1r premi Núria Fortunato Jiménez, Éssers. Institut Premià de Mar

Ànimes lliures plenes de somriures trencats i cuirasses de cristall que es passen dia a dia batallant. Joves cansats de la pressió constant de no donar a l’abast de sentir que són un cas a part, i de saber que no encaixen en cap costat. Guerres internes devorades per un instint caçador on lluiten la realitat contra la ficció, la veritat contra la imperfecció. Set de venjança contra una ferida incurable creada per unes simples paraules paraules que mai seran oblidades. I és per això que vivim dins d'una presó limitats per les nostres pors, aquestes que ens frenen a ser, a viure, a sentir emocions. Dies de Sol i d'energia et vesteixes d'una trista fisonomia dins teu no existeix l'alegria. No coneixes el concepte d'una feliç vida veus com se t'escapen els somnis, les il·lusions, les ganes de menjar-te el món. I és que, dins d'aquest panteó, Som simples éssers esperant la mort però, de cop, a l'horitzó Apareix una llum dins la foscor. Una llum que et guiarà a ser millor. L’única manera de créixer és saber conviure amb el dolor.

- 34 -