Club de lectura Novembre 2014 Fitxa de treball: Narziss i Goldmund
L’AUTOR Hermann Karl Hesse va néixer a Calw (Alemanya) el 2 de juliol de 1877, en el si d’una família protestant d’orientació pietista composta per predicadors, teòlegs i missioners. La insistència amb què el seu pare volia imposar-li una educació religiosa i estricta va fer que es rebel lés de seguida. L’activitat del pare i l’avi com a missioners a l’Índia va fer que Hesse estigués aviat en contacte amb l’hinduisme i el budisme, fet que no el va apropar més al protestantisme; més tard va interessar-se pel Tao xinès. El 1891 va ingressar al seminari evangèlic de Maulbronn, d’on va escapar un mesos després perquè, tot i gaudir dels estudis, era un lloc inflexible on no podia estudiar poesia. Aran de l’incident de la seva fuga, als 15 anys, els seus pares el van fer ingressar en un hospital privat, on dues setmanes després Hesse va cometre un intent de suïcidi. El director va recomanar que anés a un manicomi perquè estava posseït “per la maldat i el satanisme”. No obstant això, a Stetten, on va passar quatre mesos, li van diagnosticar “malenconia”. Després d’acabar el curs en un institut de Stuttgart, abandonà els estudis. El 1985 va començar a treballar com a llibreter a Tubinga. En aquesta etapa la seva vida lectora era molt més intensa que la social: llegia sobre teologia, filologia, mitologia grega i llibres de dret, a més de la poesia de Goethe, Schiller o Novalis. Posteriorment es va traslladar a una llibreria d’ocasió a Basilea. Els seus primers llibres de poemes aparegueren el 1898 i el 1899. El 1901 va acomplir el seu vell somni de fer un viatge a Itàlia, acompanyat per la fotògrafa Maria Bernouilli. Es van incrementar les seves col laboracions en revistes literàries, on publicava poemes i relats. A partir de l’aparició de la novel la Peter Camenzind (1904) va poder viure de l’escriptura; aquell mateix any va casar-se amb Maria i tots dos s’instal laren a viure prop del llac Constança. La segona crisi important a la vida de l’escriptor sorgí al voltant de la Primera Guerra Mundial. La seva crida a aturar les disputes nacionalistes va provocar un gran rebuig públic; va morir el seu pare; el seu fill Martin va emmalaltir greument i la seva esposa va tenir una crisi psicòtica de la qual mai es va recuperar del tot. Va recórrer al tractament psicoterapèutic amb un deixeble de Jung i es va interessar pel món de la psicoanàlisi i els símbols, palès a la seva obra. D’aquesta època són Demian i Siddharhta. El 1924 es va casar i va obtenir la nacionalitat suïssa. L’èxit envoltà la seva producció posterior: amb El llop estepari, el 1927, la seva vida fa fer un tomb i
va trobar una tercera esposa, Ninon Dolbin. A la seva nova casa de Montagnola rebia escriptors dissidents del nazisme que creixia a Alemanya: Bertold Brech o Thomas Man s’hi van refugiar quan es dirigien cap a l’exili. Amb Narziss i Goldmund (1930) i El joc de les granisses (desenvolupada entre 1931 1943) va consolidar una carrera que va ser reconeguda amb el Premi Nobel de literatura l’any 1946. Hesse va morir el 9 d’agost de 1962 d’una hemorràgia cerebral mentre dormia a la seva casa de Montagnola. L’”escriptor de la crisi” va buscar sempre la seva autèntica identitat, i ho va fer per camins psicològics i espirituals. Escèptics als dogmes i les teories, creia que “totes les religions són igual de bones. No n’hi ha cap que no et pugui fer savi, ni cap en nom de la qual no es pugui cometre el més estúpid fetitxisme”.
Hesse evoca el seminari de Maulbronn (on estava “content, alegre i satisfet. Hi he trobat un ambient que em va”, i on estudià els clàssics i traduí Homer, llegí la prosa de Schiller i les odes de Klopstock), a Sota la roda (1906), Narziss i Goldmund (1930) i El joc de les granisses (1943).
L’OBRA Novel la El caminante, El caminant (1900) Peter Camenzind (1906) Bajo las ruedas, Sota la roda (1906) Gertrudis (1910) Rosshalde (1914) Tres momentos de una vida (1915) Demian (1919) Siddhartha (1922) El lobo estepario, El llop estepari (1927) Narciso y Goldmundo, Narziss i Goldmund (1930) Viaje al Oriente (1932) El juego de los abalorios, El joc de les granisses (1943) Algunes altres obres: poesia, contes, assaig Canciones románticas (1898) Una hora después de medianoche (1899) Amigos (1908) La ciudad (1910) El europeo (1917) El cuento del sillón de mimbre (1918) Klein y Wagner (1919) El último verano de Klingsor, L'últim estiu de Klingsor (1920) Trágico (1922) Infancia del mago (1923) Compendio biográfico (1924) Rastro de un sueño (1925) Sobre El lobo estepario (1928)
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI •
Des de les primeres línies, Hesse presenta Mariabronn i destaca al seu costat un arbre ple de vida. En arribar al convent, les primeres paraules de Golmund són per a aquest abre. Què diu? Creus que té algun significat premonitori?
•
Els dos joves protagonistes destaquen de la resta per la seva intel ligència però també per la seva distinció. Com valores aquesta marca social? La polaritat que representen Narziss i Golmund és en el seu destí però arrela en els trets físics de cadascun. Creus que és encertada la descripció que en fa Hesse? Hi ha una correspondència psicològica entre l’aspecte i la manera de ser?
•
•
L’amistat entre els dos protagonistes parteix d’una atracció molt intensa. Narziss fins i tot ha de posar distància física per no sentir-se massa atret per Golmund. L’abat pensa que una amistat tan íntima té uns límits difícils de controlar, i es preocupa tot recordant altres casos al monestir que han sabut, o no, mantenir-se al marge del pecat. Com valores aquesta exposició oberta de l’atracció entre els joves del convent en una novel la de 1930?
•
Una altra polaritat fonamental dins de la novel la és l’essència patriarcal i matriarcal dels seus protagonistes. La idea dels models primigenis femenins procedeix de Jung, que parlava dels arquetips o imatges primordials que expressen els instints biològics, però també la vessant espiritual de la persona. Hesse va fer psicoteràpia amb Lang, deixeble de Jung, va acabar fent amistat amb tots dos i fins i tot va aconseguir que col laboressin en l’elaboració de Demian, Siddhartha i El llop estepari.
•
Què penses dels personatges femenins de la novel la? Et semblen sòlids, coherents? Són comparables a d’altres personatges masculins secundaris?
•
En la seva busca de la identitat, Golmund deixa de banda els valors morals. T’ha sorprès? Perquè? Quina de les transgressions de Golmund t’ha resultat més impactant?
•
Jung parlava del pecat i l’ombra. En la busca espiritual i identitària, l’enfrontament amb l’ombra és un dels requisits que anuncia el propi Narcís. També és una manera de reconèixer-se un mateix en l’altre. Comenta quina impressió t’ha causat la manera com Narcís acull el seu vell amic quan es retroben al cap de molts anys, en la presó.
•
Hermann Hesse critica que els psicoanalistes només vegin en l’art una forma d’expressió del subconscient, tan bona com el somni. Per a ell, l’art una forma d’espiritualitat i de carnalitat alhora.
•
En Golmund, la curiositat és més potent que la prudència o la por. Comenta les escenes del part i la trobada d’una casa plena de morts per pesta.
•
Com valores el final de la novel la? Les darreres paraules de Golmund concentren un missatge molt potent: “Com podràs morir-te un dia, Narcís, si no tens mare? Sense mare no és possible estimar. No és possible morir”. L’anima o principi femení reconcilia i uneix; l’ánimus o principi masculí discerneix i discrimina.
LA INDIVIDUALITAT REBEL
NOVALIS
ENRIC D’OFTERDINGEN
Enric d’Ofterdingen, de Novalis, té diversos punts de confluència amb Narziss i Goldmund: són novel les de formació, que tenen com a tema principal el creixement personal d’uns protagonistes que acabaran formant-se com artistes. Enric Ofterdingen fa un viatge amb la seva mare (que representa la protecció) i cadascun dels encontres del trajecte representen etapes de la seva formació lírica. Novalis, poeta de referència de Hesse, també tracta l’art com una experiència espiritual.
Aldous Huxley
LA ISLA
Aldous Huxley presenta la història de Will Farnaby, un periodista bohemi que viu a la illa de Pala, en una societat creada al segle XIX per un doctor escocès i un rajà budista. Les bases filosòfiques d’aquesta societat mesclen el millor d’Orient i Occident: utilizen el trànsit per a augmentar l’aprenentatge, les drogues per a aconseguir el despertar de la consciència i l’autoconeixement, i es demana una dificultosa escalada a un temple com a preparació espiritual de les noves generacions.
Thomas Mann
LA MUNTANYA MÀGICA
La muntanya és el lloc d’iniciació epifànica on Hans Castorp, jove privilegiat i burgès procedent de la vall, busca retrobar-se amb el seu cosí Joachim. Però allà advertirà que es perden les coordenades terrestres i es detén el temps i, sota el mestratge de l’alliberador espiritual Settembrini, passarà un període de set anys descobrint “l’aventura quieta” de la veritat sobre l’existència.
J.D. Salinger
EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL
Extraordinàriament famós entre els llibres de crisi, El vigilant en el camp de sègol relata la extrema soledat que experimenta Holden, un adolescent que ha estat expulsat de l’escola i que passa tres dies rodant per Nova York i vivint experiències que no l’ajuden a trobar una identitat. Novel la sobre la rebel lia i la busca del jo, ha estat objecte de prohibicions i estudis arran de la predilecció que han sentit per ella alguns assassins famosos.