LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ADELINA YUSTE
SUNION, Escola d’ESO i Batxillerat 3r. ESO Nom..................................................Grup....
La revolució industrial
ÍNDEX
1.- QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL? PER QUÈ NEIX A GRAN BRETANYA? 2.-
LES REVOLUCIONS PRÈVIES 2.1.- LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA 2.2.- LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA 2.3.- LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS 2.4.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
3.-
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 3.1.- LES NOVES FONTS D’ENERGIA 3.1.1.- La màquina de vapor 3.1.2.- El carbó 3.2.- LES NOVES INDÚSTRIES. ELS MOTORS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 3.2.1.- La indústria siderúrgica 3.2.2.- La indústria tèxtil 3.3.- ELS NOUS MITJANS DE TRANSPORT
4.- EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ
2
La revoluci贸 industrial
3
La revolució industrial
1.- QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL? I PER QUÈ NEIX A GRAN BRETANYA?
Cap a la segona meitat del segle XVIII es produeixen a Gran Bretanya una sèrie de canvis que es coneixen amb el nom de Revolució Industrial. Aquests canvis, que van ser molt profunds, van afectar tota la societat i l'economia de l'època, de tal manera que es pot parlar d'un abans i un després de la Revolució Industrial. El estudiosos diuen que va començar aproximadament cap al 1750 i va acabar cap al 1850. Aquest espai de temps tan llarg ens indica que aquests, canvis es van generar amb una certa lentitud. La Revolució Industrial fou un fenomen decisiu en la història que marca el canvi d'una època, en la qual l'home estava sotmès a les forces de la naturalesa a fi d'obtenir l'energia necessària per al procés de producció; és a dir, les fonts d'energia depenien del vent, de l'aigua, de la força dels animals, etc, tot això dóna pas a una altra època en què s'inventa la màquina de vapor capaç de produir i controlar les fonts d'energia. No havia aparegut un canvi tan important en aquest sentit des de la revolució neolítica, en la qual l'home va ser capaç de produir el seu propi aliment, és a dir, va passar de l'economia depredadora del paleolític a una economia productiva. El fet de poder controlar les fonts d'energia va provocar un canvi en el sistema econòmic de producció, i es va passar del sistema artesanal en l'elaboració d'articles, en què un artesà feia ell sol tots els passos del procés, a un sistema fabril de divisió del treball en què diversos treballadors eren responsables d'una petita part del mateix procés. A partir d'aquests canvis s’aniran produint una sèrie de transformacions, en la societat, en el mètode de producció, en les finances, en el desenvolupament del comerç, en les condicions de vida, etc. , les conseqüències de les quals han arribat fins a l'actualitat. Aquests canvis ocorren a Gran Bretanya en primer lloc i després, durant, el segle XIX s'estenen per alguns països d'Europa: França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, i, posteriorment, a EUA i al Japó.
4
La revolució industrial
Per quin motiu aquesta revolució va sorgir a Gran Bretanya i no en un altre país? El primer que hem de tenir en compte és que els anglesos havien fet la seva revolució política durant el segle anterior. Gaudien d'un règim basat en la monarquia parlamentària. Al parlament hi havia representada una aristocràcia força emprenedora, l'objectiu de la qual era engegar activitats que li reportessin els màxims beneficis possibles. Les primeres mesures de tipus econòmic que van aprovar afavoriren la concentració de terres en poques mans. ¿Com va succeir això, i quina importància va tenir en les transformacions que intentarem explicar? A Gran Bretanya, com en la majoria dels estats europeus, funcionaven encara alguns dels règims de tinença de la terra que provenien de l'època feudal, és a dir, hi havia terres comunals i camps oberts. Aquestes terres, de domini comunal, pertanyien a la població d’un cert lloc que podien aprofitar-se’n. N'hi havia moltes. Doncs bé, per una ordre parlamentària, aquest sistema va desaparèixer. Moltes terres van ser adjudicades a nobles terratinents, que tenien diners per comprar-les a l'Estat, perquè les milloressin i augmentessin la seva productivitat. A més, els camps oberts, que eren utilitzats pels veïns del poble com a pastures van ser tancats pels seus propietaris, les "Enclosures Act". Aquests esdeveniments van donar lloc a una sèrie de conseqüències: - molta gent es va quedar sense mitjà de subsistència, va haver d'emigrar a les ciutats i va convertir-se en mà d'obra barata per ser emprada en la incipient indústria. - els grans terratinents van invertir tots els seus esforços en aconseguir millorar la productivitat. Van drenar terres d'aiguamolls a fi d'augmentar la superfície conreable, afavoriren l'expansió de la ramaderia, implantaren nous sistemes de conreu de la terra, etc. El resultat de tot això fou el creixement de la producció, del capital i un augment de la mà d'obra a les ciutats. Per altra banda, molts anglesos s'havien enriquit amb el tràfic d'esclaus, per tal d'explotar-los en les plantacions de canya de sucre al Carib i amb el tràfic colonial. Tot plegat va donar lloc a grans capitals que posteriorment van ser invertits en la compra de propietats agrícoles a Anglaterra i en el seu posterior millorament.
La revolució industrial és el producte, però, de la combinació simultània d'una sèrie de revolucions prèvies i paral·leles que van crear el marc necessari per a la seva aparició.
5
La revolució industrial
2.- LES REVOLUCIONS PRÈVIES 2.1.- LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Durant el segle XVII, en molts països de l'Europa Occidental van sorgir una sèrie d'idees sobre el que constituïa la riquesa d'un país; una d'aquestes idees afirmava que la riquesa d'un país es basava en la producció agrícola, i a partir d'aquí, funcionaven les altres activitats com, per exemple, l'artesania, el comerç, etc. Als intel·lectuals que pensaven això, se'ls va denominar fisiòcrates. Aquestes idees es van difondre arreu d'Europa i van calar a fons sobretot a Anglaterra, a França i als Països Baixos i, així, va començar una època de canvi en els mètodes de producció agrària, que d'ençà de l'època dels romans havia sofert molt poques modificacions. En què van consistir aquests canvis? Del primer, ja n'hem parlat abans, van desaparèixer els camps comunals que es van posar a la venda. Evidentment, els únics que els podien adquirir eren nobles terratinents o emigrants que s'havien enriquit a les colònies o amb el tràfic colonial. S'eliminà el monocultiu i es passà al policultiu. Va desaparèixer, també, la pràctica ancestral que de la utilització del guaret en el conreu de la terra. Es va descobrir un sistema de rotació de conreus que consistia en la incorporació de conreus que aportessin a la terra, minerals que altres li treien; ja no calia deixar que la terra reposés. Amb aquest sistema va augmentar la producció agrícola en un percentatge molt elevat. A més, s'hi van incorporar noves plantes com, per exemple les patates, el blat de moro, la remolatxa sucrera, etc. Es va passar d'una ramaderia extensiva a una altra d'intensiva. S'estabularen les vaques i es van plantar ferratges que serviren per donar menjar al bestiar a l'hivern. Van augmentar les zones de conreu amb roturacions de terres ermes i gràcies al drenatge de zones d'aiguamolls, etc. I, finalment, es van modernitzar les eines del camp amb l'invent de la sembradora mecànica i l'arada triangular, que van millorar el rendiment de la terra.
6
La revolució industrial
Quina fou la incidència d'aquests canvis? La producció agrícola va augmentar, es va passar d'una agricultura d'autoconsum a una altra de mercat. Els excedents eren venuts fora de l'àmbit del poble o de la regió. Hi havia més beneficis i, per tant, un increment del capital, que era reinvertit en la millora de les terres i , posteriorment, destinat a construir fàbriques. Amb la utilització de noves màquines i amb la concentració de terres amb poques mans es creà un excedent de mà d'obra que va abandonar el camp i es va desplaçar cap a les ciutats. Es va produir un augment de la població. La que es va quedar al camp vivia molt millor, ja que estava més ben alimentada, i això va provocar un descens de la mortalitat. I la que vivia a la ciutat també va millorar el seu règim alimentari ja que, ben aviat, hi van arribar els productes procedents del camp.
2.2.- LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA El règim de creixement de la població estava íntimament relacionat amb la quantitat d'aliment que hi havia en una determinada regió. Quan aquests no eren suficients per mantenir la població, la gent començava a patir les malalties pròpies de la mala nutrició i la debilitat feia que fos més fàcil que se'n desenvolupessin d'altres, com la pesta, el tifus o la grip, que provocaven una gran mortalitat en una població fortament debilitada, fins la arribar a uns nivells de població que la producció d'aliments podia mantenir. Era impensable en aquella època que poguessin arribar aliments procedents de territoris gaire allunyats, ja que els mitjans de transport, la xarxa de carreteres o els transports fluvials o marítims estaven en mal estat o eren insuficients.
Quins canvis es van produir al segle XVIII en relació al creixement de la població? Doncs bé, l'augment de la producció agrícola va provocar una millora en l'alimentació, la qual cosa va derivar, en una població capaç de combatre molt millor les malalties que podien sorgir, al marge de no patir gana. No sols va augmentar la producció agrícola, sinó que també va ser més variada. La dieta alimentària es va modificar, la quantitat de fruites, verdures, carn, etc. amb què es nodrien era més abundant que en altres èpoques. L'eliminació de zones d'aiguamolls, fruit del drenatge, per aconseguir més terreny de conreu, va eliminar malalties com la malària, que provocaven molta mortalitat. L'emigració del camp a la ciutat per tal de treballar a les primeres fàbriques, creava la necessitat de tenir més fills per sumar sous. Les incipients mesures higièniques en els hospitals i en la higiene personal que a poc a poc s'anaven aplicant facilitaven la disminució de la mortalitat.
7
La revolució industrial
Una dada que pot servir per justificar tot això és la taxa de mortalitat de l'any 1750 que era del 32o/oo i, en canvi, la del 1800 havia disminuït al 23 o/oo. La natalitat es mantingué entre el 34 i el 36o/oo durant tot aquest període. Els avenços de la medicina no són, en els primers moments, causa de la disminució de la mortalitat, ja que el descobriment de les vacunes o d'altres medicaments fou posterior. Un exemple d'això, el constitueix la vacuna contra la verola, malaltia causant de moltes morts durant aquells anys, no es va poder fer servir fins ben entrat el segle XIX. L'esperança de vida anava augmentant a poc a poc.
Quina fou la incidència sobre la Revolució Industrial? Hi va haver una major abundància de mà d'obra. Al 1750 solament hi havia dues ciutats que tinguessin 50.000 habitants; al 1801 n'hi havia 8; al 1851, 29. En definitiva, es va produir un gran èxode del camp a la ciutat. Londres, a la fi del segle XIX va arribar al milió d'habitants. La demanda de tota mena de productes, des d'aliments, fins a roba o sabates, creix. Com a conseqüència de l'augment de la demanda dels productes del camp, s’apugen els preus i això anima els pagesos a invertir més en les seves terres i a continuar la política de tancament de camps i de desaparició de les terres comunals. El fet de tenir disponible una gran quantitat de mà d'obra permet que l'empresari pagui uns salaris més baixos; com a conseqüència d'això es genera un procés de capitalització de l'empresari que va invertint en la construcció de més fàbriques i en la recerca de noves solucions per als problemes que sorgeixen en la fabricació dels seus productes; és a dir, noves màquines per augmentar la productivitat. Això va ser la causa de l'enfortiment d'una nova classe social, la burgesia, que sent la necessitat d'assegurar un futur per als seus fills i, per això, crea escoles i universitats capaces d'oferir una educació encaminada a ocupar-se del negoci familiar.
2.3.- LA REVOLUCIÓ EN ELS TRANSPORTS La revolució agrícola, la demanda de la població de les ciutats i la necessitat d'abaratir els costos són causa de la revolució en el món dels transports. Quins eren els problemes del transport?: era lent, insegur i costós. Era lent, perquè en lloc d'unir poblacions, els camins comunicaven propietats d'antics senyors feudals. Era insegur, perquè hi havia molta gent marginada que es dedicava al bandidatge; d'altra banda la policia era poc eficaç. Era costós perquè podia transportar poca mercaderia en un sol viatge i, a més, per passar per cada propietat, calia algun tipus de peatge. La noblesa que dominava el parlament aprova una sèrie de mesures per agilitar els transports. S'aprova al 1760 la llei de modificacions de carreteres. Es van començar a dissenyar noves carreteres amb un traçat el més recte possible que unien poblacions importants. S'eliminen els peatges i només es manté un sol peatge d'acord amb el que es transportava i amb la distància per recórrer. Abans de sortir, ja es podia
8
La revolució industrial
saber el preu del cost del viatge. Es feia pagar peatge perquè les carreteres no les construïa l'estat, sinó entitats privades. Cap al 1830 ja hi havia 8.000 Km de carreteres noves. A més, es van fer innovacions en la forma de construir les carreteres. Mac Adam va inventar una nova forma de pavimentar les carreteres, "els macadams". Era un paviment fet amb pedra triturada i sorra que s'aglomerava amb rodets. Aquest nou sistema evitava que les carreteres s'enfanguessin, cosa molt habitual en un país com la Gran Bretanya. A més de les carreteres, a la Gran Bretanya prospera un nou sistema de transport impulsat també per la iniciativa privada: els canals. Gran Bretanya és un país molt plujós i l'abundància d'aigua va propiciar que se'n construïssin molts. Un dels pioners va ser Lord Bridge que en va construir un l'any 1761. Aquest sistema era un mitjà barat i ràpid ja que no hi havia gaires entrebancs, s'utilitzava la xarxa fluvial i quan calia es construïa un canal i s'hi feia passar l'aigua. Les mercaderies es posaven en grans barcasses que eren arrossegades per un cavall que passava per un camí al costat del canal., el camí de sirga. En un sol viatge es podien portar moltes tones de mercaderies. Potser un dels més importants va ser el que va unir Manchester amb Liverpool.
Quines van ser les conseqüències d'aquests nous sistemes de transport? A poc a poc s'aconseguí una concentració fabril, ja no calia tenir la fàbrica al costat de la mina. Els costos del transport van disminuir, en alguns casos fins al 50%. Les comunicacions, a més, eren ràpides i segures. Es va ampliar l'àrea de mercat, es va passar a un mercat nacional. Els marxants ja no es conformaven amb el petit mercat local, sinó que portaven les mercaderies a tots els racons del país, i a més el preu del producte es va unificar: es podia trobar el mateix producte a qualsevol zona del país i al mateix preu. El fet de poder transportar aliments a tot arreu eliminava les fams locals que havien aparegut en èpoques anteriors.
9
La revolució industrial
2.4.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
L'augment de la població estava creant una gran demanda de productes i els artesans eren incapaços de satisfer-la. S'havia de produir més, millor i a bon preu. Calia buscar mitjans per augmentar la producció. La millora de la producció es podia fer per creixement progressiu de la mà d'obra però això comportava l'augment dels costos i, malgrat tot, no solucionava el problema. Per tant, calia buscar una altra solució. A poc a poc, i per intentar cobrir aquestes necessitats, es van començar a inventar algunes màquines molt rudimentàries però que servien per solucionar alguns problemes de millora de la qualitat i d’augment de la producció. Producció d'invents 1700 1750 1780 1800 1840
22 invents 100 300 1000 5000
Van ser els mateixos artesans els autors d'aquests invents ja que coneixien perfectament les necessitats i se les enginyaven per resoldre-les.
La incidència en el fet de la revolució industrial fou vital. Les màquines podien suplir o simplificar el treball manual i, a més, produïen sense parar, i es va aconseguir abaratir els costos i augmentar la producció. Al principi, s'inventaven màquines molt senzilles però, a poc a poc, la seva complexitat va augmentar fins a arribar a la màquina de vapor, capaç de produir energia. La revolució tecnològica va evolucionar paral·lelament, de forma simultània i imparable i els avenços que es produïen en un sentit, influïen en el progrés dels altres; és a dir, la seva contínua influència provocava un desenvolupament constant. A partir de la revolució tecnològica es passarà d'una producció limitada a un mercat local i dins d'una organització domèstica, a una producció gairebé il·limitada, seguint la demanda del mercat nacional i internacional, i amb una organització fabril.
10
La revolució industrial
3.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Les condicions ambientals estaven a punt: hi havia abundant mà d'obra, hi havia aliments per mantenir aquesta mà d'obra que s'havia de dedicar a treballar a les fàbriques, s'havia fet molt per millorar el sistema de transports i també s'estava innovant contínuament en la tecnologia però, calia capital per endegar tot el procés. D'on va sorgir el capital necessari? S'havia de posar al dia la qüestió de les finances, perquè estava clar que una indústria, per molt petita que fos, necessitava d'un capital inicial. Els diners ja hi eren, procedien de la venda dels excedents agrícoles i del comerç, però calia que aquests diners fossin invertits allà on feien falta, és a dir en financiar les primeres fàbriques. Aquest paper se’l van adjudicar els bancs. A finals dels segle XVIII, els bancs no es van dedicar a guardar els estalvis com havien fet fins ara, sinó que van començar a prestar diners amb interessos, és a dir, es van convertir en Bancs d'inversió. Aquests nous sistemes crediticis van interessar moltíssim molts inversors que començaren a formar, fins i tot, algunes societats financeres i d'accionistes que invertiran en la indústria. Les mateixes indústries començaran a estar formades per societats anònimes i dirigides per un consell d'administració. El paper dels Bancs cada cop serà més important. La creació dels xecs, de les lletres de canvi, dels pagares, etc. són una mostra d'aquesta activitat. L'Estat va intervenir a fi de regular i controlar totes aquestes iniciatives creant el Banc d'Anglaterra i, posteriorment, facilitant els intercanvis amb l'emissió del paper moneda.
3.1.- LES NOVES FONTS D'ENERGIA 3.1.1.- La màquina de vapor Les fàbriques més antigues es trobaven a les vores dels rius ja que allà era on tenint l'energia que feia funcionar les seves màquines: l’aigua. Però, com a conseqüència d'això, es trobaven força allunyades dels centres de distribució i consum. A començament del segle XVIII, Newcomen havia inventat una màquina per bombar l'aigua de les mines. A partir d'aquest invent, J. Watt el va millorar i modificar, perquè va inventar la màquina de vapor, la va patentar i es va associar amb un industrial, Boulton, amb qui va començar a fabricar màquines de vapor, tot distribuint-les per Gran Bretanya i, posteriorment, per Europa. El parlament anglès donà a WattBoulton el monopoli per construir, durant 25 anys, màquines de vapor. A l'any 1850 hi havia a més de 800.000 màquines. La màquina de vapor va ser una revolució,
11
La revolució industrial
la seva energia es podia controlar i es podia aplicar a qualsevol tipus de màquina, des dels telers i les filadores en un primer moment, fins als ferrocarrils i els vaixells, posteriorment.
3.1.2.- El carbó El carbó s'utilitzava escassament des de feia molts anys a la Gran Bretanya. La major part era carbó vegetal, però era car i el seu poder calorífic, baix. Cada cop era més necessari per fer funcionar les màquines de vapor. L'any 1732, A. Darby és el primer que fa servir el carbó de coc (hulla destil·lada dels seus elements). Aquest tipus de carbó tenia un alt poder calorífic i la Gran Bretanya era una illa de carbó. Posteriorment, en poder construir bigues de ferro, l'extracció de carbó es podrà fer a més profunditat, de manera que podrà obtenir-se grans quantitats d'aquest mineral. El carbó esdevindrà, juntament amb la màquina de vapor, en l'altra font d'energia de la Revolució Industrial.
3.2.- LES NOVES INDÚSTRIES, ELS MOTORS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL La indústria siderúrgica i la tèxtil seran la base de la revolució industrial per diversos motius. Els més importants són que, hi ha una mà d'obra especialitzada i eren productes que gaudien d'una gran demanda.
3.2.1.- La indústria siderúrgica
A partir del descobriment de Darby, l'any 1732, del carbó de coc, aquest es farà servir per treballar el ferro, donant el primer impuls a la indústria siderúrgica. S'inventarà el procés de coquització, a partir del qual s'elimina, del ferro, el sofre i el fòsfor, les impureses de carbó, i s'aconsegueix el ferro colat, molt fort i mal·leable. Cap al 1784 Cort, descobreix la base del podelatge, procés que serveix per obtenir un ferro que no contingui carbó o que en contingui molt poc, és a dir un ferro molt més pur. Aquest procés consisteix en una segona cuita del ferro juntament amb l'escòria. Sorgeix el ferro forjat que es pot laminar. La combinació del procés de la fabricació del ferro amb la màquina de vapor dóna lloc als alts forns: fusió del ferro en quantitats industrials i mecanitzades. Tot això provocarà un procés imparable en la industrialització ja que el ferro era necessari per a la construcció de moltes màquines i, fins i tot, per a la construcció de les màquines de vapor.
12
La revolució industrial
3.2.2.- La indústria tèxtil La tradició en la indústria tèxtil existia des de sempre per la pròpia necessitat de tenir roba per vestir-se, però el tipus de fibra que s'utilitzava era la seda i el lli. El cotó era una fibra que vindrà dels països nous que s'havien descobert, com Amèrica o l’Índia. En aquest últim país, hi havia una gran tradició en l’elaboració de teixits de cotó. Els avantatges del cotó respecte de les altres fibres eren molt evidents: la seva producció com a matèria primera, en ser una fibra d'origen vegetal, era il·limitada; era una fibra que afavoria la higiene, es podia portar tant a l'estiu com a l'hivern i, sobretot, era una fibra molt més resistent que les altres i això era molt important quan es tractava de treballar amb les màquines. A la Gran Bretanya hi havia també una mà d’obra especialitzada ja que havia estat un país que durant molts segles havia produït el millor teixit de llana d'Europa. És a dir la indústria tèxtil del cotó tenia tots els números per ser un dels motors de la Revolució Industrial, tot i que havia de superar alguns obstacles. Cap a finals del segle XVII, la Gran Bretanya havia dominat gairebé tota l’Índia i, per aquest motiu comencen a arribar d'aquest país grans quantitats de teixits de cotó estampat, i de manera que n’inunden el mercat i aixequen ben aviat les queixes dels teixidors de llana. Aquestes queixes assoliran el seu objectiu ja que el Parlament, l’any 1720, acabarà prohibint les importacions de teixits de cotó procedents de la Índia però, no prohibirà la importació de cotó en brut. Durant aquest temps però, s'ha desenvolupat un gust pels teixits de cotó estampat i, a fi de satisfer aquesta demanda naixerà una indústria dedicada a la seva fabricació. En els primers temps, les coses no van gairebé per als industrials del cotó. Els seus teixits no poden competir amb la qualitat dels de l’Índia; s'arriba, fins i tot, a importar-se de forma il·legal i un cop lleugerament modificats els venen com si fossin anglesos. La necessitat de solucionar aquests problemes va ser el que va fer que es comencessin a inventar màquines dins la indústria tèxtil. Aquestes noves màquines afectaran els diversos passos de l'elaboració ja que la manufactura tèxtil té un procés molt llarg: la preparació del cotó, filar-lo, teixir-lo, tenyir-lo, estampar-lo i confeccionar les peces de roca. El 1760, John Kay inventà la llançadora volant que permetia que un sol home, pogués fer un teixit molt més ample i més ràpidament. Aquest invent revolucionari va provocar un greu problema: els filadors no donaven l'abast i els telers s'acabaven aturant perquè no tenien més fil.
13
La revolució industrial
L'any 1764, James Hargreaves inventà la primera màquina de filar mitjançant un pedal; la Spining-Jenny podia filar de 6 a 24 fusos a la vegada. Però tenia un greu inconvenient, el fil era molt dèbil i irregular i només es podia utilitzar per l’ordit de la tela i calia utilitzar el lli per fer la trama. Malgrat això, l'any 1788 hi havia 20.000 indústries tèxtils que feien fil d'aquesta forma. L'any 1769, Richard Arkwright substitueix el pedal de la Spriny-Jenny per una força contínua i el fil era molt més regular i més fort. Podia ser utilitzat per l’ordit i la trama. A aquesta filadora se li va aplicar la força hidràulica i se l'anomenà Water-frame. Però encara hi havia aspectes per solucionar: el fil era massa fi i només podia fer un sol gruix. El 1779, Samuel Crompton inventà la "mula" amb moviment continu que pot ser intermitent i diversificat. Torçarà el fil donant-li més resistència i, a més, segons el moviment que es faci, sortiran diversos tipus de fills. A aquesta màquina, quan arribi el moment, se li aplicarà l'energia procedent de la màquina de vapor. El problema serà, ara, pels teixidors; hi haurà massa fil i no donaran l'abast, caldrà fer alguna cosa per solucionar el problema. L'any 1787, Edmond Carkwnight inventa el primer teler mecànic, tot aplicant a un teler normal l'energia de la màquina de vapor. Aquest és un exemple de com les necessitats fan que es vagin inventant noves màquines per intentar resoldre-les. A més a més de les innovacions en la màquina, fetes com a conseqüència de les necessitats que s’anaven produint, va caldre canviar també el mètode del sistema de producció.
En l’antiguitat, els artesans estaven organitzats en gremis, que marcaven unes regles molt estrictes en relació a la quantitat, la qualitat i el preu dels productes. Uns anys abans de la Revolució Industrial s’havia establert un sistema per burlar el control dels gremis i augmentar la producció; era el sistema domèstic de fabricació que consistia en el fet que un artesà-comerciant repartia la matèria primera a diverses famílies rurals i cada família feia una part petita del procés. Aquest artesàcomerciant s’ocupava de recollir la feina feta i portar-la a una altra família que feia una altra part del procés, fins que aquest estava acabat i el producte final quedava a mans de l’artesà-comerciant.
14
La revolució industrial
Aquest nou sistema donava bons resultats ja que les famílies rurals tenien temps disponible, quan no treballaven al camp i, a més, els anava bé per complementar la seva economia. Partint d’aquest sistema no va ser difícil passar al sistema de producció de fàbrica; n’hi havia prou de posar totes les màquines en un sol edifici i utilitzar la mà d’obra procedent del camp, que ja estava ensinistrada. A poc a poc, s’establiren els horaris, els torns de treball perquè les màquines no s’aturessin, es fixaren els salaris i les condicions laborals. La divisió del treball i el sistema de fàbrica a mitjan segle XIX funcionava a ple rendiment.
3.3.- ELS NOUS MITJANS DE TRANSPORT La producció de ferro cada cop era més important i de més qualitat, i la màquina de vapor donava força energia perquè cada vegada es perfeccionava més. Aquests dos elements combinats van ser la causa de l’invent de la locomotora. Però, anem a poc a poc. A les mines de carbó era normal transportar-lo des del fons de la mina amb vagonetes que es traslladaven sobre bigues de fusta. Més tard, van ser substituïdes per raïls de ferro cada cop més perfeccionats. El francès Cugnot havia intentat aplicar la màquina de vapor als carruatges, però no havia reeixit del tot. L’any 1804, Richard Trevithick va fabricar una locomotora de vapor d’alta pressió, que s’utilitzava per arrossegar les vagonetes, i que anava sobre els rails. Aquest va ser l’inici de la locomotora, però encara no funcionava del tot ja que necessitava aturar-se sovint per proveir-se d’aigua, i el ferro amb què estava feta era molt dèbil.
L’any 1813, George Stephenson va inventar la locomotora de vapor, després de modificar i solucionar alguns problemes anteriors, els materials eren més forts, s’utilitzava el ferro forjat i la màquina no havia d’aturar-se per proveir-se d’aigua. El 15 de setembre de 1830 s’inaugura el primer trajecte a Anglaterra, des de Manchester a Liverpool; era una distància de 50 km i a la locomotora de vapor que va inaugurar aquest trajecte se l’anomenà “Rocket”.
15
La revolució industrial
El ferrocarril va donar feina a molta gent , calia projectar i construir la xarxa ferroviària, els vagons i les locomotores, calia ferro per a la construcció, etc.
De fet, el ferrocarril va salvar Anglaterra de la primera crisi de superproducció que estava a punt de produir-se. Fins aquell moment, el ferro s’utilitzava per fabricar armes, ja que Anglaterra es trobava en guerra contra França; però, al 1815, la guerra s’havia acabat i la producció de ferro no s’havia aturat.
La revolució industrial dóna lloc al finançament d’un nou sistema polític, el capitalisme, a la consolidació d’una classe social, la burgesia, i a l’aparició de la classe obrera o proletariat com la batejarà Marx. Unes noves classes socials que tenien uns objectius clars, millorar les seves condicions de vida, encara que fos amb conflictes entre elles per intentar aconseguir el seu objectiu.
16
La revolució industrial
4.- EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ La primera etapa es produeix a la Gran Bretanya i durant el segle XIX s’escampà per alguns països d’Europa: França, Alemanya, Bèlgica i Holanda. Les aportacions són: Noves fonts d’energia. Màquina de vapor i carbó. Noves indústries: tèxtil i siderúrgica. Nous mitjans de transport: ferrocarril, navegació a vapor. La segona etapa és produeix a tota Europa, USA i el Japó des del 1850 fins a la Segona Guerra Mundial. Les aportacions són: Noves fonts d’energia: electricitat, petroli. Noves indústries: química i siderúrgica lleugera (alumini). Nous mitjans de transport: avió, automòbil, submarí. La tercera etapa és dóna als països desenvolupats i va des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. Les aportacions són: Noves fonts d’energia: energia nuclear, energies alternatives (solar). Noves indústries: electrònica, cibernètica, nuclear. Nous mitjans de transport: navegació espacial.
17
La revoluci贸 industrial
18
La revoluci贸 industrial
19