Montellà, Assumpta. El Silenci dels telers : ser dona a les colònies tèxtils catalanes. Badalona : Ara Llibres, 2012 9(46.71) Mon Recull de dades històriques i anecdotaris dels Encants de Barcelona. Barcelona : Local de Vendes, 1982 9(46.71Bar) Rec Segura, Isabel. Dones de l'Eixample. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Centre d'Informació i de Recursos de la Dona, DL 2009 30.055.2 Seg
Exposició fotogràfica
Abans tot això eren fàbriques
Tatjer, Mercè. Barcelona, ciutat de fàbriques : gelats, joguines, perfums ... els productes quotidians. 2a. ed. Barcelona : Albertí : Ajuntament de Barcelona, 2014 338.4(46.71Bar) Tat Tatjer, Mercè. La Ciutat de les fàbriques : itineraris industrials de Sant Mart. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, DL 2002 338.91 Tat Thomson, James. Els Orígens de la industrialització a Catalunya : el cotó a Barcelona (1728-1832). Barcelona : Edicions 62, 1994 677 Tho
Una aproximació al passat obrer i industrial del barri de la Sagrada Família
Tolrà, Jordi. Mercats de Barcelona. Barcelona : Institut Municipal de Mercats de Barcelona : Angle, 2007 381 Tol
Del 4 al 29 d’octubre Biblioteca Sagrada Família-Josep M.Ainaud 2a planta. Espai Jove
Tots aquests exemplars els podeu trobar a la Biblioteca Sagrada Família
Dins del projecte de recuperació de la memòria histórica:
Família (de nois). I molt important, l'Hospital de la Creu Roja. L'antic Poblet ha passat a ser un tros de la Barcelona més concorreguda de la ciutat, a l'ombra del nostre estimat temple de la Sagrada Famíla, que actualment dóna nom al barri. Concepció Casadevall, veïna AQUEST TROS DE BARCELONA
La història del nostre barri no és fàcil, perquè hi ha una notable escassetat d'informació, però se'n té constància documental des de 1868. Com ja és sabut, aquesta àrea es coneixia com El Poblet, una zona força aillada fins a la urbanització de l'Eixample, que a partir de 1880 va arribar a l'actual Passeig de Sant Joan, després de la integració de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona el 1897. Al Poblet, les fàbriques van conviure durant molts anys, fins ben entrat el segle XX, amb els habitatges de planta baixa i amb els camps, i això va comportar el pas d'un barri rural a un de marcadament obrer. Entre les nombroses fàbriques i tallers que hi havia, algunes de les més importants eren: la Damm, inaugurada el 1905, la Sedeta, construïda el 1899, la Myrúrgia, edificada el 1930, la Henkel, i el taller de muntatge de la General Motors, que s'ubicava on ara hi ha el mercat de la Sagrada Família, però que no n'hem aconseguit cap foto. També cal esmentar les conegudes Escales Servitja, els Encants Nous del carrer de València, i escoles com el Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet (de noies) i el Patronat de la Sagrada
Cabana i Vancells, Francesc. Fàbriques i empresaris : els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2001 338(46.71) Cien elementos del patrimonio industrial en Catalunya. Barcelona : Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya [etc.], cop. 2002 725.4 Cie Finestres de la memòria : Dreta de l'Eixample : Centre Cultural La Casa Elizalde : 2011-2015. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Districte de l'Eixample, 2016 9146.71Bar) Fin Gumà i Esteve, Ramon. Del petit taller a la gran fàbrica. [Terrassa] : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ;
Barcelona : Dalmau, 2015 725.4 Gum Huertas Claveria, J. M. Oficis i costums perduts. Barcelona : Angle, 2015 9(46.71Bar)"18/19" Hue MacDonogh, Gary Wray. Las Buenas familias de Barcelona : historia social de poder en la era industrial. Barcelona : Omega, cop. 1989 321(46.71Bar) Mac Monge i Vacas, Miquel. Itinerari pels barris de la Sagrada FamĂlia i del Clot. Barcelona : KETRES, 1984 91(46.71Bar) Mon