Eesb 2020

Page 1

Bizkaia maitea

PRODUCCIÓN DE ENERGÍA DEMANDA ENERGÉTICA PLANIFICACIÓN ENERGÉTICA PARA BIZKAIA PLAN DE ACCIÓN INICIATIVAS INNOVADORAS LA ENERGÍA DE TOD@S CONSEJOS PARA AHORRAR ENERGÍA

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020) Una política energética propia

ARGITARATZAILEA / EDITA: Bizkaiko Foru Aldundia. Diputación Foral de Bizkaia • ZUZENDARITZA / DIRECCIÓN: Bizkaiko Foru Aldundiko Ingurumen Saila. Departamento de Medio Ambiente de la Diputación Foral de Bizkaia • KOORDINAZIO TEKNIKOA / COORDINACIÓN TÉCNICA: Xabier Arana Eiguren - Carlos Garrido Sánchez • ERREALIZAZIOA, DISEINUA ETA MAKETAZIOA / REALIZACIÓN, DISEÑO Y MAQUETACIÓN: Iniciativas Ambientales de Euskadi, S.L. • AURREINPRIMATZEA ETA FOTOMEKANIKA / PREIMPRESIÓN Y FOTOMECÁNICA: Rali, S.A. INPRIMATEGIA /IMPRENTA: GRAFO, S.A. • HELBIDEA ETA HARREMANAK / DIRECCIÓN Y CONTACTO: Bizkaia Maitea aldizkaria. Alameda de Rekalde, 30. 48009 Bilbao. Tel. 94 608 37 75  –  bizkaiamaitea.aldizkaria@bizkaia.net  –  www.bizkaia21.net.


ENERGÍA EÓLICA: se aprovecha la energía contenida en el viento (en última instancia derivada del sol), para la generación de energía mecánica y eléctrica a través de aerogeneradores.

ENERGÍA SOLAR: se aprovecha la energía radiante del sol. Puede utilizarse directamente para producir energía eléctrica (fotovoltaica) o para calentar un fluido y obtener diferentes servicios: agua caliente, calefacción (térmica).

PRODUCCIÓN DE ENERGÍA

ENERGÍA HIDRÁULICA: se genera por aprovechamiento de la energía que produce una masa de agua situada a cierta altura que se deja caer a través de una turbina. Pueden aprovechar grandes saltos de agua o constituirse en minicentrales hidroeléctricas.

ENERGÍA DE LA BIOMASA: se aprovecha la materia orgánica de origen vegetal o animal, natural o residual para producir energía mediante distintos ­procesos (termoquímicos, bioquímicos…), que realizan una conversión en productos energéticos diversos: electricidad, calor, combustibles, etc.

Recursos endógenos renovables. Bizkaia concentra el 31% de la energía renovable que se produce en Euskadi

INSTALACIONES DE FUENTES NO RENOVABLES: en 2012, el 79,3% de la electricidad no renovable del País Vasco se producía en Biz­kaia: la totalidad de la potencia y generación térmica del País Vasco (3 centrales térmicas de ciclo combinado y 1 central térmica de RSU) se encuentra en Bizkaia.

1.  Infraestructuras de gas natural. Bizkaia cuenta con una amplia cobertura de red de gas natural. El 61% de los municipios de Bizkaia disponen de gas natural, cuyo suministro se realiza principalmente a través de la planta de regasificación de Bahía de Bizkaia Gas (BBG). El antiguo yacimiento de La Gaviota (Bermeo) se emplea como almacenamiento subterráneo de gas.

ENERGÍAS MARINAS: se aprovechan una serie de fenómenos marinos como las olas, las mareas, las corrientes, los gradientes térmicos y salinos, etc., que permiten conseguir energía eléctrica.

2.  Infraestructuras de derivados del petróleo. Bizkaia dispone de un conjunto de infraestructuras de importación, almacenamiento, refino y distribución de petróleo y sus derivados que se localizan alrededor del Puerto de Bilbao: Petronor, Esergui, TEPSA y CLH, etc.

ENERGÍA GEOTÉRMICA: es la energía térmica derivada de una serie de reacciones físicoquímicas naturales que suceden en el interior de la tierra. El sistema más usado es el intercambio geotérmico, que aprovecha el calor acumulado en la superficie de la tierra, a partir de un sistema de bomba de calor.

3.  Infraestructuras eléctricas. El sistema de transporte de energía eléctrica de Biz­kaia se compone de líneas de alta tensión y las correspondientes subestaciones y transformadores. Las redes de Bizkaia son sólidas y de buena calidad en su funcionamiento.


Tipo de tecnología

PRODUCCIÓN DE ENERGÍA Situación 2012 en Bizkaia Potencia % (respecto Total de la CAV)

Instalaciones % (respecto Total de la CAV)

Hidráulica Mini-hidráulica Eólica Solar fotovoltaica Biomasa Geotermia Solar térmica Total renovables Cogeneración C. Combinado Térmica RSU Total Total no renovables

1 27 2 712 316 159 730 1.237 33 3 1 4 37

50,0% 28,0% 40,0% < 35,6% 39,8% 49,5% < 40% — 37,5% 100% 100% 100% 40,2%

84,4 MW 12,1 MW 44 MW 5,2 MW 10,2 MW 3 MW 19.792 m2 — 202 MW 2.054 MW 99,5 MW 2.153,5 MW 2.355,5 MW

74,6% 20,3% 28,8% 22,9% 42,5% 42,9% 41,3% — 45,9% 100% 100% 100% 90,8%

Producción % (respecto Total de la CAV)

96.102 MWh 17.041 MWh 83.088 MWh 4.481 MWh 12.240 MWh 3640 MWh 14.963 MWh 231.555 MWh 1.457.000 MWh 3.490.000 MWh 667.167 MWh 4.157.000 MWh 5.614.167 MWh

56,8% 12,5% 23,7% 17,6% 42,5% 43,3% 41,4% 30,7% 49,8% 100% 100% 100% 79,3%

DEMANDA ENERGÉTICA

•  La intensidad energética final (el consumo de energía final por unidad de PIB), ha tendido a disminuir desde 2005 en Bizkaia y en 2011 fue un 12,4% menor que la de 2005.

Evolución del Consumo Final de Energía, por fuentes, Bizkaia 3.000 2.500 2.000

n  Energías Renovables

1.500

n Electricidad

1.000 500 2005

2006 2007

2008

2009 2010 2011

n  Otras/Sin especificas

kept

•  Bizkaia representó en 2011 el 50% del consumo interior bruto de energía (CBI) y el 43% del consumo final energético (CFE) del País Vasco.

n  Gas natural n  Petróleo y derivados n Carbón

0

Distribución sectorial del Consumo Final Energético. Bizkaia 2011 Residencial 13 %

Servicios 10 % Primario 1 %

Industria 47 % Transporte 29 %

Las 7 claves de la demanda energética de Bizkaia (*)

(*) www.bizkaia21.net ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)

3


PLANIFICACIÓN ENERGÉTICA PARA BIZKAIA Proceso de Elaboración La elaboración de la EESB 2020 ha perseguido el fomento de la participación, buscando la contribución de diferentes agentes institucionales, sociales, ambientales y económicos:

Plan de acción

Marco estratégico

Participación interna y externa

Diagnóstico de Bizkaia

Contexto de referencia

•  Proceso participativo externo. Entrevistas personales con agentes sociales claves (ambientales, económicos, culturales y sociales) del territorio. •  Proceso participativo interno. Sesiones de contraste con un Panel de Agentes formado por personal de los diferentes Departamentos de la Diputación Foral de Bizkaia.

DAFO DEBILIDADES

AMENAZAS

•  La economía de Bizkaia es dependiente del sector del petróleo, especialmente el sector del transporte, sobre el que está resultando complicado actuar. •  Las energías renovables abastecen una pequeña porción del consumo final y ese porcentaje no ha tendido a aumentar en los últimos siete años. •  Escaso aumento de la eficiencia energética. •  La intensidad energética del sector servicios y residencial estancada. •  Poca entrada de las Empresas de Servicios Energéticos (ESE) en el entramado institucional de Bizkaia.

•  La alta dependencia de los combustibles fósiles (petróleo y gas natural). •  Reducción en el consumo energético muy ligada a la crisis. •  Evolución al alza de los precios del mix energético. •  Regulación sobre energías renovables que amenaza el desarrollo de las mismas. •  Recorte en los fondos públicos de I+D+I que pueden poner en peligro proyectos.

FORTALEZAS

OPORTUNIDADES

•  Intensidad energética por debajo del conjunto de la CAPV. •  Diversificación progresiva de las fuentes de energía hacia el gas natural (energía de transición) y la electricidad. •  Importancia relativa de la cogeneración. •  Sólido sector de producción, distribución y comercialización de energía. •  Infraestructuras de producción y distribución de Bizkaia son un punto clave en el abastecimiento regional. •  Sector estructurado en torno al clúster de la energía, con unas PYMES y empresas tractoras de relevancia internacional. •  E xistencia de un contexto político europeo y regional favorable para las energías renovables y la eficiencia energética. •  Disponibilidad de políticas (Programa Bizkaia 21) e instrumentos por parte de la DFB (fiscales) para paliar algunas de las amenazas y debilidades.

•  Reducción del consumo energético por cambio de hábitos entre los consumidores finales. •  Existencia de recursos endógenos locales con amplias posibilidades (olas, biomasa). •  Oportunidades empresariales globales en el ámbito de las energías renovables y la eficiencia energética. •  Concentración del consumo energético en la industria y el transporte; las políticas en esos sectores que incidirán de manera notable en el balance energético. •  La apuesta de Europa, con un modelo basado en la eficiencia, las renovables, la generación distribuida, y por un mercado interconectado, representa un marco de estabilidad y certidumbre política. •  Desarrollo de una estrategia de energía sostenible para Biz­ kaia que integre criterios de respecto ambiental y cultural.

4

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)


Nuevo modelo energético de Bizkaia Bizkaia necesita avanzar hacia un nuevo modelo energético por la senda que marca el contexto político tanto a nivel internacional, europeo y estatal, como a nivel del País Vasco, donde cuatro son los retos energéticos a los que se debe enfrentar:

RETO

1.

2.

3.

4.

¿POR QUÉ?

¿PARA QUÉ?

¿CÓMO?

Consumir menos energía y mejorar la eficiencia energética.

Por que la eficiencia energética apenas ha mejorado en los últimos años, con comportamientos muy desiguales entre sectores. Además, parece existir un elevado potencial de mejora en todos sectores.

Para ahorrar dinero y reducir impactos ambientales (biodiversidad, calidad del aire, etc.).

Consumiendo menos y más eficientemente en todos los sectores.

Reducir la dependencia del petróleo y el gas natural.

Por que combustibles fósiles como el petróleo y sus derivados (39%), y el gas natural (45%) representan una parte muy significativa del consumo interior bruto de energía de Bizkaia.

Para disminuir el grado de inseguridad (vaivenes de precios, conflictividad en países con reservas) y reducir los impactos ambientales originados por la combustión de los derivados del petróleo.

Reduciendo el consumo de energía del transporte, donde está resultando difícil actuar por la relación vehículo privado –hábito–, e impulsando las energías renovables.

Desvincular el consumo energético de la evolución de la actividad económica.

Por que el consumo energético genera importantes impactos ambientales negativos y su evolución está muy ligada a la evolución de la actividad económica.

Para avanzar en un nuevo modelo de desarrollo innovador y sostenible menos vinculado al consumo de energía, y crear riqueza, empleo y oportunidades consumiendo menos energía y con menor impacto ambiental.

Aplicando políticas sectoriales que incidan de manera estructural en el balance energético y permitan avanzar hacia un nuevo modelo de desarrollo sostenible.

Compatibilizar la actividad energética con la conservación del patrimonio natural y cultural.

Por que Bizkaia posee una diversidad ecológica y un patrimonio cultural importantes que es necesario preservar.

Para preservar el patrimonio y mejorar la calidad de vida, el bienestar y la salud de los habitantes de Bizkaia.

Mejorando el comportamiento del sector productivo, del transporte, del consumo de energía y del uso de recursos endógenos de Bizkaia.

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)

5


PLAN DE ACCIÓN–INICIA Tres ejes estratégicos de actuación surgen claramente para conseguir avanzar en el nuevo modelo energético: la ciudadanía, la propia Administración Foral y el Territorio y entramado empresarial. Estos tres ejes estratégicos constituyen el marco estratégico de actuación y son el ámbito de las líneas de actuación e iniciativas concretas que se establecen para conseguir objetivos cuantitativos que contribuyan al cumplimiento de los Compromisos de Aalborg+10, relacionados con el ámbito energético y permitan avanzar hacia el nuevo modelo energético deseado.

TERRITORIO INTELIGENTE Área destinada a que el sector industrial en general y el de las energías renovables y la eficiencia energética en particular, mejore su competitividad haciendo un uso racional de la energía y aprovechando la revolución energética en marcha para crear nuevos negocios y acceder a nuevos mercados. Busca también convertir a Bizkaia en un Territorio que aprovecha la energía como elemento diferencial de su identidad.

INICIATIVAS INNOVADORAS TERRITORIO ESPECIALIZADO Territorio que aprovecha la energía como vector de especialización y diversificación inteligente de su tejido productivo. Se despliega en acciones para aprovechar oportunidades de negocio globales y locales relacionadas con la eficiencia energética y las energías renovables.

BizkaiEner. Promover una línea de especialización inteligente en energía sostenible.

TERRITORIO COMPETITIVO Territorio que aprovecha la energía para ser más competitivo: la eficiencia energética es un factor clave del modelo de competitividad en algunos sectores industriales muy relevantes para Bizkaia. Se despliega en acciones para mejorar productividad y competitividad en todos los sectores y actividades.

Eco-eficiencia energética. Menos energía más competitividad.

TERRITORIO VERDE

Agenda 21 Local. Incorporar la energía como elemento troncal de la AL21 y los planes de acción, reformular ayudas y crear nuevos mecanismos de financiación.

Territorio que aprovecha la energía como elemento diferencial de su identidad y puesta en valor de su apuesta ambiental. Se despliega en acciones para aprovechar el potencial de la energía sostenible para convertirse en elemento distintivo de calidad de industrias en el sector primario.

6

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)


IATIVAS INNOVADORAS CIUDADANÍA RESPONSABLE Que la ciudadanía de Bizkaia conozca las implicaciones que el consumo de energía tiene sobre el medio ambiente local y global, quiera adoptar prácticas responsables en sus hábitos de consumo energético para minimizar dichos impactos y pueda ponerlas en marcha porque dispone de los instrumentos adecuados para ello.

CIUDADANÍA SENSIBILIZADA Ciudadanía sensibilizada que conoce las consecuencias ambientales y energéticas de sus hábitos de consumo. Se despliega en acciones e iniciativas formativas, especialmente entre la juventud por su potencial de cambio a medio-largo plazo; Sólo quien conoce las oportunidades las aprovecha y sólo quien conoce las consecuencias negativas quiere actuar para revertirlas.

CIUDADANÍA ACTIVA Ciudadanía que actúa en base a pautas energéticas responsables y sostenibles, que integra en sus parámetros y conductas individuales y sociales el medio ambiente y la energía. Se despliega en acciones e iniciativas dirigidas a que la ciudadanía pueda reducir el consumo energético en los hogares (hogares sostenibles) y en el transporte (movilidad sostenible).

INICIATIVAS INNOVADORAS

Integrar la energía como elemento troncal del PAES de Bizkaia.

Re-Actívate +. Ampliar y potenciar Actívate +.

Bizkaia Green Deal. Aumentar el ahorro y eficiencia en los hogares.

ADMINISTRACIÓN FORAL EJEMPLAR Área destinada a que la DFB adopte pautas de consumo energético interno responsables y ponga en marcha las herramientas necesarias para que las empresas del sector industrial, el sector servicios (incluyendo municipios y otros organismos públicos), el sector residencial y el sector primario reduzcan su consumo energético, modifiquen sus conductas y, en la medida de lo posible, utilicen energía proveniente de fuentes renovables.

INICIATIVAS INNOVADORAS ADMINISTRACIÓN FORAL RESPONSABLE Administración Foral que adopta pautas corporativas responsables respecto al consumo de energía y aspira, a largo plazo, a ser neutra en energía y a que su actividad tenga un impacto positivo en el medio ambiente. Desplegar acciones destinadas a: conocer su consumo energético y sus impactos; analizar sus conductas y pautas de actuación y sus implicaciones energéticas; actuar responsablemente para reducir prácticamente a «cero» el impacto ambiental de su consumo de energía.

Diputación Foral de Bizkaia energéticamente sostenible en 2050.

Reforma fiscal ambiental. Apostar por un nuevo modelo fiscal. ADMINISTRACIÓN FORAL ACTIVA Administración motivadora de conductas energéticas sostenibles. Se despliega en acciones para tratar de motivar a las instituciones y empresas para que adopten iniciativas que favorezcan el ahorro y la eficiencia energética, así como la articulación de un modelo energético en Bizkaia energéticamente sostenible: cambios normativos en el ámbito del medio ambiente, urbanismo, patrimonio cultural, fiscalidad y compra pública verde.

Contratación energética verde. Incluir criterios energéticos en los pliegos de contratación. Eco-transporte. Hacia un transporte más sostenible en Bizkaia.

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)

7


LA ENERGÍA DE TODOS Y TODAS

1

2

3

4

5

Recuerda que todas las formas de generación de energía tienen algún tipo de impacto negativo en el medio ambiente. Por lo tanto, consume la energía con mesura y así saldrás ganando por partida doble: en el ahorro económico y en la mejora del entorno.

No te dejes las luces encendidas en las habitaciones que no estés utilizando.

Instala ventanas con cierre hermético y doble cristal, al objeto de evitar pérdidas de calor en invierno y una temperatura no deseada en verano. Asimismo, haz un manejo apropiado de las persianas o contraventanas para aprovechar o evitar el calor pasivo del sol.

No abras innecesariamente el horno, porque pierde un mínimo del 20% de la energía acumulada en su interior.

Comprueba que tu nevera cierra herméticamente. Tapa bien los alimentos en el frigorífico, ya que se sabe que la humedad que desprenden los alimentos hace trabajar más intensamente a los compresores. Limpia las bobinas del refrigerador, al menos, una vez al año, para un menor consumo energético.

6

7

8

9

10

Mantén limpios los fuegos y las lámparas para no dificultar sus respectivas funciones. Si tienes cocina a gas, comprueba el color de la llama del fogón: azul significa que está quemando de manera eficiente y llama amarilla que lo hace ineficientemente (es necesario que un profesional lo ajuste).

Cubre tus cacerolas para que los alimentos se cocinen de forma más rápida. Acaba de cocer con el calor remanente. Apaga los quemadores o el horno unos minutos antes de su tiempo de cocción final.

Haz coincidir el tamaño de la sartén o cacerolas con el tamaño de la placa o elemento de calefacción.

Deja secar los platos al aire: apaga el botón de control del programa del lavavajillas después del enjuague final y mantén la puerta abierta para que los platos se sequen más rápido.

Procura no dejar los aparatos eléctricos en posición stand-by (estado durmiente). Apágalos del todo, ya que tú ahorrarás y ellos descansarán.

Sustituye las bombillas por aquellas de alta eficiencia (por ejemplo, tecnología LED).

CONSEJOS PARA AHORRAR ENERGÍA

Evita el consumo fantasma.

Guía para la compra sostenible: Energía (*) (*) www.bizkaia21.net

8

ESTRATEGIA DE ENERGÍA SOSTENIBLE PARA BIZKAIA (EESB-2020)


Bizkaia maitea

ENERGIA-EKOIZPENA ENERGIA-ESKARIA BIZKAIRAKO ENERGIA-PLANGINTZA EKINTZA PLANA EKIMEN BERRITZAILEAK GUZTION ENERGIA ENERGIA AURREZTEKO AHOLKUAK

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA (EESB-2020) Energia-politika propioa

ARGITARATZAILEA / EDITA: Bizkaiko Foru Aldundia. Diputación Foral de Bizkaia • ZUZENDARITZA / DIRECCIÓN: Bizkaiko Foru Aldundiko Ingurumen Saila. Departamento de Medio Ambiente de la Diputación Foral de Bizkaia • KOORDINAZIO TEKNIKOA / COORDINACIÓN TÉCNICA: Xabier Arana Eiguren - Carlos Garrido Sánchez • ERREALIZAZIOA, DISEINUA ETA MAKETAZIOA / REALIZACIÓN, DISEÑO Y MAQUETACIÓN: Iniciativas Ambientales de Euskadi, S.L. • AURREINPRIMATZEA ETA FOTOMEKANIKA / PREIMPRESIÓN Y FOTOMECÁNICA: Rali, S.A. INPRIMATEGIA /IMPRENTA: GRAFO, S.A. • HELBIDEA ETA HARREMANAK / DIRECCIÓN Y CONTACTO: Bizkaia Maitea aldizkaria. Alameda de Rekalde, 30. 48009 Bilbao. Tel. 94 608 37 75  –  bizkaiamaitea.aldizkaria@bizkaia.net  –  www.bizkaia21.net.


HAIZE-ENERGIA: haizean dagoen energia baliatuz lortzen den energia da (azken batean, haizean dagoen energiaren jatorria eguzkia da). Haize-sorgailuen bidez energia mekanikoa eta energia elektrikoa ekoizten dira.

EGUZKI-ENERGIA: eguzkiak igortzen duen erradiazio-energia da. Zuzenean erabil daiteke energia elektrikoa (fotovoltaikoa) ekoizteko edo fluido bat berotuz hainbat zerbitzu lortzeko, hala nola ur beroa eta berokuntza (termikoa).

ENERGIAEKOIZPENA

ENERGIA HIDRAULIKOA: leku garai batean dagoen ura turbina batetik erortzean lortzen den energia da. Ur jauzi handiak edo minizentral hidroelektrikoak erabil daitezke energia hidraulikoa ekoizteko.

BIOMASA-ENERGIA: landareak edo animaliak jatorri dituen materia organikoa (naturala nahiz hondakinezkoa) baliatuz lortzen den energia da. Prozesu termokimikoak, biokimikoak eta bestelakoak erabiliz askotariko energia-produktuak ekoizten dira: argindarra, beroa, erregaiak, eta abar.

Baliabide endogeno berriztagarriak. Bizkaiak Euskadin ekoizten den energia berriztagarriaren %31 biltzen du

ITURRI BERRIZTAEZINEN INSTALAZIOAK: 2012an, Euskadiko elektrizitate berriztaezinaren %79,3 Bizkaian ekoizten zen: Euskadiko potentzia eta sorkuntza termiko guztia Bizkaian dago (ziklo konbinatuko 3 zentral termiko eta HHSen zentral termiko bat).

1.  Gas naturalaren arloko azpiegiturak. Bizkaiak gas naturala banatzeko sare zabala dauka. Bizkaiko udalerrien %61ek gas naturala dute, eta hornikuntza Bizkaiko Badia Gasa (BBG) birgasifikazio instalazioaren bidez egiten da nagusiki. Bermeoko La Gaviota plataformaren azpian zegoen gas-hobia gasa lurpean gordetzeko biltegi gisa erabiltzen da gaur egun.

ITSAS ENERGIAK: olatuak, mareak, itsaslasterrak, tenperatura-gradienteak, gatz-gradienteak eta bestelako itsas fenomenoak baliatzen dira energia elektrikoa ekoizteko.

2 .  Petrolioaren eratorrien azpiegiturak. Bizkaiak petrolioa eta haren eratorriak inpor tat zeko, biltegiratzeko, fintzeko eta banatzeko hainbat azpiegitura ditu. Garran­ tzitsuenak Bilboko portuaren inguruan daude: Petronor, Esergui, TEPSA eta CLH, besteak beste.

ENERGIA GEOTERMIKOA: lurraren barnean gertatzen diren erreakzio fisiko-kimiko naturaletatik datorren energia termikoa da. Sistemarik erabiliena truke geotermikoa da: bero-ponpen bidez, lurraren azalean metatzen den beroa aprobetxatzen da.

3.  Azpiegitura elektrikoak. Bizkaian energia elektrikoa garraiatzeko erabiltzen diren azpiegitura nagusiak tentsio altuko lineak eta dagozkien azpiestazioak eta transformadoreak dira. Bizkaiko sareak sendoak eta kalitate onekoak dira.


Teknologia mota

Hidraulikoa Mini-hidraulikoa Eolikoa Eguzki-energia fotovoltaikoa Biomasa Geotermia Eguzki-energia termikoa Berriztagarriak guztira Kogenerazioa Z. konbinatua HHS Termikoa Guztira Berriztaezinak guztira

ENERGIA-EKOIZPENA 2012ko egoera (Bizkaia) Potentzia Guztira %

Instalazioa Guztira %

1 27 2 712 316 159 730 1.237 33 3 1 4 37

% 50,0 % 28,0 % 40,0 % < 35,6 % 39,8 % 49,5 % < 40 — % 37,5 % 100 % 100 % 100 % 40,2

84,4 MW 12,1 MW 44 MW 5,2 MW 10,2 MW 3 MW 19.792 m2 — 202 MW 2.054 MW 99,5 MW 2.153,5 MW 2.355,5 MW

% 74,6 % 20,3 % 28,8 % 22,9 % 42,5 % 42,9 % 41,3 — % 45,9 % 100 % 100 % 100 % 90,8

Ekoizpena Guztira

96.102 MWh 17.041 MWh 83.088 MWh 4.481 MWh 12.240 MWh 3640 MWh 14.963 MWh 231.555 MWh 1.457.000 MWh 3.490.000 MWh 667.167 MWh 4.157.000 MWh 5.614.167 MWh

%

% 56,8 % 12,5 % 23,7 % 17,6 % 42,5 % 43,3 % 41,4 % 30,7 % 49,8 % 100 % 100 % 100 % 79,3

Energia-eskaria Azken energia-kontsumoaren bilakaera iturrien arabera (Bizkaia) 3.000 2.500

•  2005etik, azken energiaintentsitateak (BPG unitateko azken energiakontsumoa) behera egin du Bizkaian. 2011n urte horretan baino %12,4 txikiagoa izan zen.

n  Beste batzuk/ zehaztu gabeak

2.000 1.500 1.000

n  Energia berriztagarriak ktpb

•  2011n, Euskadiko energia-kontsumo gordinaren %50 eta azken energia-kontsumoaren %43 Bizkaiak egin zituen.

n Elektrizitatea n  Gas naturala n  Petrolioa eta deribatuak

500 2005

2006 2007

2008

2009 2010 2011

n Ikatza

0

Azken energia-kontsumoaren banaketa sektoreka (Bizkaia 2011) Etxebizitza %13

Zerbitzuak %10 Lehen Sektorea %1

Industria %47 Garraioa %29

Bizkaiko energiaeskariaren 7 gakoak (*)

(*) www.bizkaia21.net BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)

3


BIZKAIRAKO ENERGIA-PLANGINTZA Plangintza egiteko prozesua EESB 2020 plangintza egiteko prozesuan garrantzi handia eman zaio parte-hartzea sustatzeari, eragile instituzional, sozial, ekonomiko eta ingurumenaren arlokoen laguntza bilatuz:

Ekintza Plana

Marko estrategikoa

Parte-hartzea (Barnekoa eta kanpokoa)

Bizkaiko diagnostikoa

Erreferentziazko testuingurua

•  Kanpoko parte-hartze prozesua. Elkarrizketa pertsonalak Bizkaiko eragile sozial nagusiekin (ingurumenaren arloko ak , ekonomiko ak , kulturalak eta sozialak). •  Barneko parte-hartze prozesua. Iritziak trukatzeko saioak Bizkaiko Foru Aldundiko hainbat sailetako pertsonez osatutako Eragile Talde batekin.

AMIA AHULGUNEAK

MEHATXUAK

•  Bizkaiko ekonomiak petrolioarekiko mendekotasun handia du, batez ere garraioaren sektoreak. Zaila izaten ari da sektore horretan eragitea. •  Energia berriztagarriek azken kontsumoaren kopuru txiki bat soilik hornitzen dute, eta portzentaje horrek ez du goranzko joerarik izan azken zazpi urteetan. •  Energia-eraginkortasunaren handitze apala. Zerbitzuen eta bizitegien sektorean energia-intentsitatea geldituta dago. •  Energia Zerbitzuetako Enpresa gutxi sartu dira Bizkaiko Lurralde Historikoko enpresa egituran.

•  Erregai fosilekiko mendekotasun handia (petrolioa eta gas naturala). •  Energia-kontsumoaren beherakada, krisiari estu lotua. •  Mix energetikoaren prezioen goranzko bilakaera. •  Energia berriztagarriei buruzko arauek arriskuan jartzen dute haien garapena. •  I+G+Brako funts publikoetan egindako murrizketek arriskuan jar ditzakete hainbat proiektu.

INDARGUNEAK

AUKERAK

•  Energia-intentsitatea EAE osokoa baino apalagoa da. •  Energia-iturrien dibertsifikazio gero eta handiagoa gas naturalerantz (trantsizio energia) eta elektrizitaterantz. •  Kogenerazioak ez du garrantzi handirik. •  Energia ekoizteko, banatzeko eta merkaturatzeko sektore sendoa. •  Bizkaiko ekoizpen eta banaketa azpiegiturak funtsezkoak dira herrialdea energiaz hornitzeko. •  Energiaren klusterraren inguruan egituratutako sektorea, nazioarteko garrantzia duten enpresa txiki eta ertainekin eta enpresa traktoreekin. •  Europako eta gure herrialdeko testuinguru politikoa energia berriztagarrien eta energia-eraginkortasunaren aldekoa da. •  BFAren politikak (Bizkaia 21 Egitasmoa) eta tresna fiskalak baliagarriak izan daitezke mehatxu eta ahulgune batzuk arintzeko.

•  Azken kontsumoa gutxitu egin da, azken kontsumitzaileen ohiturak aldatu direlako. •  Bizkaian ahalmen handiko baliabide endogenoak daude (olatuak, biomasa). •  Enpresa-aukera globalak energia berriztagarrien eta energia-eraginkortasunaren arloan. •  Energia gehiena industrian eta garraioan kontsumitzen da. Beraz, sektore horietara bideratutako politikek eragin handia izango dute energia-balantzean. •  Europak honako oinarri hauek dituen energia-eredu baten alde egin du: eraginkortasuna, berriztagarriak, sorkuntza banatua eta merkatu interkonektatua. Horrek egonkortasun eta ziurtasun politikoa ematen du. •  Bizkairako energia iraunkorreko estrategiak ingurumena eta kultura errespetatzeko irizpideak jasotzen ditu.

4

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)


Bizkaiko energia-eredu berria Bizkaiak aurrera egin behar du energia-eredu berri baterantz, nazioarteko, Europako, estatuko eta Euskadiko testuinguru politikoak erakusten duen bidetik. Ildo horretan, lau erronka nagusi ditu energiaren arloan:

ERRONKA

1.

2.

3.

4.

ZERGATIK?

ZERTARAKO?

NOLA?

Energia gutxiago kontsumitzea eta energiaeraginkortasuna hobetzea.

Azken urteotan energia-eraginkortasunaren arloko hobekuntza oso apala izan delako eta sektore bakoitzaren portaera oso desberdina izan delako. Gainera, badirudi hobetzeko ahalmen handia dagoela sektore guztietan.

Dirua aurrezteko eta ingurumen-inpaktuak murrizteko (biodibertsitatea, airearen kalitatea, etab.).

Sektore guztietan gutxiago eta modu eraginkorragoan kontsumituz.

Petrolioarekiko eta gas naturalarekiko mendekotasuna murriztea.

Bizkaian energiaren arloko barne-kontsumo gordinaren kopuru handi bat erregai fosilei dagokielako (%39 petrolioari eta haren eratorriei dagokie, eta %45 gas naturalari).

Segurtasunik eza murrizteko (prezioen gorabeherak, erreserbak dituzten herrialdeetako gatazkak) eta petrolioaren eratorriak erretzeak eragiten dituen ingurumen-inpaktuak gutxitzeko.

Garraioaren arloko energia-kontsumoa murriztuz (ibilgailu pribatua erabiltzeko ohitura oso hedatuta dagoenez, zaila izaten ari da arlo horretan eragitea), eta energia berriztagarriak bultzatuz.

Energiakontsumoa jarduera ekonomikoaren bilakaeratik bereiztea.

Energia-kontsumoak ingurumenaren gaineko oso inpaktu kaltegarriak eragiten dituelako eta haren bilakaerak lotura estua duelako ekonomia-jardueraren bilakaerarekin.

Energia-kontsumoari hain lotuta egongo ez den garapen-eredu berritzaile eta iraunkor baterantz aurrera egiteko, eta aberastasuna, enplegua eta aukerak sortzeko, energia gutxiago kontsumituz eta ingurumen-inpaktu apalagoa sortuz.

Energia-balantzean eragin estrukturala izango duten eta garapen iraunkorrerako eredu berri baterantz aurrera egitea ahalbidetuko duten politika sektorialak aplikatuz.

Natur eta kultur ondarearen kontserbazioa energiajarduerarekin bateragarria izatea.

Bizkaiak babestu beharreko dibertsitate ekologiko handia eta kultur ondare oparoa dituelako.

Ondarea babesteko eta Bizkaiko biztanleen bizi-kalitatea, ongizatea eta osasuna hobetzeko.

Bizkaiko ekoizpen-sektorearen eta garraioaren portaera, energia-kontsumoa eta baliabide endogenoen erabilera hobetuz.

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)

5


EKINTZA PLANA–EKIM Landu beharreko hiru ardatz estrategiko nabarmentzen dira energia-eredu berrirantz aurrera egin ahal izateko: herritarrak, Foru Administrazioa bera, eta Lurraldea eta enpresa egitura. Hiru ardatz estrategiko horiek ekintza esparru estrategikoa osatzen dute, eta finkatu diren ekintza ildoak eta ekimen zehatzak hor kokatzen dira. Jarduera guztien azken helburua energiari dagozkion Aalborg+10 Konpromisoak betetzen lagunduko duten eta nahi dugun energia-eredu berrirantz aurrera egitea ahalbidetuko duten helburu kuantitatiboak lortzea da.

LURRALDE ADIMENDUNA Arlo honen helburua hauxe da: industria-sektorea oro har eta energia berriztagarrien eta energia-eraginkortasunaren sektorea bereziki lehiakorragoak izatea, energia zentzuz erabiliz eta abian den energia-iraultza negozio berriak sortzeko eta merkatu berrietara iristeko baliatuz. Halaber, Bizkaia energia bere nortasunaren elementu bereizgarri gisa baliatzen duen lurraldea izatea lortu nahi da.

EKIMEN BERRITZAILEAK LURRALDE ESPEZIALIZATUA Energia bere egitura produktiboaren espezializazio eta dibertsifikazio adimendunaren bektore gisa aprobetxatzen duen lurraldea. Energia-eraginkortasunari eta energia berriztagarriei lotutako negozio-aukera globalak eta tokian tokikoak aprobetxatzeko ekintzak sustatzen dituen lurraldea.

BizkaiEner. Espezializazio adimenduneko linea bat sustatzea energia iraunkorraren arloan.

LURRALDE LEHIAKORRA Energia lehiakorragoa izateko baliabide gisa aprobetxatzen duen lurraldea: energia-eraginkortasuna lehiakortasun ereduaren funtsezko faktorea da Bizkairako oso garrantzitsuak diren industria-sektore batzuetan. Sektore eta jarduera guztietan produktibitatea eta lehiakortasuna hobetzeko ekintzak sustatzen dituen lurraldea.

LURRALDE BERDEA Energia bere nortasunaren elementu bereizgarri gisa eta ingurumenaren aldeko apustua nabarmentzeko aprobetxatzen duen lurraldea. Energia iraunkorrak lehen sektoreko industrien kalitate-adierazlea izateko duen ahalmena aprobetxatzera bideratutako ekintzak sustatzen dituen lurraldea.

6

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)

Energia-ekoeraginkortasuna. Energia gutxiago, lehiakortasun handiagoa.

Tokiko Agenda 21. Energia TA21en eta ekintza planen oinarrizko elementu gisa gehitzea, laguntzak birformulatzea eta finantzaketarako tresna berriak sortzea.


MEN BERRITZAILEAK HERRITAR ARDURATSUAK Bizkaiko herritarrek jakin behar dute energia-kontsumoak nolako eragina duen tokian tokiko nahiz planeta osoko ingurumenean; energiaren arloko kontsumo ohiturei dagokienez arduraz jokatzeko ahaleginak egin behar dituzte, inpaktu horiek minimizatzeko; eta horrela jokatu ahal izateko tresna egokiak eduki behar dituzte.

HERRITAR SENTSIBILIZATUAK Beren kontsumo ohiturek ingurumenean nahiz energian dituzten ondorioez jabetzen diren herritar sentsibilizatuak. Horretarako, prestakuntzara bideratutako ekintzak eta ekimenak sustatu behar dira, batez ere gazteei zuzenduak, epe labur, ertain nahiz luzean aldatzeko gaitasun handia dutelako. Aukerak, ezagutzen dituenak soilik aprobetxatzen ditu, eta ondorio kaltegarriei ezagutzen dituenak soilik egiten die aurre.

HERRITAR AKTIBOAK Energiari dagokionez jokabide arduratsua eta iraunkorra duten herritarrak. Beren parametro eta jokaera indibidual nahiz sozialetan ingurumena eta energia integratzen dituzten herritarrak. Horretarako, herritarrei etxean (etxe iraunkorrak) nahiz garraioan (mugikortasun iraunkorra) energia-kontsumoa murrizteko aukera emango dieten ekintzak eta ekimenak sustatu behar dira.

EKIMEN BERRITZAILEAK

Energia Bizkaiko IHEEren oinarrizko elementu gisa txertatzea.

Berraktibatu +. Aktibatu + zabaldu eta indartu.

Bizkaia Green Deal. Etxeetan aurrezpena eta eraginkortasuna handitzea.

FORU ADMINISTRAZIO EREDUGARRIA Arlo honek bi helburu nagusi ditu: batetik, BFAk barneko energia-kontsumoari dagokionez arduraz jokatzea; bestetik, industria-sektoreko, zerbitzu-sektoreko (udalerriak eta beste erakunde publiko batzuk barne), bizitegi-sektoreko eta lehen sektoreko enpresek energia-kontsumoa murrizteko, beren jokabideak aldatzeko eta, ahal den neurrian, iturri berriztagarrietatik datorren energia erabiltzeko beharrezkoak diren tresnak abian jartzea.

EKIMEN BERRITZAILEAK FORU ADMINISTRAZIO ARDURATSUA Energia-kontsumoari dagokionez jokabide arduratsua duen Foru Administrazioa, epe luzera energiaren arloan neutroa izan nahi duena eta bere jarduera ingurumenarentzat onuragarria izatea lortu nahi duena. Horretarako, honako helburu hauek lortzera bideratutako ekintzak sustatu behar ditu: bere energia-kontsumoa eta haren inpaktuak ezagutzea; bere portaerak eta jokabideak aztertzea eta energiaren arloan nolako ondorioak dituzten jakitea; eta arduraz jokatzea bere energia-kontsumoak ingurumenean duen inpaktua ia “zerora� murrizteko.

FORU ADMINISTRAZIO AKTIBOA Energiaren arloko jokabide iraunkorrak sustatzen dituen Foru Administrazioa. Horretarako, erakundeei eta enpresei aurrezpena eta energia-eraginkortasuna areagotuko dituzten ekimenak abian jartzeko gogoa piztuko dieten ekintzak sustatu behar dira. Horrekin batera, energia-eredu iraunkor bat egituratu behar da Bizkaian, ingurumenaren, hirigintzaren eta kultur ondarearen arloko araudiak aldatuz, fiskalitatea egokituz eta erosketa publiko berdea bultzatuz.

2050ean Bizkaiko Foru Aldundia energiaren aldetik iraunkorra izatea.

Ingurumenaren arloko erreforma fiskala. Eredu fiskal berri baten alde egitea. Energiaren arloko kontratazio berdea. Kontratazio agirietan energia-irizpideak gehitzea. Ekogarraioa: Bizkaiko garraioa iraunkorragoa izatea.

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)

7


GUZTION ENERGIA

1.

2.

3.

4.

5.

Gogoratu energia sortzeko era guztiek nolabaiteko eragin kaltegarria dute la in gu r u m e n e an . Beraz, energia zentzuz eta neurrian erabiltzen baduzu, irabazi bikoitza izango duzu: dirua aurreztuko duzu eta ingurumena hobetuko da.

Ez utzi geletako argiak piztuta bertan ez zaudenean. Orain dituzun bonbillak kendu eta goi-maiztasunekoak jarri haien ordez (LED teknologiakoak, adibidez).

Ixte hermetikoa eta beira bikoitza duten leihoak jarri, neguan berorik ez galtzeko eta udan tenperatura egokia edukitzeko. Era berean, ondo erabili pertsianak eta leiho-oholak, eguzkiaren berotasun pasiboa aprob et xat zeko edo saihesteko.

Ez ireki labea beharrezkoa ez denean, barruan daukan berotasunaren % 20 galduko baitu gutxienez.

Hozkailua hermetikoki ixten dela egiaztatu. Ondo estali elikagaiak hozkailu barruan, elikagaiei darien hezetasunaren ondorioz konpresoreek lan handiagoa egin behar izaten baitute. Garbitu hozkailuko bobinak urtean behin gutxienez, energia gutxiago kontsumi dezan.

6.

7.

8.

9.

10.

Garbi eduki suak eta lanparak, haien zeregina errazteko. Gasezko sukaldea badaukazu, begiratu zer kolore duen suak: urdina bada, egoki erretzen da; sugarra horia bada, ez da egoki erretzen (profesional batek doitu behar du).

Estali kazolak elikagaiak bizkorrago egin daitezen. Egosten amaitzeko, erabil ezazu gelditzen den berotasuna. Egosten amaitu baino pixka bat lehenago itzali erregailuak edo labea.

Zartaginaren edo kazolen tamainak eta plakaren edo berotasun-elementuen tamainak bat etorri behar dute.

Ut zi platerak airean lehortzen: itzali plater-garbigailuaren programako kontrol-botoia uretan azken pasaldia egin ostean, eta utzi atea irekita platerak bizkorrago lehor daitezen.

Ez utzi aparatu elektrikoak stand -by p osi zioan (lotan). Itzali guztiz: zuk aurrez tu eta haiek atseden hartuko dute. Ezkutuko kontsumoa saihestu.

ENERGIA AURREZTEKO AHOLKUAK

Erosketa iraunkorrerako gida: energia (*) (*) www.bizkaia21.net

8

BIZKAIRAKO ENERGIA IRAUNKORREKO ESTRATEGIA. (EESB 2020)


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.