No sé si cal recordar que Baruch Spinoza, filòsof holandès del segle XVII, va escriure Ètica demostrada segons l’ordre geomètric. Això ja ens explica la majúscula del substantiu del títol de la novel·la, que em va cridar l’atenció des del primer moment. També ens explica la quantitat de termes geomètrics (i topogràfics) que l’autor empra per descriure l’orografia mental dels personatges. També podem evocar, sense entrar en detalls que no pertoquen, les teories d’Spinoza. Grosso modo, el Cosmos constitueix una unitat en la qual l’home s’hi troba encabit. Es regeix per unes lleis generals que fan difícil poder judicar certes accions des de paràmetres morals. La naturalesa, les plantes, els animals, els éssers humans formen part d’un tot superior, d’un organisme viu amb un codi propi dins del qual tot i tots hi estem relacionats. Com hom pot imaginar, reflexionar sobre el lliure albir, la justícia o la maldat a partir d’aquests supòsits resulta apassionant, però també compromès. A més, no oblidem que Jovani ho ha fet enmig d’una novel·la que pretén formar part del gènere negre i que, per tant, ha de mantenir-se fidel a unes mínimes convencions.
Biblioteca: EL CARMEL-JUAN MARSÉ Emet o la revolta Sebastià Jovani Data: 14/4/2015 Hora: 19 h Conductor: Mario Catelli
L’AUTOR: Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) és novel·lista, poeta i assagista. La seva obra està publicada en castellà i català. Amb Javier Calvo, forma part de la nova generació d'escriptors, l'obra dels quals es centra molt en la realitat urbana i juga amb el genere de la novel·la negra. Es va doctorar en Filosofia amb especialitat en Estética (Universitat de Barcelona). Com a poeta, ha participat en diversos festivals d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Polònia. Ha impartit tallers i ha participat en diversos congressos tant a Espanya com a Llatinoamerica. Ha estat autor invitat a les cites literàries de les Fires de Madrid (2012), Bogotà i Medellín(2013), així com a la setmana de la BCNegra (2010,2014). Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans i publicacions com Quimera, Sigueleyendo, Nativa, Revista de Letras o L'Independent de Gràcia. També ha guanyat el premi Brigada 21 en 2009 per la seva novel·la Emulsió de Ferro, en la categoria de Millor Novel·la en català.
L’OBRA: Barcelona, any 2017. Guerau i Kosmas són dos perpetus estudiants de filosofia que ocupen un desgavellat casalot a Vallcarca i inverteixen els dies en l'estudi infructuós dels clàssics i la contemplació extàtica provocada pel consum de substàncies de tot tipus. Sense adonar-se'n, s'han anat quedant sols en un dels darrers barris d'una ciutat transfigurada per obra dels nus plans urbanístics. Formen un gueto microscòpic que sembla no tenir res a veure amb la Gràcia de la fusió, els erasmus i els polítics curts de gambals i que aviat veurà convertit el Parc Güell en la nova seu d'una multinacional de gelats. En el seu periple lisèrgic per accedir al coneixement del que hi ha més enllà d'aquesta existència sèptica i avorrida, Guerau i Kosmas obren la porta a un inesperat terror que aviat escapa del seu control...
LA SEVA DARRERA NOVEL·LA: L’ETICA L’etica de Sebastiá Jovani, por Ana María Villalonga. L’any 2011, Jovani publicà Emet o la Revolta, que definí com una novel·la negra esotèrica i d’anticipació. No és esotèrica ni d’anticipació aquesta Ètica que avui ressenyem, però sí que es tracta d’un polièdric exercici literari que, rere l’embolcall del gènere, presenta tants angles i arestes com la vida, com la naturalesa humana. La ficció de Jovani no és gens mimètica, gens convencional. Tenim una ciutat esborronada i indefinible que serveix de tauler d’escacs a tres personatges, tres veus en primera persona torturades, evanescents: dos justiciers que, des de posicions inconciliables, persegueixen un mateix objectiu; i un criminal estrany, camaleònic, ben amagat. Aquestes són les regles del joc que ens imposa l’autor per construir un univers dens i angoixant que, indefectiblement, ens aboca a una profunda reflexió. Des d’un plantejament de forta tensió psicològica, L’Ètica convida el lector –imprescindiblement actiu˗ a penetrar en la ment humana. I el resultat esdevé esfereïdor. He de confessar que, a l’inici de la lectura, em va encuriosir la clara voluntat estètica i esteticista de la novel·la; la seva evident indagació metaliterària; el propòsit de furgar en les possibilitats i els límits del llenguatge, l’estil i la retòrica; i, per damunt de tot, els ressons de la filosofia organicista que amarava el conjunt. Em preguntava a què responia fins que vaig descobrir que Sebastià Jovani és llicenciat en Filosofia i especialitzat en Estètica, fins que me’n vaig adonar que un dels personatges, com el mateix Jovani em va confirmar més tard, duia un cognom prou connotat: Espinosa. Fins que vaig comprendre que l’autor, lluny de conformar-se amb escriure una novel·la de crims, allò que ha pretès és mostrar les hipotètiques tripes del gènere ˗primer˗ i del fet literari ˗després. Tot per justificar qui som i descobrir si la llengua ˗i suposo que de retruc la literatura˗ pot configurar el nostre univers (i no a l’inrevés).