in memoriam : tant sols, gràcies Pep una de les aficions de mon pare era viatjar : tant per raons del seu ofici (1961-1995, “mestre nacional” i “mestre de poble”. Un incís : va pertànyer a eixa generació que va lluitar per la implantació de la democràcia, per la renovació pedagògica, per la normalització del valencià a l'ensenyament, que tenia molt clar que l'educació és un dret fonamental) com després a l’estar jubilat (ma mare i ell tenien tot el temps del món). Estimava i gaudia de tot el que descobria : paisatge, patrimoni, gastronomia, amistat,etc.. La veritat que resultava ser un bon guia. En la maleta de viatge que és la vida de qualsevol ésser humà anem omplint-la de coses materials fins, a vegades, ni poder tancar-la. Però sempre hi ha cabuda a dues coses immaterials : la mort i els records. La primera l’hem de saber tractar i perquè no parlar-la, puix convivim amb ella des què naixem; perquè sempre ens crida de manera inesperada. Jo em quede amb la segona : els records. La casualitat (doble) ha estat que tinga a les mans un llibre biogràfic d’un mestre i que també va morir als 77 anys (igual que mon pare)... ...acabat d’eixir del forn (presentat el cap de setmana de la mort de mon pare, 18 d’agost 2013) i calentet com està m’acaben de regalar un llibret biogràfic d’un mestre d’escola que va exercir el seu ofici a Albaida entre 1888 i 1923: “Don José Fornas Gil : maestro e historiador” de Faustino Garcia Chirivella. El motiu del regal ha estat per la meua col·laboració en la recerca de dades. Però vaig al que vaig, estic llegint-lo i m’agradaria que vosaltres també tingueu l’oportunitat de fullejar-lo....
Lliure d’Ensenyament (I.L.E.) per Francisco Giner de los Rios. La seua pretensió era renovar la mentalitat intel·lectual espanyola, crear estudiosos.
1
Tinc que reconèixer que els finals del segle XIX(Restauració) i principis del XX (monarquia/dictadura Primo de Rivera) no tenen res que veure amb finals del segle XX (democràcia i monarquia constitucional). Del primer decenni del XXI no parle perquè les retallades actuals poden fer tornar a eixa època fosca de desigualtats socials(educació, sanitat, cultura, etc.) i manca de llibertat d’expressió. Ja torne a divagar, jeje, però no em podeu negar que quan una persona exerceix el seu ofici per vocació es nota en la seua preocupació i interés diari. En aquest cas parle de l’escola pública...
2
3
han passat mÊs de 100 anys, què penseu ?
4