Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 1 Avui començem el viatge , tots tenim les maletes preparades, perquè el avio surtira a les 11 del mati , i arribarem aproximadament en tres hores a Atenes. El desembarcar agafarem un autocar que ens portara fins el nostre hotel, “Pantheon Luxurious Flat” , on ens instal·∙larem i passarem la resta del dia.
Pàgina2
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 2 Avui hem decidit explorar els mes antics orígens de Grècia , però abans de visitar res us expicarem característiques de el país que visitareu aquests dies
Els orígens de Grècia Grècia va sorgir al sud de la península dels Balcans i es va expandir per les illes del mars Egeu i Jònic i per les costes de Àsia Menor i el Mediterrani Occidental. Aquest espai s’ anomena l’ Halada que te com a significat terra dels grecs. Cada vall i cada illa , formen un estat independent, però parlen la mateixa llengua i creien en els mateixos deus. També hi havia bastanta influència del medi físic a la vida del poble. El mar Mediterrani era una via important pel comerç i la navegació. No obstant la terra era poc productiva i la agricultira i la ramadaria estaben poc desenvolupades. La història de Grècia es divideix en tres etapes: -‐ -‐ -‐
L’ època Arcaica (s. IX – s. VI aC) L’ època Clàssica (s. V – meitat s. IV aC) L’ època Hel·∙lenística (s. IV – s. I aC)
La cronologia de Grecia es la seguent -‐
3.000 a. C.-‐ 1.400 a. C. Civilització Minoica
El REI es deia Minos Eren de Creta, que era una població no grega, es a dir, venien de les afores. Destaca Cnossos i palaus. Els palaus no estaven emmurallats, i eren un símbol de poder.
-‐
1.400 a. C. – 1.150 a. C. Civilització Micènica
El nom probe ,d’ una ciutat del Peloponés. Població del centre d’Europa establerta als Balcans i juntament amb la població de la zona.
Pàgina3
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Tenen la mateixa mitologia, escriptura, pintura, arquitectura... , que els minoics i parlen grec primitiu. Hi havia moltes guerres i molt de comerç. Els seus palaus estaven emmurallats. REI important Agamèmnon (guerra de Toria) Envaits pre Pobles de Mar. -‐
1.150 a. C. – 800 a. C. Època Fosca
Més guerrers, els pastors i pagesos amb una economía agraria i intercanvis comercials sense moneda. Els reis governen però no tenen molt poder. Encara no hi ha escriptura pero al final començen a formar poemes homèrics.
-‐ -‐ -‐
800 a. C. – 490 a. C. Grècia Arcaica 490 a. C. – 334 a. C. Grècia Clàssica 334 a. C. – 30 a. C. Grècia Hel·∙lenísticaç
Anirem a visitar...
Per conèixer una mica millor aquests orígens , anirem a veure , per una part les ruïnes de micenes i al palau de cnosos per veure el “Frasco de los Delfines “
Pàgina4
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 3 Avui, el tercer dia , aprendrem mes coses sobre l’epoca arcaica , a continuacio us fem un resum de com era.
Epoca Arcaica L’ época Arcaica comença al segle XII aC i acaba en el segle VII aC, durant aquest periode hi ha una greu crisis política i económica amb escasetat de recursos en l’Hèl·∙lade i complicacions per a tothom. En aquesta época s’ inicia la creacio de polis amb unificacio de diferents tribus en un espai comú envoltat de muralles. Een aquella época van començar a anomenar als rics , “Aristoi” que significa : els millors. Esparta n’hes un bon exemple ja que es una polis gobernada per l’ aristocracia, es a dir gobernada per un grup limitat de rics. El segle VI a.C va ser un periòde de crisi i revoltes populars contra els Arisoi, que va ser l’ inici de la democràcia. Podem ficar a Atenes com exemple ja que era la única on votaven els ciutadans. Pero entre el segle VIII i VI aC va haveri un periode de crisi i molts ciutadans van marxar i van fundar colònies del Mediterrani, cosa que va provocar una expansio cap a l’est i cap a l’oesti , com a consequencia els grecs van entrar en contactte amb altres civilitzacions. Cuant ens referim a polis ens referim a una comunitat de ciutadans que eserceix la sobrina sobre un determinat territori i que compta amb un ordenament jurídic propi. L’ art en l’ epoca arcaica es va basar en l’ escultura però també podem trobar algunes pitures , però normalment en gerres de ceràmica , que considerem també escultures. L'escultura té les següents característiques: Predomini de la figura humana. L'home es converteix ja en l'eix de l'art.
Pàgina5
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Les escultures són de mida natural majoritàriament, amb tendència a algunes cap al colossal. Es representa el nu masculí com exaltació de la bellesa física. L'escultura comparteix trets amb l'art oriental: frontalitat, hieratisme, estatisme, però amb una tendència progressiva cap al naturalisme.
Anirtem a veure... El museu Arqueologic de Delfos, on podrem veure , per exemple, Cleobis i Biton .
Pàgina6
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 4 Aquest dia visitarem els principals llocs i monuments de l’ época classica , pero hamans hens hem de situar.
EPOCA CLASSICA Aquest periode dura del segle VaC fins a la primera meitat del segle IV aC , es a dir fins la mort de Alejandro Magno en el 323 a. C. En el mon de l’ época classica trobem diferents formes politiques que han portat a els historiadors a pensar que en las polis comercials , tots els estats bsaben la seva economía en la agricultura. La agricultura era la principal Font d’ económica, necesaria per que la comunitat substistisi. El comerç és una de les activitats socials més importants per al manteniment d'una societat i per al seu creixement. Aquesta civilització va ser una de les més importants en aquest mar econòmic arribant a interconnectar l'Est i l'Oest de la Mediterrània i, a la vegada el nord i el sud del Egeu; de fet, la civilització romana aprofitaria aquestes línies de comerç per establir les seves pròpies. Els fets histórics que destaquem nosaltres son la quantitat de guerres que va haberi a l’ época classica. Com per exemple les guerres mediques i les guerres del polopones, les cuals investigarem i visitarem demà.
Els artistes grecs van reflectir l’optimisme que vivia la societat en les seves obres. Van esforçar-se per fer un art al servei dels homes del seu temps, un home que era la mesura de totes les coses, en contraposició a les civilitzacions orientals on més aviat s’intentava mostrar la grandesa dels déus davant la petitesa dels humans. Els grecs reien en una bellesa ideal, basada en l’equilibri i l’harmonia entre totes les parts. Això va portar-los a estudiar molt profundament les proporcions de l’anatomia humana i les mesures més harmòniques dels edificis, entre d’altres. Aquesta forma de concebre l’art, com a creadora de bellesa, l’anomenem idealisme.
Pàgina7
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Les ciutats tenien carrers estrets, tortuosos i foscos. Per exemple, la ciutat d’Atenes no tenia un pla urbanístic regular; la majoria de les cases eren molt modestes, i aquestes i els petits tallers annexos estaven distribuïts en carrers estrets i serpentejants. A Atenes hi havia barris amb cases més àmplies, on vivien els rics, però la major part dels ciutadans acomodats vivien als afores o a les zones rurals. Durant el dia, la gent feia molta vida al carrer, però a la nit la ciutat esdevenia fosca i insegura. La vida s’organitzava, principalment, al voltant de dos centres: l’àgora i l’acròpoli.
Anirem a visitar… Anirem a visitar el teatre grec de Taormina .
Pàgina8
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 5 Avui, aprendrem mes sobre les guerres que van haveri a l’epoca classica , i las dividirem en dos , les guerres mediques i les guerres del pelopones.
Guerres Mediques Les Guerres Mèdiques és el nom que reben una sèrie de conflictes que van enfrontar a l'Imperi Aquemènida o persa amb una confederació de polis gregues entre els anys 499 i 449 a. C. La causa de la guerrra és l'expansionisme persa, que feia perillar el domini marítim comercial grec al Mar Egeu. Alguns veuen aquesta guerra com la disputa entre la democràcia occidental i el despotisme oriental. El poble persa, que habitava a l’altiplà de ldIran , va iniciar una expansió territorial. En aquest proces , va envair les polis gregues de l’Asia Menor i les illes properes a la costa. L’any 499aC, les polis que havien estat conquerides pels perses , van decidir rebelarse.Aparti d’ aquí van començar les guerres mediques que les dividim en tres parts. Primera Guerra Mèdica Ciro el Gran de Pèrsia havia sotmès a les ciutats jòniques de l'Àsia Menor (Turquia). Aquestes ciutats, liderades per Milet, es van revoltar contra els tirans perses en el 499 a.C. És llavors que el nou rei persa, Darío, decideix castigar Atenes per haver donat suport l'aixecament. L'exèrcit persa, dirigit per Artafernes, va desembarcar a la badia de Marató, però les forces atenienses de Milciades aconsegueixen derrotar-‐los. És llavors que el soldat Filipedes va córrer de Marató a Atenes comunicant la victòria. Segona Guerra Mèdica El rei persa Jerjes (fill de Darío) va creuar l'Helesponto i va vèncer a Leònides al Pas de les Termópilas, va incendiar Atenes; però va ser derrotat per Temistocles a Salamina, Platea i Micala. Les tropes perses es van batre en retirada. Tercera Guerra Mèdica Aquesta guerra es va desenvolupar a l'Àsia Menor. Els grecs van enviar forces al comandament de Cimón (fill de Milciades). Aquest va vèncer als perses en la batalla d'Eurimedonte (468 a.C.).
Pàgina9
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
La guerra va acabar amb la signatura de la Pau de Calia o Pau de Cimón (449 a.C.). En aquestas gruerres el triomf va ser dels grecs però Atenes va adquirir un gran prestigi militar i es va convertir en la potencia mes important de l’Hel·∙lade. Cosa que fara que esparta s’enfadi ,i que comencin unes altres guerres, les guerres del pelopones.
Guerres del pelopones Despres de que guanyesin , de pels ,les guerres mediques , es va formar la lliga de Delos, una unió de polis que aportaven una quentitat de diners per mantener un exercit per prevenir cualsevol atac persa que pogues ser perillos. Les ciutats protagonistas d’ aquestes guerres son Atenes i Esparta, com que Atenes había conseguit gran prestigi en les guerres mediques , Esparta es va enfadar i va fer que la societat es dividise entre dos bandols , els que apollaven a Esparta i els que apolllaven a Atenes i va començae la guerra, l’any 431 aC. La guerra va tenir una primera etapa, anomenada Guerra arquidámica, nom a causa del Rei d'Esparta, Arquidam II. Va ser un conflicte bastant equilibrat, on si bé Esparta va aconseguir mantenir un lloc terrestre al voltant dels murs d'Atenes, aquesta va mantenir comunicació amb el seu port del Pireu a través del passatge anomenat dels Murs Llargs. D'aquesta manera, Atenes mantenia la seva hegemonia marítima a l'Egeu, a més de comunicació amb el món exterior. Aquesta etapa va culminar en el 421 a. C., amb un tractat anomenat Pau de Nicias, que va resultar bastant feble. Al poc temps van continuar els enfrontaments, en forma d'escaramusses espaiades entre petits exèrcits regionals. Per el 415 a.C. va ocórrer un dels pitjors episodis per als atenesos. A l'illa de Sicília, la ciutat aliada de Segesta, estava en conflicte amb la ciutat de Selinunte. Atenes va enviar una expedició de suport, que no obstant això es va trobar amb la traïció del seu comandant Alcibíades, a més d'una preparació inferior a la de l'enemic al qual pensaven sotmetre. Els atenesos van patir una derrota total, amb els seus soldats morts o presos com a esclaus.
Pàgina10
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
La guerra va entrar en una nova etapa, l'anomenada Guerra de Decelia, pel nom d'una important ciutat propera a Atenes, i que va ser presa pels espartans per tallar tot comerç terrestre que poguessin tenir els atenesos. Durant aquest període, però, Atenes va tenir una breu recuperació, gràcies a la reincorporació d'Alcibíades. Però els conflictes interns no es van fer esperar i els atenesos van prescindir dels seus millors comandants, Alcibíades inclòs. Esparta, que havia establert bones relacions amb els perses, va aprofitar aquesta situació, i el seu millor disponibilitat de recursos, per sotmetre a Atenes. Al 405 a. C. Atenes va patir la definitiva derrota en la Batalla d'Egospótamos, la qual cosa va conduir a la seva capitulació en el 404 a.C. Tot i la guerra, els espartans es van negar a destruir Atenes, com era el desig dels seus aliats de Tebes i Corint. En aquestes guerres va haberi molta sang , per aixo al acabar aquesta guerra, en Filipino, de macedonia, va conquistar grecia i aixi va començar l’epoca helenística.
Anirem a veure… Anirem a veure un relleu relacionat amb aquestes gueres , que esta a Persépolis i el “War museum of Athens” on trobarem moltes coses sobre la guerra del pelopones.
Pàgina11
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 6 Avui aprendrem sobre les dos formes de gobernar de l’Epoca Classica.
Una polis democràtica Atenes va constituir el millor exemple de polis amb govern democràtic. Durant l'Antiguitat només els grecs es van regir per aquest tipus de govern. La resta de les civilitzacions, fins a la modernitat, van ser dirigides per règims més o menys autoritaris i despòtics. Per tant, Grècia constitueix una autèntica excepció i pot ser considerada bressol de la democràcia actual. El terme "democràcia" (δημοκρατία) fa referència a la participació del poble en política. No tots els atenesos tenien drets polítics. Tan sols els ciutadans podien participar en les decisions. Els estrangers, les dones i, per descomptat, els esclaus, no tenien ells. La democràcia atenesa es va consolidar al llarg del segle V, superant formes de govern anteriors, les tiranies, caracteritzades per que una sola persona (el tirà) tenia el poder absolut. Els ciutadans votaben en l’ekklesia, on es votava a ma alçada , ja que eren enres 35.000 i 40.000 persones. Però abans de votar , hi habien uns passos previs, 500 ciutadans escollits per sorteig, que proposaven unes lleis , i escollien quines serien les que es tindrien que votar. A part tambe hi habien magistrars, els cuals eren els encarregats a executar les lleis que s’avien escollit a l’ekklesia, que eren 10 , 5 eren els presidents dels trivunals, i els que dirigien els ritus religiosos i 5 els que dirigien l’ exercit i l’armada. També hi havia jutges que eren escollits per sorteig cada any.
Una polis gobernada per l’aristocracia diferència d'Atenes, no va estar regida per un sistema democràtic, sinó per una oligarquia, és a dir, el govern d'una elit de guerrers. Les principals institucions del govern espartano van ser l'Assemblea (la "Apella"), el Consell d'Ancians (la "Gerusía") i 5 èfors o magistrats elegits anualment . Encara que Esparta va comptar amb reis, aquests normalment només van exercir el paper de caps de l'exèrcit. La Gerusía estaba formada per 28 ancians , que eren els que realment tenien el poder. Els efors eren cinc magistrats que l’unic que feien era executar les decisions de la gerúsia. L’ apel·∙la , estaba formada per tots els homes lliures que fosin mes grans de 30 anys , que triaven els efores i els membres de la gerusia (cuant un moria), però el seu poder estaba limitat ja que els ancians de la gerúsia podien cambiar
Pàgina12
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
la seva decisio , en el fons tots savien que els unics que tenien decisio a esparta eren els 28 ancians , pero ningu es queixava de res. L'exèrcit exercia en Esparta un paper determinant. Estava integrat pels "espartiates", és a dir, aquells nascuts de pare i mare espartans. La resta dels grups socials, tot i que formaven part d'ell, ho feien com a tropes auxiliars. Esparta va tenir un dels exèrcits més ben organitzats, entrenats, poderosos i temuts de l'Antiguitat.
Anirem a veure… Veurem l’acropolis d’Atenas ,la Plaza Sintagma, el museu Arquelogic de Esparta i el Santuari de Artemisa Ortia.
Pàgina13
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 7 Avui explorarem una mica la unltima época de la grecia antiga , l’epoca Hel·∙lenistica, pero avans una mica d’introduccio.
ÈPOCA HEL·∙LENÍSTICA L’ época hel·∙lenística va del segle IV a.C al segle I a.C. es considera un període de transició, de civil i decadencia. L’ hel·∙lenisme és el fenómen de difusió de l’esperit grec en l’àmbit del món oriental. Fillip II de Macedònia va decidir aprofitar-‐se de l’afebliment què havien arribat les polis gregues després de dècades d’enfrontament. Quan es disposava a conquerir l’Imperi persa, Fillip va ser assesinat pel seu fill, Alexandre el Gran, que desde petit havia estat preparat per gobernar. Alexandre va formar un gran exèrcit i va iniciar la conquista de l’ Imperi persa. LA gran expansio de l’imperi d’Alexandre va ser possible a causa del seu geni militar i del poderós exèrcit macedoni el nucli principal del queil era la Falange. L’imperi d’Alexandre el Gran va provocar canvis importants en el món grec: el grec es va convertir en la llengua oficial i culta i es va posar de moda la cultura i l’art grec, aquest fet rep el nom d’ hel·∙lenisme aquesta expansió de la cultura grega per l’Asia i pel nord de l’Africa , i la fusió de la cultura grega amb la oriental. El período hel·∙lenístic va ser una etapa d’esplendor cultural, on van avançar amb l’art, la poesia i el teatre, a part dels nous avanços científics , com per exemple les matemàtiques de Euclides Les costes de les ciutats van ser destinades a construir ports enormes , ja que els navegants que arribaven eren cada vegada mes. Alexandre va morir sense organtazar el seu imperi i el seus generals van fundar diversos regnes dirigits per la seva conta , que son anomenats monarquies hel·∙lenistiques . Els generals es van convertir en reis m que eren la màxima autoritat política i militar, d’aquests van destacar Egipte , Mesopotamia i Macedonia.
Pàgina14
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Anirem a veure...
Anirem a veure la base d’ una columna en el temple d’ Apolo , es a dir a Didima.
Pàgina15
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 8 Avui , el que farem será anar a visitar unicament una ciutat per podervos explicar la societat que hi había en aquells temps , i hem decidit…!Corinto¡
La societat La societat grega era esclavista, per tant, molt desigual. La componien dos grups de persones: els lliures i els esclaus. ELS LLIURES no pertanyien a ningú, i podien ser propietaris d'esclaus, en funció de la seva riquesa. Es dividien en dues categories: Ciutadans: posseïen drets polítics, de manera que podien votar i triar càrrecs públics, així com ser elegits ells mateixos com a tals. A la polis d'Atenes es considerava ciutadans als fills de pare i mare atenesos. Pagaven impostos i tenien l'obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors o comerciants. Constituïen una minoria. S'estima que al segle V a. C., dels 400.000 habitants que posseïa Atenes, només eren ciutadans uns 40.000.
No ciutadans: a Atenes rebien el nom de "metecs" i eren emigrants residents a la ciutat. A Esparta es deien "periecos". Eren homes i dones lliures, però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. Normalment es dedicaven a l'artesania i al comerç. Alguns d'ells van arribar a ostentar grans fortunes. ELS ESCLAUS estaven desproveïts de qualsevol tipus de drets. Tant homes com dones d'aquesta condició, molt abundants a Grècia, estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. A la condició d'esclau es Esclau arandopodía arribar de diverses maneres: per caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per deutes, rapte, etc. Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercira funcions de preceptor o metge, que per l'altre no
Pàgina16
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria. En qualsevol cas, els seus amos posseïen un absolut Les estades d'una casa domini sobre les seves vides i la seva consideració legal era la de simple mercaderia. L'DONES lliures a Grècia no tenien drets polítics. Estaven sotmeses a l'home, ja fos aquest el pare o el marit, i els seus moviments estaven molt retringidos. Les que pertanyien a les famílies benestants sortien en escasses ocasions de la seva llar, i dins d'aquest tenien assignat el seu espai particular: el "gineceu". Moltes activitats reservades als homes (com l'assistència als jocs) eren prohibides a la dona.
Anirem a veure… Per estudiar la societat le grecia anirem a la polis de Corinto. Corint o Korinto va en el camí que uneix el Peloponès Ambler Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Espert. La cuideu moderna de Corint es troba a aproximadament 5 km de les ruïnes antigues. El Canal de Corint és una via d'aigua de 6 quilòmetres de longitud que comunica el mar Egeu amb el mar Jònic. El canal permet estalviar 400 quilòmetres a més de 10.000 vaixells que el creuen cada any. Tot i que la construcció del canal es va dur a terme entre 1881 i 1893 i va constituir una de les majors obres de la història, la seva construcció havia estat planificada i començada molts segles enrere, quan l'emperador Neró va començar les excavacions en el segle I dC Per desgràcia, els 23 metres d'ample de la cadena s'han quedat petits per a la gran envergadura dels vaixells actuals. Hem decidit que no anem avui no veurem cap museu, sinó que passejarem pels carrers i aprofitarem per comprar algun souvenir.
Pàgina17
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 9 Avui anirem a visitar un temple grec i estudiarem una mica com son i la religio que hi había en aquells moments.
Religio grega Es creía que les divinitats vivien en temples. Els temples eran la casa dels deus i dels sacerdots i sacerdotesses ,els cuals eren els servents dels deus, els portave ofrenes , com menjar o riqueses que el sdeus podrien utilitzar en el Olimp .Els temples es construien amb marbre blanc (es pintava de colors). Tenien planta rectangular. Cobrien els temples amb sostres plans. Els pronaos era el vestíbul, el naos/cel·∙la era la sala principal, allà es guardava l’estatua de la divinitat, i l’opistòdom era el lloc on es disposaven les ofrenes. També hi havien santuaris en els cuals es feien ritus comuns per a totes les ciutats greges , com per exemple s’oferien als deus representacions teatrals i competicions esportives com per exemple els jocs olímpics. Els ciutadans del moment eren politeistes , es a dir creien en mes d’ un deu , els deus i les deesses mes importants vivien en el mont Olimp, el mes alt . El governador d’ aquell mon es deia Zeus , i era el déu del cel , el principal . Cada polis tenia un deu protector , per exemple Atena era la deessa de Atenes. Ells també creien que cuant un deu tenia un fill/a amb un inmortal , naixien herois , com per exemple Hercules . Las criatures fantàstiques també existien com per exemple els ciclops (nomes tenien un ull) o els centaures ( mig caball , mig persona) Per explicar coses que no entenien els grecs s’ inventaven mites, on apareixien deeus , herois , i tot tipus de criatures fantàstiques . Alguns dels deus principals eren aquests: Hades, el déu del infern , Demèter , la deessa de la agricultura, Hera , la deessa de la família , Hestia, la deessa de la llar, Posidó , el deu del mar, Hefest , el deu del foc, Ares , el deu de la guerra , Atena , la deessa de la saviesa , Artemisa, el deu de la caça i Afrodita , la deessa del amor.
Pàgina18
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Els deus oferien oracles , que son els missatgers dels deus qeu podien ser interpretats pels endevins. L’oracle mes famós era el de Delfos, on les persones acudien per consultar l’opinió del déu Apol·∙lo , el veu déu de la Bellesa.
Anirem a veure.. El temple d'Hera a Olímpia De manera perfecta, si bé exageradament allargat, aquest Heraion és un dels És un temple perípter (és a dir, envoltat de columnes) i hexàstil (amb sis d'elles en el seu pòrtic), que seria després la combinació més repetida. Té el opistodomos (sala del darrere) més antic del que es té constància. Custodiava al seu interior un Hermes de Praxíteles miraculosament conservadotemplos més antics que a Grècia es poden visitar. Data del segle VII a.C. i va haver de patir diversos esfondraments i
reconstruccions, doncs encara en el segle II d.C., quan el visita Pausanias, queden algunes columnes fetes no de pedra sinó de troncs d'arbre.
Pàgina19
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 10 Avui aprendrem mes coses sobre l’urbanisme , pero abans una us posarem en context , seguidament anirem a la polis de Argos
Urbanisme grec A causa del relleu muntanyós , les ciutats gregues se situaven a preop del mar , pr facilitar les comunicacions i el comerç. Les ciutats tenien carrers estrets i tortusos. LA vida s’organitzava al voltant de l’àgpra i l’acropolis. L’agora era la plaça on se celebreva el mercat i el lloc on la población es reuina per passegar, xerrar i estar informats del que passava a la ciutat. L’acropolis era un recinte emmurallat situat al lloc més elevat de la ciutat, fácil de defensar en el cas d’atac. Al’acròpolis se situaven els temples i alguns dels edificis impotants. Entre les construccions mes significatives dela ciutat grega hi había el buleuteri, on es reunia el consell, l’estoa o galería porticada, el teatre, l’estadi i el gimnas. També hihabia biblioteques i jardins publics. En l’epoca helenística, les ciutats van creixers i van assolir una gran puixança. Les noves ciutats que esvan fundar en aquesta época dispoaven de carrers amplis i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars.
Anirem a veure… Anirem aveure Argos Trobem un últim vestigi de l'antiguitat grega a les Ruïnes d'Argos, prop de la ciutat del mateix nom que és capital de la província. Es tracta d'un dels assentaments grecs més vells, que compta amb una interessant acròpolis des de la que tenim unes magnífiques vistes, arribant a albirar fins i tot la muntanya Killini, al nord-‐oest. Cal destacar, també, l'enorme teatre del jaciment, així com el temple dedicat a Hera.
Pàgina20
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 11 Avui es un dels millors dies del viatge , entendrem els origens del jocs olimpics i visitarem alguns llocs clau.
Els jocs olimpics A Grècia se celebraven quatre festivals en els quals la participació estava oberta a tots els grecs: -‐ Jocs Olímpics, en honor de Zeus, se celebraven cada quatre anys a Olímpia. -‐ Jocs Pítics, en honor d'Apol·∙lo, se celebraven cada quatre anys a Delfos. -‐ Jocs Nemeicos, en Nemea, en honor de la gesta realitzada per Hèrcules que va donar mort al lleó de Nemea. -‐ Jocs Ístmics, en l'Istme de Corint, en honor de Posidó. Els jocs Olímpics es celebraven a Olímpia cada quatre anys, a l'estiu (aquest període de quatre anys es denominava Olimpíada). En 776 a.C. començar a fer-‐ se la llista dels guanyadors i es considera aquesta la data d'iniciació dels jocs. Sembla que la idea original va partir del rei Oxilos (cap al 1100 aC), encara que els jocs van començar a celebrar-‐se per iniciativa del rei Ífitos de Élida, després que aquest arribés a un acord amb els seus rivals, Licurg rei d'Esparta i Clístenes rei de Pisa, per garantir la pau durant l'esdeveniment. Segons explica la tradició, el text del tractat va ser escrit en un disc de pedra i guardat al temple d'Hera Aquests jocs principalment es van iniciar com a ofrena per a deu , però avui en dia hohem convertit en un gran event esportiu , amb molta importància. A part ara es divideix entre jocs d’estiu i jocs d’ ivern, i cada dos anys hi ha algun d’aquets dos . En aquets jocs esparticipa per països. Les olimpíades mes properes han sigut els de rio de Janeiro , del any 2016. Des del segle VIII a.C. fins al IV d.C., els jocs es celebraven cada quatre anys a Olímpia, ciutat situada a la península del Peloponès Occidental, en honor al déu Zeus. Els primers Jocs Olímpics moderns es van dur a terme en 1896, a Atenes, i van comptar amb dos-‐cents vuitanta participants de tretze tretze països, competint en quaranta-‐ tres esdeveniments.
Pàgina21
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
Des de 1994, els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern s'han celebrat per separat i s'han alternat cada dos anys.
Anirem a veure…
Anirem a veure la platja d’atenes
Pàgina22
Berta Solé , Lluc Wyten, Natalia Marengu , Pablo Dupla Grecia 1 ESO C Sociales
DIA 12 Per desgracia avui es el ultim dia i l’unic que farem es fer les nostres maletes , i anar cap al aeroport , que ens espera un avio.
MOLTES GRACIES PER CONFIAR AMB ELS:
Pàgina23