Recerca del patrimoni documental amb interés etnogràfic de…

RECERCA DEL PATRIMONI DOCUMENTAL AMB INTERÈS ETNOGRÀFIC REFERENT AL MUNICIPI D’ALCANAR. PROPOSTA DE PRESERVACIÓ I DE DIFUSIÓ

Alumna: Montserrat Matamoros Callarisa Tutora: M. Àngels Suquet Curs acadèmic: 2010/2011 Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents Treballs de recerca del Màster d’Arxivística i Gestió de Documents

SUMARI 1. INTRODUCCIÓ

3

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES, MARC LEGAL I ESTAT DE LA QÜESTIÓ

6

2.1 Definició dels conceptes d’etnografia, etnologia, antropologia, folklore i cultura popular i tradicional

6

2.2 Marc legal del patrimoni documental amb interès etnogràfic

12

2.3 Estat de la qüestió

25

3. RECERCA DEL PATRIMONI DOCUMENTAL AMB INTERÈS ETNOGRÀFIC DEL MUNICIPI D’ALCANAR

29

3.1 Característiques del municipi d’Alcanar i situació arxivística

29

3.2 Metodologia de la recerca

32

3.2.1 Les fitxes de la recerca

33

3.3 Anàlisi de la recerca

39

3.3.1 Fons documentals i col·leccions de productors i centres d’arxiu de titularitat privada

41

3.3.2 Fons documentals i col·leccions de productors i centres d’arxiu de titularitat pública

53

3.4 Conclusions de la recerca

64

4. PROPOSTA DE PRESERVACIÓ I DE DIFUSIÓ

69

5. BIBLIOGRAFIA I FONTS

74

6. ANNEXOS

77

Fons documentals i col·leccions interns al municipi

77

Fons documentals i col·leccions externs al municipi

114

2

1. INTRODUCCIÓ L’objectiu principal d’aquest treball és arribar a conèixer l’abast i les característiques de la documentació amb interès etnogràfic referent al municipi d’Alcanar, així com valorar-ne les condicions de preservació d’acord amb la realitat arxivística del municipi i de la comarca en general. Hem de dir, però, que la limitació temporal per l’entrega del treball i l’ampli camp d’estudi de l’etnografia han condicionat el resultat, de manera que aquest s’ha de considerar com una aproximació a la realitat que caldria completar en un futur.

En arxivística es parla de diferents tipus de fons documentals segons els tipus de productors de documents (fons de l’administració local, autonòmica, estatal, fons eclesiàstics, fons d’institucions i associacions, fons patrimonials i familiars, fons personals, fons d’empreses, etc.) i el seu règim jurídic (públics i privats) entre altres classificacions. Entre tots aquests fons es pot trobar algun interès etnogràfic, ja que l’etnografia centra el seu estudi en les formes de vida i comportaments d’una societat.

Això vol dir que l’etnografia pot estudiar molts aspectes d’aquesta societat, ja siga la seua forma de treballar, de divertir-se, de relacionar-se, les seues creences, la seua forma d’adaptar-se al medi social i natural que l’envolta, etc. Per tant, com que el camp d’estudi de l’etnografia és molt ampli, és molta la documentació que pot ajudar l’etnògraf a aproximar-se a la realitat concreta que vol estudiar, la qual pot estar emmarcada en un context temporal present o passat.

Així, podem trobar-nos un llibre d’actes d’un ajuntament on es veuen reflectides les inquietuds i accions dutes a terme per un òrgan representatiu de la comunitat; igualment en els estatuts de constitució d’una associació formada per un conjunt de persones que realitzen una pràctica determinada es veuen reflectits els seus interessos i objectius; fins i tot podem trobar-nos fotografies d’algun fons familiar que mostren el testimoni d’un acte festiu, la indumentària d’una època concreta, etc. o la llibreta d’anotacions d’un artesà sobre com es produïa un producte determinat pot tenir un valor etnogràfic important.

Un altre objectiu del treball relacionat amb aquest aspecte és el d’intentar valorar l’enfocament etnogràfic en referència a la preservació del patrimoni documental de Catalunya, ja que sovint s’ha pensat en aquesta preservació més des del punt de vista històric –en el sentit tradicional del terme- que no pas per testimoniar les formes de vida d’una societat. És a dir, que en general hi ha hagut una tendència a reconstruir el passat a partir de les relacions entre les classes socials i aquestes amb el poder polític més que 3

no pas a partir de la realitat interna de cadascuna d’elles. També és cert que, sovint, en el cas de la documentació pública, les administracions es preocupen per conservar la documentació que generen com a prova per a la defensa dels drets dels ciutadans i també per justificar les seues accions, amb la qual cosa aquesta documentació és la menys perjudicada pel que fa a la seua preservació en el temps. En canvi, molts cops, aquestes administracions –pensant més en els motius anteriors- no tenen la mateixa cura en conservar altra documentació que no és prova de cap dret ni justificativa de cap acció però que pot tenir un interès etnogràfic important pel fet de testimoniar la forma de viure d’una societat concreta. El mateix passa amb altres entitats com associacions, petites empreses i altres entitats privades que estan, en general, poc sensibilitzades amb la valoració del propi patrimoni documental. Ens trobem, per tant, davant un tipus de documentació que sovint està bastant desprotegit.

L’últim objectiu del treball que es pretén aconseguir, després d’analitzar la documentació fruit de la recerca –d’acord amb el seu valor etnogràfic- i la situació arxivística en què es troba, és proposar una estratègia planificada de preservació i de difusió d’aquest patrimoni documental, freqüentment dispers i poc estudiat.

En aquest sentit, i per tal de situar-nos en el context normatiu que actualment regula la preservació del patrimoni documental, a la primera part del treball s’analitza el marc legislatiu que fa referència al patrimoni cultural amb interès etnogràfic –concretament al patrimoni documental- un cop s’han definit els conceptes d’etnografia, etnologia, antropologia, així com els de cultura popular i tradicional i el de folklore, conceptes molt relacionats entre sí i que poden prestar confusió. També es fa referència al punt de vista d’aquells autors que han aportat la seua visió sobre la preservació i la conservació del patrimoni documental i el paper dels centres d’arxiu en aquesta tasca.

La part central del treball és el resultat de l’anàlisi de la recerca on s’extreuen les conclusions pel que fa als tipus de productors que generen documentació amb interès etnogràfic, els diversos fons i tipologies documentals amb valor etnogràfic, també el seu abast, així com les característiques de conservació i de preservació que presenten.

Finalment, es donen algunes solucions estratègiques de planificació per tal de poder preservar de la manera més eficaç i eficient possible aquest tipus de documentació d’acord amb la realitat arxivística del municipi i de la comarca per tal que puga ser difosa i ser també objecte d’estudi.

Respecte a la metodologia de la recerca de documentació amb interès etnogràfic, primerament es va contactar amb alguns dels productors privats i, a partir d’una primera entrevista amb què s’explica l’objectiu de la recerca, es produeix ja una segona entrevista 4

en la qual té lloc el treball de camp.1 A partir dels documents que el productor mostra, es va fer una valoració d’aquells que podien tenir un interès etnogràfic. Això significa que, tot i que són molts els valors que pot tenir un document, –entre els quals hi ha l’històric, com a font d’informació per testimoniar fets passats- es va fer una tria d’aquells que reflectien més bé la forma de viure d’una societat condicionada naturalment pel context històric, social, econòmic, etc. És evident, per tant, que sovint va ser difícil separar el valor històric de l’etnogràfic perquè sovint el primer porta implícit el segon.

Cal comentar també

que algunes obres de creació com són revistes, novel·les,

fotografies, etc. s’han considerat document amb valor etnogràfic són obres de creació, contràriament al que s’especifica a l’article 19.1 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català2. S’ha de dir, però, que en aquests casos es tracta de publicacions antigues que mostren d’alguna manera la forma de viure d’una societat en un moment determinat i de les quals es conserven molt pocs exemplars.

Un cop feta una primera valoració de la documentació amb valor etnogràfic, el següent pas era recollir una sèrie de dades a partir d’unes fitxes que van servir posteriorment per fer l’anàlisi de la informació recollida.

A l’apartat de bibliografia s’han inclòs les obres utilitzades per documentar el treball pel que fa a l’arxivística i l’etnografia i també aquelles que apareixen al treball i que tenen com a referent el municipi d’Alcanar.

Finalment s’inclouen a l’apartat d’annexos les fitxes de la recerca, les quals poden ajudar a conèixer el patrimoni documental estudiat i el seu interès etnogràfic.

1

L’accés a la documentació d’alguns productors com ara les associacions va ser costosa perquè la majoria dels seus telèfons no són públics, la qual cosa va suposar buscar un primer contacte que ens portés al contacte desitjat. Molt sovint, però, un cop contactàvem amb la persona que buscàvem aquesta ens remetia a una altra que era la que guardava la documentació.

2 Catalunya. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. (Art. 19.1) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 11 d’octubre de 1993, núm. 1807.

5

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES, MARC LEGAL I ESTAT DE LA QÜESTIÓ 2.1 Sobre els conceptes d’etnografia, etnologia, antropologia, folklore i cultura popular i tradicional Els conceptes d’etnografia, etnologia i antropologia estan molt lligats entre sí. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans3 (DIEC) defineix aquests conceptes com: ▪ Etnografia: 1. estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia.

2. monografia resultant d’un estudi etnogràfic.

▪ Etnologia: 1. branca de l’antropologia que estudia les cultures d’un àmbit territorial específic.

Etnologia regional.

▪ Antropologia: 1. Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural. Antropologia biològica, cultural, filosòfica, política, etc.

En aquestes definicions, es veu clar el lligam entre els tres conceptes: l’etnografia té com a objecte d’estudi les societats i les cultures humanes per mitjà del treball de camp. És a dir, s’estudia algun aspecte concret d’una societat a partir de la investigació in situ. És el primer nivell d’estudi de l’ésser humà. El segon nivell d’estudi el constitueix l’etnologia que té com a objecte d’estudi les cultures o societats d’un àmbit territorial específic. Això vol dir, que a partir de l’estudi de cultures o societats més locals s’estudia una societat que abasta una zona geogràfica més àmplia. Finalment el concepte d’antropologia fa referència a la ciència integradora que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, ja siga des del punt de vista biològic, social, cultural, polític, etc.

El diccionari de l’IEC no parla en cap dels tres conceptes de ciència sinó que es refereix per definir-los com a estudi (etnografia), branca de l’antropologia (etnologia) i disciplina (antropologia).

3

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: 2009 [disponible també en línia http://dlc.iec.cat/ ]

6

Si s’analitzen les definicions del diccionari de l’Enciclopèdia Catalana4 (DEC) es pot veure que aquestes no són tan clares: ▪ Etnografia: 1. ciència que estudia els costums i les tradicions dels pobles.

2. monografia fruit d’un estudi etnogràfic.

▪ Etnologia: 1. Ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.

▪ Antropologia: 1. ciència que estudia l’home, i en un sentit més ampli, els homínids.

Antropologia criminal, cultural, física, política, social, etc.

Es pot observar que el DEC fa referència a l’etnografia com a l’estudi dels costums i les tradicions dels pobles, és a dir, de la cultura popular. Entenem que aquesta definició és parcial, ja que la cultura popular d’una societat és només una part de la cultura d’una societat. En aquest sentit, fa referència a l’etnologia com a la ciència que estudia les ètnies o pobles i les seues cultures, la qual cosa significa que pot abraçar molts aspectes i no només els costums i les tradicions. Finalment,

defineix l’antropologia com a la

ciència que estudia l’home en un sentit global i que té diversos enfocaments.

Per tant, es veu que la discrepància de definicions entre els dos diccionaris està en el concepte d’etnografia ja que mentre el DIEC fa referència a l’estudi de les societats i cultures humanes en el seu conjunt, el DEC el concep com a l’estudi dels costums i les tradicions d’una societat.

Pel que fa als conceptes d’etnologia i d’antropologia els dos diccionaris en fan una definició pràcticament igual, tot i que el DIEC remarca l’aspecte territorial amb què se centra l’etnologia. En canvi, el DEC defineix els tres conceptes com a ciència.

De tot plegat, es pot deduir que l’etnografia i l’etnologia tenen el mateix objecte d’estudi, les societats i cultures humanes, i que la diferència està en l’àmbit territorial amb què treballen i les tècniques d’estudi (l’etnografia centra el seu estudi en una societat, o algun aspecte d’aquesta i el seu mètode de treball és majoritàriament l’observació directa –tant dels individus com de la recerca documental- . En canvi, l’etnologia centra el seu estudi en un àmbit territorial més ampli i se serveix de la tècnica comparativa majoritàriament). L’antropologia seria l’esglaó més alt d’aquests estudis, pel fet d’elevar a

4

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: 2008 [disponible també en línia http://www.diccionari.cat/]

7

teoria la racionalització del comportament humà a partir dels estudis d’etnologia però també de l’arqueologia, la biologia, el dret, etc.

Per tant, amb aquests tres conceptes estem parlant de la mateixa ciència que té com a objecte d’estudi les societats humanes en tots els seus aspectes –i per tant les seues cultures- i parlarem d’un concepte o d’un altre depenent de les particularitats territorials i les tècniques de treball utilitzades segons els objectius concrets de l’estudi.

Ara bé, al llarg del temps s’han utilitzat aquests conceptes en un sentit o en un altre per les diferents escoles i països, cosa que ha portat a la confusió dels conceptes. Així, l’escola anglosaxona ha utilitzat el concepte d’antropologia per referir-se igualment a l’etnologia, mentre que l’escola francesa utilitza el concepte d’etnologia molt pròxim al d’antropologia física, que té en compte l’anatomia i la fisiologia humana.5 El fet és que la utilització dels tres conceptes ha anat molt lligada a l’evolució d’aquesta ciència des del seu naixement fins a l’actualitat. En un principi, l’etnologia va nàixer en l’època del colonialisme quan la societat occidental, en descobrir noves civilitzacions, va sentir-se atreta per aquestes cultures exòtiques i primitives que desconeixien per complet. Nombrosos estudis fets a aquestes civilitzacions van evidenciar que tota cultura té la seua complexitat en un aspecte o en un altre. Claude Lévi-Strauss va escriure en aquest sentit que no existeixen “pobles en edat infantil” (Lombard, 1997, p. 18). Llavors, l’etnologia va començar a interessar-se per l’estudi de societats menudes, sovint rurals, on es mantenien formes de vida homogènies i tècniques elementals. Més tard va sorgir també l’interès per les societats urbanes.

Per a Lévi-Strauss, l’etnografia és la primera etapa del treball, la recollida de dades que sol exigir una investigació sobre el terreny i que representa un primer pas per a la síntesi. Ara bé, els conceptes d’etnografia i d’etnologia no han tingut incidència dins el món acadèmic ja que el món de la investigació ha adoptat de forma generalitzada el d’antropologia, el qual s’utilitza en aquests dos sentits: -antropologia en el sentit d’etnologia (escola anglosaxona), com a ciència de les institucions, les organitzacions, les creences o les tècniques.

-antropologia en un sentit més global (Lévi-Strauss), com a l’última fase de la perspectiva etnològica, posterior a l’etnografia –com a recollida de dades- i a l’etnologia – com a principi de la síntesis explicativa- .

5

LOMBARD, Jaques. Introducción a la etnología. (Ed. Cast.) Madrid: Alianza Editorial, 1997. p.

21.

8

En conclusió, i segons com s’exposa també a Etnografia6, el concepte d’etnografia té una doble significació: d’una banda s’entén com el procés d’adquisició del coneixement sobre una determinada realitat sociocultural a partir de l’aplicació d’un conjunt de tècniques de camp; i de l’altra banda s’entén com el producte, és a dir, com el resultat de l’elaboració i la interpretació que l’etnògraf fa del coneixement adquirit. Aquest producte, normalment té forma escrita però també es pot presentar en forma d’imatges (els llibres, articles o films que resulten d’una investigació de camp). És evident, però, que existeix una connexió directa entre l’etnografia com a procés i com a producte ja que el segon és conseqüència del primer.

A la mateixa obra s’afirma que el coneixement de l’antropòleg pot anar orientat a l’estudi del passat o del present,

a l’estudi de societats urbanes, camperoles o de

societats estatals complexes. I segueix dient que l’antropologia és una ciència social integradora, preocupada tant pels aspectes socioculturals com pels històrics i que l’etnografia és el seu mètode de treball per excel·lència perquè recull i analitza les dades empíriques amb què es poden bastir les teories sobre la cultura i la societat. Així, l’etnografia forma part de l’anomenat triangle antropològic, juntament amb la comparació i la contextualització. Aquest últim consisteix en el procés d’enquadrament de la unitat d’anàlisi, que és l’objecte d’estudi concretat en espai i temps. Per tal de comprendre, interpretar o explicar una determinada situació s’han d’analitzar els processos històrics, així com els fluxos d’ordre econòmic, polític, social o ideològic, etc. que emmarquen les relacions de la unitat d’anàlisi que es pretén estudiar. Acaba dient que l’antropologia, en el sentit més ampli del terme, és aquella disciplina que abraça diferents ciències particulars, naturals, socials, que tenen l’ésser humà com a objecte d’estudi.

A l’obra de Lombard (1997, p. 22) es defineix l’antropologia seguint Lévi-Strauss com el coneixement global de l’home, en tota la seua expansió històrica i geogràfica, que aspira a un coneixement aplicable al conjunt de l’evolució de l’home des dels homínids fins a les races modernes i que pretén obtenir conclusions, positives o negatives, però vàlides per a totes les societats humanes, des de la gran ciutat moderna fins a la tribu més petita. Té, per tant, una vocació universal.

Els conceptes de folklore i cultura popular estan relacionats també amb els d’etnologia i etnografia pel fet que a Catalunya, i a Europa en general, a partir del període de la Renaixença hi hagué un moviment d’exaltació inspirat en el Romanticisme envers la

6

PUJADAS, Joan J.; COMAS, Dolors; ROCA, Jordi. Etnografia. Barcelona: Editorial UOC, 2004. p. 15-18

9

recuperació de les tradicions i dels costums lligats a les societats més rurals, deixant al marge els col·lectius urbans i industrials que començaven a emergir.

Així, el terme de folklore és definit al DIEC i al DEC com el conjunt de tradicions, creences, llegendes i dites populars. També com l’estudi d’aquestes tradicions, creences, etc. –en anglès “folk” vol dir poble i “lore” saviesa-.

A Catalunya ens trobem que l’etnografia va suposar una identificació amb el folklore pel fet que durant molt de temps es va centrar l’atenció amb la recuperació de la cultura popular catalana, sovint idealitzada i utilitzada com element de diferenciació respecte al centralisme espanyol. Aquesta situació es va perllongar fins la Guerra Civil, moment en què s’abolí qualsevol signe d’identitat cultural catalana i se substituí per una cultura popular espanyola i centralitzada. No fou fins la dècada dels anys seixanta quan un panorama polític cada cop més obert va permetre el ressorgiment per part d’alguns col·lectius de joves organitzats en grups que orienten bona part del seu lleure a portar a terme activitats relacionades amb la recuperació i el coneixement del seu patrimoni més proper. Unes dècades després, amb l’arribada de la democràcia, una de les prioritats dels ajuntaments fou la recuperació d’elements d’identificació locals que sovint coincideixen amb elements procedents de la cultura popular en un intent d’omplir el buit que havien deixat tants anys de deixadesa de l’administració anterior.7 Per tant, observem que a Catalunya, a conseqüència de les circumstàncies històriques que va patir la cultura catalana, durant molt de temps (des de la Renaixença fins un cop arribada la democràcia) els estudis etnogràfics han anat lligats al folklore i a la cultura popular, amb la qual cosa sovint s’han identificat aquests dos conceptes -com es pot observar amb la definició d’etnografia que fa el DIEC-, la qual cosa ha provocat confusions al respecte.

D’altra banda, més actualment hi ha hagut debats sobre el concepte de cultura popular i tradicional per motius dels seus diversos matisos. Si tornem a fixar-nos amb les definicions que en fan els diccionaris, veiem que el terme cultura s’entén com el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o del qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència, etc. (DIEC) però també s’entén com el conjunt de símbols, valors, normes d’organització, objectes, etc. que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida d’una societat o d’un poble. Per tant, cultura es pot entendre de dues formes: una procedent de la instrucció en alguna matèria, tècnica o experiència i l’altra més espontània i innata lligada a la manera 7

MATAS, Josep; BOVER, Andreu. “Valoració del patrimoni cultural” dins II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Barcelona: Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997.

10

de viure i de relacionar-se de les persones. Aquesta última concepció va ser marginada durant un temps per part d’alguns sectors per considerar-la vulgar o impròpia de les classes cultes.

Pel que fa al terme popular, els diccionaris el defineixen com a relatiu o pertanyent al poble, fet pel poble, que té qualitats adequades per al poble i en voga entre el poble.

Llavors, cultura popular significa la cultura relativa al poble, és a dir, més en el sentit de la segona accepció del significat de cultura. Avui dia el debat sobre aquests conceptes rau en el plantejament d’allò “relatiu al poble” i si la dita cultura de masses –aquella que consumeix el poble i que és bastant popular- hi estaria inclosa. Llavors, el dilema està en el fet de si es considera com a popular la cultura que naix del poble o la que aquesta consumeix de manera generalitzada.

Finalment, el terme tradició, que segons els diccionaris és la transmissió normalment oral de pares a fills de fets històrics, coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc., sovint s’ha utilitzat més en un sentit temporal o històric, tot i que cal comentar que allò considerat tradicional és una construcció social, una selecció que a cada moment històric es pren com a tal8.

De tot plegat podem concloure que allò que anomenem cultura popular i tradicional està permanentment en un procés de canvi i evolució perquè les circumstàncies històriques, socials, econòmiques, demogràfiques, naturals, etc. són també canviants.

Hem d’acceptar, per tant, que les activitats pròpies d’un poble van canviant, i això vol dir que algunes desapareixen quan desapareix el motiu o la necessitat que les ha originat però que al mateix temps en naixen d’altres perquè senzillament apareixen nous motius o necessitats que les origina. A les nostres mans està la voluntat o no de conservar-ne i fins i tot de reinventar-ne algunes d’elles.

Tota aquesta reflexió sobre els conceptes d’etnografia, d’etnologia i d’antropologia d’una banda i de cultura popular i tradicional i de folklore de l’altra han servit per aclarir algunes confusions però també per justificar la utilització del concepte d’etnografia en el títol d’aquest treball, ja que, la recerca documental constitueix un punt fonamental dins el treball de camp de l’etnògraf pel fet que els documents testimonien l’activitat dels grups humans, si més no, dels que pertanyen a la societat de la cultura escrita com ho és la nostra i, per tant, la recerca documental estaria inclosa dins del primer estadi de la investigació, en la qual es busca recollir dades empíriques sobre la realitat (present o passada) que s’estudia per poder arribar posteriorment a l’estudi etnològic i antropològic 8

QUERALT, M. Carme. “Sobre les definicions de cultura popular, de cultura tradicional i de patrimoni etnològic”. Informatiu del Montsià. Núm. 36 (gener-febrer 1996). p. 5

11

si s’escau. Tal i com assenyala Jordi Roca citant a L.A. Roubin9, l’esquema d’investigació de l’etnògraf podria incloure aquestes tres fases: 1. observació participant 2. observació documental 3. observació participant És a dir, en un primer moment l’etnògraf faria una primera aproximació in situ de la comunitat o grup humà que vol estudiar (observació participant). Seguidament, passaria a documentar-se sobre aquell grup o comunitat per tal d’obtenir la màxima informació possible sobre els aspectes que es vol estudiar (observació documental) i finalment tornaria a fer una observació in situ (observació participant) de manera conscient i objectiva. Ara bé, és evident que en la recerca etnogràfica de grups humans del passat l’observació documental esdevindria possiblement el primer estadi del treball de camp, seguit de les fonts orals ja que l’observació participant no seria possible.

2.2 Marc legal en referència a la preservació i la conservació del patrimoni documental amb interès etnogràfic El corpus normatiu principal que fa referència a la salvaguarda d’aquest patrimoni i a la necessitat de posar-lo al servei dels ciutadans per tal de fomentar la cultura és: ▪ Constitució Espanyola de 1978 ▪ Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol ▪ Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 ▪ Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català ▪ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural ▪ Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents ▪ Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya ▪ Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents ▪ Recomanació de 1978 de la UNESCO per a la protecció dels béns culturals mobles ▪ Recomanació de 1989 de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular 9

ROCA, J. “ Fonts documentals i arxius” dins Etnografia. Barcelona: Editorial UOC, 2004. p. 166

12

▪ Convenció de 2003 de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Constitució Espanyola de 1978 El primer precepte referent a l’accés per part dels ciutadans a la cultura com a dret fonamental és el que es recull a l’article 44 de la Constitució Espanyola de 1978: 1. Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret.

2. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l’interès general.

A l’article 46 es fa ja referència a l’obligació de la conservació del patrimoni cultural per part dels poders públics: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

Així, la Constitució Espanyola marca com a dret fonamental dels ciutadans l’accés a la cultura i que els poders públics estan obligats a promoure la ciència en benefici de l’interès general. I en aquest sentit reconeix també l’obligació dels poders públics a protegir i conservar el patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya.

Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 En l’àmbit de Catalunya, també es fa referència al deure dels poders públics per facilitar a totes les persones l’accés a la cultura (art. 44.5) i per fomentar la investigació científica, la creativitat artística i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya (art. 44.4). A més també es fa referència al deure de totes les persones de respectar i preservar el patrimoni cultural (art. 22.2).

Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol La Llei del Patrimoni Històric Espanyol defineix en el Preàmbul el que concep com a Patrimoni Històric Espanyol i les finalitats que es pretenen respecte a ell: [...] En ella quedan comprendidos los bienes muebles e inmuebles que los constituyen, el Patrimonio Arqueológico y el Etnográfico, los Museos, Archivos y Bibliotecas de titularidad estatal, así como el Patrimonio Documental y Bibliográfico. Busca, en suma, asegurar la protección y

13

fomentar la cultura material debida a la acción del hombre en sentido amplio, y concibe, aquélla como un conjunto de bienes que en sí mismos han de ser apreciados, sin establecer limitaciones derivadas de su propiedad, uso, antigüedad o valor económico. [...] En consecuencia, y como objetivo último la Ley no busca sino el acceso a los bienes que constituyen nuestro Patrimonio Histórico. Todas las medidas de protección y fomento que la Ley establece sólo cobran sentido si, al final, conducen a que un número cada vez mayor de los ciudadanos pueda contemplar y disfrutar las obras que son herencia de la capacidad colectiva de un pueblo. Porque en un Estado democrático estos bienes deben estar adecuadamente puestos al servicio de la colectividad en el convencimiento de que con su disfrute se facilita el acceso a la cultura y que ésta, en definitiva, es camino seguro hacia la libertad de los pueblos.

Hem de remarcar el fet que, tot i que la Llei no parla directament del patrimoni documental etnogràfic, sí ho fa respecte als béns mobles amb valor etnogràfic –on es podrien incloure els documents- i al patrimoni documental amb valor antropològic -terme com hem vist, molt relacionat amb el primer-. En aquest text es pot veure també la utilització d’etnografia en referència als béns mobles i els immobles, mentre que el d’antropologia s’utilitza en referència al patrimoni documental quan en realitat no hi ha diferència de significats sinó en l’abast i la metodologia de l’estudi.

Per tal de protegir els béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol la Llei estableix uns nivells de protecció d’acord amb el valor dels béns. Així, preveu la declaració com a béns d’interès cultural aquells béns amb un valor cultural més alt (art. 9), els quals han de ser inscrits en el Registre General dependent de l’Administració de l’Estat (art. 12) i els seus titulars –públics o privats- han de complir una sèries d’obligacions (art. 13.2). Els restants béns integrants del Patrimoni Històric no declarats com a Béns d’Interès Cultural però que tenen un valor rellevant són inscrits a l’Inventari General i els seus titulars – públics o privats també- han de complir igualment amb una sèrie d’obligacions (art. 26) com ara col·laborar amb l’Administració competent per a la inspecció de la seua conservació, permetre als investigadors el seu estudi, comunicar a l’Administració competent les transmissions a tercers dels béns, etc.

La Llei parla de la protecció de tots els béns integrants del Patrimoni Històric contra l’espoliació i l’exportació il·lícita (art. 4 i 5) i per a tal fi estableix l’obligació dels titulars dels béns de més de cent anys i d’aquells inscrits a l’Inventari General de demanar autorització per a l’exportació. Prohibeix l’exportació dels béns declarats d’interès cultural. És important també la referència de la necessitat de cooperació de les administracions locals per protegir aquests béns.

El títol VI de la Llei fa referència expressa al Patrimoni Etnogràfic. L’art. 46 parla dels béns que l’integren i a l’art. 47.2 dels béns mobles de caràcter etnogràfic: 14

Art. 46 Forman parte del Patrimonio Histórico Español los bienes muebles e inmuebles y los conocimientos y actividades que son o han sido expresión relevante de la cultura tradicional del pueblo español en sus aspectos materiales, sociales o espirituales.

Art. 47. 2 Son bienes muebles de carácter etnográfico, y se regirán por lo dispuesto en los Títulos III y IV de la presente Ley, todos aquellos objetos que constituyen la manifestación o el producto de actividades laborales, estéticas y lúdicas propias de cualquier grupo humano arraigadas y transmitidas consuetudinariamente.

Art. 47.3 Se considera que tienen valor etnográfico y gozarán de protección administrativa aquellos conocimientos o actividades que procedan de modelos o técnicas tradicionales utilizados por una determinada comunidad. Cuando se trate de conocimientos o actividades que se hallen en previsible peligro de desaparecer, la Administración competente adoptará las medidas oportunas contundentes al estudio y documentación científicos de estos bienes.

Segons aquests articles formen part del patrimoni etnogràfic tant els béns mobles i immobles com els coneixements i activitats que han sigut rellevants de la cultura tradicional dels pobles espanyols, tant des del punt de vista material, social i espiritual.

Per tant, reconeix que el valor etnogràfic pot ser material (béns mobles i immobles) o immaterial (coneixements, activitats) encara que remarca que aquest valor recau sobre els elements de la cultura tradicional dels pobles, els que han arrelat entre el poble per la seua transmissió al llarg del temps. Ja s’ha comentat, però, que el terme tradicional porta implícit un sentit temporal i que realment és producte d’una selecció que el mateix poble ha construït com a element d’identificació. Llavors, la protecció dels béns i activitats amb valor etnogràfic no ha de basar-se tan sols en aquells que es consideren tradicionals sinó de tots els que expliquen la forma de viure d’un poble, la seua cultura, ja siga present o passada.

Així, es pot considerar que el patrimoni documental amb interès etnogràfic estaria inclòs dins el que la Llei anomena els béns mobles amb valor etnogràfic i també el patrimoni documental amb valor antropològic. A més, es diu que l’Administració competent adoptarà les mesures necessàries per a l’estudi i la documentació científica d’aquells coneixements o activitats amb valor etnogràfic que estiguen en perill de desaparició. Per tant, és evident que la preservació de la documentació amb valor etnogràfic és clau per documentar científicament les activitats, el comportament, etc. d’una comunitat i l’administració pública a través dels centres d’arxius –si més no dels que tenen una funció més integradora del patrimoni documental- ha d’adoptar una actitud activa en aquesta tasca i no limitar-se a ser receptora passiva de la documentació que se li transfereix. Per tant, ha d’intentar recollir la documentació d’aquelles manifestacions, 15

activitats, etc. que estiguen a punt de desaparèixer i també d’aquelles que potser no ho estan però que per la seua naturalesa immaterial no queden fixades a cap lloc. Existeixen diverses formes per adoptar aquestes mesures, com per exemple captar els fons documentals d’aquells investigadors del patrimoni etnogràfic d’un territori concret, convocar premis específics, organitzar conferències informatives per sensibilitzar els diversos productors o simplement captar els fons documentals dels productors que per les seues característiques o activitats han generat o generen un patrimoni amb valor etnogràfic.

L’art. 49 del títol VII –títol dedicat al Patrimoni Documental i Bibliogràfic i als Arxius, Biblioteques i Museus- també és molt important per al tema que ens ocupa ja que dóna la definició de document i dels béns que integren el Patrimoni Documental: 1. Se entiende por documento, a los efectos de la presente Ley, toda expresión en el lenguaje natural o convencional y cualquier otra expresión gráfica, sonora o en imagen, recogidas en cualquier tipo de soporte material, incluso los soportes informáticos. Se excluyen los ejemplares no originales de ediciones.

2. Forman parte del Patrimonio Documental los documentos de cualquier época generados, conservados o reunidos en el ejercicio de su función por cualquier organismo o entidad de carácter público, por las personas jurídicas en cuyo capital participe mayoritariamente el Estado u otras entidades públicas y por las personas privadas, físicas o jurídicas, gestoras de servicios públicos en lo relacionado con la gestión de dichos servicios.

3. Forman igualmente parte del Patrimonio Documental los documentos con una antigüedad superior a los cuarenta años, generados, conservados o reunidos en el ejercicio de sus actividades por las entidades y asociaciones de carácter político, sindical o religioso y por las entidades, fundaciones y asociaciones culturales y educativas de carácter privado.

4. Integran asimismo el Patrimonio Documental los documentos con una antigüedad superior a los cien años generados, conservados o reunidos por cualesquiera otras entidades particulares o personas físicas.

5. La Administración del Estado podrá declarar constitutivos del Patrimonio Documental aquellos documentos que, sin alcanzar la antigüedad indicada en los apartados anteriores, merezcan dicha consideración.

És important recordar les obligacions que han de respectar els titulars de documents integrants del Patrimoni Documental (art. 52.1): Todos los poseedores de bienes del Patrimonio Documental y Bibliográfico están obligados a conservarlos, protegerlos, destinarlos a un uso que no impida su conservación y mantenerlos en lugares adecuados.

16

La Llei 6/1985 del Patrimoni Històric Espanyol és una norma bàsica pel que fa a la gestió del patrimoni cultural – i el documental- ja que, tot i que és una llei excessivament historicista, és la primera llei que conté referències explícites a la preservació del patrimoni etnogràfic. A més, és la llei que preval en cas de contradicció amb la llei autonòmica del Patrimoni Cultural Català.

Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català A la Llei del Patrimoni Cultural Català es regula la competència exclusiva en matèria de gestió d’aquest patrimoni per la Generalitat de Catalunya, de manera que esdevé la norma de referència per a altres lleis sectorials com la Llei d’arxius i documents i la Llei de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

En aquesta Llei es fa referència de manera explícita al patrimoni immaterial i a les manifestacions de la cultura tradicional i popular com a integrants del patrimoni cultural de Catalunya, a més del patrimoni moble i l’immoble, ja siga de titularitat pública o privada (com per exemple el patrimoni de l’Església catòlica que és de titularitat privada i que té una importància fonamental pel seu abast i contingut).

A l’igual que l’espanyola, aquesta Llei també estableix uns nivells de protecció del patrimoni cultural tant per als béns mobles com per als immobles i els immaterials: -béns culturals d’interès nacional -béns catalogats -resta de béns integrants dins el patrimoni documental Els béns culturals d’interès nacional són els que tenen un major grau de protecció i equivalen als béns d’interès cultural de la Llei del patrimoni històric espanyol. Aquests també són inscrits en un registre específic –a més del registre estatal- . La Generalitat té competència per declarar els béns culturals d’interès nacional. Els béns catalogats són objecte de protecció i de control majoritàriament pels municipis i són anomenats també béns culturals d’interès local.

A l’article 1 s’expressa la finalitat de la Llei i els béns que integren el patrimoni cultural: 1.

És objecte d’aquesta Llei la protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació, la difusió i el foment del patrimoni cultural català.

2.

El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa

17

especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

3.

També formen part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

La definició que es fa en aquesta Llei de document ve recollida a l’art. 19, així com els documents que formen part del patrimoni documental de Catalunya: 1.

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per document tota expressió en llenguatge oral, escrit, d’imatges o de sons, natural o codificat, recollida en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials de l’home i dels grups humans, amb l’exclusió de les obres d’investigació o de creació.

Els documents que formen part del patrimoni documental de Catalunya són, a més dels produïts o rebuts per la Generalitat, els dels ens locals, les entitats autònomes que depenen d’aquestes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen. També els documents de més de quaranta anys d’antiguitat produïts per persones jurídiques privades que desenvolupen la seua activitat a Catalunya i els de més de cent anys de persones físiques o els de menys de cent anys que hagen estat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys, com és el cas dels audiovisuals en suport fotoquímic o magnètic. Igualment ho són els documents conservats en arxius de titularitat pública de Catalunya i els que per resolució del conseller/a de cultura faça constar pel seu valor històric o cultural. Així mateix, també en formen part els documents dels òrgans de l’Administració de l’Estat, de les notaries i els registres públics i dels òrgans de l’Administració de Justícia radicats a Catalunya. Finalment els documents dels òrgans de la Comunitat Europea radicats a Catalunya.

La Llei catalana no aporta més novetats respecte a la Llei espanyola que les aquí expressades.

Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents La Llei 10/2001 d’arxius i documents és la llei de referència principal pel que fa a la preservació del patrimoni documental de Catalunya, al qual defineix ampliant la definició que es dóna a la Llei del Patrimoni Cultural Català (art. 2 g). En aquesta Llei d’arxius i documents també es regula la gestió dels arxius de titularitat pública i les responsabilitats que tenen els titulars de documents públics i els de documents privats (art. 7 i 13): 18

Art. 7.1 Totes les administracions i les entitats titulars de documents públics han de disposar d’un únic sistema de gestió documental que abasti la producció, la tramitació, el control, l’avaluació i la conservació dels documents i l’accés a aquests i en garanteixi el tractament correcte mentre siguin utilitzats administrativament en les fases activa i semiactiva.

Art. 13.1 Els titulars de documents privats que formin part del patrimoni documental tenen, a més de les establertes per la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, les obligacions següents: a)

tenir-los ordenats i inventariats. S’ha de lliurar una còpia de l’inventari al Departament de Cultura.

b)

Conservar-los íntegrament i no desmembrar els fons sense autorització prèvia del Departament de Cultura.

c)

Permetre-hi l’accés a persones que acreditin documentalment la condició d’investigadores.

Per tal de donar compliment a aquesta obligació, el titular del document té dret a dipositar-lo temporalment i sense cost en un arxiu públic del Sistema d’Arxius de Catalunya.

d)

Comunicar prèviament al Departament de Cultura qualsevol canvi en la titularitat o en la possessió dels documents.

e)

No eliminar-los sense autorització prèvia de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental, excepte en els supòsits en què per reglament s’estableixi un altre procediment.

Així, els arxius públics i els titulars de documents privats tenen la responsabilitat de preservar el patrimoni documental que està sota custòdia seua, ara bé, l’administració pública ha de col·laborar també en la preservació del patrimoni documental privat: Art. 15 1. El Departament de Cultura ha de donar suport tècnic a la gestió documental de les entitats sense ànim de lucre que disposin d’un patrimoni documental d’especial relleu.

Art. 23 2. Els arxius públics integrats al Sistema d’Arxius de Catalunya han de col·laborar en la salvaguarda del patrimoni documental privat. En l’ingrés de documents privats en arxius públics s’ha de procurar respectar l’àmbit territorial de cada arxiu.

En aquest sentit, el paper que la Llei atorga als arxius comarcals i als arxius municipals –els que estan integrats al Sistema d’Arxius de Catalunya-

està lligat amb l’article

anterior tant pel que fa a l’ingrés de fons documentals privats d’interès històric o cultural – i, per tant, etnogràfic- com pel que fa al foment de la divulgació i la recerca del patrimoni documental (art. 30.1f, 30.2c i art. 32.1c i 33): Art. 30. 1 En els respectius àmbits territorials, correspon als arxius comarcals:

19

f) fomentar l’organització d’activitats de divulgació del patrimoni documental i promoure’n la recerca.

Art. 30. 2 Els arxius comarcals, sens perjudici que l’organisme originari en conservi en tot cas la titularitat, els correspon rebre la documentació següent: c) la documentació d’altres persones físiques o jurídiques d’interès històric o cultural del respectiu àmbit territorial Art. 32. Els arxius municipals tenen les responsabilitats següents quant al patrimoni documental dels seus respectius àmbits territorials: c) potenciar l’organització d’activitats de divulgació i de foment de la recerca.

Art. 33 Els arxius municipals poden acollir, si l’ajuntament ho acorda amb el titular respectiu, documentació d’interès històric o cultural d’altres persones físiques o jurídiques relacionades amb el municipi.

Per tant, en aquesta Llei s’acaben de definir les responsabilitats que tenen els titulars públics i privats pel que fa a la preservació del patrimoni documental de Catalunya i el paper de les diverses administracions i centres d’arxiu en aquesta tasca.

Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural Aquesta Llei sectorial té per objectius bàsics la potenciació de la cultura tradicional i popular, la dinamització de l’associacionisme cultural i la protecció dels seus béns patrimonials. Amb aquesta finalitat concreta s’adreça principalment als diferents àmbits de la cultura tradicional catalana, com la música, el teatre amateur, el cinema amateur, la dansa, el folklore i les festes d’arrel tradicional i també a les entitats populars de cultura així com les que promouen l’estudi, la difusió i la conservació del patrimoni etnològic.

D’aquesta manera, reconeixent l’important tasca de l’associacionisme en les èpoques en què va suplir l’administració en atendre les inquietuds socials i culturals del poble, la Llei pretén afavorir la cultura associativa per tal de fomentar la cultura popular de Catalunya. Per tant, es tracta d’una Llei que té una molt bona intenció pel fet, no només de preservar el patrimoni etnològic, sinó de mantenir-lo actiu fomentant la cultura popular de la societat, és a dir, que aquesta tinga els recursos i els mecanismes necessaris per tal de continuar expressant les seues inquietuds culturals, festives i lúdiques. Ara bé, hem de tenir en compte, però, que aquest patrimoni de la cultura popular que es vol preservar i fomentar en aquesta Llei a través del l’associacionisme és només una part del patrimoni etnogràfic, ja que com s’ha dit anteriorment, l’etnografia abraça un ampli objecte d’estudi referent a la cultura d’una societat i és present en altres agents a més de les associacions.

20

Així, des del punt de vista etnogràfic té tanta rellevància preservar el testimoni d’una dansa popular d’arrel tradicional com els tipus de construcció actuals destinats a la vivenda o els actuals nuclis familiars. És evident també que les manifestacions etnològiques que ja no tenen lloc a l’actualitat o que estan a punt de desaparèixer (com per exemple la producció artesanal d’oli o una processó popular religiosa) són més urgents d’estudiar i de documentar i, per tant, s’hauria de començar per aquestes.

El que no queda clar a la Llei és la doble definició que es fa del mateix patrimoni. Així, d’una banda, l’article 2 defineix el concepte de cultura popular i tradicional i més endavant, a l’article 5, defineix el patrimoni etnològic: Art. 2 1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents.

2. La cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans.

Art. 5 1. Constitueixen el patrimoni etnològic de Catalunya: a) els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals. b) els béns mobles que constitueixen una manifestació de les tradicions culturals catalanes o d’activitats sòcio-econòmiques tradicionals. c) les activitats, els coneixements i els altres elements immaterials que són expressió de tècniques, oficis o formes de vida tradicionals.

En les dues definicions es parla tant dels béns materials (mobles i immobles) com de les manifestacions immaterials de la cultura però a la primera es fa referència a totes les manifestacions, les passades i les presents, mentre que a la segona definició només parla de les tradicionals. Tot plegat es comenta per fer notar l’equívoca utilització d’aquests conceptes, que no ajuda a tenir una idea clara dels significats.

La Llei també fa referència a la necessitat de protegir aquelles manifestacions integrants del patrimoni etnològic que estan en perill de desaparició – com es menciona ja a la Llei espanyola- a través de la documentació i eventual recuperació (art. 5.4) i també a l’important paper en aquesta tasca dels consells comarcals i ajuntaments (art. 5.5).

Igualment les administracions públiques a través de les universitats, museus, arxius i 21

biblioteques han de contribuir a la preservació, conservació, difusió i estudi d’aquest patrimoni (art. 4.2) i la seua projecció turística exterior (art. 4.3).

Finalment la Llei estableix com a òrgan administratiu de la Generalitat el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el qual té com a finalitat promoure la recerca i l’estudi sobre cultura popular i tradicional catalana, fomentar-ne el manteniment i difusió i donar suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització cultural (art. 13.1). També estableix el Consell de la Cultura Popular i Tradicional que és el màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en matèries que són objecte d’aquesta Llei (art. 14).

Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents L’article 7 d’aquest Decret fa referència a l’obligació de no eliminació de cap dels documents públics i privats que la Llei estableix com a integrants del patrimoni documental de Catalunya, sense seguir el procediment establert en aquest decret, la qual cosa és fonamental per a la preservació del patrimoni documental amb interès etnogràfic, ja que com hem dit anteriorment, sovint no és té en compte aquella documentació que no és justificativa de cap dret ni de cap acció per part dels seus productors.

Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya A través d’aquest Decret, la Generalitat crea el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, com a instrument on consten totes les festes, celebracions comunitàries i elements festius que complisquen els requisits. L’objectiu és reconèixer la rellevància d’algunes d’aquestes festes a través d’un seguit de categories. També incideix en la col·laboració dels ajuntaments i altres ens locals en vetllar pel manteniment d’aquestes manifestacions, així com potenciar-ne el seu coneixement i documentació (art. 18).

Recomanació de 1978 de la UNESCO per a la Protecció dels Béns Culturals Mobles, la de 1989 de salvaguarda de la cultura popular i tradicional i la Convenció de 2003 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial Les recomanacions i convencions adoptades per la UNESCO constitueixen a nivell internacional la voluntat de protegir el patrimoni cultural dels diferents països en totes les seues formes i manifestacions. El 1978 la UNESCO estableix ja entre altres la Recomanació sobre la salvaguarda dels Béns Culturals Mobles, els quals són entesos com: 22

(a) “bienes culturales muebles”, todos los bienes que son la expresión o el testimonio de la creación humana o de la evolución de la naturaleza y que tienen un valor arqueológico, artístico, científico o técnico en particular los que corresponden a las categorías siguientes: [...] (iv) los materiales de interés antropológico y etnológico; [...] (vii) los manuscritos e incunables, códices, libros, documentos o publicaciones de interés especial; [...] (ix) los documentos de archivos, incluidas grabaciones de textos, mapas y otros materiales cartográficos, fotografías, películas cinematográficas, grabaciones sonoras y documentos legibles a máquina;

També fa referència a la preservació d’aquest patrimoni de titularitat privada per part de l’administració pública –precepte que com hem vist també recull la nostra legislació- : III. Medidas recomendadas [...] 14. Los Estados Miembros deberían facilitar asimismo, de conformidad con su sistema legislativo y constitucional, la protección de las colecciones que pertenezcan a personas físicas o morales de derecho privado: (a) invitando a los propietarios a establecer un inventario de sus colecciones, a comunicar estos inventarios a los servicios oficiales encargados de la protección del patrimonio cultural y, si la situación lo requiere, a permitir el acceso a los conservadores y a los técnicos oficiales a fines de estudio y asesoramiento sobre las medidas de salvaguardia.

La Recomanació de 1989 per a la salvaguarda del patrimoni cultural i popular defineix aquest concepte com el conjunt de creacions que emanen d’una comunitat cultural fundades en la tradició, expressades per un grup o per individus i que reconegudament responen a les expectatives de la comunitat com a expressió de la seua identitat cultural i social. Les normes i els valors es transmeten oralment, per imitació o d’altres formes. Les seues formes comprenen, entre d’altres, la llengua, la literatura, la música, la dansa, els jocs, la mitologia, els ritus, els costums, l’artesania, l’arquitectura i altres arts.

Pel que fa a la conservació, la preservació i la difusió d’aquest patrimoni la recomanació estableix com a necessària la documentació d’aquestes manifestacions per tal que arriben a ser objecte d’estudi i recerca de les generacions futures però també de les actuals. Per a això recomana: C. Conservación de la cultura tradicional y popular […] a) estableciesen servicios nacionales de archivos donde la cultura tradicional y popular, con miras a incluirlas en los registros nacionales y mundiales de instituciones de esta índole. [...] e) armonizasen los métodos de acopio y archivo;

23

f) impartiesen a recopiladores, archivistas, documentalistas y otros especialistas en la conservación de la cultura tradicional y popular, una formación que abarque desde la conservación física hasta el trabajo analítico.

D. Salvaguardia de la cultura tradicional y popular [...] A tal efecto convendría que los Estados Miembros: a) elaborasen y introdujesen en los programas de estudio, tanto escolares como extraescolares, la enseñanza y el estudio de la cultura tradicional y popular de una manera apropiada, destacando de manera especial el respeto de ésta en el sentido más amplio posible, [...] b) garantizasen el derecho de acceso de las diversas comunidades culturales a su propia cultura tradicional y popular, apoyando también su labor en las esferas de documentación, los archivos, la investigación, etc. así como en la práctica de las tradiciones.

E. Difusión de la cultura tradicional y popular Se debe sensibilizar a la población respecto de la importancia de la cultura tradicional y popular como elemento de identidad cultural. Para que se tome conciencia del valor de la cultura tradicional y popular y de la necesidad de conservarla, es esencial proceder a una amplia difusión de los elementos que constituyen ese patrimonio cultural. Sin embargo, en una difusión de esta índole se debe evitar toda deformación a fin de salvaguardar la integridad de las tradiciones. Para favorecer una difusión adecuada, convendría que los Estados Miembros: a) fomentasen la organización de acontecimientos nacionales, regionales e internacionales, como ferias, festivales, películas, exposiciones, seminarios, coloquios, talleres, cursos de formación, congresos, etc. y apoyasen la difusión y publicación de sus materiales, documentos y otros resultados; [...] e) facilitasen informaciones adecuadas sobre la cultura tradicional y popular por medio de los centros de documentación, bibliotecas, museos y archivos, así como de boletines y publicaciones periódicas especializados en la materia; F. Protección de la cultura tradicional y popular [...] A estos efectos convendría que los Estados Miembros: i) protegiesen a los informadores en su calidad de portadores de tradición (protección de la vida privada y del carácter confidencial) iv) reconociesen a los servicios de archivo la responsabilidad de velar por la utilización de los materiales recogidos.

Realment és molt completa l’exposició sobre la salvaguarda del patrimoni cultural a nivell internacional, ja que fa referència a la tasca que han de dur a terme els governs a través del seu aparell administratiu, on s’inclouen els serveis d’arxiu, però també fa referència a la incidència en els diversos sectors (educatiu, turístic, etc.) per conscienciar la població de la importància del valor d’aquest tipus de patrimoni.

Finalment, l’any 2003 la mateixa UNESCO aprova la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. La intenció fou desenvolupar una recomanació amb caràcter vinculant per als estats membres. A més, es canvia el concepte de cultura 24

tradicional i popular pel de cultura immaterial, per referir-se exclusivament a aquelles manifestacions que reprodueixen les persones en un lloc i un moment determinat com a element que els identifica dins d’una comunitat.

2.3 Estat de la qüestió Hem vist a través de les diverses normes i lleis que a totes trobem alguna referència a la necessitat de preservar, conservar, difondre i donar accés al patrimoni cultural. Tant la Constitució Espanyola com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya fan referència a la preservació i al foment del patrimoni cultural per tal de garantir el dret d’accés a la cultura que té tota persona.

La Llei del Patrimoni Històric Espanyol dedica un apartat al patrimoni etnològic i fa referència també a la necessitat de preservació i conservació del patrimoni documental – tant de titularitat pública com privada- com a bé cultural que reflecteix la història i els valors d’una societat. Així mateix, fa referència a la necessitat de cooperació i col·laboració entre administracions, especialment de les administracions locals.

Igualment, la Llei del Patrimoni Cultural Català fa referència a la necessitat de preservar, conservar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya, entre el qual inclou el patrimoni cultural immaterial i les manifestacions de la cultura popular i tradicional de Catalunya.

La Llei de foment de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme de Catalunya és la llei que més incideix en la preservació, conservació i difusió del patrimoni de la cultura popular i tradicional de Catalunya, ja siga del passat o del present, i pretén potenciar aquest patrimoni a través del foment de l’associacionisme i d’aquelles entitats que en promouen el seu estudi i recuperació. És important d’aquesta Llei el paper que atorga a les universitats, arxius i altres centres en vetllar per l’estudi i la difusió d’aquest patrimoni en la mesura que correspon a cadascun d’ells.

La Llei d’arxius i documents estableix les directrius respecte a la gestió del patrimoni documental de Catalunya, les obligacions respecte a aquest per part dels seus titulars, ja siguen públics o privats, i marca el paper de les diverses administracions públiques en aquesta tasca.

El Decret d’avaluació, accés i tria de documents estableix el procediment a seguir en definir l’accés i l’avaluació dels documents públics.

25

Finalment la UNESCO estableix una sèrie de recomanacions10 en les quals incideix en la necessitat de vetllar per preservar i fomentar aquest patrimoni, tant material com immaterial, ja que reflecteix els trets característics d’un poble influenciats per la seua història i adaptació al medi i que alhora esdevenen un testimoni de la diversitat cultural de la humanitat. És evident, per tant, que tant el marc legal autonòmic, com el nacional i l’internacional trasllada als poders públics i a la societat en general la necessitat de preservar, fomentar i difondre aquest patrimoni. És evident també que s’hauria d’establir una terminologia inequívoca per part de la comunitat internacional respecte als conceptes d’etnografia, etnologia i cultura popular i tradicional.

D’altra banda, aquest tipus de patrimoni encara es troba en desavantatge legal (MATAS, BOVER, 1997, p. 23) respecte a altres tipus de patrimoni com l’històric o l’arqueològic, segurament per raons de prioritats de recursos però també possiblement per raons de considerar aquest patrimoni com un fenomen aïllat i tradicionalista.

En aquest sentit, és positiu el fet que cada cop més es veu aquest patrimoni etnogràfic com a part integrant del patrimoni cultural en el sentit més ampli, que integra molts aspectes provinents de diverses disciplines científiques tals com la història, la filologia, la biologia, l’antropologia, etc. Aquesta visió més àmplia i integral del patrimoni cultural s’entreveu ja a les Lleis que hem vist i és necessària per a la valoració del patrimoni etnogràfic, en el sentit que és només des d’una gestió global i unitària la que permet posar en pràctica tècniques més eficaç per a la seua protecció i difusió. Per a això, però, cal la implicació dels diversos àmbits, ja siga de l’administració, del sector educatiu i universitari, de les associacions, del sector turístic, etc. Qualsevol d’aquests agents pot incidir en fer d’aquest patrimoni un element d’enriquiment cultural, social i fins i tot econòmic.

El paper dels arxius en aquesta contribució a la valoració del patrimoni etnogràfic és important pel fet s’ocupa d’una font d’informació bàsica com és la documentació i la seua tasca ha d’anar encaminada en la mesura que del possible a la preservació, la conservació i la difusió d’aquella documentació que de manera directa o indirecta reflecteix els valors, la manera de viure i la manera d’entendre el món d’una societat.

Autors de la literatura arxivística apunten també en aquest sentit, com és el cas de Terry Cook al seu article “Macrovaloración y anàlisis funcional: la preeminencia de la 10

Algunes de les recomanacions de la UNESCO respecte al patrimoni cultural de la Humanitat, a més de les que aquí es fan referència, estan relacionades també amb el tema que ens ocupa, com ara la recomanació per a la salvaguarda de les imatges en moviment i la carta sobre la preservació del patrimoni digital.

26

interacción político-social sobre el Gobierno”11 on fa referència a que el paper dels arxius com a preservadors del patrimoni documental del futur ha de basar-se no només en la preservació del patrimoni documental generat per les administracions, ja que seria una visió parcial de la realitat d’una societat concreta, sinó també en la preservació d’aquell patrimoni documental que produeixen altres agents com són les associacions, les empreses, les persones físiques, etc. Segons aquest autor la faena de l’arxiver té una gran responsabilitat perquè aquest ha de determinar quins documents s’han de conservar i quins es podrien oblidar, amb la qual cosa estan constituint els arxius del futur. Per tant, el patrimoni documental de Catalunya ha d’estar integrat, a més dels fons documentals de l’administració, per altres tipus que reflectisquen les formes de vida de la societat.

De la tasca dels arxius que s’han preocupat per preservar i difondre aquest patrimoni se’n parla a l’Enciclopèdia de cultura popular de Catalunya12. Així, es diu que el nombre de fons documentals que fan referència a la cultura popular i tradicional catalana és destacable (entenem que quan es parla de la cultura popular i tradicional s’està referint al conjunt de la cultura d’un poble o societat, tot i que el concepte de patrimoni etnogràfic és un terme més global i integrador i que presta a una interpretació no tant parcial com el de cultura popular i tradicional) i que s’han de distingir els fons de les institucions públiques dels de les associacions i entitats privades. Esmenta que mentre que alguns arxius públics com és el cas el del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de la Generalitat així com nombrosos arxius comarcals, universitats, etc. han reunit importants fons i col·leccions relacionats amb la cultura popular i tradicional, algunes associacions i entitats privades tenen seriosos problemes per poder organitzar, sistematitzar i conservar la documentació que han aplegat, la qual prové en la majoria dels casos de la mateixa història de l’entitat o del resultat de molts d’anys d’activitat i de recerca. Aquesta documentació està amenaçada de desaparèixer per aquests problemes o també per la pròpia desaparició de la mateixa entitat. Continua dient que si bé manca una política de preservació d’aquesta documentació per part de les institucions públiques, alguns arxius municipals han aplegat també alguns fons i col·leccions que fan referència a aquest patrimoni.

A nivell de fons reunits per alguns professionals de la matèria, afeccionats i altres investigadors, diu que l’actual ubicació en què es troben ve determinada per la cessió o donació dels seus familiars, hereus o per ells mateixos, i que en molts casos es dispersa 11

Dins Tabula. Núm. 6, 2003. p. 87-102 REIXAC, Roser i SOLÀ, Montserrat. “Arxius i fons documentals especialitzats” dins Tradicionari. La cultura popular a l’inici del segle XXI (Enciclopèdia de cultura popular de Catalunya). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006.

12

27

a mans de particulars o d’associacions privades, casos en què també seria necessària l’actuació de les institucions públiques per tal de preservar aquests fons.

Amb totes aquestes reflexions podem concloure que les diverses Lleis fan referència a la preservació, el foment i la difusió del patrimoni etnogràfic i que l’administració pública a través de la coordinació dels diversos serveis d’arxius en els respectius àmbits territorials té un paper decisiu en aquesta tasca. També és evident que aquesta preservació no es pot donar de manera parcial a través de la documentació que generen les pròpies administracions sinó que el centre d’arxiu ha de prendre un paper actiu amb la responsabilitat de constituir un arxiu que mostre de la manera més completa possible la societat de la qual formem part –a l’igual que la que ha desaparegut o està a punt de ferho- i la seua manera de viure i d’entendre el món que l’envolta, per tal que arribe a les generacions futures. De la mateixa manera, el centre d’arxiu ha de tenir en compte que, actualment, el suport amb què es presenta la informació és divers i que qualsevol d’aquests és susceptible d’arribar a formar part del patrimoni documental (a més del suport paper, que avui dia encara té un pes important com a suport universal, n’hi ha d’altres que també tenen un pes important com el digital però també hi l’òptic, el magnètic etc. capaços d’enregistrar la realitat de manera molt completa. La dificultat d’aquests últims suports radica en la preservació de la informació a llarg termini i la seua autenticitat).

28

3. RECERCA DEL PATRIMONI DOCUMENTAL AMB INTERÈS ETNOGRÀFIC REFERENT AL MUNICIPI D’ALCANAR 3.1 Característiques del municipi d’Alcanar i situació arxivística Alcanar és un petit municipi de la província de Tarragona de 10.81813 i de 47,07 Km situat a l’extrem sud de la franja costanera del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita al nord, el riu Sènia al sud que limita amb Vinaròs, municipi ja de la província de Castelló, Ulldecona a l’oest i la mar Mediterrània a l’Est. La seua població està dividida en quatre nuclis: Alcanar, Les Cases d’Alcanar, Alcanar Platja i la Selleta.

Alcanar, situat a 2 km a l’interior de la costa és el nucli on habita més població, seguit de Les Cases d’Alcanar, i Alcanar Platja, zona limítrofa amb Sant Carles de la Ràpita i majoritàriament destinada al turisme de segones residències. També hi ha molt pròxim al nucli d’Alcanar, situat al cim d’una serra, un petit nucli anomenat la Selleta, habitat majoritàriament per ciutadans alemanys durant alguns mesos de l’any.

El principal motor de l’economia del municipi és l’agricultura. La producció de cítrics i de vivers d’arbres cítrics és el principal ingrés de la majoria de famílies del municipi, tot i que des de fa uns anys el sector pateix una greu crisi provocada per l’excés de producció amb la conseqüent baixada dels preus. Al voltant del cítric s’han creat importants empreses que comercialitzen els seus productes a nivell internacional. Durant un temps, l’explotació d’aquest conreu va augmentar l’economia del municipi però actualment la situació està canviant. D’altra banda, cada cop menys, els joves del municipi segueixen explotant les terres que els seus pares van fer créixer i busquen altres alternatives laborals. Alguns han anat a treballar a les indústries dels pobles veïns com Ulldecona o Vinaròs ja que l’existència d’indústria al municipi és minoritària (la indústria més gran és la fàbrica de cement, Cemex, S.A, on els veïns d’Alcanar ocupen una tercera part dels llocs de treball), d’altres marxen a estudiar a la universitat i en la majoria dels casos ja no tornen perquè al municipi no troben treballs remunerats d’acord amb la seua categoria professional.

El sector turístic és més important a Les Cases d’Alcanar, on es concentren la majoria de negocis de restauració, juntament amb el sector pesquer que és també una de les fonts d’economia principals d’aquest nucli. Alcanar, tot i que, compta amb un patrimoni

13

Segons dades oficials del padró d’habitants de l’Ajuntament d’Alcanar amb data de setembre de 2011.

29

cultural i natural bastant ric (existeixen al terme municipal tres jaciments ibèrics, alguna resta romana, àrab, medieval i modernista; la costa marítima, les oliveres mil·lenàries, la serra del Montsià amb les seues rutes, itineraris i construccions humanes dels avantpassats que hi vivien, el parc natural del Delta de l’Ebre a pocs kilòmetres, etc.) no ha reeixit en aquest sector, la qual cosa dificulta també el sector de serveis.

El nivell cultural de la població va augmentant amb el temps, ja que al contrari de molta gent gran dedicada des de molt jove a les faenes del camp, actualment bona part dels joves que acaben els estudis obligatoris, continuen amb els estudis universitaris.

Els equipaments culturals amb què compta el municipi han anat augmentant amb el temps: recentment s’ha ampliat la Biblioteca Municipal, convertint-se en una de les més grans de la comarca; també s’ha rehabilitat un antic edifici modernista, la casa O’Connor, convertint-lo en museu local; un teatre auditori antic on es fan representacions teatrals i diversos actes públics; compta també amb l’Escola d’Art i l’Escola Municipal de Música i algun equipament més destinat a actes culturals i lúdics.

Pel que respecta a la situació arxivística, tot i que el municipi ha superat amb poc marge els 10.000 habitants, l’Ajuntament d’Alcanar no disposa d’un servei d’arxiu integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya i l’arxiu actual no compta amb un Sistema de Gestió Documental ni amb personal tècnic qualificat. Aquesta mateixa situació es troba a la majoria d’ajuntaments de la comarca, ja que només Sant Carles de la Ràpita i recentment Amposta (capital de la comarca) compten amb un arxiver que realitza el tractament arxivístic adequat a la normativa. L’any 2010 va obrir les portes l’Arxiu Comarcal del Montsià a Amposta, el qual, tot i que ha començat a desplegar les seues competències, encara no funciona amb plena normalitat.

Fins ara, el Museu Comarcal del Montsià, ubicat a la capital de la comarca, i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ubicat a Tortosa han estat els centres de referència pel que fa a la preservació del patrimoni cultural i documental de la comarca acollint documentació procedent d’algunes donacions particulars o ingressos de documentació pública14. En general, però, el coneixement i la valoració del patrimoni documental com a font de cultura i del dret d’accés a la documentació per part de tots els ciutadans és encara poc estès, fet propiciat en part per la no existència d’equipaments arxivístics de referència a la comarca fins a l’actualitat. Creiem que aquesta situació de desconeixement envers la valoració del propi patrimoni documental i dels drets d’accés a la documentació de tots 14

La documentació procedent de la Cambra Agrària d’Alcanar que actualment ha estat ingressada a l’Arxiu Comarcal del Montsià, en un principi va estar a punt de ser destruïda però finalment es va ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

30

els ciutadans –sens perjudici dels drets de protecció de les dades personals de tercers- i també dels arxius i les funcions que aquests duen a terme anirà canviant a mesura que es vaja desenvolupant la realitat arxivística de la comarca.

1. Situació de la comarca del Montsià. Font: xarxa

2. Termes municipals de les diverses poblacions de la comarca del Montsià. Font: xarxa

31

3.2 Metodologia de la recerca Com ja s’ha comentat a la introducció, la recerca ha consistit en la recollida de dades de la documentació amb interès etnogràfic referent al municipi d’Alcanar, procedent de diversos productors, tant públics com privats. L’objectiu principal que es pretenia era conèixer les característiques, l’abast i les condicions de preservació d’aquest tipus de documentació. Hem de tenir present, però, que la documentació que hem consultat és la que generen o apleguen els diversos productors com a conseqüència de les seues activitats i, per tant, el valor etnogràfic que hem observat és indirecte, és a dir, en la majoria dels casos la documentació no ha estat produïda expressament per constatar les formes de vida d’una comunitat com ho faria el diari de camp de l’etnògraf per exemple, sinó que aquestes formes de vida s’aprecien a través d’un document generat per un productor a conseqüència de les seues activitats. Ara bé, en algun cas, la documentació generada pel productor sí respon a aquesta finalitat, com és el cas de la documentació interna del Museu Comarcal del Montsià o també d’algun fons personal generat en motiu d’uns estudis sobre geolingüística o història local.

La recerca en arxius públics externs al municipi tenia com a objectiu conèixer l’abast i el tipus de documentació referent al municipi d’Alcanar que es conserva fora d’aquest generada per productors també externs o en algun cas interns –és a dir, propi del municipi però que ha anat a parar a algun servei d’arxiu extern- i valorar-ne també el seu interès etnogràfic. El resultat ha estat constatar que hi ha bastants serveis d’arxius externs que conserven documentació referent a algun aspecte concret d’Alcanar.

Així, en un principi es va elaborar un llistat de productors interns i externs –públics i privats- al municipi susceptibles de conservar documentació amb interès etnogràfic. Es van consultar els productors interns públics: l’arxiu de l’Ajuntament i l’arxiu del Jutjat de Pau (l’arxiu de l’Ajuntament, però, no es va poder consultar de manera completa). En canvi, donat els múltiples productors interns privats existents al municipi, es va fer una selecció d’alguns d’ells per tal d’obtenir dades de la documentació existent entre els diversos tipus (vam consultar particulars, empreses i associacions, a més de l’arxiu parroquial i la Confraria de pescadors de Les Cases). Ara bé, la consulta entre aquests tipus de productors va estar condicionada per la disponibilitat del mateix productor. Així, la recerca entre els productors privats interns al municipi no ha estat possible en alguns àmbits com ara l’esportiu o el sanitari (aquest últim sector per la privacitat de les dades) i en altres casos per la dificultat en el contacte (en el cas d’algunes associacions).

32

Pel que fa als arxius externs, es va fer també un llistat a priori d’arxius o entitats susceptibles de conservar documentació referent al municipi començant per la comarca – la pròpia i la comarca veïna15- per arribar després a l’àmbit provincial i finalment a la capital catalana on hi ha arxius i entitats que abracen el conjunt de Catalunya. A la província, Tarragona, es van consultar diversos arxius procedents de diverses administracions (la Diputació de Tarragona, l’Arxiu de Folklore de la URV, l’Arxiu de l’Audiència Provincial, etc.) i també l’Arxiu Històric de Tarragona. A Barcelona, es van consultar arxius d’abast més general (l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic del Centre de Catalunya, etc.) tot i que en alguns es va constatar també que no conserven documentació referent al municipi d’Alcanar (Arxiu Fotogràfic de Catalunya, l’Arxiu del Patrimoni Etnològic de Catalunya16, etc.). Hem de dir, però, que a mesura que s’avançava amb la recerca s’anaven coneixent dades sobre l’existència de documentació en altres arxius externs tant d’àmbit comarcal (els arxius dels ajuntaments de les poblacions veïnes, l’arxiu de Capitania Marítima a Sant Carles de la Ràpita, etc.) com provincial (l’Arxiu Municipal de València, etc.) i autonòmic (l’Arxiu de la Corona d’Aragó, etc.) i fins i tot nacional (Archivo Histórico Nacional), els quals no s’han pogut consultar donada la limitació temporal subjecta a l’entrega del treball.

Així, un cop vam haver fet un llistat de productors (públics i privats) susceptibles de conservar documentació amb interès etnogràfic, vam començar a contactar primerament amb els productors privats ja que eren els de més difícil accés i els que comportaven una adaptació horària més complicada. Un cop es produïa l’entrevista amb la persona que ens facilitava l’accés a la documentació, la recollida de dades es va fer a partir d’una fitxa que havíem dissenyat prèviament. Tot seguit passem a explicar els ítems que hi figuren.

3.2.1 Les fitxes de la recerca Les fitxes de la recerca estan dividides en dos apartats: ▪ Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons: figuren les dades de la documentació amb interès etnogràfic que forma el fons (hem de dir, però, 15

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre conserva documentació del districte notarial de Tortosa i de l’antiga Audiència del partit judicial de Tortosa.

16 La recerca a les bases de dades dels fons personals de musicòlegs i folkloristes rellevants de la cultura catalana que es conserven a l’Arxiu del Patrimoni Etnològic de Catalunya no va donar cap resultat referent al municipi d’Alcanar. Ara bé, existeix la documentació fruit dels treballs becats pel CPCPTC que tenen la comarca del Montsià com àmbit geogràfic de referència, on pot haver-hi algun document referent al municipi però que no vam arribar a poder constatar per falta de temps.

33

que, tot i que en algun cas sí coincideix la totalitat del fons amb la selecció de documentació amb interès etnogràfic que hem fet, en realitat no es tracta del conjunt del/s fons del productor, és a dir, que la selecció de documentació o dels fons que es reflecteix en aquestes fitxes pot ser només una part del conjunt). Aquestes són: 1. Nom del fons: es refereix al nom que identifica el fons. Potser es dóna el cas que un productor només custodia el fons que ell mateix ha generat, però també es pot donar el cas que un mateix productor custodie més d’un fons com és el cas d’alguns arxius públics, centres d’estudis, etc.

2. Tipus de fons: segons el productor que els ha generat, els fons poden ser: -

fons de l’administració autonòmica

-

fons de l’administració local

-

fons de l’administració perifèrica de l’estat

-

fons de l’administració reial i senyorial

-

fons notarials

-

fons judicials

-

fons registrals

-

fons d’institucions

-

fons religiosos

-

fons d’associacions i fundacions

-

fons comercials i d’empreses

-

fons patrimonials i familiars

-

fons personals

-

col·leccions (les col·leccions no es consideren fons, sinó la reunió artificial de documents agrupats segons una temàtica determinada o alguna altra característica comuna)

Tots aquests fons i col·leccions poden ser públics o privats, segons la naturalesa jurídica del seu productor.

3. Dates extremes / data d’agregació: les dates extremes fan referència en aquest cas a la data més antiga i la més recent respecte a la documentació seleccionada que consta a la fitxa (no del fons, tot i que en algun cas pot coincidir). Si es tracta d’un interval de temps sense interrupció s’ha convingut senyalar aquesta

34

informació separant les dates amb un guió (1976-1978). En canvi si les dates són alternatives s’ha convingut ficar una barra en diagonal (1976 / 1978).17 La data d’agregació només s’informa en alguns casos quan s’ha conegut la dada i fa referència a la data en què el fons o la documentació és agregada al centre d’arxiu o a algun altre productor a posteriori.

4. Volum total: amb aquesta dada es pretén aconseguir informació referent a l’abast de la documentació amb interès etnogràfic que s’ha recollit dels diversos fons, tot i que en alguns casos ha estat difícil poder recollir-la ja que sovint la documentació es troba dispersa en diferents carpetes, capses, etc. o també en alguns casos el gran volum de documentació ha fet difícil el recompte. Per tant, aquesta dada pot estar expressada en quantitat de carpetes, capses, metres lineals (m/l), àlbums, etc. i si no s’ha pogut constatar el volum total també s’expressa aquesta observació.

5. Estat de conservació i condicions de preservació: amb aquesta dada es pretén constatar de manera general l’estat de conservació física dels documents que hem consultat tot i que tampoc ha estat fàcil ja que, si d’una banda informar d’aquest estat de cada document hauria estat molt costós i hauria necessitat disposar de més temps, de l’altra informar de manera general l’estat de conservació del fons és bastant imprecís pel fet que en un mateix fons podem trobar documents amb un estat de conservació molt bo però en canvi altres amb un estat de conservació dolent. Així, aquesta dada s’ha recollit en els casos que ha estat possible mentre que en els altres cops, per motius del gran abast de la documentació no s’ha pogut constatar només que una mostra i per tant no hem pogut informar de l’estat de conservació general del fons (en aquests casos s’ha informat de la no constatació d’aquesta dada).

Quan parlem de les condicions de preservació en canvi, fem referència a si els documents tenen garantides les condicions físiques i de control adequades per a la correcta conservació i custòdia de la documentació. Això vol dir si es conserven amb el material, la temperatura i la humitat, les instal·lacions, la il·luminació, etc. adequades i també si la documentació es troba aplegada adequadament o es troba dispersa i sense tenir un control segur per evitar riscos de pèrdues o apropiacions indegudes.

17

Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, 2007.

35

6. Història del productor / arxivística: la història del productor fa referència al context de producció dels documents, és a dir, s’explica de manera general qui ha produït la documentació i el seu context. La història arxivística fa referència a la manera com els documents han arribat a mans del productor, ja que, com hem comentat anteriorment, alguns fons o documents van a parar a mans d’altres productors o ingressen en centres d’arxiu. En aquest apartat s’ha informat de manera molt general aquests aquestes dades que poden ajudar a entendre millor el context de la documentació.

7. Instruments de descripció: es refereix a si el productor o el centre d’arxiu que custodia la documentació disposa d’algun tipus d’instrument de descripció com ara inventaris, quadre de classificació, catàleg, o altres que puguen ajudar l’usuari en la recerca de la documentació.

▪ Dades específiques: fan referència a les dades concretes de la documentació.

Aquestes són: 1. Documents textuals / audiovisuals / gràfics: en aquest apartat s’inclouen els documents concrets que han estat seleccionats. En alguns casos de documents que pertanyen a un mateix fons, aquests s’agrupen per tipologies documentals o per pertànyer a una mateixa temàtica. A continuació es fa referència a les dades contretes de cadascuna d’elles (dates de creació, tipus de document, suport i format, etc.).

2. Data de creació: aquesta dada indica la data de creació del/s documents. També poden constar les dates extremes si hi ha més d’un document.

3. Tipus de document: en aquest apartat s’informa de la tipologia documental de la documentació (tot i que normalment aquesta informació també s’indica a l’apartat de documents textuals / audiovisuals / gràfics), és a dir, si es tracta per exemple d’un llibre d’actes, un plànol, un llibre de sentències, un document visual, un enregistrament sonor, etc.

4. Suport i format: s’informa en aquest apartat del suport amb què es presenta la informació (paper, digital, magnètic, nitrat de cel·lulosa, etc.) i el format (llibre, mides, etc.) en la mesura del que ha estat possible documentar.

5. Llengua: s’informa de la llengua/gües del/s document/s.

6. Original / còpia: fa referència a si el document és original o una còpia.

36

7. Interès etnogràfic: aquest apartat s’ha informat a partir d’unes agrupacions que s’han convingut a priori per indicar el tipus d’interès etnogràfic18. Aquestes són: 1. Oficis i activitats productives/comercials: aquest grup té a veure amb totes les referències que apareixen -o són susceptibles d’aparèixer- en relació a oficis i activitats productives o comercials, és a dir, aquells oficis i activitats que tenen com a objectiu la producció d’algun benefici destinat a la subsistència.

2. Creences, valors i rituals: s’inclouen tots aquells aspectes que fan referència a creences i valors individuals o col·lectius, és a dir, tant es pot reflectir el pensament o els valors d’un individu (per exemple en una carta de temàtica personal, una entrevista a algun personatge en forma d’enregistrament sonor o audiovisual o un testament on es pot intuir el valor donat als propis béns materials) o també d’un col·lectiu com ara una creença religiosa, supersticions, ideologia política, etc. Els rituals tenen a veure amb la realització de pràctiques religioses o socials com per exemple

la

celebració

d’algun

acte

religiós

(processó,

misses,

benediccions, exaltació d’imatges religioses, etc.) o social (molts actes religiosos també es poden considerar socials, ja que amb el temps han perdut el seu significat originari. També actes com la caça en barraca que a més de ser una pràctica depredadora s’ha convertit en una pràctica social on es reuneix un grup de gent per caçar ocells però també per menjar i relacionar-se.).

3. Activitats lúdiques, festives i culturals: en aquest grup s’inclouen aquelles activitats o actes que tenen a veure amb formes d’entreteniment i oci com ara actes festius i també manifestacions i expressions culturals com projeccions de cinema, creació d’obres, representacions teatrals, etc.

4. Relacions entre els individus: fa referència a aquells documents que reflecteixen formes de relació entre els individus d’una comunitat o entre 18

Aquestes agrupacions s’han convingut exclusivament per reflectir el valor etnogràfic de la documentació que hem consultat i tracten d’informar de manera general els diversos aspectes de les formes de vida, dels valors i de la cultura d’una comunitat. El CPCPTC fa referència a una metodologia semblant per a la sistematització de les dades per confeccionar l’Inventari d’Elements del Patrimoni Etnològic. Els ítems que ha convingut són: alimentació, activitats econòmiques, béns documentals, béns immobles, béns mobles, danses, festes, fonogrames, jocs i remeis. [CATALÀ VIÚDEZ, MANEL (ed.). Metodologia de recerca etnològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya (Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicació. CPCPT), 2010, p. 119.

37

els individus d’un mateix nucli familiar. Aquest valor es pot observar per exemple en un testament o en un capítol matrimonial on es manifesten aquestes relacions però també en una sentència judicial on hi ha una part acusada i una part acusadora.

5. Relació entre individu – institucions: fa referència a la relació que s’estableix en una comunitat entre l’individu i les institucions dominants ja siguen de tipus governatiu o religiós, és a dir, a aquelles autoritats que imposen les normes a seguir per la comunitat.

6. Construccions: s’inclouen les referències sobre qualsevol tipus de construccions fetes pels individus que tenen per objectiu la vivenda, la cacera, la pesca, la defensa d’atacs, etc.

7. Indumentària: aquest valor s’inclou en aquells documents (la gran majoria visuals o audiovisuals) en els quals es pot apreciar la forma de vestir dels individus de diferents edats, sexe i èpoques (en els documents visuals a partir de finals del segle XIX).

8. Vida quotidiana: té a veure amb aquelles referències d’elements que formen part de la vida quotidiana dels individus com ara les cambres d’una vivenda, els transports, estris quotidians, alimentació, etc.

9. Tradició oral i etnopoètica: aquest valor s’ha inclòs només en aquells casos en què el document fa referència exclusivament a les particularitats dialectals dels individus ja que altrament s’hauria d’incloure en tots els documents on hi ha llenguatge escrit o oral. També s’ha inclòs en aquells documents on hi ha algun tipus de creació lingüística de tradició oral com ara els malnoms (ús molt freqüent al municipi sobretot antigament però que encara es conserva avui dia i que serveix per identificar els individus de manera ràpida en una comunitat on els cognoms es repeteixen sovint), escrits fets amb doble intenció de les paraules, proverbis, etc.

10. Aprofitament del medi natural: aquest valor fa referència a aquelles pràctiques o oficis en què s’aprofita el medi natural per treure’n algun benefici com per exemple el cultiu de la terra, la pesca, la caça, etc., la construcció de refugis amb pedres o l’extracció de pedra natural per a la fabricació de ciment.

8. Altres observacions: en aquest apartat es fan comentaris sobre algunes especificitats dels documents que no s’han pogut informar en els altres apartats 38

com ara alguna referència concreta de la conservació d’algun document, o del seu valor històric, l’agregació posterior a un fons diferent del productor, etc.

3. Imatge de persones reparant les xarxes a Les Cases d’Alcanar el 1942. Font: xarxa (blog Tortosa antiga)

3.3 Anàlisi de la recerca Les següents taules mostren la totalitat de productors i centres d’arxius dels quals hem consultat documentació. S’indica el nom, el tipus i la seua naturalesa jurídica. També es mostra amb una taula els productors i centres d’arxiu que s’han consultat però que no disposen de documentació referent al municipi d’Alcanar (els externs) o afirmen no conservar documentació (els interns):

PRODUCTORS I CENTRES D’ARXIUS INTERNS AL MUNICIPI Nom del productor o centre d’arxiu

Públic

Privat

Tipus

1

Juan Andrés Bòria

X

Particular

2

M. Carme Fabregat

X

Particular

3

J. José Segarra

X

Particular

4

Tere Lange

X

Particular

5

Joan Bta. Beltran

X

Particular

6

M. Helena Fibla

X

Particular

39

7

Àngela Buj

X

Particular

8

TV Alcanar

X

Empresa

9

Vivers Alcanar

X

Empresa

10

Centre d’estudis “Lo Codolar”

X

Associació

11

Aula de Fotografia d’Alcanar

X

Associació

12

Grup de teatre “Gresol”

X

Associació

13

Associació en defensa de les tradicions canareves

X

Associació

14

Associació de cultura popular i tradicional Benifallim

X

Associació

15

Agrupació de timbalers Sant Isidre

X

Associació

16

Rondalla Verge del Remei

X

Agrupació

17

Banda Municipal de Música

X

Fundació

18

Ajuntament d’Alcanar

X

Administració

19

Confraria de pescadors

X

Administració

20

Arxiu parroquial

X

Església

21

Jutjat de Pau

X

Administració

PRODUCTORS I CENTRES D’ARXIUS EXTERNS AL MUNICIPI Nom del productor o centre d’arxiu

Públic

Privat

Tipus

1

Museu Comarcal del Montsià

X

Administració

2

Arxiu Comarcal del Montsià

X

Administració

3

Arxiu Comarcal del Baix Ebre

X

Administració

4

Arxiu Històric de Tarragona

X

Administració

5

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

6

Arxiu de Folklore (Universitat Rovira i Virgili)

X

Administració

7

Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona

X

Administració

8

Arxiu del Port de Tarragona

X

Administració

9

Arxiu de l’Audiència Provincial de Tarragona

X

Administració

10

Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

40

X

X

Església

Associació

11

Arxiu Nacional de Catalunya

X

Administració

PRODUCTORS I CENTRES D’ARXIU EXTERNS I INTERNS QUE NO CONSERVEN DOCUMENTACIÓ Nom del productor o centre d’arxiu

Públic

Privat

X

Tipus

1

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Administració

2

Agrupació Fotogràfica de Catalunya

3

Arxiu del Patrimoni Etnològic de Catalunya19

4

Comunitat de regants del Pou de la Verge

X

Associació

5

Agrupació Sant Antoni

X

Associació

X X

Associació Administració

Hem de comentar també que dos dels productors particulars del municipi amb qui es va contactar (estudiosos de la història local i de remeis i cures casolanes d’Alcanar respectivament) i que van confirmar-nos la conservació de documentació amb possible interès etnogràfic per part seua, finalment no van arribar a col·laborar en facilitar l’accés o la informació requerida per motius que desconeixem.

3.3.1 Fons documentals i col·leccions de productors i centres d’arxius de titularitat privada Els productors i centres d’arxiu de titularitat privada que hem consultat i constatat l’existència de documentació amb interès etnogràfic són: 7 particulars, 6 associacions, 1 agrupació, 2 empreses, 2 institucions eclesiàstiques i 1 corporació privada de dret públic.

Fons i col·leccions de persones físiques privades ● Juan Andrés Bòria: conserva un fons familiar (família Bòria) amb les dates extremes 1729 / 1978, format per documents de diversa tipologia i característiques i que té un volum petit (una carpeta) però amb documents de molt valor històric (com el privilegi reial de poblament de Les Cases d’Alcanar, el plet sobre el dret de les aigües del riu Sènia, 19

La consulta en aquest arxiu no és completa, ja que si bé es va fer una cerca a les bases de dades de fons personals de folkloristes i musicòlegs importants (com per exemple el fons personal del Joan Amades) sense trobar cap referència al municipi d’Alcanar, no es va poder consultar la documentació d’alguns treballs de recerca becats pel CPCPT de temàtica etnogràfica que tenen la comarca del Montsià com a àmbit territorial escollit.

41

documents de pagament d’impostos per finançar la guerra del Francès, etc.) i també etnogràfic. Hem de dir, però, que alguns dels documents pertanyen al fons municipal però es desconeix el motiu d’aquesta transposició.

El seu estat de conservació és en general bo però hi ha documents que tenen degradacions importants. En canvi, les condicions de preservació no són les adequades. És important remarcar que el fons conté documents que integren el patrimoni documental de Catalunya i també el fet que els documents no han rebut cap classificació ni ordenació.

4. Imatge del privilegi reial de poblament de Les Cases d’Alcanar del fons de la família Bòria. Font: elaboració pròpia

● M. Carmen Fabregat: conserva un fons familiar (família Figueres) datat entre 1743 / 1929, de poc volum (2 llibres i 4 documents) però amb un valor etnogràfic important.

Consta de documents produïts per les activitats d’alguns membres que han format la família, com un llibre de testaments d’últimes voluntats produït per un capellà al segle XVIII, el qual té un estat de conservació molt bo. També destaca l’informe escolar de principis del segle XX fet per la mestra de l’escola de xiquetes del municipi. El seu estat de conservació en general és bo però les condicions de preservació no són les adequades. El fons conté documents que formen part del patrimoni documental de Catalunya.

42

5. Imatge de la coberta en pergamí del llibre de testaments d’últimes voluntats del fons de la família Fabregat.

Font: elaboració pròpia

6.Imatge de l’interior del llibre de testaments d’últimes voluntats. Font: elaboració pròpia

● J. José Segarra: conté un fons familiar (família Segarra) datat entre 1615 / 1956, que té un volum petit (1 llibre i 32 documents) però amb documents de tipologies i temes diversos també de gran valor etnogràfic i històric. Destaca un llibre de comptes i deutes d’encàrrecs d’un ferrer del segle XIX, un document també del mateix segle de compra d’un soldat per substituir un altre, un delme de garrofes del segle XVII, documents referents al Sindicat Agrícola i assegurances agrícoles de finals del segle XIX i principis del XX, programes d’actes de festes de les primeres festes quinquenals del municipi de 43

l’any 1944, el manuscrit original de l’obra História de mi pueblo20 i documents de temàtica política de principis del segle XX. És important comentar el fet que alguns dels documents pertanyen originàriament a altres fons com el fons del canonge Matamoros, el de la Confraria de Pescadors i també algun document del fons municipal.

Els documents no han rebut cap tipus de tractament arxivístic de classificació ni ordenació, tan sols existeix una relació sumària de tots els documents, alguns dels quals formen part també del patrimoni documental de Catalunya. L’estat de conservació és en general bo però les condicions de preservació no són les adequades.

7. Imatge del llibre de comptes i deutes d’encàrrecs d’un ferrer del segle XIX del fons de la família Segarra. Font: elaboració pròpia

● Tere Lange: conserva un petit fons familiar (família Lange) datat entre 1915 aproximadament i 1952, constituït per una carpeta de documents de temàtica familiar i de la vida quotidiana dels membres que van formar la família (retrat familiar, factures, rebuts i cartes de temàtica personal entre altres. Els bitllets expedits per l’ajuntament en l’època de la guerra no pertanyen originàriament al fons familiar sinó que van ser donats a un membre de la família per un col·leccionista de bitllets d’aquest tipus d’arreu de Catalunya). Aquets documents que testimonien el pagament d’impostos, serveis contractats i altres béns tenen valor etnogràfic pel fet que reflecteixen la forma de viure d’una època. L’estat de conservació és bo però els documents tenen molta pols i alguns estan fràgils. Les condicions de preservació no són les adequades.

20

MATAMOROS,

José. História de mi pueblo. Tortosa: Imprenta Querol, 1922.

44

● Joan Bta. Beltran: conserva un arxiu personal ampli datat entre 1913 i 2010 aproximadament. El volum total de la documentació no s’ha pogut constatar perquè està guardat en diferents emmagatzemaments. Destaca sobretot la col·lecció fotogràfica i de postals sobre el municipi d’Alcanar datades de principis del segle XX fins a l’actualitat (aproximadament uns 12 àlbums). També algunes plaques de vidre d’aquestes fotografies que en realitat pertanyen originàriament al fons de la família Gisbert i una còpia d’un enregistrament audiovisual sobre Alcanar (filmació del NODO) de l’any 1959 procedent originàriament també d’aquest últim fons. També inclou fotografies d’imatges de construccions humanes a la serra del Montsià (masos, forns de calç, piquetes, etc.) i paratges d’aquesta zona generades pel propi productor. Entre el fons també es troben força programes de les festes quinquenals del municipi i publicacions creades al municipi de les quals es conserven pocs exemplars. També ha aplegat documentació del fons del canonge Matamoros (recull original de notes manuscrites, retalls de premsa i altres que l’autor d’História de mi pueblo va reunir per confeccionar l’obra i uns sermons manuscrits que ell mateix devia escriure per fer les sermons a la catedral de Tortosa on oficiava). A més de tota aquesta documentació generada pel propi productor i també procedent d’altres fons, aquest conserva també un fons bibliogràfic i d’hemeroteca referent al municipi d’Alcanar molt complet.

Per tant, ens trobem amb un arxiu d’un abast considerable format per documents produïts com a conseqüència de les seues activitats d’investigació i també per documents procedents d’altres fons. A més d’una col·lecció fotogràfica important sobre el municipi i els seus nuclis de població. L’estat de conservació és força bo però les condicions de preservació no són les adequades. ● M. Helena Fibla: conserva un fons personal fotogràfic (225 imatges aproximadament) produït per la seua activitat d’investigació sobre els antics molins existents al municipi d’Alcanar. Les fotografies daten del 2010 i el suport és digital. El valor etnogràfic d’aquestes fotografies té a veure amb la constatació d’unes construccions destinades a la moltura de cereals i d’olives i, per tant, relacionades les amb activitats productives i les construccions. ● Àngela Buj: conserva un fons personal fruit de les investigacions de la seua tesina i la tesi doctoral. Consta d’unes 300 cintes de casset datades entre el 1996 i 2002 amb entrevistes a informants de tota la comarca del Montsià per tal de recollir les seues particularitats lingüístiques. El valor etnogràfic d’aquests documents sonors es pot

45

apreciar tant en l’aspecte lingüístic com en el contingut de les entrevistes, ja que, les entrevistes giren a l’entorn d’elements de la vida quotidiana passada o present.

No s’ha pogut constatar l’estat de conservació de la documentació ni les condicions de preservació.

Fons i col·leccions d’empreses De fons d’empreses en total en tenim 2. Aquests són: ● TV Alcanar: el seu fons està constituït per un conjunt de 4200 cintes audiovisuals datades entre 1985 / 2011, on es recull una diversitat d’actes referents al municipi d’Alcanar, ja siga programació de festes, entrevistes, reportatges sobre algun tema concret, etc. Es tracta de documents amb un valor etnogràfic molt gran, ja que, a més de ser documents que reflecteixen fidelment la realitat, recullen també el dia a dia de la gent del municipi i no només els actes institucionals.

El seu estat de conservació és molt bo igual que les condicions de preservació ja que la documentació es conserva amb les condicions físiques, ambientals i de custòdia adequades, a més de rebre un tractament de manteniment. Per gestionar la documentació d’aquest arxiu s’ha creat una base de dades que serveix per identificar correctament els documents i localitzar-los al moment. ● Vivers Alcanar : és una de les empreses locals més important dedicada a la producció i la comercialització de planter d’arbres cítrics. El seu fons està datat entre 1969 / 2011 i té un volum considerable tot i que no es va poder constatar. Conserva l’acta de constitució i de dissolució de la seua forma jurídica anterior (una cooperativa) i l’acta de fundació de l’actual societat anònima. També els llibres d’actes de la junta rectora i de l’assemblea general de socis, els llibres de caixa diaris i els d’inventari i balanços que són els obligatoris per la llei, informes d’auditoria, memòries anuals i fitxes d’inventari dels béns de la societat. La documentació de gestió de l’empresa (comandes a proveïdors, facturació a clients, etc.) es conserva durant 10 anys i passat aquest temps s’elimina. Per tant, conserva permanentment la documentació de gestió i la d’explotació es va renovant.

El fons consta també de fotografies en suport paper i digital de temàtica agrària majoritàriament però també d’altres actes i activitats dutes a terme com jornades de formació, congressos, etc.

Actualment tota la documentació es gestiona electrònicament (la de gestió i la d’explotació) però molta s’acaba imprimint perquè és la que gaudeix de validesa legal (per les signatures). No s’ha pogut constatar l’estat de conservació del conjunt del fons ni les seues condicions de preservació.

46

8. Imatge del cultiu de planter d’arbres cítrics de l’empresa. Font: fons fotogràfic de Vivers Alcanar

Fons i col·leccions de les associacions Les associacions amb qui vam contactar i vam accedir a la seua documentació són un total de sis més un grup rondallístic que no està constituït com a associació però que es tracta igualment d’un conjunt de persones que tenen com a activitat la cantada de cançons populars i altres composicions. Les veiem a continuació: ● Centre d’estudis “Lo Codolar”:

compta amb un fons familiar (família Gisbert) molt

complet (8 carpetes i 1 àlbum), datat entre 1911 / 1995, encara que, com hem pogut veure, aquest fons no està complet perquè algunes parts han anat a parar a diferents productors a més d’aquest (membres de la mateixa família han fet donacions diverses del fons al llarg dels anys, com les plaques de vidres, els positius

sobre paper i

l’enregistrament visual del NODO, que van ser donats a un investigador particular i una altra part del fons que va ser venuda a la Biblioteca de Catalunya també per algun membre de la família).

Així, de la documentació que conserva el Centre d’Estudis (a qui es va donar la major part del fons) destaquen algunes publicacions de revistes del municipi de principis de segle XX, documentació pròpia del negoci tèxtil ubicat a Alcanar també de principis del segle XX fins a la meitat, així com documentació sobre el cinema Pedrell, propietat també de la família. Aquesta documentació dels negocis tèxtils i del cinema és molt interessant des del punt de vista etnogràfic perquè a més de conservar-se els documents notarials de constitució dels negocis es conserven documents que reflecteixen aspectes de la vida diària d’aquesta època, com ara uns anuncis de la botiga tèxtil on es feia publicitat dels 47

productes que es venien, ofertes que es feien, etc. o també referent al cinema un llistat de pel·lícules projectades on s’indicava la data, les sessions i el títol de la pel·lícula.

Destaquen també un conjunt de fotografies amb imatges diverses de Les Cases d’Alcanar (on estiuejava la família) i també d’Alcanar datades també de principis del segle XX, com ara actes festius i religiosos, temàtica pesquera, etc.

El seu estat de conservació és força bo tot i que les condicions de preservació no són les adequades. El fons s’està inventariant i descrivint. ● Aula de Fotografia d’Alcanar: conserva un fons fotogràfic d’un abast considerable (1500 negatius i 4030 positius aproximadament) datats entre 2000 / 2011 sobre temàtica lliure però també sobre temes diversos del municipi. L’associació ha col·laborat amb l’ajuntament en diverses ocasions per fotografiar diversos actes com jornades, congressos, festes, exposicions, etc. del municipi. Aquesta documentació té molt valor etnogràfic també pel fet de testimoniar la forma de vida d’una societat.

En aquest cas tampoc s’ha pogut constatar el seu estat de conservació però suposem que les condicions de preservació no són les adequades com ho demostra el fet que l’associació ha sol·licitat a l’ajuntament un local propi per poder custodiar i conservar la seua documentació amb les condicions físiques i ambientals adequades.

9. Imatge produïda per l’Aula de Fotografia dels participants al ball de Sant Antoni d’Alcanar. Font: xarxa (pàgina de la xarxa social de l’associació)

● Grup de teatre Gresol:

conserva un fons format per fotografies i enregistraments

audiovisuals de les actuacions (1985 / 2011), però també ha reunit dos manuscrits d’obres de teatre originals datades del 1927-1929 d’un escriptor canareu, Antoni Valls (els 48

manuscrits van ser donats a la directora del grup pels descendents de l’autor). També conserva alguns anuncis de representacions teatrals de grups amateurs datats dels anys 1940-1950. Aquesta documentació té un interessant valor etnogràfic pel fet que testimonia una activitat cultural que es dóna des de molt antic pels grups humans. ● Associació en defensa de les tradicions canareves: el seu fons és constituït bàsicament per còpies de fotografies de gent particular que va col·laborar amb l’associació en motiu d’unes exposicions fotogràfiques sobre la festa dels bous de carrer. Les fotografies estan datades entre 1911 / 2011 i tenen un volum considerable (10 àlbums amb aproximadament uns 900 positius sense comptar les fotografies que des de fa uns anys es conserven en suport digital). El seu valor etnogràfic radica amb el fet de testimoniar una pràctica festiva amb animals molt lligada a una comunitat encara molt rural avui dia.

Les còpies en suport paper són bastant recents i per tant es conserven bé però les condicions de preservació no són les adequades. ● Associació de cultura popular i tradicional Benifallim : aquesta associació dolçainera i gegantera conserva documentació datada entre el 2002 fins avui dia. A més de fotografies positives en suport paper i digitals i d’enregistraments audiovisuals de les seues actuacions en sortides diverses, conserva documentació de gestió de la seua activitat com ara factures diverses, sol·licituds a l’ajuntament i al CPCPTC, fulls de trobada amb altres colles geganteres, actes de reunió i altres. Conserva aproximadament 2 carpetes on es guarda tota la documentació de gestió. El valor etnogràfic de la seua documentació es pot apreciar especialment a través de les fotografies i enregistraments visuals però també a través de la documentació de gestió on apareixen noms d’instruments, el pressupost de les activitats, dades d’altres colles que realitzen la mateixa activitat, etc. Les melodies que toquen a les sortides provenen de cançons populars d’Alcanar però també de les Terres de l’Ebre, Catalunya, País Valencià i Aragó i estan editades en enregistraments que han fet altres grups o autors de les composicions.

La conservació d’aquesta documentació és bona però les condicions de preservació no són les adequades. ● Agrupació de timbalers Sant Isidre: aquesta associació conserva un petit fons (1 carpeta) datat també entre

2002 / 2011 i format per fotografies positives de les

actuacions, els estatuts de constitució, actes de reunions i altres documents de gestió de la seua activitat. No conserva cap enregistrament audiovisual ni s’ha pogut constatar cap document de les partitures que segueixen en el seu repertori. El seu valor etnogràfic

49

també resulta evident per reflectir una activitat festiva pròpia del municipi. La conservació de la documentació és bona però les condicions de preservació no són les adequades.

10. Imatge d’una desfilada de la Banda de Cornetes i Timbals d’Alcanar (actualment anomenada Agrupació de Timbalers de Sant Isidre). Font: Agrupació de Timbalers de Sant Isidre

● Rondalla Verge del Remei: es tracta d’una agrupació que no està constituïda com a associació però que es va crear cap als anys 1960 per un grup de joves afeccionats a la música que van començar a tocar i a cantar cançons populars del municipi i d’arreu de Catalunya i el País Valencià per festejar les xiques i des de llavors que no han parat. El petit fons que conserva (2 carpetes) està datat entre 1962 / 2011 i és integrat per fotografies positives d’imatges del grup, un enregistrament sonor editat de part de les composicions que toquen, un enregistrament audiovisual d’una actuació en directe a TV3 i algunes partitures del seu repertori, algunes de populars anònimes, d’altres de creacions pròpies i d’arreu dels Països Catalans. També de goigs i altres composicions religioses (la lletra de les quals conserva el mossèn) ja que també participen en actes religiosos i continuen la tradició d’una pràctica religiosa cantada molt antiga i ininterrompuda en el temps: la despertada de Sant Antoni (es tracta d’ una processó amb un acompanyament de veus i tambor que antigament tenia lloc durant la nit de vigília del dia de Sant Antoni però actualment té lloc la vigília del divendres posterior al dia de Sant Antoni que és quan se celebra la festivitat. El seu significat religiós és el de despertar la gent per anar a l’església a resar per tal de salvar així ànimes del purgatori. Actualment la processó es manté més com una tradició que com un ritual religiós). Ara bé, no conserva cap enregistrament audiovisual de les seues actuacions en viu al carrer.

50

L’estat de

conservació de la documentació és bo però les condicions de preservació no són les adequades.

11. Imatge dels inicis del grup de la Rondalla Verge del Remei d’Alcanar. Font: Rondalla Verge del Remei d’Alcanar

● Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya: aquest arxiu extern al municipi, conserva 4 fotografies datades del 1932 (negatives) procedents del fons personal del fotògraf amateur Francesc Blasi i Vallespinosa i 1 fotografia (positiva) del mateix autor però procedent d’un fons generat pel Centre Excursionista sobre la masia catalana. La temàtica de les imatges és l’activitat pesquera de Les Cases d’Alcanar, cases del nucli antic d’Alcanar i de l’interior de l’ermita del Remei d’Alcanar.

El seu estat de conservació és molt bo i també el de preservació ja que la documentació es conserva amb les condicions físiques i de seguretat adequades.

51

12. Imatge de la cuina de l’ermita del Remei procedent del fons de F. Blasi i Vallespinosa. Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Fons i col·leccions de les institucions eclesiàstiques ● Arxiu parroquial d’Alcanar: el fons de l’arxiu parroquial està datat entre 1606 i 2011, tot i que la documentació a què hem tingut accés és fins el 1973 aproximadament. El seu abast fins aquesta última data és de 41 llibres aproximadament entre els quals trobem llibres de defuncions, de matrimonis i de naixements on consten a més dels noms de les persones, els oficis dels adults de sexe masculí, ja siga el nuvi, els pares dels nuvis, els pares del nadó. També es troben altres dades com el nom del notari que havia fet capítols matrimonials dels nuvis, el tipus de missa realitzada en cas de defunció, etc. És molt interessant i d’un valor etnogràfic molt alt el llibre de visites pastorals que és un registre del control fet pel bisbe de Tortosa en les seues visites anuals a la parròquia de tots els seus béns i situació. Hi figuren dades respecte als béns (objectes diversos), dels seus comptes (ingressos i despeses), de les misses efectuades (els tipus de misses i rituals religiosos segons l’acte i les dates), l’estat del cementeri, de l’ensenyança de la doctrina moral als infants, etc. També trobem llibres de registre de conducta religiosa dels fidels, llibres de confirmació, llibres de comptes i altres. La documentació procedent de l’Església catòlica, tot i ser de titularitat privada, forma part del patrimoni documental de Catalunya.

Destaca també un llibre que en realitat pertany al fons del jutjat de pau datat de la meitat del segle XIX fins a principis del XX que és un registre de circulars i requisitòries del jutge del partit i altres autoritats en què s’informa dels fugitius que han escapat de la justícia i dels quals es dóna una descripció de les seues característiques físiques corporals, d’indumentària, de comportament, etc. Aquest llibre pensem que té també un alt valor etnogràfic pel fet de testimoniar l’aparença física i de comportament d’individus pròfugs d’aquella època. L’estat de conservació dels fons és en general bo, tot i que hi ha llibres més malmesos que altres. Les condicions de preservació, però, no són les adequades. ● Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona: aquest arxiu extern al municipi conserva un document datat el 1685 que és una dispensa matrimonial per consanguinitat d’una parella de nuvis d’Alcanar21 (la dona era de classe social alta i com que no trobava cap nuvi de la seua mateixa condició s’ha de casar amb un parent per la qual cosa es demana una 21

D’aquest tipus de document pensem que en poden existir més a l’Arxiu Diocesà de Tortosa ja que el municipi d’Alcanar està inclòs dins aquesta diòcesi.

52

dispensa matrimonial per consanguinitat a aquesta institució). El document té valor etnogràfic perquè testimonia els valors socials de la relació entre els individus d’aquella època i també el paper de l’autoritat eclesiàstica en aquestes relacions socials. El document té un estat de conservació bo i compta amb les condicions de preservació adequades. L’Arxiu compta també amb instruments de descripció al servei de l’usuari (inventari que es pot consultar a la seua web a través d’un cercador de la base de dades).

Fons i col·leccions de corporacions privades de dret públic ● Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar: les actuals confraries de pescadors són corporacions privades de dret públic i, per tant, la seua documentació també forma part del patrimoni documental de Catalunya. La documentació que es conserva a la Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar té un volum petit datat entre 1943 / 2011, on trobem els reglaments i estatuts diversos de la Confraria segons la normativa vigent al llarg del temps. També hi ha llibres d’actes, expedients d’embarcacions que contenen uns fulls on hi ha el registre de les modificacions tècniques i de titularitat que anaven adquirint, així com memòries i balanços d’activitat. Actualment la gestió de la facturació de la venta del peix i altres tràmits (informes i estadístiques, comptabilitat, etc.) a la llotja està informatitzada i per tant existeix també documentació electrònica, la qual s’acaba imprimint segons les necessitats. Destaquen també algunes fotografies positives sobre l’activitat de la Confraria (subhasta del peix, etc.) tot i que se n’han perdut algunes.

Hem de dir també que ens consta que una part de la documentació –no sabem en quina proporció- es troba temporalment a mans d’una persona que formà part de la Confraria per motius d’estar realitzant una publicació relacionada amb aquesta entitat. La documentació té un estat de conservació en general bo però no està classificada ni ordenada i les condicions de preservació no són adequades. El valor etnogràfic d’aquesta documentació és important perquè reflecteix una de les fonts principals de riquesa del municipi que és l’activitat pesquera, però també les relacions entre els individus al voltant d’aquesta activitat.

3.3.2 Fons documentals i col·leccions de productors i centres d’arxiu de titularitat pública Els productors de titularitat pública que hem consultat han estat: 4 de l’administració local, 4 de l’administració autonòmica i 4 de l’administració estatal.

53

Fons i col·leccions de l’administració local ● Arxiu de l’Ajuntament d’Alcanar: el seu fons està datat entre 1845 (aproximadament) i 2011 i només s’ha pogut constatar l’abast i les característiques de la documentació més antiga i d’alguns llibres d’actes, ja que aquests documents estan aplegats en un mateix lloc. La resta de documentació, tot i estar recentment ordenada per anys, ha sigut difícil de consultar perquè dins un any natural s’han generat molts tipus de tràmits i tipologies documentals i aquets no estan classificats ni sabem quins anys s’han generat. A més, l’arxiu està dividit en dues sales: una ubicada dins el pàrquing on hi ha documentació del segle XIX fins a la meitat del segle XX aproximadament, i l’altra al primer pis de l’edifici on hi ha dipositada la documentació més recent i la més antiga del fons municipal dins un armari. Per tant, la separació física de la documentació ha dificultat també la consulta.

Però el que realment més ha dificultat la consulta ha estat el fet de no disposar de cap instrument de descripció (inventari, quadre de classificació, etc.) al servei de l’usuari en un fons d’un abast considerable, ja que en cas contrari ens hauríem pogut guiar millor en la recerca de documentació. Tots aquests inconvenients sumats al poc marge de temps de què disposàvem van condicionar la recerca en aquest arxiu quedant incompleta.

Tampoc vam poder constatar l’abast i les característiques de la documentació electrònica.

De la part que vam poder consultar destaquen els llibres d’amillarament (1856 / 1952) que són uns registres de pagament de l’impost sobre els béns immobles rústics i on figuren dades com el nom i cognoms i els malnoms en molts de casos, noms de partides de finques, preu pagat, tipus de conreu, si tenia alguna construcció com una caseta de camp, una sínia, etc. Als llibres d’empadronament de la mateixa època també figuren els malnoms (en el 95 per cent dels casos. El malnom era tan freqüent que consta com una dada oficial més als llibres d’empadronament), el tipus de relació de parentiu dins la família i l’ofici del cap de família masculí. També existeixen unes carpetes de documents d’entrada originals de la mateixa data que reflecteixen assumptes i temes diversos que reflecteixen els requeriments presentats a la institució. Trobem llibres d’actes diversos: del ple, de la comissió de govern, de la comissió municipal permanent, datats alternativament des del 1879 fins el 1993. Destaquen també unes carpetes de comissions informatives diverses (la junta pericial, la junta d’ensenyança, de beneficència, la junta de protecció de menors i repressió de la mendicitat, de comunitat de regants de pous, etc.) datades entre 1924 i 1993. Existeix també una capsa de documentació referent a l’antic hospital d’Alcanar datada entre 1878 i 1956 on trobem el document notarial de constitució i alguns llibres de comptes dels anys 1950. Destaca també el fons fotogràfic que està custodiat actualment per la Biblioteca Municipal on està rebent un tractament d’ordenació 54

i que data entre 1960 i 1990 aproximadament. Finalment existeixen també uns enregistraments audiovisuals de les festes quinquenals del municipi dedicades a la verge del Remei i de les festes majors de Sant Isidre, tot i que estan guardats en algun despatx i no hem arribat a accedir-hi però sembla ser que se n’han perdut alguns. Sembla ser també que el fons municipal ha sofert pèrdues i apropiacions indegudes tant de documents textuals, fotogràfics com audiovisuals al llarg dels anys propiciada per un estat de falta de control i de deixadesa sumat a un trasllat de la documentació arran de la construcció de l’actual edifici durant els anys 90. Actualment, tot i que el municipi ja compta amb poc més de 10.000 habitants i que la documentació forma part del patrimoni documental de Catalunya, l’arxiu no disposa de cap sistema de gestió documental ni de personal tècnic qualificat que garantitze una gestió integral de la documentació del fons municipal i una custòdia segura. L’estat de conservació de la documentació que hem consultat és bo en general però les condicions de preservació no són les adequades.

Així, som conscients que la recerca en aquest arxiu ha estat incompleta i que ben segur existeix més documentació que pot tenir valor etnogràfic (autoritzacions d’establiments, llicències d’obres, registre d’unions de parelles estables, etc.) que no ha pogut ser identificada.

Pel que fa al subfons format per la documentació generada per l’emissora de ràdio municipal (Alcanar Ràdio), en aquest es conserven enregistraments sonors datats entre 1985 fins a l’actualitat en memòries digitals externes i també a la xarxa. El contingut és divers: retransmissions dels plens, entrevistes, informatius, concursos, tertúlies, divulgació històrica local, etc. Aquesta documentació té també un alt valor etnogràfic ja que reflecteix de manera molt directa el dia a dia de la comunitat i la seua manera d’entendre el món. No s’ha pogut constatar l’estat de conservació dels suports físics en què es conserva la documentació i pel que fa a les condicions de preservació, aquestes són adequades parcialment ja que, si bé es mira de garantir l’accessibilitat de la documentació a través de la conservació a la xarxa com a alternativa als suports digitals físics, s’haurien de tenir en compte les condicions ambientals i tècniques d’aquests suports i també la ubicació física dels servidors de les companyies que ofereixen els serveis de conservació on-line de documentació, així com les seues polítiques de protecció de dades, etc.

55

13. Imatge d’un carrer engalanat en motiu de la processó religiosa celebrada dins les festes quinquenals del municipi. Font: xarxa

● Banda Municipal de Música d’Alcanar: es tracta d’una fundació pública bastant antiga (creada el 1845) però que conserva un fons molt petit. Destaquen unes còpies de fotografies positives originals datades de principis de segle XX amb actuacions de la banda i uns àlbums de fotografies originals més recents també d’actuacions, setmanes culturals, diades festives, etc. Les partitures del seu repertori són còpies d’originals d’autors locals i altres. Suposem que si existeixen enregistraments audiovisuals de les actuacions estaran a mans de particulars que són membres de la banda, tot i que no ho podem assegurar. L’estat de conservació d’aquesta documentació és bo però les condicions de preservació no són les adequades.

56

14. Imatge de la Banda Municipal de Música d’Alcanar en una actuació a Barcelona (1r Congrés de Cultura Catalana). Font: xarxa (pàgina de la xarxa social de la fundació)

● Museu Comarcal del Montsià: conserva alguns fons reunits en motiu d’ingressos per donació d’algunes famílies i particulars d’Alcanar. Destaca el fons familiar i patrimonial de la família Valls d’Alcanar, datat entre 1851 i 1968, on trobem una diversitat de tipologies documentals i de temes: postals personals i un poema imprès amb encunyacions decoratives (1939 / 1940), documents notarials diversos: compra-venta de finques rústiques, testaments, capítols matrimonials, atorgament del dret de recaptar impostos pel capellà, etc. (1819 / 1915), factures per serveis diversos: enterrament, compra d’aigua, contribució, construcció d’una caseta de camp, etc. (1859 / 1967), documents administratius: sol·licituds, certificacions, autoritzacions, comunicats, etc. (1854 / 1932).

El valor etnogràfic d’aquest fons és important pel fet que els documents que el formen són testimonis de les activitats diàries i forma de viure d’una època. Alguns dels documents d’aquest fons formen part del patrimoni documental de Catalunya.

El museu també conserva uns documents datats dels anys 1940 procedents d’un fons patrimonial també d’Alcanar referents a un molí d’oli situat dins del nucli d’Alcanar. Es tracta d’autoritzacions de l’ajuntament i de la Comissaria de Recursos de Tarragona per poder realitzar la moltura d’oli d’oliva. Aquests documents testimonien la realització d’una activitat artesanal molt freqüent a la població antigament però que actualment ja no té lloc. Finalment, l’últim fons ingressat al Museu consta d’un únic document molt interessant que és un dietari de despeses domèstiques datat del 1905-1909 a Alcanar, produït pel que sembla per algun membre d’una família benestant (possiblement de la família del marquès de las Atalayuelas) ja que els productes que compraven per menjar, les almoines i sous dels criats així ho reflecteixen. És evident també que té molt valor 57

etnogràfic pel fet de reflectir l’alimentació, productes i altres despeses d’una família benestant d’aquella època.

L’estat de conservació de tots aquests documents és en general bo, exceptuant alguns que estan més malmesos però les condicions de preservació no són les adequades, perquè encara que la documentació té una custòdia segura, les condicions físiques de conservació no són les més òptimes. Ara bé, hem de remarcar l’important paper del Museu Comarcal del Montsià com a centre de referència pel que fa a la preservació del patrimoni cultural de la comarca, que fins ara ha estat l’únic que ha tingut competència en aquesta matèria a la comarca.

A més dels fons ingressats per donació, el Museu ha generat també, a conseqüència de la seua activitat, documentació interna que també té valor etnogràfic. Estem parlant d’una banda de la col·lecció d’imatges i enregistraments sonors generats per estudis, exposicions, col·laboracions, etc. que ha organitzat o en què ha participat. Així, al Museu es conserven també fotografies de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, de les festes dels bous al carrer, del treball de reparació de les xarxes de pescar i també enregistraments sonors d’entrevistes a informants d’Alcanar sobre la caça d’ocells en barraca i sobre l’ofici ja desaparegut de fabricants de carros. Es tracta de documentació bastant recent (a partir del 1980 fins a l’actualitat) i el seu estat de conservació és bo però com ja hem apuntat les condicions de preservació no són completament

les més

adequades.

D’altra banda, les fitxes que ha generat el Museu dels objectes (tant de documents com d’altres objectes) que hi ingressen tenen també un alt valor etnogràfic perquè documenten les utilitats dels objectes i la seua història, entre altres dades. Aquestes fitxes es conserven en suport paper i en suport digital.

58

15. Postals i poemes del fons de la família Valls que custodia el Museu Comarcal del Montsià. Font: elaboració pròpia

● Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona: la Diputació de Tarragona és un ens públic de caràcter local supramunicipal. En el seu arxiu històric es conserva documentació diversa referent al municipi d’Alcanar, començant pels Butlletins Oficial de la Província (1875 / 2011) on hi ha informació oficial del municipi i també llistats del cens electoral on figura, entre altres dades, la dada de l’ofici de l’home major d’edat que podia votar i també si sabia llegir i escriure (1904 / 1955), ja que la dona no podia votar (excepte des de l’any 1934 fins el 1936 on també s’indica la professió o dedicació d’aquesta). Trobem també uns llibres de comptes de l’antic hospital d’Alcanar on figuren dades d’ingressos i despeses (1907 / 1935), un expedient referent a l’arrendament de l’impost sobre el consum d’espècies (1877) i els llibres d’actes del Ple de la Diputació on també hi ha referències al municipi (1836 / 2011).

Es tracta de documentació que té un valor etnogràfic considerable pel fet de constatar diferents aspectes dels valors i formes de viure de la societat d’Alcanar. El seu estat de conservació és bo en general i també les condicions de preservació. L’Arxiu disposa d’instruments de descripció al servei de l’usuari per facilitar la recerca.

Fons i col·leccions de l’administració autonòmica ● Arxiu Comarcal del Montsià: tot i que va ser inaugurat el passat any 2010 i encara no funciona a ple rendiment, aquest Arxiu ja rep transferències de documentació per a la seua custòdia com és el cas de la documentació de la Cambra Agrària d’Alcanar, datada entre 1939 / 1994. De la documentació que hem consultat pensem que la que pot tenir un 59

interès etnogràfic més alt són els llibres de registre d’entrada i sortida de correspondència i els llibres d’actes de les assembles generals (en total 4 capses) pel fet que reflecteix l’activitat agrícola d’aquesta època, una activitat que encara avui dia és de les principals al municipi. Aquesta documentació encara no ha estat tractada però existeix una relació sumària de tot el contingut i les dates extremes. Té un estat de conservació bo en general (tot i que té molta pols) i la preservació és adequada. ● Arxiu Comarcal del Baix Ebre: en aquest arxiu es conserven diversos fons que fan referència al municipi d’Alcanar. Trobem el fons notarial del districte de Tortosa on hi ha inclòs Alcanar. Els protocols notarials d’Alcanar daten de 1892 fins el 1973 (els més recents es guarden a la mateixa notaria del municipi fins que passats 25 anys es transferien a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre fins a l’actualitat) i en ells trobem les transaccions que han tingut lloc: testaments, herències, capítols matrimonials, permutes, etc. El valor etnogràfic dels protocols notarials és molt alt perquè a més del tipus de transacció s’hi reflecteixen també els valors d’una societat, en el sentit que podem observar quins béns eren els més preuats, les relacions familiars, etc. No s’ha pogut constatar l’abast d’aquest fons però l’inventari ens indica que es tracta d’una sèrie voluminosa.

A l’Arxiu també es conserva el fons de l’antiga Audiència de Tortosa, datat entre 1883 i 1892, que ocupa un total de 13 capses, format pels llibres de registre de sentències per penes majors o per al·legacions d’una sentència en el jutjat de pau o d’instrucció. En aquests llibres trobem dades referents a judicis fets a ciutadans del municipi d’Alcanar i en ells es pot observar també la forma de viure de la gent i els seus conflictes i, per tant, tenen també un alt valor etnogràfic.

Finalment, trobem el fons del canonge Matamoros, personatge il·lustre del municipi i canonge de la catedral de Tortosa. Es tracta d’un fons personal integrat per documents de diversa procedència (en realitat alguns d’ells no pertanyen originàriament al seu fons) ja que si bé trobem el manuscrit original d’una de les seues obres, La catedral de Tortosa, de l’altra trobem uns protocols notarials que daten del segle XVI i XVII. També es conserva en aquest fons unes carpetes de documentació referent a Alcanar dels segles XVII com és el delme de les garrofes, la sentència referent a l’aigua del riu Sènia, altres documents referents al terme d’Alcanar i d’Ulldecona i altres no identificats del segle XV. Entre mig de tots aquests documents apareix una poesia escrita en català, datada del 1922, d’un autor local i que és una exaltació a les festes majors del municipi. Els protocols notarials i les altres carpetes amb documentació diversa sobre el municipi d’Alcanar no tenen un bon estat de conservació (molt destruïts per insectes).

60

Finalment també trobem uns llibres de comptes i encàrrecs de productes d’un botiguer de Tortosa datats de finals del segle XVIII i principis del XIX, que venia productes per a persones benestants (capes, sabates i altres productes que en aquella època no eren de fàcil accés per a la majoria de ciutadans) de moltes poblacions de la província de Tarragona i del nord de Castelló i fins i tot algun client de Barcelona. El seu estat de conservació és força bo.

Es conserven també algunes fotografies (negatius sobre plaques de vidre) del fons personal del fotògraf tortosí Ramon Borrell de vistes de llocs singulars d’Alcanar i en alguna apareix també el canonge Matamoros.

Les condicions de preservació de la documentació són adequades i, excepte el fons del canonge que encara no ha estat tractat, de la resta de documentació disposa d’inventaris i catàlegs per a la recerca.

16. Imatge d’un llibre no identificat del fons del canonge Matamoros. Font: elaboració pròpia

● Arxiu de Folklore de la URV: el departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona és el titular d’aquest arxiu que ha constituït a partir de la documentació generada arran d’entrevistes realitzades a informants de tot el domini lingüístic català sobre tradició oral (llegendes, refranys, parèmies, etc.) per part dels estudiants de l’assignatura de Folklore i etnopoètica dins els estudis de Filologia Catalana d’aquesta universitat. Els documents que hem trobat són les fitxes d’aquestes entrevistes on hi ha la transcripció del contingut, les dades de l’informant i l’explicació del context d’utilització del proverbi, la llegenda, etc. També es conserva en alguns casos el document sonor enregistrat de les entrevistes fetes als informants.

61

● Arxiu Nacional de Catalunya: en aquest arxiu trobem del fons de la Generalitat de Catalunya (II República) un expedient de constitució de l’ajuntament on es poden observar els partits polítics que formaven l’ajuntament, com la Unió de Rabassaires vinculat al Sindicat Agrícola, la CNT, etc.. De la delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia, un expedient datat el 1970 de pla de labors d’una empresa ubicada a Alcanar (Cementos del Mar, S.A) dedicada a la fabricació de ciment per a la construcció. Hi figuren dades de l’extracció de pedra de la serra del Montsià per a la fabricació del ciment. Finalment trobem del fons fotogràfic de Montserrat Sagarra i Zacarini (fotògrafa professional), 35 fotografies positives en color d’imatges d’Alcanar i Les Cases com ara les festes dels bous a Les Cases, un mariner arreglant la xarxa i algunes cases també dels dos nuclis datades entre 1982-1986.

Tota aquesta documentació té un bon estat de conservació i unes bones condicions de preservació a més de disposar d’inventaris i d’una base de dades a la xarxa d’on es pot fer la consulta de la documentació.

Fons i col·leccions de l’administració estatal Són de titularitat estatal –tot i que la gestió és competència de la Generalitat de Catalunya- l’Arxiu Històric de Tarragona, l’Arxiu Central Administratiu de l’Audiència Provincial de Tarragona i l’arxiu del Jutjat de Pau d’Alcanar. També l’Arxiu del Port de Tarragona, que depèn del Ministeri de Foment. ● Arxiu Històric de Tarragona: destaquen d’aquest arxiu els expedients d’associacions (20 en total) constituïts al municipi entre 1902 / 1982 del fons del Govern Civil de Tarragona i on trobem els estatuts i/o reglaments que mostren les seues activitats i manera de funcionar. En general podem observar que moltes d’elles tenien a veure amb els oficis i auxilis mutus però també en trobem de culturals i de lúdiques. Del fons notarial de la província de Tarragona trobem els protocols notarials d’Alcanar datats entre el 1619 / 1831, dels quals ja hem comentat també el seu valor etnogràfic. Del fons de l’Institut Geogràfic Cadastral trobem un total de 47 plànols del terme municipal d’Alcanar datats del 1927-1929 on es poden veure noms de camins, partides i construccions de camp. Es conserven també algunes fotografies procedents de diversos fons com el d’Hisenda (classes passives) on es conserven 5 fotografies datades del 1936 de capellans i cossos de seguretat i el de la Secció Femenina de la Falange Española on trobem 3 fotografies referents a cursos de preparació per al Nadal datades del 1973. Totes les fotografies són d’autor desconegut.

62

L’estat de conservació d’aquesta documentació és bo i les condicions de preservació són les adequades. Hem de dir que la recerca en aquest arxiu ha estat incompleta per motius de la limitació temporal a què ha estat subjecte el treball. ● Arxiu del Jutjat de Pau d’Alcanar: la documentació registral i judicial que es conserva data entre 1841 i 2011. Els llibres de registre de naixements (60 llibres en total) i de matrimonis (35 llibres) recullen a més de les dades dels nounats i dels esposos, l’ofici del pare i de l’espòs, dada que es recull fins ben entrada la dècada del 1990. Els llibres de defuncions (45) recullen a més de la dada de l’ofici del difunt la causa de la mort. Pel que fa a la documentació judicial són molt interessants els llibres de registre de judicis verbals civils, els d’actes de conciliació i els de judicis de faltes verbals. En tots aquests es traslladen els fets ocorreguts i es reflecteix la forma de viure de la societat, per tant el seu valor etnogràfic és molt alt.

L’estat de conservació de la documentació és bo tot i que les condicions de preservació no són del tot adequades (la documentació es troba dins capses arxivadores i està controlada en certa mesura però les condicions físiques de conservació no són les idònies). ● Audiència Provincial de Tarragona: en aquest arxiu es conserven els llibres de sentències de la secció primera de l’Audiència corresponent als judicis per pena més greu o apel·lacions procedents dels jutjats dels diversos partits judicials de la província.

Aquests llibres daten d’entre el 1884 i el 2011 (quan encara existia l’antiga Audiència de Tortosa, la qual va ser suprimida a partir del 1892) i recullen també els judicis de veïns de tots els partits judicials de la comarca, entre ells els veïns d’Alcanar. A l’igual que els anteriors tenen un alt valor etnogràfic. El seu estat de conservació és bo i gual que les seues condicions de preservació. ● Arxiu del Port de Tarragona: conserva alguns documents referents a Les Cases d’Alcanar entre els seus fons –ja que antigament el port de Les Cases depenia de l’autoritat portuària de Tarragona. Actualment el port depèn de l’autoritat portuària de Sant Carles de la Ràpita- però que tinguen interès etnogràfic n’hem considerat tan sols dos: un llibre d’inspeccions de fars nocturns (1982-1992) on hi ha el port de Les Cases d’Alcanar, el qual pot tenir interès etnogràfic pel fet de testimoniar l’organització de l’activitat pesquera un construït el port (anteriorment els mariners s’havien de guiar per altres senyals marítims més imprecisos); el segon document és una sol·licitud datada del 1962 d’autorització de disposició temporal d’una caseta de bany per a ús familiar a

63

l’actual zona d’Alcanar Platja, el qual evidencia les diferents regulacions de disposició de la costa per part de l’administració al llarg del temps i l’activitat turística en aquesta època.

3.4 Conclusions de l’anàlisi de la recerca El primer objectiu que es pretenia assolir amb la recerca era el de conèixer l’abast, les característiques, l’estat de conservació i les condicions de preservació de la documentació amb interès etnogràfic referent al municipi d’Alcanar i el primer resultat que s’ha obtingut respecte aquesta pregunta ha estat constatar que trobem aquest tipus de documentació en molts productors i centres d’arxius tant interns com externs al municipi.

Tant ha estat així que a mesura que s’anava avançant amb la recerca va resultar evident que aquesta esdevindria tan sols una aproximació a la realitat estudiada, ja que, a causa de la limitació temporal per l’entrega del treball i la gran diversitat de temes que l’etnografia abraça, restarien per consultar encara molts productors i centres d’arxius, tot i la selecció que es va fer entre aquests per arribar a un resultat el més representatiu possible.

Així, respecte a l’abast i les característiques de la documentació amb interès etnogràfic que hem consultat podem constatar que l’abast de la documentació que té interès etnogràfic és molt ampli ja que aquest interès el podem trobar en l’arxiu d’una empresa, d’un ajuntament, d’un particular, d’una família, d’un investigador, etc. D’altra banda, molts arxius externs també conserven documentació referent al municipi sobre algun aspecte concret i que pot tenir també interès etnogràfic. Dels diversos productors que hem consultat hem pogut constatar diversos fets: → alguns particulars conserven fons familiars d’un abast considerable integrats per documents de gran valor històric i etnogràfic, com és el fons de la família Bòria o la família Segarra. Es tracta de documentació de diferents temàtiques i tipologies que evidencien fets, valors i maneres de viure de diverses èpoques, tot i que alguns d’aquests documents pertanyen originàriament a altres fons. Així, ens podem trobar amb documents que testimonien algun fet històric (la concessió del privilegi reial de poblament de Les Cases o l’establiment del delme de les garrofes) però també documents que testimonien el dia a dia dels individus (com ara el llibre de comptes i encàrrecs d’un ferrer del segle XIX). Altres fons familiars de particulars tenen un abast més petit, com el de la família Figueres o Lange, els quals també són interessants des del punt de vista etnogràfic perquè estan integrats per documentació que forma part de la vida quotidiana de les persones, com ara rebuts i factures per contracte o compra de serveis diversos o 64

un llibre de testaments d’últimes voluntats d’un capellà que reflecteix les decisions finals sobre els béns de la persona que s’estava morint. Algunes entitats com ara el Museu Comarcal del Montsià o el Centre d’Estudis “Lo Codolar” també conserven fons familiars molt interessants i d’un abast considerable com són el fons de la família Valls i la família Gisbert respectivament. El fons de la família Valls és molt ric en tipologies documentals, en temàtiques i en èpoques diverses i molts documents reflecteixen també el dia a dia de la comunitat. Per tant, en aquests fons familiars hem trobat documents amb molt valor etnogràfic. → alguns particulars conserven fons personals generats a conseqüència de la seua activitat d’investigació i de difusió de les seues recerques i són d’un abast i contingut també considerable, com és el cas del fons de Joan Bta. Beltran que ha reunit documentació diversa produïda per ell mateix i també procedent d’altres fons. O també és el cas de l’Àngela Buj i la M. Helena Fibla, que han generat documentació fruit de les seues investigacions lingüístiques i històriques respectivament del territori. Creiem que aquest tipus de documentació generada pels investigadors, no hauria de caure en desús un cop finalitzada la seua utilitat per a la investigació, sinó que hauria de ser preservada i difosa per tal de poder ser utilitzada per tota la comunitat per realitzar altres estudis i sobretot també per tal que arribe a les generacions futures. → els fons de les associacions que hem consultat –i també de la fundació de la Banda Municipal de Música d’Alcanar i el grup de la Rondalla Verge del Remei- són en general petits però alguns fons –o col·leccions- fotogràfics tenen un abast considerable, com és el cas de l’Aula de Fotografia o l’Associació en defensa de les tradicions canareves. D’altra banda, creiem que la majoria d’aquestes associacions no són conscients del valor de la documentació que generen, ja siga de constitució i de gestió de la seua activitat (estatuts, factures, llibres d’actes, documentació administrativa, etc.) o testimonial de les seues activitats (fotografies, enregistraments audiovisuals, sonors, etc.). Així, sovint en el cas de les associacions ens trobem que la documentació de gestió de la seua pròpia activitat no es conserva de manera sistemàtica formant un arxiu ordenat sinó que molts cops es conserva de manera dispersa tant en contingut com en ubicació física (a mans de diversos membres de l’associació o en llocs diferents). També hem pogut constatar que algunes de les activitats que realitzen –aquelles que pertanyen al patrimoni cultural immaterial- no queden fixades en cap tipus de document i per tant corren el perill de no ser documentades i que el seu testimoni no arribe al futur si es deixen de realitzar o els canvis que es van donant al llarg del temp.

65

→ els fons d’empreses constitueixen un testimoni de les activitats productives que tenen lloc al municipi, com és el cas de l’empresa Vivers Alcanar, i per tant és una documentació amb interès etnogràfic que també cal considerar. Tot i que d’aquesta empresa no hem pogut constatar l’abast del seu arxiu pensem que per la seua importància aquest ha de ser considerable. Ara bé, aquests arxius corren el risc de ser parcialment destruïts en vèncer el termini legal d’obligació de conservació de la seua documentació, la qual cosa podria comportar pèrdua d’informació valuosa. Cal comentar que el valor etnogràfic d’aquesta documentació és independent, però, a l’abast del fons.

Així, la documentació generada per una petita empresa o un professional autònom també podria ser susceptible de tenir un valor etnogràfic important. També s’ha de remarcar l’abast i el gran valor etnogràfic del fons de l’empresa TV Alcanar, que constitueix un dels testimonis més complets i fidedignes de la forma de viure d’una societat. → el fons municipal de l’Ajuntament d’Alcanar té un abast important si el comparem amb altres fons consultats i conté documentació amb molt de valor etnogràfic també, tot i que no s’ha pogut constatar de manera completa. Aquesta documentació reflecteix sobretot les relacions que s’estableixen entre els individus i l’autoritat d’una comunitat. El subfons referent a la documentació produïda per la cadena de ràdio local té un valor etnogràfic important pel fet de testimoniar, a més de l’activitat municipal, la forma de vida de la societat actual i fins i tot alguns cops de temps més llunyans. → el fons de l’Església constitueix també un testimoni molt valuós dels valors i les creences religioses d’una comunitat i de les relacions que s’estableixen entre l’autoritat eclesiàstica i els individus. → els fons dels arxius judicials tenen un abast considerable i un valor etnogràfic també molt alt perquè reflecteixen, a més de les formes de vida d’una societat, les relacions entre els individus que la formen i el paper de l’autoritat en l’establiment de les normes de convivència entre ells. → els fons d’algunes administracions públiques custodiats per elles mateixes –com la Diputació de Tarragona- o transferits als diversos serveis d’arxius, conserven també documentació amb un valor etnogràfic important, per exemple els protocols notarials d’Alcanar conservats entre l’Arxiu Històric de Tarragona i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre; també els expedients d’associacions del fons del Govern Civil de Tarragona conservats a l’Arxiu Històric de Tarragona. A l’arxiu històric de la Diputació de Tarragona es conserven els Butlletins Oficials de la Província i alguns expedients referents a temes locals. El fons personal del canonge Matamoros conservat a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre també és interessant perquè està integrat per documentació diversa –alguna que no pertany en 66

realitat al seu fons- que s’hauria d’estudiar en profunditat. Finalment a l’Arxiu de Folklore del Dept. de Filologia Catalana de la URV també conserva un material etnogràfic molt valuós lligat a la tradició oral d’una comunitat.

Hem vist de manera general, doncs, l’abast, les característiques i el valor etnogràfic dels fons produïts o reunits pels diversos productors i centres d’arxiu interns i externs al municipi. Pel que fa a l’estat de conservació de tots aquests fons podem dir que de manera general que és bo, tot i que hi ha casos en què la documentació està molt degradada o té molta pols o està infectada per microorganismes. Ara bé, les condicions de preservació no són les adequades en bona part d’ells, ja que exceptuant els centres d’arxius que integren el Sistema d’Arxius de Catalunya i alguns altres de privats com ara l’Arxiu Fotogràfic de Catalunya o l’Arxiu del Port de Tarragona que reben un tractament arxivístic d’acord amb la normativa vigent respecte a la gestió del seus fons documentals, la resta no tenen garantides les mesures de preservació que els estàndards internacionals22 recomanen, com ara conservar la documentació amb la temperatura i el nivell d’humitat adequat segons el suport de la documentació, el nivell d’il·luminació adequat, protegir-la de la contaminació atmosfèrica perjudicial com pols, partícules contaminants, també de l’atac de microorganismes i altres insectes i animals vertebrats (rosegadors, etc.) i altres factors de degradació. Igualment que la documentació en suport físic, la documentació en suport digital ha de preveure les mesures de preservació que asseguren la conservació de la informació a llarg termini, això vol dir, preveure mesures com la migració de suports, la reconversió de formats, etc. A més de totes aquestes mesures per preservar els suports tant físics com digitals a llarg termini i garantir l’accessibilitat a la documentació, també s’han d’adoptar les mesures encaminades necessàries per tal d’aconseguir una custòdia segura de la documentació i evitar així riscos de pèrdues provocades per la dispersió dels documents, apropiacions indegudes, etc.

Per tant, hem vist com aquestes mesures de preservació de la documentació no es tenen garantides perquè són difícils d’aconseguir si no es compta amb els recursos suficients. Altres cops, però, és la falta de coneixement i de sensibilització envers aquest tipus de documentació la que provoca que la documentació no comtpe amb les condicions de preservació adequades. És el cas per exemple dels enregistraments 22

Ens referim a les normes ISO (Organització Internacional de Normalització): la 11799 (Requisits d’emmagatzematge per a documents d’arxius i biblioteques), la 15489-1/2 (Informació i documentació. Gestió de documents. Part 1 i part 2), la 15801 (Imatges electròniques.

Emmagatzematge electrònic d’informació. Recomanacions per a la informació de valor i la seva fiabilitat) entre altres.

67

audiovisuals de festes quinquenals del fons municipal alguns dels quals s’han perdut o part del fons fotogràfic. També és el cas de la documentació que generen les associacions, ja que en general aquestes no són conscients del valor de la pròpia documentació i la tenen dispersa a mans de diferents persones o simplement no la conserven. Ara bé, molts d’aquests fons que hem consultat i que no tenen garantides aquestes mesures de preservació formen part –o podrien formar part en el futur- del patrimoni documental de Catalunya.

El segon objectiu principal que es pretenia aconseguir amb el treball és el de valorar l’enfocament etnogràfic respecte a la preservació del patrimoni documental de Catalunya i en aquest sentit s’ha de dir que hem pogut constatar al primer apartat del treball a través de les diferents Lleis i normatives que regulen aquesta matèria com en totes elles es fa referència a aquest tema. També hem de dir que per aconseguir la preservació d’aquest tipus de patrimoni documental amb interès etnogràfic és necessària una implicació activa d’aquells centres d’arxius que tenen competència per captar fons documentals diversos – a més del propi si escau- en el sentit de promoure la documentació d’aquelles manifestacions etnogràfiques que estiguen en perill de desaparició i també d’intentar captar els fons documentals d’investigadors, associacions, empreses, etc. que generen documentació amb interès etnogràfic. A més, es podrien organitzar conferències o jornades destinades a fomentar el coneixement i la valoració del patrimoni documental que produeixen alguns d’aquests productors que hem comentat. El més important, però, és comptar amb la implicació i la sensibilització de les institucions públiques pel que fa a la preservació d’aquest tipus de patrimoni.

68

4. PROPOSTA DE PRESERVACIÓ I DE DIFUSIÓ Abans hem explicat en fer referència a la situació arxivística del municipi i de la comarca en general que el municipi no compta amb un arxiu municipal integrat al Sistema d’Arxiu de Catalunya tot i que ha arribat ja a superar -encara que amb poc marge- els 10.000 habitants empadronats (entre tots els nuclis veïnals). També hem explicat que la realitat arxivística a la comarca és encara incipient, ja que només fa un any que l’Arxiu Comarcal del Montsià va obrir les seues portes i només dos arxius municipals de la comarca compten amb el personal tècnic qualificat que realitza la implantació del sistema de gestió documental i la resta del tractament arxivístic necessari per constituir un arxiu normalitzat d’acord amb els requeriments legals (un d’aquests dos arxius, però, el de la capital de la comarca fa pocs mesos que ha incorporat un tècnic arxiver per dur a terme aquesta tasca). Per tant, amb aquesta situació, hem d’entendre que el procés per arribar a una situació normalitzada acaba de començar tot just ara i que en el cas del municipi d’Alcanar no es pot portar a terme una adequada preservació del patrimoni documental amb interès etnogràfic si no es compta amb un centre arxivístic de referència al municipi, com hauria de ser l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar.

Tot i que actualment l’estat de l’arxiu municipal ha millorat respecte a l’estat en què es trobava en el passat (la documentació municipal conservada a l’antic edifici de l’Ajuntament es guardava a les golfes sense cap tipus de control ni mesura de preservació, situació que es va allargar fins a la construcció del nou edifici durant la dècada del 1990, on es va dipositar finalment la documentació tot i patir pèrdues també durant el trasllat) ja que la documentació es troba instal·lada en dues sales (una al primer pis i l’altra al pàrquing) on hi ha més neteja i recentment s’ha ordenat la documentació per anys naturals, és evident que la gestió i les condicions de preservació de la documentació presenten encara moltes mancances. Per tant, és necessari per arribar a una situació normalitzada respecte a la preservació del propi patrimoni documental i la del municipi en general que les autoritats municipals prenguen consciència del valor d’aquest patrimoni documental com a font de cultura, a la qual tothom ha de tenir accés i també com a garantia del dret de tot ciutadà d’accés a la informació pública.

A mesura que s’avançava amb la recerca ens hem adonat cada cop més de la necessitat de disposar d’un centre d’arxiu de referència al municipi ja que, a més de les pèrdues de documentació que ha patit l’arxiu de d’Ajuntament per la situació que hem explicat, la no existència d’aquest centre ha propiciat algunes situacions que no afavoreixen tampoc la preservació i la difusió de la resta del patrimoni documental 69

procedent dels diversos productors del municipi. És per exemple el cas d’alguns fons documentals que han acabat dispersos a mans de diversos particulars i centres d’arxius externs al municipi, com és el cas del fons del canonge Matamoros. Hem constatat la ubicació de documentació d’aquest fons en llocs diferents: dos particulars del municipi i també a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, on el mateix productor abans de morir (la data de defunció és el 1937) va ingressar el manuscrit original d’una de les seues obres, La catedral de Tortosa,

23

i també uns protocols notarials i altres documents que havien anat

a parar a les seues mans. Un dels particulars conserva un recull de notes, retalls de premsa i altres escrits de documentació aplegats per confeccionar l’obra de História de mi pueblo24, uns sermons manuscrits que devia escriure per a les seues misses de la catedral i altres documents com factures i alguna fotografia. L’altre particular també del municipi conserva el manuscrit original de História de mi pueblo. Creiem que aquesta dispersió del fons no hauria tingut lloc si existís un centre d’arxiu municipal de referència que a més de custodiar i preservar la seua pròpia documentació tractés de custodiar i preservar també els fons documentals amb interès històric, etnogràfic i cultural del municipi. El mateix ha succeït amb el fons de la família Gisbert que es troba ubicat en tres llocs diferents també: a mans d’un particular a qui la família va donar part del fons (fotografies en paper i plaques de vidre i una filmació d’Alcanar per al Nodo l’original de la qual actualment es conserva a l’arxiu de la URV per donació d’aquest particular), a mans d’una associació que és un centre d’estudis també per donació de la família (documentació dels negocis, fotografies, correspondència personal, etc.) i a la Biblioteca de Catalunya (correspondència amb el compositor Felip Pedrell i altres temes relacionats amb el compositor, el mecenes del qual fou un membre de la família Gisbert) per venta dels descendents de la família. Igualment els manuscrits originals d’unes obres de teatre inèdites d’un autor local han anat a parar a mans d’una associació teatral per donació de la família de l’autor. El cas és que aquestes famílies han donat els fons –o part dels fonsa particulars investigadors, associacions o centres d’estudis per tal que la documentació dels seus ascendents puga ser conservada i valorada per a la posteritat, però el fet que la documentació d’un mateix fons estiga dispersa a mans de diferents titulars no és favorable per a l’estudi complet del fons i tampoc per a l’accés i la preservació a llarg termini d’una documentació que és un bé cultural rellevant per al municipi.

Amb la recerca també s’ha pogut constatar de la necessitat d’algunes associacions de disposar d’un local que garantisca la correcta conservació i preservació de la 23 24

MATAMOROS, José. La catedral de Tortosa. Tortosa: Editorial Católica, 1932 MATAMOROS, José. História de mi pueblo. Tortosa: Imprenta Querol, 1922.

70

documentació que custodien. Es tracta d’associacions que custodien, entre altres, documents fotogràfics que necessiten d’unes condicions específiques de conservació.

Algun particular va comentar també la idea de fer donació del seu fons però al mateix temps es va mostrar reticent –com és normal- a donar-lo a l’arxiu de l’Ajuntament per la poca seguretat que dóna la custòdia i la gestió d’aquest arxiu. S’ha de comentar també que l’actual Biblioteca municipal, donada la inexistència d’un centre arxivístic de referència, està adquirint un paper positiu de custòdia segura de la documentació, ja que actualment s’ocupa de custodiar i ordenar el fons fotogràfic municipal, també alguns dels treballs de recerca dels alumnes de Batxillerat premiats, així com els números de la revista local i altres revistes locals independents. I això es deu a l’existència d’un equip de professionals qualificats que es preocupen en la mesura que poden d’aplegar i conservar el patrimoni bibliogràfic i fins i tot el documental del municipi.

Per tant, és evident que el primer pas per preservar el patrimoni documental del municipi –tant el fons municipal com la resta de fons del municipi amb interès cultural- ha de produir-se la implicació de l’Ajuntament en aquesta tasca, convertint l’actual arxiu municipal en un servei d’arxiu integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya capaç de gestionar, custodiar, preservar, difondre i posar al servei dels ciutadans el patrimoni documental del municipi de manera eficient i d’acord amb els requeriments legals. Som conscients que aquest projecte necessita, a més de la implicació de l’Ajuntament per tirarlo endavant, temps i recursos per arribar a acomplir aquestes finalitats i per això seria necessari idear un pla estratègic d’acord amb les necessitats que es tenen i els recursos de què es disposa i en el qual tingués lloc la col·laboració i la coordinació amb aquelles entitats i arxius de la comarca que també compten amb la competència de preservar el patrimoni cultural propi o de la comarca.

En aquest sentit, els objectius generals que s’haurien d’acomplir respecte a la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, entre el qual es troba el patrimoni documental amb interès etnogràfic, serien els següents: ● constituir un arxiu municipal de referència al municipi, encarregat de la gestió, la custòdia, la preservació i la difusió de la documentació generada pel propi ajuntament i també aquella generada o reunida pels diversos productors del municipi i que tinga valor cultural, etnogràfic, històric o natural. ● establir les relacions de col·laboració i coordinació necessàries amb les entitats locals i comarcals encarregades també de la preservació i difusió del patrimoni cultural, documental i bibliogràfic del municipi i de la comarca (biblioteca municipal, centres 71

d’estudis, l’arxiu comarcal i el museu comarcal) per tal de sumar esforços i esdevenir més eficients amb els resultats obtinguts. ● definir les estratègies d’actuació per aconseguir la preservació del patrimoni documental dels diversos productors públics i també dels privats del municipi: jutjat de pau, entitats públiques o de dret públic, particulars, associacions, empreses, etc. ja siga a través de la difusió de les tècniques arxivístiques i condicions de preservació adequades, de la valoració del propi patrimoni documental o de captació de fons documentals i col·leccions. ● definició de les estratègies d’actuació per tal de fer difusió del patrimoni documental propi de l’ajuntament i d’altres que han ingressat així com de les funcions i competències del servei d’arxiu.

Així, a partir d’aquests objectius generals es desenvoluparien els objectius específics.

Els principals serien: ▪ Implantació d’un Sistema de Gestió Documental al fons municipal.

▪ Difusió a través de diversos mitjans (conferències, articles a la revista municipal, espai radiofònic a l’emissora municipal, pàgina web, etc.) de les tasques del servei d’arxiu amb la implantació del SGD i de les seues funcions en general (accés a la documentació, preservació del patrimoni documental del municipi, etc.)

▪ Desenvolupar el programa d’actuacions per a la preservació del patrimoni documental del municipi. Aquestes podrien ser: 1. jornades de formació de tractament arxivístic per a associacions, empreses, centres d’estudis, etc.

2. captació de fons documentals o col·leccions que tinguen un valor cultural, etnogràfic, històric o natural rellevant per al municipi, ja siguen procedents d’associacions, investigadors, empreses, famílies, etc.

3. dur a terme la col·laboració i la coordinació amb les entitats locals i comarcals dirigides a la preservació del patrimoni documental local i/o comarcal (informació i suport recíproc, plans de preservació concrets del patrimoni documental, etc.)

4. fomentar la recerca i documentació d’aquelles manifestacions etnogràfiques que no han generat documentació per tal de ser estudiades (premis de recerca d’algun tema en concret, participació de l’àmbit educatiu en la recerca, organització d’actes on participe la ciutadania, etc.).

72

▪ Desenvolupar el programa de difusió del patrimoni documental del municipi a través de diversos mitjans: 1. Realització de cursos, jornades, congressos, etc. per tal de donar a conèixer el valor cultural, etnogràfic, històric o natural de la documentació.

2. Incidència en l’àmbit educatiu a través de tallers, xarrades, visites a l’arxiu, etc. per tal de fomentar la valoració del propi patrimoni documental i la recerca a través d’aquest.

3. Realització d’exposicions de la pròpia documentació i també de la cedida pels col·laboradors interessats en participar.

4. Divulgació a través d’un espai radiofònic, articles a la revista local sobre temes relacionats amb la recerca de la documentació conservada a l’arxiu.

Pensem que tots aquests objectius generals i específics que hem exposat s’haurien d’impulsar des de l’àmbit local en col·laboració amb altres entitats locals i comarcals. En aquest sentit, aquestes actuacions esdevindrien el primer estadi pel que respecta a la preservació i la documentació del patrimoni documental del municipi en general i més concretament del patrimoni documental etnogràfic ja que entenem que la preservació d’aquest patrimoni es donaria de manera més activa i sistemàtica. És a dir, la preservació del patrimoni documental etnogràfic del municipi impulsada des del mateix municipi a través de l’arxiu municipal, biblioteca, centres d’estudis, i altres entitats locals i comarcals seria possiblement la manera més efectiva i eficient d’aconseguir-la per arribar a confeccionar posteriorment i de manera més sistemàtica l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que promou el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya25. També pensem que en aquesta línia s’atendria els requeriments dels preceptes legals que hem vist a través del marc legal vigent respecte a la preservació del patrimoni etnogràfic de Catalunya, de l’estat i en general del món.

25

L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya és un programa de recerca, recuperació i difusió del patrimoni etnològic català promogut pel CPCPTC implantat el 1994 amb l’objectiu d’esdevenir un dels motors principals de la recerca etnològica i antropològica a Catalunya fora de l’àmbit acadèmic. Els treballs realitzats a partir d’aquest programa abracen modalitats, temàtiques i territoris diversos, ara bé, pensem que la recerca etnològica no esdevé sistemàtica pel que fa als temes i als territoris estudiats. Sobre aquest tema es pot llegir FOLCH MONCLÚS, Rafel. “Cultura popular, patrimoni i etnologia. La recerca en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.” dins Papers de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, núm. 1 (2009).

73

5. BIBLIOGRAFIA I FONTS Sobre etnografia, cultura popular i temes relacionats: II Congrés de Cultura popular i tradicional catalana (Ponències). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997. 411 p.

AUMESQUET NOSEA, Santiago. El documental etnográfico en España: Pío Caro Baroja.

Pamplona: Gobierno de Navarra (Departamento de Cultura y Turismo Institución Príncipe de Viana), 2004. 347 p.

CATALÀ VIÚDEZ, MANEL (ed.). Metodologia de recerca etnològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya (Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicació. CPCPT), 2010 GRAU REBOLLO, Jorge. Antropología audiovisual. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2002.

GRAU REBOLLO, Jorge. Antropología social y audiovisual. Aproximación al anàlisis de los documentos fílmicos como materiales docentes. Barcelona: Publicacions d’Antropologia Cultural, 2001.

JULIANO, M. Dolores. Cuadernos de Antropología. Cultura popular. Barcelona: Anthropos Editorial del Hombre, 1986.

LOMBARD, Jacques (versió española y adaptación de GÓMEZ CRESPO, Paloma).

Introducción a la etnología. Madrid: Alianza Editorial, 1997.

LLOPART, D; PRAT, J; PRATS, Ll. La cultura popular a debat. Barcelona: (Fundació Serveis de Cultura Popular) Editorial Alta Fulla, 1984.

MARTÍ I PEREZ, Josep. El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel Editorial, 1996.

PRATS, Llorenç “et al.”. Tradicionarius. Barcelona: Edicions 62, 1988.

PRATS, Llorenç; LLOPART, Dolors; PRAT, Joan. La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i institucions 1853-1981. Barcelona: Serveis de Cultura Popular i Fundació Cultural, 1982.

PUJADAS I MUÑOZ, Joan J (coord.); COMAS D’ARGEMIR, Dolors; ROCA I GIRONA, Jordi.

Etnografia. Barcelona: Editorial UOC, 2004.

QUERALT, M. Carme. “Sobre les definicions de cultura popular, de cultura tradicional i de patrimoni etnològic”. Informatiu del Montsià. Núm. 36 (gener-febrer 1996). p. 5 ROMEU I FIGUERAS, Josep. Recerques d’etnologia i folklore. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 2000.

74

Sobre Arxivística, gestió de documents i patrimoni cultural: ALBERCH I FUGUERAS, Ramon “et al.” Manual d’arxivística i gestió documental. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009.

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona: UOC: Pòrtic, 2002.

ALBERCH, Ramon; BOADAS, Joan. La función cultural de los archivos. IRARGI. Centro de Patrimonio Documental de Euskadi, 1991.

BOADAS I RASET, Joan; CASELLAS I SERRA, Lluís Esteve; SUQUET I FONTANA, M.Àngels.

Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas, Girona: CCG Ediciones i Ajuntament de Girona, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI), 2001.

BOADAS, Joan. “L’estratègia de difusió dels arxius catalans: anàlisi d’actuacions i algunes propostes”. Lligall: revista catalana d’arxivística, núm. 8 (1994). p.157-175.

FOLCH MONCLÚS, Rafel. “Cultura popular, patrimoni i etnologia. La recerca en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.” dins Papers de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, núm. 1 (2009) Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya, 2007 VICENTE I GUITART, Carles. “L’arxiu en el marc de la gestió del patrimoni cultural”. Lligall: revista catalana d’arxivística. Núm. 9. (1995). p. 85 a 96.

Sobre història, llengua, cultura local, etc. d’Alcanar: Actes del I Congrés d’Història d’Alcanar, Alcanar, 24, 25 i 26 de febrer de 1989. Alcanar: Ajuntament d’Alcanar, 1990.

Actes del II Congrés d’Història d’Alcanar, Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar: Ajuntament d’Alcanar, 2002.

Actes del III Congrés d’Història d’Alcanar, Alcanar, 12, 13, 14 de novembre de 2010.

Alcanar: Ajuntament d’Alcanar, 2011.

BEL I BELTRAN, Agustí. Alcanar. Valls: Cossetània, 2000.

BELTRAN REVERTER, Joan Baptista. Alcanar segle XX: Cent anys d’Imatges. Alcanar: Cinctorres, 1999.

BUJ ALFARA, Àngela. Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic I. Amposta: Consell Comarcal del Montsià, 2001.

MATAMOROS, José. História de mi pueblo. Tortosa: Impremta Querol, 1922.

75

SAUMELL PALOMAR, Josep (coord.). Diagnosi d’Alcanar. Les àrees estratègiques per a una intervenció planificada. Alcanar: Ajuntament d’Alcanar, 2003.

PRADILLA, Miquel Àngel (ed.). Patrimoni i economia a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Edicions, 2008.

Sobre legislació: España. Constitución Espanyola. Boletín Oficial del Estado, 29 de diciembre de 1978, núm. 311.

España. Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Boletín Oficial del del Estado, 29 de junio de 1985, núm. 155.

España. Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Boletín Oficial del Estado, núm. 172.

Catalunya. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 11 d’octubre de 1993, núm. 3599.

Catalunya. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 12 de març de 1993, núm. 1719.

Catalunya. Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 24 de juliol de 2001, núm. 1719.

Catalunya. Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 19 d’octubre de 2001, núm. 4743.

Catalunya. Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 25 de gener de 2008, núm. 5056.

Recomanació de 1978 de la UNESCO per a la protecció dels béns culturals mobles Recomanació de 1989 de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular Convenció de 2003 de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

76

6. ANNEXOS

FONS I COL·LECCIONS DOCUMENTALS INTERNS DEL MUNICIPI DATA DE L’ENTREVISTA: 05/07/2011, 06/07/2011, 12/07/2011, 26/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Centre d’Estudis Lo Codolar (Les Cases d’Alcanar) CONTACTE: Meritxell Fibla i Víctor Fibla (membres del Centre d’Estudis i responsables de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Família Gisbert

Tipus de fons

Dates extremes

Fons familiar i patrimonial

1901 / 1995

Data d’agregació 2010

Volum total 8 carpetes 1 àlbum

Estat de conservació/ condicions de preservació Bo (el productor i la seua família han tingut cura de la conservació del fons documental familiar) No adequades

Història del productor / arxivística

Joan Gisbert Padró (Alcanar 1884 – Barcelona 1974) fou empresari de la indústria tèxtil, mecenes del compositor Felip Pedrell i secretari i apoderat de Manuel de Falla. Fill d’un escultor i músic canareu (el seu pare va fundar la Banda Municipal de Música d’Alcanar, actualment la més antiga de Catalunya) es va traslladar durant la seua joventut a Barcelona on es va establir i va obrir una empresa tèxtil, que després ampliaria a Alcanar, on també va obrir un cinema juntament amb el seu germà. Vinculat a Alcanar per les seues arrels i també els seus negocis, va contribuir en diversos projectes cabdals del municipi per tal de millorar les condicions de vida dels seus veïns. Un exemple d’aquests projectes fou la tramitació de la sol·licitud d’ajut econòmic al Ministeri de Foment per tal de construir el port de Les Cases d’Alcanar (on passava els estius) a petició dels seus veïns mariners, qui després d’alguns intents d’aconseguir rebre ajut econòmic per part de l’administració, van haver d’autofinançar les obres juntament amb l’aportació desinteressada d’alguns empresaris i voluntaris, entre els quals hi figura el productor i els seus fills qui van continuar els negocis i les accions del seu pare.

L’any 2010 el nét del productor fa donació del fons al Centre d’Estudis Lo Codolar de Les Cases d’Alcanar.

Instruments de descripció

Inventari sumari i petita descripció dels documents. En fase de descripció.

Dades específiques (publicacions i programes de festes) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

* Número 1 de la revista Heraldo Alcanarense (1911), únic número editada en homenatge al compositor Felip Pedrell, natural de Tortosa i estiuejant a Les Cases d’Alcanar. Hi ha articles escrits per personatges il·lustres del municipi que parlen sobre temes diversos referents a aquest.

1911 / 1964

Revista

* Número 2 (15/06/1928) i número 25 (20/06/1929) de la

Programa d’actes festius

Suport i format

Llengua

Original/

Paper. 25x37,5 i 22x31,5 respectivament

Castellà

còpia

Català

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Es conserven les fotocòpies de les revistes número 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i el número doble especial 24 (1928/1929).

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus

77

Es conserven alguns retalls de premsa d’algunes revistes sobre temes referents a Alcanar (entre altres un article del 1965 de

revista Terra Nostra, publicació quinzenal sobre temes diversos del municipi, notícies socials, etc. Es conserven també alguns fulls del número 26 (juliol del 1929) * programa de les Festes Quinquenals d’Alcanar (1964), festa d’interès nacional declarada el 2010 per la Generalitat . Recull de fotografies sobre la festa i programa d’actes i articles sobre la seua història.

5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica

Sebastià Joan Arbó a la Vanguardia, sobre la fàbrica de ciment d’Alcanar i el pla urbanístic del municipi).

Es conserven les fotocòpies de la revista número 9 (1914) Nuestra Tierra, editada pel Sindicat Agrícola d’Alcanar i la Caixa d’Estalvis. Revista gratuïta per als socis del Sindicat i de la Caixa de temàtica agrícola que va sortir a la llum el 1913 i tingué una duració de 5 anys. Número dedicat al pare del productor, escultor, músic i alcalde del municipi durant uns anys.

Es conserven les fotocòpies del número 225226 de la Revista musical catalana. Butlletí de l’orfeó català (1922), número dedicat al compositor Felip Pedrell.

Dades específiques (documentació del negoci tèxtil) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

* factures i albarans de proveïdors/clients de l’empresa tèxtil (1921/1951)

1921 / 1951

* 3 carpetes de correspondència amb proveïdors/clients de l’empresa tèxtil i altres empreses.

(1944/1950) * document de constitució de la societat mercantil entre Joan Gisbert i un altre soci de l’empresa tèxtil situada a Alcanar (1936). * carta adreçada a l’alcalde d’una persona anònima on es fa referència a l’acomiadament general de treballadors de la fàbrica tèxtil propietat de Joan Gisbert (1937). * nòmina d’una treballadora de confecció tèxtil (1940).

Tipus de document Factura Correspondència

Suport i format Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

Document notarial Nòmina Llistat de productes Cartell publicitari Altres observacions

Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica

* llistat de productes encarregats per la gent del municipi i on figura el seu nom i malnom i domicili (sense data). * 4 cartells publicitaris de l’empresa tèxtil (1932-1933) on hi ha noms de productes, ofertes i rifes.

Dades específiques (documentació del cinema) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

* document notarial de constitució de la societat mercantil privada del cinema Pedrell d’Alcanar (1941).

1936 / 1968

Tipus de document Document notarial Correspondència Factura

78

Suport i format Paper

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Català

Còpia original

* document de compra-venda del cinema Pedrell (1968). * correspondència referent a la gestió del cinema ( 1936/1943).

Referència a la creació d’uns Jocs Florals finançats gràcies a la venta d’entrades per a la reproducció de pel·lícules i oferiment d’espectacles. * factures de compra de pel·lícules per projectar al cinema propietat de Miquel Gisbert (1939/1942). * factures de tiquets d’entrada al cinema a la Comissaria Provincial de Consumo de lujo (1942). * llibreta on apareixen anotades les pel·lícules projectades al cinema, la data i les sessions (21/12/1941-01/11/1942).

Llistat de pel·lícules Carnet Altres observacions

Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana

* carnet identificatiu de Miquel Gisbert de pertànyer al gremi de teatres i cinematografia (1950). * llistat de pel·lícules projectades (sense dada).

Dades específiques (documentació personal) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

correspondència personal rebuda (1901/1934)

1901 / 1962

* correspondència personal amb l’ajuntament, la confraria de pescadors de Les Cases d’Alcanar i l’administració estatal amb motiu de la tramitació de la sol·licitud de finançament de les obres del port al govern de l’Estat (1948/1962) * factura (1942) de compra de la imatge de Sant Pere de l’església de Les Cases d’Alcanar. La compra de la imatge va estar finançada per Miquel Gisbert Vidal i es conta l’anècdota que durant el trasllat de la imatge de la ciutat on es compra fins a Les Cases, el camió va patir un accident i es va incendiar, però miraculosament la imatge no va patir danys.

Tipus de document Correspondència Factura

Suport i format

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Paper

Carta fictícia Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. relacions entre individu – institucions 8. vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica

* carta “A mi novia” escrita a partir de noms de pel·lícula.

79

Original

Dades específiques (fotografies) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 46 fotografies positives en blanc i negre:

1912 – 1990 (aprox)

Visual

* 19 imatges vista vertical i horitzontal referents a la processó religiosa dedicada a Sant Pere a Les Cases d’Alcanar (patró dels mariners) (1962) * 10 imatges vista horitzontal de temàtica pesquera (mariners i les seues dones treballant la xarxa, barques amarrades davant la platja, cistells de peix per vendre, captures de peix, etc.) (1956-1960) * 16 imatges vista horitzontal i vertical de temàtica festiva a Les Cases d’Alcanar (bous de carrer, premis infantils, altar decorat a Les Cases d’Alcanar dedicat a la verge del Remei d’Alcanar en motiu de les festes quinquenals, partit de futbol de veïns de Les Cases amb jugadors del F.C Barcelona) (1924-1960)

Suport i format

Llengua

Paper

Original/còpia Original

Fotografies (7x10, 6x8,5, 17,5x24, 18x24) Postals (9x14, 9x11,5, 8,8x13,5)

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitat productiva/comercial

En algunes fotografies dels anys 60 apareix algun dels membres de la família.

2. Creences, valors i rituals

Es conserven fotocòpies d’altres fotografies de la família.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus

Les postals porten el distintiu “Union Postale Universelle” i “Union Universal de Correos”

7. Indumentària 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

- 5 postals: * vista horitzontal de grup de gent al codolar de la platja de Les Cases d’Alcanar (1912) * vista horitzontal de dia festiu a l’ermita del Remei d’Alcanar en motiu de les festes dedicades a la seua verge (romeria, venta d’alguns productes artesanals, etc.) (1920) * vista horitzontal de temàtica pesquera a Les Cases d’Alcanar (1920)

DATA DE L’ENTREVISTA: 13, 14, 15/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Juan Andrés Bòria (membre de la família i actual titular de la documentació)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Família Bòria

Familiar

1729 / 1978

1 carpeta arxivadora

80

Estat de conservació / condicions de preservació Bo amb algunes degradacions

importants en alguns casos No adequades Història del productor/ arxivística

Família benestant del municipi que al llarg de les seues generacions ha estat integrada per personatges rellevants de la història local, com és el cas de Froilán Beltran, capellà i escriptor o l’hereu actual del fons que fou alcalde del municipi durant els últims anys de la postguerra. Els documents que formen el fons pertanyen a diferents membres de la família i han anat passant de generació en generació fins arribar avui dia.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques (documents referents a l’aprofitament d’aigua del riu Sènia) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 2 documents datats a Madrid referents a un plet entre les poblacions d’Alcanar, Ullecona i Vinaròs amb La Sènia per controvèrsia referent a l’aprofitament de l’aigua del riu Sènia. Títol: “Varios documentos por los que consta el derecho que de tiempos humanos tiene el pueblo de Alcanar a las aguas del rio Senia, constan de este derecho por los documentos incertos en este lio”. Transcripció del plet que va tenir lloc el 13/03/1693 i la sentència que dóna dret als habitants d’Alcanar a gaudir de l’aigua del riu Sènia que transcorre pel seu terme municipal.

28/05/1739 (plet)

Plet

- 1 document datat a Alcanar i produït per l’Ajuntament d’Alcanar que fa referència al dret d’aprofitament de l’aigua del riu Sènia per al consum propi i per als usos domèstics, de regadiu i de força motor per als molins. Es fa referència a la pèrdua d’aigua al tram final del riu que transcorre pel terme municipal d’Alcanar pel fet que el llit del riu té uns forats naturals per on s’escapa l’aigua, per la qual cosa l’Ajuntament ha de ficar remei a aquest problema.

No es pot apreciar la data del document però podria ser de finals del segle XVIII o principis del XIX.

21/08/1739 (sentència) 16/04/1796

Sentència Procediment Oficis externs entre adm. locals

Suport i format

Llengua

Original

Paper. 4 fulls dobles plegats per la meitat

Llatí

/còpia

Castellà

3 fulls dobles plegats per la meitat

Català

Còpia original Original

09/02/1952

1 full doble plegat per la meitat

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

En un dels primers documents figura una anotació del mossèn Froilan Beltran on fa constar que els documents li van ser donats pel Marquès de las Atayaluelas (terrarinent d’Alcanar) el juliol de 1969. A dins el document apareixen algunes dates: 1178 (atorgament del castell d’Ulldecona i del seu terme), 1273 (el castellar d’Amposta concedeix als veïns d’Ulldecona el dret de gaudi de les aigües del riu Sènia).

17/04/1796

4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

La transcripció del plet té un estat de conservació regular (hi ha estrips, taques marrons disperses que han provocat forats, tinta possiblement ferrogàlica traspassa d’un full a l’altre i causa forats. Els fulls de darrera estan en mal estat, sembla que han patit danys per aigua).

La transcripció de la sentència té un estat de conservació bo.

El document datat a Alcanar té una lletra molt petita i la tinta molt feble, amb la qual cosa el document és de difícil lectura. Els cantons de la part dreta estan doblegats i hi ha algunes taques marrons disperses pel document. A part d’aquestes degradacions l’estat de conservació és bo.

- 1 document datat a Alcanar produït per l’Ajuntament en què es demana la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona per tal de requerir el servei d’alguns homes per realitzar les obres de desviament de la sèquia mare del riu Sènia per aprofitament de

Aquests documents procedents de l’administració de l’estat i de l’Ajuntament d’Alcanar formen part del fons municipal.

81

l’aigua de les dues poblacions.

Els treballs s’havien de fer per la nit per tal de no ser vistos per cap ciutadà de la població veïna de la Sènia.

- 1 document datat a Ulldecona i produït pel seu ajuntament en què es respon a l’Ajuntament d’Alcanar amb el llistat d’homes voluntaris en fer els treballs a la sèquia i la seua retribució.

- 1 procediment judicial datat a Barcelona en què es dictamina que les accions dutes a terme pels veïns del municipi de La Sènia poden ser perjudicials a altres veïns que han obtingut declaració favorable respecte a l’aprofitament de l’aigua del riu Sènia.

Dades específiques (privilegis reials) Suport i format

Llengua

Original

Paper. 1 full doble

Castellà

/còpia

Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 document de concessió reial de Felip V del dret a poblar el territori on es trobava situada la torre Sant Felip (actualment Les Cases d’Alcanar).

Apareixen els noms dels ciutadans amb dret a poblar el territori i les condicions.

27/01/1740 (data del document original o de la còpia original)

Privilegi reial

Interès etnogràfic

Altres observacions

- 1 document datat a Madrid on es fa concessió al municipi d’Alcanar per la seua fidelitat al rei (Felip V) el dret d’excepció d’allotjament i bagatges per les tropes reials de forma perpètua així com el dret de no rebre cap tipus d’atac armat.

1. Oficis i activitats productives/comercials

Document manuscrit amb gran valor històric per al municipi. Conservació regular (el full està partit per la meitat i s’ha reparat amb cinta adhesiva, té taques marrons disperses).

Còpia original

Paper. 2 fulls dobles

06/01/1741

5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

Aquests documents procedents de l’administració reial i adreçat als veïns d’Alcanar formen part del fons municipal.

Dades específiques (pagaments d’impostos de guerra) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 document de la Junta Superior del Principat adreçat a un ciutadà del municipi (avantpassat de la família) on es comunica l’obligació d’efectuar un préstec per un import de diners amb l’amenaça d’execució en 48 hores per tal de finançar les despeses d’una pròxima guerra al Principat (context històric de la Guerra del Francès)

Data de creació 01.12.1809 24.03.1811

Tipus de document

Suport i format

Requeriment

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Rebuts de pagament

06.04.1811 Interès etnogràfic

Altres observacions

5. Relacions entre individu - institucions

Estat de conservació bo

- 2 rebuts datats a Tortosa de 40 i 20 duros de plata en

82

Original

concepte de la imposició de finançament de la guerra al mateix ciutadà.

Dades específiques (documents notarials) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 document de compra-venda d’una finca situada al terme municipal d’Alcanar - 1 document d’acord de rebaixa temporal dels impostos sobre les propietats a alguns veïns del municipi (entre ells un avantpassat de la família) - 1 document de sol·licitud (avantpassat de la família) de no pagar impostos a canvi de l’ajut prestat al comte de Morella i a les seues tropes.

Data de creació 1729 1811

Tipus de document

Suport i format

Documents notarials

Paper 1 full doble plegat per la meitat

23.04.1839

Llengua

Original

Català

/còpia

Llatí (molt pròxim al català)

Original

Castellà Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Estat de conservació bo però amb degradacions d’estrips.

4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions

Dades específiques (indults) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 cèdula d’indult a uns veïns d’Alcanar (2 dels quals eren avantpassats de la família) del comandant general de la província de Tarragona a canvi del pagament d’una fiança per haver estat desterrats del país a causa d’haver proporcionat armament i altres productes bàsics a les tropes contràries a la pàtria. Amb aquest indult es permetia el retorn dels ciutadans desterrats.

Data de creació

Tipus de document

15.08.1840

Indult

26.06.1843

Rebut de pagament d’indult

Interès etnogràfic

Suport i format

Llengua

Original

Castellà

/còpia

Paper

Original

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relacions entre individu – institucions

- 2 rebuts de pagament al Jutjat de Tortosa per redimir causes pendents amb la justícia (escapar-se de la presó i subministrar armament a les tropes contràries a la pàtria) d’uns veïns d’Alcanar (un d’ells avantpassat de la família).

Dades específiques (institució eclesiàstica) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 6 documents referents a temes religiosos: * Sol·licitud de l’Ajuntament d’Alcanar i el mossèn de l’Església de diners al bisbe de la diòcesi de Tortosa per ampliar l’Església ja que s’havia quedat petita i no cabia la gent.

Data de creació 13.04.1862 19.07.1865 22.08.1866 12.05.1869

Tipus de document

Suport i format

Sol·licituds

Paper

Document notarial de compra-venda

Llibreta format 5x7

Comunicacions internes

30.07.1892 1897-1928

Llibreta

83

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

Exaltació de la religió catòlica, dades d’habitants i voluntat de la gent de pagar una 3a part del cost de les obres. * Sol·licitud del mossèn de l’església d’Alcanar per iniciar els tràmits per beneir la quasi acabada església de Les Cases d’Alcanar al bisbe de Tortosa.

Al marge esquerre hi ha la contesta del bisbe. * document de compra-venda d’una casa propietat d’un veí d’Alcanar per tal de dur a terme les obres d’ampliació de l’Església. * document datat a Alcanar produït pel mossèn de l’Església i adreçat al bisbe de Tortosa on s’explica l’acte de benedicció de la nova església ampliada. Processó religiosa per traslladar el Sant Sacrament de l’església provisional (ajuntament) a la nova església. Acte celebrat el dia de Pentecostes.

d’anotacions personals

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Les anotacions personal de la llibreta són de difícil lectura per tenir una lletra molt petita.

2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu - institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

* document datat a Alcanar produït pel mossèn d’Alcanar en què relata l’acte de benedicció d’una campana comprada per a la capella de la partida del Marjal (costa de Les Cases d’Alcanar) on hi havia les sènies i casetes de camp (“prats”) de la gent del poble que es quedava a viure durant l’estiu a aquestes terres per treballar el camp. A l’acte van assistir autoritats eclesiàstiques i públiques i va tenir lloc el dia 24/07/1892. * llibreta del mossèn Juan Froilan Beltran (avantpassat de la família) on feia anotacions sobre pagaments de gent en concepte de misses i altres.

També anotacions personals.

Dades específiques (factures i contractes) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 contracte de corrent elèctrica a la Central Eléctrica de Alcanar - 1 rebut de compra d’un nínxol al nou Cementeri General d’Alcanar

Data de creació 1910 13.07.1918

Tipus de document

Suport i format

Contracte

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Rebut Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

84

Originals

2. Creences, valors i rituals 6. Construccions 8. Vida quotidiana Dades específiques (documents referents a la Guerra Civil i a la postguerra) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 20 documents referents a fets ocorreguts durant la Guerra Civil i postguerra:

1936 / 1978

Tipus de document Autoritzacions de trasllat

Notificacions

* notificacions d’incautació de béns mobles (cotxe, ràdio) i béns immobles (propietats urbanes i rústiques)

Denúncia

* notificacions d’obligació de pagament de diners per finançar el moviment revolucionari

Sol·licitud

* denúncia de l’Ajuntament al Jutjat local del municipi de la possessió de productes alimentaris no declarats a les autoritats per part d’un veí del municipi * document d’atorgament del títol de jutge municipal d’Alcanar pel president de l’Audiència Territorial de Barcelona.

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

Incautacions

*salva conductes (autoritzacions de trasllat)

* declaracions de cobraments de diners activitats productives o comercials per control dels comitès UGT i CNT

Suport i format

Declaracions

Certificacions Invitació

Nomenament Ofici entre administracions Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Els documents referents a la postguerra fan referència a qüestions relatives al càrrec d’alcalde que ocupava el titular, per tant, és en realitat documentació que pertany al fons municipal.

2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions 8. Vida quotidiana

* documents de reconeixement de pertànyer al moviment nacional * document de certificació d’estar al corrent del pagament de la contribució de propietats urbanes i rústiques * invitació als actes d’homenatge als caiguts del bàndol nacional - 3 documents referents a la postguerra: * sol·licitud de nomenament a Juan Andrés Bòria alcalde d’Alcanar a les autoritats nacionals. Signen personalitats rellevants del municipi. * document de nomenament d’alcalde de Juan Andrés Bòria

85

pel govern civil de Tarragona * carta adreçada a Juan Andrés Bòria, alcalde d’Alcanar, del president Tarradellas on se li tramet còpia del decret de creació del consell intercomarcal de les Terres de l’Ebre i el decret de nomenament dels seus membres.

DATA DE L’ENTREVISTA: 11, 12/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: M. Carmen Fabregat Figueres (membre la família i actual titular de la documentació)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Família Figueres

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

1743 / 1929

2 llibres

Familiar

4 documents

Estat de conservació / condicions de preservació Bo (molt bo en el cas del llibre de testaments i dolent en el cas d’un dels documents) No adequades

Història del productor/ arxivística

Família benestant del municipi d’Alcanar integrada per personatges rellevants de la història local com ara notaris, un eclesiàstic i una mestra. Els documents que formen el fons pertanyen a diferents membres de la família i s’han conservat de generació en generació fins arribar avui dia.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques (tot el fons) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 llibre de testaments rebuts pel rector de la parròquia d’Alcanar. Títol: “Testaments rebuts per lo Rev. Antoni Figueres Retor de la parròquia d’Alcanar”

1743

Llibre de testaments

1792-1839

Suport i format

Llengua

Original/

Paper amb enquadernació de pergamí 14,5x19,5

Català

còpia

Llatí

Original

31.12.1888

Índex de protocol notarial

06.05.1918

Comunicació

- 1 llibre referent a un índex d’un protocol notarial. Hi figuren els noms de les persones i tipus de transacció que han registrat.

12.12.1929

Nomenament

Interès etnogràfic

Altres observacions

- 1 informe realitzat per la mestra Emilia Gual de l’estat i característiques de l’escola pública de xiquetes d’Alcanar.

Hi consta el nombre d’alumnes i edats, inventari d’objectes de l’aula, temps dedicat a les diverses assignatures, habitants del municipi, mesos no laborals, dades personals de la mestra, etc.

1. Oficis i activitats productives/comercials

El llibre de testaments té un estat de conservació molt bo. Es conserva íntegre sense cap estrip. La tinta no ha produït forats però a vegades és massa feble i dificulta la lectura.

Paper amb cobertes de pergamí 21x32

Notificació

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions

86

El llibre d’índex de protocol notarial té estrips en el pergamí de les cobertes.

El document de cessió d’una casa per viure a la nomenada mestra d’escola té la tinta molt descolorida i és de difícil lectura.

- 1 document de la Junta d’Instrucció Pública de la província de Tarragona en què es reconeix la tasca eficient de la mestra Emilia Gual (sense data)

8. vida quotidiana

- 1 document de nomenament de mestra de l’escola pública de xiquetes d’Alcanar a Emilia Gual per haver aprovat les oposicions lliures d’ingrés a Magisteri.

- 1 document produït per l’Ajuntament d’Alcanar de cessió d’una casa per viure la nomenada mestra de l’escola de xiquetes d’Alcanar Emília Gual.

DATA DE L’ENTREVISTA: 11, 18, 19/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Juan José Segarra (membre de la família i actual titular de la documentació)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Família Segarra

Familiar

1615 / 1960

1 llibre 32 documents

Estat de conservació / condicions de preservació Bo amb algunes degradacions No adequades

Història del productor/ arxivística

Família benestant del municipi integrada entre altres per l’alcalde del municipi durant bona part de l’època franquista. Els documents del fons provenen de diversos integrants de la família i s’han conservat de generació en generació fins arribar avui dia.

Instruments de descripció

Relació sumària feta en motiu de la prestació dels documents per a una exposició.

Dades específiques (ofici) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 llibre de comptes i deutes d’encàrrecs d’un ferrer (avantpassat familiar). Hi consten feines de l’ofici fetes i el seu cost, noms i malnoms de la gent. També hi ha despeses personals i familiars.

1867

Llibre de comptes

Suport i format

Llengua

Original/còpia

Paper amb enquadernació de pergamí i tanques de ferro

Català

Original

Castellà

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Estat de conservació bo tot i que hi ha brutícia i pols.

3. Activitat lúdiques i festives 6. Construccions 8. Vida quotidiana Dades específiques (relacions amb les institucions)

87

Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 certificat d’ingrés de diners al depòsit de bandera i embarcament per substituir un ciutadà d’Alcanar qui havia d’anar amb l’exèrcit d’ultramar (1874).

1615 / 1918

Certificat

Paper

- 1 expedient de tramitació d’exclusió per fer el servei militar (1874-1875) per incapacitat física generat per l’Ajuntament d’Alcanar i certificat mèdic.

- 1 autorització de l’Ajuntament per deixar vendre aigua a un veí a canvi d’abonar un impost l’Ajuntament (1918).

Procediment administratiu

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Llatí

Original

Català

Autorització Delme Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 5. Relacions entre individu – institucions 10. Aprofitament del medi natural

- 1 document d’establiment de delme de garrofes (1615) on s’explica el dret de les autoritats a disposar d’una part de les garrofes.

Dades específiques (documents notarials) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 document notarial de compra-venda d’un terreny plantat de garrofers i vinya situat al terme d’Alcanar, partida les Mallades (1875) i rebut de pagament del registre de la propietat de Tortosa.

- 1 document notarial de préstec amb hipoteca per comprar un terreny d’horta amb sínia i pou al terme d’Alcanar, partida Sòl de Riu (1873).

Data de creació 1873 / 1875

Tipus de document

Suport i format

Documents notarials

Paper

Interès etnogràfic

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original Còpia original

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (rebuts i contractes) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 document de compromís per construir una engolfa i un terrat i també a lluir i emblanquinar la façana d’una casa per un import determinat (1899).

1866 / 1916

Contracte

Paper

- 1 pagaré de diners per la compra d’un hort a Alcanar (1866)

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Pagaré Rebut de pagament Interès etnogràfic

- 1 rebut de pagament de compra de corrent elèctrica a l’empresa Eléctrica d’ Alcanar (1916) i reglament de condicions generals per al subministrament.

1. Oficis i activitats productives/comercials

- 1 rebut de pagament de compra d’aigua potable (1931).

6. Construccions

4. Relacions entre els individus

8. Vida quotidiana

88

Altres observacions

Original

- 1 rebut de pagament de soci de la junta de regants d’Alcanar (1895) Dades específiques (associacions, sindicats i assegurances) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- Rebut de pagament de soci de la Unión Esportiva Catalunya Alcanar (1924), entrades (paperet amb segell de l’entitat), llistat de partits amb equips de futbol i resultats i una acta de reunió

1898 / 1937

- 1 llibreta de soci del Sindicat Agrícola d’Alcanar i la Caixa d’Estalvis, reglament del Sindicat, acta de la 1a reunió (1913), cartell on s’anuncia els beneficis de ser soci i les obligacions (1937).

- 1 document d’assegurança de la Sociedad de Socorros Mútuos Bienechora para Caballerías denominada San Antonio de Alcanar.

- 2 carnets d’identitat electoral de la Generalitat de Catalunya (matrimoni) del 1936.

- 1 llibret de soci de la Hermandad La Ausiliadora Alcanarense Santa Lucía (1906).

Hi ha els segells dels anys assegurats; també es conserva el reglament (1903).

Tipus de document Rebut de pagament

Suport i format Paper

Llistat

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Català

Acta de reunió Llibreta soci Reglament Cartell Carnet Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Els carnets d’identitat electoral del 1936 inclouen unes fotografies (positius) en blanc i negre format petit del rostre dels titulars.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre individus 5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

- 1 llibret de soci de la Hermandad de Labradores San Isidro (1902) i també el reglament de la comunitat de llauradors i del Sindicat de Policia Rural (1898).

Dades específiques (actes institucionals i festius) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 invitació de l’Ajuntament al capità general de Catalunya (Emilio Barrera) a la benedicció de l’estrena de l’abastiment d’aigües potables al municipi, dedicada al general Primo de Rivera (1929) i banquet a les autoritats (menú)

1929 / 1959

Invitació

Paper

- 1 programa de festes dedicades a l’estrena de l’abastiment d’aigües potables al municipi (1929). Hi consten els diversos actes populars (processó i benedicció de la 1a

2. Creences, valors i rituals

Llengua

Original/còpia

Castellà

Originals

Programa d’actes Interès etnogràfic

Altres observacions

1. oficis i activitats productives/comercials

Referent als programes d’actes de les festes quinquenals, el titular de la documentació conserva la planxa del gravat de la portada del programa de 1954 i també la planxa dels fotogravats que es troben a l’interior (fotografia núm. Annex)

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus

89

font pública, bous de carrer, repartiment d’abonaments de menjar als pobres, batalla de confeti, gegants i capgrossos etc.).

- 1 programa d’actes de les primeres festes quinquenals dedicades a la verge del Remei d’Alcanar (1949). A més dels actes populars també hi ha escrits sobre temes diversos del municipi, fotogrames, poesies (algunes de Fina Mar, poetessa amb pseudònim).

5. Relacions entre individus – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

- 5 programes d’actes de les festes quinquenals del 1954 (en diferents colors de portada).

Dades específiques (documents procedents d’altres fons) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 memòria de l’estat dels comptes de la Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar (1956). Hi consten també les accions dutes a terme com ara misses, donatius als vells, deports marítims, etc.

1956 / 1960

Memòria

- 1 plànol del terme municipal d’Alcanar generat per l’Institut Cartogràfic del Ministeri d’Agricultura. (1960). Títol: “Documento proyecto de clasificación de las vias pecuarias”. Hi consten els noms dels camins, partides, etc.

Plànol

Suport i format

Llengua

Original/

Paper.

Castellà

còpia

El plànol té un format gran i està plegat

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

La memòria pertany al fons de la Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar.

4. Relacions entre els individus

El plànol pertany al fons municipal d’Alcanar.

5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (publicacions i comunicats) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 publicació de l’Heraldo Alcanarense, dedicada al compositor Felip Pedrell (1911) i on es parla de diversos temes locals.

1909 / 1931

Cartell

Paper.

Format mida gran

- 2 cartells de propaganda electoral de la Junta de Solidaridad. Títol: “A los electores de Alcanar”. Es parla de la tirania dels terratinents locals (1909).

- 1 comunicat al poble d’Alcanar de l’alcalde Ramon Sanmartín (1931) defensant-se de les acusacions fetes pel marquès de las Atayaluelas referents a l’abastiment d’aigües potables al municipi. Títol: “Al pueblo de

Revista

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

Comunicat Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Es conserven 2 originals del comunicat públic de l’alcalde R. Sanmartín.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu – institucions 10. Aprofitament del medi natural

90

Alcanar”.

Dades específiques (manuscrit procedent d’un altre fons) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- manuscrit de l’obra História de mi pueblo (1922) del Canonge José Matamoros. En aquesta hi ha dades referents a la història del municipi, però també de la toponímia, administració, visita de reis, etc.

1922

Manuscrit

Suport i format

Llengua

Original/còpia

Paper. Carpeta de fulls format petit

Castellà

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Aquest manuscrit correspon en realitat al fons de l’autor del manuscrit, el Canonge Matamoros, la família del qual en morir aquest va donar el seu fons a diferents persones del municipi.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 5. Relacions entre individu – institucions 6. Construccions 7. Indumentària

DATA DE L’ENTREVISTA: 20, 21, 22/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Joan Baptista Beltran (titular) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Joan Baptista Beltran

Personal

1911 / 2010

No s’ha pogut constatar

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

Estudiós de la història local, col·leccionista i autor de diverses publicacions com ara Alcanar.

Imatges i records (1995) i Alcanar, segle XX: Cent anys d’Imatges (1999) ha reunit al llarg dels anys fons documentals de diversa procedència: un fons propi molt complet generat a conseqüència dels seus estudis, un fons bibliogràfic en referència al municipi d’Alcanar i una col·lecció important de fotografies i postals també en referència al municipi d’Alcanar i en general el seua terme. Ha reunit també part d’altres fons per donació dels seus titulars.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques (documents visuals procedents d’un altre fons) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 1 document audiovisual inèdit referent a una filmació sobre el NODO referent a Alcanar de l’any 1959 i que no es va arribar a projectar per motius que es desconeixen. Apareixen imatges de les festes quinquenals, de Sant Antoni, de Les Cases d’Alcanar, etc. Té una duració de 3 minuts aproximadament i és en blanc i negre.

Data de creació La data de la còpia és recent, del 2009 aproximadament.

La data de l’original és la del 1959

Tipus de document

Suport i format

Visual (imatge amb moviment però sense so)

DVD (còpia)

Visual (imatge estàtica)

Llengua

Plaques de vidre amb emulsió de gelatina de plata (AGFA)

Original/ còpia Còpia Original

1911 Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats

La filmació va ser encarregada i finançada

91

- col·lecció de 15 negatius vistes verticals de temes diversos (homenatge a Felip Pedrell, carrers del poble, etc.) fetes pel fotògraf tortosí Ramon Borrell (1911)

4. Relació entre els individus

per Joan Gisbert Padró. El seu fill va fer donació de la filmació original a Joan Bta. Beltran qui a la vegada la va donar a l’arxiu de la URV (Tarragona) a canvi d’una còpia en suport DVD. El document audiovisual original pertany al fons de la família Gisbert.

5. Relació entre individu institucions

Les plaques de vidre pertanyen també al fons de la família Gisbert.

productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals

6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana Dades específiques (col·lecció de fotografies i postals) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- col·lecció formada entre 500 i 600 positius (fotografies i postals) referents a temes molt diversos d’Alcanar, Les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja en blanc i negre, color i formats diversos.

1911 / 2011

Visual

Paper

- col·lecció formada per 300 positius aproximadament en color sobre construccions fetes a la serra del Montsià (masos, forns, carboneres, etc.) produïts per ell mateix.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

Llengua

Original/còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Alguns positius i postals de la col·lecció també pertanyen al fons de la família Gisbert.

2. Creences, valors i rituals

4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (programes d’actes) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 programa d’actes dels dies de festa decretats per l’alcalde en motiu de la inauguració i benedicció de l’abastiment d’aigua potable al municipi

1929

Programa d’actes

Paper

- 11 programes d’actes de les festes quinquenals des de que es van proclamar fins a l’actualitat excepte 2

1949 / 2009

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. oficis i activitats productives/comercials

Els programes d’actes inclouen també escrits diversos sobre el poble, anuncis publicitaris de comerços, etc.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

92

Les festes quinquenals d’Alcanar i Les Cases se celebren des del 1944 cada 5 anys en motiu de la baixada de la imatge de la verge del Remei ubicada a l’ermita que duu el seu nom fins el poble, on es portada en processó pels diferents carrers de la localitat, els quals s’adornen en motius florals i altres (catifes, etc.). Tot i que les primeres festes quinquenals van tenir lloc el 1944 no s’edita un programa d’actes fins les següents festes, el 1949.

Dades específiques (bitllets expedits per l’Ajuntament) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 7 bitllets expedits per l’Ajuntament d’Alcanar (25 i 50 cèntims i 1 pesseta)

1937

Bitllet

Paper

Llengua

Original/

Català

còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

4. Relacions entre els individus

Bitllets impresos en tinta de color.

5. Relació entre individu institucions 8. Vida quotidiana Dades específiques (documents procedent d’un altre fons) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- recull de notes i referències sobre els diversos apartats de l’obra Història de mi pueblo del canonge José Matamoros que aquest aplegà per a la confecció de l’obra.

1920-1921

- 2 carpetes de sermons creats pel canonge Matamoros (dels quals no sabem la data)

Tipus de document Recull de notes i altres

Suport i format

Llengua

Original

Castellà

/còpia

Paper

Sermons

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals

Possiblement els sermons que es conserven serien recitats pel canonge durant la celebració de misses a la catedral de Tortosa on ell oficiava.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

Aquests documents pertanyien originàriament al fons del seu autor.

4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu - institucions 6. Construccions 7. Indumentària Dades específiques (publicacions) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 2 exemplars de la publicació Nuestra Tierra

Data de creació 1913 / 1914 1928 / 1929

Tipus de document

Suport i format

Revistes

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

- 18 exemplars de la publicació Terra Nostra

1958-1959

- 4 exemplars de la publicació La voz de Alcanar

1982

- 3 exemplars de la publicació La marraixa

Interès etnogràfic

Altres observacions

- 2 exemplars de la publicació Aixumara

1. Oficis i activitats productives/comercials

- 23 exemplars de la publicació Alfinum

2. Creences, valors i rituals

Nuestra Tierra fou una publicació produïda pel Sindicat Agrícola i la Caixa d’Estalvis.

Tractava temes agraris i se’n van publicar 30 números en total des del 1913 al 1915.

Es conserven la resta de números en fotocòpies.

1984-1987

1990-2000

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

5. Relació entre individu institucions

La voz de Alcanar fou una revista publicada en motiu de les festes quinquenals en què a més hi havia escrits d’altra temàtica referent a temes locals.

6. Construccions

La marraixa fou una publicació de

4. Relació entre els individus

93

temàtica política (PSUC)

7. Indumentària

Aixumara fou una publicació produïda per les Joventuts Socialistes d’Alcanar

8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica 10. Aprofitament del medi natural

Alfinum és la publicació que produí la Societat Filatèlica i Numismàstica d’Alcanar El productor conserva a més d’aquestes publicacions d’altres referents al municipi d’Alcanar i que no hem reflectit per la limitació temporal a què està subjecta la recerca. Igualment, compta amb un fons bibliogràfic molt exhaustiu referent al municipi, ja siga procedent d’autors locals com d’arreu.

DATA DE L’ENTREVISTA: 04/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Les Cases d’Alcanar) CONTACTE: Tere Lange (membre de la família i actual titular de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Família Lange

Familiar

1915 (aprox) / 1952

1 carpeta

Estat de conservació / condicions de preservació Bo (amb molta pols) No adequades

Història del productor/ arxivística

Arturo Lange avi va traslladar-se de Madrid a Alcanar per motius de salut però aviat va passar a ocupar la plaça de secretari del Jutjat local. A Alcanar es va casar i va tindre dos fills, una noia i un noi a qui li va dir també Artur. Aquest va créixer en un ambient rodejat de cultura, ambient no molt freqüent al municipi on la majoria dels joves de la seua edat havien de deixar l’escola aviat per ajudar els seus pares en les faenes del camp. Fou un entusiasta de la història local.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 1 positiu sobre paper en blanc i negre d’una dona amb la indumentària de l’època (1915 aprox)

1915 aprox / 1952

- 2 bitllets expedits per l’Ajuntament d’Alcanar (25 i 50 cèntims) (1937) - 3 cartilles de racionament d’aliments (1952) - rebuts de pagament i factures en concepte de diversos serveis i impostos: (1932 / 1935) * rebuts de compra de corrent elèctrica

Tipus de document Visual Bitllets

Suport i format Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

Cartilles Rebuts i factures Carta Text etnopoètic Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions

94

Altres observacions

* factura d’un constructor i electricista, fusteria, ferreteria, pintor, etc.

6. Construccions

* rebut de pagament de l’impost sobre un immoble a Alcanar

8. Vida quotidiana

7. Indumentària

9. Tradició oral i etnopoètica

- 4 cartes de temàtica personal durant la Guerra Civil - 1 text etnopoètic sobre els tipus de dones segons els homes que tracten (1920)

DATA DE L’ENTREVISTA: 04/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Maria Helena Fibla (titular de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Maria Helena Fibla

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Octubre – juny 2010

224 fotografies

Personal

Estat de conservació / condicions de preservació No s’ha pogut constatar

Història del productor/ arxivística

La productora és llicenciada en Història i Arqueologia i ha publicat alguns estudis sobre el patrimoni històric del municipi com “Els molins d’Alcanar. Inventari i descripció del procés de producció” dins les actes del III Congrés d’Història d’Alcanar i altres. És responsable entre altres tasques del programa de divulgació d’història local que s’emet a l’emissora municipal. El material que conserva és generat com a conseqüència d’aquests estudis.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 224 fotografies en color format digital sobre els antics molins situats al terme d’Alcanar

2010

Visual

Interès etnogràfic

Suport i format

Llengua

CD

Original/còpia Original

Digital Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 6. Construccions 8. Vida quotidiana DATA DE L’ENTREVISTA: 25/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Àngela Buj (titular de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Àngela Buj

Personal

1996 - 2002

300 cintes de

95

Estat de conservació / condicions de preservació

casset Història del productor/ arxivística

No s’ha pogut constatar

Àngela Buj és diplomada en magisteri i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat diversos estudis sobre l’àrea lingüística del tortosí com ara Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic I, que és l’edició de la 1a part de la seua tesi doctoral.

Els documents que conserva són els que ha generat a conseqüència del treball realitzat en la seua tesi i tesina.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 300 enregistraments sonors que recullen el lèxic i les característiques morfològiques i fonètiques pròpies del subdialecte tortosí a partir d’entrevistes amb diversos informants del territori sobre temes quotidians, formes de viure del passat, etc.

1996 - 2002

Enregistrament sonor

Suport i format

Llengua

Original/

Cintes de casset de 60 minuts i alguns de 90 minuts

Català

còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

S’ha de dir, però, que els enregistraments inclouen entrevistes a informants de tota la comarca del Montsià, i per tant, els informants d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar només en formen una part.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica 10. Aprofitament del medi natural

DATA DE L’ENTREVISTA: 25/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: oficines i arxiu audiovisual de Canal 56 (TV privada, Vinaròs) CONTACTE: Joan Astasio (titular de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

TV Alcanar

Empresa

Dates extremes

Volum total 4200 cintes audiovisuals

1985 / 2011

Estat de conservació / condicions de preservació Molt bo (es conserva amb les condicions ambientals adequades i es duen a terme les accions de manteniment pertinents) Adequades

96

Història del productor/ arxivística

Joan Astasio i Andreu Carapuig formen l’empresa TV Alcanar des de l’any 1985, dedicada a l’enregistrament i a la retransmissió d’actes diversos del municipi d’Alcanar entre altres.

Han realitzat per encàrrec de l’Ajuntament d’Alcanar la retransmissió de les festes al municipi, actes protocol·laris i altres. Des de que van fundar l’empresa han enregistrat tot tipus d’actes referents al municipi: festes, successos d’interès, entrevistes, actes culturals, etc. i han creat un arxiu audiovisual important.

Instruments de descripció

Bases de dades on es volca la informació de les filmacions

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 4200 cintes audiovisuals on hi ha enregistrats tot tipus d’actes produïts a Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja com ara actes festius, culturals, entrevistes, successos d’interès, institucionals, etc.

1985 / 2011

audiovisual

Suport i format

Llengua

Original/

Cintes SVHS

Català

còpia

Sistema digital SDV CAM / MINI DV

Castellà

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

El productor comenta que totes les filmacions es conserven en cintes d’enregistrament audiovisual perquè actualment assegura que és el sistema més segur de conservació de la informació audiovisual a llarg termini. Afirma que la conservació exclusivament en xarxa i discs durs no és del tot segura.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica 10. Aprofitament del medi natural DATA DE L’ENTREVISTA: 10, 18/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: oficines de la societat (Alcanar) CONTACTE: Jaime (gerent de l’empresa)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Vivers Alcanar

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

1969 / 2011

No s’ha pogut constatar

Empresa Història del productor/ arxivística

Estat de conservació / condicions de preservació No s’ha pogut constatar

Vivers Alcanar va començar com una cooperativa de socis per vendre planter de tarongers, mandarins i altres arbres de cítrics, el principal conreu d’ aquesta regió des de fa bastants anys (d’ençà que a principis del segle passat els pagesos d’Alcanar van començar a canviar el conreu de secà pel de regadiu) ja que les seues característiques climatològiques i de sòl li són favorables , convertint-se ràpidament amb la principal font d’economia del municipi . El 1986 es dissol la cooperativa i es constitueix com a Societat Anònima per tal de ser més competitiva a nivell estatal i internacional. Actualment és una de les empreses de planter d’arbres cítrics més importants del municipi i compta amb 101 socis.

97

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- Acta de constitució de la cooperativa (1969)

1969 / 2011

- Acta de dissolució de la cooperativa (1986) - Acta de constitució de la Societat Anònima (1986) - Llibres d’actes de la junta rectora (1986-2011) - Llibres d’actes de les assemblees de la junta general (1986-2011) - Llibre de registre de socis (1969-2011)

Tipus de document Llibres d’actes Llibre de registre de socis, de caixa, de balanços Comandes, factures, albarans

Suport i format Paper

Llengua Català Castellà

Format digital

Original/ còpia Original Còpia

VHS, CD i DVD

Fitxes d’immobilitzat Documents visuals i audiovisuals Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Les actes de constitució, dissolució i llibres d’actes de la cooperativa i de la SAT estan en suport paper. A partir del 2008 es conserven en format digital i també en paper (les que tenen validesa legal són les de suport paper, ja que aquestes se signen). Es conserven tots els llibres d’actes des de que es va constituirr la SAT (1986).

10. Aprofitament del medi natural

- Llibres diaris de caixa (19862011) - Llibres d’inventari i balanços (1986-2011) - Documentació de gestió de l’activitat de l’empresa: (20012011

El llibre de registre de socis a partir del 2008 també està informatitzat però també es conserva en paper. Igualment que els llibres de caixa i d’inventaris i balanços. També es conserven tots des del 1986.

* comandes i carta de confirmació de la comanda * factures

La documentació de gestió de l’activitat de l’empresa (documentació d’explotació) es gestiona en suport digital i en paper.

Es conserva un període de 10 anys, a partir dels quals es destrueix.

* albarans * comandes, factures i albarans de proveïdors * correspondència - informes d’auditoria i memòries anuals (2004-2011)

Els informes d’auditoria i les memòries anuals es conserven en paper des del 2004.

- fitxes d’immobilitzat (fitxes de descripció dels béns materials com vehicles, mobles, locals, ordinadors, etc.) (1986-2011)

Les fitxes d’immobilitzat (béns materials) es conserven en suport digital i també en paper.

Els documents visuals es conserven en suport paper, òptic i digital.

- documentació exposició a diverses fires nacionals i internacionals

L’empresa té un servidor on guarda la documentació que gestiona i 2 còpies. A més disposa de 2 còpies externes que actualitza freqüentment.

- documentació assistència a congressos nacionals i internacionals - documents visuals (10 àlbums en paper i 800 suport digital/òptic aprox) * positius en blanc i negre i color * cintes audiovisuals (10

98

gravacions aprox)

DATA DE L’ENTREVISTA: 27/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Sílvia Matamoros (membre de l’associació i responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Aula de Fotografia d’Alcanar

Associació

Història del productor/ arxivística

L’Aula de Fotografia dAlcanar és una associació constituïda l’any 2000 per un grup d’afeccionats a la fotografia. Actualment consta de 13 socis. Les fotografies que realitza són de temàtica lliure però també col·labora en diverses jornades i congressos del municipi com els Congressos d’Història que es fan cada certs anys, actes de l’Ajuntament com festes i altres actes locals. La documentació que conserva actualment es troba a una casa particular ja que espera obtenir de l’Ajuntament un local amb les condicions ambientals i físiques adequades per a la conservació i la preservació del seu material.

Instruments de descripció

No existeix

Dates extremes 2000-2011

Volum total 1476 negatius

Estat de conservació / condicions de preservació

4031 positius

No s’ha pogut constatar

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- documents visuals:

20002011

Visual

* negatius (1476) (2000-2006) * positius (4031 aprox) (20002011) Sobre paper (1770) Sobre fusta o altres (261) Digitals (2000 aprox)

Suport i format

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana 9. Tradició oral i etnopoètica 10. Aprofitament del medi natural

99

Original/

Paper (10x15 18x24)

còpia

Fusta o altres (36x40 40x70 80x60 100x80 30x40 24x30 18x24)

Original

Digital Interès etnogràfic

Llengua

Altres observacions

DATA DE L’ENTREVISTA: 27/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Remei Alfara (directora del grup i responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Grup de teatre “Gresol”

Associació

Dates extremes 1927 / 2011

Volum total 1 carpeta 5 àlbums

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

El grup de teatre Gresol naix el 1985 per un grup d’afeccionats al teatre que comencen a representar espectacles al municipi i que poc a poc comença a actuar fora d’aquest en concursos, trobades, intercanvis, etc. i també rep alguns premis per aquestes.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques (obres teatrals inèdites) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 2 manuscrits originals d’obres teatrals (zarzueles) de l’autor local Antonio Valls Giménez: La mujer de los ojos verdes i La última conquista de Don Calisto.

1927

Manuscrit

Suport i format

Llengua

Original/

Paper. Format de mig foli

Castellà

còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

Els manuscrits pertanyen al fons del seu autor però un familiar d’aquest va fer donació a la directora del Grup de teatre per tal que els conservés ella.

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

Llengua

Original/

- 200 / 300 fotografies de les actuacions del grup entre positius i digitals.

1985 / 2011

Paper (formats diversos)

Català

còpia

Visual Audiovisual

Digital

Original

VHS

- 50 gravacions audiovisuals aproximadament de les actuacions del grup.

DVD Interès etnogràfic

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals

Les fotografies i gravacions no estan aplegades per la mateixa persona.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus Dades específiques (cartells publicitaris)

100

Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 fotocòpia del cartell publicitari de representació de la Passió de Jesucrist per un grup de teatre afeccionat d’Alcanar (1951)

1940 aprox.

Cartell publicitari

- 2 cartells publicitaris originals d’obres populars representades per afeccionats per recaptar fons per finançar les reparacions de l’església (1940 aproximadament)

Suport i format

Llengua

Original/

Paper.

Castellà

Còpia Còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus

DATA DE L’ENTREVISTA: 08/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Hotel d’entitats de l’Ajuntament d’Alcanar CONTACTE: Xavi Ulldemolins (membre de l’associació i responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Associació en defensa de les tradicions canareves

Associació

1911 - 2011

10 àlbums aprox

Història del productor/ arxivística

L’associació es constitueix l’any 2002 amb la intenció de reivindicar la pràctica d’actes taurins, en concret d’alguns actes com ara el bou capllaçat molt criticat pels grups antitaurins. Des de fa uns quants anys, l’associació organitza els actes taurins de les festes majors del municipi, a més d’alguns actes culturals com exposicions fotogràfiques, cantada de la Rondalla i animació infantil per als més menuts.

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

L’any 2008 va organitzar una exposició fotogràfica sobre els bous de carrer al municipi, per a la qual es va demanar la col·laboració de la gent en la cessió temporal de fotos d’aquesta temàtica i va obtenir molta participació. L’any 2009 es va tornar a organitzar l’exposició i va tornar a obtenir molta participació de la ciutadania.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 931 positius, dels quals 375 són en blanc i negre i 556 en color sobre la festa dels bous al carrer.

1911

Visuals

Paper

1950 aprox 2011

Audiovisual

DVD

Programa d’actes

101

Llengua

Original/

Català

còpia Còpia Original

- 1 enregistrament audiovisual editat sobre les festes dels bous al carrer

Interès etnogràfic

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals

- programes d’actes de bous al carrer de les festes majors del municipi.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

Les fotografies positives en suport paper són còpies obtingudes a partir dels originals cedits a l’associació en motiu de les exposicions fotogràfiques organitzades. Existeixen també nombroses fotografies en format digital que no s’han inclòs aquí.

4. Relació entre els individus 7. Indumentària

DATA DE L’ENTREVISTA: 07, 10/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar) CONTACTE: Manel Martí (membre de l’associació i responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

Associació de cultura popular i tradicional Benifallim

Associació

2002 / 2011

1 carpeta

Història del productor/ arxivística

L’entitat es constitueix el 2002 i assumeix les funcions de l’antiga associació Mai Tips com a colla gegantera i dolçainera d’Alcanar. Des d’aquell moment realitzen sortides tant a les festes d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar com a fora del municipi portant els gegants d’Alcanar amb la indumentària típica pagesa i realitzant cercaviles de dolçaines i tabals.

Instruments de descripció

No existeix

Bo No adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- estatuts de constitució de l’associació

2002 / 2011

- acta de constitució - sol·licitud d’ensenyament de la música de la dolçaina a l’Escola de Música d’Alcanar - sol·licitud de subvenció al CCPTC per fomentar l’activitat de l’associació pel que fa a la música tradicional de la dolçaina (inclou full de despeses d’instruments, indumentària, restauració dels gegants; full d’ingressos de l’associació) - programes d’actuacions de sortides.

- factures diverses (instruments, gestió de sortides, etc.)

- cartells amb el logotip de

Tipus de document Estatuts Documentació administrativa

Suport i format

Llengua

Original/

Català

còpia

Paper Digital

Programa d’actes Factura Cartell Fitxa descriptiva Acta de reunió Visual Audiovisual Interès etnogràfic 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu - institucions 7. Indumentària

102

Altres observacions

Original

l’associació - fulls de trobada amb altres colles gegantes i/o de música tradicional (inclou unes fitxes de dades d’altres colles amb qui s’ha realitzat alguna trobada) - guió per al coneixement del ball de gegants (curset impartit per als membres del grup i també a algunes jornades) - actes de reunions -positius en paper i en format digital - enregistraments audiovisuals

DATA DE L’ENTREVISTA: 14/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: local de l’associació i casa particular (Alcanar) CONTACTE: M. José (presidenta de l’associació i responsable de la documentació)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Agrupació de timbalers Sant Isidre

Associació

2002 / 2011

1 carpeta

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

L’associació es constitueix l’any 2002 i adopta la denominació actual però en realitat es tracta de la readaptació de l’associació denominada Banda de cornetes i timbals d’Alcanar.

Es tracta d’una associació recent però que ha tingut una llarga trajectòria al llarg del temps. Es coneix que ja a principis del segle XX hi havia un grup de persones que sortien amb els seus tambors i timbals a les cercaviles de les festes, però és després de la Guerra Civil quan té lloc la formació del grup com a colla que rememora la desfilada militar (amb el nom de OJE, Organización Juvenil Espanyola). Un cop arribada la democràcia, el grup adopta la nomenclatura de Banda de cornetes i timbals d’Alcanar fins arribar a la denominació actual. Des d’aleshores el grup ha continuat amb la tradició i les seues sortides tenen lloc principalment a les processons de Setmana Santa però també a les festes del municipi i d’altres de fora.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- estatuts de constitució

1985 (aprox) / 2011

- acta de constitució - actes de reunions

Tipus de document Estatuts Acta de constitució

Suport i format

Llengua

Original/

Català

còpia

Paper

Original

Acta de reunió

- sol·licituds a l’Ajuntament

Documentació administrativa

- fotografies positives en color

Visual Interès etnogràfic

Altres observacions

3. Activitats lúdiques, festives i

Algunes de les fotografies positives

103

culturals

estan datades als anys 1980 (Banda de cornetes i timbals d’Alcanar)

4. Relació entre els individus 5. Relació entre individu - institucions 7. Indumentària DATA DE L’ENTREVISTA: 01, 02/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa particular (Alcanar)

CONTACTE: Josep Parra (membre del grup i responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Rondalla Verge del Remei

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

1962 aprox / 2010

2 carpetes

Grup musical

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

El grup rondallístic no està registrat com a associació, això vol dir que no té uns estatuts ni cap acta de constitució com a entitat jurídica sinó que el grup es forma a partir de les inquietuds musicals d’unes quantes persones cap als anys 1960 que comencen a compondre cançons animats per una modesta guitarra per a les xiques fadrines de la població. Amb els anys es van afegint més membres (tots ells procedents del cercle familiar i d’amistats) fins que constitueixen la Rondalla Verge del Remei, la qual servint-se de guitarres, bandúrries, llaüts, panderetes i rascadors ofereixen un repertori musical amb cançons populars, algunes de pròpies, algunes de compositors locals i d’altres d’arreu del país. Les seues principals actuacions han estat la cantada de caramelles pels carrers del poble la matinada de Pascua Florida, també la Despertada la matinada de Sant Antoni, nadales, festes del poble i també casaments i homenatges a la gent gran d’arreu de Catalunya i el País Valencià. Actualment han reduït les seues actuacions per motius personals.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 1 enregistrament sonor d’algunes peces que toca el grup (rondalles, corrandes, etc.)

1958 aprox / 2010

- 3 partitures originals de composicions pròpies del grup i algunes de populars del municipi.

Tipus de document Enregistrament sonor Partitures musicals Lletres musicals

Suport i format CD

Llengua

Original/còpia

Català

originals

castellà

Paper

Documents visuals Interès etnogràfic

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals

L’enregistrament està editat però amb una edició limitada (Rondalla Verge del Remei. Alcanar. Edita Audio-Visuals de Sarrià. 2005)

- lletres de composicions pròpies del grup i algunes de populars del municipi (religioses).

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

- 30 fotografies positives aproximadament del grup

9. Tradició oral i etnopoètica

4. Relació entre els individus

104

Les lletres d’algunes composicions populars religioses les conserva el mossèn.

DATA DE L’ENTREVISTA: 25, 26/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: local d’assaig de la Banda Municipal de Música (Alcanar) CONTACTE: Meritxell Fibla (membre de la Banda i responsable de la documentació) Dades generals del fons Nom del fons

Tipus de fons

Banda Municipal de Música

Fundació

Dates extremes 1916 / 1990

Volum total 2 carpetes 2 àlbums

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

La fundació de la Banda Municipal de Música d’Alcanar data del 1845, quan la reina Isabel II concedí al seu pas per Alcanar uns instruments de música al canareu Miquel Gisbert, en agraïment a un dels treballs d’aquest com a escultor. Aquesta data la converteix en una de les bandes més antigues de Catalunya. Va ser dirigida durant més de 30 anys pel mestre Julio Castell, entre altres directors.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 2 fulls de balanços econòmics (1984 i 1985)

1916 / 1990

- 300 fitxes aproximadament de fitxes d’ingrés de l’alumnat de la banda (1970-1999) - 200 positius en blanc i negre i color de sortides, actuacions (1916 aprox / 1990 aprox) - partitures del mestre Castell

Tipus de document Balanç econòmic Fitxes d’ingrés d’alumnes

Suport i format Paper

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Català

Còpia

Visual Interès etnogràfic

Altres observacions

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

Els positius més antics són còpies d’originals cedits per particulars per confeccionar la publicació 150 anys de la Banda Municipal de Música d’Alcanar.

4. Relacions entre els individus 7. Indumentària

Es tracta d’un fons molt petit del qual molt possiblement s’ha perdut documentació al llarg dels anys.

DATA DE L’ENTREVISTA: 01, 02/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Confraria de Pescadors (Les Cases d’Alcanar) CONTACTE: Yolanda (administrativa) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

1943 / 2011

2 carpetes

Administració autonòmica

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

105

Història del productor/ arxivística

La Confraria de Pescadors ha anat evolucionant al llarg del temps a partir de les diverses normatives que l’han regulat. Abans de la Guerra Civil el funcionament de la Confraria era més flexible, ja que hi havia més d’una llotja on es venia peix als majoristes. Després de la Guerra, el nou règim constitueix els anomenats Pósitos de Pescadores fins a l’arribada de la democràcia en què la Generalitat assumeix les competències referents a l’activitat pesquera.

La Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar va esdevenir des del seu inici un referent cultural i assistencial molt important per als seus veïns, ja que a més de gestionar l’activitat pesquera dels mariners exercia altres funcions bàsiques per als mariners i les seues famílies: escolarització, formació diversa, visita mèdica, etc. (Les Cases és un nucli dependent d’Alcanar, per la qual cosa no ha comptat mai amb els mateixos serveis que el nucli principal, Alcanar. Per aquest motiu, la Confraria de Pescadors fou el referent de serveis públics als quals s’adreçava la gent).

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- reglaments de la Confraria

1943 / 2011

- Estatuts de constitució

Tipus de document Reglaments Estatuts Memòries i balanços

- memòries i balanços

Suport i format Paper

Llengua Castellà Català

Digital

Original/ còpia Original Còpia

Contracte administratiu

- contracte de gestió i explotació de la llotja i instal·lacions complementàries

Llibres d’actes Documentació de facturació i gestió comptable

- llibres d’actes - liquidacions de barques que es donen de baixa

Expedients d’embarcacions

- estadístiques de l’activitat pesquera

Interès etnogràfic

Altres observacions

- documentació de facturació de les ventes de peix i gestió comptable

1. Oficis i activitats productives/comercials

- expedients de les embarcacions (inclou els fulls de les embarcacions on es registren les modificacions tècniques i de titularitat de les embarcacions)

2. Creences, valors i rituals

La documentació de facturació de les ventes, gestió comptable i estadístiques actualment es troba en format digital i es trasllada al paper segons les necessitats.

- 20 fotografies positives aproximadament d’activitats de la Confraria, ja siga pròpia de l’ofici com d’altres activitats lúdiques i festives

5. Relació entre individu – institucions

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus

6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

Els reglaments i estatuts de la Confraria han anat modificant-se en virtut de l’adaptació a les modificacions legislatives que afectava les seues competències.

La documentació es troba bastant desordenada i alguna es troba actualment a mans d’un particular que estigué vinculat a la Confraria durant molts anys per motius d’estar preparant la publicació d’una obra sobre la Confraria de pescadors de Les Cases.

DATA DE L’ENTREVISTA: 19, 20, 21/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Ajuntament d’Alcanar CONTACTE: Cristina Reverter (secretària de la secretària de l’Ajuntament. Ens dóna autorització per consultar la documentació però ens atenen dues persones que realitzen un treball d’ordenació de la documentació dins un pla d’ocupació)

106

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons Administració local

Fons municipal de l’Ajuntament d’Alcanar Història del productor/ arxivística

Dates extremes

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

1845 / 2011

No s’ha pogut constatar

Bo en general excepte en alguns documents que estan més degradats i tenen molta pols i brutícia No adequades

La documentació municipal de l’Ajuntament d’Alcanar ha sofert importants pèrdues al llarg del temps. A més de la crema de documentació que va patir durant la Guerra Civil, l’estat de deixadesa durant molts anys mentre aquesta va estar ubicada a l’antic ajuntament (l’any 1993 aproximadament es va construir l’actual Ajuntament) i el trasllat posterior a l’actual Ajuntament va produir la pèrdua de part de la documentació.

Actualment, la documentació municipal es troba ubicada de manera dividida en 2 sales: una situada al soterrani on hi ha el pàrquing i l’altra a la 1a planta. Tot i que cap de les dues sales compleix els requisits físics ni ambientals recomanats per a la conservació i preservació segura de la documentació, a les 2 sales s’han disposat prestatgeries d’acer i armaris no compactes on hi ha emmagatzemada la documentació en capses arxivadores. Ara bé, la manca de tractament arxivístic de la documentació dificulta la recerca i el seu control segur.

D’altra banda, els enregistraments audiovisuals de les festivitats (com ara les festes quinquenals, declarada festa d’interés nacional) i actes diversos han sofert també pèrdues a causa de la falta de control. El fons fotogràfic igualment ha sofert moltes pèrdues per tots els motius ja explicats i les fotografies que es conserven estan ubicades actualment a la biblioteca municipal, on estan rebent un tractament de d’ordenació.

La recerca de documentació amb interès etnogràfic del fons de documentació municipal ha estat incomplerta donades les difícils condicions de la recerca en un fons d’un abast considerable sense l’ajut de cap instrument de descripció ni l’atenció personal adequada.

Instruments de descripció

No existeix (recentment s’ha elaborat una relació sumària de la descripció exterior de les capses arxivadores de la documentació però no és d’accés públic)

Dades específiques del fons (llibres d’amillarament) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 9 llibres d’amillaraments (registre de pagament dels impostos sobre béns immobles rústics i urbans). Hi consta el tipus de conreu en el cas de finques rústiques, el tipus de construcció (casa, sínia, etc.) el nom de la partida on s’ubica la finca i el nom i en alguns casos els malnoms dels seus propietaris.

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

Llibre d’amillarament

1950-1952

Llibre.

Coberta de pergamí

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Estat de conservació regular. Coberta de pergamí trencada.

5. Relació entre individu – institucions

En alguns casos la lectura és difícil pel tipus de lletra molt petita o per la feblesa de la tinta.

1856-1861 1886

6. Construccions

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

9. Tradició oral i etnopoètica 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (llibres d’empadronament) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 5 llibres

1845 / 1965

Tipus de document

Suport i format

Llengua

Original/

Llibre de registre d’empadronament

Llibre. Coberta de pergamí

Castellà

còpia

107

Original

d’empadronament on hi conten dades com el nom i malnoms (molt freqüent), rol familiar, ofici, estat civil, temps de residència al municipi i ofici.

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Conservació regular (coberta de pergamí trencada).

4. Relacions entre els individus

En alguns casos la lectura és difícil.

5. relació entre individu – institucions

No s’ha pogut constatar la ubicació dels restants registres d’empadronament fins a l’actualitat.

9. Tradició oral i etnopoètica Dades específiques (registre d’entrada i sortida de documents) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 22 llibres de registre d’entrada de documents. Hi consten dades de tots els tràmits administratius referents a les competències de l’Ajuntament i que afecten la vida quotidiana dels ciutadans del municipi.

1909 / 1996

Llibre registre d’entrada de documents

Llibre

- 20 llibres de registre de sortida de documents. Hi consten dades de tots els tràmits administratius referents a les competències de l’Ajuntament i que afecten la vida quotidiana dels ciutadans del municipi.

- 18 carpetes de documents originals d’entrada de documentació

1893 / 1992

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

1886 / 1986 Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

No s’ha pogut constatar la ubicació de la resta de documentació en referència al registre d’entrada i sortida de documents fins a l’actualitat.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (llibres d’actes) Documents textuals / audiovisuals i gràfics - 14 llibres d’actes de les reunions del Ple de l’Ajuntament i 2 carpetes de fulls relligats

Data de creació 1879 / 1989 1952 / 1986

Tipus de document

Suport i format

Llibre d’actes

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

1972 / 1988

- 11 llibres d’actes de les reunions de la comissió municipal permanent

1924 / 1993 Interès etnogràfic

Altres observacions

- 3 llibres d’actes de les reunions de la comissió de govern

1. Oficis i activitats productives/comercials

- 1 carpeta amb actes de comissions informatives diverses (esports, hisenda, sanitat) i altres com ara les actes de la comunitat de regants “Mas d’en Serrà” (1924), actes de la junta de beneficència (1925) on s’exposaven temes relacionats amb l’ajut a famílies pobres i on el mossèn hi formava part, etc.

2. Creences, valors i rituals

No s’ha pogut constatar la ubicació de la resta de documentació referents als llibres d’actes de les diverses reunions del Ple, la comissió permanent, la comissió de govern, etc.

- 2 carpetes d’expedients

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

108

relatius a temes diversos (constitució de l’Ajuntament; la junta pericial que s’encarregava d’actuar com a control dels centres que complien la legalitat d’acord amb el règim dictatorial; la junta d’ensenyança on consten documents relatius al percentatge de ciutadans analfabets i els que havien obtingut el graduat; la junta local de protecció civil en cas de revoltes; el comitè local del segell pro infància que s’encarregava de l’organització de la venta de segells per part dels xiquets de l’escola per reunir diners per combatre la mortalitat infantil; la junta local de protecció de menors i repressió de la mendicitat; la junta local de foment pecuari; el patronat local per a la protecció d’animals i plantes; la junta local d’informacions agrícoles; expedient relatiu a la classificació de places de metges titulars, assistència pública domiciliària, metges tocòlegs, practicants i matrones; junta local de sanejament i urbanització; junta local de l’oliver; junta local de col·locació familiar que es tractava de l’organització d’un llistat de famílies voluntàries per acollir xiquets pobres o òrfens; expedients d’instrucció per a la distribució del donatiu de llet en pols que rebia l’Ajuntament; la junta agrícola.

10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (documentació diversa) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 3 llibres de registre de riquesa rústica on hi consten les dades de modificació pel que fa a la titularitat dels béns immobles rústics i també de registre pecuari (1917 / 1969)

1878 / 1988

Llibres registre de riquesa rústica (amillarament)

Paper

- 2 capses de llibres d’expedients

Expedient administratiu Documentació diversa

109

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

de declaracions jurades de propietat privada de béns immobles urbans i els impostos a què estan subjectes (1952) i expedients de protecció civil urbana (per a la construcció de cases, locals, etc d’acord amb la normativa) (1988)

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions

- 4 capses d’expedients d’obres (1956 / 1963) on hi ha la documentació de les construccions urbanes i rústiques al municipi com les casetes de camp i sínies dels prats.

8. Vida quotidiana

- 1 capsa de documentació referent a l’antic hospital del poble (acta notarial del 1878, documentació comptable dels anys 1950-1960).

Dades específiques (fons fotogràfic) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 11 àlbums de fotografies positives en blanc i negre i en color sobre actes diversos de l’Ajuntament (festes, actes institucionals, etc.)

1960 aprox / 1990 aprox

Visual

Suport i format

Llengua

Paper

Original/còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Els àlbums de fotografies es troben ubicats actualment a la Biblioteca Municipal on estan rebent un tractament de classificació.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 7. Indumentària 8. Vida quotidiana Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del subfons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Alcanar Ràdio

Administració local

1985-2011

No s’ha pogut constatar

Estat de conservació / condicions de preservació No s’ha pogut constatar

Història del productor/ arxivística

L’any 1967 es va constituir la 1a ràdio a Alcanar, la qual va tenir la durada d’uns anys.

Després es va produir una interrupció de l’activitat radiofònica fins l’any 1985 que es constitueix l’actual emissora. Des d’aquell moment, l’emissora ofereix a més de la retransmissió dels plens de l’Ajuntament, una diversitat de programes informatius, concursos, programes de divulgació històrica, etc.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques del subfons Documents textuals / audiovisuals Data de i gràfics creació - enregistraments sonors de:

Tipus de document

1985 / 2011 Enregistraments

110

Suport i format Discs durs

Llengua

Original/còpia

Català

Original

sonors

* Plens * concursos diversos (refranys populars, remeis casolans, reciclatge, països de procedència dels ciutadans immigrants, etc.)

interns i externs En xarxa Altres observacions

Interès etnogràfic

1. Oficis i activitats * informatius (municipals i comarcal) productives/comercials * ebrefm (música de grups de les Terres de l’Ebre) * efecte dopamina (tertúlia de discapacitats mentals) * tertúlia “Parlar per no callar” (tertúlia conjunta amb altres emissores de la comarca i de les comarques veïnes)

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions

* programa de divulgació històrica local “A la sombra d’un taronger”

7. Indumentària

* cultura viva (magazine local, entrevistes, festivals de música, agenda cultural, etc.)

9. Tradició oral i etnopoètica

8. Vida quotidiana

10. Aprofitament del medi natural

DATA DE L’ENTREVISTA: 28/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: casa de l’abadia (Alcanar) CONTACTE: mossèn Carles (responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Arxiu parroquial d’Alcanar

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

Eclesiàstic

1606 / 1973

41 llibres

Bo però amb degradacions importants en alguns casos No adequades

Història del productor/ arxivística

El fons de l’arxiu parroquial també ha sofert pèrdues importants a causa de la destrucció de documentació durant la Guerra Civil. Actualment els llibres parroquials es troben a una de les prestatgeries de la casa de l’abadia (on viu el mossèn) i estan controlats però anteriorment hi han hagut períodes temporals en què la documentació no ha estat controlada i possiblement ha sofert pèrdues per aquest motiu.

Entre la documentació dels fons eclesiàstic es conserva un llibre del jutjat local de pau.

Instruments de descripció

No existeix

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 11 llibres de defuncions (1606 / 1977) on hi consten les dades del nom i cognoms, l’ofici, la data de defunció, el tipus de missa de defunció, el notari on

1606 / 1973

Llibres de defuncions

Llibre.

Coberta de pergamí/ cartró dur

Llibres de baptismes

111

Llengua

Original/

Català

còpia

Castellà

Original

Llatí

constava els capítols matrimonials, les últimes voluntats, etc.

- 1 llibre de pastoral (1757-1758) en el qual es registren els controls de l’estat de tots els béns materials, dels comptes, de les misses, de l’església i del cementeri per part del bisbe de Tortosa. Hi consten dades com les misses fetes al llarg de l’any (per aniversaris de difunts, enterraments, misses de Nadal i altres festivitats, etc.), els ingressos i despeses de l’església, l’estat de la documentació (molt minuciosa en alguns fragments), l’escola de xiquets, etc.

- 16 llibres de baptismes (1821 / 1973)on consten les dades de data de naixement, pares, ofici del pare, padrins i declaració d’obligació de l’ensenyança cristiana al nounat.

Llibres de matrimonis Llibre de pastoral Llibres de confirmacions Llibres de racional Llibres de comptes Llibre registre de conducta religiosa Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Els llibres de baptismes, defuncions i matrimonis es conserven fins a l’actualitat però no han estat consultats per atendre els requeriments de la llei de protecció de dades personals.

2. Creences, valors i rituals 3. Activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relació entre els individus

- 2 llibres de confirmacions de la fe cristiana pel bisbe de Tortosa on consten dades de noms i els padrins de confirmació (1830 / 1945)

5. Relació entre individu – institucions

- 1 llibre de racional (1890) on consten les dades dels ingressos de l’església (tipus de misses fetes, donatius, etc.) i les despeses (cera, oli, paper, etc.)

8. Vida quotidiana

6. Construccions 7. Indumentària

- 2 llibres de comptes (1895 / 1960) on consten dades d’ingressos de diners i de sortides de diners.

- 1 llibre de registre referent a la conducta religiosa dels fidels (1953) on consten dades de noms i malnoms, adreça i les anotacions referents a la seua conducta moral (pietat, exemplaritat, associacions parroquials, cooperació, etc.)

- 6 llibres de matrimonis ( 1847 / 1969) on consten les dades dels nuvis, ofici, els pares i el notari on consten els capítols matrimonials.

- 1 llibre que pertany al fons del jutjat de pau de circulars i requisitòries del jutge del partit judicial i altres autoritats a la recerca d’individus pròfugs (1848-1915). Consten les dades d’individus pròfugs de la justícia i

112

es fa una descripció de les seues característiques físiques tant corporals com d’indumentària i armes.

DATA DE L’ENTREVISTA: 25, 26/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Jutjat de Pau d’Alcanar (edifici de l’Ajuntament) CONTACTE: administrativa i secretari del Jutjat (responsable de la documentació) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Jutjat de Pau

Tipus de fons

Dates extremes

Judicial

1841 / 2011

Volum total 140 llibres 82 capses aprox

Estat de conservació / condicions de preservació Bo No adequades

Història del productor/ arxivística

Els Jutjats de Pau van ser creats per RD de 22 d’octubre de 1855. Es tracta d’un òrgan unipersonal que té jurisdicció al terme municipal i constitueix el primer esglaó de l’aparell judicial en tots aquells municipis en els quals no existeix un Jutjat de 1a instància i Instrucció.

El fons documental del Jutjat de Pau ha sofert diversos trasllats d’edifici al llarg del temps a més de la crema de documentació en l’època de la Guerra.

Instruments de descripció

No existeix. La documentació ubicada a la sala de l’arxiu no està ordenada per anys consecutius.

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 60 llibres de registre de naixements (1865 / 2011) on hi consta entre altres dades l’ofici dels pares de l criatura (si més no la del pare) fins al 1993 aproximadament.

1841 / 2011

Llibres de naixements

Paper i cobertes en pergamí en alguns casos

- 35 llibres de registre civil de matrimonis (1841 / 2011), on consta entre altres dades els oficis del marit i dels pares dels nuvis (sexe masculí), dada que es recull fins el 1996 aproximadament.

- 45 llibres de registre de defuncions (1875 / 2011) on conta entre altres dades l’ofici del difunt i la causa de la mort.

També hi ha la signatura de testimonis. La dada de l’ofici apareix aproximadament fins el 1984.

Llibres de defuncions Llibres de matrimonis

Paper i cobertes de cartró dur

Llibres de judicis verbals civils

Digital

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Originals

Llibres d’actes de conciliació Llibres de faltes de judicis verbals Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Alguns llibres estan reparats externament amb cinta adhesiva.

2. Creences, valors i rituals

La recerca ha estat incomplerta per motius de no disposició de temps per atendre la consulta de documentació per part del personal del jutjat.

4. Relacions entre els individus

- 26 capses arxivadores de llibres de judicis verbals civils (1863 / 2010)

5. Relació entre individu – institucions

- 15 capses d’actes de conciliació (1870 / 2010) on hi

8. Vida quotidiana

6. Construccions

113

ha els acords presos entre les parts.

10. Vida quotidiana

- 41 capses de judicis de faltes verbals (1867 / 2010) on hi ha denúncies per robatoris, baralles, etc.

FONS I COL·LECCIONS DOCUMENTALS EXTERNS AL MUNICIPI DATA DE L’ENTREVISTA: 30/05/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona) CONTACTE: Berenguer Vidal (tècnic d’arxiu)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons Personal

Francesc Blasi i Vallespinosa Història del productor / arxivística

Dates extremes

Volum total 4 fotografies

1932

Estat de conservació / condicions de preservació Molt bo (les fotografies es conserven amb les condicions ambientals adequades) Adequades

Francesc Blasi (Valls 1872 – Barcelona 1951) va ser un industrial amb inquietuds literàries i també fotogràfiques. Va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya del 1908 al 1949, del qual en va ser membre de diverses seccions de caire cultural i president de la secció de Fotografia. Va publicar obres de divulgació sobre alguns monestirs com el de Poblet, Santes Creus i altres. També va publicar altres llibres com a resultat de viatges a altres països com Rússia, Estats Units o el Pròxim Orient. La fundació que porta el seu nom (Fundació Francesc Blasi) convoca des de 1953 un premi d’estudis geogràfics.

No s’informa de la data en què el fons ingressa a l’Arxiu un cop acordada la seua donació.

Instrument s de descripció

Cedulari on hi ha aplegades les fitxes d’identificació de les fotografies (data de creació, títol, municipi i autor) amb una reproducció petita d’aquestes.

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 4 negatius en blanc i negre:

1932

Visual

Foto 1: vista horitzontal de la cuina de l’ermita del Remei d’Alcanar

Interès etnogràfic

Altres observacions

Foto 2: vista vertical del c. De Jesús d’Alcanar (nucli antic)

1. Oficis i activitats productives/comercials

Foto 3: vista horitzontal d’algunes barques amarrades als pals de la platja de les Cases d’Alcanar

4. Relacions entre els individus

S’informa del fet que es conserven poques fotografies del municipi perquè els fotògrafs d’aquella època no visitaven molt les comarques del sud de Catalunya, ja que preferien fotografiar majoritàriament el Pirineu i altres indrets de fóra de Catalunya.

Foto 4: vista horitzontal de dones assegudes treballant les xarxes a les Cases d’Alcanar. Apareix un xiquet assegut amb les dones i que té un nadó als braços.

7. Indumentària

6. Construccions

8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

114

Suport i format Negatius en suport de cel·lulosa en format 6,5 x 8,5

Llengua

Original/còpia Original

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Estudi de la masia catalana (fons propi)

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Propi (associació)

1933

1 fotografia

Estat de conservació / condicions de preservació Molt bo (les fotografies es conserven amb les condicions ambientals adequades) Adequades

Història del productor/ arxivística

El projecte “Estudi de la masia catalana” fou iniciat el 1923 i encarregat al CEC a iniciativa de Rafael Patxot i Jubert, executor testamentari de la Fundació Concepció Rabell, qui també va impulsar l’obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquest projecte participaren més d’un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants i tenia com a finalitat aplegar imatges de masies catalanes però també destaquen escenes de feines del camp, la matança del porc, escenes de processons religioses, oficis i altres aspectes de temàtica quotidiana.

Instruments de descripció

Fitxa on hi ha les dades bàsiques de la fotografia (data de creació, títol, municipi i autor)

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 positiu en blanc i negre: vista horitzontal de dones grans vestides de negre treballant les xarxes de manera artesanal a les Cases d’Alcanar (és la mateixa vista que l’anterior tot i que en aquesta el xiquet no aguanta cap nadó).

1933

Visual

Suport i format Positiu sobre paper amb gelatina i plata.

Format 11,6x16,5

Llengua

Original/ còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives o comercials

S’informa del fet que es conserven poques fotografies del municipi degut a que els fotògrafs d’aquella època no visitaven molt les comarques del sud de Catalunya, ja que preferien fotografiar majoritàriament el Pirineu i altres indrets de fóra de Catalunya.

4. Relacions entre els individus 7. Indumentària 10. Aprofitament del medi natural DATA DE L’ENTREVISTA: 27/05/2011, 17/06/2011, 13/07/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Museu Comarcal del Montsià (Amposta) CONTACTE: Carme Queralt (tècnica etnògrafa del Museu)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Imma Valls

Familiar i patrimonial 1851 / 1968 Data d’agregació Abril del 2011

Volum total 114 unitats documentals

Estat de conservació / condicions de preservació En general bo però regular en alguns casos.

Adequades parcialment (custòdia segura, instal·lacions segures però condicions climatològiques no adequades)

Història del productor / arxivística

Els documents es van trobar per casualitat a les golfes de la casa familiar just abans de vendrela. Es conservaven intactes a un armari relligats amb un cordill i protegits amb un tros de roba.

La seua titular els va donar al Museu del Montsià al poc temps de trobar-los.

Instruments de

Relació sumària dels documents

115

descripció Dades específiques (postals) Documents textuals / audiovisuals i Data de creació Tipus de Suport i Llengua gràfics document format 19.05.1939 / Castellà 21.10.1940 - 17 postals de temàtica personal Postal manuscrita Paper (nuvis separats per la distància en Visual època de guerra) Altres observacions - 2 postals: vista horitzontal imatge de Interès etnogràfic

Original/ còpia Original

la Pl. Major en blanc i negre (no hi ha 2. Creences, valors i rituals data però possiblement es tracta d’una postal dels anys 1920). Autor L. Roisin, 4. Relacions entre els individus Barcelona.

7. Indumentària

A la cara de la majoria de les postals apareix algun tipus de símbol franquista, ja siga el retrat del dictador o alguna expressió d’alçament del seu règim.

-poema imprès “A mi novia” amb 8. Vida quotidiana decoració de cromos encunyats i amb purpurina. No hi consta cap data, però la decoració sembla ser típica a les dècades del 1910 i 1930.

Una postal és decorada amb un dibuix a tinta i colors pastels. Aquesta última postal no té data.

Dades específiques (documents notarials) Documents textuals / audiovisuals Data de creació i gràfics 1819 / 1915 (dins - 33 escriptures notarials: d’una d’elles apareix la data de 1781) * compra-venda de finques (15) * obligació hipotecària (3) * venta de tenda d’aliments bàsics (1) * atorgament del dret del mossèn a cobrar els deutes de la parròquia, davant de judicis, etc. (1) * certificacions de pagaments d’impostos sobre béns immobles i altres certificacions (6) * testaments (4) * capítols matrimonials (3)

Tipus de document

Suport i format

Escriptures notarials

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original Còpia original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

Alguns documents estan datats a Ulldecona, Tortosa i Vinaròs.

2. Creences, valors i rituals

Es conserven també 2 fulls solts d’una escriptura.

4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individus – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural

Dades específiques (factures i rebuts) Documents textuals / audiovisuals Data de creació i gràfics 1859 / 1967 - 6 factures per serveis diversos:

Tipus de document

Suport i format

Factura

Paper

* honoraris notarials

Rebut

* registre de la propietat

Pagarés

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

* recaptació d’hipoteques

Interès etnogràfic

Altres observacions

*paleta

1. Oficis i activitats productives o comercials

Alguns documents són datats a Tortosa, Vinaròs i Ulldecona.

- 30 rebuts de pagaments diversos: * contribució * societat de regants de pou * compra d’aigua * pagaments de deutes i préstecs

2. Creences, valors i rituals 5. Relacions entre individus – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

116

* despeses d’enterrament

10. Aprofitament del medi natural

* repartiment de racions * compra de finques * construcció caseta de camp * registre de la propietat * multa * consultes mèdiques (iguales) * compra de primeres matèries (cànem) - 3 pagarés Dades específiques (documents administratius) Documents textuals / audiovisuals i Data de creació Tipus de document Suport i gràfics format 1854 / 1932 Sol·licituds - 13 sol·licituds, comunicats i altres Paper Comunicats diligències: Actes * sol·licituds de certificació de

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

propietats adreçades a l’alcalde

Interès etnogràfic

Altres observacions

* sol·licitud d’exempció militar adreçada a l’alcalde

1. Oficis i activitats productives o comercials

* expedient de possessió d’una finca

4. Relacions entre els individus

* dictamen per inscriure una finca al registre de la propietat

Alguns dels documents són manuscrits i d’alguns d’ells no se sap amb certesa la data però s’intueix que es tracta de la mateixa època.

5. Relacions entre individus – institucions

* declaració de l’ajuntament del valor d’una propietat

10. Aprofitament del medi natural

* acta de designació de tria de testimonis per executar un embargament * sol·licitud de documentació matrimonial per una hipoteca * carta de comunicació a un jutge * declaració de pagament d’unes propietats * comunicat a la població del comportament privat d’una família canareva Dades específiques (acords i autoritzacions) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Tipus de document

Suport i format

- 1 acord:

Acord

Paper

* repartiment de finca de garrofes

Autorització

- 2 autoritzacions: * obertura d’establiment per a la venda d’aiguardent amb referències a alguns rituals celebrats el dijous, divendres i dissabte sants * per passar per dins d’una finca privada

Data de creació 1854 / 1916

Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives o comercials 4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individus –

117

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Original

Altres observacions

institucions 10. Aprofitament del medi natural Dades específiques (certificats) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 3 certificats:

1868 / 1930

Certificat

Paper

* parroquial de bateig * parroquial i municipal de fe de vida

Interès etnogràfic

Llengua

Original/

Català

còpia Original

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals 5. Relacions entre individus – institucions

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 3 documents diversos:

1948

Etiqueta de producte

* etiqueta de producte d’arboricultor d’Alcanar

Suport i format Llengua

Original/còpia

Paper

Original

Castellà Català

Bitllet de loteria Dibuix

* bitllet de loteria de Nadal * dibuix de delimitació d’una finca

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives o comercials 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons Dates extremes

Volum total

Ignasi Fabregat Ferré

Familiar i patrimonial

3 documents

Història del productor / arxivística

1941 / 1944

Estat de conservació / condicions de preservació

Data d’agregació

Bo (un document té un estrip a la part central)

1997

Adequades parcialment

Ignasi Fabregat era el propietari d’un molí d’oli artesanal situat al municipi d’Alcanar que actualment ja no està en funcionament. Estudis recents han donat a conèixer l’existència de nombrosos molins d’oli i cereals a la població, tant dins del nucli urbà com fora. Aquests molins funcionaven per mitjà de l’aprofitament de l’energia hidràulica procedent de la sèquia mare del riu Sènia i també gràcies a la força dels animals.

El productor va fer donació dels documents referents al molí del qual és propietari al Museu Comarcal del Montsià.

Instruments de descripció

Fitxes digitals

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació 1941 / 1944

- 3 autoritzacions:

Tipus de document

Suport i format

Autorització

Paper

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

* de l’ajuntament per obertura del molí * Comissaria de Recursos de Tarragona per

Interès etnogràfic

118

Altres observacions

treballs de moltura d’oli

1. Oficis i activitats productives o comercials 5. Relacions entre individus – institucions

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons Dates extremes

No es coneix la Familiar identitat de la família

Volum total

1905-1909

Estat de conservació / condicions de preservació

1 document

Bo amb algunes pèrdues

Data d’agregació

Adequades parcialment

2010 Història del productor / arxivística

El document pertanyia a una família benestant (possiblement d’un marquès) del municipi d’Alcanar però per motius diversos va a parar a una família d’Amposta, un dels membres de la qual dóna el document al Museu Comarcal del Montsià.

Instruments de descripció

Fitxa digital

Dades específiques del fons Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 dietari de despeses domèstiques d’una família benestant del municipi

1905-1909

Llibre dietari de despeses

Suport i format

Llengua

Original/

Llibre. Format 15,5 x 20,5 x 2,5

Català

còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives o comercials

Falten la coberta i una o dues pàgines del davant del llibre. Taques de brutícia i aigua.

Relligat de l’enquadernació trencat.

7. Indumentària 8. Vida quotidiana

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Fons d’imatges i enregistraments sonors (fons propi)

Col·lecció pròpia del Museu

1980 (aprox) / 2010

35 diapositives

Estat de conservació / condicions de preservació

2 negatius

Bo

5 imatges digitals

Adequades parcialment

3 cintes casset Història del productor / arxivística

Les imatges i enregistraments sonors provenen d’estudis realitzats sobre temàtica de cultura popular i tradicional, encarregats pel Museu o com a col·laborador.

Instruments de descripció

Relació sumària d’imatges

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 6 diapositives amb imatges de la Banda Municipal de Música d’Alcanar i de l’Agrupació Musical

1980 (aprox) / 2010

Visual Enregistrament sonor

119

Suport i format

Llengua

Diapositiva

Català (enregistram ents)

Format digital Cinta casset

Original/c òpia Original Còpia

Canareva també d’Alcanar - 13 diapositives amb imatges dels bous de carrer de les festes de les Cases d’Alcanar - 16 diapositives sobre l’estudi de l’ofici de produir i reparar xarxes de pescar artesanalment d’una dona de les Cases d’Alcanar.

- 2 negatius sobre l’estudi de l’ofici de produir i reparar xarxes. Imatges personals de la informant mentre treballava.

- 5 còpies digitals de la Banda Musical de Música

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. oficis i activitats productives/comercials

Els originals dels negatius són fotografies de propietat privada datades el 1927 i 1958 respectivament. El 1994 es creen els negatius per reproduir les fotografies en motiu d’una exposició al Museu (format dels negatius 6x6).

2.creences, valors i rituals 3. activitats lúdiques, festives i culturals 4. Relacions entre els individus 6. Construccions 8. vida quotidiana 10. aprofitament del medi natural

- 2 cintes casset amb enregistrament d’entrevistes a informants d’Alcanar sobre la caça tradicional en barraca (4 entrevistes del 2005)

L’enregistrament de l’entrevista sobre construcció de carros a Alcanar va servir per realitzar l’article sobre aquesta temàtica al quadern didàctic editat pel Museu: Quadern carrasques i roures. Àlex Farnós i altres.

Amposta: Museu Comarcal del Montsià, 1998.

Els enregistraments sobre la caça en barraca va servir per a la realització de l’estudi La caça en barraca a l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. Alba Ballester i altres.

Amposta: Museu comarcal del Montsià, 2006.

- 1 cinta casset amb enregistrament d’una entrevista a un informant d’Alcanar (1996) sobre la construcció de carros, carreters i també de fusters.

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

Fitxes d’identificació dels objectes del Museu (fons propi)

Fons de l’administració local

1994 / 2008

33 fitxes referents a Alcanar

Història del productor / arxivística

A partir de l’any 1983 es constitueix el Museu Comarcal del Montsià, entitat que per gestionar el patrimoni sobre el qual té responsabilitat crea unes fitxes d’identificació dels objectes que entren al Museu, ja siga per adquisició, donació, etc. Aquestes fitxes que en un principi eren en suport paper i que més tard es creen a través d’una aplicació informàtica comuna per als Museus Comarcals de Catalunya, contenen les dades bàsiques dels objectes com ara la categoria, el nom de l’objecte, l’any inici i de final d’utilització, la història de l’objecte i les dades d’ingrés al Museu. També dades específiques de l’ingrés (tipus d’ingrés, dades dels titulars, etc.), del context d’utilització (interès etnogràfic), de l’estat de conservació i de restauració i de les exposicions Actualment el registre té entrades 3574 fitxes aproximadament.

Instruments de descripció

Els documents són els mateixos instruments de descripció.

Bo Adequades parcialment

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- 33 fitxes referents a objectes propis d’Alcanar i les Cases d’Alcanar (entre els quals trobem els documents conservats al Museu, excepte el fons d’Imma Valls ja que encara no ha estat tractat).

1994 / 2008

Tipus de document

Suport i format

Llengua

Original/

Fitxes identificatives i descriptives dels objectes del Museu

Paper (15)

Català

còpia

Digital (18)

original

Visual Interès etnogràfic

Altres observacions

1. oficis i activitats productives/comercials

Els documents reben el mateix tractament que la resta dels objectes del Museu.

7. indumentària

Totes les fitxes (paper i digital) tenen una imatge de

120

l’objecte.

8. vida quotidiana 10. aprofitament del medi natural

DATA DE L’ENTREVISTA: 05/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Comarcal del Montsià (Amposta) CONTACTE: Miquel Riera (director de l’Arxiu Comarcal del Montsià) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Cambra Agrària d’Alcanar (Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Alcanar)

Administració Autonòmica

Història del productor/ arxivística

Després de la Guerra Civil, el nou règim transformà les antigues cooperatives i sindicats agrícoles en les anomenades Hermandades, les quals tenien com a funcions principals la tramitació de la seguretat social dels pagesos, la col·laboració amb les autoritats centrals alhora de planificar les collites, feien estadístiques i miraven pels interessos dels pagesos i ramaders del municipi.

L’any 1993 aquestes Hermandades passen a ser competència de la Generalitat de Catalunya qui les aboleix i funda quatre Cambres Agràries d’àmbit provincial.

4 capses

Estat de conservació / condicions de preservació

1939 / 1994

Bo Adequades parcialment

Quan l’entitat passa a mans de la Generalitat, la documentació de la Hermandad es volia llençar però finalment algú va decidir transferir aquesta documentació a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre a Tortosa (ja que la comarca no disposava de cap centre d’arxiu públic d’àmbit autonòmic) Instruments de descripció

Relació sumària de les capses transferides i dates extremes

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

- llibres de correspondència d’entrada i sortida de documentació (1939 / 1994)

1939 / 1994

- llibres d’actes de reunions generals (1941 / 1977)

Tipus de document Llibres de registre d’entrada i sortida de documents

Suport i format

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Llibre

Llibres d’actes de reunions Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 10. Aprofitament del medi natural

121

Altres observacions

Original

DATA DE L’ENTREVISTA: 08, 09/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Comarcal del Baix Ebre (Tortosa) CONTACTE: Albert Curto (director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre) i David (subaltern) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Fons notarial del Districte Notarial de Tortosa

Notarial

Dates extremes 1832 / 1973

Volum total No s’ha pogut constatar (unes 100 capses o més aprox)

Estat de conservació / condicions de preservació No s’ha pogut constatar en general Adequades

Història del productor/ arxivística

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre conserva els protocols notarials del districte notarial de Tortosa i per tant d’Alcanar des del 1830 fins l’any 1986 aproximadament. A partir d’aquesta data els protocols es conserven a la mateixa notaria del municipi.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Dades específiques (fons notarial) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- protocols notarials del municipi d’Alcanar on consten les dades de les diverses transaccions dels béns materials dels ciutadans.

1832 / 1973

Protocols notarials

Llibre.

Coberta de pergamí/ cartró dur

Interès etnogràfic

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Audiència de Tortosa

Tipus de fons

Dates extremes 1883 / 1892

Judicial

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

13 capses

Bo Adequades

Història del productor/ arxivística

Abans de l’any 1892 existia a Tortosa el jutjat de l’Audiència que s’ocupava dels judicis de causes majors i també d’apel·lacions dels judicis ordinaris de tot el districte judicial de Tortosa on es troba Alcanar. A partir d’aquest any, aquesta Audiència s’integra dins l’actual Audiència Provincial de Tarragona.

122

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Dades específiques (fons Audiència de Tortosa) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 13 capses de llibres de registre de sentències de sala on consten les dades de sentències relatives als judicis de faltes més greus (lesions, robatoris, etc.) de les persones inculpades del districte judicials de Tortosa. Apareix la dada de l’ofici de l’inculpat i si té o no instrucció.

1883 / 1892

Llibres de registre de sentències

Suport i format

Llengua

Original/

Llibre. Coberta de pergamí

Castellà

còpia Originals

Altres observacions

Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 2 .Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Canonge Matamoros

Tipus de fons

Dates extremes d’agregació

Personal

s. XVI / s. XX Principis de segle

Data

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

2 llibres

Regular i en mal estat alguns exemplars (fulls molt foradats per atac d’insectes, pergamí de la coberta trencat, relligat trencat)

2 carpetes

Adequades Història del productor/ arxivística

José Matamoros (Alcanar, 1866-1937) fou canonge de la catedral de Tortosa, periodista, escriptor i poeta. Va publicar entre altres obres História de mi pueblo (1922), obra de referència encara avui dia per a la història local.

Sembla ser que ell mateix va fer donació del fons (protocols notarials que es desconeix el motiu pel qual ell els conservava i altres documents) a principis del segle passat.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació. No existeix inventari ja que el fons encara no ha estat tractat

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- protocols notarials segle XVII i XVIII

s. XVI / s.

XX

Protocol notarial

Paper.

Llibres i carpetes

- 2 carpetes de documents solts: *llibre de testaments d’últimes voluntats

Delme

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Català

Originals

Llatí

Sentència judicial Poesia Llibres de comptes

* delme de les garrofes (1615)

Interès etnogràfic

Altres observacions

* sentència referent a l’aigua del riu Sènia

1. Oficis i activitats productives/comercials

* poesia en català d’A.

2. Creences, valors i rituals

Els protocols notarials d’aquest fons formen part en realitat del fons notarial del districte notarial de Tortosa.

123

Ulldemolins (Alcanar) (1922) dedicada a la festa major de Sant Miquel

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

* altres no identificats

4. Relacions entre els individus

- 4 llibres de comptes d’un botiguer de Tortosa que venia productes a les comarques del sud de Catalunya i nord del País Valencià i també a gent procedent de Reus, Tarragona i Barcelona (productes alimentaris, tèxtils, domèstics, etc.)

5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Ramon Borrell

Personal

1911

10 fotografies

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequat

Història del productor/ arxivística

Ramon Borrell fou un dels primers fotògrafs professionals tortosí que va dedicar-se a fer tant fotos d’estudi com fotos a l’exterior. Per això, era contractat per particulars d’altres municipis de la comarca i de les comarques veïnes per immortalitzar vivències en un moment en què la fotografia era més bé un luxe d’aquelles famílies que se’l podien permetre.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Dades específiques del fons (fons Ramon Borrell) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 10 fotografies (negatius) de temes diversos:

1911

Visual

* llocs singulars del municipi d’Alcanar * homenatge a Felip Pedrell a Alcanar

Suport i format

Llengua

còpia

Plaques de vidre amb emulsió de gelatina de plata (AGFA)

Interès etnogràfic

Original /

Original Altres observacions

3. Activitats lúdiques, festives i culturals 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 7. Indumentària

DATA DE L’ENTREVISTA: 04, 10/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Històric de Tarragona CONTACTE: Laia Lanceta i Isabel Companys (tècniques d’arxiu) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Fons del Govern Civil de Tarragona

Administració Perifèrica de l’Estat

Dates extremes 1902 / 1982

Volum total 20 carpetes

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

124

Història del productor/ arxivística

Durant el segle XIX el Govern Civil de la Província, màxima autoritat civil i política de la província, tenia la competència del control i el registre de les associacions. Amb l’arribada de la democràcia aquesta competència es va traspassar a la Generalitat de Catalunya.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- Expedients d’associacions referents al municipi d’Alcanar (inclouen reglaments en alguns casos i els estatuts) on es veuen reflectits els interessos i inquietuds d’un col·lectiu:

1902 / 1982

Expedients d’associacio ns

Paper.

Carpetes

Interès etnogràfic

* Camino del Norte (1934)

1. Oficis i activitats productives/comercials

* Centre Català (1930)

2. Creences, valors i rituals

* Centre Republicà Federal (1931)

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

* Centre d’Estat Català (1931) * Centre Unión Patriótica Nacional (1927) * Círculo de Cazadores Alcanar (1919) * Club de la Tercera Edad (1982) * Comunidad de labradores (1915)

4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana

* Hermandad de socorros mútuos Auxiliadora Alcanarense de Santa Lucía (1902) * Penya Barcelonista d’Alcanar (1982) * Pósito de Pescadores (1926) * Sociedad Bienhechora de caballerías La Alcanarense (1933) * Sociedad Cultural de Alcanar (1931) * Sociedad Mutual Bienhechora para caballerías denominada San Antonio (1918) * Sociedad recreativa marinera La Pandilla (1932) * Sociedad de cazadores Diana (1928) * Sociedad de oficiales y aprendices albañiles u obreros La Alcanarense (1923) * Sociedad de socorros mútuos La Jornalera (1922) * Unió Esportiva Canareva (1924) * Unión de San Luís Gonzaga (1926)

125

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Altres observacions

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Fons notarial de la província de Tarragona

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

1619 / 1831

16 manuals

Notarial

Estat de conservació / condicions de preservació Bo amb algunes degradacions Adequades

Història del productor/ arxivística

Els protocols notarials anteriors a l’any 1830 del districte notarial de Tortosa es conserven actualment en aquest Arxiu.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventaris i catàleg

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 16 manuals de protocols notarials d’Alcanar

1619 / 1831

Protocol notarial

Llibre. Coberta de pergamí

Llengua

Original/

Llatí

còpia

Català

Original

Castellà Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Institut Geogràfic i Cadastral (Delegació de Tarragona)

Administració Perifèrica de l’Estat

1927-1929

47 plànols

Història del productor/ arxivística

El 1870 es crea per Decret aquesta entitat depenent del Ministeri de Foment. Les dates extremes del fons a la delegació de Tarragona són des del 1927 fins el 1960.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 47 plànols del terme municipal d’Alcanar on consten els noms de camins rurals, partides, construccions de camp, etc.

1927-1929

Plànol

Paper. Format de dimensions grans la majoria

126

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions 9. Tradició oral i etnopoètica Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Ministeri d’Hisenda.

Sèrie classes passives

Administració Perifèrica de l’Estat

1936-1942

5 fotografies

Història del productor/ arxivística

Es tracta de documentació referent a funcionaris de l’estat.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 5 fotografies de funcionaris de l’Estat (capellans i dels cossos de seguretat)

1936

Visual

Paper

Llengua

Original/ còpia Original

1942 Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relació entre individu – institucions 7. Indumentària Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Secció femenina de la Falange

Administració Perifèrica de l’Estat

Dates extremes

Volum total 3 fotografies

1973

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Història del productor/ arxivística

La Secció Femenina fou una organització de dones falangistes del partit de la Falange Española de les JONS, organització que va passar a ser una institució durant la Guerra Civil i que tenia com a finalitat el “servei social de la dona”. Va tenir continuïtat fins el 1977, any en què fou suprimida.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i inventaris

Dades específiques

127

Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 3 fotografies de cursos de preparació per al Nadal

1973

Visual

Paper

Interès etnogràfic

Llengua

Original/ còpia Original

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre els individus 5. Relació entre individu – institucions 7. Indumentària DATA DE L’ENTREVISTA: 04/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona CONTACTE: tècnica de l’Arxiu Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons Fons del vicariat i oficialitat eclesiàstic de Tarragona

Tipus de fons

Dates extremes

eclesiàstic

1685

Volum total 1 expedient

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Història del productor/ arxivística

Fons produït per aquesta institució eclesiàstica que actuava en procediments de matrimonis i altres assumptes de la seua competència.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventari i cercador a la base de dades dels fons digitalitzats de l’Arxiu.

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 document de dispensa matrimonial per consanguinitat.

Títol: “ Super dispensatione quarti consanguinitis gradus Joannem Queralt et Quiteriam Reverter loci de Alcanar, Dertusensis diocessis”. Es parla de la procedència social alta de la dona (Agustina Reverter) que com no ha trobat cap home per casar-se de la seua igual condició social es casa amb Joan Queralt, emparentats dins el 4t grau de consanguinitat, per la qual cosa l’arquebisbe de Tarragona en dóna el seu vist-iplau.

07.12.1685 13.12.1685

Dispensa matrimonial

Paper

Llengua

Original/

Llatí i català

còpia original

Interès etnogràfic

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals

Aquest tipus de document no és freqüent trobar-lo a l’arquebisbat de Tarragona ja que l’autoritat eclesiàstica competent al municipi d’Alcanar és la diòcesi de Tortosa, i per tant, aquest tràmit s’havia de fer en aquest bisbat.

La limitació temporal a què ha estat subjecte el treball no ha fet possible la recerca en aquest últim arxiu del bisbat de Tortosa.

4. Relacions entre els individus 5. Relacions entre individu institucions

128

DATA DE L’ENTREVISTA: 10/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Universitat Rovira i Virgili. Arxiu de Folklore (Departament de Filologia Catalana) (Tarragona) CONTACTE: Emili (administratiu)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Fons de l’arxiu de folklore

Administració autonòmica

Dates extremes

Volum total 24 fitxes de recerca

1990 / 2005

No s’ha pogut constatar el volum de cassets i CD

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades parcialment

Història del productor/ arxivística

L’Arxiu de Folklore és una unitat de recerca del Dept. de Filologia Catalana de la URV que nasqué a conseqüència de l’activitat acadèmica duta a terme des de que el curs 19791980 van començar a impartir-se els estudis d’etnopoètica i folklore dins els estudis de Filologia Catalana. Per tant, el material de l’arxiu de folklore de la URV prové la major part dels treballs realitzats pels estudiants de l’assignatura d’etnopoètica i folklore. L’Arxiu vinculat a la Universitat es va constituir com a tal el 1994.

Instruments de descripció

Inventari i base de dades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 24 fitxes on consten les dades de la recerca folklòrica (gènere etnopoètic, dades del informant, data de l’entrevista, text de la llegenda, conte, parèmia, etc., suport físic addicional, explicació del context i enregistraments sonors associats.

1990 / 2005

Fitxes de recerca

Suport i format

Llengua

Original/còpia

Paper

Català

Original

Cintes casset CD

Interès etnogràfic

Altres observacions

9. Tradició oral i etnopoètica

A l’arxiu hi ha la sèrie dels treballs monogràfics sobre etnopoètica dins l’àmbit territorial de parla catalana però no han estat volcats a la base de dades i no s’ha fet cap cerca entre aquest material.

DATA DE L’ENTREVISTA: 04/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona CONTACTE: Manel Güell (director de l’Arxiu)

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Diputació Provincial de Tarragona

Administració local

Dates extremes

Volum total 150 volums aprox BOPT

1836 / 1975

21 llibres cens electoral 147 volums llibres d’actes Ple

Estat de conservació / condicions de preservació Bo amb algunes degradacions en alguns exemplars Adequades

3 carpetes Història del productor/ arxivística

Es constitueix el 1822 com a Diputació del Provincial a l’empara de la Constitució de Cadis.

Des de llavors ha anat evolucionant d’acord amb la legislació de cada etapa històrica.

129

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventaris

Dades específiques (Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, llibres d’actes del Ple) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- llibres enquadernats de les publicacions oficials del Butlletí de la Província de Tarragona (BOPT).

Un o dos volums per any (sèrie Butlletí Oficial de la Província)

1875 / 1975

Publicació oficial

Llibre.

Cobertes de cartró dur

- 21 llibres del cens electoral publicat al BOPT (Sèrie cens electoral). Inclou dades de l’ofici del votant (només els homes excepte a partir del 1934 en què van votar les dones, on també hi ha els oficis d’aquestes) i si té instrucció (si sabia llegir i escriure).

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals

A partir de l’any 2005 el BOPT és en format digital, tot i que la Diputació edita una còpia en paper de cada any que conserva en el seu Arxiu.

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

L’any 1904 del cens electoral està digitalitzat perquè el seu estat de conservació és dolent.

4. Relacions entre els individus

A partir de l’any 1967, els llibres d’actes de les reunions del Ple es conserven a l’Arxiu administratiu de la Diputació. No es conserven els anys 1861-1866.

- 147 volums d’actes de les reunions del Ple de la Diputació (Sèrie Actes de la Diputació)

1904 / 1955 1836 / 1966

Llibres d’actes

5. Relació entre individu – institucions

Llengua

Original/còpia

Castellà

Còpia

Català

Original

Digital

6. Construccions 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural Dades específiques (Sèrie Junta Provincial de Beneficència) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 carpeta on hi ha els comptes de l’antic hospital d’Alcanar. S’hi reflecteixen els ingressos (donatius, béns immobles, etc.) i les despeses (material, reparacions, etc.)

1907-1935

Diversos referents a comptes

Paper.

Carpeta

Interès etnogràfic

Llengua

Original/

Castellà

còpia Original

Altres observacions

2. Creences, valors i rituals 8. Vida quotidiana

Dades específiques (Sèrie de Governació) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

- 1 expedient referent a l’impost sobre el consum d’espècies (aiguardent, vi i altres) en el qual l’Ajuntament d’Alcanar sol·licita autorització a la Diputació de Tarragona per arrendar la gestió de d’aquest impost.

1877

Procediment administratiu

Interès etnogràfic

Suport i format

Llengua

Original/

Paper. Mida foli petit. Carpeta

Castellà

còpia Original

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relació entre individu – institucions

Dades específiques del fons (sèrie Obres Públiques) Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 expedient del projecte de

1948

Projecte de

Paper.

130

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

construcció de les antigues escoles. Hi consten dades de distribució de l’alumnat, informe del municipi i preu del jornal dels oficis.

També els plànols de l’edifici, la memòria i el projecte tècnic.

construcció

Carpeta

Altres observacions

Interès etnogràfic 2. Creences, valors i rituals 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions

DATA DE L’ENTREVISTA: 10/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu del Port de Tarragona CONTACTE: Coia Escoda (directora de l’Arxiu) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons

Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Fons de l’Administració Portuària

Administració autonòmica

1961 / 1992

1 llibre

Història del productor/ arxivística

No és fins els anys 1980 aproximadament que el port de Les Cases d’Alcanar va passar a dependre de l’autoritat portuària de Sant Carles de la Ràpita. Fins aquesta data, les competències referents al sector marítim del terme municipal d’Alcanar depenien de l’autoritat portuària de Tarragona.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació i Inventaris

1 document

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 llibre de registre d’inspeccions de fars nocturns (control de senyals lluminosos, boies, etc.) on hi ha el del Port de Les Cases d’Alcanar

1982-1992

Llibre de registre d’inspecció

Paper.

Llibre

- 1 expedient de sol·licitud d’autorització de disposició d’una caseta temporal a la platja del terme municipal d’Alcanar (Alcanar Platja) per a ús familiar.

Interès etnogràfic

1961

Llengua

Original/

Castellà

còpia

Procediment administratiu

5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions

131

Altres observacions

Original

DATA DE L’ENTREVISTA: 10/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Audiència Provincial de Tarragona CONTACTE: Enric Mateu (tècnic d’arxiu) Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Estat de conservació / condicions de preservació

Fons de l’Audiència Provincial de Tarragona

Judicial

1884 / 2011

21,5 m/l (fins el 2004)

Història del productor/ arxivística

Les Audiències Provincials tenen el seu precedent en les antigues Audiències Criminals. A la província de Tarragona se’n van crear 3: la de Tarragona, la de Reus i la de Tortosa, i cadascuna abraçava els partits judicials corresponents. Finalment el RD de 16 de juliol de 1892 va suprimir les Audiències que no estaven situades a la capital de la província i, per tant, les Audiències Criminals de Reus i Tortosa van ser suprimides. La documentació que van generar es conserva a l’actual Audiència Provincial de Tarragona.

Instruments de descripció

Inventari a nivell de fons

Bo Adequades

Dades específiques del fons Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- llibres de sentències de la secció 1a de l’Audiència Provincial de Tarragona. Es registren les sentències relatives als judicis per pena més greu o apel·lacions dels partits judicials de la província de Tarragona (Tortosa, Gandesa, Falset, Reus, Tarragona, Valls, Vendrell i Montblanc). Hi consten les dades d’ofici i les causes del judici.

1884 / 2011

Llibres registres de sentències

Paper

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Interès etnogràfic

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials

4. Relacions entre els individus

No són d’accés lliure els llibres de sentències a partir del 1961 per atendre els requisits de la normativa de protecció de dades personals. La consulta de documents públics necessita també l’autorització del president de l’Audiència.

5. Relació entre individu – institucions

Els anys 2005 fins a l’actualitat es conserven a l’arxiu de gestió de les oficines del Jutjat.

2. Creences, valors i rituals

6. Construccions 8. Vida quotidiana

DATA DE L’ENTREVISTA: 11/08/2011 UBICACIÓ DEL FONS: Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) CONTACTE: tècnica de l’Arxiu Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Montserrat Sagarra i Zacarini

Personal

1982-1986

35 fotografies

Estat de conservació / condicions de preservació No s’ha pogut constatar (fons digitalitzat) Adequades

132

Història del productor/ arxivística

Montserrat Sagarra fou la primera professional catalana durant l’època de la dictadura franquista. El seu fons compta amb un total de 40.000 imatges. Va treballar majoritàriament durant la seua carrera professional com a free-lance.

El fons ingressa a l’ANC en dues tongades: el 1998 i el 2008.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventaris i base de dades consultable en xarxa

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 35 positius amb imatges verticals i horitzontals sobre alguns aspectes del municipi:

1982-1986

Visual

Paper

* carrers i cases d’Alcanar i Les Cases

1. Oficis i activitats productives/comercials

* Església d’Alcanar i l’ermita del Remei

2. Creences, valors i rituals

Interès etnogràfic

* bous al carrer a Les Cases

3. Activitats lúdiques, festives i culturals

* mariner triant el fil de pescar

6. Construccions

Llengua

Original/còpia Original

Altres observacions

7. Indumentària 8. Vida quotidiana 10. Aprofitament del medi natural Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Generalitat de Catalunya (2a República)

Administració autonòmica

1936-1937

1 expedient

Història arxivística

Dins aquest fons trobem dins la sèrie del Departament de Governació i Assistència Social i dins d’aquesta la referent a Administració Local, on hi ha els expedients de constitució d’ajuntaments de la Direcció General d’Administració Local.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventaris i base de dades consultable en xarxa

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 expedient de constitució de l’Ajuntament d’Alcanar. Hi consten els partits polítics representats a l’Ajuntament (com el partit de la Unió de Rabassaires vinculat al Sindicat Agrícola, CNT, etc.)

1936-1937

Expedient de constitució d’Ajuntament

Paper

Interès etnogràfic

Original/còpia

Català

Originals

Altres observacions

1. Oficis i activitats productives/comercials 2. Creences, valors i rituals 4. Relacions entre individus 5. Relació entre individu – institucions

Dades generals de la documentació amb interès etnogràfic del fons

133

Llengua

Nom del fons

Tipus de fons

Dates extremes

Volum total

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia

Administració Perifèrica de l’Estat

1970

1 Carpeta

Història del productor/ arxivística

Les delegacions provincials d’indústria van ser creades per decret del govern de la República el 1936, època en què van dependre de la Generalitat. Un cop instaurat el nou règim, després de la Guerra, van tornar a formar part de l’Administració Perifèrica de l’Estat. A partir del 1978 amb la instauració de la democràcia i el restabliment del règim autonòmic, les seues competències i serveis són traspassats a la Generalitat.

Instruments de descripció

Guia de fons, quadre de classificació, inventaris i base de dades consultable en xarxa

Estat de conservació / condicions de preservació Bo Adequades

Dades específiques Documents textuals / audiovisuals i gràfics

Data de creació

Tipus de document

Suport i format

- 1 expedient de pla de labors de l’empresa Cementos del Mar, S.A situada al terme municipal d’Alcanar. Informe d’activitat d’extracció de pedra natural del terreny per al procés de fabricació del cement.

1970

Informe

Paper.

Carpeta

Interès etnogràfic 1. Oficis i activitats productives/comercials 5. Relació entre individu – institucions 6. Construccions

134

Llengua

Original/còpia

Castellà

Original

Altres observacions