Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona
http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello
La bandera de l'arc de Sant Martí Va ser popularitzada com símbol de l'orgull gai per l'artista nascut a San Francisco, Gilbert Baker, el 1978. Actualment consisteix en sis franges de color roig, taronja, groc, verd, blau i violeta. La bandera copia l'ordre dels colors de l'Arc de Sant Martí. En l'actualitat, molts gais i defensors dels drets dels homosexuals, fan servir a tot el món la bandera en manifestacions, a la porta de casa seva o posen adhesius de l'arc als seus vehicles com un símbol exterior del seu suport al moviment LGBT. S'enlairà per primera vegada al Festival de l'Orgull de San Francisco, el 25 de juny de 1978. Conté vuit colors, cadascun amb els seus significats:
Rosa
Sexualitat
Vermell
Vida
Taronja
Salut
Groc
Llum del Sol
Verd
Natura
Turquesa Blau Violeta
Art Harmonia Esperit
Al llarg de la nit, la policia va agafar i agredir homes considerats efeminats. Només durant la primera nit 13 persones foren arrestades, i 4 oficials de policia, així com un nombre indeterminat de manifestants, van ser ferits. Se sap, a més, que com a mínim dos dels participants en l'aldarull van ser greument agredits per la policia. Els manifestants, més de 2.000, llançaren ampolles i pedres mentre corejaven "Gay Power!", enfrontats amb els més de 400 policies desplaçats. La policia havia enviat al lloc dels fets forces addicionals en la forma de "Tactical Patrol Force", patrulla originalment entrenada per fer front als manifestants que s'oposaven a la guerra del Vietnam. Tot i així, aquesta formació va fracassar en l'intent de dissoldre la multitud, que els rebé amb pedres i altres projectils. Tot es va anar calmant, però la multitud va retornar la nit següent, amb menys violència però els mateixos ànims. Les escaramusses entre els manifestants i la policia van allargar-se fins a les quatre de la matinada aproximadament. El tercer dia d'aldarulls va ser 5 dies després de la batuda a l'Stonewall Inn. Aquell dimecres, mil persones es van congregar al bar i van causar desperfectes. La ràbia contra la manera com la policia havia tractat els homosexuals durant dècades sortia a la superfície. La comunitat creada pel moviment homòfil de les dues dècades anterior havia aconseguit l'ambient perfecte per la creació del moviment gai d'alliberament. A finals de juny, el Gay Liberation Front es formà a Nova York i s'escampà en un any per tot el país. Alhora, es crearen organitzacions similars a tot el món. L'any següent al 1970, en commemoració dels Aldarulls de Stonewall, el Gay Liberation Front va organitzar una marxa des de Greenwich Village fins a Central Park. Entre 5.000 i 10.000 homes i dones van assistir-hi. Paral·lelament, durant el mes de juny es duen a terme moltes celebracions de l'orgull gai a tot el món, amb tot tipus d'actes de festa i reivindicació.
L'inspector Seymour Pine, que va dirigir la batuda la primera nit, declarà que li fou ordenat que tanqués l'Stonewall Inn perquè era la seu central on es recollia informació sobre gais que treballaven a Wall Street. Un increment recent en el nombre de robatoris en cases de corretatge de la borsa va dur la policia a sospitar que darrere d'aquells robatoris hi havia homes gais a qui es feia xantatge.
GOLOMBOK, SUSAN Familias modernas : padres e hijos en las nuevas formas de familia. Tres Cantos : Siglo XXI 2016
Els clients de l'Stonewall Inn estaven acostumats a aquell tipus de batudes, després de les quals es reobria, la mateixa nit o la següent. El que podria haver fet diferent la batuda d'aquell juny va ser la mort, una setmana abans, de Judy Garland, una important icona cultural amb la qual s'identificava gran part de la comunitat homosexual.
En “Famílies modernes” Susan Golombok sintetitza més de dues dècades d'innovadora investigació sobre la criança dels nens en els nous models de família: les de mares lesbianes, les de pares gais, les encapçalades per dones sense parella o les formades mitjançant tècniques de reproducció assistida.
El dol per la seva pèrdua va culminar el dia 27 de juny al seu funeral, al qual van assistir 22.000 persones, incloent-hi potser uns 12.000 gais. Molts dels clients de l'Stonewall encara estaven commocionats per la mort de l'actriu quan va començar la batuda, i van refusar actuar passivament. Tanmateix, els historiadors encara difereixen en la importància real de la mort de Garland, i si la seva proximitat amb els aldarulls de Stonewall fou una coincidència o no.
Un imprescindible d’avui sobre la criança dels nens en els nous models de família. El trobaràs a la teva biblioteca!
Els detalls sobre com s'inicià l'aldarull varien segons la font. Segons un relat, una dona transsexual anomenada Sylvia Rivera va llençar una ampolla a un oficial de policia, després de ser empesa amb una porra. Un altre explica que una dona lesbiana, portada cap a un cotxe patrulla a través de la multitud, va començar una baralla i la gent va seguir el seu exemple.
Estem davant d'una intensa i commovedora història de dos homes i la vida que els toca viure. Una nova mirada sobre alguns dels anys més fatídics en la història dels Estats Units. "Dies sense final" és una novel·la inoblidable.
Fos el que fos, van començar els disturbis entre la multitud, cosa que aviat va sobrepassar la policia. Sorpresos, els oficials van entrar dins del bar per a protegir-se. Un conegut cantant de folk, Dave van Ronk, va ser agafat per la policia, entrat al bar i colpejat. Els atacs de la multitud eren implacables.
BARRY, SEBASTIAN Días sin final Madrid : Alianza de Novelas, 2018
Premi Costa 2016 Premi Walter Scott de ficción Historica 2017 Finalista del premi MAN Booker 2017
L’heu de llegir!
IWEALA, UZODINMA No hables Madrid : AdN Alianza de Novelas, [2018] Niru gaudeix d'una vida aparentment de somni. S'ha criat a Washington amb uns pares sol·lícits, al prestigiós institut privat a on va estudiar, despunta com un estudiant brillant i un as de l'esport, a la tardor començarà la universitat a Harvard; la vida li somriu. Però Niru guarda un dolorós secret: és homosexual, un pecat abominable per als seus pares, nigerians i molt conservadors... La seva millor amiga és l’única que no el jutge.
PLATERO MÉNDEZ, RAQUEL (LUCAS) Transexualidades : acompañamiento, factores de salud y recursos educativos Barcelona : Bellaterra, 2014 Què és la transsexualitat? és una malaltia?, els menors que no conformen les normes de gènere, seran adults transsexuals? totes les persones trans tenen una trajectòria vital similar?, com es pot combatre la transfòbia? Aquest llibre es proposa com un instrument per al canvi social i utilitza el terme trans*, amb asterisc, per subratllar la diversitat de les vivències de les persones.
És important tenir en compte les actituds respecte als bars d'ambient gai i els drets dels homosexuals a la ciutat de Nova York d'abans del 1969. L'any 1965, John Lindsay, liberal republicà, fou elegit alcalde de la ciutat; el mateix any, Dick Leitsch va esdevenir president de la Mattachine Society –la primera organització homòfila dels EUA– a Nova York. A inicis del 1966, les polítiques administratives canviaren, a causa de les queixes presentades per Mattachine Society davant de les actituds policials. La nova política policial –que va reduir notablement l'arrest de gais a Nova York–, i les actuacions dutes a terme per Mattachine Society i el seu líder Leitsch –que va aconseguir que es revoqués la llei per la qual es treia la llicència de venda d'alcohol als bars que servissin conscientment a clients homosexuals– , van fer que a partir de 1966 el nombre de bars per a homosexuals creixés molt ràpidament a la ciutat de Nova York. Per què, doncs, va ser registrat Stonewall, si els bars gais eren legals i en creixement? John D'Emilio, historiador, assenyala que la ciutat estava immersa en una campanya electoral i John Lindsay, que havia perdut les eleccions primàries, tenia raons per donar suport a una "neteja" als bars de la ciutat. A més, l'Stonewall Inn tenia un seguit de raons que el feien especialment interessant per a la policia: no tenia llicència d'alcohol, tenia relacions amb el crim organitzat i oferia un espectacle de nois gogó com a entreteniment. Una altra de les característiques que el feien especialment atraient per a la policia era el perfil dels seus clients: es tractava d'un bar freqüentat per negres i hispans, per la qual cosa s'assenyala que darrere de tot també hi havia motius de caràcter racista.
Els aldarulls de Stonewall van ser una sèrie de conflictes violents entre la comunitat homosexual i la policia a la ciutat de Nova York. Els primers aldarulls van començar el 29 de juny de 1969 poc després d'un quart de dues de la matinada, quan la policia va fer una batuda a l'Stonewall Inn, un bar gai del barri de Greenwich Village., ubicat al número 53 del carrer Christopher, "Stonewall", que és com sovint es fa referència al seguit d'aldarulls, es considera el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals arreu del món. Va ser el primer cop que un nombre significatiu d'homosexuals s'oposaven a ser arrestats. Segons l'antropòleg Marvin Harris: "enlloc d'escapolir-se en entrar la policia, els clients desallotjats es concentraren davant del bar cridant i blasmant. La multitud augmentà, i quan tragueren les persones detingudes per a carregar-les al furgó policial, una munió de tota classe d'objectes, des de monedes i pedres fins a totxos i parquímetres, plogué sobre la policia. Amb la pistola desenfundada, els agents es refugiaren al bar i demanaren reforços. Durant tres nits, volaren llambordes, es destrossaren aparadors i cremaren focs incontrolats. Les batudes o registres a bars freqüentats per gais van ser usuals a les ciutats dels Estats Units fins a la dècada del 1960, quan es van anar tornant cada vegada menys habituals. Fins al 1965, la policia acostumava a demanar la identitat de tots els presents al moment de la batuda, el nom dels quals era publicat als diaris, de vegades. La policia feia servir qualsevol argument per a justificar les detencions per indecència. Així, es podia considerar punible fer-se petons, tenir les mans agafades, vestir amb roba considerada del gènere contrari o, simplement, ser al bar en el moment de l'entrada de la policia.
Llei espanyola aprovada pel règim franquista el 5 d'agost de 1970. Al gener de 1979 es van eliminar diversos articles de la llei, entre ells el referent «als actes d'homosexualitat». La lluita dels col·lectius homosexuals es va centrar aleshores a aconseguir la modificació de la llei sobre l'escàndol públic, aconseguint-ho el 1983, i sent
la seva derogació en 1989. La llei de perillositat social va ser derogada completament el 23 de novembre de 1995. _______________________________________________ ALDRICH, ROBERT
Gays y lesbianas : vida y cultura : un legado universal Donostia: Nerea, 2006 Des de temps immemorials, a tot el món hi ha hagut dones i homes desitjosos d'intimitat física i emocional amb persones del seu mateix sexe. La història d'aquestes persones, durant molts anys oblidada, esborrada, ignorada o reescrita, ha passat a ser recentment el focus d'una sorprenent proliferació d'estudis. S'han obert noves i diferents vies d'investigació i qüestionat vells supòsits. Gais i lesbianes. Vida i cultura. Un llegat universal es fa ressò d'aquestes investigacions per presentar una suggerent i reveladora reflexió sobre el que fins fa poc es podria haver anomenat història secreta.
NAGATA, KABI
DAWSON, JAMES
Mi experiència lesbiana con la soledad
Este libro es gay
Valencia: Fandogamia, 2018 Kabi Nagata ens narra en aquesta història com ha estat la seva vida fins al present. Passant de puntetes per la seva infància i la seva adolescència, se centra en com va ser arribar a la majoria d'edat i dirigir-se cap a la trenta amb una única perspectiva de vida: que ho estava fent tot malament. Que estava decebent als seus pares, a la societat i a si mateixa.
PEAKE, TONY
Barcelona: Puck, 2015 De vegades, als nois els agraden altres nois. De vegades, a les noies els agraden altres noies. De vegades, a les noies els agraden els nois i les noies. De vegades, als nois els agraden les noies i els nois. De vegades, a les persones no els agraden ni nois ni noies. De vegades, un noi voldria ser una noia. De vegades, una noia voldria ser un noi. És així de senzill. Aquest llibre és gai, és una obra sincera, inclusiva i inspiradora, divertida però també seriosa, destinada a joves i persones de qualsevol edat que volen saber què és això de la identitat sexual.
MARTÍNEZ, RAMON
El reglamento
La cultura de la homofòbia y cómo acabar con ella.
Barcelona : Tusquets, 2018
Barcelona : Egales, 2016
1962 a Cuba. A l'altra cara del planeta, en un prestigiós internat de Pretòria dels col·legials escrutaven l'horitzó a la recerca de signes que el món s'acabava.
Amb un estil àgil i coratjós, amb rigor en l'argumentació, incorporant i assumint l'òptica insubstituïble dels perjudicats, de les víctimes, aquesta obra és una eloqüent crida a aquesta perseverança, a considerar que la lluita pels drets és una lluita incessant , una lluita sense fi, sobretot quan s'alça enfront del mur de patrons culturals d'imposició seculars.
Un dels alumnes de l'internat, Paul Harvey, sensible, solitari i ansiós per integrar-se, farà el que sigui per complaure el líder de la classe ... Una experiència simultània al seu despertar sexual.