Club de lectura Comentari del llibre: 3 de DESEMBRE de 2012. Fitxa de treball: Homes i ratolins.
L’AUTOR/A John Steinbeck (1902-1968).
John Steinbeck va néixer l’any 1902 a Salinas, una petita població rural de Califòrnia on els seus avis paterns havien emigrat buscant una vida millor. Steinbeck sentia una gran admiració pels seus avis, fins al punt que les seves vides li van servir en part d’inspiració per compondre les primeres novel·les A un Déu desconegut (1933) i A l’est de l’Eden (1952). Els orígens i l’entorn familiar, per tant, deixaren una empremta evident en la personalitat i en la seva obra. John Steinbeck va estudiar biologia marina durant 6 anys a la Universitat d’Stanford en períodes intermitents. La disciplina i el poc interès va fer que s’allunyés de les aules i es dediqués a seguir l’única carrera en que creia: la d’escriptor. Durant aquesta època la seva obra també rep influències de diverses teories científiques, filosòfiques i literàries de Darwin i de Herbert Spencer.
En moltes de les seves obres es mostrava sensible i combatiu davant la injustícia social això es deu al fet de trobar una altra font d’inspiració convivint amb una munió de treballadors humils.
John Steinbeck ens ha deixat una sèrie de frases i pensaments que volem destacar:
-
L'art del descans és una part de l'art de treballar.
-
Una pregunta és un parany, i una resposta posa el peu en ella.
-
A la soledat absoluta un escriptor intenta explicar l'inexplicable.
-
Un viatge és com el matrimoni. Un s'equivoca si pensa que té tot controlat.
BIBLIOGRAFIA
1962 1957 1954 1952 1951 1947 1947 1945 1942 1939 1936 1936 1935 1933 1933 1932 1929
Viatges amb Charley El breu regnat de Pippin IV Dolç dijous A l’est de l’edèn Pel mar de Cortés L’ autobus perdut La perla Cannery row Moon is down El raïm de la ira Home i ratolins En lluita incerta Tortilla flat A un Déu Poni roig Prats del cel Tassa d'or: vida de sir Henry Morgan
PREMIS 1962 1940
Premi Nobel Pulitzer de novel la
EL LLIBRE
Steinbeck dramatitza el fracàs de dos treballadors temporers: George, noi espavilat i intel·ligent, i Lennie, pura força bruta que estan entestats a aconseguir comprar un terreny per poder viure de manera independent i feliç. Els dos companys mantenen una relació de dependència mútua. Els estrets vincles d’amistat i l’ideal comú els estimulen a treballar de valent i els ajuden a trobar un sentit a la vida, la qual cosa els distingeix de la resta de temporers que viuen aïllats i en soledat. Per decidir el títol de la novel·la es va inspirar en un poema de Robert Burns (1759-1796) que estableix l’associació entre animals i éssers humans i vincula el destí advers d’uns i altres: “Els projectes més ben traçats de ratolins i d’ homes / sovint fracassen / i només ens deixen dolor i tristesa / en comptes de l’alegria esperada”. Hi ha dues versions cinematogràfiques, també titulades De ratolins i homes: la primera, realitzada el 1939 i dirigida per Lewis Milestone i la segona està realitzada el 1992 i dirigida per Gary Sinise.
LA PEL LÍCULA Fitxa de la pel lícula
Martha Marcy May Marlene Títol original: Elle s'appelait Sarah Director/a: Sean Durkin Guió: Sean Durkin País: Estats Units Any: 2011 Durada: 102 min. Gènere: Drama. Fotografia: Jody Lee Lipes
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 29 de novembre a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).
Director/a: Sean Durkin Sean Durkin va néixer el 09 de desembre 1981. Director de cinema nordamericà. Va guanyar el Premi dramàtic de direcció al Festival de cinema de Sundance de 2011 per Martha Marcy May Marlene. El seu curtmetratge, Mary Last Seen, que tracta del mateix tema que Martha Marcy May Marlene, va guanyar el premi al millor curtmetratge en la Quincena del Director de Cannes de 2010.
En una entrevista extreta de : http://www.sensacine.com/noticias/cine/noticia-18506014/ comenta que la pel·lícula Martha Marcy May Marlene és ficció però està inspirada en fets reals.
Per narrar la història de la pel·lícula, el director va haver de conèixer a fons el món de les sectes; grups de gent que viuen relegats de la societat, sotmesos a les ordres directes d'un líder. En aquesta entrevista Durkin explica que gràcies a algunes investigacions va descobrir que als Estats Units existeixen milers d’aquestes organitzacions, com les que descriu a la pel·lícula. La seva investigació va consistir en introduir-se en una secta per poder entendre perquè la gent decideix abandonar-ho tot i unir-se a aquests grups; com funcionen els processos mentals i
emocionals d’aquestes persones que decideixen ser sotmesos de manera tan radical. A base d'investigar es va trobar amb molts relats esgarrifosos, que va adaptar a la seva pel·lícula.
Martha Marcy May Marlene
Martha és una jove que viu amb la seva germana gran i el seu cunyat després d'abandonar una secta. La seva família creu que, durant el temps en què no mantenien relació amb ella, vivia a les muntanyes de Catskill amb la seva parella però no saben res de la part més fosca de la seva vida. L'ansietat que li provoquen els records del seu passat no li permetrà adaptar-se a la seva vida actual. La protagonista se sent desprotegida en el seu nou entorn i viu amb la sensació de no estar mai tranquil·la. És tant és el seu pànic que finalment comença a sospitar que algú vigila tots els seus moviments.
La pel·lícula està estructurada en flashbacks que el director utilitza per retratar la confusió de la protagonista. Passat i present es barregen dins la ment de Martha que acabarà per no estar segura de saber si fugir de la secta va ser la decisió encertada.
Altres pel lícules de Sean Durkin
2011 Martha Marcy May Marlene
Curtmetratge
2006 Doris
2010 Mary last seen