RESUM
Camí de Tarragona, 10 · 977 844 630 bibloteca@laselvadelcamp.cat http://bibliotecadelaselvadelcamp.blog.cat/
GUIA DE LECTURA TÍTOL DEL LLIBRE:
Bearn o La sala de les nines
AUTOR:
Llorenç Villalonga
DIA i HORA SESSIÓ: Divendres, 13 de febrer de 2015 a 2/4 de 9 del vespre
El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, el Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que tan sols plasma el seu punt de vista i que no el culpi si hi troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies al poble de Bearn. La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan que li produiran un gran desassossec. En Joan no conegué els seus pares i va créixer amb els senyors. Don Toni i dona Maria Antònia. Mentre ell estudiava al Seminari els senyors es van divorciar per un presumpte engany d’en Toni a la seva dona. Les vacances d’estiu les passava a Bearn: anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials pels que don Toni tenia interès. Les seves opinions eren gairebé sempre contraposades i això feia reflexionar en Joan i adonar-se’n de la personalitat del seu protector. Un d’aquests estius, quan el Joan tenia només quinze anys, conegué un noi que es deia Jaume. Malgrat que era molt intel·ligent li mancava la capacitat d’independència i
de saber moure’s pels espais oberts. Tot i això era molt tenaç i sempre intentava superar el Joan. En un primer moment el Joan estava gelós però més tard començà a apreciar-lo i és per això que la seva mort aquell mateix estiu causà un fort impacte i produí, sense saber per què, una sensació molt gran de culpabilitat al Joan. Li provocà un rebuig molt gran a la violència que li durà tota la vida. És en aquesta època quan don Toni li donà les seves memòries per a que, després de la seva mort, en Joan les continués. I parlant de la vida dels senyors a Bearn, es recorre a una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar i anomenada la sala de les nines, que ja des d’adolescent li provocà una gran fascinació i curiositat. L’ombra d’aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present en tota l’obra i canviarà l’opinió del Joan sobre els seus senyors. Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren de fer-se càrrec quan era només una nena. Quan va créixer, ella i don Toni se’n van anar a París una temporada malgrat l’oposició de dona Maria Antònia que se’n va anar de la casa. Dona Xima vivia a París rodejada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien que era l’amant de diversos homes rics però tot i així va tornar al poble a demanar més diners a don Toni i així poder continuar amb el tipus de vida que portava. En Joan condemnava aquesta conducta. Finalment dona Maria
Antònia tornà a la casa i així finalitzà una època tempestuosa de successos pertorbadors i de conflictes morals.
molt culta i cosmopolita i fou una gran influència, fet que es reflecteix en alguns dels seus personatges femenins.
La tercera part es diu “La pau regna a Bearn” i fou una època tranquil·la. Han passat 23 anys des que dona Antònia tornà a casa. És un període de serenitat per als senyors però no per al Joan. Ell era qui s’encarregava d’administrar els diners dels senyors els quals no s’adonaven que les seves riqueses s’estaven esgotant. Malgrat tot van fer un viatge a Roma i París per rebre la benedicció del Papa i perquè el Joan el conegués. Primer però van estar a París i la incertesa de no saber si es trobarien la Xima posava el Joan molt nerviós. I és que ja des de jovenet la Xima impressionava el Joan de manera que durant la seva estada a París la seva obsessió creix i li sembla veure-la per tot arreu. Al poc temps de tornar a Bearn una sèrie de successos estranys pertorben la tranquil·litat a Bearn.
Després d’haver provat sort en la carrera eclesiàstica, sense gaire fortuna, decidí estudiar medicina a Barcelona i Saragossa, especialitzant-se en psiquiatria a París. De retorn a Mallorca exercí de psiquiatre i fou nomenat sotsdirector del manicomi provincial. Llorenç, que era un home culte, cosmopolita i racionalista, xocava amb l’ambient pobre, pintoresc, ensopit i culturalment endarrerit de l’illa.
Finalment, l’última part és un epíleg en que el Joan coneix, per fi, tots els secrets de la família.
AUTOR Llorenç Villalonga i Pons va néixer l’1 de març de 1897 a Mallorca. El seu pare, que era militar, procedia d’una família de propietaris rurals. La seva mare, dona de gran intel·ligència i bellesa, procedia d’una família
L’any 1936 es casà amb una cosina segona, M. Teresa Gelabert, vídua sense fills i procedent d’una família rural. No tingueren fills. L’any 1980, a l’edat de 83 anys, mor després d’una progressiva arteriosclerosis.
CURIOSITATS - El poble de Bearn està situat a Mallorca, a 1 hora aproximadament de la ciutat i té 400 habitants. La finca dels senyors porta el mateix nom que el poble. Es troba entre muntanyes a la serra nord de l’illa, envoltada de terres pobres, plenes de roquissars i boscos salvatges. La casa consta d’un pati interior orientat a migjorn que s’anomena ‘clasta’, on hi ha els estables i les habitacions del majoral. Al fons un arc dóna a un altre pati
més petit des d’on es passa a un rebedor amb una escala ampla que condueix al pis d’honor. Entrant a l’esquerra, es troba una sala amb piano que comunica amb el menjador. A dalt hi ha els salons i les cambres. L’escala desemboca a una galeria amb tres portes grans. La porta central comunica amb una peça ovalada quasi sense mobles i il·luminada per una claraboia. D’allí es passa al saló principal amb dos balcons entre els quals hi ha una xemeneia de marbre que mira al jardí. A l’esquerra del gran saló hi ha una cambra nupcial i a la dreta la porta que comunica amb la cambra del senyor i el seu estudi. El saló principal és de gran magnificència, folrat de seda de color cel amb miralls i porcellanes. Les dues portes que s’obren als extrems de la galeria comuniquen l’una amb una quadreta que serveix d’antesala a l’arxiu i l’altra a diverses dependències, entre les quals es troba l’oratori de la senyora. D’aquest oratori comença una escala secreta que duu a la ‘Sala de les nines’. - La història transcorre a finals del segle XIX, entre 1860 i 1900. En aquesta època apareix el socialisme i les tendències modernistes ‘perilloses’ que provenen de Madrid. - Segons l'autor, la novel·la va ser escrita entre 1952 i 1954 en català, i estava previst publicar-la en català. Tanmateix, Villalonga va canviar d'opinió, molest per les correccions d'estil que pretenia imposar la
barcelonina Editorial Selecta i la va reescriure enterament en castellà. La primera edició de la novel·la, en castellà, va aparèixer el 1956, en una tirada de només mil exemplars. Anava precedida d'un text de Camilo José Cela, "Pròleg" titulat "parabòlic", que va incomodar l'autor perquè en ell s'especulava sobre la seva condició de jueu. La versió en castellà de la novel·la no va ser ben rebuda ni pel públic ni per la crítica. Va optar sense resultat a dos dels premis literaris més importants del moment, el Nadal i el Ciutat De Barcelona. En català, l'obra no va aparèixer fins a 1961, i va ser llavors quan va aconseguir veritable repercussió. El 1963 va ser recompensada amb el Premi de la Crítica, i en una enquesta de Serra d'Or realitzada l'any següent se la va citar com la segona millor novel·la de la literatura catalana, després de La Plaça Del Diamant, de Mercè Rodoreda. Actualment Bearn o La sala de les nines és un dels clàssics de la literatura en aquesta llengua, i ha estat traduïda a nombrosos idiomes. - Bearn o La sala de les nines va ser adaptada per televisió el 1976. El 1983, el director, Jaime Chávarri, va estrenar una adaptació cinematogràfica de la novel·la que van interpretar, entre d’altres, els actors Fernando Rey, Ángela Molina, Amparo Soler Leal i Immanol Arias.
- S'han assenyalat les semblances de Bearn o La sala de les nines amb Il gattopardo, del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, ja que ambdues novel·les se centren en el declivi de l'aristocràcia rural de l'Antic Règim. Ambdues novel·les representen una elegia al món dels aristòcrates conservadors però il·lustrats que veuen com el seu món s'acaba. Pel que fa a Bearn o La sala de les nines es tracta d'una crítica àcida a l'antic règim que, en part, dóna les claus per entendre l'autoodi d'una determinada classe social mallorquina.