“La meva relació amb les paraules és carnal i per això no vull contar idees, sinó sensacions. I per a això empro tots els instruments (o gèneres) al meu abast, i tant parlo del pres com del seu vigilant”.
-
L’escriptor va dir que havia escollit el context històric de la Guerra Civil espanyola perquè “és la metàfora de totes les guerres. Potser no hi som conscients però es ban batre, enfurismats, tots els vents de la Història, les grans qüestions d’aquest segle i les anteriors, que s’havien anat acumulant”.
-
Així, El lápiz del carpintero és, també, un homenatge a la II República, que en paraules d’ Isaac Díaz Pardo, fundador de Sargadelos, “Fou com un llum estel∙lar i la resta fou lluitar contra la mort”. Tanmateix, les peripècies de Daniel da Barca estan basades en l’atzarosa vida de Francisco Comesaña, a qui l’autor va conèixer i entrevistar. Quin paper hi juguen, en la novel∙la, tots aquests elements?
-
Per últim, podríem destacar el paper que la fantasia, les llegendes, la Santa Compaña, tenen a la novel∙la. En tota l’obra de l’escriptor la tradició oral (o cultura popular) està al mateix nivell que la tradició culta. Com ell mateix ens diu en un dels seus contes: “la invenció obre finestres a la vida”.
Biblioteca El CarmelJuan Marsé
El lápiz del carpintero Manuel Rivas
AUTOR/A
Manuel Rivas, nascut a A Coruña el 1957, és un dels autors més significatius de les lletres gallegues actuals. Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat de Madrid, gran part de la seva activitat creativa s’ha centrat en el periodisme: fou subdirector del Diario 16 de Galícia i responsable de cultura d’ El Globo. També va escriure per encàrrec d’ El País, Galicia, el bonsai atlántico (1989), No mellor país do mundo (1991), cròniques polítiques en clau d’humor i Toxos e flores (1992), miscel∙lània representativa de les seves inquietuds estètiques i nacionals. L’escriptor ha publicat també reculls de poemes: Libro de Entroido (1979), Balada nas praias do Oeste (1985), Mohicania (1987), Ningún cisne (1989) i O pobo da noite (1996). Totes aquestes obres tenen en comú la creació d’una èpica i una màgia quotidiana, l’humanisme, la ironia, l’aparició de personatges aventurers i marginals, nostàlgia de la infància i una clara voluntat de construcció argumental del poema. Pel que fa a la prosa, destaquem els seus llibres de contes Un millón de vacas (1990), ¿Que me queres, amor? (1995), Premi Nacional de Narrativa, Ela, maldita alma (1999) i As chamadas perdidas (2002). Tanmateix, Rivas ha anat construint un món propi amb personatges recorrents en novel∙les tan imaginatives i atrevides formalment com En salvaxe compaña (1994), Premi Nacional de la Crítica, O lapis do carpinteiro (1998), i A man dos paíños (2000). Els seus darrers llibres són: l’assaig literari Muller no baño (2002) i la novel∙la Os libros arden mal (2006). OBRA El lápiz del carpintero és una novel∙la que parteix de fets reals i ens situa en un dels molts episodis de la Guerra Civil espanyola. Des d’una història d’amor incombustible entre dos dels personatges més importants, Marisa Mallo i Daniel Da
Barca, fins als dies de presidi d’aquest i la seva tasca humanitària entre els presoners, alguns dels quals van desapareixent; passant pels sentiments contradictoris d’admiració, enveja i odi d’Herbal, el guàrdia civil obsessionat pel doctor, al qual vigila sense descans, Rivas ens mostra un món poètic i cruel, dur i entranyable. ELS PERSONATGES El protagonista de la història és Daniel Da Barca, metge, republicà i fill d’emigrants. Un personatge molt intel∙ligent i humà que es preocupa pels altres, més que per ell mateix, pateix les penalitats del presidi, alhora que no perd, en cap moment, la dignitat. Està profundament enamorat de Marisa Mallo, una dona forta i valenta, que pertany a una família benestant i poderosa, la fortuna de la qual prové del contraban. L’altre personatge central de la novel∙la és Herbal. Prové d’una família rural, pobre; es fa guàrdia civil i demana expressament vigilar el doctor, a qui odia i admira alhora. Està secretament enamorat de Marisa de tota la vida. Ara treballa en un club de carretera i li explica a una de les noies que hi treballen la història de Da Barca des que va ser empresonat. I per últim el llapis del fuster, l’objecte que li serveix a l’autor per enllaçar les diferents històries. SUGGERIMENTS PER A LA LECTURA Manuel Rivas va escriure aquesta novel∙la jugant molt amb el paper del present i del passat. Així, els salts en la història, d’un personatge a un altre, són gairebé constants. Ens ha semblat fàcil, la lectura? L’escriptor, que escriu en gallec, treballa molt la utilització de les paraules. Així, en referència a aquest tema digué en una ocasió: