aquelles persones que ens han ajudat a fer possible aquest llibre For all those whose help has made this book possible

00. 6 01. 24 02. 54 03. 90 Introducció El Penedès, tota una terra de sensacions.

Introduction The Penedès, a whole land of sensations.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols Les històries fascinants succeïdes en la turbulenta edat mitjana, en temps de l’imperi de Carlemany.

Warlords, saracens and peasants Fascinating history, particularly in the turbulent Middle Ages, from the time of Charlemagne's empire.

Entre raïm, entre copes Dos elements centrals que han modelat la identitat del Penedès i en segueixen marcant l‘actualitat.

Among grapes, among wine These two different elements have shaped the identity of the Penedès and continue to shape it today.

El Cava i el modernisme I al segle XX, va arribar la petita gran revolució de l’escumós català, que va canviar la vida local i els hàbits a tot el país.

Cava and modernisme The 20th century saw the great revolution for Catalan sparkling wine, changing the local way of life and habits throughout the country.

04. 05. 06. 120 148 178 200 El Penedès i el mar L’empremta del violoncel·lista universal Pau Casals i del pallasso Charlie Rivel, entre molts d’altres. Perles d’una costa sorprenent.

The Penedès and the sea World renowned cellist, Pau Casals, the clown, Charly Rivel and many more pearls from a surprising coast.

Viure al Penedès: un ritme propi La vida quotidiana, els castellers i altres artistes, festes i alegries, històries de la història.

Living in the Penedès: its own pace Everyday life, castellers and other artists, festivals and joy, stories from history.

Menjar, beure, gaudir

Annex

La importància de la gastronomia en la vida del Penedès, amb algunes de les millors receptes típiques.

Llistat dels establiments imprescindibles del Penedès.

Eating, drinking, enjoying Food is undoubtedly one of the important aspects of life in the Penedès. A few typical recipes.

Annex A list of the most important addresses in the Penedès.

Introducció Introduction English text at the end of the chapter

00.

Paisatge típic del Penedès amb una masia catalana. Can Batista, prop de Sant Sadurní d’Anoia. Typical Penedès countryside with a Catalan 'masia'. Can Batista, close to Sant Sadurní d’Anoia.

Introducci贸 / Introduction

Art als cellers. Els artistes adapten la seva obra per exposar fins i tot a les vinyes que envolten els cellers. Winery art exhibitions. Artists adapt their work for exhibition, even in the vineyards around the wineries. Molts petits pagesos cuiden la terra quan acaben la jornada laboral a la fĂ brica. Many small-scale winegrowers farm their land after a day's work at the factory.

Introducció / Introduction

El Penedès és petit, però és ple de sorpreses. És una regió polifacètica, tot i que es conegui sobretot pels vins i caves. Diuen que és al rovell de l’ou per la seva situació estratègica en el triangle d’or que uneix tres elements: el mar, el camp i la proximitat d’una gran ciutat com Barcelona. La fama del Penedès és d’abast mundial: els seus vins i caves reguen menjars de reis, de totes les famílies de la península Ibèrica i en tots els continents. Els anuncis nadalencs dels seus grans cellers formen part del conscient col·lectiu dels espanyols. Se’n coneixen el cava i el vi, però poc se sap del territori, la seva cultura i la seva gent. El Penedès, terra de sensacions aglutina fotografies i explicacions sobre les seves històries i història, sobre personatges i persones, tradicions i receptes que conformen la seva identitat. És a dir, presentem un llibre sobre una regió de vins i caves però que no es limita a parlar de vins i caves. L’economia vitivinícola és fonamental per al Penedès, és el motor de la regió. Però molts altres aspectes marquen tant com la vinya el seu caràcter. La història. La naturalesa. La gastronomia. Les persones. Les anècdotes. Les possibilitats d’oci, de practicar esport. El turisme rural, el turisme de luxe, que viuen un discret però constant creixement. Les festes, els castellers, els mercats. Aquest llibre recorre algunes d’aquestes facetes, recorda històries de la història i de l’actualitat del Penedès i aborda també, òbviament, el vast món del vi i el cava.

Introducció / Introduction

Els microclimes diversos del Penedès creen molts paisatges diferents, que canvien amb les estacions. Aquí, la tardor. The various microclimates in the Penedès create a lot of different landscapes, changing with the seasons. Here, autumn.

El Penedès està immers en un procés de revaloració davant dels autòctons i els de fora. Perquè, en comparació amb altres regions vitivinícoles europees, li mancava un bon tracte de les seves pròpies essències, un just reconeixement del territori i les seves possibilitats. Ara els temps estan canviant. Noves generacions i gent d’altres llocs han redescobert el seu ambient calmat i de camp, recuperen les construccions rurals i donen vida i color a la regió. Els castells i altres edificis històrics es restauren per a l’ús turístic, els cellers s’esforcen a empolainar-se per atraure els visitants. Iniciatives fonamentals com Enoturisme Penedès mostren una empenta renovada. En els últims anys, s’han mobilitzat recursos per crear museus com el VINSEUM, a Vilafranca del Penedès, o el Centre d’Interpretació del Cava, a Sant Sadurní d’Anoia, per ampliar l’oferta turística.

La bona vida, caves i vins: sopar estiuenc al jardí d’una masia. A la dreta, cata de vins a un restaurant. The good life, cava and wine: a summertime dinner in the garden of a 'masia'. Photo right, wine tasting in a restaurant.

Introducció / Introduction

Les institucions que treballen en el turisme i la promoció del territori potencien el caràcter vitivinícola de la regió perquè les vinyes, els vins i els caves en sustenten gran part de l’economia. Les xifres que ofereix la denominació d’origen del Penedès són aclaparadores: la regió té gairebé 6.000 viticultors, prop de 300 cellers i unes 150 empreses dedicades a la criança i l’exportació del vi. Això es tradueix en una producció anual d’entre un milió i mig i dos milions d’hectolitres de vi. El Penedès és l’única regió del món que té tres denominacions d’origen: DO Penedès, DO Cava i DO Catalunya, la més recent.

És sobretot gràcies a aquest sector que el Penedès compta també amb empreses capdavanteres que donen molta importància a la recerca i desenvolupament: els cellers i altres empreses del sector vitivinícola demostren constantment la seva capacitat innovadora, necessària per mantenir-se i créixer. Gràcies a elles, el Penedès és una regió molt rica. Però es manté allunyada de l’ostentació. Tot això conforma una barreja atractiva en la qual competeixen l’autenticitat i les tradicions mil·lenàries amb la modernitat més enlluernadora.

La gent del Penedès sembla, de vegades, una espècie diferent. Part de la seva identitat prové clarament del sector bàsic de la regió. Es nota en detalls com que tothom sap reconèixer el raïm quan el veu al cep: que si xarel·lo, que si macabeu, és difícil que els naturals del Penedès s’equivoquin en això. Aquí tots coneixen com cal preparar les copes per tastar un cava o un vi: cal passar-les per aigua, utilitzar el sabó (els puristes ni tan sols ho accepten), esbandir i tornar a aclarir perquè no quedi ni rastre de res que no sigui el pur cristall que pugui enganyar el paladar.

Al Penedès són individualistes, com ho solen ser els habitants de les regions agrícoles. Possiblement en això jugui un paper l’herència d’aquells colons que es van establir a la Marca Hispànica quan era el límit de l’Imperi Carolingi. Lluitar per les seves coses, i fer-ho en solitari. Això no impedeix que gaudeixin també ajuntant-se quan l’ocasió ho requereix. Els castellers —la UNESCO els va declarar recentment patrimoni immaterial de la humanitat— en són un exemple, com ho són també els milers de festes de tota mena que hi ha durant tot l’any al Penedès. La més famosa de totes, la festa major de Vilafranca, és patrimoni d’interès cultural.

Introducció / Introduction

La costa del Penedès, fora de temporada, té un atractiu especial. Platja de Calafell i pujada al castell de Calafell. The Penedès coast, out of season, has a particular appeal. Calafell beach and path up to the castle of Calafell.

Però la vida cultural del Penedès va molt més enllà de festes i castellers, i sorprèn a visitants i habituals. Ja al segle passat, intel·lectuals i artistes s’establien aquí per gaudir de la llum i la quietud prop d’una gran ciutat. Alguns han deixat empremta: el museu de l’escultor Apel·les Fenosa al Vendrell i la Vila Museu del violoncel·lista universal Pau Casals a la platja de Sant Salvador, per exemple. A ells s’uneixen actualment artistes contemporanis i actors o gent del cinema i la televisió, que es decideixen a viure aquí, tranquils i a prop del soroll mundà.

El llac de Can Codorniu, envoltat de vinyes. Can Codorniu lake, surrounded by vineyards.

Introducci贸 / Introduction

La plaça de la Vila de Vilafranca, escenari fonamental dels castellers. Aquí es viuen les jornades més importants de la temporada castellera, que dura des de l’abril fins al novembre. The Plaça de la Vila in Vilafranca, a prime setting for 'castellers'. This is the site of the most important events in the 'casteller' calendar, which runs from April to November. Tots els pobles tenen les seves festes majors, que són molt populars. All towns have their own 'fiesta mayor', which are very popular.

Introducció / Introduction

El Penedès és polifacètic. També és confús, i no està mancat de complexitats. El seu territori pertany, per exemple, a dues províncies diferents: l’Alt Penedès és província de Barcelona; el Baix Penedès pertany a Tarragona. Per incongruència administrativa, el Penedès té, d’aquesta manera, diferents prefixos telefònics. La regió té, a més, formes molt diverses segons qui la defineixi. D’una paret de l'Institut d’Estudis Penedesencs, al centre de Vilafranca, penja com una declaració d’intencions un mapa del Penedès històric que ultrapassa, sense cap remordiment, tots els límits actuals. El seu president, l’historiador Ramon Arnabat, explica l’origen del nom de la regió, sobre el qual hi ha també versions diverses. Ell afirma que el nom no fa referència a la paraula penitents, de tan perillosa com era la regió durant l’Edat Mitjana, sinó al fet que hi ha molts cims, ‘pinna’ en llatí, i a cadascun d’ells un castell.

El radi d’acció d’aquest llibre es manté, més o menys, dins del Gran Penedès i les seves tres comarques: Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, amb límits naturals bastant clars. El Garraf, massís amb vistes al mar, i la muntanya de Montserrat, pel costat nord, impedeixen que entrin corrents d’aire del mar o fred del nord, i creen una protecció i un microclima suau, perfectes per al cultiu de la vinya. Perquè de la mateixa manera com hi ha més d’un Penedès a efectes administratius, també hi ha un Penedès apte per a cada ocasió. L’alt i baix Penedès, en els seus límits oficials. El Penedès històric, els confins del qual van encara

més enllà i es corresponen amb els d’aquella Marca Hispànica on els valents colons defensaven l’imperi de Carlemany contra l’invasor musulmà. El més atractiu és el Penedès sentimental, que l’abasta sencer: sense límits clars, és el que es refereix a la bona vida de la regió, a la naturalesa i les vinyes, a la història vitivinícola i la seva innovació capdavantera, a la gastronomia que acompanya aquests vins que han portat el nom del Penedès per tot el món. Aquest llibre vol mostrar els aspectes més estimulants d’aquest Penedès sentimental, el de la bona vida.

Introducció / Introduction

Vista de tot el Baix Penedès des de la carretera al Montmell. View of the whole of the Baix Penedès from the road to Montmell.

Introduction The Penedès may be small but it's full of surprises. It's a varied region although principally known for its wines and cavas. They say it's in the "rovell de l'ou" (literally in the "egg yolk", the centre of everything) thanks to its strategic location in the "golden triangle" that brings together three key elements: the sea, the countryside and proximity to a large city like Barcelona. The fame of the Penedès is worldwide: its wines and cavas enhance the meals of kings, of all the families on the Iberian Peninsula and all continents. The Christmas advertisements made by its large wineries form part of Spain's collective consciousness.

Institutions working in tourism and promoting the region its winegrowing character because vineyards, wines and cavas underpin a large part of its economy. The figures provided by the Penedès designation of origin or DO are astonishing: the region has almost 6,000 winegrowers, close to 300 wineries and around 150 firms specialising in ageing and exporting wine. This results in an annual production of between one and a half and two million hectolitres of wine. The Penedès is a unique region in the world with three designations of origin: DO Penedès, DO Cava and, the most recent, DO Catalunya.

Its cavas and wines are renowned but not much is known about the region itself, its culture or people. The Penedès, a delight for the senses brings together photographs and descriptions of its stories and history, its personalities and people, traditions and recipes that shape its identity. In other words, this is a book about a wine and cava region that doesn't limit itself to talking about wines and cavas. Winegrowing is fundamental for the Penedès region and the driving force behind its economy. But many other aspects shape its character just as much as its vines. History. Nature. Gastronomy. People. Anecdotes. Its variety of leisure and sports activities. Rural tourism and luxury tourism, which are growing slowly but surely. Festivals, human castles and markets. This book explores some of these facets, recalling stories from both the past and present of the Penedès, as well as obviously tackling the vast world of wine and cava.

It's particularly thanks to the wine and cava industry that the Penedès also has cutting edge firms that prioritise research and development: wineries and other firms in the industry are constantly demonstrating their innovative capacity, necessary to survive and grow. Thanks to these, the Penedès is a very wealthy region. But it's far from ostentatious. This makes for an attractive mix in which authenticity, age-old traditions and the utmost modernity all play their part.

The Penedès is currently reassessing what "them and us" really means. Because, compared with other winegrowing areas in Europe, it tended to suffer from focusing excessively on the local resulting from a warranted appreciation of the region and its potential. But times are changing. New generations and people from outside the region have rediscovered its calm, rural feel and are renovating rural buildings, giving them life and colour. Castles and other historical buildings are being restored for tourism, wineries are smartening themselves up to attract visitors. Fundamental initiatives such as Enoturismo Penedès are enjoying renewed energy. Over the last few years, resources have been mobilised to create museums such as the VINSEUM in Vilafranca del Penedès and the Cava Interpretation Centre in Sant Sadurní d'Anoia, to broaden the region's tourist attractions.

On occasion, the people of the Penedès may seem like a different species. Part of their identity clearly comes from the region's fundamental industry. This can be seen in the details, such as everyone recognising the different grape varieties when they see them on the vine: be it Xarel·lo or Macabeo, Penedès people are unlikely to get it wrong. Here everyone knows how to prepare glasses properly to taste a cava or wine: you have to rinse them out with water, then use detergent (purists won't hear of this), fill with water and rinse out again to make sure there isn't the slightest trace of anything other than pure glass that might mislead the palate. They're individualists in the Penedès, as tends to happen to those living in farming areas. Perhaps this trait has been inherited from the colonists who settled in the "Marca Hispanica" when it used to form the border to the Carolingian Empire. Fighting for what is theirs, and doing so alone. But this doesn't mean they're opposed to getting together with others when the occasion so requires. One example of this are the human castle builders or "castellers" (recently declared of intangible cultural heritage of humanity by UNESCO), as well as the thousands of festivals of all kinds that flourish throughout the year in the Penedès. The most famous of all, the "fiesta mayor" or great festival of Vilafranca, has been declared of cultural heritage.

Introducció / Introduction

But cultural life in the Penedès is much more than just festivals and human castles, surprising visitors and sometimes even the locals. Back in the last century, intellectuals and artists settled here to enjoy the light and peace and quiet while still being close to a large city. Some have left their mark: the museum of the sculptor Apel·les Fenosa in El Vendrell and the Villa Museum of the universal cellist Pau Casals at the beach of Sant Salvador, for example. These have been joined by contemporary artists and actors or people from the world of film and television who have decided to live here, in peace and quiet but not too far from the madding crowd. The Penedès is multi-faceted. It's also confusing and not without complexity. For example, the region belongs to two different provinces: the Alt Penedès lies within the province of Barcelona while the Baix Penedès belongs to Tarragona. Due to an administrative incongruity, the Penedès therefore has different telephone codes. The region is also of a very different shape depending on who's defining it. On a wall at the Institute for Penedès Studies, in the centre of Vilafranca, there hangs a historical map of the Penedès that shamelessly goes beyond all current boundaries, like a declaration of intent. Its Chairman, historian Ramon Arnabat, explains the origin of the region's name, for which there are also differing versions. He claims the name does not refer to the word "pentitentes" or penitents, because of how dangerous the region was in the Middle Ages, but rather the fact that there are a lot of peaks, 'pinna' in Latin, with a castle on each one. The scope of this book, however, remains more or less within the area of the Greater Penedès and its three counties: the Garraf, the upper or Alt Penedès and the lower or Baix Penedès, with quite clear natural boundaries. The Garraf, a range of hills overlooking the sea, and the legendary Montserrat to the north stop the sea breezes and cold north winds from penetrating the region, providing protection and a mild microclimate, perfect for growing grapes. Because, just as there's more than one Penedès in administrative terms, there's also a Penedès for every occasion. The Alt and Baix Penedès, within their official limits. The historical Penedès, whose confines go even further and correspond with those of the Marca Hispanica, whose brave colonists defended the Carolingian Empire against the Muslim invader. But the most attractive is the

Penedès of the senses, which embraces everything. Without any clear boundaries, this Penedès refers to the "good life" that can be enjoyed in the region, to its nature and vineyards, to its winegrowing history and its state of the art innovation; to the gastronomy that accompanies the wines that have taken the name of the Penedès throughout the world. The aim of this book is to reveal the most attractive aspects of this Penedès of the senses, the Penedès of the good life.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols Warlords, saracens and peasants English text at the end of the chapter

01.

El Castellot vist des del poble de Castellví de la Marca. El Castellot seen from the town of Castellví de la Marca.

Senyors de la guerra, sarra誰ns i camperols / Warlords, saracens and peasants

“De la Marca, és Castellví de la Marca”, corregeix Joan Fortuny, rotund, a qui s’oblidi del nom complet del poble, i assenyala les restes del castell que es veuen dalt d’una muntanya propera. El poble, de poc més d’una desena de cases més aviat modestes, compta però amb una església més gran del que semblen necessitar els feligresos locals. “Castellví de la Marca, des de sempre, és un conjunt de petites colònies disseminades per una zona molt àmplia”, explica Joan Fortuny, viticultor jubilat que va néixer aquí fa 77 anys, i afegeix amb cert orgull: “Però això és el nucli, aquí hi ha l’església més important del poble”. La denominació de la Marca és part fonamental de la identitat de Castellví, es podria dir que fins i tot del Penedès: Carlemany, primer emperador paneuropeu, va crear al voltant de l’any 800 la Marca Hispànica, concebuda com a zona de frontera entre l’imperi cristià i els sarraïns, que des de l’any 711 ocupaven la península Ibèrica. Amb la Marca del Penedès, es va crear un skyline de castells i torres als cims més alts, que, si més no parcialment, es conserva avui en dia. El Penedès era zona de guerra i el castell de Castellví, una de les fortaleses que protegien la frontera per encàrrec dels comtes de Barcelona, que, al seu torn, rendien comptes davant l’emperador.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

“El nostre Castellot —així anomenen el castell— es veu des del mar”, comenta Joan Fortuny: “Ens ho expliquen els pescadors que es guien pels seus llums. És preciós el dia de Reis, quan el castell està il·luminat, la cova que hi ha sota també i des d’allà baixen els reis en una processó de torxes... Ve gent de Vilafranca, de tot arreu, per veure-ho”. Ell no ha deixat mai de conrear les seves vinyes i el seu hort, ni tan sols durant els 22 anys que va treballar en una fàbrica. Igual que el seu pare, igual que tots els seus avantpassats. “A les empreses els va bé, però la vinya, si en tens poca, no dóna per viure”, explica el viticultor, “i jo m’alegro que els meus fills hagin trobat feines fora del camp”. Per a aquest pagès, les seves terres ho són tot: “Ara m’encanta poder regalar als meus fills oli i vi propis. No sé què faria sense això”.

Castellví de la Marca vist des del Castellot. Castellví de la Marca seen from El Castellot. Al fons, Montserrat, que es pot veure des de molts llocs del Penedès. In the background, Montserrat, visible from many places in the Penedès.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Des del Castellot es veu tot el Baix Penedès i part de l’Alt Penedès, amb el mar al fons. From El Castellot you can see the whole of the Baix Penedès and part of the Alt Penedès, with the sea in the background.

Joan Forntuny i els veïns del poble van reunir diners per editar un llibre sobre Castellví de la Marca, escrit per qui durant anys va ser el rector del poble, Joan Carbó i Roig. Una obra modesta, petita, però apassionant. L’índex ho diu tot: Carlemany, l’assassinat del bisbe de Vic, la incursió devastadora d’Almansor, senyors feudals com Mir Geribert…, el llibre arriba fins a la República, la Guerra Civil Espanyola i l’època actual. Explica el rector que, igual que ara per a Joan Fortuny, les terres ho van ser tot per a aquells repobladors medievals que gosaven afrontar l’amenaça sarraïna i establir-se en la marca. Regia el dret d’aprisió, que atorgava les terres a qui les treballava. Els papers conferien també la llibertat al pagès. El bisbe era qui havia de signar els documents perquè tinguessin validesa, però només viatjava a un territori si de passada podia inaugurar una església nova i quedar-se amb les terres que cregués oportú. “No només la religiositat de la població és la causa que al Penedès hi hagi tantes esglésies”, escriu el rector amb un gest de complicitat.

El paisatge que envolta Castellví de la Marca és bucòlic, idíl·lic, preciós: turons amables, però irregulars, alguns d’ells coberts de vinyes; d’altres, de boscos frondosos. Un rierol i, de tant en tant, un nucli d’habitatges o una impressionant masia fortalesa amb capella pròpia sorprenen el visitant. Els repobladors del Penedès, que durant segles havia estat poc poblat, oblidat, van ser aquests camperols pobres empesos pel somni d’unes terres pròpies i la carta de llibertat. Després van arribar els senyors feudals que havien d’imposar la marca per frenar els sarraïns. Van ser veritables senyors de la guerra, àvids de propietats, que no només van construir els seus castells, torres de vigilància i fortaleses, sinó que van imposar un sistema feudal a cop de garrot. No costa gaire imaginar-se les batalles sagnants que lliuraven aquí cristians i sarraïns, tot aprofitant les irregularitats del terreny per ocultar o preparar la següent incursió, i les lluites dels senyors feudals per doblegar els camperols.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Dues imatges de la capella romànica d’Olèrdola, envoltada a la foto de l’esquerra d’impressionants tombes excavades a la roca. El castell d’Olèrdola està constituït per restes de diverses èpoques, un museu i un conjunt a l’aire lliure on el visitant pot imaginar la vida quotidiana dels seus habitants a l’edat mitjana. Two images of the Romanesque chapel at Olèrdola, in the photo on the left, surrounded by imposing graves excavated out of the rock. The castle of Olèrdola is made up of remains from different eras, a museum and an open air site where visitors can visualise the everyday life of its inhabitants in the Middle Ages.

A l’altre costat de la frontera, un califat famós a tot Europa per la seva riquesa i cultura. Al-Andalus tenia un encant molt fort, i per això, la Marca del Penedès es va omplir de gent d’origen dubtós i futur incert disposada a buscar sort a Al-Andalus. Els seus boscos i valls eren un niu de bandits i altra gent de mal viure que amenaçaven els camperols i el veí sarraí. El Penedès es va convertir en un territori apte només per a valents i aventurers. Els sarraïns es defensaven amb incursions regulars on oblidaven el seu tarannà cultivat i avançat, i deixaven darrere seu saquejos i violacions, devastació i desolació. Per la seva banda, els comtes de Barcelona, quan la situació es tornava excessivament perillosa per a la seva gent, organitzaven batudes per detenir els malfactors i vendre’ls com a esclaus en terra andalusí. “A mi no m’hauria agradat viure al Penedès medieval”, assegura Ramon Grau, escriptor i guionista. “Era un lloc violent, tot consistia en guerres, batudes, saquejos... No era precisament una vida còmoda”, explica amb sorna. Ell es va submergir en la història del Penedès per escriure la seva novel·la Reserva verda, que uneix en una trama de thriller la bombolla immobiliària actual amb la història de Mir Geribert, el senyor feudal més important, que es va proclamar príncep d’Olèrdola i va declarar la independència del Penedès.

L’aparició en l’escenari de la marca del senyor feudal Mir Geribert va afegir noms propis, embolics i traïcions a la història d’un territori que ja de per si era d’allò més novel·lesc. Els seus noms d’origen visigot sonen avui dia, si més no, exòtics, com extrets d’algun senyor dels anells, com Ermessenda, l’àvia de Mir, que va començar a adquirir territoris a la marca i va iniciar així el camí que seguiria el seu nét. També per a Mir Geribert, igual que per als altres senyors de la guerra, l’important van ser les terres, la propietat. Mir Geribert va llançar una lluita aferrissada pel poder que va culminar quan el 1039 es va proclamar príncep d’Olèrdola. Va començar la seva gran batalla per aconseguir la independència del Penedès dels comtes de Barcelona, amb qui, d’altra banda, estava emparentat. La seva lluita va durar uns anys i, al final, va perdre la batalla i també la vida a Tortosa a mans dels àrabs, amb els quals anava a signar un acord. La història de Mir Geribert segueix fascinant. Un heroi local que ha deixat empremta en molts llocs. Per exemple a Sant Martí Sarroca, amb un castell restaurat que, juntament amb una gran església romànica, forma un conjunt monumental que atreu cada vegada més turistes. Al castell no costa imaginar escenes de prínceps i princeses, d’esclaus i mercaders, de senyors feudals sense escrúpols, dames ambicioses i cavallers aguerrits. Alguna d’aquestes històries es recreen en un vídeo exposat al museu instal·lat on antigament hi havia la cuina del castell. Construït sobre un penya-segat, a una cota molt més elevada que el propi poble, el conjunt impressiona. “El castell estava en ruïnes fins que un alcalde de la dècada de 1960 va obligar tots els habitants del poble a dedicar dos dies de cada any a reconstruir-lo”, explica Ramon Grau, que viu i treballa a Sant Martí Sarroca. En la seva novel·la, recorre aquest i alguns altres dels castells més importants del Penedès.

El castell de Sant Martí Sarroca. En el seu interior hi ha un museu. The castle of Sant Martí Sarroca. Inside is a museum.

Senyors de la guerra, sarra誰ns i camperols / Warlords, saracens and peasants

A l’edat mitjana, en els castells del Penedès s’hi ficava tot: les cases de la gent, els estables, els mercats... i tot passava intramurs. Eren temps bèl·lics, els pobladors vivien en zona de guerra i el castell els protegia. El que queda del castell d’Olèrdola permet imaginar com era la vida dins de les muralles. Des d’allà, com des de Sant Martí Sarroca o qualsevol dels castells de l’àrea, es veien grans extensions del Penedès i es podia observar qualsevol senyal d’un nou atac sarraí. Els pagesos sempre estaven preparats per a la batalla. El castell era la llar de tots fins al moment en què es va fer insostenible viure atapeïts en aquest espai reduït on fins i tot se celebraven els funerals. A Olèrdola, que pel seu emplaçament estratègic va servir ja als romans, el visitant es commou amb les tombes esculpides en pedra, grans i petites, que envolten la petita ermita romànica.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

El Castell de Sant Martí Sarroca. The castle Sant Martí Sarroca. L’església de Sant Valentí de les Cabanyes amb les seves pintures romàniques. The church of Sant Valentí in Les Cabanyes, with its Romanesque paintings.

“Abans la vida es desenvolupava aquí dalt, la meva mare encara recorda quan anava a l’escola al costat del castell. Després, per comoditat, ho van traslladar tot al poble”, explica Grau. “La gent del Penedès no hem donat mai gaire importància a aquests monuments. Quan els turistes arriben aquí i admiren aquestes pedres centenàries…, és clar que no els explico la quantitat de pedres de les ruïnes del castell que, de nens, llançàvem al penya-segat a veure qui arribava més lluny”, diu amb un somriure.

Les restes del castell del Montmell, del segle X, un dels més importants de la Marca Hispànica, en els límits de l’Imperi Carolingi. Remains of the 10th century Montmell castle, one of the most important in the 'Marca Hispanica', on the borders of the Carolingian Empire.

Senyors de la guerra, sarra誰ns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Un carrer en el centre històric de Vilafranca del Penedès. A street in the historical centre of Vilafranca of the Penedès. Rosetó del convent de Sant Francesc, a Vilafranca. Rose window at the convent of Sant Francesc, in Vilafranca.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Quan el territori va estar més assegurat i els sarraïns es retiraven, els comtes de Barcelona van decidir establir ciutats com si fossin franquícies per marcar l’avanç cristià. Vilafranca, la capital de l’Alt Penedès, va néixer a mitjan segle XII com a ciutat lliure d’impostos. En compensació d’abandonar la seguretat dels castells, els habitants de les ciutats noves no pagaven impostos. Vilafranca va créixer en una important cruïlla a mig camí entre Tarragona i Barcelona, per on passava també la ruta cap a Aragó, el lloc idoni per establir un mercat. Casa Macià era un conjunt palatí que va pertànyer a qui va ser el gran senyor de la ciutat, Bernat Pellicer. Del seu magnífic palau, avui en queden alguns edificis. Un d’ells és l’actual ajuntament, que quan va ser restaurat al segle XX es va reconstruir amb una façana modernista; és el que es portava a l’època. No obstant això, la façana lateral conserva el seu origen medieval. El símbol de la ciutat, les muralles amb una porta oberta, es manté. Com passa en tot el Penedès, la història es fon amb el present.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Exterior de la basílica de Santa Maria de Vilafranca. Outside of the Santa Maria basilica in Vilafranca. A l’interior de la cripta de la basílica hi ha dues escultures que el bisbe Torras i Bages va encarregar a l’escultor Josep Llimona. Inside the church crypt there are two sculptures commissioned by Bishop Torras i Bages to the sculptor Josep Llimona. Representació de la mort del rei Pere II el Gran, que va morir al Palau Reial. Representation of the death of King Pere II el Gran, when he died at the Royal Palace.

“El que em fascina de totes les ciutats d’origen medieval és el que no és material: les olors, els mercats, els colors, el bullici de la gent que transitava per aquí”, diu Josep Anton Pérez Arriaga, un historiador de Vilafranca que crea rutes per mostrar la història de la seva ciutat i altres llocs interessants. Ensenya amb orgull la basílica de Santa María, que va ser la primera església parroquial de Catalunya, construïda entre els anys 1285 i 1484. “El que més m’agrada de la basílica és la seva imperfecció”, comenta amb afecte. “Se’n desconeix l’arquitecte, però era una de les primeres esglésies gòtiques que es van fer a l’àrea i queda clar que encara no dominaven aquesta tècnica”, afirma. Així, “l’absis està desviat cap a la dreta”, assenyala abans d’obrir les reixes que condueixen a la cripta. Una olor a codi Da Vinci rep el visitant a la cripta, on es troben dues escultures que el bisbe Torras i Bages, original de les Cabanyes, va encarregar a l’escultor Josep Llimona a principis del segle XX. Les escultures es van salvar de miracle dels excessos de la Guerra Civil Espanyola, quan un incendi va devastar el 1936 tot l’interior de l’església. Durant els convulsos anys de la guerra civil, explica Josep Anton Pérez, el temple va servir de taller mecànic abans de tornar a la seva funció original i, posteriorment, ascendir a la categoria de basílica per decisió del papa Benet XV.

Exterior de l’església de Castellet i la Gornal. Outside of the church at Castellet i la Gornal. A la pàgina següent, el poble de Castellet, de cara al pantà de Foix, un dels conjunts medievals més ben conservats de la regió. On the next page, the town of Castellet, overlooking the Foix reservoir, one of the best conserved medieval monuments in the region.

Senyors de la guerra, sarra誰ns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Vista del Parc Natural del Foix amb Castellet i la Gornal. View of the Foix Nature Park with Castellet i la Gornal.

Vilafranca va iniciar la seva arrencada econòmica al segle XIII gràcies a un mercat molt popular que atreia gent de tota la regió i es va posar de moda. Els seus ciutadans no van trigar a incrementar la seva riquesa gràcies a l’exempció d’impostos. Estaven orgullosos de la vila i de la seva església que, amb les seves dimensions, demostrava el poder que tenien. Tan rica era la ciutat que es va haver de protegir: al segle XIV es va construir una muralla de la qual amb prou feines queda rastre, excepte pels carreus que segueixen conformant la paret mestra en alguns edificis antics de la ciutat.

Josep Anton Pérez recorre en la seva ruta alguns altres dels pocs vestigis medievals que queden a Vilafranca, com l’hospital de Sant Pere, construït fora de les muralles de la ciutat medieval per una de les famílies més importants de l’època. Els Espuny van decorar l’exterior de l’edifici amb el seu escut, en el qual s’aprecien quatre punys tancats. A l’hospital acollien no només malalts, sinó també viatgers que haguessin arribat després de l’hora de tancament de les portes de la muralla. Avui l’edifici conserva el seu esperit original, encara que sense l’encant de la noblesa medieval, i compta amb una escola i un hospital de dia, a més d’atendre drogodependents de la zona del Penedès i el Garraf.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

A la pàgina anterior, l’exterior de l’església de Sant Sebastià dels Gorgs. On the previous page, the outside of the church at Sant Sebastià dels Gorgs. A la foto superior, el claustre de Sant Sebastià dels Gorgs. op photo: the cloister of Sant Sebastià dels Gorgs. Sant Sebastià dels Gorgs, detall del capitell. És l’únic del conjunt fet de marbre. Es creu que el van portar els nous propietaris quan es van mudar a aquestes terres. Sant Sebastià dels Gorgs, detail from the capital. The only marble piece in the building. It is thought that the new owners brought it with them when they moved to the region.

Josep Anton Pérez entra al convent de Sant Francesc, construït al costat de l’hospital i segurament la seva peça medieval preferida. L’església, molt austera, té un claustre meravellós una mica maltractat per diverses reformes que ha viscut al llarg de la seva història, però que des de fa poc és d’ús públic. En els segles XIV i XV, la noblesa admirava els franciscans, potser perquè defensaven seguir una vida austera, sense luxes, just el contrari del que ells representaven. Explica l’historiador que els nobles locals canviaven les seves riqueses per un espai a l’església dels franciscans, per trobar allà i al claustre la seva pau espiritual. Els agradava passar la vida eterna en sarcòfags, dels quals encara en queden algunes mostres esplèndides a l’interior de l’església. L’escultura del senyor feudal amb la seva vestimenta de cavaller medieval decora el sarcòfag, als seus peus sempre un gos com a mostra de la seva fidelitat al rei. Eren els anomenats homes de paratge, a qui el rei havia concedit terres i títols en pagament d’haver-lo acompanyat en les seves batalles de reconquesta. Tornant intramurs, just davant de la basílica, el Palau Reial és un altre dels símbols que han sobreviscut i mostren l’esplendor medieval de la ciutat. El fet més rellevant ocorregut al palau, i que recullen els llibres d’història, va ser més aviat casual: al Palau Reial va morir Pere II el Gran l’11 de novembre del 1285. Passava per allà quan de sobte es va trobar malament, es va allotjar al seu palau i va morir. Avui dia, l’antic Palau Reial acull en el seu interior reformat un símbol del tresor actual i de sempre del Penedès: el museu del vi, el VINSEUM. Poder reial d’abans, poder real d’avui. Però això ja és la història del següent capítol.

El VINSEUM, museu de les cultures del vi de Catalunya. VINSEUM, the museum of wine cultures of Catalonia.

Senyors de la guerra, sarra誰ns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Warlords, saracens and peasants "De la Marca, it's Castellví de la Marca", as Joan Fortuny categorically corrects anyone who forgets the town's full name, pointing to the remains of the castle at the top of a nearby hill. The town, with just over a dozen rather modest houses, nevertheless has a church that's larger than appears necessary for the local parishioners. "Castellví de la Marca has always been a collection of small colonies spread over a very broad area" explains Joan Fortuny, a retired winegrower who was born here 77 years ago, adding with some pride "but this is the heart; here's the town's most important church". The "de la Marca" part of its name is fundamental to the identity of Castellví and we might also say of the Penedès as well. Around the year 800, Charlemagne, the first pan-European emperor, created the 'Marca Hispanica' or Hispanic March, conceived as the border country between the Christian empire and the Saracens, who had occupied the Iberian Peninsula since 711. With this Marca, a skyline of castles and towers was created on the highest hills in the Penedès which can at least partly be seen today. The Penedès was a war zone and the castle of Castellví was one of the fortresses protecting the frontier for the counts of Barcelona who, in turn, were accountable to the Emperor. "Our Castellot" (that's what they call the castle) "can be seen from the sea" says Joan Fortuny. "The fishermen say they navigate by its lights. It's beautiful on the Epiphany, when the castle's all lit up and the cave below it and, from there, the Three Kings come down in a torch-lit procession... People come from Vilafranca, from all over to see it". He never stopped looking after his vines and vegetable garden, not even during the 22 years he worked in a factory. Like his father before him and like all his ancestors. "Companies do well but you can't live off vines if you don't have many" explains the winegrower "and I'm glad my children have found work outside winegrowing". For this country man, his land means everything. "Now I love being able to give my children my own oil and wine. I don't know what I'd do without it". Together with others from the town, Joan Fortuny invested his own money to publish a book about Castellví de la Marca, written by the man who had been the parish priest for years, Joan Carbó i Roig. A

modest work, small but riveting. The index says it all: Charlemagne, the assassination of the Bishop of Vic, the devastating raid by Almanzor, feudal lords such as Mir Geribert... the book covers up to the Republic, the Civil War and the current era. The priest explains that, just as it is today for Joan Fortuny, the land meant everything to those medieval people repopulating the region, who dared to take on the Saracen menace and settle in the March. The law of the day was the right to 'aprisió', which meant that land was given to those who worked it. Documents would also give peasants their freedom. The bishop had to sign the documents for them to be valid but he only travelled to a region if, in passing, he could also inaugurate a new church and take any land he deemed appropriate. "It's not just because of the religiousness of the people that the Penedès has so many churches" writes the parish priest, with a knowing wink. The countryside around Castellví de la Marca is rural, idyllic and beautiful: amiable but quite rugged hills; some covered in vines, others with leafy forests. A brook and, from time to time, a huddle of houses or an impressive fortified farmhouse with its own chapel surprise the visitor. Those who resettled in the Penedès, which had been more or less abandoned, forgotten for centuries, were poor country folk driven by their dream of owning their own land and their charter of freedom. Then the feudal lords arrived whose job was to enforce the March and put a stop to the Saracens. They were true war lords, greedy for property, who not only built their own castles, watchtowers and forts but also mercilessly imposed a feudal system. It's not hard to imagine the bloody battles fought here between Christians and Saracens, taking advantage of the rugged terrain to hide or prepare the next assault, and the struggles of the feudal lords to crush the peasants. On the other side of the border was a Caliphate famous throughout Europe for his wealth and culture. Al-Andalus had its charms and, because of this, the Penedès March filled up with people of dubious origin and uncertain future, ready to find fame and fortune in Al-Andalus. Its forests and valleys were home to bandits and other miscreants who threatened the peasants and their neighbouring Saracens. The Penedès became a region only suited to adventurers and the brave.

Senyors de la guerra, sarraïns i camperols / Warlords, saracens and peasants

The Saracens defended themselves with regular assaults in which they put their cultivated, sophisticated nature to one side, leaving rape and plunder, devastation and desolation behind them. For their part, the counts of Barcelona, when the situation became too dangerous for their own people, organised raids to arrest the troublemakers and sell them as slaves in the land of Al-Andalus. "I wouldn't have liked to have lived in the medieval Penedès" says Ramon Grau, author and screenwriter. "It was a violent place where everything revolved around wars, raids, plunder… It wasn't exactly what you'd call a comfortable life", he says dryly. Grau immersed himself in the history of the Penedès to write his novel, "Reserva Verde", bringing together, in a thriller, the present day's property bubble with the story of Mir Geribert, the most important feudal lord who was proclaimed Prince of Olèrdola and declared independence for the Penedès region. The appearance on the March's scene of the feudal lord Mir Geribert added characters, intrigue and treason to the story of a land that was already larger than life. Today, their names of Visigoth origin sound at the very least exotic, as if taken from the Lord of the Rings, like Ermessenda, Mir's grandmother, who started to acquire land in the March and thereby established the path that would be followed by her grandson. As for all the warlords, the most important thing for Mir Geribert was land, property. He embarked on a fierce power struggle that culminated in 1039 when he was proclaimed Prince of Olèrdola. He then started his huge battle to secure independence for the Penedès from the counts of Barcelona, to whom, on the other hand, he was related. This fight, which lasted several years, he ultimately lost, along with his life, in Tortosa at the hands of the Arabs, with whom he was going to sign an agreement. The story of Mir Geribert still fascinates today. A local hero who has left his mark on several places. For example, at Sant Martí Sarroca with its restored castle that, together with a large Romanesque church, has become an increasingly popular tourist attraction. At the castle it's not hard to imagine scenes of princes and princesses, slaves and merchants, unscrupulous feudal lords, ambitious ladies and war-hardened knights. Some of these stories are recreated in a video shown at the

museum, installed in what used to be the castle's kitchens. Built under a cliff, much higher up than the town per se, this historical site is impressive. "The castle was a ruin until, in the 1960s, a mayor of the town forced all the inhabitants to devote two days a year to rebuilding it" says Ramon Grau, who lives and works in Sant Martí Sarroca. In his novel, he describes both this and other important castles in the Penedès. In the Middle Ages, the castles of the Penedès would house everything: people's homes, stables, markets... and everything happened between their walls. These were violent times, the settlers lived in a battle zone and the castle protected them. What remains of Olèrdola castle gives us an idea of what life was like between such walls. From there, as in Sant Martí Sarroca or any other castle in the area, you could see large swathes of the Penedès region and the slightest sign of another attack by the Saracens. The peasants were always ready for battle. The castle was home for everyone until it became unsustainable for so many people to live in such a small space, where even the funerals had to take place. In Olèrdola, which was used as early as Roman times thanks to its strategic location, visitors are often moved by the graves carved out of stone, both large and small, that surround the small Romanesque hermitage. "Before, life was lived up here; my mother still remembers that she used to go to school next to the castle. Then, for convenience, they moved everything down into the town" explains Grau. "Those of us from the Penedès have never really appreciated these monuments. When tourists come here and admired these ancient stones..., of course I don't tell them about the number of stones from the ruins of the castle that, as children, we used to launch over the cliff to see who could throw the furthest" he says irreverently. Once the region became safer and the Saracens were beating a hasty retreat, the counts of Barcelona decided to set up towns, as franchises, to mark the Christian advance. Vilafranca, the capital of the Alt Penedès, was born in the mid-12th century as a duty free town. In compensation for leaving the safety of the castles, the inhabitants of new towns

were exempt from paying taxes. Vilafranca grew on an important crossroads halfway along the route between Tarragona and Barcelona, also crossed by the route to Aragon, the ideal place to set up a market. Casa Macià was a palace complex that belonged to the town's great lord, Bernat Pellicer. Today only a few buildings remain of his magnificent mansion. One of them is the current council building which, when it was restored in the 20th century, was rebuilt with a modernist or art nouveau facade, as was the custom at that time. However, the building's medieval origins can still be seen on its side facade. The town's symbol, walls with an open door, is still the same. As often happens throughout the Penedès, history merges with the present day. "What fascinates me about all towns of medieval origin is something intangible: the smells, the markets, the colours and noise of the people passing through here" says Josep Anton Pérez Arriaga, a historian born in Vilafranca who creates routes to reveal the history of his town and other interesting places. He proudly presents the basilica of Santa Maria, which was the first parish church in Catalonia, built between 1285 and 1484. "What I like best about the basilica is its imperfection" he says lovingly. "We don't know who the architect was but it was one of the first gothic churches to be built in the area and it's obvious they still hadn't quite mastered the technique". "The apse veers off to the right" he points out, before opening the gate that leads to the crypt. Here visitors are greeted by a Da Vinci Code smell, and there are two sculptures which Bishop Torras i Bages, originally from Les Cabanyes, commissioned from the sculptor Josep Llimona early in the 20th century. These sculptures were miraculously saved from the ravages of the Spanish Civil War, when a fire completed gutted the church in 1936. According to Josep Anton Pérez, during the tumultuous years of the Civil War the church was used as a workshop before returning to its original function and, afterwards, it was promoted to the category of basilica by Pope Benedict XV. Vilafranca enjoyed an economic boom in the 13th century thanks to a very popular market that attracted people from all over the region and

became fashionable. Its citizens didn't take long to amass wealth as they didn't have to pay any taxes. They were proud of the town and of their church, whose size demonstrated just how powerful they were. The town was so rich it had to be protected: in the 14th century a town wall was built which has now almost entirely disappeared except for the ashlars that still comprise the load-bearing walls of some of the town's old buildings. Along his route, Josep Anton Pérez also points out some of the other few traces of the Middle Ages that still survive in Vilafranca, such as the Sant Pere hospital, built outside the medieval town walls by one of the most important families of the time. The Espuny family decorated the outside of the building with their coat of arms, which contains four closed fists. The hospital took in not only the sick but also travellers arriving after the gates in the town walls had been shut. The building still conserves its original spirit today, albeit without the charm of medieval nobility, and has a school and a day hospital, as well as attending to drug addicts from the area of the Penedès and Garraf. Josep Anton Pérez enters the convent of Sant Francesc or Francis, built next to the hospital and surely his favourite piece of medieval architecture. This very austere church has a marvellous cloister, quite badly treated by the different reforms it has suffered over the years but which, until recently, was still being used by the public. In the 14th and 15th centuries, the nobility admired the Franciscans, perhaps because they were devoted to an austere life, without luxuries; precisely the opposite to what the nobles represented. The historian explains that the local nobility exchanged their wealth for a space in the Franciscan's church, to find spiritual peace there and in the cloister. They wanted to spend eternity in their sarcophagi, of which there are still some splendid examples inside the church. The sculpture of a feudal lord dressed as a medieval knight decorates one sarcophagus, a dog at his feet as a symbol of his loyalty to the king. These were the so-called "homes de paratge" or men of lineage, to whom the king had given land and titles in return for accompanying him in his battles to "reconquer" Spain from the Moors.

Senyors de la guerra, sarraĂŻns i camperols / Warlords, saracens and peasants

Back within the town walls, right in front of the basilica, the Royal Palace is another of the symbols that have survived and reveal the town's medieval splendour. The most important event to take place at the palace, as told by the history books, happened more by chance than design: Pere II el Gran (the Great) died at the Royal Palace on the 11th of November 1285. He was passing through the town when he suddenly felt unwell, stayed at the palace and died. Today, in its reformed interior, the old Royal Palace still contains a symbol of the ancient and modern treasure of the PenedĂ¨s: the wine museum, VINSEUM. Real power of the past and real power of today. But that's the story of our next chapter.

Entre ra誰m, entre copes Among grapes, among wine English text at the end of the chapter

02.

Poda de les vinyes, a la tardor. Pruning the vines in autumn.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

Sense elles, el paisatge del Penedès no seria el que és. Com nans de vegades díscols i malhumorats, de vegades amables i sol·lícits, sempre imposen el seu caràcter: les vinyes, el símbol més emblemàtic del paisatge i l’indubtable motor econòmic del Penedès. Quan, des del tren o la carretera, s’albiren els camps sembrats de ceps, cada arbust ben diferent però tots ells ordenats disciplinadament com un exèrcit, sabem que som al Penedès. Vi o cava, això rai. El que confereix la personalitat al Penedès són aquests camps amb les fileres de ceps recargolats i màgics, que ocupen cada tros de terra imaginable. La cura de la vinya s’adapta a les noves investigacions, però manté la seva essència i segueix marcant el temps en el calendari local. A l’hivern, toca la poda. A la primavera, el cep plora i apareixen els brots i el raïm. A l’agost, comença la verema. A la primavera i estiu, les vinyes es cobreixen d’aquell verd característic que converteix el Penedès en un territori atractiu i sensual que es deixa estimar amb facilitat. Passada la verema, queda al descobert el caràcter tossut i inflexible dels ceps. Es podria dir que tenen els penedesencs a les seves mans, com si sabessin fins a quin punt depèn d’ells l’economia local. Els propietaris de vinyes i cellers, i la indústria subministradora de tot el necessari per a la producció i distribució de vins, conformen la base sobre la qual s’assenta l’economia de la comarca, encara que hi hagi incursions cada vegada més importants en altres sectors. La iconografia, les històries, tot té a veure amb la vinya, des de sempre. La senyalització actual a les carreteres ho corrobora: és més fàcil trobar segons quin celler que molts pobles petits, gairebé anònims.

Paisatge del Penedès al límit de la comarca de l’Anoia. The Penedès countryside on the border with the county of Anoia.

“El meu pare i el meu avi ja treballaven aquestes terres”, explica en Josep, i passeja la mirada pel camp ondulat de la vinya, en algun lloc del Penedès. “Un dia vaig decidir fer el meu propi vi”, diu. Va posar fil a l’agulla i va dedicar tot el seu esforç i una herència a complir el seu somni: crear el seu propi celler. La seva marca, els seus vins i la seva personalitat abocades en unes ampolles que busquen un lloc al mercat. Com en Josep hi ha molts vitivinicultors al Penedès, que creen gairebé artesanalment caves i vins, secs i dolços, i que intenten fer-se un lloc entre les grans cases productores que copen el gruix de la producció i vendes. En les últimes dècades, desenes de petits cellers han sorgit al Penedès, i han desafiat els gegants del sector que ocupen amplis espais als mercats espanyol i mundial. Sobre els grans productors es poden escriure tractats sencers, la seva trajectòria és un dels pilars de la història contemporània del Penedès. Els cellers petits tenen un volum de negoci menor, però no per això menys importància. Aposten per una producció controlada, per la qualitat i la singularitat, i han contribuït d’aquesta manera a un augment significatiu del prestigi dels vins de la denominació d’origen.

Reunió de joves viticultors per tastar i comentar. Meeting of young winegrowers to taste and comment on wines.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Uns quants petits productors es reuneixen de tant en tant per intercanviar idees i tastar vins. Són reunions d’emprenedors cansats, però sempre il·lusionats. La majoria prové de famílies de camperols, generacions dedicades al conreu de la vinya. Els seus pares figuren entre aquests centenars de petits propietaris del Penedès que viuen la cura dels seus camps com un deure amb la tradició, a més d’una afició adquirida des de la infància. Cultiven les seves vinyes i venen la major part del raïm als grans productors, a excepció de la porció que dediquen a fer el seu propi vi casolà. Com a hereus dels primers pobladors d’aquella Marca Hispànica, alguns d’aquests emprenedors joves reivindiquen ara el seu propi camí. Com Josep Álvarez, el jove protagonista d’El celler, de Noah Gordon, situada al Penedès del segle XIX. La novel· la relata les vicissituds d’un camperol que decideix convertir-se en petit productor.

Després de la maceració es retiren les pellofes de la tina. After maceration, the skins are removed from the vat. La calma al celler després d'una llarga verema. Calm at the cellar after a long harvest.

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

“Per a la generació dels nostres pares i avis, el més còmode era vendre el raïm als grans productors”, coincideixen a explicar la majoria. “Els permetia tenir uns ingressos, una vida, i ni se’ls passava pel cap la idea de muntar el seu propi celler.” Ara, observen amb alegria i una mica de por els progressos dels seus fills. Les noves generacions van començar a viatjar, a comparar-se amb la Borgonya, Mosel·la o Provença, on van veure la gran quantitat de petits productors que hi havia en aquests llocs. Conclusió: “Si en altres regions hi ha productors de tot tipus i dimensions que fan bon vi, per què aquí no?”

En les seves reunions, comparteixen alegries i problemes, tasts i idees innovadores. Els seus pares els van ensenyar a valorar les terres i a tenir cura de les vinyes, i van aconseguir convertir-los en la primera generació de fills de camperols que han passat per la universitat. La suma d’educació i arrels els ha convertit en emprenedors del vi, que s’han establert amb un volum de producció petit, però de gran personalitat. “Fem vins que ens agraden a nosaltres”, afirmen amb orgull mentre destapen ampolles, comparen dissenys i etiquetes, serveixen i tasten, intercanvien crítiques i lloances en un ambient amablement sorneguer.

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

Un pagès empelta un peu de cep. A farmer grafting vine stock. Al començament de la primavera, els ceps ploren, senyal inequívoc que els primers brots estan a punt de sortir. In early spring, the vines begin to ooze sap, a sure sign they're about to produce new shoots.

Tantes ganes hi havia de crear vins propis que es reflecteix en els seus noms: Desig, per l’ànsia de tenir celler propi; Nun, que en la mitologia egípcia és l’origen de tot; Rupestris, que reivindica l’afecció a la terra; Improvisació, com la recerca de la perfecció de Keith Jarrett amb el seu piano; Gaintus, que significa ‘escalada’, ‘superació’... en són només alguns exemples. “Quan vaig obrir la primera ampolla del meu propi celler, vaig viure la millor sensació que he tingut en la vida”, explica emocionat un dels petits productors. Tots coincideixen: “Pateixes molt. Els dubtes, les finances, la burocràcia, i depens del temps igual que els teus avantpassats”. Però no canviarien la seva determinació. Perquè aquesta sensació de crear un vi propi, un cava inimitable, de gaudir i de fer que els altres gaudeixin amb ell, no té preu.

Un denominador comú dels joves productors és el que gairebé es podria anomenar el redescobriment del xarel·lo. “Quan vénen turistes alemanys, el primer que faig és posar-los un xarel·lo”, comenta Florian Porsche, de l’hotel Cal Ruget, “perquè és una introducció perfecta al Penedès”. Com el riesling per als alemanys, o el chardonnay per als francesos, el xarel·lo és la varietat de raïm autòctona característica del Penedès: els vins de la varietat xarel·lo són cremosos, suaus però amb gran personalitat. “El xarel·lo som nosaltres, el sentim molt nostre des de sempre”, expliquen aquests joves productors, que van triar aquest raïm com a predilecte sense un acord previ.

La regió ha constatat des de sempre que la seva situació geogràfica és perfecta per al cultiu de la vinya. Montserrat, imponent, la protegeix dels vents freds del nord. L’entrada suau, pel sud del Garraf, dels aires de la mar crea un clima mediterrani òptim per a la vinya: hiverns temperats; estius calorosos i secs. Un sòl calcari i alhora argilós brinda els nutrients idonis per a tot tipus de vinya. D’altra banda, el Penedès té un territori bastant accidentat, la qual cosa permet tenir vinya en llocs d’altures molt diferents. Al Penedès coexisteixen una gran varietat de raïms que produeixen vins molt diversos.

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

La varietat autòctona xarel·lo aporta la seva personalitat als vins del Penedès. The vineyards are quite a spectacle with the vines are in flower. Durant la floració del raïm, les vinyes són un espectacle. The local variety, Xarel·lo, adds personality to Penedès wines.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Avui dia, més de 25.000 hectàrees del Penedès, el 30 per cent de la superfície agrícola, són vinyes, la majoria explotacions petites i mitjanes. Els ceps blancs tradicionals són macabeu i parellada, a més del xarel·lo. Però el Penedès ha demostrat ser un bon amfitrió de noves varietats com la riesling. També les varietats chardonnay i cabernet sauvignon, per exemple, importades de França, s’han adaptat perfectament a les condicions del sòl i clima del Penedès. Fileres de vinyes emparrades. El raïm està més exposat al sol per a una millor maduració. Rows of trained vines. Grapes are given more exposure to the sun to ripen better. L’hora d’esmorzar durant la verema. Un glop de vi dóna forces per a la resta del dia. Breakfast-time during the harvest. A sip of wine provides energy for the rest of the day.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

Des de fa segles, el sector del vi dedica un gran esforç a la investigació i desenvolupament, i busca sempre millorar la qualitat de les vinyes i del raïm, dels procediments aplicats i, finalment, dels vins resultants. “La investigació és summament important en la indústria actual del vi”, ens comenta un enòleg d’un dels cellers més grans de la regió. “Bàsicament tot és igual que fa segles, però en els detalls es van introduint molts canvis”, explica. I afegeix: “S’investiga fins i tot com cal tallar el roure per millorar la qualitat de les bótes”. Les vinyes s’han de cuidar i mimar tot l’any, perquè el raïm quedi perfecte. Cal tenir en compte la separació entre cep i cep, l’orientació adequada i un llarg nombre de factors. El procés és molt complex i toca múltiples disciplines, des de l’agrària fins a la química. Però al final, tot depèn del clima: pluja, sol, calor, fred, i de processos naturals i químics. El premsat del raïm, la separació de la rapa, les barreges, ampolla o bóta… Els enòlegs, mestres multidisciplinaris, viuen en un procés constant de presa de decisions de les quals dependrà la qualitat del vi, de tones de vi en segons quins cellers.

Paisatge amb vinyes i núvols. Landscape with vines and clouds.

Els cellers presten una atenció creixent al medi ambient. Un dels grans problemes de Josep Álvarez, el protagonista d’El celler de Noah Gordon, era aconseguir ampolles de vidre per poder vendre el seu vi, ja que encara es feien artesanalment i escassejaven. Avui dia, es tracta d’evitar que la producció industrial i massiva es vegi com a tal i espatlli, per exemple, el paisatge. Alguns cellers disposen d’una hectàrea i fan el seu vi. D’altres, els més grans, poden embotellar més de 40 milions d’ampolles cada any, cosa que suposa un enorme esforç logístic. En relació amb això, un factor al qual estan molt atents al Penedès és el canvi climàtic. “Tots ho notem. Ens preocupa perquè pot canviar la personalitat del raïm i les collites s’avancen”, afirmen tant els petits com els grans productors. Davant l’augment progressiu de les temperatures, els propietaris que s’ho poden permetre han començat a conrear vinya en camps situats a major altitud per experimentar i comprovar la reacció del raïm davant d’aquestes noves circumstàncies.

La vinya en plena verema, a l’estiu, i durant la poda, a la tardor. The vines in the midst of the harvest, in summer, and during pruning, in autumn.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Però en el procés d’elaboració del vi, molts passos segueixen sent idèntics a segles enrere. La verema està mecanitzada en moltes vinyes, però encara es conserva aquell esperit de treball esgotador barrejat amb l’alegria de la collita que Noah Gordon descriu molt bé. Milers de persones, colles de treballadors vingudes de molts llocs, recullen el raïm en un ambient de compromís però distès. Els tractors fan cua davant les cooperatives i els cellers per descarregar tones de raïm que seguiran un procés mil·lenari i acabaran embotellades en forma de vi o cava. Una altra tasca a què dediquen creixents esforços productors petits, mitjans i grans és la competència per atreure el turisme enològic, que al final serà el que porti el nom de la regió i de la marca a llars de tot el món. Més de 300.000 persones visiten els cellers del Penedès cada any. Més de la meitat, en alguns cellers fins el 70 per cent, vénen de l’estranger. Els cellers han d’estar preparats per rebre turistes, periodistes i compradors de tot el món. Cal impressionar-los amb els vins i caves, però també amb la presència de l’empresa, cellers i vinyes, amb el màrqueting i l’etiquetatge. Cada celler busca el seu forat i intenta destacar per atreure mirades i ressenyes, i així promocionar els seus vins. Hi ha marques pioneres en producció de vins ecològics, per exemple, o qui encarrega a famosos arquitectes el disseny d’un celler d’avantguarda. La col·laboració d’artistes per crear etiquetes diferents o les fundacions amb presència en sectors de la cultura serveixen també per augmentar la visibilitat de la marca. El Penedès ha demostrat la seva capacitat de competir, d’adaptar-se als temps. Ho fa ara, i ho va fer en segles passats.

Montserrat, imponent, protegeix el Penedès dels vents del nord. Montserrat, imposing, protects the Penedès from the north winds.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

El VINSEUM de Vilafranca, el museu del vi inaugurat en la seva nova seu el 2012, mostra la relació mil·lenària que uneix el vi a la regió. Fins ara, es responsabilitzava els romans d’haver-lo introduït a les terres del Penedès. Però sembla que va arribar fins i tot abans, amb els fenicis: en una excavació a Avinyonet, els arqueòlegs van trobar restes que indiquen que cap al segle VII aC ja s’elaborava vi al Penedès. Segons les dades actuals, es tractaria del primer lloc a Europa occidental amb vinya conreada, Vitis vinifera, l’espècie de la qual es pot obtenir el vi.

El que se sap del cert és que grecs i romans van promoure la producció de vi en les seves colònies. Les àmfores i altres recipients antics exposats al VINSEUM demostren que es va desenvolupar un comerç dinàmic entre les colònies i la metròpoli. A partir del seu desembarcament a Emporiae (actual Empúries) al segle III aC, els romans van estendre el cultiu de la vinya per tota la seva colònia. Van néixer les primeres masies al Penedès, el sistema productiu es va posar en marxa i es van crear vins que aviat s’exportarien amb gran èxit, primer a través de la Via Augusta i després per via marítima, fins a Roma.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Un tractor treballant a les vinyes. Vinyes al capvespre. A tractor working among the vines. Vineyards at nightfall.

La Via Augusta ha deixat vestigis en tot el Penedès, com per exemple el mosaic que es pot veure a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes, típic temple medieval construït sobre l’estructura d’una vil·la romana. El mosaic de finals del segle IV encara es pot apreciar. Tan bons eren els vins que arribaven de colònies com Hispania que l’emperador Domicià va fer arrencar els ceps en nombroses colònies com a mesura de pur proteccionisme dels productors romans. Va esclatar la primera crisi de la vinya al Penedès. En vindrien moltes més, com les invasions bàrbares i l’establiment dels visigots durant el segle V. L’arribada dels musulmans, al segle VIII, va donar el cop de gràcia al conreu de la vinya, que no es va recuperar del tot fins al segle X.

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

A la tardor el Penedès s’omple de colors. The Penedès is full of colour in autumn. Molts cellers ofereixen visites a les seves caves amb una passejada per les vinyes del voltant. Many wineries open up their cellars to visitors, with a stroll among the surrounding vineyards.

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

Després de la reconquesta del territori, les vinyes es van estendre per tot el Penedès i llavors el sector del vi va emergir. Era una època d’esplendor que va coincidir amb el creixement de les ciutats i del comerç de la marina catalana. Es van superar desgràcies diverses a partir del segle XVI: guerres, epidèmies de pesta, una plaga de llagostes procedent d’Àfrica..., per esmentar-ne només algunes. La població va ser delmada, no hi havia prou mà d’obra per a totes les vinyes.

A punt de portar la collita al celler. About to take the harvest to the winery. Durant la verema, els tractors porten el raïm a les cooperatives al vespre. During the harvest, the tractors take grapes to the cooperatives at dusk.

Al segle XVIII va néixer el model de contracte de la rabassa morta, que atorgava les terres al productor durant el cicle de vida dels ceps. El model va establir certa calma, encara que a la llarga tampoc va aconseguir eradicar les revoltes dels petits propietaris i camperols. Els grans propietaris, en vista que els ceps vivien cada vegada més temps, van aconseguir limitar els contractes a 50 anys. Es van crear associacions com la Unió de Rabassaires, predecessores dels actuals sindicats agraris, que es van enfrontar obertament als propietaris. El 1920, la Unió de Rabassaires es va sumar a la històrica consigna de “la terra per a qui la treballa”. Es va iniciar llavors un nou període convuls que semblava que s’havia de solucionar amb la Llei de Contractes de Conreu, del 1934, per la qual 70.000 rabassaires haguessin accedit a la seva propietat prèvia indemnització dels grans propietaris. No va ser així. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola va truncar tots aquests plans.

Poc abans, la vinya havia patit la seva pitjor crisi contemporània, causada per un petit insecte. Va ser a finals del segle XIX, la veritable època daurada del Penedès. Tot resplendia fins que va arribar, amb aquell ritme implacable, una altra crisi, que aquest cop va ser la mare de totes les plagues: la fil·loxera, un paràsit que va arruïnar les vinyes del Penedès com havia fet prèviament a França. Fos com fos, cap crisi, ni tan sols la fil·loxera, va aconseguir acabar amb la tradició. La vinya sempre torna al Penedès. Com tota crisi, aquella també va ser una oportunitat: la fil·loxera va ser la raó que al Penedès es comencés a produir cava. Això ens porta directament a destapar el següent capítol.

Les cabanyes de pedra seca, imatge típica del paisatge del Penedès. Dry stone huts, a typical image of the Penedès countryside.

Gotims madurs penjats per fer vi dolç. Bunches of grapes hung up to make sweet wine.

Entre ra誰m, entre copes / Among grapes, among wine

Among grapes, among wine Without them, the Penedès landscape would not be what it is today. Like dwarves that are sometimes unruly and moody and, at other times, friendly and obliging, they always impose their character: vines, the most emblematic symbol of its countryside and undeniable driving force behind the Penedès economy. As soon as you spot those fields dotted with vines, each bush quite different but all standing to attention in orderly rows, then you know you're in the Penedès. It doesn't really matter whether it's wine or cava; what gives the Penedès its personality are those fields with their lines of misshapen, magical vines that occupy every last imaginable clod of earth. Viticultural techniques alter according to the latest research but still preserve their essence of old and continue to mark the passing of the seasons in the local calendar. Winter is for pruning; in spring, the vines weep and the first buds and grapes appear, while harvesting starts in August. In spring and summer, the vineyards are drenched in that characteristic green that turns the Penedès into a delightful, sensual region you can't help but love but, after harvesting, the stubborn, unyielding nature of the vines becomes apparent. They could be said to hold sway over the Penedès people, knowing just how much the local economy depends on them. The owners of vineyards and wineries, and the businesses that supply everything required to produce and distribute the wines, constitute the very foundations of the county's economy, although there are increasingly extensive incursions into other sectors. The region's iconography, its stories have always been related to the vine. Today's signage on the roads bears witness to this: it's easier to find a specific winery than many small, almost anonymous towns. "My father and my grandfather worked this land" explains Josep, and he passes his eyes over the rolling vineyard, in a village in El Penedès. "One day, I decided to make my own wine". He got to work and dedicated all his efforts and inheritance to achieving his dream: creating his own winery. His brand, his wines and his personality have been poured into these bottles, which are hoping to find their niche in the market.

There are many winegrowers like Josep in the Penedès who, almost by hand, create cavas and wines, both dry and sweet, and attempt to secure a foothold among the large producers who make up the lion's share of production and sales. Over the last few decades, dozens of small wineries have emerged throughout the Penedès, taking on the giants in the sector that occupy such a huge place in the Spanish and world market. We could write volumes about the large producers and their story forms one of the pillars of the contemporary history of the Penedès. Small wineries may have a much more modest turnover but they're no less important for that. They're committed to controlled, high quality, distinctive production and have thereby contributed to the significantly higher prestige being enjoyed by the wines of the Penedès designation of origin or DO. From time to time, a few small producers get together to swap ideas and taste wines. These are gatherings of tired but still enthusiastic entrepreneurs. Most come from farming families, generations devoted to growing grapes. Their parents were among those hundreds of small landowners in the Penedès for whom looking after their fields is both a duty and a tradition, as well as a predilection acquired from the cradle. They cultivate their vines and sell most of the grapes to large wine producers, except for the portion they use to make their own, homemade wine. As descendents of those first settlers of the Hispanic March, some of these young entrepreneurs are now looking to forge their own future. Such as Josep Álvarez, the young man in Noah Gordon's latest novel "The Winemaker", set in the Penedès of the 19th century. It relates the ups and downs of a peasant who decides to become a small wine producer. Most agree that "for our parents' and grandparents' generation, it was easier to sell wine to the large producers". "It gave them an income, a living and it never even occurred to them to set up their own wineries". Now, they're watching the progress being made by their children with joy and a touch of trepidation. These new generations have started to travel, to compare themselves with the like of Burgundy, Mosel or Provence, where they have realised just how many small producers

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

these regions have. Conclusion: "If there are producers of all shapes and sizes that make good wine in other regions, why not here?" In their gatherings they share their joys and struggles, tastings and innovative ideas. Their parents taught them to value the land and look after the vines, turning them into the first generation of children of farmers who have gone to university. The combination of education and traditional roots has made them into wine entrepreneurs who've set up their own businesses to make small volumes but with great personality. "We make wines that we like" they say with pride, while uncorking bottles, comparing designs and labels, serving and tasting, swapping criticisms and praise in an atmosphere of friendly derision. Such a huge desire to create their own wines has been reflected in the names they've chosen: Desig ('Desire'), for the longing to have one's own winery; Nun, which in Egyptian mythology is the origin of everything; Rupestris, reminding us of their roots in the land; Improvisació, like Keith Jarrett's quest for perfection with his piano; Gaintus, which means ‘climb’, ‘overcoming’... are just some examples. "When I opened the first bottle from my own winery, it was the best experience I've ever had in my life" says one of the small producers, with feeling. They all agree: "You go through hell. Doubts, finances, bureaucracy and you depend on the weather, just like your forefathers". But they wouldn't change it for anything. Because that sensation of creating your own wine, a unique cava, of enjoying it and seeing others enjoy it, is priceless. One common denominator of these young producers is what might almost be called the rediscovery of the Xarel·lo grape variety. "When German tourists come, the first thing I do is serve them a Xarel·lo" says Florian Porsche, from the hotel Cal Ruget, "because it's the perfect introduction to the Penedès". Like Riesling for the Germans or Chardonnay for the French, Xarel·lo is the characteristic local grape variety of the Penedès: wines of the Xarel·lo variety are creamy, smooth but with great personality. "We are Xarel·lo, it's always been very dear to us" say these young producers, who all, independently, chose this grape as their favourite.

It's always been obvious that the Penedès is the perfect location for growing grapes. The imposing mountain of Montserrat protects it from the cold north winds while the gentle sea breezes from south of the Garraf hills create an optimum Mediterranean climate for vines: mild winters and hot dry summers. A soil that's made up of both clay and limestone provides the ideal nutrients for all kinds of vines. The Penedès also has a relatively rugged terrain so that vineyards can be located at very different altitudes. Consequently, a wide range of grapes are grown in the Penedès, used to make highly diverse wines. Today, 25,000 hectares of the Penedès, 30% of its agricultural land, are devoted to vineyards, mostly belonging to small and medium-sized farms. The traditional white grape varieties are Macabeo and Parellada, as well as Xarel·lo. But the Penedès has also proved itself to be a good home for new varieties, such as Riesling. Other varieties, such as Chardonnay and Cabernet Sauvignon, for example, imported from France, have also adapted perfectly to the Penedès soil and climate. For centuries, the wine industry has devoted a huge effort to research and development, always striving to improve the quality of both vines and grapes, of the procedures applied and, ultimately, the resulting wines. "Research is of the utmost importance in today's wine industry" says an oenologist from one of the region's largest wineries. "Fundamentally, everything is the same as centuries ago but it's in the details where a lot of changes are being introduced" he explains. And then adds that "there's even research into how the oak should be cut to get the best quality barrels". The vines have to be looked after and cherished all year round to ensure perfect grapes. The distance between each vine, the right orientation and a large number of other factors all need to be taken into account. This process is highly complex and involves many different disciplines, from agriculture to chemistry. But, ultimately, it all depends on the weather: rain, sun, heat, cold and natural and chemical processes. Pressing the grapes, separating off the stalks and skins, blending, bottling, ageing in the barrel... Oenologists, multidisciplinary masters,

constantly take decisions that will determine the quality of the wine tonnes of wine depending on the winery. Wineries are paying increasing attention to the environment. One of the big problems encountered by Josep Álvarez, in "The Winemaker" by Noah Gordon was to find glass bottles to sell his wine, as these were still made by hand and therefore in short supply. Today attempts are being made to stop mass industrial production from being perceived as such and, for example, from it spoiling the countryside. Some wineries have one hectare and make their own wine. Others, the larger wineries, might produce more than 40 million bottles a year, requiring a huge logistics effort. Understandably, one factor they're keeping a close eye on in the Penedès is climate change. "We're all noticing it. We're concerned because it can change the personality of the grape and harvests come earlier" confirm both small and large producers. Given the gradual rise in temperatures, those owners who can do so have started to grow grapes in fields located at a higher altitude, to experiment with and test the reaction of the grapes to these new conditions. But many steps in the process of making a wine are the same as centuries ago. Harvesting has become mechanised in many vineyards but the spirit is still alive of backbreaking work combined with the joy of harvesting, described so well by Noah Gordon. Thousands of people, teams from many different locations, harvest the grapes in a committed but friendly atmosphere. Tractors line up in front of the cooperatives and wineries to unload the tonnes of grapes that will follow a process laid down thousands of years ago, finally being bottled in the form of wine or cava. Another occupation which a growing number of small, medium and large producers are undertaking is that of attracting wine-related tourism, which is, ultimately, what takes the Penedès name and brand to homes the world over. Over 300,000 people visit Penedès wineries every year and more than half of these, in some wineries up to 70%, come from abroad. Wineries must be ready to receive tourists, journalists and

buyers from all over the world. These visitors need to be impressed by the wines and cavas but also by the presence of the company, wineries and vineyards, by their marketing and labelling. Each winery is searching for its own niche and strives to stand out, to attract attention and reviews and thereby promote their products. There are pioneering brands in the production of organic wines, for example, while some commission famous architects to design cutting edge wineries. The collaboration of artists to create different labels or foundations with a presence in the world of culture also serve to make a brand more visible. The Penedès has shown itself more than capable of competing, adapting to the new times. It is doing so now and did so centuries ago. The VINSEUM in Vilafranca, the wine museum inaugurated in its new premises in 2012, explains the age-old relationship between wine and the region. The Romans were previously thought to have introduced vines to the Penedès region but now it appears that vines arrived even earlier, with the Phoenicians. In an excavation in Avinyonet, archaeologists have found remains indicating that wine was already being made in the Penedès back in the 7th century BC. According to current data, this would be the first location in Western Europe with cultivated vines, Vitis vinifera, the species from which we get wine. What we do know for sure is that the Greeks and Romans encouraged wine production in their colonies. The amphora and other ancient containers on display at the VINSEUM demonstrate the dynamic trade existing between the colonies and the metropolis. From the time they disembarked at Emporiae (present-day Empúries) in the 3rd century BC, the Romans spread the cultivation of vines throughout their colony. The first farmhouses or "macías" were born in the Penedès, the production system was started up and wines were created that would soon be exported with great success, first along the Via Augusta and then by sea, to Rome. The Via Augusta has left its trace throughout the Penedès, such as the mosaic that can be seen in the church of Sant Valentí in Les Cabanyes,

Entre raïm, entre copes / Among grapes, among wine

a typical medieval church built on top of a Roman villa where the mosaic from the end of the 4th century can still be seen. The wines from colonies such as Hispania were so good that Emperor Domitian ruled that the vines in several colonies should be uprooted in an attempt to protect Roman production. So the first vine crisis erupted in the Penedès. Many more would follow, such as Barbarian invasions and settlement by the Visigoths in the 5th century. Then the arrival of the Muslims in the 8th century put a stop to grape cultivation, which didn't recover completely until the 10th century. After the region had been reclaimed by the Christians, vines spread throughout the Penedès and the wine industry took off again. This was a golden age, coinciding with the growth of Catalan cities and sea trade. However, as from the 16th century it was hit by several obstacles: wars, epidemics, a plague of locusts from Africa.... just to mention a few. The population was decimated and there wasn't enough labour to take care of all the vines. As a result, in the 18th century the "rabassa morta" contract was devised, which gave winegrowers rights to the land throughout the whole life of the vines. This model restored some calm although, in the long run, it didn't completely do away with revolts by small landowners and peasants. As vines started to live longer and longer, large landowners managed to limit these contracts to 50 years. Associations were set up, such as the "Unió de Rabassaires", predecessors of today's agricultural unions, which openly opposed the landowners. In 1920, the "Unió de Rabassaires" joined the historical slogan of "the land for those who work it". This marked the start of another tumultuous period, brought to an end by the Crop Contract Act of 1934, via which 70,000 "rabassaires" or winegrowers would have laid their hands on the land by paying compensation to the large landowners. But this never came about: the outbreak of the Spanish Civil War brought an end to such plans. Shortly before all this happened, at the end of the 19th century, the Penedès enjoyed its true golden age when all it touched turned to gold. Until the relentless arrival of the vines' worst crisis of modern times,

caused by a small insect. This was the mother of all plagues: phylloxera, a parasite that devastated the vineyards of the Penedès, just as it had done previously in France. But no crisis, not even phylloxera, could put an end to tradition. Vines always return to the Penedès. As with all crises, this was also an opportunity: phylloxera was the reason why the Penedès started to produce cava. And this leads us directly to uncork the next chapter.

El cava i el modernisme Cava and modernisme English text at the end of the chapter

03.

La rima, on el cava fa la crianรงa. The racks where the cava is aged.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

El cava, amb el seu color daurat i caràcter jovial, és sinònim d’alegria, de glamur, de la bona vida. És inimaginable un aniversari o una revetlla sense vi escumós. O un Cap d’Any sense l’esclat dels taps de les seves ampolles. Amb cava s’avaren els vaixells, s’inauguren exposicions, i amb cava es brinda en tota ocasió especial, en tot moment únic en la vida. Al Penedès, bressol del cava, el seu consum forma part de la vida quotidiana. Sembla un luxe, però aquí és habitual menjar encara que sigui un menú del dia acompanyat d’una copa de cava. Fins i tot el bar més modest serveix cava, tots tenen el seu celler preferit o el cava que elabora algun amic o familiar.

Al Penedès, qualsevol excusa és bona per destapar una ampolla de cava o de vi. In the Penedès, a bottle of cava or wine can be uncorked on any excuse.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Fins no fa gaire, el cava era poc més que la versió produïda al sud del Pirineu de l’aclamat xampany francès. Elaborat amb el mateix mètode champenoise, el cava català va ser ja a principis del segle XX beguda de la noblesa, de l’elit eclesiàstica i empresarial espanyola. Però va donar el seu pas endavant definitiu el 1972, quan la regió francesa de la Xampanya va guanyar una llarga batalla legal i va aconseguir quedar-se amb el nom de xampany com a denominació d’origen. El Penedès ja no va poder etiquetar com a xampany els seus productes i va haver de buscar un nom propi. Es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos —després Consell Regulador del Cava—, que va aprovar la denominació de cava per a l’escumós fet aquí. De fet, era el nom que ja s’utilitzava per al “vi de cava”, ja que així s’anomenen els cellers en què s’emmagatzemen les ampolles per a la segona fermentació.

Així es va iniciar l’era del cava. L’escumós català va començar a promocionar-se de veritat. Un dels grans cellers del Penedès va llançar als anys 70 el primer anunci de televisió que quedaria gravat en la memòria col·lectiva dels espanyols. Els seus protagonistes eren unes models disfressades de bombolla que representaven el cava. Va ser el primer d’una sèrie de mítics anuncis de cava, que s’emetien durant el Nadal en aquella televisió gairebé en blanc i negre, predemocràtica i casposa. L’expectació pública era enorme i, des de llavors, els anuncis nadalencs de cava s’esperen amb tanta curiositat com els regals dels reis mags. Els espots van començar a aprofitar la fama de grans estrelles del show business, com Liza Minelli, Sharon Stone, Antonio Banderas, Pierce Brosnan, Paul Newman o Penélope Cruz. Són anuncis que han fet història, amb valor propi i importància sociològica, publicitat que es va adaptant als temps, igual com ho fa el cava.

El silenci de les caves sota terra és majestuós. El repòs de les ampolles pot durar més de deu anys. The silence of the underground cellars is majestic. The bottles might be laid down for ten years or more.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

El que no ha canviat des de llavors és la inevitable comparació amb l’escumós que es produeix al nord del Pirineu. L’enòleg Ton Mata explica la diferència: “El clima a la Xampanya és continental, aquí és mediterrani. El raïm allà és diferent del que tenim aquí. El cava és el reflex del paisatge, del clima en el qual neix, i d’aquí la diferència amb el xampany”. Hi ha, però, dissimilituds més profundes que radiquen en la filosofia amb la qual s’elabora el cava, i que tractarem més endavant. Segons Ton Mata, que dirigeix els cellers que va posar en marxa el seu avi a Sant Sadurní d’Anoia, “el cava és també un vi, i ha de ser capaç de representar un lloc i les persones d’aquest lloc”.

El cava fa precisament això: representa el Penedès als mercats espanyol i internacional. Perquè des dels seus inicis, ha buscat l’expansió internacional. Ho ha aconseguit, i ara és present en tots els continents. No hi ha botiga especialitzada a Berlín, Chicago o Sydney en la qual no hi hagi alguna ampolla procedent del Penedès. El sector del cava es va plantejar també deixar de limitar el consum a les dates nadalenques, en què es produïen la major part de les seves vendes, i ha aconseguit que la gent brindi amb cava durant la resta de l’any. Gràcies a campanyes i promocions, la imatge del cava ha assumit un caràcter propi. El repte actual és generalitzar la creació de productes de gamma alta. Avui dia, s’elaboren caves populars a bon preu però també productes de prestigi que ja es comparen amb els millors xampanys francesos.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

El món del cava ha servit i serveix d’inspiració per a novel·listes i guionistes de televisió. L'escriptora catalana Gisela Pou va novel·lar en El silenci de les vinyes el drama d'una família del cava. Però el millor exemple és “Nissaga de poder”, gloriosa telenovel·la que va emetre la televisió de Catalunya als anys 90 i que recreava la història d’una gran família del cava. Durant els 476 capítols de “Nissaga” va passar de tot, des de traïcions i enveges en un entorn familiar excèntric fins a assassinats. “Fèiem que passessin coses terribles al Penedès, que es va fer famós”, comenta l’escriptor Ramon Grau, coguionista de la sèrie. “Però la gent em retreia, de broma, que amb tanta corrupció li havíem donat mala fama.” L’escriptor assegura que la regió és un territori perfecte per a trames com la d’aquesta sèrie. “Aquí hi ha famílies que viuen en mansions increïbles i tenen molt de poder; això dóna ales a la imaginació de la gent, i a la nostra també, és clar!”, afirma. La sèrie va ser una de les més populars de TV3. La veritat és que el Penedès està sembrat de mansions meravelloses, masies que semblen castells i cases d’indians que bé podrien ser escenari de més telenovel·les. Són les cases de les famílies del cava, del vi, dins d’elles s’ha escrit part de la història del Penedès. El cava va arribar a Catalunya a finals del segle XIX. El Consell Regulador del Cava posa les dates clares: “El 1872, s’elaboren al municipi de Sant Sadurní d’Anoia les primeres ampolles de cava seguint el mètode tradicional de segona fermentació en ampolla. S’inicia així la seva elaboració i la vila es converteix en la capital del cava”. Hi ha dues versions. Una diu que es va començar a produir a partir de les investigacions fetes a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i que es va presentar un primer cava a l’Exposició Universal de París del 1868. L’altra diu que Josep Raventós i Fatjó, membre d’una de les grans famílies del Penedès, va passar una temporada d’aprenent a la Xampanya i va tornar amb les idees clares: el 1872 va crear un vi escumós basat en el mètode que va conèixer allà. El seu xampany català combinava les varietats de raïm macabeu, xarel·lo i parellada. Dues dècades més tard, l’empresa familiar, Codorniu, ja produïa unes cent mil ampolles de cava a l’any. El 1897, es va consagrar definitivament quan la reina regent Maria Cristina va atorgar als cellers el títol de Proveïdor de la Casa Reial Espanyola.

Ampolles de cava, a punt per al degollament. Cava bottles about to be disgorged.

Però el cava va viure un tràngol perillós quan va arribar la fil·loxera, el paràsit que va canviar la història de la regió. Va començar arruïnant les vinyes a França, cosa que va concedir un fals apogeu momentani a les exportacions catalanes. La vinya a Catalunya en aquell moment anava molt bé, s’havia convertit en el primer cultiu del territori català i havia incrementat les exportacions fins a cotes mai vistes. El port de Vilanova i la Geltrú va créixer, envoltat de magatzems, gràcies als enviaments a Amèrica. Però per desacords polítics i organitzatius que mereixerien un llibre a part, no es va poder evitar el desastre anunciat: la fil·loxera va creuar el Pirineu i a partir del 1888 va contagiar la vinya del Penedès. Un petit insecte que s’introdueix al cep i el dessagna va aconseguir arruïnar famílies senceres.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Medalló modernista a Vilafranca del Penedès. Moderniste medallion in Vilafranca of the Penedès. La Giralda de l’Arboç. La Giralda in Arboç.

L’única solució amb certes garanties d’èxit va ser cruel: es van arrencar totes les vinyes, cremar tots els ceps. En aquesta època, la dita eufòrica de “això és una vinya!” va ser substituïda per una altra de més derrotista, la de “Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners”. Les forces vives del Penedès van afrontar la crisi amb empenta i tenacitat. Set propietaris de Sant Sadurní, personalitats molt arrelades en el món de la vinya, van liderar l’enorme esforç de replantar les vinyes emprant ceps americans, que eren immunes a la plaga. Més tard, van ser batejats com “els set savis de Grècia”, perquè gràcies a la seva iniciativa la vinya va reviure al Penedès. A més, van introduir ceps blancs autòctons en substitució de varietats negres. Això va ajudar a desenvolupar el cava, i a que adquirís una identitat pròpia. Així va ser com la fil·loxera va donar l’impuls definitiu a la producció de cava.

100

La reconstrucció de la riquesa vitivinícola va anar acompanyada de millores en la infraestructura social i cultural. Els grans terratinents i propietaris de cellers van exhibir el seu poder econòmic donant pas a la construcció d’edificis cridaners, diferents, que evidenciessin les ganes d’innovar. També les cooperatives agràries sorgides de les revoltes de finals del segle anterior competien per innovar en l’elaboració dels seus vins i caves, i rivalitzaven en les seves edificacions. Uns i altres van contractar els millors arquitectes del moment i els van encarregar masies i palauets, naus i cellers, veritables joies de l’arquitectura més moderna. Va aterrar així al Penedès el modernisme, que just llavors estava canviant l’aspecte de les principals avingudes d’una Barcelona en expansió.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Els cellers contractaven els millors arquitectes de l’època. Aquí, l’edifici de Codorniu. Wineries used to hire the best architects of the time. Here, the Codorniu building.

101

102

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Edificis modernistes al carrer Major de l’Arboç. Moderniste buildings in the main street of Arboç. Casa d’indians a la Granada. House of 'indianos' in La Granada.

Sant Sadurní es va convertir en la capital indiscutible del cava. Compta amb més de vuitanta cellers. Avui els edificis històrics emblemàtics dels seus carrers mostren més la puixança que tenia el sector a principis del segle XX que el seu potencial actual, de fet molt més gran. No hi ha ostentació visible, els carrers de Sant Sadurní no reflecteixen l’enorme volum de cava que mouen pel món els seus cellers. Les riqueses, que n’hi ha, es deixen més aviat per la intimitat. Un indici del que dóna de si el negoci del cava es pot tenir a través de les visites als cellers. Els cavistes obren les portes del seu món subterrani a milers de visitants, que recorren admirats aquestes veritables catedrals del cava. L’olor i el silenci dels cellers, la humitat i la mitja llum que acullen aquests milers d’ampolles ordenades disciplinadament en els seus pupitres i sota la protecció de la volta, donen al viatge al centre de la terra un encant especial, una màgia que es reflecteix en el gust de la copa de cava que reben els visitants en finalitzar la visita.

103

104

Avui Sant Sadurní viu abocat al món del cava. A la vila, les cases i les naus industrials es barregen elegantment amb altres elements relatius a l’elaboració del cava, com la premsa de biga del segle XVI o XVII situada a la plaça Santiago Rusiñol. L’ajuntament de Sant Sadurní s’ha proposat fomentar el turisme nacional i internacional i va crear, per exemple, el Centre d’Interpretació del Cava. L’equipament està ubicat a la Fassina de Can Guineu, edifici que va pertànyer als descendents de Marc Mir, un dels cèlebres set savis. El consistori també promou rutes com la del modernisme, que condueix els turistes pels edificis modernistes de la ciutat i els seus voltants. El Centre d’Interpretació del Cava, a Sant Sadurní d’Anoia. The Cava Interpretation Centre in Sant Sadurní d’Anoia. El Celler Cooperatiu de les Cabanyes. The Cooperative Winery of Les Cabanyes.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

105

106

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Casa Guardiet, màxim exponent del modernisme a Vilafranca. Casa Guardiet, the ultimate in Modernisme in Vilafranca. El vitrall de Cal Calixtus a Sant Sadurní d’Anoia. The stained glass window at Cal Calixtus in Sant Sadurní d’Anoia.

107

108

Un edifici molt emblemàtic és el de les caves Codorniu, que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch, arquitecte del modernisme català. L’edifici, del 1915, va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional el 1976. Més de 150.000 persones persones participen en les visites guiades de Codorniu cada any, on només s’ensenya la part antiga, amb 26 quilòmetres de cellers repartides en cinc pisos sota terra. Entre els edificis indispensables també hi ha el de Freixenet, una altra marca gegant de Sant Sadurní, que va encarregar a la dècada de 1920 una gran nau a l’arquitecte Josep Ros i Ros. Un logotip monumental fet de rajoles amb ornaments modernistes decora la nau principal, que es veu tot just arribar al poble.

La festa de la fil·loxera de Sant Sadurní és un esclat de música, balls i foc. The Phylloxera Festival in Sant Sadurní is an explosion of music, dancing and fireworks.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

El cava regeix la vida de Sant Sadurní en tots els aspectes i el seu calendari de festes no n’és una excepció. La més emocionant és la que recorda la lluita contra la fil·loxera, que es va implantar a principis dels anys 80 però ja és tota una tradició. També ho és la Setmana del Cava, que se celebra finalitzada la verema, el 12 d’octubre, amb l’elecció de la reina del cava i jornades de portes obertes en els principals cellers, amb tastos i concerts. Tot està relacionat amb el producte protagonista: el Congrés Internacional del Cava, el Cavatast, fires diverses…

Motius per a celebracions n’hi ha. Avui dia, el sector és poderós i crea riquesa a la regió, amb una producció de més de 220 milions d’ampolles de cava a l’any. El 63%, per a l’exportació. L’Estat espanyol, és a dir, principalment el Penedès, va escalant posicions en els mercats internacionals, amb més de 150 milions d’ampolles exportades el 2011. Part de l’èxit es basa en una bona relació qualitat-preu que segons les veus crítiques és massa ajustada.

109

110

De fet, tot ha canviat però al mateix temps segueix igual que fa generacions. “Estic tan content que plogui avui…”, comenta Ton Mata, i confessa que és una cosa personal però relacionada sobretot amb els vins que hagin de sortir d’aquesta anyada. La dependència del temps ha variat poc al llarg dels segles, especialment per a qui vinifica el seu propi raïm. El clima del Penedès, tot i la calidesa mediterrània, és dur. Els vins “honestos”, com els anomena Ton Mata, han de reflectir el clima: “Cada anyada té els seus vins. Si un any no va ploure, el vi ho reflecteix”. Una pluja fora de temps o un any de sequera, excés de calor o una gota freda en plena primavera tenen influència en el raïm, i deixen senyals en el cava, com si es tractés d’una arruga a la cara. Cada anyada té, d’aquesta manera, el seu propi gust.

El subsòl de Sant Sadurní està perforat amb quilòmetres de caves. There are kilometres of cellars underneath Sant Sadurní. Ampolles en rima. El temps mínim de criança és de 9 mesos per als caves, 15 per als reserves i 30 per als grans reserves. Racked bottles. The minimum time for ageing is 9 months for normal cava, 15 for 'reserva' and 30 for 'gran reserva'. Ampolles aclarint-se als pupitres abans del degollament. Bottles being rinsed in the rack before being disgorged.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

111

112

Des que el va importar, el Penedès aplica el mètode champenoise però amb varietats autòctones: xarel·lo, que aporta cos i estructura; macabeu, amb la seva dolçor i perfum; i parellada, amb finor, frescor i aroma. El procés d’elaboració del cava és conegut, i va des de l’embotellament, la segona fermentació, el repòs de les ampolles en posició horitzontal i després inclinada en els seus pupitres per preparar el degollament manual o per congelació..., fins al licor d’expedició que substitueix el líquid perdut i el punt final del suro natural subjectat amb una grapa metàl·lica. A l’elaboració s’afegeixen altres elements de caire pràctic i comercial com el nom, el tap i l’etiqueta, que també influeixen en l’acceptació del producte. Tot això conforma un procés complex en el qual hi participen tants factors que mai arriba a ser rutinari. No hi ha vins bons o millors, sinó vins lligats a la seva terra, i tornem així a la segona diferència que persisteix entre els vins escumosos al sud i al nord del Pirineu. A França, el mosaic de vins és més divers que al Penedès. És la força del terroir (‘terrer’), del producte nascut de la unió de la terra, el raïm i l’esforç de l’home. “Allà hi ha més de 3.500 recol·lectors manipuladors, gent que fa el cava de les seves pròpies vinyes”, explica Ton Mata. Al Penedès, en canvi, moltes marques compren a altres empreses el vi amb què faran el cava, en detriment del terrer. És com fer pel·lícules d’autor, que són més personals, o crear pel·lícules comercials per al gran públic. Però el raïm i el coneixement existeixen, i cada vegada són més els productors que creen el seu propi vi, el seu cava d’autor des del raïm fins a l’etiqueta. Al Penedès, la gamma de caves està en transformació constant i busca sempre nous nínxols en els mercats i adaptar-se als paladars de nous consumidors al llarg i ample de la geografia mundial. Per a productors joves com Ton Mata, el cava és entre moltes altres coses la possibilitat de viure de la terra: “Compartir el teu paisatge amb la gent, això és el més bonic. Això és el cava, per mi”. L’important, en això coincideixen tots, és investigar i seguir creant aquesta beguda que va de la terra, el raïm i l’esforç directament a l’ànima. Com per brindar davant d’una posta de sol sobre el Mediterrani a la costa del Penedès, que és el que proposem en el següent capítol.

El degollament manual és tot un art. Manual disgorging is quite an art.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

113

114

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

115

116

Cava and modernisme With its golden hue and intoxicating nature, cava is synonymous with joy, glamour and good living. A birthday or other celebration is unimaginable without bubbly or a New Year's Eve without the sound of corks popping out of its bottles. Cava helps us to launch ships, inaugurate exhibitions and toast all manner of special occasions and unique moments in life. Its consumption forms part of the daily life of the Penedès, the cradle of cava. It may seem like a luxury but here it's customary to wash down your lunch with a glass of cava, even with a humble set menu. Even the most modest bars serve cava and all have their favourite winery or brand made by a friend or relative. Until very recently, cava was little more than the version produced to the south of the Pyrenees of the acclaimed French champagne. Made using the same "méthode champenoise", Catalan cava was already a drink of the nobility, ecclesiastical and entrepreneurial elite in Spain at the beginning of the 20th century. But it took a definitive step forward when, in 1972, the French region of Champagne won its long legal battle to be the only area that could use the name 'champagne' as its designation of origin. The Penedès could no longer label its products as champagne and had to find its own name. The Regulatory Board of Sparkling Wines (later the Regulatory Board of Cava) was set up, which approved the designation of 'cava' for local sparkling wine. In fact, this was the name already used for 'vino de cava' or cellar wine, as that is the name given to the cellars used to store the bottles during their second fermentation. Hence the era of cava was born and Catalan cava started to be promoted in earnest. In the 1970s, one of the large Penedès wineries launched its first television advertisement, which would remain forever engraved on the collective memory of the people of Spain. It starred models dressed as bubbles, representing cava. This was the first of a series of legendary cava advertisements broadcast at Christmas time on the country's television which was, at that time, mostly in black and white, pre-democracy and cheesy. Public expectation was huge and, since then, Christmas cava adverts have aroused as much expectation as presents from the Three Kings or Santa Claus. These TV spots started to employ famous show business stars, such as Liza Minnelli, Sharon

Stone, Antonio Banderas, Pierce Brosnan, Paul Newman and Penélope Cruz. They are ads that have made history, with their own value and sociological importance, advertising that moves in line with the times, as does cava. What hasn't changed since those days is the inevitable comparison with the sparkling drink produced to the north of the Pyrenees. The oenologist, Ton Mata, explains the difference: "The climate in the Champagne region is continental, here it's Mediterranean. The grapes there are different to the ones we have here. Cava is a reflection of the landscape, of the climate it grows in, and hence its difference from champagne". Today, however, the greatest differences lie in the philosophy used in producing cava, which we will mention later on. For Ton Mata, who runs the wineries set up by his grandfather in Sant Sadurní d’Anoia, "cava is also a wine and must be able to represent a place and the people of that place". Cava does precisely that: it represents the Penedès in the Spanish and international market because, since it was created, it has always strived to expand internationally. It has achieved this and can now be found on all continents. There's no specialist store in Berlin, Chicago or Sydney that does not have some bottle from the Penedès on its shelves. The cava sector has also attempted to expand its consumption beyond the Christmas period, when most of its sales take place, resulting in people toasting with cava throughout the rest of the year. Thanks to campaigns and promotions, the image of cava has become unique and today's challenge is to boost the creation of premium products. Nowadays, popular cavas are made at a very reasonable price but also prestigious products, which are now comparable with the best French champagnes. The world of cava has served and continues to serve as inspiration for novelists and TV screenwriters. The Catalan writer Gisela Pou, in El silenci de les vinyes (The Silence of the Vines), fictionalised the life of a cava family. The best example is "Nissaga de poder", a wonderful soap broadcast by TV3, Catalonia's TV channel, in the 1990s about a great cava family. Everything imaginable happened during the 476

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

episodes of "Nissaga", from betrayal to envy within an eccentric family environment, and even murder. "We made terrible things happen in the Penedès, which became famous" says the writer Ramon Grau, joint screenwriter for the series. "But people told me off, jokingly, saying that so much corruption had given them a bad name". The writer assures us that the region is the perfect place for plots such as those of the series. "Here there are families living in incredible mansions with a lot of power; that really gets people's imaginations going, and ours as well, of course!" he says. The series was one of the most popular on TV3 and, in fact, the Penedès is actually dotted with marvellous mansions, "masías" that look like castles and homes of "indianos" (emigrants who made their fortune in the Americas then returned), which could very well be the setting for more soaps. These are the homes of the cava and wine families and part of the history of the Penedès has been written in them. Cava came to Catalonia towards the end of the 19th century. The Regulatory Council for Cava provides specific dates: "In 1872, the first bottles of cava were produced in the municipality of Sant Sadurní d’Anoia using the traditional method of second fermentation in the bottle. This was the start of its production and the town became the capital of cava". There are two versions of this story. One says that cava started to be produced after research carried out by the Catalan Agricultural Institute of Sant Isidre, and that the first cava was presented at the Universal Exposition of Paris in 1868. The other says that Josep Raventós i Fatjó, member of one of the great Penedès families, spent some time as an apprentice in the Champagne region and came back knowing exactly what he wanted to do: in 1872 he created a sparkling wine based on the method he'd learned there. His Catalan champagne combined Macabeo, Xarel·lo and Parellada grapes. Two decades later, the family firm, Codorniu, was already producing around one hundred thousand bottles of cava a year and, in 1897, cava had its definitive "coming out" when the Queen Regent, María Cristina, conferred on the winery the title of Supplier to the Spanish Royal Household. But cava went through a perilous period when phylloxera arrived, the

parasite that changed the region's history. It started by destroying the vineyards in France, resulting in a misleading temporary boom in Catalan exports. At that time, vines were doing very well in Catalonia and had become the main crop, pushing up exports to unprecedented levels. The port of Vilanova i la Geltrú grew, surrounded by warehouses, thanks to shipments to America. But due to political and organisational mishaps, which warrant a whole book apart, the impending doom could not be avoided: phylloxera crossed the Pyrenees and, as from 1888, infected the vineyards of the Penedès. This is a small insect that gets into the vine and bleeds it dry, and it ended up ruining entire families. The only solution with any kind of guarantee was merciless: all the vineyards had to be uprooted and the vines burned. At that time, the euphoric saying of "esto es una viña!" (that's a vine!) was replaced by another, more defeatist phrase of "muchos viñedos, pocos dineros" (a lot of vineyards, little money). But the powers that be in the Penedès tackled the crisis with drive and tenacity. Seven local entrepreneurs in Sant Sadurní, people who were very closely related to the world of winegrowing, led the huge effort to replant vines using American stock, which was immune to the pest. Later on, these became known as "the seven wise men of Greece" because, thanks to their initiative, winegrowing recovered in the Penedès. They also introduced local white vine stock to replace several red varieties. This helped to develop cava and also ensured it took on its own identity. That was how phylloxera actually provided the definitive push for cava production. This renewal of wealth related to winegrowing and production was accompanied by improvements in the social and cultural infrastructure. Large landowners and winery owners displayed their economic power by constructing eye-catching, different buildings that also showed their love of innovation. Agricultural cooperatives also arose out of the turbulences towards the end of the century and competed by innovating in producing their wines and cavas, as well as rivalling with their buildings. Both the wealthy and cooperatives hired the best architects of the time, commissioning them to build "masías" and mansions, warehouses and wineries, true jewels of the most modern architecture. That was how "modernisme" or Catalan art nouveau came to the Penedès,

117

118

which precisely at that time was changing the appearance of the main avenues of a booming Barcelona. Sant Sadurní became the indisputable capital of cava and it now has more than eighty wineries. Today, the emblematic historical buildings in its streets are more a symbol of the industry's boom at the beginning of the 20th century than its current potential, which is actually much greater. There's no visible ostentation; the streets of Sant Sadurní do not reflect the huge volume of cava moved around the world by its wineries. Wealth, which exists, tends to be enjoyed in private. But we can get an idea of what the cava business means today by visiting the wineries. Cava makers open the doors of their subterranean world to thousands of visitors who are amazed by these true cathedrals of cava. The smell and silence of the cellars, the humidity and dim light that cocoon the thousands of bottles, all in orderly rows in their racks and under the protection of the domed ceiling, give this journey through the centre of the earth a particular charm, a magic that's reflected in the flavour of the cava visitors are given at the end of their trip. Today Sant Sadurní is totally immersed in the world of cava. Houses and industrial warehouses combine elegantly with other aspects of cava production, such as the 16th or 17th-century beam press situated in Plaza Santiago Rusiñol. Sant Sadurní council has decided to encourage national and international tourism and, for example, set up the Cava Interpretation Centre. This is located in the Fassina de Can Guineu, a building that used to belong to the descendents of Marc Mir, one of the famous seven wise men. The council also promotes tourist routes, such as the one focusing on modernisme, guiding visitors around the art nouveau buildings of the town and its surrounding area. One highly emblematic building is the Codorniu winery designed by Josep Puig i Cadafalch, an architect of Catalan modernisme. This building, finished in 1915, was declared a Monument of National Artistic History in 1976. Around 150,000 people go on a guided tour at Codorniu every year, in which only the old part is shown, with 26 kilometres of

cellars distributed among five floors, all underground. Another indispensable building is that of Freixenet, the other giant brand in Sant Sadurní, which in the 1920s commissioned architect Josep Ros i Ros to design a large warehouse. A monumental logo made out of tiles with moderniste ornaments decorates the main building, which can be seen as soon as you reach the town. Cava reigns over the life of Sant Sadurní in all its aspects and its calendar of festivals is no exception. The most exciting is the one commemorating the battle against phylloxera, a festival that started at the beginning of the 1980s but which has become quite a tradition. The Cava Week is also traditional, celebrated after the harvest on the 12th of October, choosing the Cava Queen and with open days at the main wineries, offering tastings and concerts. Everything is related to the star product: the International Cava Congress, the Cavatast, various fairs… There are many reasons to celebrate. Nowadays, the cava industry is powerful and creates wealth in the region, producing more than 220 million bottles of cava a year. 63% is for export. Spain, in other words mostly the Penedès, is climbing up the international rankings with more than 150 million bottles exported in 2011. Part of this success is based on cava's good value for money, although some critics feel its price is too low. In fact, everything has changed but, at the same time, is still the same as generations ago. "I'm so happy it's raining today" says Ton Mata and he confesses that it's something personal but especially related to the wines that are going to come from this year's harvest. Dependence on the weather has varied little over the centuries; especially for those who produce wine from their own grapes. In spite of the Mediterranean influence, the Penedès climate is tough. 'Honest' wines, as Ton Mata calls them, must reflect the climate: "Every year has its own particular wines. If it didn't rain one year, the wine reflects that", he says. Rain at the wrong time or a dry year, too much heat or a cold snap in the middle of spring all affect the grapes and leave their mark on the cava, like a wrinkle on the face. Every year therefore has its own particular flavour.

El cava i el modernisme / Cava and modernisme

Since it was imported, the Penedès has used the champagne method but with its own local varieties: Xarel·lo grapes, which provide body and structure; Macabeo, with its sweetness and perfume; and Parellada, with its fineness, freshness and aroma. The cava production process is well-known and involves bottling, second fermentation, storing the bottles in a horizontal and then inclined position on their racks to prepare them for disgorging, manually or by freezing, as well as adding the liqueur that replaces the lost liquid and the finishing touch of natural cork held in place by a metal staple. Other practical or commercial elements are also added to the production process, such as the name, cap and label, which also affect how well the product is accepted. All this goes to make up a complex process in which so many factors are involved that it can never become routine. There's no such thing as a good or better wine but rather wines related to their land and, once again, we return to the second difference that persists between the sparkling wines of the south and the north of the Pyrenees. In France, the mosaic of wines is more diverse than in the Penedès. That's the strength of the 'terroir', of a product born from the union between the earth, grape and man's efforts. "There are more than 3,500 grower-producers over there, people who make cava from their own grapes" explains Ton Mata. In the Penedès, however, many brands buy the wine from other firms to make their cava, in detriment to the 'terroir' concept. It's like the difference between making independent films, which are more personal, or creating commercial films for a mass audience. But there are grapes and knowledge and an increasing number of Penedès producers are creating their own wine, their signature cava from the grape to the label. In the Penedès, the range of cavas is constantly changing and new niches are always being sought in the market, adapting to the palates of new consumers the length and breadth of the planet. For young producers such as Mata, among many other things cava is the chance to live off the land: "Sharing your countryside with people, that's the best thing. For me, that's cava". All agree that the most important thing is to investigate and continue to create this drink that goes from the earth, from the grape and from hard work straight to the soul. Like drinking a

toast before a Mediterranean sunset on the Penedès coast, which is what we propose in the next chapter.

119

El PenedĂ¨s i el mar The PenedĂ¨s and the sea English text at the end of the chapter

04.

Un pescador solitari a la costa de Calafell. A solitary fisherman on the Calafell coast.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

121

122

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

Vinyes vora el mar. Vineyards next to the sea.

Que no té mar el Penedès? Alguns, encegats per l’extensió de les vinyes, encara s’ho pensen, però sí, el Penedès té costa. En tot cas, són discutibles els seus límits. Per als maximalistes, el Gran Penedès inclou les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, i compta amb un litoral impressionant que comença gairebé a les portes de Barcelona i arriba com a mínim fins a Coma-ruga, o fins i tot Creixell. El Gran Penedès té la sort de disposar d’uns 70 quilòmetres de costa en què se succeeixen platges de precipicis rocosos i de sorra blanca, interrompudes bruscament per extenses àrees urbanitzades i, de tant en tant, alguna població d’aroma original i bellesa tradicional, com Sitges. El massís del Garraf crea una muralla que separa l’interior de la costa i sembla aïllar l’Alt Penedès del mar. Però al sud del massís, el pas de l’alt al baix Penedès és fluït i només es percep perquè, de sobte, hi ha en l’ambient una olor suau de mar, en l’aire un bouquet salat. De fet, el vi va ser un dels factors que van consolidar l’obertura cap al mar. El producte havia de ser exportat, i era més fàcil fer-ho per vaixell des del port de Vilanova i la Geltrú que emprendre un laboriós camí per terra. El port de Vilanova, els mercats de Sitges i les necessitats d’expansió comercial per mar van consolidar les relacions entre la costa i l’interior de la regió.

123

124

Els romans portaven els vins del Penedès a la metròpoli. Segles més tard, les grans empreses vitivinícoles del Penedès van començar a exportar els seus productes a Amèrica amb l’objectiu de fer negoci subministrant als espanyols expatriats productes essencials de la seva vida quotidiana: el vi i el conyac. Els fundadors dels cellers Torres, una de les grans famílies del sector al Penedès, van tenir la idea de portar als espanyols d’Amèrica vi i altres licors per alleujar les vides d’aquells viatgers allunyats de la seva terra. Van obrir camí, ja que aquell catering mar enllà va ser un èxit i va posar els fonaments per al creixement espectacular dels cellers.

La malvasia de Sitges, un raïm especial. Vinyes al centre urbà de Sitges, les úniques que es conserven dins un nucli urbà. Malvasía from Sitges, a special grape. Vineyard in the urban centre of Sitges, the only one remaining within a town.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

Fins i tot Sitges, que viu d’esquena a les muntanyes del Garraf, mirant al mar, té el seu propi vi, que també pertany a la Denominació d’Origen Penedès: la malvasia és una varietat mediterrània i pròpia del Penedès marítim i es cultiva a la plana de Sitges. El raïm és blanc, dolç i suau, perfecte per crear vins frescos, aromàtics i també per fer vins dolços i envellits. Sitges és coneguda pel seu espectacular carnaval, pel pintor Santiago Rusiñol i per uns bells carrers i cases bolcades al voltant d’una impressionant església. Tot això amb vistes al mar. La població es va convertir en la capital del moviment romàntic català i va saber sempre mantenir vida pròpia, lliure de lligams, cosa que va

atreure escriptors, intel·lectuals i pintors. Ofereix una arquitectura interessant, especialment a la zona del Baluard, i visites al Cau Ferrat, el Palau Maricel i el Museu Romàntic, així com les rutes dels americans i de Santiago Rusiñol. I segueix atraient intel·lectuals, artistes i artesans. Com Monika Hellwig i Aurora Artés, joieres que van decidir obrir la seva galeria boutique de joies a Sitges per ser a prop de la Mediterrània i deixar-se inspirar per aquesta llum, l’elegància i calidesa dels seus carrers, de la seva gent. “No m’imagino en una altra ciutat”, assegura Monika Hellwig.

125

126

Després de la Guerra Civil Espanyola, a partir dels anys 50, el Penedès interior es va lliurar totalment a la producció vinícola. La costa del Garraf i del Baix Penedès, en canvi, es van apuntar al tren de la construcció i del turisme. Des de Creixell, l’extrem sud del Penedès, fins a una mica abans de Vilanova, s’estenen en paral·lel al mar grans extensions no de vinya, sinó d’edificis d’apartaments construïts per donar allotjament a milers d’estiuejants en el que també anomenen la marina del Penedès. Amagades en territori densament urbanitzat, hi ha algunes perles que els turistes i estiuejants solen desconèixer, com el Charlie Rivel Hall de Cubelles. És un espai que en la seva modèstia contrasta amb la fama del pallasso universal. Els seus pares, també pallassos, estaven de gira pels pobles de la zona i, a Cubelles, van haver d’interrompre l’actuació perquè la seva mare donés a llum. Així va néixer Josep Andreu, que va seguir amb els seus germans la tradició familiar. Aviat es va fer dir Charlie en homenatge a Charlie Chaplin, a qui imitava a la perfecció fins i tot en el trapezi.

Dues imatges de la Ciutadella de Calafell. El Museu Casa Barral. Two images of the Citadel of Calafell. The Casa Barral Museum.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

127

128

Vista des del Castell de Calafell. View from Calafell castle.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

El 1937, Charlie Rivel va iniciar la seva carrera en solitari, que el va portar a la fama internacional. Va actuar a Londres, París, Estocolm, Viena, Berlín, sempre acompanyat de la seva dona i fills. Charlie Rivel, el pallasso acròbata, va ser una de les figures més populars de l’Europa d’entreguerres. Especialment a Alemanya, on conscientment o no, es va convertir en una estrella del règim nazi fins que la família es va exiliar a Suècia. Va tornar a actuar a Munic el 1952, amb el teatre ple de gom a gom. El 1963, va començar el retorn a casa del pallasso nòmada: Cubelles va convidar Charlie Rivel a participar en les seves festes, i després d’una rebuda espectacular el va nomenar fill honorífic de la ciutat. A la mort de la seva esposa Carmen, Rivel va decidir instal·lar-se definitivament a Cubelles. Volia passar els seus últims anys, i morir, amb vistes al Mediterrani que l’havia vist néixer.

Una mica més cap al sud, Calafell també té una història fascinant. Per Calafell van passar molts escriptors i intel·lectuals que van gaudir de la seva pacífica relació amb el mar. Juan Marsé, de qui la família adoptiva era de l’Arboç (Baix Penedès), va tenir casa a Calafell i es veia molt amb Carlos Barral, editor i escriptor, pilar de la generació dels 50. La gauche divine de la Barcelona franquista, aquell cèlebre grup de joves d’esquerres, majoritàriament de famílies adinerades, va tenir un dels seus llocs de descans predilectes a la costa del Baix Penedès. La casa de Barral és ara museu, i per allà van passar escriptors com Vargas Llosa. També Gabriel García Márquez i Jorge Edwards van arribar a tenir casa a Calafell. Cortázar hi passava de tant en tant, més sovint ho feia Jaime Gil de Biedma. Les memòries de Barral recorden aquell Calafell de postguerra, platja de pescadors fins que als anys 50 va morir d’abandonament, a la sorra, la Franciscana. Era l’última de centenars d’embarcacions que pescaven des de Calafell, retratada sovint en els quadres de Fernando Amat.

129

130

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

Poc en queda, ja, d’aquell Calafell màgic del segle XX, a part de la casa museu de Carlos Barral i l’estudi de Juan Marsé, situat just davant de la platja dels turistes. La majoria d’ells deu desconèixer la història íntima d’aquell Calafell d’abans. El que sí coneixen és la Ciutadella Ibèrica de Calafell, el primer jaciment de la península Ibèrica que ha estat reconstruït amb tècniques d’arqueologia experimental. L’assentament, davant del mar, és un recinte fortificat que es va fundar a principis del segle VI aC. Sobre les seves restes, gràcies a un projecte finalitzat el 1994, la reconstrucció permet entrar a les cases, pujar a muralles i torres, i examinar reproduccions d’objectes de la cultura dels ibers. Un lloc que atreia Carlos Barral i els seus a la marina del Penedès era l’avui casa museu de Pau Casals, a la platja de Sant Salvador. Barral acudia a la casa del violoncel·lista i pacifista universal per escoltar el Cant dels ocells. Pau Casals era del Penedès i, poc abans de marxar a l’exili en esclatar la Guerra Civil Espanyola, va residir al costat del Mediterrani de la seva infantesa. La seva mare el va portar des de petit a banyar-se a la platja de Sant Salvador. Allà mateix es va establir i va viure de cara al mar, encara que per poc temps abans de l’exili.

Platja de Sant Salvador, al Vendrell. Sant Salvador beach at El Vendrell. El port de Vilanova i la Geltrú. The port of Vilanova i la Geltrú. Charlie Rivel al seu museu. Charlie Rivel in his museum.

131

132

La casa museu de Pau Casals és una joia, i un viatge per la vida del músic. Envoltat de fotografies, vídeos, objectes, documents i mobles originals, el visitant recorre les estances de la casa i, en paral·lel, la vida de l’artista des dels seus començaments modestos al Vendrell fins a la seva fama universal. Si tots els estiuejants dels voltants visitessin Pau Casals, el museu seria un èxit de taquilla. “Els dies de pluja no hi cap ni una agulla”, diu la seva directora, Núria Ballester, orgullosa del petit museu on impera l’esperit del violoncel·lista. “Tots surten emocionats, molts fins i tot ploren”, explica. El museu disposa d’un restaurant amb terrassa als jardins de Pau Casals, un lloc bell i recollit amb una terrassa elevada, decorada amb estàtues i arcs, i amb vistes al mar. Davant del museu, hi ha un auditori batejat amb el seu nom: és un dels pocs llocs de la marina del Penedès dedicat a la música clàssica.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

La costa de Calafell. The Calafell coast.

133

134

Pau Casals va arribar al mar i al pacifisme gràcies a la seva mare, filla d’indians, que li va inculcar l’amor tant per l’un com per l’altre. El violoncel·lista havia nascut el 1876 a l’interior, a pocs quilòmetres d’allà, al Vendrell. En aquesta petita població l’aire encara fa olor de mar, amb aromes de sal i un ritme més mediterrani, caribeny, que a l’interior del Penedès. Com a capital del Baix Penedès, ha de competir amb el germà gran de l’Alt Penedès, Vilafranca. “El Vendrell és una ciutat on qui s’ho podia permetre enviava els fills a estudiar a Barcelona, o més lluny”, explica Àngels Santacana, coordinadora de museus a l’Ajuntament del Vendrell. Hi ha algunes cases modernistes precioses, encara que comptades, perquè una bona part van ser derruïdes i substituïdes per edificis anodins d’estètica qüestionable durant els anys 70. Pau Casals és el fill més il·lustre de la ciutat, i en homenatge a ell, l’ajuntament va adquirir el 1990 una de les cases de la seva família. L’habitatge de naixement de Pau Casals és una de les visites més entranyables que ofereix el Penedès.

Passeig marítim entre Calafell i Sant Salvador. The promenade between Calafell and Sant Salvador.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

135

136

Griselda Dalmau, guia a la casa nativa de Pau Casals, recorda amb entusiasme la història de la família. El pare, organista de l’església del Vendrell, va conèixer la mare quan aquesta havia tornat de Puerto Rico, on la seva família va provar fortuna sense èxit. Es van casar, es van mudar a aquesta casa el 1874 i hi van tenir set fills, dels quals només el petit Pau va sobreviure. L’habitacle conserva l’aroma de la llar d’una família de pocs recursos. Modesta, sòbria i moblada amb allò necessari: un piano és l’únic luxe. Parets blaves, sostres baixos i terres de terratzo senzill denoten una vida austera.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

La Vil·la Museu de Pau Casals, al passeig marítim de Sant Salvador. The Pau Casals Villa Museum on the promenade of Sant Salvador.

137

138

Va ser la mare qui va veure el talent del fill i li va donar suport, en contra del desig patern que es fes fuster. Gràcies a la insistència materna, Pau Casals va iniciar de molt jove una carrera que el va portar pels escenaris de tot el món. Era també la seva mare qui li parlava, cada dia, de la pau, i segurament qui va ajudar-lo a desenvolupar aquell caràcter humanista que tant contrastava amb l’època violenta que li va tocar viure. Griselda té una teoria addicional: la infantesa de Pau Casals va ser dolorosa, amb moltes estretors i les morts dels seus germans, i

això va conformar el seu caràcter malenconiós. Hi va contribuir també, afirma Griselda, ara més atrevida, l’àngel de l’església del Vendrell. A la part alta del campanar, hi ha una escultura de bronze d’un àngel, impressionant, que és alhora un penell. “L’àngel estava fet malbé, una ala caiguda, l’altra foradada per trets de quan la guerra del Francès... Quan feia vent, tot el Vendrell escoltava atemorit els gemecs de l’àngel ferit, i això segur que va marcar Pau Casals “, explica Griselda.

El PenedĂ¨s i el mar / The PenedĂ¨s and the sea

Terrasses i el Baluard de Sitges. Terraces and the Bulwark in Sitges.

139

140

Un pescador cosint les xarxes. A fisherman repairing nets.

Quan l’ajuntament va penjar la placa commemorativa a la casa, el 1927, i quan es va obrir al públic la casa de naixement de Pau Casals, el 1998, els habitants del Vendrell es van mostrar molt emocionats. Durant alguns anys, els veïns s’acostaven i explicaven els records que tenien de la família Casals, de la casa, que si el pare va posar una botiga d’instruments musicals de segona mà, que si en els baixos de la casa hi va haver un celler o una espardenyeria. El fuster amb qui havia d’estudiar Pau Casals va cedir una taula en la qual el músic havia jugat al dòmino moltes tardes. Fins fa poc, el fuster visitava regularment la casa amb algun dels seus néts, i els n’explicava tots els detalls.

La gamba de Vilanova, una de les delicatessen del Penedès. Vilanova prawns, one of the delights of the Penedès.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

El Vendrell compta amb altres històries amb nom propi molt especials que amb l’ajuda d’Àngels Santacana no cauen en l’oblit. Per exemple, la casa museu de l'escriptor Àngel Guimerà, en procés de restauració. I la d’Antoni Deu, un notari que durant anys va signar totes les escriptures de la ciutat. Elegant cavaller de vida personal excèntrica, Deu va llegar als seus conciutadans tot un tresor: una extensa col·lecció d’art, més variada que selecta, a canvi que la ciutat creés un museu. Avui és el Museu Deu, en un edifici restaurat al centre de la ciutat, visita obligada per a escolars de tota la comarca.

Bastant a prop hi ha la casa estudi d’Apel·les Fenosa, escultor amic de Picasso i dels amics de Picasso, que després de casar-se a París va decidir buscar a Catalunya una residència d’estiu. La va trobar al centre del Vendrell: la Casa Portal del Pardo, situada al número 25 del carrer Major, va pertànyer a algunes de les famílies locals més il·lustres, els Nin i els Guimerà, fins que Fenosa la va comprar el 1958.

141

142

L’escultor va vendre alguns originals que li havia regalat Picasso, i va incitar els seus amics a comprar-li bustos per, amb aquells diners, acabar de finançar la casa dels seus somnis. “La casa dels meus amics”, així anomenava Fenosa aquest palauet del segle XVI, en el qual va passar llargs estius amb la seva dona Nicole i en companyia de nombrosos amics. Els baixos i el jardí, preciós, serveixen ara d’escenari per a l’obra de Fenosa, i el visitant intueix la vida plaent que portaven els que s’hi s’allotjaven: artistes i intel·lectuals parisencs que els veïns del Vendrell contemplaven amb més escepticisme que simpatia. Ells gaudien de la natura de l’entorn i de la proximitat de les platges com a retir perfecte de la vida atrafegada de París.

Josep Miquel Garcia, director de la casa museu d’Apel·les Fenosa, mostra un catàleg amb obres de Nicole Florensa, l’artista amb qui es va casar Fenosa: “Per mi, ella és l’artista que millor ha representat el Baix Penedès”, assegura. Ella va imposar el criteri de mantenir la casa tan semblant com fos possible al seu estat original. Els Fenosa es troben entre els primers penedesencs d’adopció que van començar a donar una fama lenta però ferma a la regió com a lloc de bon vida, tant a la costa com a l’interior. D’això parlarem, precisament, en el següent capítol.

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

L’església de Sant Bartomeu de Sitges vista des del mar. The church of Sant Bartomeu in Sitges, seen from the sea. L’àngel de l’església del Vendrell. The angel from El Vendrell church.

143

144

The Penedès and the sea What? The Penedès has no sea? Some, blinded by the swathes of vineyards, still can't believe it but the Penedès region does have a coastline. However, its borders can be a bone of contention. For those who think big, the Greater Penedès area includes the counties of Alt Penedès, Baix Penedès and the Garraf and it has an impressive coastline that starts almost at Barcelona city and extends as far south as at least Coma-ruga or even Creixell. The Greater Penedès is lucky enough to have around 70 kilometres of coastline with a succession of rocky cliffs and white sandy beaches, suddenly interrupted by extensive developments and, from time to time, by an original town of traditional beauty, such as Sitges. The Garraf hills create a wall that separates the interior from the coast and seems to insulate the Alt Penedès from the sea. But to the south of these hills, the Alt Penedès flows smoothly into the Baix Penedès and the transition can only be perceived because, suddenly, the air takes on the tang of the sea, a salty bouquet. In fact, wine was one of the reasons why the regions' ports became established in the first place. The wine had to be exported and it was easier to do so by boat from Vilanova i la Geltrú than to undertake the laborious trip by land. The port of Vilanova, the markets of Sitges and the requirements of commercial sea trade consolidated relations between the region's coastal and inland areas.

grown on the Sitges plain. The grapes are white, sweet and mild, perfect for creating fresh, aromatic wines and also for making sweet and aged wines. Sitges is famous for its spectacular carnival, for the painter Santiago Rusiñol and for its beautiful streets and houses tumbling around an impressive church. All this with views of the sea. The town became the capital of the Catalan Romantic Movement and managed to retain its own way of life, free from ties, attracting writers, intellectuals and painters. It has interesting architecture, especially in the Baluard area, and offers visits to Cau Ferrat, the Maricel Palace and the Romantic Museum, as well as routes of the "Americans" and of Santiago Rusiñol. And it continues to attract intellectuals, artists and crafts people. Like Monika Hellwig and Aurora Artés, jewellers who decided to open their boutique gallery of jewellery in Sitges to be close to the Mediterranean and inspired by the light, elegance and warmth of its streets and people. "I can't imagine being in any other town" says Monika Hellwig. After the Spanish Civil War, as from the 1950s, inland Penedès devoted itself to producing wine. The Garraf and Baix Penedès coastline, however, opted for construction and tourism. There are large extensions along the sea, going from Creixell, the southernmost point of the Penedès, to just before Vilanova, not of vines but of apartment blocks, built to house the thousands of summer visitors in what is also called the Penedès marina.

The Romans used to take Penedès wines to the metropolis. Centuries later, the great wine producers of the Penedès started to export their products, doing business by supplying Spanish ex-pats with essential items for their everyday lives: wine and brandy. The founders of Bodegas Torres, one of the great wine families in the Penedès region, had the idea of taking wine and other alcoholic beverages to the Spanish in America to relieve the lives of those travellers so far away from home. The Torres family were visionaries as their overseas enterprise was a success and laid the foundations for the spectacular growth of wineries.

Hidden in this densely developed area are some pearls that tourists and summer residents often fail to notice, such as the Charlie Rivel Hall in Cubelles. This is a place whose modesty is in sharp contrast to the fame of this universal clown. His parents, also clowns, were on tour in the area and, in Cubelles, they had to interrupt their show for his mother to give birth. That was how Josep Andreu was born who, along with his brothers, would continue the family tradition. He soon started to call himself Charlie in homage to Charlie Chaplin, whom he imitated to perfection, even on the trapeze.

Even Sitges, which lives with its back to the Garraf hills and looks out to sea, has its own wine that also belongs to the Penedès DO. Malvasía is a Mediterranean grape variety originating from the Penedès coast,

In 1937, Charlie Rivel embarked on his solo career, which made him internationally famous. He performed in London, Paris, Stockholm, Vienna, Berlin... always accompanied by his wife and children. Espe-

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

cially in Germany where, deliberately or not, he became the star of the Nazi regime until the family went to exile in Sweden. He performed again in Munich in 1952, with the theatre full to bursting point. 1963 saw the start of this nomadic clown's journey home: Cubelles invited Charlie Rivel to take part in its festivals and, after a spectacular welcome, named him honorary citizen of the town. When Carmen, his wife, died, Rivel decided to settle definitively in Cubelles. He wanted to spend his last few years and die with the views of the Mediterranean that had seen his birth.

One place that appealed to Carlos Barral and his acquaintances in the Penedès marina was what, today, is the Pau Casals house museum, on the nearby beach of Sant Salvador. Barral used to visit the home of this cellist and universal pacifist to listen to his "Cant dels ocells" (bird song). Pau Casals was from the Penedès and, shortly before going into exile at the outbreak of the Spanish Civil War, he lived next to the Mediterranean of his childhood. From a very early age, his mother would take him swimming off the beach of Sant Salvador. He settled there and lived overlooking the sea, albeit only for a short time before his exile.

A little further to the south, Calafell also has a fascinating story. Many writers and intellectuals passed through Calafell and enjoyed its peaceful relationship with the sea. Juan Marsé, whose adoptive family was from L’Arboç (Baix Penedès), had a house in Calafell and used to get together frequently with Carlos Barral, publisher, writer and pillar of the 50s generation. The "divine gauche" of Barcelona during Franco's dictatorship, one of the favourite haunts of this famous group of young left-wingers, mostly from wealthy families, was on the coast of the Baix Penedès. Barral's house is now a museum, visited by writers such as Vargas Llosa. Gabriel García Márquez and Jorge Edwards also owned homes in Calafell. Cortázar used to visit from time to time and, more frequently, Jaime Gil de Biedma. Barral's memoires recall the Calafell of the post-war years, with a fishing beach until the 1950s when the Franciscana died of neglect in the sand. This was the last of the hundreds of fishing boats that used to sail out from Calafell, often portrayed in Fernando Amat's paintings.

The house museum of Pau Casals is wonderful; a journey through the musician's life. Surrounded by photographs, videos, objects, documents and original furniture, visitors can pass through the different rooms and, at the same time, the artist's life from its modest beginnings in El Vendrell to his universal fame. If all the summer visitors to the surrounding area visited Pau Casals, the museum would be worth a fortune. "You can't even swing a cat in here on rainy days" says its director, Núria Ballester, proud of the small museum which is infused with the spirit of the cellist. "Everyone is quite emotional when they leave and some even cry" she explains. The museum has a restaurant with a terrace in the Pau Casals garden, a beautiful, sheltered spot with a raised veranda, decorated with statues and arches and with views of the sea. There's also an auditorium named after the musician in front of the museum: this is one of the few places in the Penedès marina devoted to classical music.

Little now remains of that magical Calafell of the 20th century apart from the house museum of Carlos Barral and Juan Marsé's studio right opposite the tourist beach. Surely most of these tourists are unaware of the intimate history of that Calafell of the past. But what they will know is the Iberian Citadel of Calafell, the first site on the Iberian mainland to be rebuilt using experimental archaeological techniques. This site, next to the sea, is a fortified settlement founded early in the 6th century BC. Thanks to a project that was completed in 1994, its remains have been reconstructed so that visitors can enter the homes, climb the walls and towers and examine reproductions of objects from Iberian culture.

Pau Casals came to the sea and pacifism thanks to his mother, the daughter of "indianos" (Spaniards who made their fortune in the Indies), instilling in him her love of both. The cellist was born in 1876 a few kilometres away, inland, in El Vendrell. You can still detect the tang of the sea in this small town with its salty air and more Mediterranean or Caribbean pace than further inland in the Penedès region. As the capital of the Baix Penedès, it has to compete with its older brother in the Alt Penedès, Vilafranca. "El Vendrell is a town where everyone who could afford it used to send their children to Barcelona to study, or further afield" explains Àngels

145

146

Santacana, coordinator of the museum at El Vendrell Council. There are some beautiful modernist houses, although not many as quite a few were pulled down and replaced with anodyne buildings of doubtful aesthetic value in the 1970s. Pau Casals is the town's most illustrious son and, in homage to him, the Council bought one of his family's homes in 1990. The birthplace of Pau Casals is one of the most engaging visits offered by the Penedès. Griselda Dalmau, the guide for this visit, enthusiastically explains the history of the Casals family. His father, organist at El Vendrell church, met his mother when she returned from Puerto Rico, where her family had unsuccessfully attempted to make their fortune. They got married, moved to this house in 1874 and had seven children there, of which only the small Pau survived. The house still has the air of a family home of limited resources. Modest, plain and furnished with just the necessary items: a piano is the only luxury. Blue walls, low ceilings and smooth "terrazo" floors denote an austere life. It was the mother who realised and supported their son's talent, against his father's wishes who wanted him to become a carpenter. Thanks to his mother's insistence, when Pau Casals was still very young he embarked upon a career that would take him to the world's greatest stages. It was also his mother who used to talk to him, every day, of peace and surely the one who helped him develop his humanist side that was so much in contrast to the violent times he lived in. Griselda has an additional theory: Pau Casals's childhood was painful, with many hardships and the deaths of his brothers and sisters, and this shaped his melancholy nature. Griselda, becoming more daring, even suggests that this was also helped by the angel from El Vendrell church. At the top of the belfry there's an impressive bronze sculpture of an angel which is also a weather vane. "The angel was damaged; one wing drooping down, the other full of holes from bullets during the War of Independence... When it was windy, all of El Vendrell could hear the frightening groans of the injured angel and that surely affected Pau Casals" says Griselda. When the Council put up the commemorative plaque on the house in 1927, and when Pau Casal's birthplace was opened to the public in 1998,

the inhabitants of El Vendrell became very emotional. For several years, locals would come up to visitors and regale them with their memories of the Casals family, of their home and the fact that the father had set up a second-hand musical instrument shop, whether the ground floor of the house held a cellar or a sandal shop. The carpenter Pau Casals was going to study with donated a table at which the musician had played dominoes during many an evening. Until recently, this carpenter would still regularly visit the house with some of his grandchildren and explain all the details to them. El Vendrell has other, unique and very special stories that won't be lost forever thanks to Àngels Santacana. For example, the house museum of Àngel Guimerà, currently being restored. And that of Antoni Deu, a notary who signed all the town's deeds for many years. An elegant gentleman with an eccentric personal life, Deu left quite a treasure trove for his fellow citizens: an extensive art collection, more wide-ranging than select, in exchange for the town creating a museum. Today this is the Deu museum, located in a restored building in the town centre, a "must" for schoolchildren throughout the county. Quite close by is the house studio of Apel·les Fenosa, sculptor and friend of Picasso and of his friends who, after marrying in Paris, decided to look for a summer residence in Catalonia. He found it in the centre of El Vendrell: the Casa Portal del Pardo. Situated at number 25 on the Calle Mayor or main street, this had belonged to some of the most illustrious families of the area, the Nin and the Guimerà, before Fenosa bought it in 1958. The sculptor sold some originals given to him by Picasso and encouraged his friends to buy busts off him so he could afford the house of his dreams. "My friends' house" Fenosa used to call this small 16th-century mansion in which, together with his wife Nicole, he would spend long summers in the company of numerous friends. The ground floor and beautiful garden are now the setting for Fenosa's work and visitors can appreciate the pleasurable life lived by those who stayed there: artists and intellectuals from Paris, which the people of El Vendrell used to look on with more scepticism than sympathy. Fenosa's friends enjoyed

El Penedès i el mar / The Penedès and the sea

the surrounding nature and nearby beaches as the perfect retreat from the hectic life of Paris. Josep Miquel Garcia, director of the Apel·les Fenosa house museum, shows us a catalogue with pieces by Nicole Florensa, the artist whom Fenosa married. "In my opinion, she's the artist who best represents the Baix Penedès" he says. She decided to keep the house as close as possible to its original state. The Fenosa couple were among the first Penedès adoptees to promote the region, slowly but surely, as a place where life is good, both on the coast and inland. And that's precisely what we'll be talking about in the next chapter.

147

Viure al Penedès: un ritme propi Living in the Penedès: its own pace English text at the end of the chapter

05.

Carrer Mas d’en Lliri de Sitges. Calle Mas d’en Lliri in Sitges.

Viure al PenedĂ¨s: un ritme propi / Living in the PenedĂ¨s: its own pace

149

150

Un ritme de vida propi, això és el que té el Penedès. La proximitat d’una gran ciutat com Barcelona amb prou feines es percep, però es deixa sentir en alguns aspectes: el Penedès és a comarques però no és provincià. Només una part del Penedès té costa, però el mar dóna caràcter a tota la regió, com ho fa igualment la mirada majestuosa de Montserrat, la muntanya més màgica de Catalunya, que es veu des de gairebé

tot arreu. El paisatge i el cava, el vi i la natura, els castells i la llum, els personatges i les seves històries…, entrar al territori del Penedès suposa submergir-se en una tranquil·litat ambiental molt particular, en aquell ritme propi que permet combinar l’entorn urbà i el rural, la tradició i la modernitat, la feina i l’oci. Tot això conforma un còctel que és, com a mínim, apetitós.

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

Passejada i pícnic a les vinyes. El gall del Penedès, raça autòctona recuperada als anys 80. A walk and a picnic among the vines. The Penedès 'gallo', a local breed of poultry recovered in the 1980s.

151

152

Viure al Penedès: un Ritme Propi / Living in the Penedès: its Own Pace

I és que hi ha moltes maneres de viure el Penedès: un pícnic a l’entorn de les vinyes o una passejada en un paratge silvestre, un dinar en un restaurant d’alta gastronomia —acompanyat, és clar, dels millors vins— o un cap de setmana de relax i benestar en un hotel de luxe. El Penedès actual compta amb una gran oferta d’hostaleria de qualitat que pot convertir cada àpat o sopar en una festa de la bona vida i que, junt amb un turisme rural a l’alça, busca atreure un públic ampli.

El mercat dels dissabtes, a Vilafranca, amb els millors productes de la terra. Les enoteques, amb els millors vins per gaudir. Vilafranca's Saturday market with the best natural produce. Specialist wine stores, to enjoy the best wines.

153

154

Des de fa ja alguns anys, centenars de milers de turistes espanyols i estrangers van al Penedès. La majoria vol conèixer la regió de les denominacions d’origen Penedès i Cava, visitar els cellers i tastar els seus productes. Els barcelonins han estat els primers a descobrir, en les últimes dècades, que aquest lloc que tenen tan a prop els ofereix

no només un món ple de caves i vins, sinó també una naturalesa preciosa i plena de possibilitats d’oci. Les passejades a peu o amb bicicleta, la pesca, la gastronomia i les visites a castells i monuments són un valor a l’alça al Penedès, que atreu també a esportistes de diferents disciplines com el ciclisme i l’escalada.

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

La festa major de Vilafranca, declarada d’interès cultural nacional. Algunes de les seves figures: el drac, el trabucaire i l’àguila. The 'fiesta mayor' of Vilafranca, declared of national cultural interest. Some of its figures: the dragon, a 'trabucaire' brigand and the eagle.

155

156

El Penedès té, sens dubte, cada vegada més amics. Propis i estranys. Artistes i actors, periodistes i famílies, cada vegada hi ha més urbanites que volen canviar de vida sense perdre de vista el seu hàbitat natural i escullen el Penedès per viurehi. Florian Porsche, alemany establert des de l’adolescència a Espanya, remet al triangle d’or: “La combinació de la mar, els camps i la proximitat d’una gran ciutat com Barcelona fan que la regió sigui perfecta”. El 2008, aquest restaurador i la seva dona, Verónica Grimal, van convertir una masia en un petit i exquisit hotel situat als afores de Vilobí (Alt Penedès). “Vam escollir el Penedès perquè vam veure-hi una terra d’oportunitats per al turisme sostenible i de qualitat; aquest tipus de turisme formarà part del futur de la regió.” Per l’irlandès Paddy Mannion, que va arribar a la regió el 1995, no hi ha dubte: “Això és el paradís —assegura—, miro al meu voltant i veig oliveres, horts, muntanya…, i tot sota un cel increïble. No té preu”. Mannion s’inventa rutes per als turistes, gairebé sempre amb bicicleta, i afirma que cada excursió li ofereix nous descobriments.

L’oferta d’esports d’aventura al Penedès és molt àmplia. Zona d’escalada a la Font de l’Ametlló, al conjunt medieval d’Olèrdola. You can enjoy a wide range of adventure sports in the Penedès. Rock-climbing area at Font de l’Ametlló, within the medieval site of Olèrdola.

Viure al PenedĂ¨s: un ritme propi / Living in the PenedĂ¨s: its own pace

157

158

Dèiem en un altre lloc que la gent del Penedès, com en tota zona rural, és individualista. Però a la vegada, encara que pugui semblar contradictori, també els agrada aparcar el seu ego per lliurar-se amb entusiasme a una afició estesa: unir forces en tot tipus d’esdeveniments i convocatòries populars. El santoral i els patrons locals donen peu, ja de per si, a una allau de festes i convocatòries. Els cicles agraris aporten també les seves: el mercat del préssec d’Ordal, en època de collita, o la festa del most, que se celebra pràcticament a cada poble després de la verema, en són només alguns exemples. És molt cèlebre també la fira del gall de Vilafranca.

A tot això s’han sumat en els últims anys diverses iniciatives institucionals i privades amb què s’intenta, de manera conjunta, avançar i també lluitar contra la crisi. Algunes d’aquestes festes de creació recent són ja imprescindibles, com el Cavatast de Sant Sadurní d’Anoia, on el públic pot tastar una gran varietat de caves, o el Vijazz, que a principis d’estiu envaeix el nucli antic de Vilafranca amb llocs on provar vins, caves i delicatessen, així com amb escenaris per a multitud de concerts. A més, cada vegada més ciutadans del carrer uneixen esforços i il·lusió i ofereixen als seus veïns iniciatives de tipus cultural: teatre, concerts, cinema… De tot hi ha a la vinya del Penedès.

Concert a la plaça de Sant Jaume de Vilafranca durant el Vijazz. Concert in Vilafranca's Plaza de Sant Jaume during the Vijazz festival.

Viure al PenedĂ¨s: un ritme propi / Living in the PenedĂ¨s: its own pace

159

160

La celebració més espectacular de totes és, sens dubte, la festa major de Vilafranca. A finals d’agost, la localitat ret homenatge a l’esforç de la verema, que implica molta gent a la regió. Diuen que un vilafranquí és capaç d’interrompre les seves vacances a qualsevol lloc del món per no perdre’s la seva festa major. Amb l’explosió de colors, sorolls i músiques, no n’hi ha per menys. El drac medieval i tot tipus de figures que en part ja es feien servir a l’edat mitjana donen una màgia molt especial a la setmana gran de Vilafranca. Per als autòctons pot ser que aquest enrenou festiu sigui habitual, però amb ulls forans és insòlit. “El calendari de festes és brutal, se celebra tot i més!”, exclama Paddy Mannion. Els castellers protagonitzen moltes de les festes. A ells no els calia la Unesco, que el 2010 va proclamar els castells patrimoni immaterial de la humanitat, per saber que el que fan és únic. El dels castells és un món fascinant no només per als que el viuen des de dins. Durant la festa de Sant Fèlix o la de Sant Ramon, per exemple, els castellers fan que vibri tot aquell qui s’acosti a la plaça major. L’entrega és total. Ni la calor, ni l’aglomeració, ni les hores que transcorren fan efecte en l’ànim dels castellers i els seus adeptes. L’individu i el seu estatus queden en un segon pla, i les torres humanes que s’aixequen conjuntament fan desaparèixer tota jerarquia social. L’esperit d’equip per excel·lència, teamwork de debò. Sorgits a principis del segle XIX com a prova de superació del grup, els castellers viuen ara el seu moment més esplendorós.

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

La Cursa Solidària País del Cava, a la tardor, atreu milers de participants. The País del Cava Charity Run, in autumn, attracts thousands of participants. Les típiques rostades populars. A popular 'torreznada' festival, typical of the region. Un concert a la fresca, a l’estiu. An open-air concert in summer. Mercat a la plaça de la Vila de Sant Sadurní. Market in the Plaça de la Vila of Sant Sadurní.

161

162

El ral·li d’època Barcelona- Sitges al seu pas pel Penedès. The Barcelona-Sitges vintage rally, as it passes through the Penedès. Caminada popular nocturna. Popular night-time walk. La Xatonada Popular del Vendrell. The 'Xatonada Popular' in El Vendrell. Activitats infantils al VINSEUM de Vilafranca. Children's activities at Vilafranca's VINSEUM.

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

Com passa amb els castellers, les mirades estan tornant sobre la pròpia història, i es practica amb energies renovades la fusió de la modernitat i la tradició, de l’entorn urbà amb el rural. Està de moda, al Penedès, recuperar castells i monuments per al turisme, masies i altres edificis històrics per viure i treballar. Waltraud Maczassek, per exemple, vinculada a una de les grans cases del vi de la regió, va unir història i actualitat en restaurar una d’aquestes cases d’indians que formen part del paisatge i de la història del Penedès. Al segle XIX, la fil·loxera i la pobresa havien obligat centenars d’homes a emigrar, amb o sense les seves famílies. Molts van provar

fortuna a les Índies, i alguns dels que van triomfar van tornar a la seva petita pàtria. Els anomenaven indians, i van construir aquestes grans mansions d’inspiració colonial, identificades amb una palmera davant de l’entrada, que es veuen a tot Catalunya. Al Penedès, aquestes cases d’indians estan relacionades en la seva majoria amb l’exportació de vins. Alemanya d’origen, Waltraud va arribar al Penedès als anys 60 i encara recorda la imatge d’aquelles dones, fins i tot joves, sempre vestides de negre. Era una altra època, i des de llavors el Penedès ha canviat molt. Waltraud es dedica a la pintura i, com a molts altres artistes, el que més li inspira dels paisatges del Penedès que envolten la seva vida és la llum.

163

164

Els Baltà, o almenys una branca de la família, també són artistes. Porten moltes generacions al Penedès; tantes, que la família té el document amb el títol de propietat del drac protagonista de la festa major de Vilafranca. El Palau Baltà de Vilafranca encara pertany a la família. Josep Maria Baltà, ceramista i marxant d’art, va viure al palau fins als 25 anys, amb el seu avi, nomenat baró de Tovar pels mèrits acumulats en la seva trajectòria com a físic i químic. Amb les seves històries i anècdotes n’hi ha per a una novel·la amb aires de realisme màgic.

Els castellers, actors importants a les festes majors del Penedès. The 'castellers', important participants in the Penedès local festivals.

Viure al PenedĂ¨s: un ritme propi / Living in the PenedĂ¨s: its own pace

165

166

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

Aquell baró de Tovar va comprar una masia al segle XIX, i es va dedicar amb entusiasme a restaurar-la a la manera del seu temps: va fusionar l’estil rural amb el modernisme. Va posar també una línia telefònica entre Vilafranca i la masia. Durant els anys 50 i 60, la família passava l’estiu allà: mesos de vida plaent amb vistes a les vinyes i muntanyes al fons. “El meu avi tenia un gran Ford blau, i ens portaven a tots els nens a les platges de Calafell, que llavors eren verges. Només hi havia sorra blanca i un mar fantàstic “, explica Josep Maria Baltà. Avui dia, els Baltà viuen en una masia veïna i han ampliat el conjunt amb un taller de ceràmica modern, que contrasta i ofereix un joc arquitectònic amb l’antiga masia modernista de la família. Martí, el fill d’en Josep Maria, és escultor. Ha viatjat molt, però sempre amb bitllet de tornada al Penedès. Viu en un annex de la masia paterna i no s’imagina millor lloc per treballar. “La llum és increïble”, afirma, i estén els braços cap a les vistes de vinyes, boscos, oliveres i algun nucli urbà que es veuen des de l’estudi compartit amb el seu pare. Per en Josep Maria, la clau està en les muntanyes: “Estem envoltats de muntanyes. Miris on miris, l’horitzó s’acaba en una elevació del territori. Així sé que darrere hi ha més coses i això em dóna tranquil·litat”. La masia del besavi va ser expropiada durant la Guerra Civil Espanyola. El baró va morir de pena, diuen, quan la nina dels seus ulls va ser utilitzada com a caserna militar. Aquí, com a tot l’Estat, la Guerra Civil va deixar cicatrius profundes. Al Penedès ningú sembla que en vulgui parlar, però tothom té una història per explicar relacionada amb la guerra. Un dels impulsors de la recuperació de la memòria històrica a la regió és Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Paisatge amb cabanya de pedra seca, masia i núvols. Landscape with dry stone hut, masía and clouds.

167

168

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

Arnabat ha escrit diverses obres sobre la història de la regió. Una de les seves publicacions col·lectives tracta del cementiri de Vilafranca, l’únic de l’Estat amb reixes que permeten veure el cementiri des de l’exterior. “Aquí hi ha històries fantàstiques de famílies del Penedès”, explica mentre mostra diverses tombes rellevants com la de l’escriptor i filòsof Eugeni d’Ors. Tombes anònimes i parets de nínxols descansen al costat de panteons familiars de grans propietaris. Hi abunden les escultures d’àngels, reixes boniques i altres ornamentacions de ferro forjat. El segle XX i els seus avatars també van deixar la seva empremta: Arnabat mostra la tomba de l’alemanya Margarethe von Hase. El seu marit, el tinent coronel Paul von Hase, va participar en l’atemptat contra Hitler del 20 de juliol del 1944, i va ser executat. La vídua va escollir Calafell per passar la resta dels seus dies, i va voler ser enterrada al cementiri de Vilafranca. Ramon Arnabat ensenya amb orgull, als afores de Santa Margarida i els Monjos, el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), un museu inaugurat el 2011 al costat d’una masia que va ser un centre de l’aviació durant la guerra. “Es tracta de l’únic museu a l’Estat dedicat a l’aviació del temps de la guerra”, explica l’his-

El castell de Penyafort ha viscut moltes vides, de bressol de sants a presó d’aviadors alemanys i negoci de restauració. Penyafort castle has lived many lives, home of saints to a prison for German and Italian aviators and a gastronomy business, among others.

toriador mentre recorre el museu. Hi ha reproduccions a escala de models d’avions de guerra, com el Xato o el Mosca, de fabricació russa, així com fotografies, documents, algun vídeo explicatiu, i fins la recreació d’un bombardeig alemany amb avions Messerschmidt sobre la zona, basat en els records d’un pilot que el va viure. També es pot visitar el refugi antiaeri, un laberint de túnels a vuit metres sota terra. Al Penedès li va tocar fer d’escut protector de Barcelona durant la Guerra Civil, raó per la qual els republicans van confiscar masies i les van convertir en camps d’aviació tot aprofitant com a pistes d’aterratge les extenses vinyes. Els quatre aeròdroms que es van construir al Penedès van ser, al seu torn, objectius predilectes de l’aviació franquista. Els veïns més grans encara recorden els bombardejos, i l’ús del castell de Penyafort com a presó de guerra forma part de la memòria col·lectiva. Les capelles de la seva església van fer de cel·les d’una vintena d’aviadors alemanys i italians capturats pels republicans. Un grafit n’és mostra: un presoner alemany comptava els dies anotant-los a la paret de la seva cel·la sota el títol de Dez i Jan, abreviatures de Dezember i de Januar, ‘desembre’ i ‘gener’ en alemany.

169

170

Ofertes per als visitants: excursions per les vinyes amb trenet o amb "burricleta", una bicicleta amb motor elĂ¨ctric. Activities for visitors: excursions among the vineyards by train or electric-powered bicycle.

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

El castell és un lloc emblemàtic per explicar la història del Penedès. La seva arquitectura és diversa, ja que al llarg dels anys se li van anar afegint parts noves. De bressol de sants a presó d’aviadors alemanys i negoci (fracassat) de restauració, el castell de Penyafort ha viscut moltes vides. Els seus primers habitants van ser els senyors de Penyafort, família de molt bona posició. Un dels seus fills, Ramon (1180-1275) va escriure importants textos canònics i va protagonitzar nombrosos miracles. El més conegut va ser l’episodi llegendari en què va usar la

seva capa com a embarcació per navegar de Sóller a Barcelona sense enfonsar-se. Havia decidit abandonar a la seva sort el rei Jaume I, a qui servia com a confessor, per la vida pecaminosa que practicava el monarca durant la conquesta de Mallorca. Per tot això, va merèixer ser canonitzat, al segle XVII, i va passar a la història com a sant Raimon de Penyafort. Gràcies a les seves habilitats navegadores, sant Raimon no només és el patró dels advocats, explica Ramon Arnabat sorneguer: “També va quedar finalista en la votació del patró dels internautes”.

171

172

A partir de la desamortització de l’Església catòlica, el 1836, el castell va passar de mà en mà, va pertànyer fins i tot a un ciutadà nord-americà que vivia a Sitges. “Els seus successius propietaris se servien com en una barra lliure; tot el que tenia valor al castell va acabar espoliat”, explica Arnabat. Només es va salvar el fresc gòtic en què s’aprecien dos monjos dominics, situat en una sala al costat de l’entrada de l’església. Les penúries del castell es van acabar el 1980, quan el va adquirir en subhasta una veïna, Jordina Gallemí. Ella va instaurar l’aplec, una passejada popular que se celebra un cop l’any en honor a la canonització de sant Raimon. El 2002, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos es va fer càrrec del castell. Per cert que, amb l’habitual esperit festiu del Penedès, junt amb l’aplec se celebra també, des del 2012, la fira Remeiart d’herbes medicinals i mel. No podia ser d’altra manera i la fira va ser tot un èxit: en la primera edició, el primer diumenge de juny, més de dos mil veïns es van acostar al castell. El castell de Penyafort mereixeria per si sol una visita extensa. Esperem que la crisi no acabi frenant els esforços en la seva restauració. Al seu costat, el Parc Natural del Foix exigeix una altra excursió per acabar amb un berenar per exemple a Castellet i la Gornal, un poble monument dels més ben conservats de tota la regió. O menjant carquinyolis a Sant Quintí de Mediona, on asseguren que s’hi fan els més bons del món. És el que té de bo el Penedès: no te l’acabes mai. Els seus habitants recomanen escollir un lloc, un moment, i gaudir-ne lentament, a plena consciència. Al ritme del Penedès, doncs.

La Font de les Dous a Torrelles de Foix. The Font de les Dous at Torrelles de Foix.

Viure al PenedĂ¨s: un ritme propi / Living in the PenedĂ¨s: its own pace

173

174

Living in the Penedès: its own pace Its own pace of life, that's what the Penedès has. You barely notice you're so close to a large city like Barcelona although its influence can be felt in some aspects: the Penedès is in the provinces but it's not provincial. Only a part of the Penedès has a coast but the sea affects the character of the whole region, as does the majestic gaze of Montserrat, Catalonia's most magical mountain, which can be seen from almost anywhere. Its countryside and cava, wine, nature, its restored castles, its light, its personalities and their stories… Entering the Penedès region means immersing yourself in a very special, calm environment, in that pace of life that allows you to combine the city with the country, tradition with modernity, work with play. All this goes to make a cocktail that is, at the very least, delicious. In fact, there are many different ways of experiencing the Penedès: a picnic amongst the vines or a stroll in an unspoilt setting; lunch at a high quality restaurant accompanied, of course, by the best wines and cavas, or a relaxing weekend of wellbeing treatments at a luxury hotel. Today's Penedès has a wide range of quality restaurants to turn each lunch or dinner into a celebration of the good life and which, together with its burgeoning rural tourism, aim to attract a variety of visitors. For some years now, hundreds of thousands of both Spanish and foreign tourists have come to the Penedès. Most want to get to know the region where the Penedès and Cava designations of origin come from, visit its wineries and taste its products. Barcelona people were the first to discover, over the last few decades, that this place so close to home provides them not only with a world full of cavas and wines but also beautiful nature and a wide range of leisure activities. Walks and bike rides, fishing, gastronomy and visits to castles and monuments are a growing attraction in the Penedès, also for sports people from various disciplines such as cycling and climbing. There can be no doubt that the Penedès is gaining more and more friends, both from home and abroad. Artists and actors, journalists and families, an increasing number of city dwellers who want to change their way of life without totally depriving themselves of their natural

habitat choose the Penedès as a place to live. Florian Porsche, a German who's lived in Spain since he was a teenager, calls it the 'golden triangle'. "The combination of the sea, countryside and proximity to a large city like Barcelona make the region perfect". In 2008, this restorer and his wife, Verónica Grimal, converted a 'masía' (the typical farmhouse in Catalonia) into a small, exquisite hotel located in the outskirts of Vilobí (Alt Penedès). "We chose the Penedès because, we saw a land of opportunities for sustainable, good quality tourism; this kind of tourism will form part of the region's future". For the Irishman, Paddy Mannion, who came to the region in 1995, there's no doubt: "This is paradise" he says. "I look around me and I see olive groves, vegetable gardens, mountains…, and all under an incredible sky. It's priceless". Mannon creates routes for tourists, almost always by bicycle, and says that each excursion provides him with new discoveries. We have already mentioned that the people of the Penedès, as in all rural areas, are individualists. But, at the same time and although it may seem contradictory, they also like to put their ego to one side and launch themselves into a widespread pastime: joining forces to hold all kinds of events and popular gatherings. The local saints' days already result in an avalanche of festivals and celebrations and agricultural cycles also play their part: the peach fair in Ordal at harvest time and the wine must fairs that are celebrated by almost every town after harvesting are just a few examples. Vilafranca's cockerel fair is also very famous. In recent years various institutional and private initiatives have joined these traditional events in an attempt to progress and combat the crisis. Some of these recently created festivals have now become a vital part of the region's year, such as the Cavatast in Sant Sadurní d’Anoia, where visitors can taste a wide assortment of cavas, and the Vijazz festival, which in early summer invades the old town of Vilafranca with stands where you can try wines, cavas and delicatessen foods, as well

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

as setting up stages for a multitude of concerts. Moreover, increasingly more ordinary citizens are combining their energy and enthusiasm to offer the locals various cultural initiatives: drama, concerts, cinema… There's a bit of everything in the Penedès. However, the most spectacular celebration is surely the 'fiesta mayor' or great festival of Vilafranca. At the end of August, the town pays homage to all the hard work during the harvest, which involves many people in the region. They say that those from Vilafranca will interrupt a holidays anywhere in the world so as not to miss their 'fiesta mayor'. The explosion of colours, noise and music is quite an experience. The medieval dragon and all kinds of figures, some of which were being used back in the Middle Ages, give Vilafranca's biggest week a very special, magical touch. This festive hustle and bustle may be routine for the locals but it's amazing to an outsider's eyes. "The festival calendar is brutal; everything is celebrated, and more some!" exclaims Paddy Mannon. The 'castellers' or human castle builders are the stars of many festivals. They didn't need UNESCO which, in 2010, proclaimed their castles as intangible cultural heritage of humanity, to realise that what they do is unique. The world of 'castells', which means 'castles' in Catalan, is fascinating and not only for those in the know. During the festival of Sant Fèlix or Sant Ramon, for example, the 'castellers' astonish anyone who approaches the main square. Their commitment is total. Not the heat or the crush of the crowd or the hours they have to spend can dampen the spirits of the 'castellers' and their supporters. The individual and his or her status are put to one side and the human towers built by joint effort make any social hierarchy disappear. A team spirit par excellence, teamwork if ever there was any. Appearing early in the 19th century as proof of the power of the group, 'castellers' are currently enjoying a boom. As with the case of the 'castellers', more eyes are now turning to history itself and renewed energy is being devoted to merging the modern with the traditional, the urban with the rural. It's in fashion, in the Penedès, to

restore castles and monuments for tourism, and traditional farmhouses and other historical buildings to live and work in. Waltraud Maczassek, for example, related to one of the largest wineries in the region, combined the past and the present when she restored one of the 'indiano' houses that form part of the Penedès landscape and history. In the 19th century, phylloxera and poverty had forced hundreds of men to emigrate, with or without their families. Many sought their fortune in the Indies and some of those who were successful came back to their homeland. They were called 'indianos' and built large colonial-style mansions, identified by a palm tree next to the entrance and seen throughout Catalonia. In the Penedès, these 'indiano' houses are mostly related to wine exporters. A native German, Waltraud arrived in the Penedès in the 1960s and still remembers the image of those women, even when young, who always wore black. Times were different then and the Penedès has since changed considerably. Waltraud devotes herself to painting and, like many other artists, what inspires her the most in the Penedès countryside around her is the light. The Baltà family, or at least one branch, are also artists. They've been living in the Penedès for many generations; so many, that the family holds the title deed for the dragon performing in Vilafranca's 'fiesta mayor'. The Baltà Palace in Vilafranca still belongs to the family. Josep Maria Baltà, ceramicist and art dealer, lived in this mansion until he was 25, together with his grandfather, appointed Baron of Tovar for his achievements in the field of chemistry and physics. The stories and anecdotes Josep Maria tells are worthy of a novel, with an air of magical realism. The Baron of Tovar bought a 'masía' in the 19th century and enthusiastically devoted himself to restoring it in the manner of the time: combining the rural and modernist style. He also installed a telephone line between Vilafranca and the house. In the 1950s and 60s, the family used to spend their summers there: months of easy living with views of the vineyards and mountains in the background. "My grandfather had a large blue Ford and he would take all us children to the beaches of Ca-

175

176

lafell, which were virgin then. There was just white sand and a fantastic sea" remembers Josep Maria Baltà.

spend the rest of her days in Calafell and wanted to be buried in Vilafranca cemetery.

Nowadays, the Baltà family lives in a neighbouring 'masía' and have extended the complex with a modern ceramics workshop, which contrasts with but architecturally complements the family's old modernist 'masía'. Martí, Josep Maria's son, is a sculptor. He's travelled a lot but always with a return ticket to the Penedès. He lives in an annex to his father's 'masía' and can't imagine a better place to work. "The light's incredible" he says, spreading his arms towards the views of vineyards, woods, olive groves and the odd huddle of houses that can be seen from the studio shared with his father. For Josep Maria, the key lies in the hills: "We're surrounded by mountains. Wherever you look, the horizon ends on higher land. So I know there are more things behind those hills, and that reassures me".

On the outskirts of Santa Margarida i els Monjos, Ramon Arnabat proudly shows the Interpretation Centre of Republican Aviation and Air War (CIARGA), a museum inaugurated in 2011 next to a 'masía' that was an aviation centre during the Civil War. "This is the only museum in Spain dedicated to aviation at the time of the Civil War" explains the historian, while we visit the museum. There are scale models of war planes such as the Chato and the Mosca, of Russian production, as well as photos, documents, some explanatory videos and even a recreation of a German air raid in the Penedès using Messerschmitts, based on the memories of a pilot who was there at the time. The air raid shelter can also be visited, a maze of tunnels eight metres underground.

The grandfather's 'masía' was commandeered during the Spanish Civil War. They say the Baron died of a broken heart when the apple of his eye was used as a military barracks. Here, as in the rest of the country, the Civil War left deep scars. No-one seems to want to talk about it in the Penedès but everyone has a story to tell related to the war. One of the people who encourage such historical memories in the region is Ramon Arnabat, Chairman of the Institute for Penedès Studies. Arnabat has written numerous works on the region's history. One of his joint publications deals with Vilafranca cemetery, the only one in Spain with railings that allow people to see in to the graveyard from the outside. "Here there are fantastic stories about Penedès families" he explains, while showing several relevant graves, such as that of writer and philosopher Eugeni d’Ors. Anonymous tombs and walls of niches lie next to the family pantheons of large landowners. There are many sculptures of angels, beautiful railings and other wrought iron decorations. The 20th century and its vicissitudes also left their mark: Arnabat points out the grave of the German Margarethe von Hase. Her husband, lieutenant colonel Paul von Hase, took part in the attack against Hitler on the 20th of July 1944 and was executed. His widow chose to

The Penedès served as a protective shield for Barcelona during the Civil War, which is why the Republicans confiscated 'masías' and turned them into aviation fields, taking advantage of the extensive vineyards to make landing strips. The four aerodromes built in the Penedès were, in turn, pet targets for Franco's air force. Older locals still remember the air raids and use of Penyafort castle as a wartime prison forms part of the collective memory. The chapels in its church were used as cells for around twenty German and Italian airmen caught by the Republicans. One sign of this is the graffiti: a German prisoner counted the days by noting them on the wall of his cell, under the heading of 'Dez' and 'Jan', abbreviations for 'Dezember' and 'Januar', December and January in German. This castle is representative of the history of the Penedès. Its architecture is diverse as new parts have been added over the years. From the home of saints to a prison for German and Italian aviators and a (failed) gastronomy business, Penyafort castle has lived many lives. Its first inhabitants were the lords of Penyafort, a family of ancient lineage. One of them, Ramon Penyafort (1180-1275), wrote important canonical texts and performed numerous miracles. The most famous was the legendary episode in which he used his cape as a ship to sail from Sóller, on

Viure al Penedès: un ritme propi / Living in the Penedès: its own pace

Mallorca, to Barcelona without sinking. He had decided to leave King Jaume I to his own devices, whom he had served as his confessor, due to the sinful life the monarch led while the island was being taken over. For all his achievements, he was duly canonised in the 17th century and went down in history as Saint Raymond of Peñafort. Thanks to his sailing prowess, Saint Raymond is not only the patron saint of lawyers, explains Ramon Arnabat with some irony. "He was also shortlisted in the vote on the patron saint for internet navigators". After the Catholic Church was dispossessed of its properties in Spain in 1836, the castle went from owner to owner and even belonged for a time to a US citizen who lived in Sitges. "That was open season for its successive owners; anything of value in the castle was removed" explains Arnabat. The only thing saved was the gothic fresco portraying two Dominican monks, located in a room next to the church entrance. The castle's tribulations ended in 1980 when it was bought at auction by a local, Jordina Gallemí. She started up the 'aplec', a popular walk held once a year in honour of the canonisation of Saint Raymond. In 2002, the Council of Santa Margarida i els Monjos took over the castle. Incidentally, with the typical festive spirit of the Penedès, since 2012 the Remeiart Fair of medicinal herbs and honey has also been held at the same time as the 'aplec'. And, of course, this fair has been a complete success: in its first year, on the first Sunday in June, more than two thousand people went to the castle. Penyafort castle warrants an extensive visit on its own merits and we hope the crisis doesn't hinder the efforts being made to restore it. Near the castle, the Foix Nature Park also deserves a visit, perhaps ending with a snack, for example at Castellet i la Gornal, one of the best conserved monument towns in the entire region. Or how about trying some 'carquinyolis' biscuits in Sant Quintí de Mediona, where it's said they make the most delicious 'carquinyolis' in the world. That's the thing about the Penedès: you can never experience it all. Its inhabitants are unequivocal about their recommendation: choose a location, a moment and enjoy it slowly, with full awareness. In other words, at the Penedès pace.

177

Menjar, beure, gaudir Eating, drinking, enjoying English text at the end of the chapter

06.

Bodegó del més típic: A la gastronomia del Penedès hi ha de tot. Still life with typical products. Food is one of the important aspects of life in the Penedès.

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

179

180

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Ens recomanaven en el capítol anterior escollir un lloc, un moment, i gaudir-ne lentament, a plena consciència. ¿Què millor que aplicar aquesta fórmula degustant un bon àpat, sense presses, en un restaurant del Penedès? Igual que quan anem a visitar la família, en circumstàncies normals, tot gira entorn del menjar, un viatge al Penedès no ha de transcórrer sense que parem atenció a la seva gastronomia. Les raons són convincents, les opcions més que variades. El Penedès té una gran selecció d’establiments que ofereixen des de la cuina més innovadora fins a alta cuina casolana. La gastronomia d’aquesta regió, tan diversa, ens ofereix plats de muntanya, de cuina marinera mediterrània, i també un ric ventall de plats de mar i muntanya. Les propostes van des de la terrassa i tapes fins al menú degustació complet, incloses unes postres delicioses. El problema serà, més aviat, triar el lloc adequat davant d’una oferta sorprenentment àmplia, amb preus molt elevats i tarifes que semblen supervivents del segle passat, amb el més avançat en disseny i nouvelle cuisine i el més clàssic i tradicional que un pugui imaginar-se. És clar que per endinsar-se en el món de la cuina del Penedès no hi ha res com anar a les seves fonts originals. Per exemple, el mercat dels dissabtes de Vilafranca, que és una mina de productes de gran qualitat a preus còmodes i on acudeixen persones de molts llocs. És impressionant veure el centre de la ciutat envaït per parades multicolor, olors suggeridores i cridòria de mercaders. El visitant pot perdre fàcilment la noció del temps i traslladar-se a l’època medieval, quan el mercat no diferia gaire de l’actual i regalava escenes quotidianes similars: laments sobre el cost de la vida, converses sobre el temps i les amargors que causa la política als ciutadans. La recuperació de la història de la regió ha passat també per la gastronomia, amb avanços recents importants. S’ha recuperat el gall del Penedès, identificat com a raça a principis del segle passat, i que als anys 80 va viure un auge que el va treure del perill d’extinció. Una sort semblant va seguir l’ànec mut del Penedès, que als anys 90 va ser rescatat de l’oblit i ara és apreciat pels paladars més exigents. Els esdeveniments relacionats amb l'alimentació ofereixen una altra font inesgotable i deliciosa d'oportunitats de submergir-se al món gastronòmic local: setmanes del cava, jornades del vi com les de Sant Vicenç de Calders o de Vilafranca, fires com la del préssec d’Ordal o del

gall a Vilafranca, per esmentar-ne només algunes. Cada poble, cada lloc sembla tenir la seva pròpia convocatòria, al final enteses sempre com a bones excuses per reunir-se, menjar, beure i gaudir. Com a exemples, la festa gastronòmica que es fa a Coma-ruga a finals d’estiu per degustar el fideuat mariner; el Menjar de Tast, que organitza cada setembre des de 1985 el Club de Tast a Sitges; i la Rostada Popular, que celebra el Vendrell a la tardor per catar l’oli novell amb llesques de pa de pagès torrat. Sobre aquesta base, restauradors nous i innovadors s’obren pas a la regió i se situen al costat dels més clàssics. Aprofiten emplaçaments amb vistes al mar o edificis antics restaurats amb amor i bon gust. La xarcuteria al cava, amb el bull de foie al cava com a producte estel·lar, és un dels exemples de nouvelle cuisine regional. S’utilitzen els ingredients de sempre per recrear plats antics o per crear plats nous, delicatessen sorprenents que, acompanyades d’una copa de brut nature o del vi que l’ocasió requereixi, poden fer senzillament feliç el comensal. Tot un festival de receptes meravelloses i postres típiques com els carquinyolis —els millors són, tots coincideixen, els de Sant Quintí de Mediona—, la garlanda i les catànies, unes ametlles caramel·litzades i cobertes de praliné blanc i cacau en pols que va inventar un pastisser a Vilafranca el 1946. Hi ha tants restaurants recomanables al Penedès que hagués calgut esmentar, que aquí hem preferit fer-ne directament una llista amb l’esperança de no deixar-ne cap fora. Per obrir la gana, també publiquem a continuació algunes de les millors receptes del Penedès, que ens han cedit amablement restaurants destacats de la regió. Amb una doble inquietud: la majoria de la gent del Penedès coneixeran aquests plats i tindran la seva pròpia recepta de l’àvia; i en canvi, la resta dels lectors poden tenir dificultats per trobar un tipus concret d’oli o de carn, o el millor cava per preparar els plats. Caldrà visitar el Penedès i deixar que els sentits, tots, puguin gaudir de la regió en les seves diferents dimensions: el clima, l’entorn natural, el paisatge humà, el gust sofisticat pel bon menjar i beure. Juntes, conformen un complet mosaic sensitiu, capaç de regalar experiències úniques, es podria dir que moments de felicitat, així com d’elevar l’esperit com fan els vins i caves. De la terra i l’esforç humà, directes a l’ànima. Com correspon a aquesta terra de sensacions.

181

182

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Xatonada Ingredients per a 4 persones: • 1 escarola • 1 ceba • Olives arbequines • Tonyina en oli • 8 filets d’anxova • 160 g de bacallà esqueixat dessalat Ingredients per a la salsa: • 80 g d’ametlles torrades • 40 g d’avellanes torrades • 6 nyores • Sal • Pebre • Bitxo • 2 grans d’all • 1 litre i mig d’oli d’oliva extra verge • Vinagre al gust

Preparació de la salsa: Hidratem les nyores per treure’ls la carn. Pelem les ametlles i les avellanes i les posem en un morter amb la carn de les nyores. Hi afegim la sal, el pebre, els dos grans d’all i el bitxo, i ho piquem força fi. Hi afegim l’oli i remenem per lligar-ho. Hi posem vinagre al gust. Rectifiquem de sal i pebre. Presentació: en un bol posem a macerar l’escarola amb la salsa de xató. Després, muntem l’amanida amb les anxoves, el bacallà, la ceba i les olives.

183

184

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Minicanelons amb salsa de moixernons Ingredients per al farciment: • 200 g de vedella • 200 g de pit d’aviram • 200 g de carn magra de porc • 2 pastanagues • 1 ceba • 1 branqueta d’api • 1 tomàquet • ½ litre de nata líquida • Oli • Sal i pebre • Mig litre de nata líquida Ingredients per a la beixamel: • 150 g de mantega • 150 g de farina • ½ litre de llet • ½ litre de nata líquida • Nou moscada • 50 g de moixernons secs, remullats i escorreguts • 20 plaques de canelons

Preparació: Posem la carn i l’oli en una safata al forn. Quan comenci a estar daurada, hi afegim totes les verdures a daus i ho deixem coure durant 45 minuts aproximadament. Després, salpebrem el rostit i hi afegim la nata líquida, ho tornem a posar al forn 10 minuts i ja podem triturar-ho. Per a la salsa, posem la mantega en una cassola, la deixem fondre i afegim la farina remenant. Lliguem la beixamel abocant-hi la llet a poc a poc, a continuació ratllem la nou moscada, i tirem la nata líquida i els moixernons. Rectifiquem de sal, deixem que arrenqui el bull i ho retirem del foc. Estenem la pasta i enrotllem els canelons. Els col·loquem en una safata untada amb mantega i els cobrim de beixamel. Finalment, escampem formatge ratllat per sobre i els gratinem.

185

186

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Ànec mut amb remolatxa Ingredients per a 4 persones: • 4 pits d’ànec • 2 remolatxes crues • Whisky fumat • Mostassa • Sal i pebre • Gelespessa

Preparació: Rentem la remolatxa i la bullim amb aigua i sal. Desossem l’ànec i ens quedem amb els pits i el fetge. Guardem la resta de l’ànec per a altres elaboracions. Traiem la pell del pit i la tallem a daus grans. La fregim amb oli, primer a foc dolç i més tard amb oli més calent. En fem llardons. Posem al forn, en un cassoleta, els pits amb una cullerada de whisky, un raig d’oli d’oliva i una mica de l’aigua de cocció de la remolatxa. Ho cuinem durant 10 minuts a 100°C. Reservem. Pelem la remolatxa ja cuita i la tallem en tres trossos cadascuna. Posem dos trossos de remolatxa (ens en quedaran quatre) en un cassó juntament amb el fetge. Hi afegim uns 200 grams d’aigua de cocció de la remolatxa i ho posem al foc dolç. Quan comenci el bull retirem i triturem. Ho lliguem amb Gelespessa i salem. Daurem el pit salat en una paella, juntament amb la remolatxa. Presentació: Posem una cullerada de salsa, escalfada lleugerament perquè no es talli, al fons del plat. A sobre, el pit i la remolatxa. Posem els llardons sobre el pit i finalment un parell de gotes de mostassa al plat, on més ens agradi.

187

188

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Rossejat de Calafell Ingredients per a 4 persones: • 750 g de patates • 250 g d’arròs bomba • 250 g de fideus • 1,5 kg de peix de roca • 1 pebrot del romesco • 1 cabeça d’alls • 1 llesca de pa de pagès • Entre 2 i 2,5 litres d’aigua (o brou de peix) • Oli i sal

Preparació: Primer, en una cassola, fregim el pebrot de romesco i la meitat de la cabeça d’alls fins a daurar-ho. Amb el mateix oli, fregim el pa. Tot seguit, ho piquem tot en un morter. En una cassola gran i amb l’oli ben calent es tira la picada dissolta prèviament amb el brou. Tot seguit hi afegim les patates i el peix, aquest una mica més tard tenint en compte que les patates triguen més a coure. Una vegada cuit, s’escorre una part del brou i es guarda en un recipient. A continuació, amb l’altra meitat de la cabeça d’alls es fa allioli en un morter de la manera tradicional, al qual hi afegim una mica del brou restant. El repartim per sobre del peix i les patates. Ja està a punt per ser servit. A continuació, amb el brou que ha sobrat i que haurà agafat tot el gust del peix de roca que hem cuit anteriorment, es cou una cassola de fideus i/o arròs. El procediment a seguir és el següent. En una cassola s’escalfa l’oli i s’hi tira l’arròs per enrossir-lo a foc lent, tot remenant fins que quedi torrat. Quan es considera suficientment rossejat, s’hi afegeix el brou de peix que hem reservat i es deixa coure a foc moderat fins que l’arròs quedi ben sec. Per coure la cassola de fideus, se segueix el mateix procediment.

Presentació: Se serveixen el peix i les patates en un plat i l’arròs i els fideus en les dues cassoles.

189

190

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Pit de gall del Penedès en escabetx de vinagre de cava Ingredients per a 4 persones: • 4 pits de gall del Penedès Per a l’escabetx: • 2 cebes • 1/2 cabeça d’all • 1 pastanaga • 2 porros • 1 litre i mig d’oli d’oliva • Pebre negre en gra • 2 fulles de llorer • 1 branqueta de farigola • 1 branqueta de romaní • Vinagre de cava Per al brou de gall del Penedès: • 1 carcassa • 2 cebes • 2 porros • 3 alls • Aigua Per a la salsa d’olives negres: • 100 g d’olives negres • 1 got de vi ranci • 750 cl de brou de gall del Penedès Per acompanyar: • Puntes d’espàrrecs verds • 1 moniato • Rossinyols

Preparació: Posem en un cassó amb oli d’oliva els alls aixafats, la ceba, el porro i la pastanaga. Quan estigui mig daurat, hi afegim el vinagre balsàmic de cava perquè es redueixi, el bouquet d’herbes i el pebre en gra. Cobrim les verdures amb la resta de l’oli d’oliva. En aquest preparat hi courem el pit de gall del Penedès a 65°C durant 20 minuts. Passat aquest temps, apartem el pit i reservem. Colem les verdures i en reservem l’oli. Passem les verdures per la Termomix per tal de fer-ne un puré fi. Amb l’oli restant confitem els rossinyols, les puntes d’espàrrec i el moniato. Per fer el brou, posem una mica d’oli en una cassola i enrossim la carcassa tallada a trossos. Hi afegim les verdures i ho deixem daurar lleugerament. Mullem amb l’aigua i ho deixem coure durant ¾ d’hora. Colem i reservem. Per fer la salsa, posem les olives negres sense pinyol en un cassó, hi afegim el vi ranci i ho deixem reduir a una tercera part. Mullem amb el brou de gall del Penedès, i ho deixem coure durant 15 minuts. Ho passem per la Termomix i ho colem. Presentació: Fem un cordó de puré d’escabetx al mig del plat, damunt el pit de gall en escabetx amb el moniato, els rossinyols i els espàrrecs confitats. Tallem el plat amb la salsa d’olives negres.

191

192

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Ànec mut del Penedès amb prunes i pinyons Ingredients per a 4 persones: • 1 ànec mut del Penedès (d’uns 1.200 g) • 20 ml d’oli d’oliva • 2 cullerades de llard • 3 tomàquets madurs tallats a grills • 45 g de ceba • ½ cabeça d’all • 12 prunes • 40 g de pinyons • sal, pebre negre mòlt, vi blanc, conyac, aigua mineral, llorer, farigola i una mica de romaní

Preparació: Rostim en una cassola l’ànec salpebrat amb l’oli d’oliva, el llard i uns grans d’all. Hi afegim la ceba, el llorer i les herbes aromàtiques. Ho rostim una mica més i tot seguit hi posem el vi blanc i el conyac, i ho deixem reduir. Hi afegim el tomàquet tallat a quarts i després una mica d’aigua mineral i ho deixem al forn 45 minuts aproximadament. Hi posem les prunes i els pinyons i ho deixem acabar de reduir.

193

194

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

Suprema de corball

amb foie gras d’ànec, salsa al cava i espàrrecs verds a la planxa Ingredients per a 4 persones: • 4 supremes de corball de 180 g • ¼ de litre de fumet blanc • 1 dl de cava brut nature • 15 g de farina • 15 g de mantega • 2 dl de nata líquida • 250 g de foie natural • 8 espàrrecs verds gruixuts • Oli, sal i pebre

Preparació: Netegem el corball i en traiem quatre supremes. Posem sal i pebre a les supremes i les marquem amb foc fort a la paella o planxa per la part de la pell. Reservem. Pelem els espàrrecs deixant les puntes sense pelar i els escaldem deixant-los al dente. Després, refresquem amb aigua i gel i reservem. A part, fem una reducció de cava i seguidament un roux amb la farina i la mantega, mullem amb el fumet i quan estigui espès hi tirem la nata i ho deixem bullir durant 5 minuts. Per muntar el plat, acabem el corball al forn a 150°C uns 7 minuts , sempre depenent del gruix de les supremes i controlant la cocció interior del peix. Marquem a la planxa els espàrrecs i els salsem, i quan tinguin una mica de color els passem al plat i els fem servir de llit per a les supremes de corball. Posem els talls de peix damunt dels espàrrecs i col·loquem làmines de foie al damunt de cada tall, napem amb salsa al cava i afegim sal grossa al foie. Decorem el plat amb una branqueta de julivert o similar.

195

196

Eating, drinking, enjoying In the last chapter, we were recommended to choose a place, a moment and to enjoy it slowly, with full awareness. So why not apply this formula by unhurriedly savouring a good meal at a restaurant in the Penedès? Just like family visits where, under normal circumstances, everything revolves around food, no-one should visit the Penedès without attending to its gastronomic dimension. The reasons are persuasive and the options more than varied. The Penedès has a wide variety of establishments offering a range of cuisines from the most innovative to homemade haute cuisine, from typical mountain dishes to Mediterranean fare and even surf and turf. A wealth of possibilities, ranging from enjoying tapas on a terrace to a full gourmet menu, delicious desserts included. In fact, the dilemma lies in choosing the right place among such great diversity, among both very high prices and rates that seem to date from the last century, among the most advanced in terms of design and nouvelle cuisine and the most classic and traditional cooking you can imagine. Of course, the best way to investigate the world of Penedès cuisine is to go straight to its original sources. For example, the Vilafranca Saturday market, a mine of high quality produce at affordable prices that attracts people from all over. It's impressive to see its town centre invaded by the multicoloured stalls, evocative smells and noise of the merchants. Visitors can easily lose all sense of time and be transported, for example, back to the medieval era, when the market, not so different from today's, surely offered very similar scenes: complaints about the cost of living, conversations about the weather and bitter remarks from citizens about politics. The region's revival of its past has also included its gastronomy, with considerable advances being made of late. The "gallo" or Penedesenca chicken has been reclaimed, identified as a breed at the beginning of

the last century and which, in the 1980s, underwent a boom that saved it from extinction. The "pato mudo" or Penedès duck was also saved from oblivion in the 1990s, now appreciated by the most demanding of palates. Food-related events offer another inexhaustible and delicious source of opportunities to immerse yourself in the local gastronomic world: cava weeks, wine workshops such as those in Sant Viçenc de Calders and Vilafranca, fairs such as the one in Ordal for peaches and the one for poultry in Vilafranca, just to mention a few. Each town, each place seems to have its own gathering, which usually serves as a particularly good excuse to get together, eat, drink and enjoy. For example, the gastronomic festival held in Coma-ruga at the end of summer to savour seafood noodle dishes such as the "fideuat"; the Menjar de Tast (tasting meal), held every September since 1985 by the Club de Tast in Sitges; and the Rostada Popular (popular dunk), held in Vendrell in autumn to try the newly made olive oil soaked in country-style toast. On these foundations, new and innovative restaurateurs are making huge strides, setting up shop next to the most classic establishments, taking advantage of locations with sea views or old buildings restored with love and good taste. Charcuterie made with cava, with "bull de foie al cava" (Catalan sausage with pâté and cava) as their star product, is just one of the many examples of regional nouvelle cuisine. Traditional ingredients are used to recreate ancient dishes or create new ones, surprising delicatessen treats that, accompanied by a glass of brut nature or the wine required by the occasion, can simply make diners happy. A whole festival of marvellous recipes and typical desserts such as "carquinyolis" biscuits (everyone agreeing that the best ones come from San Quintí de Mediona) and "catanias", caramelised almonds bathed in white praline and cocoa powder, invented by a pastry cook in Vilafranca in 1946.

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

We could recommend so many restaurants in the Penedès that we prefer to provide you with a list, with the hope that none has been forgotten. To awaken your appetite, we have also included some of the best recipes from the Penedès, very kindly given to us by the region's leading restaurants. With a twofold concern: most of the people in the Penedès will know its dishes and have their own recipe, handed down from their grandmother; but, on the other hand, the rest of our readers might have trouble finding a specific kind of oil or meat, or the best cava to season the dishes. The Penedès should be visited and the senses, all of them, allowed to savour the region in its different dimensions: its climate, its nature, its human landscape, its sophisticated taste for good food and drink. Together, these make up a mosaic for the senses, capable of providing us with unique experiences and moments of happiness, as well as lifting the spirit, just like wine and cava. From the earth and from people's hard work, straight to the soul. As befits the Penedès, a delight for the senses.

197

198

Recipes Page 183

Page 187

Ingredients for 4 people: 1 curly endive / 1 onion / Arbequina olives / tuna in oil / 8 anchovy fillets / 160 g cod, desalted, crumbled.

Ingredients for 4 people: 4 duck breasts / 2 raw beetroots / Smoked whisky / Mustard / Salt and pepper / Gelespessa

Ingredients for the sauce: 80 g toasted almonds / 40 g toasted hazelnut / 6 ñoras (dried red peppers) / Salt / Pepper / Jalapeño chilli pepper / 2 cloves of garlic / 1 1/2 litres extra virgin olive oil / Vinegar to taste.

Method: Wash the beetroot and boil in salted water. Bone the duck, reserving the breasts and liver. Keep the rest of the duck for other dishes. Remove the skin from the duck breasts and cut it into large squares. Fry in oil, first on a low heat and then with the oil hotter until crispy. Put the duck breasts in a casserole dish with a dessert spoon of whisky, a drizzle of olive oil and a little water from cooking the beetroot. Bake in the oven at 100°C for ten minutes. Put to one side. Peel the cooked beetroot and cut each one into three pieces. Put two pieces of beetroot (four will be left) in a pan with the liver. Add around 200 grams of water from cooking the beetroot and cook on a low heat. When it starts to boil, remove from the heat and liquidise. Thicken with the Gelespessa and season. To finish off the duck breasts, gently fry in a pan together with the beetroot, until golden.

Xató salad

To prepare the sauce: Soak the ñoras then remove the pulp. Peel the almonds and hazelnuts and put in a mortar with the pulp from the ñoras. Add salt, pepper, the garlic cloves and jalapeño chilli pepper and grind into a very fine paste. Add the oil and stir, to bind the mixture. Add vinegar to taste. Adjust the seasoning. Serving: Put the curly endive in a large bowl and toss in the xató sauce. Then make the salad with the anchovies, cod, onion and olives.

Page 185

Mini cannelloni with a St. George's mushroom sauce For the filling: 200 g beef / 200 g free range poultry breast / 200 g lean pork / 2 carrots / 1 onion / 1 stick celery / 1 tomato / 1/2 litre liquid cream / Oil / Salt and pepper / 1/2 litre liquid cream. For the sauce: 150 g butter / 150 g flour / 1/2 litre milk / 1/2 litre liquid cream / nutmeg / 50 g dried St. George's mushrooms, soaked and drained. Method: Put all the meat on a tray in the oven, with some oil. When the meat starts to turn golden, add all the vegetables, previously diced, and cook for approximately 45 minutes. Then season the meat and add the liquid cream. Return to the oven and cook for a further 10 minutes, then grind. For the sauce, melt the butter in a pan then stir in the flour. Add the milk little by little then grate in the nutmeg and add the liquid cream and mushrooms. Season to taste, bring to the boil then remove from the heat. Spread the meat paste over the pasta sheets then roll up into cannelloni. Place on an oven tray, spread with butter and pour over the sauce. Top with grated cheese and grill.

Penedès duck with beetroot

Serving: Put a spoonful of sauce, heated gently to make sure it doesn't curdle, on the bottom of the plate. Place the breast and beetroot on top. Sprinkle the crispy skin over the breast and top with a couple of drops of mustard on the plate, wherever you want.

Page 189

‘Rossejat’ from Calafell Ingredients for 4 people: 750 g potatoes / 250 g 'bomba' short-grained rice / 250 g noodles / 1.5 kg rock fish / 1 romesco red pepper / 1 head garlic / 1 slice unrefined white bread / 2 - 2.5 litres water (or fish stock) / Oil and salt. Method: First fry the romesco red pepper in a pan together with half the head of garlic, until golden. Using the same oil, fry the bread. Then grind everything with a mortar and pestle. Reserve the centre part of the rock fish and use the rest to make a stock. In a large pan, and with the oil very hot, fry the mixture previously dissolved in a little of the stock. Then add the potatoes and, a little later, the fish, as the potatoes will take longer to cook. Once cooked, drain off part of the stock and keep in a container. With the other half of the head of garlic, make an alioli sauce (garlic and oil) in the traditional way, grinding together in a mortar and pestle, adding a little of the remaining stock. Spread over the fish and potatoes. It's now ready to be served. With the remaining stock, which will have taken on all the flavour of the rock fish we've previously cooked, boil the noodles and/or rice in a pan.

Menjar, beure, gaudir / Eating, drinking, enjoying

The procedure is as follows: In a casserole dish, heat the oil and add the rice, frying over a low heat until golden, stirring until it's toasted. When it's sufficiently toasted or rossejat (which means ‘golden’), add the reserved fish stock and cook over a moderate heat until the rice is quite dry. The same procedure is used to cook the noodles. Serving: Serve the fish and potatoes on a plate and the rice and noodles in the two casserole dishes.

Page 191

Breast of Penedesenca chicken in a spicy cava vinegar escabeche sauce Ingredients for 4 people: 4 Penedesenca chicken breasts.

For the escabeche sauce: 2 onions / 1/2 head of garlic / 1 carrot / 2 leeks / 1 1/2 litres olive oil / black peppercorns / 2 bay leaves / 1 bunch thyme / 1 bunch rosemary / Cava vinegar. For the Penedesenca chicken broth: 1 carcass / 2 onions / 2 leeks / 3 garlic cloves / water. For the black olive sauce: 100 g black olives / 1 glass "rancio" wine / 750 cl Penedesenca chicken broth. Garnish: Green asparagus tips / 1 sweet potato / Chanterelle mushrooms. Method: Put the onion, leek and carrot into a pan with some olive oil and the crushed garlic. When slightly golden, add the balsamic cava vinegar to reduce, as well as the bunches of herbs and the peppercorns. Cover the vegetables with the rest of the olive oil. Cook the Penedesenca chicken breast in this mixture at 65°C for 20 minutes. After this time, remove the breast and put aside. Strain the vegetables and save the oil for later. Liquidise the vegetables into a fine purée. Cook the chanterelles, asparagus tips and sweet potato in oil at a very low heat. To make the broth, put a little oil in a pan and fry the chopped carcass until golden. Add the vegetables and also fry until lightly golden. Add a little water and cook for ¾ of an hour. Strain and reserve. To make the sauce, put the stoned black olives in a pan, add the "rancio" wine and reduce to a third of its volume. Add the Penedesenca chicken broth and cook for a further 15 minutes. Liquidise and strain. Serving: Make a line of the puréed escabeche sauce in the centre of the dish; place the chicken breast on top of the escabeche, with the confit of sweet potato, chanterelles and asparagus tips. Decorate the dish with the black olive sauce.

Page 193

Penedès duck with plums and pine nuts Ingredients for 4 people: 1 Penedès duck (around 1.2 kg) / 20 ml olive oil / 2 tablespoons of pork lard / 3 ripe tomatoes, cut into segments / 45 g onion / ½ head of garlic / 12 plums / 40 g pine nuts / Salt, ground black pepper, white wine, brandy, mineral water, bay, thyme and a little rosemary. Method: Roast the duck in a casserole dish, seasoning with the olive oil, lard and a few cloves of garlic. Add the onion, bay and aromatic herbs. Roast a little longer then add the white wine and brandy and leave to reduce. Add the tomato, cut into quarters, then a little mineral water and leave for a further 45 minutes in the oven, approximately. Add the plums and pine nuts and allow to reduce until cooked.

Page 195

Pavé of shi drum with duck foie gras, cava sauce and green asparagus, griddled

Ingredients for 4 people: 4 pavés of shi drum fish of 180 g / ¼ litre white stock / 100 ml brut nature cava / 15 g flour / 15 g butter / 200 ml liquid cream / 250 g natural foie gras / 8 thick green asparagus shoots / Oil, salt and pepper. Method: Clean the shi drum and cut out four pavés. Season the pavés with salt and pepper and seal, skin side down, in a frying pan or on a griddle over a high temperature. Put to one side. Peel the asparagus, apart from the tips, and scald, leaving them 'al dente'. Cool with iced water and put to one side. Reduce the cava then make a roux with the flour and butter, add the stock and, when thick, the cream. Boil for 5 minutes. To serve, finish the shi drum in the oven at 150°C for around 7 minutes, depending on the thickness of the pavés and checking how the inside of the fish is cooked. Seal the asparagus on the griddle and season. Once the asparagus has taken on a bit of colour, put it on the plate and use as a bed for the pavés. Place the fish pieces on top of the asparagus and then slices of foie gras on top of each pavé. Drizzle over the cava sauce and add coarse salt to the foie gras. Decorate the dish with a stalk of parsley or similar.

199

200

Annex / Annex Bodegues Wineries

Agustí Torelló Mata La Serra, s/n 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 11 73 www.agustitorellomata.com

Blancher Pl. Pont Romà 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 32 86 www.blancher.es

Canals Canals Av. M. de Déu de Montserrat 9 08769 Castellvi de Rosanes T +34 93 775 54 46 www.canalscanals.com

Can Rafols Dels Caus Can Ràfols dels Caus, s/n 08793 Avinyonet del Penedès T +34 93 897 00 13 www.canrafolsdelscaus.com

Cava Berdié Les Conilleres 08732 Castellvi de la Marca T +34 902 800 229 www.cavaberdie.com

Albet i Noya Can Vendrell, s/n 08739 Sant Pau d’Ordal T +34 938 99 48 12 www.albetinoya.cat

Bodegas Capita Vidal Ctra. Igualada-Sitges, Km 30 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 86 30 www.capitavidal.com

Canals Casanovas Can Canals 08739 Subirats T +34 93 8993202 www.canalscasanovas.com

Can Suriol Can Suriol del Castell 08736 Font-Rubí T +34 93 897 84 26 www.suriol.com

Cava Bertha Lavernó, 14 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 10 91 www.cavabertha.com

Alemany i Corrió Melió, 78 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 818 09 49

Bodegas J. Trias Comerç, 6 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 26 27 www.jtrias.com

Canals Nadal Ponent, 2 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 80 81 www.canalsnadal.com

Carles de Lavern Masia Can Maristany 08739 Subirats T +34 628 991 410 www.carlesdelavern.com

Cava Guilera Ca l’Artigas, s/n 08739 Subirats T +34 93 899 30 85 www.cavaguilera.com

Bodegas Mur Barcelona Rbla. Generalitat, s/n 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 15 51

Canals y Domingo Casetes Mir s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 938 910 835 www.canalsdomingo.com

Castellblanch Av. Casetes Mir, s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 70 25 www.castellblanch.com

Cava Llopart Ctra. de Sant Sadurní a l'Ordal, km 4 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 899 31 25 www.llopart.es

Alsina & Sardà Barri les Tarumbes s/n 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 81 32 www.alsinasarda.com Àngela Marquès Rigol C/ de la Font, 1 08775 Torrelavit T +34 93 899 50 80 www.marquesrigol.com Archs Cellers C/ Major, 5-9 43713 St. Jaume dels Domenys

T +34 600 690 907 www.archscellers.com

Art Cava Masia Can Batlle, s/n 08793 Avinyonet del Penedès T +34 93 897 02 28 www.artcava.com A. Vilamajó C/ Grècia 18 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 349 30 09 www.avilamajo.com Avinyó Caves Can Fontanals 08793 Avinyonet del Penedès T +34 93 897 00 55 www.avinyo.com

Bodegues Sumarroca Crta. de Sant Sadurní a Gelida, km. 15 08739 Subirats T +34 93 891 10 92 www.sumarroca.es

Canals y Munné Pça Pau Casals 6 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 33 27 www.canalsimunne.com

Bolet Finca Mas Lluet s/n 08732 Castellví de la Marca T +34 93 891 81 53 www.cavasbolet.com

Can Bonastre Crta. B-224 Km. 13,2 08783 Masquefa T +34 93 772 87 67 www.canbonastre.com

Bonet Cabestany Tarragona, 19 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 16 24 www.bonetcabestany.com

Can Descregut Can Descregut 08735 Vilobí del Penedès T +34 93 8902552 www.descregut.com

Buti Masana Tinent Coronel Sagués 26 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 05 13 www.butimasana.com

Can Feixes Finca Can Feixes 08785 Cabrera d’Anoia T +34 93 771 82 27 www.canfeixes.com

Cal Raspallet Viticultors Barri Sabanell, 11 08736 Font-Rubí T +34 607 26 27 79

Can Quetu C/ Tarragona 25 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 02 57

Castell d'Age Ctra. de Martorell a Capellades 6-8 08782 La Beguda Baixa T +34 93 772 51 81 www.castelldage.com Castell Sant Antoni Passeig del Parc 13 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 30 99 www.castellsantantoni.com Castellroig Finca Can Serra, C-243, Km 1 08739 Subirats T +34 93 899 51 27 www.castellroig.com Castelo de Pedregosa Holanda, 16 Pol. Ind. Can Ferré 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 41 46 www.castelodepedregosa.com Cava Almirall Diputació, 29 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 29 39 www.almirallcava.com

Cava Ludens Masia Grabuach 08736 Font-Rubí T +34 938 978 129 www. cavaludens.cat Cava Martin Soler Barri la Serra de Sabanell 08736 Font-Rubí T +34 93 898 82 20 www.cavamartinsoler.com Cavas Hill Bonavista, 2 08734 Moja T +34 8900878 www.cavashill.com Cavas Lavernoya Masia la Porxada 43729 Castellet i la Gornal T +34 93 891 22 02 www.lavernoya.com Cavas Market Av. Catalunya, 35-37 08730 Els Monjos T +34 93 898 07 81 www.cavasmarkel.com

Annex / Annex

Cava Rosmas Provença, 10 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 10 41 www.rosmas.com

Cellers Avgvstvs Crta. Sant Vicenç s/n 43700 El Vendrell T +34 977 666 910 www.avgvstvs.es

Cavas Parés Baltà Masia Can Baltà 08796 Pacs del Penedès T +34 8901399 www.paresbalta.com

Cellers Carol Vallès Corral del Mestre 08739 Subirats T +34 93 898 90 78 www.cellerscarol.com

Cavas Masachs Finca Montsarra, s/n 08737 Torrelles de Foix T +34 93 899 00 17 www.cavasmasachs.com

Cellers Grau Doria P. Eliseo Oliver, s/n 08811 Canyelles T +34 93 897 32 63 www.graudoria.com

Cava Varias Pl. Manuel Raventós 8 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 27 63 www.cavavarias.es

Cellers l’Arboç Ctra. L’Arboç Banyeres, 3 43720 L’Arboç T +34 977 670 055 www.cavapupitre.com

Cava Xamós Can Tutusaus, 51 08738 Pontons T +34 654 274 028 www.xamos.net

Cellers Planas Albareda Ctra. Guardiola, Km 3 08735 Vilobí del Penedès T +34 93 892 21 43 www.planasalbareda.com

Caves Colomer Diputació, 56 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 08 04 www.cavescolomer.com

Celler Vell Partida Mas Solanes s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 607 182 783 www.cellervell.com

Celler Can Pujol Duc de la Victoria 9 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 893 74 36 www.cellercanpujol.com

Codorniu Avda. Jaume Codorniu s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 32 32 www.codorniu.es

Celler Pardas Finca Can Comas s/n 08775 Torrelavit T +34 93 899 50 05 www.cellerpardas.com

Conde de Olzinellas Crta. Barcelona, s/n 08739 Ordal T +34 938 179 173 www.condedeolzinellas.com

Celler Puig Romeu C/ Barri Piscina 5 08779 La Llacuna T +34 93 897 62 06 www.puig-romeu.com

Conde de Valicourt Sant Antoni 33-39 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 00 36 www.condedevalicourt.com

Covides Finca Prunamala Ctra. C-243 PK1 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 8172552 www.covides.com Cum Laude Lluis Maria Vidal, 8 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 34 35 www.cavescumlaude.com Cuscó Esplugues, 7 08793 Avinyonet del Penedès T +34 93 897 01 64 www.cuscoberga.com El Xamfrà Lavernó 27 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 01 82 www.elxamfra.com Emendis Finca Emendis 43729 Castellet i la Gornal T +34 93 818 61 19 www.emendis.es Esmel Alacant, 21 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 24 68 www.jouart.com/cavesesmel Eudald Massana Noya Finca el Maset s/n 08739 Subirats T +34 93 899 41 24 www.massananoya.com Fèlix Massana Ràfols C/ de la Font, 29 08739 Sant Pau d’Ordal T +34 93 899 41 65 www.cavesfelixmassana.com Ferré i Catasús Masia Gustems s/n 08792 La Granada T +34 93 897 45 58 www.ferreicatasus.com

Ferret Av. Catalunya, 36 08736 Guardiola de Font-Rubí T +34 93 897 91 48 www.cavasferret.com Finca Ca n’Estella Masia Can Estella 08635 St. Esteve Sesrovires T +34 93 416 13 87 www.fincacanestella.com Finca Valldosera Masia les Garrigues 08734 Olèrdola T +34 93 814 30 47 www.fincavalldosera.com Finca Viladellops Celler Gran, 6 08734 Olèrdola T +34 93 818 83 71 www.fincaviladellops.com Fonpinet Pol. Ind. Can Ferrer, Par. 12 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 8910228 www.fonpinet.com Freixenet Joan Sala, 2 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 7000 www.freixenet.es Giró del Gorner Masia Giró del Gorner 08797 Puigdàlber T +34 93 898 80 32 www.girodelgorner.com Giró Ribot Finca El Pont 08792 Santa Fe del Penedès T +34 93 897 40 50 www.giroribot.es Gramona C/ de la Indústria 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 01 13 www.gramona.com

Grimau de Pujades Castell de Pujades B. Can Farines 08732 Castellví de la Marca T +34 93 891 80 31 www.grimau.com Heretat Mas Tinell Ctra. Vilafranca a Sant Martí Sarroca km 0,5 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 05 86 www.mastinell.com Heretat Mont-Rubí L’Avellà 08736 Font-Rubí T +34 93 897 90 66 www.montrubi.com Jané Baqués Masia el Pujolet 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 82 80 www.janebaques.cat Jané Ventura Ctra. Calafell, 2 43700 El Vendrell T +34 977 660 118 www.janeventura.com Jané & Santacana Finca Baldús 08792 Santa Fe del Penedès T +34 93 898 82 05 www.janesantacana.com Jaume Giró i Giró Muntaner i Oller, s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 01 65 www.cavagiro.com Jaume Llopart Alemany Passeig de Font-Rubí 08736 Font-Rubí T +34 93 897 91 33 www.jaumellopartalemany.com Jaume Serra Ctra, Vilanova a Vilafranca km 2,5 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 38 936 404 www.garciacarrion.es

201

202

J. B. Berger Masia Farreny s/n 08792 Santa Fe del Penedès T +34 93 892 15 00 www.jbberger.com

L'Origan Lavernó 30 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 36 02 www.lorigancava.com

Mas Comtal Mas Comtal 1 08793 Avinyonet del Penedès T +34 938 97 00 52 www.mascomtal.com

Marti Grau Masia Cal Xic Andreu-La Bleda 08731 Sant Martí Sarroca T +34 670 56 71 68 www.martigrau.net

Olivella I Bonet Casetes Puigmoltó, 26 43720 L’Arboç T +34 977 670433 www.olivellaibonet.com

Jean Leon Finca Jean Leon 08775 Torrelavit T +34 93 899 50 33 www.jeanleon.com

Loxarel Masia Can Mayol, s/n 08735 Vilobí del Penedès T +34 93 897 80 01 www.loxarel.com

Maset del Lleó Ctra. de Gelida,s/n 08791 St. Llorenç d’Hortons T +34 902 200 250 www.maset.com

Mestres Pl. Ajuntament 8 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 938 910 043 www.mestres.es

Oliver Viticultors Maset de Cal Xic, s/n 08739 Subirats T +34 93 891 19 40 www.oliverviticultors.com

J. Miquel Jané Masia Cal Costas s/n 08736 Guardiola de Font-Rubí T +34 93 414 09 48 www.jmiqueljane.com

Maria Casanovas Roig Ctra. BV 2242 08784 Sant Jaume Ses Oliveres T +34 93 891 08 12 www.mariacasanovas.com

Masia Bach Avda. Jaume Codorníu s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 33 42 www.bach.es

Moliner & Camps Avda. Cal Mir 28 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 02 30 www.molinercamps.com

Oriol Rossell Masia Can Cassanyes 43729 Castellet i la Gornal T +34 977 67 10 61 www.oriolrossell.com

Masia el Mas C/ la Carrerada 2 08792 La Granada T +34 902 109 982 www.masiaelmas.es

Mont Marçal Finca Manlleu s/n 08732 Castellví de la Marca T +34 93 891 82 81 www.mont-marcal.com

Parató Can Respall de Renardes 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 81 82 www.parato.es

Mas Oliver Pont Romà, s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 03 10 www.cavamasolive.com

Miguel Torres Finca el Maset, s/n 08796 Pacs del Penedès T +34 93 817 74 87 www.torres.es

Pere Mata Ctra. Sant Quintí, s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 39 68 www.matacoloma.com

Mas Pujadó Masia Can Rial 08739 Subirats T +34 93 817 91 85 www.maspujado.com

Miquel Pons C/ Baix Llobregat 5 08792 La Granada T +34 93 897 45 41 www.cavamiquelpons.com

Pere Rius Masia Pere Rius 08732 Castellví de la Marca T +34 93 891 82 74 www.cavapererius.com

Mas Bertran Barri Sisplau, s/n 08731 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 08 59 www.masbertran.com

Mas Rodó Km.-2 tra. Sant Pere Sacarrera a Sant Joan de Mediona 08783 Mediona T +34 93 238 57 80 www.masrodo.com

Mir Vidal Aragó, 41 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 25 86 cavasmirvidal.wordpress.com

Pere Ventura Ctar. C-243 P.K. 0,4 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 33 71 www.pereventura.com

Mas Can Colomé Masies de Sant Marçal, s/n 43729 Castellet i la Gornal T +34 606 280 584 www.mascancolome.com

Mascaró Casals 9 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 16 28 www.mascaro.es

Nadal Finca Nadal de la Boadella, s/n 08733 El Pla del Penedès T +34 938 98 80 11 www.nadal.com

Picher Bodegas Sant Antoni, 98 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 4734025 www.cavapicher.com

Mas Candí Ctra. de les Gunyoles, s/n 08793 Avinyonet del Penedès T +34 680 76 52 75 www.mascandi.com

Mas Romani Finca Mas Romaní 08736 Font-Rubí T +34 93 898 80 27

Naveran Ctra. C-15 (Vilafranca a Igualada Km 25,1) 08775 Torrelavit T +34 93 898 84 00 www.naveran.com

Pinord Doctor Pasteur, 6 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 30 66 www.pinord.es

Joan Colet Rius Pi i Margall, 10 08796 Pacs del Penedès www.cavajoancolet.com Joan Sardà Ctra. Vilafranca - St. Jaume dels Domenys, Km 8.1 08732 Castellví de la Marca T +34 93 772 09 00 www.joansarda.com Josep M. Ferret Guasch Barri l’Alzinar, 68 08736 Font-Rubí T +34 93 897 90 37 www.ferretguasch.com Julia Bernet Av. Barcelona, 24 08739 El Pago, Subirats T +34 93 899 40 95 www.juliabernet.com Juvé y Camps Sant Venat, 1 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 10 00 www.juveycamps.com La Xarmada Hisenda Casa Llivi s/n 08796 Pacs del Penedès T +34 93 817 12 37 www.laxarmada.com Llàgrima d’Or Baríton Matias Ferret 27 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 03 52 www.llagrimador.com

Maria Oliver Porti Passatge Menorca, 4 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 16 38 www.mariaoliverporti.com Maria Rigol Ordi Fullerachs, 9 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 01 94 www.mariarigolordi.com Marquès de Monistrol Monistrol d’Anoia 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 28 51 www.mmonistrol.com

Mas Codina El Gorner 08797 Puigdàlber T +34 93 898 81 66 www.mascodina.com

Mata d’Abelló Ctra. Gelida - St. Llorenç d'Hortons Km 5,25 08790 Gelida T +34 93 503 93 18 www.matadabello.com

Olivella Galimany Masia “Can Pere del Maset” 08736 Font-Rubí T +34 93 897 93 10 www.olivellagalimany.com

Raventós i Blanc Pl. del Roure, s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 32 62 www.raventos.com

Annex / Annex

Raventós Rossell Carretera BV-2241 08783 Masquefa T +34 93 772 52 51 www.raventosrosell.com Ravenós Soler Industria, 31 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 04 00 www.raventossoler.com Recaredo Tamarit, 7-10 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 02 14 www.recaredo.es René Barbier Partida Torre del Gall, s/n 08798 St. Cugat Sesgarrigues T +34 93 891 70 90 www.renebarbier.com Rexach Baqués Sta. Maria, 8 08736 Font-Rubí T +34 93 897 91 70 www.rexachbaques.com Rimarts Av. Cal Mir 44 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 27 75 www.rimarts.net Roger Goulart Major, 6 08635 Sant Esteve Sesrovires T +34 93 419 10 00 www.rogergoulart.com Romagosa Torné Barri Serra de baix, 24 08731 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 13 53 www.romagosatorne.com Rosell Mir Maset d’en Ros 08739 Subirats T +34 93 891 13 54 www.rosellmir.com Rosell y Formosa Rambla de la Generalitat, 14 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 10 13 www.roselliformosa.com

Ros Marina Camí de Puigdàber a les Cases Noves 08736 Font-Rubí T +34 93 898 81 85 www.rosmarina.es Rovellats Finca Rovellats 08731 Sant Marti Sarroca T +34 93 488 05 75 www.rovellats.com Sadurní Comas Codorniu Torrent de les Solanes, 27 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 07 39 www.scomasc.com Sant Joannes Masia Casa Gran s/n 08791 Sant Llorenç d’Hortons T +34 93 771 32 79 www.stjoannes.com

Torreblanca Finca Torreblanca 08734 Sant Miquel d'Olèrdola T +34 93 891 50 66 www.vinatorreblanca.com Torre del Veguer Urb. Torre del Veguer, s/n 08810 Sant Pere de Ribes T +34 93 896 31 90 www.torredelveguer.com Torres Prunera C/ Dr. Pasteur, 22 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 8920827 www.torresprunera.com Vall Dolina Plaça de la Creu, 1 08796 Olesa de Bonesvalls T +34 93 898 41 81 www.valldolina.com

Segura Viudas Ctra. Sant Sadurní-La Llacuna 08775 Torrelavit T +34 93 891 70 70 www.seguraviudas.com

Vallformosa Cellers amb Origen La Sala, 45 08735 Vilobí del Penedès T +34 93 897 82 86 www.vallformosa.es

Simo de Palau C.N-240 Km. 39 43440 L’Espluga de Francolí T +34 977 862 599 simodepalau.es

Ventura Soler Pol. Ind. Noya Lavernó 08739 Subirats T +34 93 818 30 03 www.venturasoler.com

Solà Raventós Industria, 38 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 08 37 www.solaraventos.com

Viader Cayon Lavernó, 4 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 33 50

Tayaimgut Pins, 42 08770 Sant Joan de Mediona T +34 93 898 50 69 www.tayaimgut.com Torelló Can Martí de Baix 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 938 910 793 www.torello.com Torrallardona Barcelona, 6 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 08 11 www.torrallardona.com

Vilarnau Ctra. Espiells, Km 1,4 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 23 61 www.vilarnau.es Vinya Escudé B. les Casetes del Raspall, s/n 08777 Sant Quintí de Mediona T +34 898 81 38 www.vinyaescude.cat Vins el Cep Can Llopart de les Alzines 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 891 23 53 www.elcep.com

1+1=3 Masia Navinès 08736 Guardiola de Font-Rubí T +34 938974069 www.umesufan3.com

203

204

Hoteles Hotels

Alojamientos rurales Country accomodations

Cal Ruget Biohotel

Hotel Fonda Neus

Allotjament Rural Antiga

Cal Santi

El Planot

Can Bonastre Wine Resort

Hotel Husa Barcelona Golf

Arcs la Llacuna

Cal Ton Cruset

Els Cups

Celler&Hotel Mas Tinell

Hotel Pere III el Gran

Arianel·la de Can Coral

Can Cardus

HD Riudebitlles

Ca l’Helena

Can Cruset

Hostal del Priorat

Hotel Air Penedès

Hotel Rural El Molí de Pontons

Ca la Florinda

Can Japet

La Vaquería

Ca la Laia

Can Pavet

Les Orenetes

Cal Jafra

Clos la Plana

Mas Llagostera

Cal Pere Pau

Comarquinal Bioresort

Mas Palou

Masia Cal Ruget, Barri Bellver 08735 Vilobí del Penedès T +34 93 897 93 42 www.calrugetbiohotel.com

Finca Can Bonastre de Sta. Magdalen 08783 Masquefa T +34 93 772 87 67 www.canbonastre.com

Ctra. de Vilafranca del Penedès a Sant Martí 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 05 86 www.mastinell.com

C/ Font de les Graus, 2 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 20 26 www.hotelairpenedeSantcom

Hotel Casa Torner i Güell

Rambla de Sant Francesc, 26 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 47 55 www.casatorneriguell.com

Hotel Castell de Gimenelles

Castell de Gimenelles-L’Hostal 43713 St. Jaume dels Domenys T +34 977 67 81 93 www.gimenelleSantcom

Hotel Ceferino

Passeig Ribes Roges, 2-3 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 815 17 19 www.hotelceferino.com

Hotel Desitges

Urb. Els Card-Xarel·lo, 2 08812 Sant Pere de Ribes T +34 93 896 59 66 www.hoteldesitgeSantcom

Hotel Domo

C/ Francesc Macià, 4 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 24 26 www.domohotel.com

Hotel Estela - Hotel de l’Art Av. Port d’Aiguadolç, 8 08870 Sitges T +34 93 811 45 45 www.hotelestela.com

C/ Marc Mir, 14-16 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 03 65 www.casafonda.com

Ctra. Martorell a Capellades km 19,5 08635 Sant Esteves Sesrovires T +34 93 775 68 00 www.hotelhusamasiabach.es

Plaça Penedès, 2 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 31 00 www.hotelpedrotercero.com

C/ Dalt, 8 08738 Pontons T +34 93 898 70 53 www.elmoli.es

Hotel Rural L’Olivera C/ Nou, 14 43716 Albinyana T +34 660 446 718 www.lolivera.com

Hotel Sol i Vi

Ctra. Sant Sadurní a Vilafranca, Km 4 08739 Lavern (Subirats) T +34 93 899 32 04 www.solivi.com

Le Meridien Ra

Av. del Sanatori, 1 43880 El Vendrell T +34 977 69 42 00 www.lemeridienra.es

Plaça Catalunya, 29 43820 Calafell T +34 977 690 638 www.antiga.info

Plaça Major, 17 08779 La Llacuna T +34 93 274 45 95 www.arcsllacuna.com

Av. Can Coral, s/n 08737 Torrelles de Foix T +34 93 897 15 79 www.arianella.com

C/ Nou, 14 08729 Castellet i La Gornal T +34 637 539 980 www.calhelena.com

C/ Pau Casals, 18 43719 Bellvei del Penedès T +34 977 16 82 29 www.calaflorinda.com

C/ Nord, 4 08737 Torrelles de Foix T +34 93 897 12 97 www.calalaia.com

C/ Sant Josep, 5 43712 Llorenç del Penedès T +34 977 677 188 www.caljafra.com

C/ Sant Roc, 27 08720 Sant Pere Molanta T +34 93 892 11 52 www.calperepau.com

Cal Piu

Casa Janet. La Rovira Roja 08731 Sant Martí Sarroca T +34 678 018 041 www.calpiu.com

Cal Salvet

Barri Cal Miret 08731 Sant Martí Sarroca T +34 646 738 032 www.calsalvet.com

Barri La Serra, 11 08796 Pacs del Penedès T +34 93 817 31 39 www.calsanti.cat

Av. Josep Anselm Clavé, 68 08731 Sant Martí Sarroca T +34 672 023 148 www.caltoncruset.com

Masia Can Cardús, 3 08775 Torrelavit T +34 93 899 78 64 www.cancarduSantcom

Can Cruset de Greansola 08737 Torrelles de Foix T +34 93 899 16 36 www.cancruset.cat

C/ Sant Quintí, 7 08737 Torrelles de Foix T +34 610 065 607 www.calxullat.com

La Placeta, 5 08738 Pontons T +34 93 815 18 70 (botiga) www.canpavet.com

Camí Vell de Vilanova, 17 08810 St. Pere de Ribes T +34 670 584 414 www.closlaplana.net

Camí del Comarquinal, 4 08777 Sant Quintí de Mediona T +34 647 991 093 www.masiaturismerural.wordpress.com

Crestabocs

C/ Farigola, 14 08739 Sant Pau d’Ordal T +34 675 930 117 www.crestabocSantcom

El Bosque Làcteo

C/ Racó de Sant Pere, 6 08729 Castellet i la Gornal T +34 670 920 017 www.clubrural.net/elbosquelacteo

Camí de Ca l’Ignasia, 9 08738 Pontons T +34 669 799 715 www.elplanot.com

C/ del Pou, 33-35 43880 Sant Vicenç de Calders T +34 977 678 144 www.elscupSantcat

C/ de Baix, 33 08776 St. Pere de Riudebitlles T +34 93 899 59 79 www.hdriudebitlleSantcom

Av. Marquesa de Griny, 27 43715 Banyeres del Penedès T +34 977 698 074 www.hstaldelpriorat.com

CamÍ de Llorenc, 7 43711 Banyeres del Penedès T +34 977 671 394 www.casitasdelarcoiriSantcom

C/ Hostal, 12 43713 St. Jaume dels Domenys T +34 977 678 548 www.casaruraloreneteSantcat

Ctra. T-240 km 0,5 43717 la Bisbal del Penedès T +34 635 556 955 www.masllagostera.com

Can Cerdà de Palou 08733 El Pla del Penedès T +34 93 898 90 52 www.maspalou.com

Masia Casa Roja

C/ Lis, 2 43711 Banyeres del Penedès T +34 605 278 863 www.masiacasaroja.com

Masia Les Torres de Selma Masia Les Torres de Selma 43714 El Pla de Manlleu T +34 977 260 647 www.lastorresdeselma.com

Annex / Annex

Restaurantes Restaurants Masia Olivera

Crta 243a Km. 4 08739 Subirats T +34 93 899 33 41 www.masiaolivera.com

Cal Agustí

Av. del Castell, 90 0731 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 12 03 www.calagusti.com

Cal Blay Vinticinc

C/ Josep Rovira, 27 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 00 32 www.calblay.com

Cal Lluís 1887

C/ de la Font, 32-34 0731 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 10 01 www.callluis1887.cat

Cal Matias

C/ Moreres, 29 Urb. Casablanca Subirats T +34 93 891 04 97 www.restaurantcalmatiaSantcom

Cal Pelegrí

Avda. Barcelona, s/n 08739 Ordal (Subirats) T +34 93 817 90 22 www.calpelegri.com

Cal Pere del Maset

C/ Ponent, 20 08739 Sant Pau d'Ordal T +34 93 899 30 28 www.calperedelmaset.com

Cal Ton

C/ del Casal, 8 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 37 41 www.restaurantcalton.com

Cal Saldoni

C/ Ponnet, 4 08739 Sant Pau d’Ordal T +34 93 899 31 47 www. calsaldoni.com

Cal Xim

Pça Subirats, 5 08739 Sant Pau d'Ordal T +34 93 899 30 92 www.calxim.com

Casa Joan

Plaça de l'Estació, 8 08720 Vilafranca del Penedés T +34 93 890 31 71

El Bosc

Avda. Marta Mata, 77 (urb. Els Boscos) 43711 Banyeres del Penedès T +34 97 767 18 71 www.elbosc.com

El Cigro d'Or

Plaça de l'Oli 1 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 56 09 www.elcigrodor.com

El Gat Blau

C/ Amàlia Soler 120 08720 Vilafranca del Penedès T +34 610 243 747 www.elgatblau.com

Els Lledoners

Hotel Restaurant Sol i Vi

Ctra. St. Sadurní d'Anoia a Vilafranca del Penedès km. 4-c-243 a 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 899 32 04 www.solivi.com

La Posada de Sant Pere

Sant Pere, 20 08799 Sant Pere Molanta T +34 93 892 13 99 www.posada-piqueSantcom

L'Arrosseria de l'Andreu

Passeig Marítim, 57 43881 Cunit T +34 977 160 291 www.larrosseriadelandreu.com

Parc dels Lledoners, s/n 08777 Sant Quintí de Mediona T +34 93 899 98 21 www.restaurantelslledonerSantcom

La Cava d'en Sergi

El Peixerot

La Cucanya

Passeig Marítim 56 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 815 06 25 www.peixerotrestaurant.com

El Racó de la Calma

Plaça Sant Jaume I, 17 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 819 92 99 www.elracodelacalma.cat

El Velero Sitges

Paseo de la Ribera 38 08870 Sitges T 938942051 www.restaurantevelero.com

Fonda Neus

C/ Marc Mir 4-16 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 03 65 www.casafonda.com

Giorgio Calafell

C/ Àngel Guimerà, 4 43820 Calafell T +34 977 691 159 www.ristorantegiorgio.com

Hostal Les Piques

Avda. de Can Turiols, 1A 08818 Olivella T +34 93 896 81 80 www.posada-piqueSantcom

C/ València, 17 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 16 16 www.lacavadensergi.com

C/ Racó de Santa Llucia, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 815 19 34 www.restaurantlacucanya.com

Maricel Sitges

Paseo de la Ribera, 6 08870 Sitges T +34 93 894 20 54 www.maricel.es

Masia Aran

Ctra. de Vilafranca a Sant Martí Sarroca Km 7,800 08731 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 01 50 www.masiaaran.com

Mirador de les Caves

Ctra d'Ordal a Sant Sadurní Km 3,800 08012 Els Casots T +34 93 899 31 78 www.miradorcaveSantcom

Restaurant Cal Pau Xich Av. Catalunya, 20 08736 08736 Font-Rubí T +34 93 897 93 82

Restaurant Lo Mam

Ctra. Barcelona, 68 43882 Calafell T +34 977 162 177 www.hotellleidamam.com

Restaurant Miquel Soria C/ Sant Magí, 34 43700 El Vendrell T +34 977 18 12 17 www.restaurantmiquelsoria.com

Restaurant Stil

C/ del Mar, 10 43700 El Vendrell T +34 977 663 299 www.stilrestaurant.com

Restaurant Ticus

C/ Raval, 19 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 818 41 60

Sant Jordi "Ca la Katy" Ctra. Sant Marti, km 8 Sant Martí Sarroca T +34 93 899 13 26

The Nit

C/ Sant Pere, 39 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 890 10 57 www.thenitrestaurant.com

Vell Papiol

C/ Vilamar, 30 43820 Calafell T +34 977 69 13 49 www.vellpapiol.com

Xaloquell

C/ Cantàbric, 10 (Platja de Sant Salvador) 43880 El Vendrell T +34 977 680 819 www.restaurantxaloquell.com

205

206

Municipios del Gran Penedès Towns in the Gran Penedès ALT PENEDÈS Avinyonet del Penedès

Sant Martí Sarroca

BAIX PENEDÈS

GARRAF

T (+93) 93 897 00 00 www.avinyonet.org

T (+93) 93 899 11 11 www.santmartisarroca.net

T (+93) 977 68 78 18 www.albinyana.altanet.org

Albinyana

Canyelles

Les Cabanyes

Sant Pere de Riudebitlles

L'Arboç

Cubelles

Castellet i la Gornal

Sant Quintí de Mediona

Castellví de la Marca

Sant Sadurní d'Anoia

Font-Rubí

Santa Fe del Penedès

T (+93) 93 892 10 48 www.ajuntamentdelescabanyes.cat T (+93) 977 670 326 www.castelletilagornal.net T (+93) 93 891 80 77 www.castellvidelamarca.cat

T (+93) 93 899 50 61 www.santperederiudebitlles.net

T (+93) 93 899 80 28 www.santquintimediona.cat T (+93) 93 891 03 25 www.santsadurni.cat

T (+93) 93 897 92 12 www.font-rubi.org

T (+93) 93 897 42 11 www.santafepenedes.org

Gelida

Santa Margarida i els Monjos

T (+93) 93 779 00 58 www.gelida.cat

La Granada

T (+93) 93 897 40 25 www.lagranada.com

T (+93) 93 898 02 11 www.santamargaridaielsmonjos.cat

Subirats

Mediona

T (+93) 93 899 30 11 www.subirats.cat

Olèrdola

T (+93) 93 899 50 02 www.torrelavit.cat

T (+93) 93 898 50 02 www.mediona.cat T (+93) 93 890 35 02 www.olerdola.cat

Torrelavit

Torrelles de Foix

Olesa de Bonesvalls

T (+93) 93 897 10 01 www.torrellesdefoix.cat

Pacs del Penedès

T (+93) 93 892 03 58 www.ajvilafranca.es

Pla del Penedès

T (+93) 93 897 89 80 www.vilobi.net

T (+93) 93 898 40 08 www.olesadebonesvalls.net T (+93) 93 890 11 82 www.pacs.cat

T (+93) 93 898 80 03 www.elpladelpenedes.cat

Pontons

T (+93) 93 898 70 56 www.pontons.org

Puigdàlber

T (+93) 93 898 90 77 www.puigdalber.cat

Sant Cugat Sesgarrigues

T (+93) 93 897 01 03 www.santcugatsesgarrigues.cat

Sant Llorenç d'Hortons T (+93) 93 771 60 00 www.ajhortons.cat

Vilafranca del Penedès

Vilobí del Penedès

T (+93) 977 67 00 83 www.arbocenc.org

Banyeres del Penedès

T (+93) 977 67 13 50 www.banyeresdelpenedes.cat

Bellvei

T (+93) 977 16 82 06 www.bellveidelpenedes.com

La Bisbal del Penedès

T (+93) 93 897 30 11 www.canyelles.cat

T (+93) 93 895 03 00 www.cubelles.cat

Olivella

T (+93) 93 896 80 00 www.olivella.cat

Sant Pere de Ribes

T (+93) 93 896 73 00 www.santperederibes.cat

Sitges

T (+93) 977 68 84 76 / 38 www.bisbalpenedes.com

T (+93) 93 811 76 00 www.sitges.cat

Bonastre

Vilanova i la Geltrú

T (+93) 977 65 70 19 www.bonastre.altanet.org

Calafell

T (+93) 977 69 90 09 www.calafell.cat

Cunit

T (+93) 977 67 40 80 www.cunit.org

Llorenç del Penedès T (+93) 977 67 71 06 www.llorenc.cat

Masllorenç

T (+93) 977 62 85 15 www.masllorenc..cat

Ajuntament del Montmell T (+93) 977 68 84 29 www.elmontmell.cat

Sant Jaume dels Domenys T (+93) 977 67 71 13 www.stjdomenys.altanet.org

Santa Oliva

T (+93) 977 67 96 63 www.santaoliva.cat

El Vendrell

T (+93) 977 16 64 00 / 010 www.elvendrell.net

T (+93) 938 10 66 66 www.vilanova.cat

Annex / Annex

Direcciones de interés Useful adresses Casa Museu Barral

43820 Calafell T +34 977 69 46 83 www.ciutadellaiberica.com

Casa Nadiua Pau Casals C/ Santa Anna, 4 43700 El Vendrell T +34 977 18 18 19 www.elvendrellturistic.com

Castell de Gelida T +34 93 779 01 46 www.aacg.info

Castell de Penyafort

T +34 93 818 61 28 www.castelldepenyafort.net

Museu del Ferrocarril

Pl. Eduard Maristany, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 815 84 91 www.museudelferrocarril.org

Museu Deu

Pl. Nova, 6 43700 El Vendrell T +34 977 666 308 www.elvendrell.net

Museu Pau Casals

Avda. de Palfuriana, 67 43880 El Vendrell T +34 977 68 42 76 www.paucasals.org

Museu Romàntic Sitges

Castell d'Olerdola 08734 Olèrdola T +34 93 890 14 20 www.olerdola.cat

C/ Sant Gaudènci, 1 08870 Sitges T +34 93 894 29 69 www.museusdesitges.com

Centre d'Interpretació del Cava

Oficina Turisme Calafell

Ciarga

Oficina Turisme Sant Sadurní d'Anoia

C/ de l'Hospital, 23 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 938 913 188 www.turismesantsadurni.cat

T +34 93 898 25 14 www.memorial.smmonjos.cat

Ciutadella Ibèrica de Calafell

Carretera C-31 km 141 43820 Calafell T +34 977 694 683 www.ciutadellaiberica.com

Conjunt Monumental del la Roca

08731 Sant Martí Sarroca T + 34 93 899 16 69 www.santmartisarroca.cat

Enoturisme Penedès

Hermenegild Clascar 2 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 817 01 60 www.enoturismepenedes.com

Espai Xocolata Simón Coll C/ Sant Pere, 37 08770 Sant Sadurní d'Anoia T +34 93 891 01 40 www.simoncoll.com

Museu Charlie Rivel

Pl. del Castell, 1 08880 Cubelles T +34 93 895 32 50 www.exposiciocharlierivel.blogspot.com.es

C/ Sant Pere, 29-31 43820 Calafell T +34 977 699 141 www.turisme.calafell.cat

C/ Hospital, 23 08770 Sant Sadurní d’Anoia T +34 93 891 31 88 www.turismesantsadurni.com

Oficina Turisme Sitges C/ Sínia Morera, s/n 08870 Sitges T +34 93 894 42 51 www.sitgestur.cat

Oficina Turisme Subirats

Estació Renfe de Lavern, s/n 08739 Subirats T +34 93 899 34 99 www.turismesubirats.cat

Oficina Turisme Vilafranca

C/ de la Cort, 14 08720 Vilafranca del Penedès T +34 93 818 12 54 www.turismevilafranca.com

Oficina Turisme Vilanova Passeig del Carme, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 93 815 26 93 www.vilanova.cat

Oficina Turisme El Vendrell

Av. Brisamar 43880 El Vendrell T +34 977 88 00 10 www.elvendrellturistic.com

Vinseum

Plaza Jaume I, 1 08720 Villafranca del Penedés T +34 93 890 05 82 www.vinseum.cat

207

Agraïments / Thanks: Sadurní Oliver, Familia Vallès Beneit i cia, Raventós i Blanc, Fèlix Miró, Pere Pascual, Rita Lamsdorff, Toni Galitó, Burricleta Vilafranca, Gramona, Celler Pardas, Heretat MontRubí, Jaume Marra, Torres, Recaredo, Maria Casanoves Roig, Freixenet, Anna Carda i Txema Arzamendi, Anna i Marc Farré, Víctor Rius i Jesús Gutierrez, Vinseum, Marta Martínez i Bernat, Joana i Joan Samsó, Mar, Maria i Roc Carda, La Cava d'en Sergi, Cal Blay, Cal Xim, Cal Ton, El Cigró d'Or, El Vell Papiol, Josep Gumà i cia, Joan Amat, Patronat de Turisme de Subirats, Enoturime Penedès, Museu Vila Pau Casals, Isabel Montroig, Institut d'Estudis Penedesencs, Waltraud Maczassek, Isabel de Cal Pau Xic, Ton Mata, Joan Fortuny, Joan Carbó i Roig, Ramon Grau, Gisela Pou, Josep Anton Pérez Arriaga, Angelina Llop, Maria Rosa Ferré, Núria Ballester, Àngels Santacana, Griselda Dalmau, Josep Miquel Garcia, Josep Maria Baltà, Martí Baltà, Montserrat Carro, Enric Soler, Marcelo Desvalls, Ramon Pardas, Jordi Arnan, Josep Queralt, Verónica Grimal.

Agraïment molt especial / Special thanks: Ramon Arnabat, Institut d'Estudis Penedesencs I si ens hem oblidat d'algú, doneu-vos per agraïts! / If we've forgotten to thank someone, we do so now!