Setmana Santa 2019 by Associació La Salle Tarragona

S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 9

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2019

COBERTA: Lluís Amenós Basora CONTRACOBERTA: Photo PC FOTOGRAFIES: Pere Amenós Carles Mallol Montse Cuella Francesc Sech Juan Luís Nogués Arxiu Associació La Salle Photo PC FER-VI Miquel Sanchis Josep Ciurana Rosaura Rota Chari Merino Montse Gil José Pajares COORDINACIÓ: Junta de l’Associació EDITA: Associació La Salle de Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - TARRAGONA DIPÒSIT LEGAL: T 408-2019

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2019

Índex Salutació de l’arquebisbe de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salutació de l’alcalde de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salutació del president de la Diputació de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salutació del President del Consell Comarcal del Tarragonès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salutació del Germà Xavier Fortuny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Salutació de la directora del Col·legi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Salutació del president de l’Associació La Salle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Programa d’actes de l’Associació La Salle. Setmana Santa 2019. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Altres actes d’interès 2019. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Memòria 2018. M. Dolors Font Catà, secretària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Crònica d’un esdeveniment il·lusionant: Centenari de la fundació de l’Associació d’Antics Alumnes (1918-2018/19. Josep Ciurana Moncusí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Portants dels passos, banda, arrengladors i presidències a la recollida del passos, Divendres Sant a la tarda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Conferència Quaresmal. Germà Josep Guiteras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

A Josep Maria Ferré Roig, in memòriam. Joan Maixé Ceballos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Presentació de l’opuscle de Setmana Santa 2018. Joan Maixé Ceballos. . . . . . . . . . . . .

Ramon Castan Bernat. Fidelitat 2018. Josep Maria Sabaté i Bosch. . . . . . . . . . . . . . . . .

Les set paraules 2018 (XXVII edició). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sermó de les Set Paraules 2018. Segona paraula: “Avui estaràs amb mi al paradís” . . .

Guardó per a Maria Lourdes Aleu. Josep Maria Rota Aleu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

... I pregueu (III). Josep Maria Sabaté i Bosch. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vivències d’aniversari. Quim Mas Carceller. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I per a tu, què és la Setmana Santa?. Montse Gil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El primer pas de l’Oració a l’Hort. Lluís M. Salvat Galtés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La son dels apòstols. Lluís M. Salvat Galtés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’Herodes de Cadis. Joan Noguera Figueras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Associació La Salle Tarragona i dels seus respectius autors. L’Associació la Salle no es farà responsable dels continguts dels articles publicats. La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament va ser declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional. 3

PASSEN ELS ARMATS Passen els Armats per l’estret carrer de les Escrivanies Velles. En aquest lloc, el seguici processional sembla quelcom extret d’una pàgina de la Història, quelcom ple de bellesa i recolliment. Sona la trompeta del centurió romà. La gent s’amuntega. Un noiet crida; “Que ja venen, ... ja venen !” I la Cohort romana, amb la seva repicada de llances, arriba i passa carrer endavant. I allí resten els espectadors contemplant el singular seguici. Poques hores més tard, entrada ja la nit, pel mig de la Rambla, el Sant Enterrament assoleix una bellesa plàstica sense límits. Aquí és on millor es poden apreciar les ben entrenades “passades” dels Armats: Els trenta-dos soldats romans saben demostrar la perfecció dels seus ritmes. Quan el Passeig, que tant i tant sap de somriures i escarafalls juvenils, es cobreix amb la ﬁna estampa dels penitents –creus a l’espatlla, braços en creu, agonies...– la Rambla adquireix un aspecte nou, estrany, però ple de fe i religiositat. La processó ha passat ja més de la meitat. L’espectador celebra que no hagi tingut cap tall. “És meravellós, –comenta un visitant–; mai hauria pogut pensar que pogués tenir tanta expressivitat, tanta bellesa” I els Armats, que ja han arribat a la Plaça del Rei, tornen de nou a la Rambla per acompanyar el Crist de la Sang, i ho fan des de ben entrat el passeig central. Sí: tornen a passar els Armats, i la seva desﬁlada és un dels molts detalls que fan del nostre solemne i devot seguici processional quelcom veritablement sens igual. Daniel de la Fuente Torrón (1932-2012)

De: “Temas de la calle: Impresiones de la Procesión”, de 1959. (Adaptació en català: Lluís M. Salvat)

Foto: Pere Amenós 4

SALUTACIÓ Benvolguts tots en el Senyor, Un any més arriba la Setmana Santa, amb tot el que implica de goig, il·lusió i, per què no dirho també, feina i patiments. La feina s’acumula, i sembla que els dies passen més de presa del que voldríem. S’han de preparar moltes coses i entre elles els nostres opuscles. Com cada any, amb molta antelació, se’m demanen unes paraules. No hi ha dubte que la Setmana Santa és al centre de l’any litúrgic i que, per tant, per als cristians, és també al centre de l’any. És la setmana gran, aquella en la qual celebrem els grans esdeveniments de la nostra fe: la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Tot el que les confraries i associacions fan durant l’any, i especialment en aquesta setmana, és per celebrar aquells fets que van passar fa gairebé dos mil anys. He dit esdeveniments, perquè aquells dies de la Setmana Santa celebrem fets històrics. No són llegendes inventades, sinó la realitat del que va passar en aquells dies tristos i alhora també joiosos, perquè per la mort de Jesús hem estat salvats dels nostres pecats, i per la seva Resurrecció i Ascensió ens ha obert les portes del cel. Amb els vostres actes, sobretot les processons, recordem aquells grans moments de la passió i mort de Jesús. I amb la Vetlla Pasqual i el diumenge de Pasqua celebrem la seva Resurrecció. Quan, des del balcó del Palau Arquebisbal, tinc la sort de

Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Fervi

veure desfilar tots els passos de la processó del Sant Enterrament, se m’omple l’ànima de sentiments d’agraïment al Senyor per aquesta mostra de devoció, pietat, cultura i germanor. Aquests són dies d’una vida familiar més intensa, de participació col·lectiva en els múltiples actes que organitzeu les diferents associacions i confraries. Us puc dir que he gaudit de la Setmana Sant tarragonina durant aquests prop de quinze anys de ser el vostre arquebisbe, i he fet també molt meves totes les setmanes santes de la nostra arxidiòcesi. Us ho agraeixo de cor a tots els qui ho feu possible, amb el vostre treball i amb la generositat amb què ho porteu endavant. No deixeu que es perdin les nostres tradicions, que amb tant d’esforç s’han anant recuperant. A la Setmana Santa tots hi som convocats. Certament que, per als cristians, té un significat personal molt profund, però penso que les dimensions culturals, artístiques i socials que comporta ens agermanen a tots. Aquest és el meu desig. Us desitjo a tots una bona i fructuosa Setmana Santa 2019. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. † JAUME PUJOL BALCELLS Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

SALUTACIÓ Des de mitjans del segle XVI, la Setmana Santa de Tarragona és una de les fites més importants de la vida social i cultural de la nostra ciutat. El nombre d’activitats que s’organitzen al voltant d’aquesta celebració és molt gran i van des dels viacrucis de les diferents confraries, la processó del Diumenge de Rams, la processó del Dolor del Dimecres Sant o la del Sant Enterrament de Divendres Sant. Totes aquestes manifestacions es caracteritzen per una gran participació ciutadana, per la solemnitat, el respecte a la tradició i un silenci majestuós que només es veu trencat pel so dels timbals o els cants dels diferents cors que participen en les comitives. I tot això és possible gràcies a la participació activa de les diferents germandats, confraries, gremis i congregacions que, cadascuna des de la seva idiosincràsia i peculiaritats, sumen en positiu i contribueixen a generar una sòlida identitat de ciutat que es projecta, amb orgull, a l’exterior. Amb esforç i il·lusió, tots els que integreu l’Associació La Salle us aboqueu a participar, com cada any, en les diverses manifestacions que es duen a terme. Una nova ocasió per deixar palès el fort arrelament ciutadà amb el que compteu, en bona part pel fet que aglutineu a alumnes, antics

alumnes i amics del Col·legi La Salle, una institució educativa essencial i imprescindible a la nostra ciutat que ha contribuït de manera important a la formació científica i ètica de tants joves. Preparem-nos, doncs, per viure intensament uns dies en els que ens retrobem al voltant d’una celebració que forma part del patrimoni universal i que, com a tarragonins i tarragonines, hem adaptat a la nostra manera de ser, sentir i viure les tradicions. La Setmana Santa, com d’altres celebracions col·lectives que formen part del que més ens identifica col·lectivament, és una excel·lent oportunitat per reforçar aquests lligams que ens uneixen i ens fan sentir i estimar Tarragona. Com a tarragoní orgullós de ser-ho però també com alcalde, us vull agrair el vostre compromís i treball perseverant amb l’objectiu de mantenir i engrandir aquesta manifestació cultural que, cada any, ens aplega al voltant d’un fet històric, cultural i social. A totes i a tots us desitjo una molt bona Setmana Santa i una millor Pasqua de Resurrecció. JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde

UNA TRADICIÓ BEN VIVA Silenci sepulcral i soroll ensordidor, introspecció i manifestació, espiritualitat i festa, tradició i present... La Setmana Santa aplega una diversitat de formes i de continguts, per bé que en tots hi plana un denominador comú: el respecte per aquesta tradició ancestral, sigui quin sigui el grau de religiositat de cadascú. Potser per això, aquesta celebració continua ben viva als nostres pobles i ciutats, als nostres carrers i places, al nostre costumari popular. Seria injust no destacar la contribució decisiva de les diferents associacions i confraries pel que fa a la preservació i difusió de la Setmana Santa.

Associació La Salle Tarragona 2019

Sense la vostra tasca constant i desinteressada, possiblement aquesta celebració quedaria restringida a un àmbit més reduït, i en cap cas hauria arribat a ser considerat un patrimoni cultural collectiu. És per això, que un any més, i des d’aquestes ratlles, vull felicitar a tots els que manteniu encesa la flama de la Setmana Santa. Un any més, disposem-nos a viure-la amb intensitat. JOSEP POBLET I TOUS President de la Diputació de Tarragona

SETMANA SANTA DE TARRAGONA, ESSÈNCIES I VALORS L’arribada de la Setmana Santa, enguany ja ben entrat el mes d’abril, ens desperta de l’estació hivernal, omplint d’espiritualitat els carrers de Tarragona. Una vegada més som punt de trobada i cruïlla d’una munió de sentiments i emocions que, plegats, juntament amb les tradicions pròpies d’aquestes dates, constitueixen les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Gran. Sens dubte, la Setmana Santa a Tarragona és única per la seva empremta, però sobretot per mantenir encesa la flama del que aquesta representa sense importar l’edat del qui vol participar-hi. És aquest fet el que m’agradaria ressaltar; doncs en la nostra societat, de vegades dispersa i accelerada, pocs esdeveniments aconsegueixin aplegar al voltat d’un mateix ideal a les diferents generacions. Aquesta fita és assolida, any rere any, per la nostra Setmana Santa gràcies a la implicació de moltíssima gent, però sobretot a les

diferents confraries, germandats i associacions que mantenen viva l’espiritualitat, en un preuat exercici de reflexió, solidaritat i ciutadania. I evidentment, aquest és el cas de l’apreciada i estimada Associació La Salle de Tarragona, que des de la seva fundació l’Associació ha contribuït fidelment al manteniment de la tradicional Setmana Santa de Tarragona. La seva entrega i respecte enriqueixen unes dates tan arrelades als nostres sentiments i costums i això, sense cap mena de dubte, els ha de fer sentir orgullosos de la seva dedicació en benefici d’altres. És per això que, com a president del Port de Tarragona, voldria encoratjar tots els membres de l’Associació La Salle de Tarragona a continuar vivint una Setmana Santa amb la màxima plenitud. Cordialment, JOSEP MARIA CRUSET I DOMÈNECH President del Port de Tarragona

SALUTACIÓ I de cop i volta, arriba una altra Setmana Santa. I, de sobte, un altre alto el foc, una altra parada en el camí, en la voràgine del dia a dia en què vivim, plena de tensions, radicalismes i exabruptes. Es fa el silenci, es respecta, es dialoga i es consensua de veritat. Ens agermanem, ens unim, preguem junts i sentim a l’uníson. Preguem en comunitat i, per sobre de tot, creiem. Fa molts anys, hi va haver algú que va venir al món per guiar-nos i ensenyar-nos, arribant fins al punt de morir a la creu per tots nosaltres, per salvar-nos. Aquest any, la Setmana Santa a Tarragona va començar a l’Església Santa Maria de Natzaret amb la presentació dels treballs de restauració i digitalització dels documents de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Aquest any també és commemora el 75è aniversari de la sortida processional del misteri de ‘La Pietat’, obra de Josep M. Jujol. Aquests dos fets, al costat del sentir popular i col·lectiu de la nostra ciutat, fa que la Setmana Santa tarragonina sigui alguna cosa més que una tradició venerada any rere any, alguna cosa més que un bocí de les nostres profundes arrels cristianes. Mossèn Fuentes és un apassionat dels llibres i advoca per recuperar, restaurar i digitalitzar retalls

de la nostra història sagrada. Per part nostra, és el nostre deure i obligació no tan sols recuperar –que ja ho està– sinó també restaurar cicatrius, curar ferides i recordar el nostre passat per recollir tot el millor d’ell. Però, per damunt de tot, cal digitalitzar la Setmana Santa al cor de tota la nostra família cristina per tal de poder transmetre-la de manera veraç i fidedigna a les generacions venidores i així successivament. I, de cop i volta, arriba una altra Setmana Santa, una altra oportunitat de redimir-nos, una altra ocasió de fer una introspecció personal al més profund del nostre ésser, una altra possibilitat de recordar i de reflexionar sobre la nostra història sagrada. Però, sobretot, arriba una ocasió única per entreteixir vincles i demostrar que el nostre guia i referent cristià va donar la seva vida per a alguna cosa. Sota cap concepte doncs, li podem fallar. Durant aquests dies que arriben: penseu, reflexioneu, estimeu, reseu però, per damunt de tot, sentiu i creieu. Des del Consell Comarcal del Tarragonès us desitgem una molt bona Setmana Santa.

DANIEL CID RICOTE President del Consell Comarcal del Tarragonès

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

Associació La Salle Tarragona 2019

SOM LA SALLE Enguany recordem una data significativa en la nostra història com a lasal·lians: era el 7 d’abril de 1719 (s’esqueia Divendres Sant) quan Joan Baptista de La Salle va lliurar la seva ànima. Fa, doncs, 300 anys. Aquell era un moment en què les comunitats i el nombre de Germans anaven creixent, així doncs, no volem que el fet de recordar aquesta data representi una mirada enrere cap a un passat llunyà envoltat de melancolia. Aquest record el volem viure com un intens moment de vida, de joia, com aquells deixebles que estaven tancats per por i, en rebre l’Esperit Sant, van sortir a difondre la “bona notícia”. (Cf. Ac 2,1-4) Parlar de 300 anys és parlar de mirada interior i adonar-nos que l’alè de l’Esperit, que impulsà a Joan Baptista de La Salle, també alena sobre nosaltres i ens transforma en seguidors de Jesús. Parlar de 300 anys és parlar de fidelitat, que ha perdurat al llarg del temps amb els seus alts i baixos al carisma fundacional que han mantingut un nombre immens de lasal·lians. Parlar de 300 anys és parlar de comunitat i fraternitat. Avui, després de 300 anys, l’Esperit ens crida a tots els lasal·lians a ser protagonistes creatius i innovadors del projecte de Joan Baptista de La Salle: “L’Institut es preocupa, en primer lloc, per les necessitats d’aquells a qui no es reconeix la seva dignitat ni els seus drets fonamentals”. (Regla 13) Tots els que “Som La Salle” ens sentim moguts a viure en fraternitat i comprometre’ns amb l’al-

tre, especialment amb el que més ho necessita. Només així, podrem trobar-nos amb el Déu de la Vida que ens anima a obrir-nos, a descobrir quines crides ens fa, i a sentir-nos constructors d’aquesta història que estimula esperança per a un món millor, aquest món que Jesús nomena Regne de Déu. Des de la consideració de sentir-nos cridats per l’Esperit de Jesús ressuscitat, despleguem tots els nostres esforços per descobrir les riqueses personals d’uns i altres, que ens permeten descobrir diverses formes per respondre a la missió lasal·liana. Ahir com avui, els lasal·lians som continuadors d’aquell projecte que va néixer amb Joan Baptista de La Salle el 1680 i al qual lliurà la seva vida fins al 1719. Voldria que amb aquests sentiments en referència al nostre Fundador Sant Joan Baptista de La Salle, a tants Germans i lasal·lians que han dedicat la seva vida a dibuixar aquesta història fecunda i activa, ens sentim compromesos amb ells a seguir portant aquesta nau, per al bé i benefici de tants, allà on Déu ens vagi guiant. Sentint que “Som La Salle”, comprometem-nos en el projecte de Déu, a través del carisma lasal·lià, tot recordant els 300 anys d’aquell esdeveniment del traspàs de Joan Baptista de La Salle. Esperem expressar junts, com ell ho va dir: “Adorem en tot la voluntat del Senyor en la nostra vida”. GMÀ. XAVIER FORTUNY La Salle Reus

ARA EN FARÀ 300 ANYS El 7 d’abril del 1719 farà 300 anys de la mort de Sant Joan Baptista de la Salle. Els Col·legis de La Salle celebrarem el tricentenari de la mort del nostre Fundador. I per aquestes dates, que coincideixen amb la Setmana Santa commemorem els últims dies de la vida de Jesús de Natzaret. Ens podem preguntar pel sentit que pot tenir el voler celebrar la mort d’algú, inclús ens pot semblar morbós. Crec que, pel que ens ocupa, podem estar ben tranquils; el que recordem no és la mort de ningú, sinó la VIDA, i amb aquesta paraula vull anar més enllà de la simple biografia (la seva vida), i referir-me a l’exemple de VIDA que van donar durant la seva estada entre nosaltres i la VIDA que han donat, generació rere generació, al llarg del temps. La Pasqua de Resurrecció, eix de la nostra fe, és la festa de la VIDA. La Quaresma, la Setmana Santa, sense la Pasqua no tenen sentit. Prenen sentit en la mesura en que nosaltres, revisant la nostra vida quotidiana, ens comprometem a fer fora d’aquesta tot el que és mort, tot el que ens allunya de la VIDA feta dia a dia, ensenyada i promesa per Jesús de Natzaret. Aquesta és la VIDA que val la pena recordar i celebrar, la que amb valor s’enfronta a la MORT, al mal, i el derrota amb la seva millor arma: l’AMOR. “En això és glorificat el meu Pare: que doneu força fruit; i llavors sereu els meus deixebles. Com m’ha estimat el Pare, així us he estimat jo; persevereu en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, perseverareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor. Us he dit aquestes coses perquè la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa, Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat”. (Jo 15: 8-13) Això és el que, a cavall entre els segles XVII i XVIII, va saber entendre Sant Joan Baptista de La Salle quan renunciant a la seva vida, la vida acomodada que l’esperava, va saber donar vida, la VIDA de Jesús, als nens. Fundant l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, Sant Joan Baptista de La Salle no pretenia omplir només una mancança social, a aproAssociació La Salle Tarragona 2019

par l’educació de les classes populars, i donar a aquells nens un bagatge cultural que els permetés progressar socialment. No, el que volia era el que avui en dia diem tant, moltes vegades amb la boca plena, oferir una educació integral, que més enllà de l’aprenentatge de les diverses disciplines, portés als infants a la seva realització plena com a persones; i això, per Sant Joan Baptista de La Salle no es podia aconseguir sense la lliçó de VIDA que és Jesús. I això és el que va transmetre als Germans: que per exercir el seu ministeri, han de deixar-se omplir de Jesús, de Déu, el cor de la nostra fe, i no actuar sinó segons la seva voluntat; i els diu: “Estimaran amb tendresa els seus alumnes(...) i si han de ser ferms amb ells com el pare... també han de tenir la tendresa de la mare per acollir-los benignament i fer-los tot el bé que de vostès depengui.” Ah!, i especialment als més necessitats: “Heu de reconèixer i adorar a Jesucrist sota els pobres parracs dels nens.” Aquest és el testimoni de VIDA i el que volem recordar de Sant Joan Baptista de La Salle: una escola oberta al món des de la llum de l’evangeli, una escola sensible als més necessitats, una escola que es fonamenta en l’amor. Ara, avui, no n’hi han massa Germans de La Salle, però som molts que hem begut de la seva font: alumnes, exalumnes, pares i mares, professors i personal de tots els centre La Salle d’arreu del món, som molts els que tenim el deure de continuar portant VIDA, la de Jesús. Que la preparació d’aquests Sants Dies ens ajudi a que “Visqui Jesús en els nostres cors”. BONA PASQUA ALÍCIA FERNÁNDEZ SIVILL Directora La Salle Tarragona 11

CENTENARIS Foto: Fervi

Han passat cent anys. Un segle ple de novetats culturals i de costums, d’esperances,neguits i realitats, ja qui parla d’un salt qualitatiu de segle, ja que les xarxes socials, Internet, s’han fet els amos del carrer, especialment en l’àmbit de les comunicacions. L’ambient associatiu no es pot mantenir impermeable a aquest novetat tant radical. Es indubtable que seguiran pesant les mirades cap enrere dels nostàlgics, les mans aferrades a la història dels conservadors, i fins i tot el cor de qui, amb un aire romàntic, volen ser confrares del segle XX i ciutadans del segle XXI. Les associacions, confraries, congregacions i gremis per mantenir el seu segell, han de ser fidels al seu origen i a la seva pròpia evolució. És cert. Però també han de ser fidels als temps actuals, des de l’ oportuna reflexió, basats amb criteris eclesials i culturals. Quant es desdibuixen els aspectes bàsics o essencials, passen dos fets que tenen la seva lògica, si el procés no es para. El primer és una deriva a buscar sopluig i fins i tot identitat en el món del folklore, el consumisme, de l’espectacle que atrau determinat col·lectiu de persones i que diem, va bé a tothom, polítics inclosos. Això condueix “al sempre s’ha fet així”, l’obsessió pels aspectes estètics, que no ètics, buscant una certa rendibilitat econòmica, turística i social, conseqüentment amb l’abandó i decaïment del fet religiós i d’ajut al proïsme. El segon és que si no s’actua amb criteris interiors de germanor vindrà el llanguiment i si de cas

més tard l’extinció. Déu i els associats i associades no ho vulguin, però seria bo que aquests últims estiguin atents a no posar l’accent en aspectes que són secundaris, que arrosseguen interessos i consumeixen energies innecessàries. Som fills del nostre temps i hem d’actuar davant d’aquest reptes d’una forma sol·lícita i coherent. Primer és tenir clar el que som, el que ens defineix, el que ens diferència de les altres institucions. Clarament és continuar des de el nostre àmbit d’actuació, treballant per l’ educació integral dels infants i joves. I també, evidentment, en la formació dels nostres associats i associades. Segon seria emmarcar aquest àmbit dintre de l’apostolat seglar. Apostolat seglar que tenim a les nostre mans: Proide (ONG lasal·liana), l’ARLEP que agrupa tots els antics alumnes de l’estat i Portugal. Reunions i trobades explicatives faran que els nostres associats i associades prenguin consciència del que som i que representem. Són els criteris de germanor que deia més amunt. El fundador, sant Joan de La Salle, en el 300 aniversari de la seva mort, ens aplana el camí i l’escut que nosaltres duem orgullosament al pit ens ho recorda constantment: SALLA INDIVISA MANENT. Que tingueu una bona i reflexiva Quaresma, Setmana Santa i una millor Pasqua de Resurrecció. JOAQUIM JULIÀ PANADÈS President de l’Associació La Salle

PROGRAMA D’ACTES DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE SETMANA SANTA 2019 Foto: Carles Mallol

DIJOUS 14 DE MARÇ A les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria). CONFERÈNCIA QUARESMAL a càrrec de Mossèn ANTONIO MARTÍNEZ SUBÍAS, capellà-rector del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor i canonge de la Catedral de Tarragona. Organitza: Associació La Salle de Tarragona.

exposats els nostres dos passos, a Sant Llorenç, a Sant Miquel del Pla i a l’església de Natzaret, d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari, Dimarts Sant i Dijous Sant, de 17 a 19 h. NOTA: No es podran fer visites en cap dels temples dins els horaris de celebracions litúrgiques.

DIJOUS 28 DE MARÇ A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec de la Sra. ALÍCIA FERNÁNDEZ SIVILL, directora del Col·legi La Salle Tarragona. Hi actuarà, també, la Coral Infantil del Col·legi La Salle Tarragona.

DIUMENGE DE RAMS, 14 d’abril A les 11 h. Carrer de les Coques. La Junta Directiva i la Direcció del Col·legi assistiran corporativament a la solemne BENEDICCIÓ i posterior PROCESSÓ DE PALMES I RAMS. A les 12 h, a l’altar major de la Catedral hi haurà la Missa Pontifical de Diumenge de Rams.

DIUMENGE 7 D’ABRIL A les 12 h. i all Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2017 a càrrec de la doctora Sra. Rosa Llorach, presidenta de l’Esbart Santa Tecla. En acabar, hi haurà un toc conjunt de les Bandes de la Setmana Santa tarragonina anomenat TABALADA D’INICI DE LA SETMANA SANTA.

DILLUNS SANT, 15 d’abril A les 19 h. Ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia. A les 20 h. sortirà el tradicional VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, organitzat per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, DESCENDIMENT i MAGINETS. Miserere Cor Mos Cantars. Nota: Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial.

DEL DISSABTE 13 D’ABRIL AL DISSABTE 20 D’ABRIL MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, on tindrem Associació La Salle Tarragona 2019

DIMARTS SANT, 16 d’abril A les 20 h. A Cambrils, participació de la nostra banda de tambors i una representació de la nostra Associació en la Pujada del Natzarè.

DIMECRES SANT, 17 d’abril A les 18:30 sortida dels passos que participen a la Processó del Dolor des de Sant Agustí A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i posterior predicació. A les 19.30 h hi haurà la PROCESSÓ DEL DOLOR. Hi assistirem amb el pas de l’Oració de Jesús a l’hort. Les atxes i els brandons es començaran a lliurar al camió situat davant la plaça de la Mitja Lluna, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida. Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 18 d’abril A les 20 h. Catedral. MISSA DE DIJOUS SANT. DIVENDRES SANT, 19 d’abril A les 12.30 h. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. SERMÓ DE LES SET PARAULES, que comptarà amb la participació del Cor Mos Cantars. A les 16.00 h. Rambla Vella, a l’altura de la capçalera del Circ. Els nostres passos rebran les reverències pertinents per part dels armats. A continuació, RECOLLIDA DELS PASSOS fins a la plaça

del Rei, acompanyats de les bandes de tambors i de música. Es prega l’assistència amb vesta i sense cucurulla. A les 18.45 h. Plaça del Rei. Lliurament de brandons i atxes a la porta del Museu Nacional Arqueològic. A les 19.00 h, al mateix lloc, organització de la sortida per a la processó del Sant Enterrament. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort, dut a espatlles, anirà acompanyat de la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort, integrada per alumnes i antics alumnes. Acompanyarà el pas, com és tradicional, la Bandera del Col·legi. Abanderat David Ruiz de la Hermosa. Cordonistes: els seus dos fills Arnau i Oriol. El pas Vetlleu i pregueu, portat a rodes, serà acompanyat musicalment per la banda de cornetes i timbals de l’Associació. Acompanyarà el pas, com és tradicional, la Bandera dels Antics Alumnes. Abanderat Josep Maria Vives Sendra. Cordonistes: Lluis Mezquida Sanz i Xavier Orozco Delclòs, tots antics alumnes. Es prega l’assistència amb la vesta reglamentària, guants blancs, sabates fosques i, si és possible, i qui en disposi, amb la característica cucurulla penitencial. DISSABTE SANT, 20 d’abril A les 22.30 h. Catedral. Celebració de la solemne VETLLA PASQUAL en commemoració de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, organitzada pel Capítol de la Catedral. Es prega la màxima puntualitat als actes en els quals participis i el degut respecte que l’acte es mereix.

ALTRES ACTES D’INTERÈS 2019 Foto: Carles Mallol

dv. 8 març 2019 20:00 - 21:30 Presentació Cartell Setmana Santa Tarragona 2018 On: Església de Sant Agustí, 43003, Rambla Vella, 12, 43003 Tarragona Descripció: Presentació Cartell Acte de la Llum Concert: BUMT dl. 11 març 2019 20:00 - 21:00 1a. Conferència Quaresmal, Ponent: Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe On: Església de Sant Francesc, Rambla Vella Descripció: Organitzada per l’Arquebisbat de Tarragona dv. 15 març 2019 20:00 - 21:00 Presentació Opuscle AASST On: Església de Sant Agustí, 43003, Rambla Vella, 12, 43003 Tarragona Descripció: En acabar, tot seguit, 3 tres peces de la banda “Sones de pasion”. ds. 16 març 2019 18:00 - 19:30 Presentació opuscle Descendiment On: Església de Sant Pau Associació La Salle Tarragona 2019

dl. 18 març 2019 20:00 - 21:00 2ona con. Quaresmal Arquebisbat On: Església de Sant Francesc, Rambla Vella Descripció: Amb testimonis de voluntariat: ‘Cafè i Caliu’, Càritas parroquial, de la presó, “Llar Natalis” i donant menjar a persones sense sostre. dj. 21 març 2019 20:00 - 21:30 Opuscle Gremi Pagesos On: Església de Sant Llorenç, Carrer de Sant Llorenç, 24, 43003 Tarragona, Espanya Descripció: Presentació de l’Opuscle de Setmana Santa 2019 a l’Església de Sant Llorenç ds. 23 març 2019 18:00 - 20:00 Trobada de Bandes de Setmana Santa Descripció: Organitza Gremi de Marejants 20:00 - 22:00 Ball parlat de Santa Magdalena dg. 24 març 2019 11:30 - 14:00 V Aplec de Bandes de Setmana Santa Descripció: Des de l’Escala Reial fins a la Pèrgola del Serrallo. Organitza:Associació Pas de la Presa de Jesús 15

17:30 - 20:30 III Concurs de Bombos i Tambors de Setmana Santa On: Plaça de Sant Magí, 43004 Tarragona Descripció: Organitza: Associació Pas de la Presa de Jesús dl. 25 març 2019 20:00 - 21:00 3a. Conferència Quaresmal. On: Església de Sant Francesc, Rambla Vella Descripció: «La pregària en el camí de la Quaresma», a càrrec de Fra Borja Peyra, monjo de Poblet. dt. 26 març 2019 20:00 - 21:00 Conferència Quaresmal La Sang i La Soledat On: Església Santa Maria Natzaret Descripció: Conferència Quaresmal a càrrec de Mons. Manuel Fanjul García, Director General de Publicaciones de la Conferencia Episcopal Española. L’acte tindrà lloc a l’església de Santa Maria de Natzaret. Organitzada conjuntament amb la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.

Descripció: Presentació del 30è opuscle del Gremi de Marejants. Presentació i benedicció dels nous vestits dels Sants del Sant Sopar i del Sant Enterrament. dl. 1 abr. 2019 20:00 - 21:30 Opuscle Ecce-Homo On: Església de Sant Agustí, 43003, Rambla Vella, 12, 43003 Tarragona Descripció: Presentadora: Rectora Magnífica de la URV, Sra. Maria José Figueras dt. 2 abr. 2019 20:00 - 21:00 Opuscle La Sang On: Església de Natzaret, CP., Plaça del Rei, 1, 43003 Tarragona Descripció: presentació del número 36 de la revista “LA SANG” dj. 4 abr. 2019 20:00 - 21:00 Opuscle Soledat On: Església de Natzaret, CP., Plaça del Rei, 1, 43003 Tarragona dv. 5 abr. 2019 20:00 - 21:30 Opuscle Buen Amor On: Església Sant Nicolau Bari

dc. 27 març 2019 20:00 - 21:30 Natzarens en ruta: Un recorregut per la Processó del Sant Enterrament On: Església Sant Miquel del Pla Descripció: Visualització de la ruta dv. 29 març 2019 19:00 - 19:30 Inauguració exposició: “El Pas de la Presa de Jesús: Passió, Fe i Sentiment” On: Tinglado 1, Passeig Gremi de Marejants 20:00 - 21:30 Opuscle Presa de Jesús On: Tinglado 1, Passeig Gremi de Marejants Descripció: A càrrec de la Sra. Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona ds. 30 març 2019 11:00 - 13:00 Natzarens en ruta: Un recorregut per la Processó del Sant enterrament On: Plaça del Rei (inici de la ruta) 16:30 - 18:30 75è aniversari de la sortida processional del Misteri de “La Pietat” On: Església de Sant Llorenç dg. 31 març 2019 13:00 - 14:00 Opuscle Marejants On: Teatret del Serrallo, Muelle Moll de Pescadors, 1, 43004 Tarragona 16

ds. 6 abr. 2019 18:30 - 20:00 Presentació Opuscle NPJP On: Parroquia de Sant Joan 20:00 - 22:00 Processó Gremi de Marejants On: Barri del Serrallo dt. 9 abr. 2019 20:00 - 21:00 Opuscle Natzarens On: Església Sant Miquel del Pla Descripció: Aquest any volem conèixer com és viure la Setmana Santa de Tarragona des dels balcons, i descobrir algunes vivències i sensacions a partir d’aquesta experiència. El conductor de l’acte serà el natzarè Rafael Muñoz. dc. 10 abr. 2019 19:00 - 20:00 Concert La Sang de Setmana Santa On: Església Sta. Maria Natzaret Descripció: Concert de Setmana Santa amb l’AMTP El Tecler. dj. 11 abr. 2019 20:00 - 21:30 Viacrucis Gitanos On: Església de la Trinitat i Part Alta

dv. 12 abr. 2019 20:00 - 22:00 Processó del Divendres de Dolors –Gremi de Pagesos On: Carrers de la Part Alta ds. 13 abr. 2019 18:30 - 19:00 Viacrucis Buen Amor per l’església On: Església Sant Nicolau Bari 19:30 - 21:30 Processó de Pasión (Buen Amor) On: Barri del Port dg. 14 abr. 2019 Diumenge de Rams 17:00 - 18:30 Processó del Diumenge de RamsNPJP Descripció: Església de Sant Joan 19:00 - 21:00 Viacrucis de La Sang On: Església de Natzaret, CP., Plaça del Rei, 1, 43003 Tarragona Descripció: Discorrerà per la Part Alta i el Passeig Arqueològic. dt. 16 abr. 2019 19:00 - 20:00 Missa i Via-crucis Natzarens On: Església de Sant Francesc Descripció: Per l’interior de l’església 20:00 - 22:00 Processó R.G. Jesús Natzaré On: Carrers de la Part Alta dj. 18 abr. 2019 Dijous Sant 18:00 - 19:00 Missa del Sant Sopar On: Església de Sant Agustí, 43003, Rambla Vella, 12, 43003 Tarragona Descripció: Missa del Sant Sopar 18:00 - 20:00 Ofici del Sant Sopar i Torns de Guardia dels Armats de La Sang On: Església de Natzaret, CP., Plaça del Rei, 1, 43003 Tarragona 18:00 - 19:00 Sant Sopar i Adoració al Santíssim (Pagesos) On: Església de Sant Llorenç 19:00 - 20:00 Esmendada dels Misteris –Gremi de Marejants On: Rambla Vella, 43003 Tarragona dj. 18 abr. 2019 20:00 - 21:00 Missa Solemnes Oficis de Dijous Sant On: Catedral Metropolitana i Primada 21:00 - 21:15 Passadís de la Llum –Marejants On: Plaça Església del Serrallo Associació La Salle Tarragona 2019

21:15 - 22:15 Torns de guàrdia dels Armats del Gremi de Marejants On: Església del Serrallo 22:00 - 23:00 Hora Santa On: Església de Natzaret, Plaça del Rei 23:45 - 02:30 Viacrucis Germandat del Sant Ecce-Homo On: Av. Ma. Cristina (Sanitat) fins Santuari del Loreto Descripció: Des de Av. M. Cristina (Edifici de Sanitat) fins el Santuari del Loreto pel camí antic del Llorito. Crist de la Germandat portat a espatlles per tots els voluntaris que ho vulguin fer durant el recorregut dv. 19 abr. 2019 Divendres Sant 06:00 - 06:30 Sermó de Passió On: Catedral de Tarragona, Plaça Pla de la Seu, S/N, 43003 Tarragona Descripció: A la S. E. Catedral, Sermó de Passió, predicat per l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. 06:15 - 07:45 Viacrucis de La Sang On: Catedral de Tarragona. Església de Natzaret 12:00 - 13:00 Acció litúrgica de Divendres Sant On: Catedral de Tarragona, Plaça Pla de la Seu, S/N, 43003 Tarragona ds. 20 abr. 2019 Dissabte Sant 18:00 - 21:00 Processó de la Mare de Déu de la Soledat On: Part Alta Descripció: Organitzada per la Congregació de Senyores sota la Invocació de la P.S. de N.S.J. i de la Mare de Déu de la Soledat, amb l’exercici de la Corona Dolorosa dg. 21 abr. 2019 Diumenge de Pasqua 11:00 - 12:00 Missa Ofici de Pàsqua On: Catedral Metropolitana i Primada ds. 22 juny 2019 19:00 - 20:00 Missa Corpus Christi On: Catedral de Tarragona, Plaça Pla de la Seu, S/N, 43003 Tarragona 20:00 - 21:30 Processó de Corpus Descripció: Portants: 21:30 - 22:30 Celebració de Corpus de l’AASST On: Casa dels Concilis, carrar Les Coques 17

MEMÒRIA 2018 M . Dolors Font Catà, secretària Foto: Juan Luis Nogués

GENER ELS PASTORETS Enguany els tradicionals Pastorets de Folch i Torres, es van representar al Teatre Tarragona degut al tancament per obres del Teatre Metropol (lloc on es representaven les funcions d’aquesta obra). El calendari de representacions va variar i enguany només vàrem tenir una única representació dels Pastorets de l’Associació La Salle el dia 4 de gener de 2018, a les 18:30 h.

CARTER REIAL DE SES MAJESTATS D’ORIENT

Com cada any, el “Carter Reial de ses Majestats“ va recollir les cartes que amb molta il·lusió els nens i nenes vulguin adreçar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquest Carter Reial ens va visitar els dies 4 de gener de 2018, a les 20:30 h. durant la representació dels Pastorets, al Vestíbul del Teatre Tarragona.

FESTA DE REIS El dia 5 de gener, Nit de Reis, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar el local de la nostra Associació i van lliurar en mà, els regals als infants assistents, fent més gran encara la il·lusió dels més petits en una nit tan especial.

FEBRER ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ El dia 19 de febrer de 2018 a les 20,00 h. es va celebrar la reglamentària Assemblea General Ordinària a la seu de l’associació. En aquesta assemblea es varen presentar dues candidatures: La candidatura del Sr. Joaquim Julià i la del Sr Daniel Serrano, la primera va obtenir 115 vots i la segona 55 vots per renovar els càrrecs de president, tresorer, sots-secretari i els vocals. La candidatura guanyadora va ser la del Sr Julià que va donar les gràcies per l’alta participació. També es varen comentar diferents qüestions relacionades amb les nostres activitats.

MARÇ EXPOSICIÓ VETLLEU I PREGUEU. DE GETSEMANÍ AL CALVARI

ció va anar a càrrec del Gmà Jorge Sierra, delegat Provincial de Pastoral.

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE L’ASSOCIACIÓ Un any més arribà la presentació de l’Opuscle / Revista de Setmana Santa de la nostra Associació. L’acte de presentació d’aquesta revista que inclouria articles propis del temps quaresmal i de la vida de l’Associació al llarg de l’any, se celebrà el dia 15 de març a les 20:00 h. a l’Església de Sant Agustí (Rambla Vella). La presentació va a càrrec del Sr. Joan Maixé Ceballos, antic alumne i coordinador de la Comissió d’actes del Centenari. L’acte va constar de dues parts: l’actuació de la Coral Infantil del Col·legi La Salle i la presentació pròpiament dita de l’Opuscle.

CONFERÈNCIA QUARESMAL La Vocalia de Pastoral de l’Associació La Salle organitza anualment la tradicional Conferència Quaresmal. Es va celebrar el dia 21 de març, a les 20:00 h. al lloc habitual, Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor del carrer Méndez Núñez 14. El conferenciant va ser el Germà Josep Guiteras Llimona, germà de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes.

DIUMENGE DE RAMS El dia 7 de març dimecres, a les 20:00 h. al Centre Tarraconense El Seminari, carrer Sant Pau. 4. Es va Inaugurar la primera exposició del Centenari ‘VETLLEU I PREGUEU. DE GERSEMANÍ AL CALVARI ’.

El dia 25 de març, la Junta directiva de l’Associació i la Direcció del Col·legi va assistir al carrer de les Coques, a la solemne benedicció de Palmes i Rams i després a les 12 h. a la Missa Pontifical, presidida pel Sr. Arquebisbe.

TAULA RODONA: JUVENTUT, ASSOCIACIONISME I ESPIRITUALITAT El dia 13 de març a les 20,00 hores a l’església de Sant Agustí, es va fer una Taula Rodona amb el tema ‘Joventut, associacionisme i espiritualitat’. La coordina-

Associació La Salle Tarragona 2019

DIMECRES SANT

DILLUNS SANT El dia 26 març Dilluns sant A l’Ermita del Portal del Carro (Sant Magí) ens retrobarem un any més els lasal·lians, els companys del Descendiment i dels Maginets, i la resta de representants de les altres confraries, així com públic en general per a celebrar a les 19:00 h l’Eucaristia en sufragi dels congregants difunts de les tres confraries. Després, a les 20:00 h. va sortir el tradicional, silenciós i auster Viacrucis Processional, organitzat conjuntament per les tres Confraries (Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Il·lustre Confraria de Sant Magí màrtir de Barcelona, i Associació La Salle) que recorrerà els carrers de la Part Alta que envolten la Catedral. Vàrem acompanyar el Pas del “Crist de les Set Paraules” tot pregant i cantant les estacions del Viacrucis i altres cants quaresmals adients. Entre estació i estació i al finalitzar el Viacrucis, hi varen haver unes notes del grup musical “Collegium Harmonicum”, sota la direcció de Josep Mª Rota. Vàrem comptar amb la presencia del Sr. Arquebisbe Mn Jaume Pujol. En finalitzar el Viacrucis tots els presents van adorar la imatge del Sant Crist. El Sr. Jacinto Sáez, responsable de les processons, ens va facilitar les dades de la nostra participació al viacrucis, varen ser de 89 assistents.

DIMARTS SANT Cambrils. La banda de timbals de l’Associació La Salle va participar en la Pujada del Natzarè que es fa cada any des de Baix a Mar fins a l’església de Santa Maria, a la part antiga del poble. La banda de tambors va ser acompanyada per diversos membres de l’Associació de Tarragona.

El dimecres 28 març Com cada any la nostra Associació va assistir a la Processó del Dolor, organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i que surt de la Parròquia de Sant Joan. La Salle hi va assistir amb el Pas “L’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres”, la Banda de Tambors, el Penó de la Confraria i els confrares i que fa un recorregut sortint des de l’església de Sant Joan, passant per la Rambla Nova i acabant de nou a la parròquia de Sant Joan. Una assistència nombrosa va acompanyar el nostre pas i la banda de timbals. Total d’assistents 141.

DIVENDRES SANT El divendres Sant 30 de març. El sermó de les 7 Paraules ens reunírem a les 12.30 h a l’ermita de Sant de Sant Magí del Portal del Carro per escoltar les reflexions sobre aquestes a càrrec dels següents comentaristes: PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN” Comentarista: PAU MAGI SANCHIS, en representació de la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona.

SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS” Comentarista: Sr. JUAN JOAQUIM JULIÀ PANEDÈS, representant a l’Associació d’antics Alumnes de La Salle Tarragona. TERCERA PARAULA: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista:Sra. DOLORS PLACA SANZ, en representació de L’Associació del Pas de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors pertanyent a l Agrupació s’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU; ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT?” Comentarista: Sr. XAVIER ROSELLÓ, representant de l’Associació de Mares i Pares (A.M.P.A.) del col·legi La Salle Tarragona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET“ Comentarista: Sr. DAVID JORGE BEAMONTE FABB, en representació dels professors de La Salle de Tarragona. SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT” Comentarista: Gmà SANTIAGO MATEU BERTRAN, de la Comunitat de Germans Casa Sant Josep de Cambrils. SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT“ Comentarista: Mossèn MAGÍ MEJIAS SENDRA, Capellà de l’Hospital de Santa Tecla i Vicari de la Parròquia de Sant Francesc de Tarragona. Va col·laborar: CORAL “MOS CANTARS“, Director Sr. Eduard Pàmies. (Interpretant els GOIGS en lloança del SANT CRIST DE LES SET PARAULES, venerat per l’Associació La Salle Tarragona).

RECOLLIDA DE MISTERIS Com l’any passat els passos varen ser recollits pels armats a la capçalera del circ fins a la plaça del Rei. Es van destinar dos arrengleradors, un per pas, per formar el cordó de seguretat. Aquest any la Cohort Romana (els Armats de La Sang) van fer els acataments ( tres(tres reverències) als Passos lasal·lians a la Rambla Vella, davant la “Porta del Circ Romà”, amb el següent horari: A les 16:05 h. reverències al Pas “Oració de Jesús a l’hort de les oliveres” A les 16:10 h. reverències al Pas “Vetlleu i Pregueu“ A les 18, 45 h. es repartiren els brandons i atxes a la plaça dels Àngels i no al Museu Arqueològic com cada any. L’assistència va ser de: Peno 5 Cirials 2 Bandera Col·legi 5 pas Oració a L’hort 30 Banda Timbals 27

Associació La Salle Tarragona 2019

Bandera Associació 5 pas Vetlleu I Pregueu 10 Banda Música 21 Presidència 3 Arrengladors 5 files 10 Total 123.El Sr. Manuel De Haro i Sr. Daniel Serrano van ser els dos capatassos del pas de l’Oració de Jesús a l’hort i El Sr. Jaume Ollé ho va ser del pas Vetlleu i pregueu.

PROCESSO DEL SANT ENTERRAMENT A les19:30 h va sortir la tradicional Processó del Sant Enterrament. El Pas de l’Oració a l’hort dut a espatlles, va anar acompanyat per la Banda de Timbals i el Pas Vetlleu i Pregueu, portat a rodes, aquest any va ser guiat per el Sr. Josep Mª Rota Aleu i acompanyat per cornetes i timbals de l’Associació. La nostra participació a la processó de Divendres Sant va ser de 202 assistents. La bandera del Col·legi fou portada per la Sra. Mª Dolors Font Catà acompanyada per el seu marit el Sr. Josep Mª Guillemat Remola i la Sra. Maria Isabel Aragonès i la bandera de l’Associació pel l’Illustríssim Sr. Josep Poblet i Tous, president de la Diputació de Tarragona i, acompanyat pel Sr. Oriol Poblet i Roca i el Sr. Guillem Poblet i Roca, nebots.

la Salle Tarragona i membre de la nostre Associació, al despatx de l’Abat el qual va ser convidat a participar dels actes del Centenari,que va agrair molt. Vam cloure l’estada a Poblet amb una visita guiada al Monestir.

JUNY FESTIVITAT DE CORPUS CHRISTI El Dia 3 de juny a les 18 h. a la Catedral Missa Pontifical i a les 19 h. Processó de Corpus que ha canviat el seu recorregut: carrer de les coques, carrer de Sant Pau, Pla de Palau, Carrer del Claustre, Escrivanies Velles fins tornar a la Catedral. L’abanderat va ser el Sra. Paula Moreno i Mercadé com a membre dels portants del Vetlleu i Pregueu i els portants de la bandera del Col·legi el Sr Ramon Monegal, Patricia Muñido, i Júlia Roselló.

PELEGRINATGE AL MONESTIR DE POBLET El dia 17 de juny la nostra Associació en motiu del centenari de la seva fundació (1918-2018) va organitzar un pelegrinatge al Monestir de Poblet A les 11 h. vam participar en la Missa Conventual ( amb la comunitat cistercenca ) a l’Església del Monestir. En acabar es va visitar el Museu i forn del vidre de Vimbodí. Dinarem a l’hostatgeria externa del Monestir de Poblet i visitarem com a protocol d’invitació oficial del Centenari al Pare Abat del Monestir, Fra Octavi Vilà i Mayo, antic alumne de 22

SETEMBRE PELEGRINATGE A L’ABADIA DE MONTSERRAT El diumenge 30 de setembre, l’Associació va pelegrinar a Montserrat, per a donar gràcies a la Mare de Déu per aquests cent anys de vida de la nostra entitat i posar-nos sota la protecció de l’estimada “Moreneta” per al futur. Va ser una diada molt intensa que va començar amb la participació a la Missa Conventual; després de l’Eucaristia vam ser rebuts a la “Sala Abat Garriga”, pel Pare Joan Mª Mayol, Sagristà Major i Rector de la Basílica del Monestir, el qual va complaure abastament als assistents amb la seva extensa xerrada, molt didàctica, referida a La Salle i els Antics Alumnes. Tot seguit ens vam dirigir a dinar al restaurant de l’edifici del “Mirador dels Apòstols”. Després de l’àpat, vàrem fer dues visites guiades molt interessants que agradaren molt als assistents: “el nou

espai audiovisual de Montserrat” i una part del Museu montserratí dedicada al “Viatge a l’Orient bíblic” ( un repàs històric de les civilitzacions del Pròxim Orient i els viatges del Pare Ubach a aquestes terres de Palestina, Israel, Síria, Egipte, etc...). Uns minuts d’esplai a les botigues del Monestir van completar la jornada abans de tornar amb l’autocar a Tarragona.

nit de Nadal per celebrar el naixement de l’Infant Jesús presidida per Mn. Francesc Gallart Magarolas,. Un cop acabada la celebració litúrgica, ens aplegàrem al voltant de la taula per degustar la popular xocolata desfeta amb coca habituals.

EXPOSICIÓ DE DIORAMES SOBRE ELS PASTORETS

NOVEMBRE MEDALLES A LA FIDELITAT L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona que organitza cada any el lliurament d’aquestes medalles a la fidelitat, lliuren el seu guardó a algun associat/ada distingit amb aquest mèrit de la Setmana Santa de Tarragona el dia 9 de novembre a les 20 h. a l’Església de Sant Agustí (seu de l’Agrupació de Confraries). L’Associació La Salle fa mereixedor d’aquesta distinció, l’any del Centenari de la nostra entitat, al Sr. RAMON CASTAN BERNAT, com a reconeixement a la seva feina i que ha estat membre de Junta Directiva en etapes anteriors de l’Associació, i és pare i avi d’una nissaga de lasal·lians, alguns dels quals han estat també ocupant càrrecs en la Junta actual. Moltes felicitats!!!

DIADA DE L’ANTIC ALUMNE DE BENICARLÓ El diumenge, dia 25 de novembre, va tenir lloc a aquesta localitat del Baix Maestrat la “Jornada Lasal·liana”, o també Diada de l’Antic Alumne, de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle Benicarló. Com cada any, una representació de la nostra Associació va assistir als actes d’aquesta diada de l’Associació germana amb la qual ens uneix una amistat de molts anys.

DESEMBRE MISSA DEL GALL Com és tradicional cada any el dia 24 de desembre a la nit, l’Associació La Salle, conjuntament amb la Confraria de Sant Magí de Tarragona, vam celebrar a la Capella de Sant Magí del Portal del Carro la tradicional i solemne Missa del Gall de la Associació La Salle Tarragona 2019

Amb motiu dels actes del Centenari es va organitzar una exposició històrica de la nostra secció de teatre, dedicada als Pastorets, i també una exposició de diorames referits a aquesta obra teatral tan nostra. La inauguració va ser el dia 28 de desembre a les 18 hores al Teatre Metropol i romandrà oberta totes les festes de Nadal.

ELS PASTORETS Com a fet excepcional, enguany hem pogut gaudir de dues representacions una a principis d’any i l’altre a final d’any,dels tradicionals Pastorets de Folch i Torres, es van tornar a representar, ara si, al Teatre Metropol (lloc on sempre es representaven les funcions d’aquesta obra), els dies 28 i 29 de desembre a les 18:30 h.

CARTER REIAL DE SES MAJESTATS D’ORIENT El “Carter Reial de ses Majestats“ va recollir les cartes que amb molta il·lusió els nens i nenes vulguin adreçar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquest Carter Reial ens va visitar els dies 28 i 29 de desembre, en acabar la representació dels Pastorets, al Vestíbul del Teatre Metropol. 23

CRÒNICA D’UN ESDEVENIMENT IL·LUSIONANT: CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ D’ANTICS ALUMNES (1918-2018/19) JOSEP CIURANA MONCUSÍ Vocal de Pastoral i Proide . Associació La Salle Tarragona . PRIMERA PART

AASST_2018_ Cartellv01.indd 1

Com tothom sap, l’Associació La Salle Tarragona està de celebració. Celebrem els 100 anys de la fundació de l’Associació d’Antics Alumnes. Cent anys donen per a molt i la Junta Directiva de l’Associació ha confeccionat un programa d’actes força ambiciós per anar-lo desglossant durant l’any 2018 i la primera meitat del 2019. Activitats úniques, pensades específicament per al Centenari i recolzades alhora amb les activitats tradicionals de cada any de l’Associació, les quals han estat impregnades també de l’esperit del Centenari. Repassem breument els actes portats a terme des de Gener a Desembre de 2018, que conformen la primera part d’aquesta crònica. Vam iniciar l’any 2018 al GENER, amb la representació dels Pastorets a càrrec del grup de teatre de l’Associació. També el Carter Reial de ses Majestats d’Orient en primer lloc, i els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar després, ens van fer la primera visita dins el calendari del Centenari. El mes de FEBRER, ja dins dels actes quaresmals i de Setmana Santa, va tenir lloc la tradicional Presentació del Cartell de Setmana Santa, a càrrec de l’AASST, que en 13/2/18 15:30

Foto: Josep Ciurana

motiu del Centenari de la nostra entitat fou dedicat al Pas de Les Set Paraules. Preciosa fotografia del nostre “Pas“ durant el Via Crucis de Dilluns Sant que fou l’admiració dels assistents. El mes de MARÇ va estar farcit d’actes. El dia 7, dimecres, es va inaugurar l’exposició dedicada a la Predicació de les Set Paraules, un acte molt lassal·lià del Divendres Sant. L’exposició que portava per títol “de Getsemaní al Calvari“, confor-

Foto: Miquel Sanchis

mada per 10 panells divulgatius, va incloure una introducció al primer panell a mode de reflexió; els panells segon i tercer estaven dedicats a la història i organització d’aquest acte, així com també un apartat dedicat als “Goigs” en honor a la imatge del Sant Crist de les Set Paraules; els altres set panells estaven dedicats cadascun a una de les Set Paraules, on es podien contemplar diversos resums i fotografies de cada “Paraula”, que al llarg dels anys han fet diferents persones pertanyents als set grups que cada any prenen part

en aquest acte. L’exposició es va dur a terme al “Centre Cultural Tarraconense El Seminari“ i comptà amb força presència de públic. També dins el mes de MARÇ hi va haver un altre acte específic del Centenari: La Taula Rodona. El dia 13, dimarts, a l’Església de Sant Agustí, va tenir lloc aquesta Taula Rodona que portava per títol “Joventut, Associacionisme i Religiositat“ . Un moderador i quatre participants, gairebé tots d’edat jove, van debatre i opinar sobre qüestions que afecten als joves com: 1)-Inquietuds i preferències. 2)– Escala de valors. 3)- Prioritats. 4)- Va-

fou la Presentació de la Revista de Setmana Santa, a càrrec del Comissari del Centenari, el qual va fer un repàs als 100 anys de vida de la nostra Associació. L’acte va tenir lloc el dia 15, dijous, a l’Església de Sant Agustí. La Conferència Quaresmal de 2018 va comptar amb un conferenciant d’honor dins la “família

Foto: Miquel Sanchis

lors socials (com l’Associacionisme i d’altres). 5)Espiritualitat i religiositat, qui lloc ocupen en la seva vida?. Una tertúlia força interessant i actual que va complaure als assistents i alhora va sacsejar consciències. Així mateix, també durant el mes de MARÇ, es van portar a terme els actes tradicionals de Quaresma revestits d’essència de Centenari: el primer

Foto: Xavi Hernández

Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Josep Ciurana Foto: Josep Ciurana

Foto: Josep Ciurana

lassal·liana” com va ser el Germà Provincial del Districte de Catalunya, que feu una dissertació sota el títol: “Preguem guiats per Sant Joan Baptista de La Salle”. L’acte es va celebrar el dia 21, dimecres, al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Arribem al mes de JUNY, amb un dels actes més significatius del programa d’activitats del Centenari: El Pelegrinatge de l’Associació d’Antics Alumnes al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet”. El diumenge, dia 17, vam pujar a l’autocar per anar a Poblet i Vimbodí. El programa del dia comprenia: –Missa Conventual (amb la Comunitat Cistercenca). – Visita al Museu i Forn del Vidre de 26

Foto: Miquel Sanchis

Vimbodí. – Dinar a Poblet, a l’Hostatgeria externa del Monestir. – Visita protocolària al Pare Abat del Monestir. – Visita guiada al Reial Monestir. – Foto de grup i visita a la Botiga del Monestir. Fou una jornada intensa i de molta germanor, que va satisfer a tots els assistents. Passat el parèntesi estiuenc i festes de Santa Tecla, tornem a reemprendre el ritme del Centenari. Així l’últim dia del mes de SETEMBRE, diumenge, dia 30, l’Associació tornà a pelegrinar.

La Missa del Gall a Sant Magí va comptar amb la presència de la “Bandera de l’Associació” a l’altar de la Capella durant la celebració eucarística, com a fet excepcional en motiu del Centenari de la nostra entitat. El teatre amb la representació dels tradicionals “Pastorets” va tornar per aquestes dates nadalenques acompanyat de l’exposició de Diorames de “Els Pastorets” Pastorets”. Aquesta exposició de Diorames cedits per la Generalitat de Catalunya, i també de panells explicatius propietat de l’Associació, referents a la història de les representacions de l’obra teatral, conformaren un material força atractiu per al públic assistent a la inauguració, que fou el dia 28, divendres, poc abans de la representació de la primera funció. Aquesta exposició commemora el treball, any rere any, de la secció de teatre de l’Associació, essent un dels actes importants del calendari del Centenari.

Aquest cop el Pelegrinatge fou a l’Abadia de Santa Maria de Montserrat. Un programa d’activitats ben farcit va omplir tot el dia: - Missa Conventual (amb la Comunitat Benedictina i l’Escolania). – Cant de la Salve i el Virolai. – Recepció i xerrada amb el Rector de la Basílica-Santuari. – Dinar al Restaurant de l’edifici “Mirador dels Apòstols”. – Per la tarda, visites comentades i guiades a dos espais emblemàtics de Montserrat: a) El nou espai audiovisual de Montserrat . Per a donar resposta i contingut a la visita de pelegrins i visitants que volen saber què és i què significa Montserrat. L’exposició gira sobre tres eixos fonamentals: muntanya, monestir i santuari amb la Santa Imatge des de finals segle XII. b) Viatge a l’Orient Bíblic . Un itinerari que segueix les petjades del poble d’Israel pels territoris bíblics, mitjançant el coneixement de la col·lecció del Museu per a entendre millor les diferents cultures presents a la geografia bíblica. Fou un dia ple d’espiritualitat i cultura, amb el rerafons d’acció de gràcies a la “Moreneta” pels cent anys de vida de la nostra entitat. Tots els assistents gaudírem d’una jornada de bona germanor. Arribem al DESEMBRE i els tradicionals actes nadalencs de l’Associació també han estat impregnats de l’essència del Centenari: Associació La Salle Tarragona 2019

Així mateix durant les passades festes nadalenques ens van tornar a visitar el Carter Reial de ses Majestats i els Reis d’Orient, que amb els seus regals van omplir de il·lusió l’Associació en la seva segona visita dins el calendari del Centenari. Fins aquí aquesta crònica de les activitats realitzades per la nostra Associació durant l’any 2018, de gener a desembre, en motiu del Centenari de la seva fundació. Els actes corresponents als mesos de gener a juny de 2019, seran motiu d’una segona part d’aquesta crònica que us farem arribar dins l’Opuscle de Setmana Santa de l’any vinent.

PORTANTS DELS PASSOS, BANDA, ARRENGLADORS I PRESIDÃ&#x2C6;NCIES A LA RECOLLIDA DEL PASSOS, DIVENDRES SANT A LA TARDA

Foto: Rosaura Rota Foto: Rosaura Rota

Foto: Montse Cuella

Associaciรณ La Salle Tarragona 2019

Foto: Montse Cuella

PREGUEM GUIATS PER SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE (CONFERÈNCIA QUARESMAL) Foto: FERVI

Germà Josep Guiteras

1. PREÀMBUL Estem celebrant els 100 anys de la creació de la vostra Associació d’Antics Alumnes de La Salle Tarragona i encara tinc ben present la Trobada de GG i AS a Cambrils, a la Casa Sant Josep, per celebrar la festa anyal del Patró de la Casa i del nostre Institut. Allà vam poder conèixer i gaudir de la vostra tasca centenària en molts camps y molt especialment totes aquelles relacionades amb la Setmana Santa de Tarragona, on la vostra Associació hi ha estat sempre molt implicada. Aquest acte n’és una prova ben evident. Aprofitant, doncs, aquesta avinentesa se’m va convidar a participar en els actes de la Setmana Santa d’enguany, fent aquesta Conferència quaresmal. Ho faig amb molt de gust, com ja ho vaig fer la Setmana Santa de l’any passat, llegint una de les 7 paraules de Jesús a la Creu, perquè estic ben convençut que allò de què vaig parlar i que avui us parlaré ara i aquí és quelcom de molt important per a la vostra Associació, perquè ha estat l’esperit que hi ha hagut per sota de tot plegat... L’esperit, l’ànima, el motor, la força... en els iniciaAssociació La Salle Tarragona 2019

Foto: FERVI

dors, de la vostra Associació d’AA, Germans i Associats conjuntament i en els continuadors, per tal d’arribar on heu arribat i haver fet tot el que heu fet fins aquí. 31

D’entrada, la meva enhorabona i el meu desig de poder seguir molts més anys. Crec que podem i podeu estar ben segurs que, en el fons de tot aquest llarg itinerari, de manera implícita o explícita, hi ha hagut la presència de Déu, mitjançant la pregària i el guiatge de S. J. B de La Salle. Una prova de vida, d’ànima, de força i d’esperit és el que avui fem aquí, i ja farà 10 anys que ho esteu fent. És aquesta Conferència quaresmal que vol ser una renovació espiritual, que ens vol portar nova saba i saba de la bona, car això és LA PREGÀRIA. Pregària a la qual es refereix el Papa Francesc en el seu Missatge per a la Quaresma del 2018, quan diu: “Què podem fer? Si veiem dins de nosaltres i al voltant nostre els signes que abans he descrit, l’Església, la nostra mare i mestra, a més de la medecina a vegades amarga de la veritat, ens ofereix en aquest temps de Quaresma el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni. El fet de dedicar més temps a la pregària fa que el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos, per a cercar finalment el consol en Déu. Ell és el nostre Pare i desitja per a nosaltres la vida.”...”Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga. Ell sempre ens dona una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.” Pregària que és vida, que és sentit, que és força, que és esperança i confiança en Déu i en el futur de la nostra Associació, un futur ple de sentit, de força i de vitalitat. Recordem, sobretot, que som en temps de Quaresma i que la Quaresma és temps de pregària, almoina i dejuni. Per això que, d’entrada, ja us convido a pregar amb l’Evangeli de Jesús tot dient: “Senyor, que amb el dejuni em buidi de tantes noses que m’encadenen. Senyor, que amb l’almoina recobri la joia de donar gratuïtament. I, Senyor, que amb la pregària me n’adoni de l’amor entranyable amb què m’estimes.” Però, per a la conferència d’avui, ens quedarem amb la primera paraula: LA PREGÀRIA i la PREGÀRIA guiats i animats per La Salle. Ho farem amb l’ajuda d’un llibre escrit pel Germà Antonio Botana, expert en espiritualitat lasal· lina i gran promotor de l’Associació i la participa32

ció dels nostres col·laboradors en els el carisma i l’espiritualitat lasal·liana, gràcies a una Església de comunió i participació dels seglars, en virtut del seu baptisme que els incorpora de ple a la vida de l’Església. Farem, doncs, un viatge pel camí de la pregària i no com a curiosos o estudiosos o investigadors, sinó com a cristians, creients i fidels seguidors de Jesús. Perquè l’important no són les paraules sobre la pregària. L’important és i serà sempre PREGAR.

2. ENTREM EN MATÈRIA Entrant, doncs, en el tema de la pregària, en primer lloc, veurem una perspectiva global del camí per on ens mourem. També, algunes condicions que haurem de tenir en compte i les ajudes que podem trobar. Un camí on poder veure, de seguida, on és el nord i el sud, i quins són els llocs més significatius i els passos més importants. Els terrenys pels quals ens mourem, les pistes i motivacions i, finalment, les condicions per poder fer aquest camí amb èxit. Aquesta guia de viatge que seguirem pel camí de la pregària o per l’aventura de l’oració neix de l’experiència d’un home amb carisma: Joan Baptista de La Salle. I va dirigida, en especial, a tots aquells que ens sentim i vivim en sintonia amb aquest carisma, vinculat a un ministeri eclesial que és el de l’educació cristiana de nens i joves, especialment dels més desfavorits. Per tant, a tots nosaltres. Aquesta serà la part més important. La Salle i la seva Explicació del Mètode d’Oració (EMO) serà el nostre guia i mestre d’oració.

3. COMENCEM, DONCS, PARLANT DEL NOSTRE MODEL I TRES MOMENTS DE LA NOSTRA PREGÀRIA D’entada, prendrem com a acompanyant Bartimeu, el cec de l’Evangeli de Marc (Marc 10,46-52) (Veureu que, a partir d’ara, aniré alternant la 3a i la 1a persona, segons vulgui generalitzar o personificar més el que estigui dient. Perquè veureu que, en els moments més importants i personals, utilitzo la 1ª persona, perquè cada u de vosaltres es pugui sentir més interpel·lat i més implicat.)

3.1. HI HA UN PRIMER MOMENT: A LA VORA DEL CAMÍ “Al voral del camí... assegut, demanant almoina als qui per allà passaven, hi havia un cec nomenat Bartimeu. Un dia va sentir dir que passava Jesús de Natzaret. Bartimeu es digué: “Aquest és un profeta poderós. Ell pot tornar-me la vista. ¡És l’ocasió!”· I va començar a cridar: - ¡Fill de David, Jesús, tingues compassió de mi! Molts li deien que callés, però ell cridava cada vegada més: - ¡Fill de David, tingues compassió de mi! Això ja és oració Tot home creient, per poc que ho sigui, desenvolupa alguna forma d’oració, encara que només sigui de “recordar-se de santa Bàrbara quan trona”... Un nivell molt elemental d’oració és aquest: en les meves necessitats o problemes (malaltia, perill, fracàs, soledat, desconcert...) quan sembla que em falla tot agafador humà, llavors giro la mirada vers aquest Ésser que tot ho pot, i li demano que m’ajudi, que em concedeixi el que jo no puc obtenir pels mitjans naturals. És una oració de petició “forçada per les circumstàncies”... A més, i ja seria un nivell més profund, aquesta oració de petició pot anar fonamentada en una actitud de confiança en la bondat de Déu, perquè Ell vol el nostre bé... Això ja és més positiu. Però encara podem afegir que és Jesús mateix qui avala aquest tipus d’oració, quan ens diu: “Demaneu i us serà donat,... doncs el qui demana rep, i el qui busca, troba, i al qui truca, Déu li obrirà la porta... doncs si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, quant més el vostre Pare que està en els cels les donarà als qui les hi demanin!” (Mt. 7,7-11). I, no solament demanar. També, comunicar-m’hi L’oració s’enriqueix, quan no em limito a demanar, (a dipositar peticions a la “bústia”) sinó que m’adreço a Déu com a Aquell que m’escolta, perquè està interessat per mi: li explico el que em passa, els meus projectes i li dono gràcies per tot el que rebo d’Ell... Aquesta consciència filial que es manifestava en l’oració de petició, aquí ja es desenvolupa una Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: FERVI

mica més. Va més enllà i es transforma en un cert diàleg amb Déu. Però, aquesta imatge de la “bústia” ens posa en guàrdia contra certes deformacions en què podem caure en aquests primers passos del nostre camí d’oració: - Potser que així m’oblidi que Déu no està solament per escoltar i atendre el que jo li digui o li demani. També té alguna cosa a dir-me o a demanar-me. Però, aquest fet pot ser un estímul per posar-nos en camí. Hi ha un altre tipus d’oració que sembla també “forçada per les circumstàncies” i sorgeix en la persona espiritualment sensible, encara que no sigui molt “practicant”. Podríem dir-ne “oració d’interpel·lació”, i s’expressa freqüentment en els salms. L’home que es troba davant la injustícia, l’opressió del dèbil, el sofriment de l’innocent, la desgràcia inesperada... tendeix a rebel·lar-se per dintre i increpa Déu dient: ¿Perquè permets aquesta situació? Perquè, quasi al mateix temps, descobreixo una altra realitat: que Déu, en comptes de respondre, potser prefereixi callar. Des d’aquesta presa de consciència, arribo al gran llindar de l’oració cristiana: el reconeixement de “l’alteritat” de Déu. És a dir, Déu és “Altre”, és diferent a mi. De vegades –o freqüentment– no l’entenc, no el puc manipular al meu antull, no puc obligar-lo a entrar en el meu joc, sóc jo qui ha d’entrar en el seu... 33

En aquest sentit, les interpel·lacions són abundants en els salms i també Jesús les fa servir: - Déu meu, Déu meu, ¿per què m’has abandonat? (Salm 21,2) - Fins quan, Senyor, seguiràs oblidant-me? Fins quan m’amagaràs el teu rostre? Fins quan he d’estar preocupat, amb el cor dolgut tot el dia? (Salm 12,2-3) - Per què m’amagues el teu rostre i oblides la nostra desgràcia i opressió? (Salm 43, 25) I, Jesús orava, així, molt i molt freqüentment. Orava en grup, en la sinagoga, però sobretot orava a soles. Si Jesús pregava, ¿nosaltres, els seus seguidors, no hem de pregar, també? Per això Jesús ens diu: “Si algú m’obre la porta... “Mira que sóc a la porta i truco. Si algú sent la meva veu i m’obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). Quan prego, obro les portes de la meva vida a Déu i el deixo passar. I ell entra. Penetra en mi per purificar i transformar la meva vida. I això fa que la història continuï i pugui ser una història interminable. Quan decideixo endinsar-me en el camí de l’oració, comença per a mi una història interminable. Història interminable, perquè serà una relació interpersonal amb Déu, que m’anirà portant per camins imprevisibles i em descobrirà el sentit, sempre nou, de la meva vida de cada dia...

3.2. ÉS EL SEGON MOMENT: ÉS L’HORA DE FER UN SALT ... Llavors Jesús s’aturà i digué: Crideu-lo. Ells van cridar el cec, dient-li: Coratge, aixeca’t, ell et crida. I el cec llençà el mantell, es posà dret d’una revolada (saltà) i se’n va anar cap a Jesús. I, així, és com comença l’aventura, una nova aventura, la seva i la nostra, de la pregària... L’oració com aventura –ja no com a repetició d’allò sabut– comença quan decideixo sortir “a l’encontre de” i descobrir-lo “com a persona”. Em dic a mi mateix: Vaig a trobar-me amb Ell, vull conèixer el seu rostre, vull sentir-lo dintre meu... I això mateix començo a dir-ho a Déu, repetidament, insistentment, com ho fa el salmista (i els molts “salmistes” que hi ha hagut al llarg de la història... i nosaltres també). 34

Foto: FERVI

(Viem-ne alguns salms): - “Sento dins del cor: “Busqueu el meu rostre”. El teu rostre buscaré, Senyor, no m’amaguis el teu rostre” ( Salm 26,8). - “Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també em deleixo jo, per tu, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida, quan podré anar veure Déu cara a cara? (Salm 41,2-3) - “Tu ets el meu Déu, Senyor; jo et cerco. Tot jo tinc set de tu; per tu es desviu el meu cor, com terra eixuta, sense una gota d’aigua.” (Salm 62,2) - “Caminaré en la presència del Senyor, en el país de la vida.” (Salm 114,9) Això que està al començament de l’oració és, en realitat, la ﬁnalitat de l’oració: trobar-me amb Déu, cara a cara. Ja que la pregària, per sobre de tot, és una manera de viure. Quan una persona se situa en aquesta aventura, l’oració, adquireix, una manera de viure, feta de presència i relació: la vida transcorre en la presència de Déu i es teixeix en la relació personal amb Ell. És aquell estil que Abraham, el pare dels creients, havia fet seu, segons el que Déu li havia proposat: “Camina en la meva presència amb lleialtat” (Gn 17,1). Però, després vénen els temps forts... Santa Teresa ens ofereix una imatge molt suggestiva per a comprendre aquesta relació entre l’esforç de l’home i el regal de Déu en l’oració. L’omplir-se de Déu s’assembla a treure aigua d’un pou molt profund, amb un cub i una corda. Per a d’altres, és com treure aigua del mateix pou, però amb l’ajuda d’una sínia. Altres porten aigua del riu a través de sèquies, amb molta més abundància i facilitat. Finalment, també hi ha qui rega

el seu hort per l’aigua de pluja, sense cap esforç per la seva part, llevat de disposar del terreny... (Això ens diu Santa Teresa). I això vol dir que, a uns Déu els dóna l’aigua de pluja, quan tot just han començat el seu procés d’oració. Altres, en canvi, es passen o es poden passar tota la vida traient aigua amb comptagotes... Tanmateix, hem de mirar de ser proactius i comencem per posar el cub per treure aigua i per això necessitem: (Què?) (tres coses) Primer: TEMPS: És el primer que demana l’oració, el que més ens sol costar de posar, el que primer es retira quan l’oració no ens satisfà o quan pensem que tenim coses més importants i urgents a fer... Ens podem fer o, potser ja ens hem fet, aqueta pregunta: ¿Quant de temps s’ha de dedicar a l’oració? Aquesta és una mala pregunta. Millor m’hauria de dir: ¿Quant temps vull dedicar a l’oració? La resposta dependrà del camí que porti fent en aquesta aventura, de com sento dins meu el desig de trobar-me amb Déu, de les meves circumstàncies concretes –familiars, de treball, de salut... Segon: LLOC: Com que vivim en un estat de dispersió, ens podrà costar molt. Per això, el que haig de preparar, sobretot, és el lloc del meu interior i ajudar-me dels elements materials que poden facilitar la meva atenció: silenci, música, llum, altres signes... I, tercer: RECOLLIMENT: L’exercici que consisteix en buscar el lloc interior de la meva persona per fer oració, La Salle en diu recolliment. Em deixo arrastrar per la força de l’Esperit, que em condueix vers el centre del meu ésser. I, una vegada que comenci, sempre hi ha uns pas més a fer, una pàgina més per escriure... El mètode lasal·lià, per exemple, ens ensenya a llegir la presència de Déu en la nostra vida, i a llegir el misteri de Crist, que s’està revelant en aquest món, en els nostres deixebles, en nosaltres mateixos i en el nostre entorn.

3.3. EN EL TERCER MOMENT: ENS POSEM EN CAMÍ AMB EL NOSTRE GUIA I FUNDADOR: S.J.B. DE LA SALLE ... Jesús li preguntà: - ¿Què vols que faci per a tu? El cec li va contestar: - Mestre, que torni a veure. Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: FERVI

Jesús li digué: - Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant, Bartimeu recuperà la vista, i s’afegí als qui seguien Jesús en el seu camí. (Mc 10,46-52) Joan Baptista pot ser guia, primerament, pel seu propi itinerari, per la seva experiència personal d’oració, de cercador de Déu, de profeta atent als signes que li anuncien l’arribada o el voler de Déu. Per les dificultats que hi va haver d’experimentar en moltes ocasions, ja que, en més d’una ocasió, Déu el deixà en el silenci, no se li feu fàcil. Per això, Joan Baptista coneix el camí i, per això, pot ser un bon expert. Ell és, a més, un mestre d’oració. Ho és per l’ensenyament que ens ofereix sobre l’oració al llarg de tota la seva obra, en especial en moltes de les seves meditacions, les seves cartes i la seva Explicació del Mètode d’Oració (EMO). (Sant Joan Baptista de La Salle: Obras completes - Volum 1 - pàgines 197 a 278 - traducción, introducción general y presentación de cada obra a cargo del Hermano José Maria Valladolid-Edicones San Pio X). Aquesta obra serà el nostre referent i és l’última obra que va escriure La Salle, ja al final de la seva vida. Sobretot, La Salle és un mestre d’oració perquè va haver d’acompanyar a moltes persones en el camí de l’oració i sap quines són les ensopegades més freqüents, atrau l’atenció sobre allò que és essencial i relativitza el que és accessori i instrumental. Com a guia d’oració que és, acompanya l’aprenent i tracta d’ajudar-lo a trobar el camí que més li convingui. Sobretot, la preocupació del guia es ajudar a l’aprenent que reconegui el vertader Mestre d’oració, l’Esperit Sant, i es posi sota 35

la seva direcció. Per això, el nostre guia Joan Baptista de La Salle, insisteix tantes vegades a través de tot el seu ensenyament sobre la necessitat de restar atents a les inspiracions de l’Esperit Sant i a deixar-se conduir per Ell, i ofereix criteris per poder distingir entre les pròpies il·lusions i les inspiracions de l’Esperit. I el nostre guia ens fa aquesta pregunta: ¿Desitges que t’acompanyi en aquest camí d’oració que has decidit començar, o en què estàs, des de fa temps? Però que vols millorar? Compta amb mi, però et confesso que no em va ser fàcil. És que la meva experiència com a guia o acompanyant d’oració està bolcada en paraules i imatges que són de fa tres segles. Ni la teologia que jo vaig estudiar, ni l’antropologia que llavors vivíem, et resultaran molt familiars. Encara que La Salle ens parli amb textos que va deixar escrits i poden seguir essent intel·ligibles, m’he permès fer-ne una adaptació als termes i expressions de la nostra època i de l’Església d’avui. Així ens serà més fàcil captar-ne l’esperit.

4. COMENCEM A CAMINAR (QUE AQUESTA ÉS LA PART MÉS IMPORTANT), PERQUÈ COMENCEM L’AVENTURA D’INTRODUIR-NOS EN LA PREGÀRIA, TOT FENT UN VIATGE CAP A L’INTERIOR DE LA PERSONA, CAP A L’ARREL, PERQUÈ L’ORACIÓ ÉS UN LLARG VIATGE QUE VOLEM FER GUIATS PER SANT JBD LA SALLE. Abans de començar, però, convé ser ben conscients de quelcom que hem de conèixer i que necessitarem, per tal de fer profitosament aquest camí. Podem fer-ho preguntant-nos: ¿Com començaria un mètode modern d’oració, d’acord amb la sensibilitat actual? ¿Potser podria ser així?: Si vols aprendre a fer oració, comença per buscar un lloc tranquil i silenciós. Tal vegada pot ajudar-te una música de fons, suau i relaxant. Posa davant teu alguns símbols que captin la teva atenció: una icona, un ciri encès... Seu còmode, tanca els ulls, dedica uns minuts a distendre els músculs del teu cos. Després, concentra’t amb alguns dels símbols que tens davant i pensa que Déu és aquí amb tu...(així hem après a fer-ho a través de HARA...). 36

Primer de tot, necessitem buscar o crear l’ambient propici per a l’encontre, per “fer-te present” tu mateix i trobar-te amb el “Tu de Déu”. Si estàs tens o nerviós, necessitaràs calmar-te. Si estàs preocupat o distret, necessitaràs quelcom que t’ajudi a concentrar-te... ...Perquè, l’ORACIÓ és una “ocupació interior” Per a La Salle “L’oració mental és una ocupació interior, això és, una aplicació de l’ànima a Déu” (Explicació del mètode d’oració - EMO nº 1) “Oració mental” o “oració personal” o “oració del cor” o “oració interior”... són diverses formes de referir-nos al mateix. És l’oració que es fa a l’interior de la persona. L’important, ara, és distingir-la de “l’oració vocal”, la que solem fer per resar comunitàriament, o també la que realitza la persona individualment quan “recita” pregàries, més o ments prefabricades... (A l’Eucaristia hi ha molts moments d’oració vocal). “Se’n diu interior perquè no és solament una ocupació de la ment, sinó que ho és de totes les potències de l’ànima. I, perquè, per a ser del tot pura i sòlida, s’ha de practicar en el fons de l’ànima...” (Explicació del mètode d’oració EMO nº 3). Ho podem fer de dues maners. -En la primera, ens fixarem en la globalitat de la vida d’oració, abans que sobre l’acte o la circumstància concreta d’oració. Més exactament, entenem l’oració com un camí que dura tota la vida, un camí de recerca i trobada, de purificació interior i d’obertura a Déu. -En la segona, aquest camí és un repte que es dirigeix a l’interior de la persona. Aquesta recerca de Déu, aquest esforç per unir-nos a Ell ha de fer-se entrant en un mateix, en el fons de l’ànima o del cor (són imatges de significat similar). Més endavant, parlarem de diversos llindars per entrar en la presència de Déu. Però tots aquests llindars acaben remetent-nos a aquest lloc d’encontre i diàleg que és el cor de la persona, el fons d’un mateix, perquè només així és possible contemplar Déu i escoltar la seva veu. I només des d’aquest lloc és possible obrir-se a la presència de Déu, reconèixer-lo i celebrar-lo fora d’un mateix. Però no podem perdre mai de vista l’horitzó que orienta el camí de la nostra oració... Per això, fixem-nos en el que podríem dir l’horitzó del nostre camí, la direcció que ens orienta: té una particularitat i és que no està solament al final del nostre camí, sinó que en formem part i,

no obstant, queda sempre més enllà de les nostres forces. L’horitzó d’aquest viatge vers l’interior està ja contingut en el significat que donàvem abans a terme: l’interior de la persona (el fons del cor) és el lloc d’encontre amb Déu. I, si l’oració mental és una ocupació interior, és perquè, en realitat, el que hi fem és conèixer Déu i estimar-lo (Explicació del mètode d’oració - EMO nº 5). DAVID FOSTER (ISBN 9788429318272) en el seu llibre ”La crida d’allò profund. Aprofundir en l’oració” ho diu així: “Penso en l’oració com a l’exploració de la nostra ‘orientació vers Déu’ [Godwarness]. Amb aquesta expressió em refereixo a la forma en què ens veiem a nosaltres mateixos vivint ‘des de’ i ‘vers’ Ell, cercant-lo, però també essent conscients que estem contínuament en la seva presència”. Amb paraules del nostre Fundador, podem dir que aquesta és: “la principal ocupació de l’ànima en l’oració verdaderament interior. (Explicació del mètode d’oració – EMO nº 6), que no és el fruit d’un exercici més o menys afortunat, sinó de cada pas amb què estem fent el camí de la nostra pregària, cercant, obrint-nos, deixant-nos omplir de Déu. I arriba el moment de fer-nos aquesta pregunta clau: En què consisteix “l’aquí i ara” de l’oració? Ja tenim una visió panoràmica, a vista d’ocell, del procés que som invitats a desenvolupar. Ja hem vist l’horitzó que ens orienta. Apropem-nos, ara una mica més, al mapa per fixar-nos en el camí. Veiem en què consisteix, com s’hi camina, com ens apropem a l’horitzó presentat i quins passos haurem de fer... Aquest és el mètode pròpiament dit i ens donarà la resposta a aquesta pregunta: ¿En què consisteix l’oració? La resposta haurà de concretar en “l’aquí i ara” el que abans hem vist com a horitzó del camí, per omplir-se de Déu i unir-s’hi interiorment. Però, no podem perdre mai de vista que es tracta del Déu de Jesús, que és aquest: - És el Déu del qual volem omplir-nos i al qual volem unir-nos, perquè és el Déu que s’ha manifestat en Jesucrist. No és una divinitat impersonal o abstracta. - És el Déu Trinitat, que ha fet aliança amb la humanitat, que ha convertit la nostra història de salvació, que compta amb nosaltres com instruments de salvació perquè aquesta arribi a tothom i, en especial als petits i als pobres. Associació La Salle Tarragona 2019

- És el Déu que se’ns revela en la seva Paraula escrita, però també en els signes de cada dia, llegits a la seva llum. - En definitiva, la nostra oració es refereix a aquest Déu, que està present i actua entre nosaltres. Perquè aquest Déu és PRESÈNCIA i MISTERI a la vegada Presència i misteri són, doncs, dues perspectives de la mateixa realitat. L’acció d’orar (o exercici de l’oració) consisteix en l’encontre amb Déu, seguint aquestes dues perspectives. Poden ser dos moments complementaris entre sí, desenvolupats de manera consecutiva, un després de l’altre. I poden, també, superposar-se o fondre’s, perquè en realitat cada un està implícit o integrat en l’altre. Anem a veure-ho, a continuació, amb dos actes diferents (ja tindrem ocasió per “fondre’ls”). Així podrem valorar millor els seus efectes. - El Primer és la presència de Déu que ens “sorprèn”, ens fa sortir de nosaltres mateixos, ens obre a Déu i a la seva Paraula, ens posa en alerta per a descobrir-lo en les seves criatures, i especialment en els seus preferits, els petits i els pobres. - Després, serà el seu misteri que ens “atrapa”, ens meravella en revelar-nos l’obra del seu amor en nosaltres, en el món i en les criatures. I ens envolta en aquest mateix pla d’aliança que es fa carn en Jesús. I, ara, toca una pregunta que, ben segur, ens hem fet més d’una vegada: Haig d’esforçar-me o em deixo emportar? Sembla que el camí que se’ns va mostrant en el mapa, el que ens condueix a aquest horitzó d’omplir-se de Déu i unir-s’hi interiorment, consisteix en una relació interpersonal de l’orant amb la presència i el misteri (del pla salvador) de Déu. ¿Puc aconseguir-ho amb el meu esforç o és un regal de Déu? Hi ha una resposta fàcil a aquestes doble pregunta: un “no” a la primera, i un “sí” a la segona. Però, no val. Perquè és cert que l’esforç personal és necessari, i el regal de Déu serà imprescindible per a caminar en el camí i abastar aquest horitzó a què ens hem referit. Aquestes dues forces, que semblen oposades, han de trobar-se, com a condició perquè pugui haver-hi camí. -Des d’un extrem afirmem: L’oració és un exercici que s’ha de fer amb ordre i esforç personal. - Des d’un altre, hem de reconèixer que no hi ha més oració que la que suscita i sosté l’Esperit de Jesús. En conseqüència, deixem que sigui l’Esperit qui ori en nosaltres. 37

Una vegada trobades les dues forces, ara sí, la primera ha de cedir espai a la segona, tant com sigui necessari. I aquí comença el procés de maduració, que és diferent en cada persona. I, cal anar pas a pas, fent camí... ¿Com es fa el camí? ¿Com és el “pas a pas”? ¿Com s’expressa aquesta relació entre l’orant i Déu, (en la seva presència, en el seu misteri)? La resposta és també bastant senzilla: “per un sentiment de fe, fonamentat en algun passatge de la Sagrada Escriptura (Explicació del mètode d’oració - EMO nº 14). El sentiment de fe és un impuls interior en què s’uneixen la voluntat i l’amor (el “voler” en el seu doble sentit). És a dir: “Vull fer la teva voluntat”. “Et vull, t’estimo a Tu”. És tota una tendència del meu ésser vers Déu. Podríem comparar-ho amb el raig de llum blanca que es descompon en variats colors en passar per un prisma, i tots aquests colors s’integren novament per donar el raig de la llum blanca. Així és el sentiment de fe, que s’expressa de tantes formes, segons la disposició de l’orant i les reaccions que susciten en ell o ella la presència i el misteri de Déu; però al final tots aquests sentiments tendeixen a simplificar-se per tornar al simple acte de fe. I, sempre, amb La Salle, guiats i sostinguts per la Sagrada Escriptura. En combinar els dos elements, fe i Sagrada Escriptura es multipliquen les possibilitats de la nostra oració. Així, podem orar amb el sentiment de fe de Pere que diu a Jesús: Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo (Jn 21,17), i a partir d’aquí desenvolupar – com un ventall- diversos sentiments de fe, d’adoració, d’agraïment, de confiança, de disponibilitat o de dolor per les pròpies errades, de petició de perdó per la meva debilitat i poca constància; d’unió a Crist, de sentiment enfortit per la seva presència en la meva vida, de sentir-me fill de Déu en Jesús... i oferirnos-hi amb tot el que som i tenim... Per acabar, només ens cal trobar el ritme amb què hem de caminar. Perquè, quan ens disposem a començar l’oració, hem d’aplicar tot el nostre ésser al que hem de fer. Però no ho fem “en abstracte”, sinó des del que experimentem en aquestes circumstàncies en el nostre interior. Obre el teu ésser a Déu i deixa que el seu Esperit sigui el primer en fer brollar en tu l’oració. El primer: Comença dirigint la mirada a Déu. La seva presència, el seu pla salvador, aquest és sempre el punt de partença en l’oració: no la teva 38

bondat o misèria, sinó Déu mateix actuant pel seu amor i misericòrdia, pel seu poder salvador, o pels misteris (vida, accions, paraules) del seu Fill, o per les meravelles que va fer en Maria, i les continua fent en l’Església o en la teva pròpia vida. Deixa, llavors, que el sentiment de fe es desplegui en adoració i acció de gràcies, lloança, benedicció, amor i confiança... El segon: Després, mira’t tu mateix, però sempre en relació amb Déu. És la teva situació de pecat, de misèria, de buit, de pobresa, d’infidelitat, de debilitat... la que es posa davant dels teus ulls, però no per quedar-t’hi encallat. El sentiment de fe es transforma ara en petició i súplica, invocació a la misericòrdia de Déu, penediment i desig de conversió, promesa de canvi i compromís amb l’Evangeli... El tercer: I torna, de nou, la mirada vers Déu, però unit a Jesús, que és Camí, Veritat i Vida, en qui el Pare ens ha revelat el seu amor, i pel qual caminem vers el Pare. Busca, també, el recolzament de l’Esperit Sant i deixa’t impulsar per Ell. La fe s’expressa ara en sentiments d’unió amb Jesús, invocant l’Esperit, disposició a ser mitjancer de Jesús i el seu Evangeli, joia per sentir-te instrument en el qual Déu vol comptar per a la seva obra. Aquest ritme ternari marca el desenvolupament d’un temps concret d’oració (el que sigui... uns moments... uns minuts... un quart d’hora... tot el temps que calgui i puguis...), però sobretot t’ajudarà a adquirir el reflex característic de l’oració cristiana i lasal·liana, que podem resumir dient: La nostra relació amb Déu neix en Ell, no en la nostra voluntat de buscar-lo, i ens porta a Ell, units amb Jesús i de la mà del seu Esperit. Doncs bé, que el Bon Déu i La Salle ens ajudin a fer realitat tot aquest camí de pregària en les nostres vides. Moltes gràcies per haver-me convidat, fet que m’ha permès reflexionar de nou sobre el tema de la pregària, que estic ben convençut que és un tema essencial i clau en les nostres vides de Germans, Associats, Signum Fidei i, sobretot, com a cristians. Moltes gràcies i Bona Quaresma i, sobretot, Bona Pasqua!

A JOSEP MARIA FERRÉ ROIG, IN MEMORIAM Joan M Maixé Ceballos, antic alumne És llei de vida, els veterans ens van deixant, els que han fet possible durant anys que l’Associació perdurés en el temps, van viatjant cap a la casa del Pare... Ens han deixat empremta, han estat mestres i amb el seu exemple, els que llavors érem jovent vàrem aprendre el missatge de Sant Joan Baptista de La Salle i dels Germans de la Congregació lassal·liana i continuàrem la seva obra. Josep M. Ferré, el senyor Ferré per tots nosaltres, fou un d’ells. Des de jove dedicà el seu temps a l’Associació, a la que estimava, així com estimava el seu col·legi. Sempre era al capdavant de les iniciatives, amb el seu caràcter i la seva manera de ser vigorosa i trempada. I també ens ha deixat, després d’un llarg patiment, que de ben segur li haurà obert les portes del cel. El recordo, en aquell despatx del Metropol, on s’administrava el cinema i el cafè. Recordo les discussions entre ell i el meu pare (caram, quin caràcter de tots dos) i les hores que s’hi passaven amb la intenció de que tot anés bé, que els números quadressin, que la programació al cinema i el confort i servei al bar siguessin ben òptims, amb el Joan Iglesias, el Josep Rull, en Ramón Castàn, Félix Donoso, Salvador Vidal, Cisco Vidal... Membre de la Junta Directiva durant tot un seguit d’anys, compartint La Salle amb La Sang, d’on també era congregant. En representació de la nostra Entitat fou membre del Patronat de la Cavalcada de Reis, d’ell hi ha editat un llibre que tracta aquest tema. Membre també del Patronat Municipal de Castells, i, en aquest sentit fou membre del jurat del Concurs de Castells els anys 1999 i 2000. I, com no, President del Casal Tarragoní Fou vicepresident durant el mandat de l’Antoni Creus i Ferrando, passant a exercir el càrrec de president, pel qual és elegit per l’Assemblea General, el 1995, en el darrer any del directorat del Gmà. Jesús García, al que succeí el Gmà. Josep M. Pons i Riba, fill de Tarragona i antic alumne, el qual exerciria el càrrec de Consiliari i no solament el d’Assessor com fins aquell moment, essent el primer que no era capellà, i únic en el si de les Germandats i Confraries de la setmana santa tarragonina. Associació La Salle Tarragona 2019

Durant la seva presidència, que s’allargà fins el 2001, es renovaren els antics Estatuts, actualitzant-los segons les normatives tant de l’autoritat civil com l’eclesiàstica, amb atenció deguda a la normativa que emanava de d’Institut lassal·lià. Per primer cop l’Entitat formà part de la “Confraternidad Getsemaní”, organisme que agrupa totes les Germandats i Confraries de l’Estat espanyol que tenen com a titular el pas de l’Oració a l’Hort, assistint als seus bianuals Congressos. Recordo que un anys que ell no va poder assistir, un confrare de Hellín, em va preguntar per ell, dient “¿no ha venido el abuelo?”; era persona que es feia amb tothom i es feia estimar. Edità per primer cop el 1996 una revista per Nadal, així se separava l’activitat anual de l’Entitat amb la de Setmana Santa. L’any 1998 La Salle organitzà les sisenes “Visions” de la setmana santa, on es presenta la Confraria i una de fora que és convidada. En aquest cas fou la “Hermandad de Cofradías de la Villa de Bilbao”, amb la qual es tornà la seva visita a la pròpia seu bilbaïna. Un altre acte destacat fou el pelegrinatge a Santiago de Compostela, el 1999. Prova de la seva vinculació a la ciutat i a l’activitat social que exercia, l’Ajuntament li va atorgar la medalla de plata de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits. Pel que fa a La Salle, en agraïment a la seva dedicació, portà la bandera de l’Entitat el 1979 la processó del Sant Enterrament i el 2005 li fou atorgada la medalla de la fidelitat a la Setmana Santa. Fou membre de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, en representació de la nostra Entitat I el més important de tot, és de justícia recordar-ho, és la forta petjada que ens deixa com a persona i lassal·lià. Que en pau reposi

Foto: Pere Amenรณs

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE SETMANA SANTA 2018

Foto: Miquel Sanchis

Joan Maixé Ceballos . Coordinador dels actes del Centenari Benvolgudes autoritats que ens honoreu amb la vostra presència, estimats germans en la fe, membres de les diferents Entitats de la Setmana Santa tarragonina, senyores i senyors, Ja som de ple dins la Quaresma, temps de reflexió pels cristians, mentre dia a dia obrim el camí cap a la celebració del punt més àlgid i prometedor: La Pasqua de Resurrecció, un camí ple d’angoixes, però, sortosament, alhora d’esperança. A Tarragona, ciutat plena de vitalitat i respecte a les seves tradicions, des de fa molts i molts anys potser parem més compte a la commemoració de la Setmana Santa que a la celebració de la Pasqua, i no en sortim... a veure tampoc cal exagerar, al cap i a la fi, les Confraries s’uneixen amb el seu Prelat a la Seu metropolitana per celebrar-la, però... Bé, la qüestió és que aquesta «setmana» s’inicia ben aviat, pràcticament en coincidència amb l’inici de la Quaresma, ja que l’activitat i la quantitat d’actes que organitzen les nostres Institucions eclesials i les pròpies Confraries no es poden pas concentrar en la Setmana Santa pròpiament dita. I tampoc la Setmana Santa de Tarragona és sols la processó del Sant Enterrament del divendres Sant, com alguns ens volen fer creure, la “setmana santa” de Tarragona és àmplia de contingut, des dels actes que organitza l’Arquebisbat a la Catedral i els que acullen els feligresos a les diferents parròquies, fins la frenètica activitat que aporten les diferents Confraries, Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Miquel Sanchis

Congregacions, Germandats, Gremis i Associacions, per commemorar la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Seguirà “la nostra setmana santa” molts anys més sense que 41

les nostres Entitats celebrin la processó de la Resurrecció del Senyor?, Caldria que l’Agrupació d’Associacions promogui aquest acte el diumenge de Resurrecció? Una d’aquestes Entitats, permeteu-me l’expressió “setmanasantera” és la que ens acull avui aquí, l’Associació La Salle, que com sabeu no és pas cap Confraria ni Germandat, ni Congregació, però, tal com diuen els seus Estatuts fundacionals, els quals ens indiquen clarament que cal “Conservar i enfortir entre els seus membres els principis cristians que informaren la seva educació” l’Entitat participa de manera entusiasta als actes organitzats durant aquest període del calendari cristià..

CENT ANYS L’Associació La Salle, arriba ja als cent anys d’existència, i, en conseqüència, celebra enguany el seu Centenari, fent costat als dos col· legis que hi ha a la ciutat, al barri de Sant Pere i Sant Pau i al de Torreforta, i a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes. En total germandat amb les associacions d’antics alumnes de Cambrils, Reus i Benicarló i amb la resta de Entitats de la setmana santa tarragonina. Els Antics Alumnes (i antigues alumnes, és clar) celebrem enguany que l’any 1906 s’establís a la ciutat el primer col·legi, la primera Comunitat de Germans i, posteriorment, el 1918, la primera Associació d’Antics Alumnes. Durant aquests anys ha passat de tot, èpoques d’esplendor, altres de pur manteniment, fins arribar a l’estadi actual, niu d’activitat i col·laboració ciutadana. Ja des de bon principi la recent associació desenvolupà una intensa activitat per aconseguir el seu arrelament lúdic, social i cristià a la ciutat. Es creà el primer grup de teatre. Es treballà de valent per a una millor integració de La Salle a la Setmana Santa a Tarragona. Es publicà, ja en la seva primera etapa, una revista, com a òrgan de comunicació entre els associats, etc... Així doncs, té lloc al 1925 la primera representació del grup de teatre de l’Associació a la sala d’actes del col·legi i al cap de dos anys són Els Pastorets i posteriorment les diverses representacions al Teatre Metropol o a L’Ateneu, El Tradicionalista i el Principal de la nostra ciutat. Al col·legi es feien representacions cada quinze dies. Un altre de les seves activitats foren els esports, especialment el bàsquet. 42

Els Antics Alumnes participaren des de bon principi, com dèiem, a la setmana santa tarragonina, primer com alumnes, acompanyant el pas de l’Oració a l’Hort. Posteriorment aconseguiren la realització del conjunt del pas “El prendiment de Jesús”, obra de l’escultor Josep Llimona, magnífiques talles de fusta policromada, que dissortadament en poques ocasions va lluir pels carrers de la ciutat, ja que fou cremat al pati del col·legi durant els actes vandàlics del 36, juntament amb el primer. L’Associació rep també els embats dels anys revolucionaris, amb la persecució religiosa, el tancament del col·legi, l’assassinat de molts Germans, capellans i “gent de missa”. Mossèn Palau, Consiliari de l’Associació fou una d’aquestes víctimes mortals de la persecució religiosa, així com l’ex-president Vidal, 62 antics alumnes i 12 dels Germans de la Comunitat. Millor sort va tenir el que seria després president de l’Entitat, Martí Marías, que fou tancat en el vaixell Río Segre i va poder fugir-n’hi... Acabada la guerra civil, amb el col·legi altre cop en mans dels Germans el 23 d’agost de 1939, es recupera tant l’acció escolar com la de l’Associació d’Antics Alumnes... Precisament seria durant el mandat de Martí Marías quan s’erigí als jardins del col·legi el monument a tots els que moriren en defensa de la fe durant el període revolucionari, el qual fou dedicat al Sagrat Cor, nom que duia el propi col·legi, de l’antiga avinguda de Navarra (avui Estanislau Figueres). També es construïren els dos passos que haurien de substituir els cremats el 1936: L’Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu. El 1942 s’organitza el Sermó de les 7 Paraules, durant el matí del divendres sant, el qual fins el 1947 es va pronunciar a la capella del centre docent, però a partir d’aquest any passà a organitzar-se a la catedral, fins l’any 1950, quan no fou possible compaginar els actes litúrgics amb el Sermó. Aleshores, un capellà dissertava sobre las set darreres paraules de Jesucrist a la Creu i era un acte molt seguit pels tarragonins en aquest dia de commemoració i pietat cristianes. Fou el 2 de novembre de 1948 quan un grup de 52 antics alumnes funda el Montepío de Previsión La Salle, amb l’objecte de proporcionar als seus afiliats un auxili econòmic en cas de malaltia, inutilitat o mort. El 1950 el Montepío assoleix la xifra de cent associats. Aquesta Entitat perdurà fins la implantació de les assegurances socials obligatòries i es dissolgué el 1992.

Els anys van passant i el 1952 l’Arquebisbe cedeix a l’Associació, l’administració del Cine-Teatre Metropol per a realitzar en ell una campanya de moralització dels espectacles. Un bon equip d’antics alumnes dedicarien hores i hores amb l’objecte d’oferir a la ciutat quatre dies de cinema a la setmana, per a tots els públics en sessions dobles. En aquell mateix any el Quadre escènic abandona el col·legi i trasllada la seva seu al Metropol. També funcionaria un Cafè, al mateix edifici, cara la Rambla. Els beneficis obtinguts anirien destinats a l’escola de Formació Professional que es construiria al barri de Torreforta (avui col·legi Sant Benilde). L’any 1985 es conclou el contracte d’arrendament de les instal·lacions del Metropol, ja que passa a l’Ajuntament. Destaca en aquella època l’erecció del monument a St. Joan Baptista de La Salle, patrocinat per l’Ajuntament. L’Associació encapçala la subscripció popular, constituint-se la Comissió pro monument, obra de l’escultor Lluís Maria Saumells. El tenim encara, i sortosament sense massa pintades, avui als jardins de la Reconciliació. Pel que fa a setmana santa, els més grans recordareu que els passos anaven empesos sobre rodes (amb sols una excepció) i cada any es llogaven homes forçuts, treballadors del moll, acostumats a carregar sacs al coll, i pel fet de la seva assistència/participació, cobraven una certa quantitat, la que cada any s’havia d’incrementar, ja que amenaçaven en no sortir. Fins que els lassal·lians que acompanyaven l’Oració a l’hort i Vetlleu i Pregueu van decidir prescindir de la despesa i portar-los ells mateixos. Segons tinc entès va ser la primera confraria que prescindí de la gent aliena i foren els propis confrares que durien els passos. Continuen els tercers diumenges de cada mes la celebració eucarística i l’esmorzar de germanor (la coca sucada amb la xocolata). La Junta crea una sèrie de beques pels fills d’antics alumnes més desafavorits. Per primera vegada, amb motiu de les noces d’or sacerdotals del Consiliari, Mossèn Claveras, i a petició seva, es permet que les senyores dels antics alumnes assisteixin a un acte en el col·legi (ja veiem con anaven les coses en aquella època de la nostra història). Malauradament avui encara, la dona no ha aconseguit equiparar-se a l’home en molts aspectes de la seva vida. No seria fins l’any 1957, quan cap al vespre de dilluns sant desfilaria per primera vegada el Viacrucis organitzat per la Congregació del Venerat Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Miquel Sanchis

Cos de N. S. J. en el Descendiment de la Creu i l’Associació La Salle, sortint del Temple parroquial de St. Pau i arribant fins a la Rambla, acte que perduraria fins que el col·legi passés a instal·lar-se al barri de Sant Pere i Sant Pau, l’any 1971. Un fet important per l’Associació fou que, per celebrar el seu 50è. Aniversari, s’obre l’Entitat a qualsevol persona, malgrat no ser antic alumne, sempre i quan accepti els Estatuts, iniciativa que va afavorir l’empenta que va rebre, en especial, el jovent de l’Entitat. I, com dèiem, els anys passen i durant els anys 80 s’aconsegueix mantenir viva l’Associació, però únicament amb la setmana santa com a protagonista (època en la qual la davallada d’assistents a les processons era francament important). Recordo que els portants dels passos li deien al Germà Director, que calia restaurar les figures; la resposta era implacable: total, per sortir un dia a l’any, no cal fer hi res, ni gastar un duro... I aquest fet em fa recordar una anècdota interessant. La Recollida dels Passos, té el seu moment més típic a la pujada final a la plaça del Rei, on 43

totes les confraries s’esmercen en posar tot el seu esforç per superar el desnivell amb tot el que pesa un pas. Els nostres anaven empesos sobre rodes.... Poca gent, any rera any, com ho podem solucionar...I la idea miraculosa va ser (i no recordo de qui), enganxar els passos a un tot terreny i au, pujada amunt. La pitada del públic va ser d’aquelles que fan història. L’any següent, torna a suar de debó... Sortosament l’any 1990 un grup d’antics alumnes, que cada any es trobàvem el divendres sant a la processó, decidim engrescar-nos i proposar una revitalització de l’Entitat. I així fou, l’energia, les ganes i, sobre tot l’esforç personal va fer possible que l’Entitat recuperés, una vegada més, la seva dinàmica i el reconeixement de la societat tarragonina. Es reorganitzaren les vocalies i, en conseqüència, les seccions. S’adequaren les quotes, es refà i actualitza l’arxiu de socis, s’obre una campanya de captació de la massa social perduda durant els anys anteriors. Tornaren Els Pastorets a Tarragona, les trobades de la família lassal·liana, les relacions amb l’AMPA, la col·laboració amb el col·legi, l’actualització del patrimoni i el desig de que gent jove formés part de la Junta. I així, amb motiu de celebrar-se el 50è. Aniversari de l’encàrrec del pas L’Oració a l’Hort s’edita una publicació per Setmana Santa, que serà la primera d’una llarga sèrie, que avui encara perdura i en presentem aquí la 28ena edició. Es restaura, per primer cop el pas Vetlleu i Pregueu, la qual restauració es completa enguany, amb motiu del Centenari, es confeccionen noves vestes, medalles i el Penó. L’Entitat es fa ressò de la celebració del 85è. aniversari de l’arribada dels Germans a Tarragona i organitza una exposició retrospectiva, inaugurada el 19 de març en l’acte de presentació de l’opuscle d’aquell any 1992, al Saló d’Exposicions de l’Ajuntament. Entrem a formar part de la Confraternitat Getsemaní, que agrupa les Confraries de tenen com a pas titular l’Oració a l’Hort, assistim als Congressos bianuals i n’organitzem un a Tarragona. Una exposició de pannells recolliria una bona colla de Confraries i passos amb aquest nom i una publicació en paper deixaria per la història la informació recollida. La nostra relació amb altres localitats es concretaria amb l’organització de les sisenes “Visions” de la setmana santa, l’any 1998, quan es convidà a la Hermandad de Cofradías de la Villa de Bilbao. 44

Un altre fet que ens distingeix és que des del traspàs de Mossèn Claveras, no vàrem tenir Consiliari, no obstant això, el Germà Director del Col· legi, en feia la tasca de direcció espiritual. Fou en 2004 quan, en ser un seglar qui dirigia el col·legi, amb el beneplàcit de l’Institut dels Germans, com de l’autoritat eclesiàstica, el Consiliari és un Germà, a diferència de les demés Entitats de la Setmana Santa tarragonina, com ho continua sent fins ara. La història més recent ja us la coneixeu, amb el canvi de sistema de dur l’Oració a l’Hort, portant-lo a coll, fins la recuperació del Sermó de les Set Paraules, la Conferència Quaresmal, la banda de timbals, el Viacrucis de Dilluns Sant, la participació a la processó del Dolor, la restauració dels dos passos i la benedicció d’un tercer (El Crist de les Set Paraules), la potenciació dels ajuts a PROIDE, la onegé lassal·liana... Cent anys han donat per molt, o per poc? La gent que ho ha fet possible, presidents, Juntes, col·laboradors, socis, ha estat molta i molta. I els que han escrit a les revistes, opuscles o llibres editats? I els Germans que van aconseguir que l’Associació rutllés? I les professores i professors que han sabut impulsar l’esperit de Sant Joan Baptista de La Salle, amb el seu propi exemple? Haguéssim pogut fer més?. Mireu, hi vaig estar 30 anys a la Junta, si, si, 30 anys, o sigui que he estat testimoni de quan s’ha fet, i del que es podria haver fet... Foren moltes Juntes, com molts altres lassal·lians que aguantaren a la Junta, senzillament perquè no hi havia relleu. Un record, en aquest moment, per al meu pare que fou un d’ells. Avui tenim pràcticament meitat i meitat (veterans i joves) i l’energia que dóna la joventut és imparable. Un comentari... això s’anima, per primera vegada a la nostra història, a la convocatòria d’eleccions hi ha hagut dues candidatures... Bon senyal, Comencem bé el Centenari...

LA REVISTA Però no soc aquí per glossar la tasca de l’Associació, malgrat que cent anys són cent anys, i és un bon moment per recordar com ens ha anat fins ara... Heu vingut aquí perquè us presenti la revista d’enguany i, jo, abusant de la vostra amabilitat, me n’hi anat al Centenari. M’haureu de disculpar, amigues i amics, però la revista ja us la llegireu a casa amb tranquil·litat, sense presses, amb una

copeta de Chartreusse amb gel, una nit de tempesta. Però... Au, vinga, va, deixeu-me fer-ne dos rals: La revista, opuscle, programa comença amb 8 salutacions, Déu n’hi do... Intentaré extreure algun dels missatges que ens expressen enguany: Monsenyor Pujol, en el seu paper de Pastor de la nostra Església, ens recomana que vivim a fons la vida de les nostres confraries i germandats, però sense oblidar quina és la manera més plena de viure la Setmana Santa, és a dir, com assemblea que celebra, prega i viu la fe al voltant de la taula de la Paraula i de l’Eucaristia. El senyor alcalde ens diu, entre altres coses “quan us crido, com faig ara, a participar i viure amb intensitat la nostra Setmana Santa, també us convido a obrir els ulls, les orelles i el cor a tots els patiments i dificultats que suporten molts homes i dones dels nostre entorn i també d’arreu del món”. El president de la Diputació ens assenyala de manera ben acurada que “La flama de la Setmana Santa està ben encesa a casa nostra gràcies a l’esforç i la tasca desinteressada de les confraries i altres associacions vinculades a tan magna celebració” El president del Port posa èmfasi en la celebració i escriu: “Enguany, a més, l’Associació La Salle està d’aniversari i compleix un segle de vida. Per això vull aprofitar per felicitar tots els seus membres que, any rere any, han fet una important tasca de suport i coordinació que esdevé essencial per a la consolidació de la Setmana Santa tarragonina”. En el seu torn, el president del Consell Comarcal... “Se acercan días de cristianismo en mayúsculas, se acercan días de penitencia, se acercan días de enraizarnos en nuestro pasado para saber vivir el presente a fin de poder comprender y guiarnos hacia el futuro, se acerca tiempo de silencio y reflexión, se acerca tiempo de respeto y amor para quien murió en la cruz y dio la vida para salvarnos...se acerca Semana Santa” I ja a casa, el nostre Consiliari s’expressa així… Les celebracions litúrgiques i els tradicionals viacrucis i processons d’aquestes dates ens han de fer reviure allò que és essencial de la nostra fe. Deixem-nos captivar per la bellesa i el simbolisme de l’”Oració a l’hort” i del “vetlleu i pregueu”. Acompanyem Jesús i, amb ell, totes les persones que pateixen en el seu cos o en el seu esperit, acompanyem-les amb la nostra pregària i que tots junts celebrem la gran festa de la resurrecció. Que Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Miquel Sanchis

l’esperit del Crist ressuscitat faci estada en el vostre cor. De la mateixa manera, la directora del col·legi ens fa una reflexió prou interessant i comença dient: Tradicionalment, i no sé ben bé el perquè, contemplem els misteris que recordem durant la Setmana Santa des de la perspectiva del penitent, d’aquell que fa una ullada a la seva vida i observa tot allò que l’allunya i ens allunya de la voluntat de Déu, del missatge de Jesús. Però compte..., que tot plegat ja està bé, però tendim a decorar-lo tot amb un fons massa negre... I, és clar, que necessitem d’aturar-nos per escrutar en el nostre horitzó i estar segurs de cap a on anem. I tant que hem de contrastar els nostres fets amb el missatge de Jesús; però no des del tarannà d’aquell que no se sent res, d’aquell etern adolescent que “tot ho fa malament”; ans al contrari, amb la il·lusió de qui s’engresca en una gran aventura; de qui fa una feina complexa, però amb empenta i coratge, perquè hi creu i se l’estima. I així ho fa el president de l’Associació: “Aquest any és el centenari de nostra Associació. Cent 45

Foto: Miquel Sanchis

anys plens d’activitats que demostren que la nostra Associació és viva i que no s’atura. Cent anys de compromís lassal·lià, amb l’església i amb la ciutat. Cent anys de generacions i generacions de lassal·lians arrelats i amb valors. Continua la publicació amb el programa d’actes propis d’aquesta Setmana Santa, la memòria del 2017, el contingut de la conferència quaresmal del passat anys, de la presentació de l’opuscle, de la cinquena paraula del Sermó de les 7 Paraules i dels Goigs en lloança al Crist del mateix nom. Tanmateix, Monsenyor Miquel Barbarà en presenta “Potenciem el sentit eclesial i...”, i que acaba sentenciant: Què serien les associacions de Setmana Santa sense sentit religiós, eclesial...i sense referència a Jesucrist? Josep Ciurana ens escriu la “crònica d’un dia singular”, en la celebració de l’acte de benedicció del pas de les Set paraules i de l’Oració a l’Hort. També ens escriu un article dedicat al 75è. Aniversari del pas Vetlleu i Pregueu. L’escola d’art de la Diputació, a Tortosa ens plantegen un informe tècnic acurat sobre la restauració del pas Vetlleu i Pregueu Josep M. Sabaté, va escriure “Josep M. Nosas Brull, fidelitat lassal·liana” corresponent a l’acte de lliurament de les medalles a la fidelitat a la set46

mana santa.. Aporta, un any més, la seva saviesa i crítica positiva amb l’article “La setmana santa de Tarragona, entre fariseus i publicans”· I acaba, en un segon article, la seva aportació al tema dedicat al pas Vetlleu i Pregueu. El seu fons literari i d’investigació sembla que creixi cada any... Deu n’hi ho. Joan Noguera, un any més, ens delecta amb un dels seus articles que tots esperem. En aquest cas “Les tietes de Jesús”, que ens ajuda a conèixer més i millor al voltant de la figura del Mestre. Josep M. Rota ens aporta unes acertades “reflexions al voltant de la Quaresma”, a través del camí marcat per les lectures dels diferents diumenges de Quaresma. Ell mateix en diu que: “Com a responsable de Missió compartida i Associats, cada dilluns escric una reflexió adreçada a tots els professors i personal d’administració del Col·legi. Les reflexions giren al voltant de les lectures del diumenge o d’alguna celebració lassalliana que s’escaigui aquella setmana. Aquestes són les reflexions que vaig escriure durant la Quaresma del 2017.Espero que les llegiu no com un tractat teològic sinó com humil exercici de compartir la Paraula de Déu”. Com cada any, i en fa molts, jo diria que des d’un principi de la publicació del nostre opuscle, Lluís Maria Salvat ens envia des de Barcelona la

seva aportació. En aquest cas amb dues traduccions de poesies de diferents autors. I, en aquest cas, m’he permès prendre’n un bocí d’una d’elles, per llegir-vos-la avui: Getsemaní La nit A la nit de la tragèdia, amb el Mestre vaig sortir Pel meu nafrat esperit Ell anà a Getsemaní Sobre una roca, sens ànim Va caure el Diví Rabí “Que passi, Senyor, aquest calze, que passi el calze de Mi”. A la nit de la tragèdia: Prega fins a la fi, em va dir I junt a la roca aquella Jo també em vaig adormir

L’esguard entristit del Mestre, Sobre el meu front vaig sentir, Ni una hora de tenebres Has pogut tu vetllar amb Mi? Bé, ja l’acabareu vosaltres, ja us la llegireu, ja aquesta revista. El seu contingut sols quedarà en vosaltres si hi dediqueu algun temps en assolir els seus missatges, les seves reflexions i, com no, el tarannà lassal·lià. I, abans de deixar-ho, voldria, senzillament, agrair als col·laboradors que han escrit enguany, i a la Comissió de publicacions de la Junta que ha fet possible la seva edició i als anunciants que han fet possible econòmicament aquesta publicació. I a tots els socis i sòcies que, amb la seva quota, fan viable l’existència de l’Entitat. I a vostès per aguantar-me, moltes gràcies.

Bona Pasqua

Foto: Miquel Sanchis

Associació La Salle Tarragona 2019

TESTIMONIS PERENNES S’ha dit que Tarragona viu un somni de pedres nobles, de pedres tocades per arqueòlegs i cantades per poetes, pedres que són part de la imatge de la ciutat, i que són com un missatge d’altres temps que es fa present en el nostre temps. S’ha dit també que, entre aquestes pedres es pot trobar l’escenari més exacte d’una Passió. Per aquí passaren les legions romanes, i entre aquestes pedres va córrer sang: la sang del gladiador, en un joc brutal i sàdic, i també la sang pura i creient del martiri. Hi hagué passió divina i passió humana entre aquestes pedres, pedres nostres que banya el sol amb tonalitats d’or, i que encara guarden, geloses, pàgines immortals. Aquestes pedres assoleixen ara actualitat, i la seva història es fa present en dates com aquestes de dubtes i de misteri, de penitència i de glòria i, fermes i incòlumes, no ens deixen sostreure’ns de la presència romana, ni en aquests dies, ni tampoc en qualsevol lluminós matí estival. I és en aquests jorns sants, quan les nostres vetustes i nobles pedres llencen el seu mut, però expressiu, missatge de confraternitat, i sembla com si tinguessin vida pròpia, com si de la seva granítica entranya sortís una llàgrima pel Drama que es commemora. També en les pedres, en aquestes pedres nostres, es pot trobar l’exemple meravellós de la devoció. Sí, les nostres pedres criden devoció a l’aire tranquil de la Setmana Santa. Constitueixen un fet invisible, comprensible pels coneixedors de la Història. Després, quan sonin joioses les campanes de la Resurrecció, a prop d’aquestes pedres correrà l’alegria: temps per al dolor i temps per a la joia. I les pedres, les nostres pedres, en seran testimonis perennes. Daniel de la Fuente Torrón (1934-2012)

De: “Piedras: testimonios perennes”, de 1967. Adaptació en català: Lluís M. Salvat.

Foto: Pere Amenós 48

RAMON CASTAN BERNAT FIDELITAT 2018 Foto: Miquel Sanchis

Josep Maria Sabaté i Bosch

Ramon Castan Bernat neix a Tarragona, a la Plaça de la Font, el dimecres 17 de març de 1926, al segle XX, Tarragona era tan petita que fins i tot la premsa se’n fa ressò. El petit dels tres fills del matrimoni Castan-Bernat al qui l’havien precedit el Jaume i l’Alfredo. Al néixer, La Salle, estava ja present a Tarragona, com a institució d’ensenyança: el 19 de setembre de 1906 sota la promoció del Cardenal Vidal i Barraquer, els tres germans fundadors: Leonard, Agapit-Marie i Albin-Joseph fan mans l mànigues per a tirar endavant el projecte del Sant. En la fotografia que documenta el Germà Pons dels impulsors del projecte Lasal·lià a Tarragona, en el seu llibre “100 Anys de La Salle a Tarragona”, s’hi aprecia a l’esquerra de la imatge un petit personatge en posició d’observador: és Ramon Castan Torregrosa, a l’època vocal de la Junta de la Reverendíssima Congregació de la Sang, qui no dubta en donar suport i promoure des de la seva posició la Institució escolar. Associació La Salle Tarragona 2019

Per la branca de la mare, la Júlia Bernat, el vincula amb La Salle com a germana del mestre d’obres que, sota la supervisió de l’arquitecte Josep Maria Pujol i la vigilància del Germà Joaquim Donato, engega la construcció de l’edifici de la Plaça Imperial que s’inaugurà el setembre de 1925. Així dons, en Ramon viu La Salle des de, fins i tot abans de veure el món. Evidentment la seva escolarització es duu a terme pels “Hermanus”, tal i com havien fet els seus germans. Per tots és conegut que el període històric que els va tocar viure, a ell i a tota la seva generació, va ser força convuls i complicat: néixer amb una dictadura, viure una República: dretes després esquerres, alternant-se acaben trencant la joventut i interrompent la vida amb tres anys de barbaritats. Esclat de la Incivil guerra que trenca amb el projecte educatiu del Ramon i tants altres com ell: el pare afusellat com a represàlia la nit que 49

els republicans recuperaven Toledo, el seu germà Jaume desaparegut al front de Saragossa mobilitzat per quintes governamentals, l’Alfredo que pels pèls es lliura de ser mobilitzat en la retirada del 15 de gener del 39. (Memòria lasal·liana guardada en la seva nineta i que resta reflectida en el monument memorial del Col·legi Sant Pere Sescelades). Ell, com els seus companys, han de recuperar el temps perdut i tornant a la Plaça Imperial Tarraco superen la seva truncada formació escolar alhora que compleixen amb l’obligat servei militar, Examen d’Estat a Barcelona, títol de mestre i els estudis de comerç. Són els temps de la camaraderia, dels amics que perduraran tota la vida, fins que poc a poc l’edat els farà caure: temps del Cambra, Vidal, Magarolas, Pons, Olivé, Braña, Martí Creus, Gasol, Maixé i tants altres. Tots ells de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle Tarragona. Amistats totes que giren al voltant de l’Associació d’Antic Alumnes de La Salle de Tarragona, que aquesta any celebra el seu Centenari, i que per caramboles de la societat tarragonina agafa la direcció de l’avui Teatre Metropol.

Foto: Miquel Sanchis

Ramon, anomena el petit del Metropol, en té cura dels comptes de la cafeteria i en aquesta feina es va casar amb la Assumpció Julbe Canals el 24 de setembre de 1960, davant el consiliari de l’Associació Doctor Joaquin Claveras, gran amic personal de la família i que traspassà en braços d’ella. Per imperatius escolars dels seus tres fills, el Ramon i el Jaume, van cursar estudis amb els “baberus”, mentre que la Montserrat hagué d’estudiar fora de la seva disciplina. Això feu que el Ramon Castan s’endinsés més, si cap, dintre del cercle lasal·lià. Així formà part de la Associació de pares d’Alumnes del Col·legi preparant a la dècada dels 70 les diferents xerrades/conferències formatives amb en Pere Pallarès Barbat sota el directori dels Germans Magaz, Rodriguez i Gay. Acabant oficialment la seva vinculació amb la institució religiosa en finalitzar la seva estada en el Col·legi dels seus dos fills. Tanmateix mai es va desvincular de la Setmana Santa de Tarragona ja que des de força temps enllà ha estat present en ella. “els Hermanos” tenen 3 passos i tots ells els té al cor: el Llimona, el gran i el petit. Del Llimona nomes té el record d’haver-lo viscut. Del petit en guarda fins i tot una imatge de la seva benedicció i del gran, el del Sagrat Cor, l’històricament pas dels Antics Alumnes, en té una Associació La Salle Tarragona 2019

passió manifesta (n’enyora la seva perduda medalla). Portar la Llum any rere any a la Presidència del misteri, especialment del gran, anar a veure’n l’estat al magatzem de l’Avingunda Navarra, portar-los amb la grua des de Sescelades a Pare Palau amb en Donoso guiant, Maixé, Gasol, i tants altres, va ser el perfecte mestratge de la nissaga Castan amb La Salle i la Setmana Santa. Els fills han recollit, amb els anys, el testimoni d’aquest guiatge: els fills processionant a files amb gorgolla com a alumnes i amb cucurulles com Antics Alumnes, fent d’arrenglaradors, fent de portants de l’Olivera, filla i joves portants del Crist de les 7 paraules, els nets membres de la banda. Fill i net fins fa poc a la Junta de l’Associació... I quan fallen les cames i has perdut el bastó (el traspàs de la seva esposa Assumpció li passà factura) només li queda viure la Setmana Santa des de la distància, a través de TAC 12, pendent del seus estimats misteris i pendent dels seus estimats successors. Gira la mirada i pel darrera queden els companys, els grans amics als qui les forces li han fallat abans que ell. Per ells i amb ells en el nostre record: INDIVISA SALLA MANENT en el Centenari de la seva creació. 51

LES SET PARAULES 2018 (XXVII edició)

PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN“ Comentarista: Sr . PAU MAGÍ SANCHIS ROTA, en representació de la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona. SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS“ Comentarista: Sr . JOAN JOAQUIM JULIÀ PANADÈS, representant a l’Associació d’Antics Alumnes La Salle Tarragona. TERCERA PARAULA: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista: Sra . DOLORS PLACA SANZ, en representació de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors, pertanyent a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT?” Comentarista: Sr . XAVIER ROSELLÓ, representant a l’ Associació de Mares i Pares d’Alumnes (A.M.P.A.) del Col·legi La Salle Tarragona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET“ Comentarista: Sr . DAVID JORGE BEAMONTE FABB, en representació dels Professors del Col·legi La Salle Tarragona. SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT“ Comentarista: Germà SANTIAGO MATEU BERTRAN, de la Comunitat de Germans Casa Sant Josep de Cambrils. SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT“ Comentarista: Mossèn MAGÍ MEJÍAS SENDRA, Capellà de l’Hospital de Santa Tecla i Vicari de la Parròquia de Sant Francesc de Tarragona. Col·labora: CORAL “MOS CANTARS“ (Director Sr. Eduard Pàmies). Interpretaran els Goigs en lloança del ‘Sant Crist de les Set Paraules’, venerat per l’Associació La Salle Tarragona.

SERMÓ DE LES SET PARAULES 2018 SEGONA PARAULA «AVUI ESTARÀS AMB MI EN EL PARADÍS» Joaquim Julià Panadès Antic Alumne

Fins hi tot els que havien estat crucificats juntament amb ell l’injuriaven… Un l’insultava… Però l’altre va intervenir dient: “Ni tan sols tems tu a Déu quant estàs en el mateix suplici? El nostre és just doncs mereixem el que es mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res dolent”. I dirigint-se a Jesús li va dir: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. Jesús li va dir: “T’asseguro que avui estaràs amb mi en el Paradís”. Podria pensar-se que la teva primera paraula, una vegada més, ha caigut en l’oblit. En l’oblit de la indiferència dels summes sacerdots, dels escribes i dels oficialment justos. En l’oblit d’un poble de cor endurit que avui, com llavors, no segueix les teves penjades. La tarda avança, i els que t’envolten tenen pressa perquè aquest espectacle acaba ràpid. Cal fer molts preparatius per celebrar…, bé, més aviat per complir, amb els ritus de la Pasqua. Poc ha canviat l’escena; tu agonitzes i nosaltres mirem. Tu parles i nosaltres estem molt preocupats amb complir amb els nostres ritus i tradicions; l’ofrena del cor… aquesta, ni importava llavors, ni importa ara. Associació La Salle Tarragona 2019

Enmig del que pogués ser la més terrible de les solituds, i dels abandons, t’acompanyava una munió assedegada de la teva sang innocent. Allí estaven gents de tota classe i condició; curiosos, estrangers, soldats, ploraneres, el teu amic el deixeble estimat, la teva mare i aquelles temeroses dones, que satisfeien la seva curiositat des de lluny, sense implicar-se en la patètica escena. Qualsevol podia haver-se donat per al·ludit; fins i tot avui nosaltres, en aquest matí de Divendres Sant a Tarragona. Però només dues persones sembla que han escoltat les teves paraules. Vull fixar-me, el meu bon Jesús, en aquells que t’acompanyen més d’aprop, que estan en la teva mateixa sort, que sofreixen com tu i que esperen el fatal desenllaç de les seves vides, d’un moment a un altre, en aquell matí gris. Són dos bandits, dos malfactors. Sembla que estigués preparada aquesta escena; tota la teva vida envoltat de gent menyspreada, de pobres, dels exclosos de la societat del teu temps, i acabes els teus dies a la terra acompanyat dels que varen ser els teus predilectes. Amb tu, no gaire lluny, algú ha escoltat la teva primera paraula: Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan. El bo de Dimas, una vegada més, vol aprofitar la jugada. Una altra lapidària sentència ha arribat a les seves oïdes. Sembla que les te53

Foto: Miquel Sanchis

ves paraules han ressonat en el seu cor, turmentat pel remordiment; o potser és la por a la mort, a la que tantes vegades havia burlat, que li fa posar els seus cinc sentits en les teves paraules. Enmig de la crueltat de l’escena, les teves paraules tornen a sonar com un bàlsam per als malalts, als quals vas venir a sanar, com aquell samarità que ens vas posar com a model. Les teves paraules han sonat en el cor de Dimas com un ungüent que mitiga el dolor del seu cos i de la seva ànima. Però no tots et veuen d’igual manera; ni llavors ni ara. Mentre el bo de Dimas està atent al fet que resolguis la seva petició, uns altres, com el mal encarat de Gestes, t’increpen i et demanen expli54

Foto: Miquel Sanchis

cacions del resultat de les seves males obres i, a més, t’exigeixen la salvació. “No és Déu?, doncs que ens lliuri d’aquest suplici”. Pobre home! Per ventura no sabia que, amb que t’hagués mirat amb una mica de fe, tu t’hauries tornat, mirant-lo amb misericòrdia, i estaria salvat? Què va necessitar el centurió, quan va intercedir en favor del seu criat? No va demanar l’espectacularitat “milagrera”, que tant ens agrada als homes d’aquest món; ni tan sols va demanar un gest. Només va voler una paraula. Una paraula li bastava per aconseguir la salut del seu servent. Confiança i fe, va ser el que va moure a aquella dona que pensava que, amb tocar la vora del teu mantell, quedaria sanada; i així va ser.

Tot el contrari ens passa a nosaltres, quan acudim a tu, pensant que amb els nostres resos, que moltes vegades neixen d’un cor buit, dur i retorçat, podem guanyar-nos la salvació. Pensem que, amb les nostres ofrenes i donatius, podrem comprar una parcel·la en el cel. Quin mercat és aquest, Senyor? Quin “mercadeig” ens portem, pensant que podem comprar-te? Arrenca de nosaltres aquest esperit mercantilista, tan allunyat de la teva bondat i misericòrdia gratuïta. Ai, infeliç de Gestes! Una mica d’humilitat davant el Rei de reis, una petita paraula de súplica i de fe en qui ha estat confessat per Dimas com el mateix Déu, i hauries guanyat el tresor més abundant i preciós de tots els que has aconseguit, en la teva vida, amb la rapinya. Avui, de qui estem més a prop, Senyor? De Gestes, que t’increpa, o de Dimas, que et confessa i et suplica? Avui, com llavors, et demanem explicacions i et preguntem: on estàs quan passen les catàstrofes de la pròpia naturalesa? quan la casa comuna de tots, la Creació, és destruïda i mutilada sense control, i sembla rebel·lar-se davant la mà indiscriminada de l’home. On està llavors el Déu dels Cristians? (Encíclica Laudato Si) On està aquest Déu de l’amor i de la justícia, quan es segueixen segant vides de dones innoAssociació La Salle Tarragona 2019

cents després d’haver sofert el menyspreu i el maltractament? On està Déu mentre moren innocents en tantes guerres? I diem per què permet tantes morts i no se’n porta als que les causen? On està quan veiem en els llits dels hospitals als malalts que es cansen de lluitar perquè no troben sentit al seu sofriment? Veient-te agonitzar en la creu, trobem la resposta a totes aquestes preguntes. Sabem que llavors, com ara, estàs enmig del dolor, de la incomprensió i de la paradoxa de la vida i de la mort; estàs a la capçalera del que sofreix, i ho sabem perquè el teu rostre, fins i tot desfigurat i ple de cops i salivades, és el rostre de la Misericòrdia de Déu Pare. 55

Poc han canviat les coses malgrat el pas del temps. Avui uns altres t’increpem i et fem culpable de les nostres atrocitats, i et diem, amb la cara dura de Gestes: arregla’ns la vida! No pots lliurar-nos dels nostres mals? On està Déu en aquesta o en aquella desgràcia? Salva’ns perquè creguem! També avui, com llavors, altres Dimas es posen de la teva part davant dels homes, i donen testimoniatge de la teva misericòrdia. Misericòrdia rebuda com a gràcia, que pot transformar fins al pitjor dels delinqüents, i estovar el més endurit cor. Solament cal demanar, i confiar amb la humilitat del vençut, per l’amor i el perdó, perquè una altra promesa de paradís ressoni en el nostre fred cor. Qui pogués, Senyor, tenir-te a prop en l’hora de la mort! Qui pogués, Senyor, sentir la teva mirada misericordiosa, com ara l’està sentint aquest home que reconeix la seva culpa! Qui pogués sentir la teva mirada en aquest tràngol, en el qual tota la vida passa per davant de nosaltres? Qui pogués sentir, com un altre lladre penedit, la sentència esperançada de saber-nos al teu costat! En veritat et dic que avui estaràs amb mi en el paradís. La fermesa amb la qual pronuncia aquesta sentència confirma l’autenticitat de la petició de perdó, i concedeix un bri d’esperança a aquest 56

bandit infeliç, que ha posat en la seva boca tremolosa, i en la seva tremolosa veu, la més bella petició de misericòrdia.

GUARDÓ PER A MARIA LOURDES ALEU Fotos: Arxiu Associació La Salle i família Rota

Josep Maria Rota Aleu Aquest passat 7 de març de 2019, Maria Lourdes Aleu va tenir l’honor de rebre un dels tres punts de llibre amb què anualment l’Ajuntament homenatja tres dones tarragonines, en aquest cas, a proposta de la Regidora de Cultura, Begoña Floría. Maria Lourdes Aleu va ser la primera dona que va participar, l’any 1952, quan ella tenia només setze anys, en Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres de L’Associació Salle al Teatre Metropol (en aquella època, les companyies teatrals que depenien de l’Arquebisbat estaven formades exclusivament per homes o per dones; el Cardenal Benjamín de Arriba y Castro li va concedir el permís). És l’actriu de Tarragona que ha actuat en Els pastorets de L’Associació Salle al Teatre Metropol en un període de temps més llarg, que va del 1952 al 2003. Va ser fundadora i primera actriu de la companyia de teatre Atenea (formada per actors i actrius de l’Associació La Salle). D’entre els molts papers Associació La Salle Tarragona 2019

principals que hi va representar, mereix una menció especial la seva encarnació de Marta, en l’obra d’Àngel Guimerà Terra baixa. Hi va actuar a les ordres dels millors directors de teatre tarragonins, com ara els senyors Tarrasa, Ametller, Solé Brunet, Donoso, Martínez i Mulet. Va participar en les tradicionals representacions del dia de Sant Josep de La ventafocs, de Josep Maria Folch i Torres, amb extraordinaris efectes especials mai vistos a Tarragona. Per iniciativa pròpia, va aconseguir que aquestes representacions de La ventafocs tinguessin lloc també a l’Auditori del Camp de Mart, dins del marc dels Festivales de España, en què les millors companyies professionals visitaven la nostra ciu-

tat. El mèrit és doble, atès que es tractava d’una representació en català i a càrrec d’una companyia d’aficionats. El dramaturg José López Rubio, autor de l’obra Una madeja de lana azul celeste, després de veure Maria Lourdes Aleu representar-la al Teatre Metropol, li va proposar de formar part de la seva companyia de teatre professional, cosa que no va poder fer per raons familiars. Va ser directora de la companyia de teatre de l’Ateneu de Tarragona, presidit pel periodista Antoni Panadès. En l’àmbit de la reconstrucció històrica, ha actuat en els grups Némesis, Thaleia i Associació Cultural Sant Fructuós.

... I PREGUEU (III) Foto: Carles Mallol

En la segona part del parenostre l’oració pren un to molt més vulgar i material: s’enceta demanant “El pa nostre de cada dia”, sense misticismes ni metàfores. La pregària de Jesús no oblida que no tan sols de pa viu l’home, fet a imatge de Déu, amb cos i ànima, quelcom que no va oblidar en les diferents multiplicacions dels pans i els peixos per a donar menjar a les multituds famolenques1. Aquest pa que demanem només per avui porta un bri d’esperança, sense egoïsme, ni gasiveria, amb la confiança de que també el tornarem a demanar l’endemà i també ens el tornarà donar. És un pa per a pobres, gent humil que viu al dia i no pensa en atresorar riquesa. I, encara més, és una oració per a gent petita, per a infants. És igualment un prec plural, no és un pa “meu”, és “nostre”, és també de tots i l’hem de compartir, com ho hem compartir absolutament tot. I per

això Jesús segueix ensenyant-nos que hem de demanar perdó: “Perdona els nostres deures” perquè som insolvents i hem de pagar pels deutes que tenim amb el Pare: som pecadors, tot en l’home és un do de Déu. Però, en resar el parenostre és quan confiem igualment en la infinita misericòrdia del Pare, capaç de perdonar les nostres faltes, sobretot si ho fem a vegada “Així com nosaltres perdonem”, emmirallats amb el seu bondadós perdó, com en la paràbola del fill pròdig2, lluny de la rancúnia dels que farisaicament “perdonen, però no obliden”. Gairebé en acabar el parenostre encara ressonen els mots d’aquell primer prec de Jesús que nosaltres relacionàvem amb el pas “Vetlleu i pregueu”, quan tots els evangelistes coincidien amb la recomanació de Jesús: “...i pregueu, per no caure en la temptació.”3. Déu Pare i, amb Ell, Jesús, coneixen prou bé el món, saben que tenim fam, que som pecadors,

1. La Bíblia. Bíblia catalana interconfessional. Barcelona, 1987, “Nou Testament”: Mt.: 14, 17-21, pàg. 30; Mc.: 6, 3844 i 8, 5-9, pàgs. 64 i 66; Lc.: 9, 13-17, pàg. 100; i Jn.: 6, 9-13, pàg. 138.

2. La Bíblia. Op. Cit. “Nou Testament”: Lc.: 15, 11-32, pàgs. 112-113. 3. La Bíblia. Op.Cit.: Mt.: 26, 41. pàg.49; Mc.: 14, 38, pàg. 79; i Lluc, 22, 46, pàg. 125.

Josep Maria Sabaté i Bosch

Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Carles Mallol

que la temptació ens envolta i per això preguem “No ens deixeu caure en la temptació i perquè el mal existeix, també afegim “... més deslliureu-nos de qualsevol mal” per tal de fer realitat i amb plena llibertat les paraules de fe que hem dit en començar l’oració: el “Pare nostre” no pot estar amb el mal; ningú pot santificar el seu nom des del pecat, i el seu regne és un regne d’amor on no hi cap l’egoisme i la soledat, on no es compleix la voluntat de Déu, que no es preposa a la llibertat: si el fill pròdig era lliure mentre estava casa a casa del seu pare, es va fer esclau en fugir en busca de la “llibertat”. Gaudir de la paternitat del Pare és la llibertat. Quantes coses de la nostra vida i el seu sentit més transcendent hem pogut descobrir simplement en meditar les paraules del parenostre: el miracle d’un Déu Pare que ens ha fet germans a tots –sense el “teu” i el “meu”–; el nom de Déu indesxifrable; el regne de Déu que ve; el pa pel que hem de lluitar cada dia; el risc de la temptació i la presència del mal. Ara només falta rubricar-ho tot amb un, així és, així ser i així serà, o sigui amb un “Amén”, que també és un “Per Crist, amb Crist i en Crist”. I en acabar aquesta petita sèrie de tres capítols meditant a l’entorn de les paraules del parenostre, conscients de que no hem tret encara tot el que ens han anat suggerint, considerem que no seria just deixar d’esmentar, a manera d’agraïments, aquelles persones i llurs escrits i documents, de la ma dels quals hem pogut caminar durant aquest 60

Foto: Carles Mallol

darrer trienni, començant pels que l’any 1997 varen cloure aquell projecte ecumènic iniciat sota la presidència de la Conferencia Episcopal Tarraconense, ostentada per l’arquebisbe Ramon Torrella i Cascante, i que aplegà un important grup de biblistes –alguns d’ells de casa nostra–, collaboradors en la publicació d’una nova edició de la Bíblia en català; des els diferents escrits d’un dels principals escriptors catòlics moderns, Charles Pierre Péguy (Orleans, 1873 - Villeroy, 1914), conegut pels pseudònims de Pierre Deloire i Pierre Baudouin, fins alguns textos del filòsof, exfranciscà i ex-capellà Leonard Boff (Concòrdia, –Estat de Santa Catalina–, Brasil, 1938), un dels promotors de la Teologia de l’alliberament, passant per les opinions contrariades d’antics filòsofs com el racionalista francès P. Malebranche (París, 1638 - 1715), Nietsche, Freud i Marx, o el matrimoni format per Margaret i Alexander Mitscherlich (Munich, 1908 - Frankfurt, 1982), autor de Las enfermedades de la sociedad y la medicina psicosomática (1957) i Hacia la sociedad sin padre (1967), que obtingué l’any 1969 el Premi de la Pau atorgat per la Unió de llibreters. Però fonamentalment he de donar las gràcies a José Luis Martín Descalzo (Madridejos - Toledo, 1930 - Madrid, 1991), pel seu llibre Vida y Misterio de Jesús de Nazaret (Ediciones Sígueme. Salamanca, 1989) i al també sacerdot i teòleg, José María Cabodevilla (Tafalla, 1928 - Madrid, 2003) per l’obra Discurso del Padrenuestro: ruegos y preguntas, editada per la B.A.C. l’any 1973.

VIVÈNCIES D’ANIVERSARI Foto: José Pajares

Quim Mas Carceller

Què ve, amb cert enrenou, en mig de la processó?. Una olivera que es mou i escora vers un balcó. Avança a un ritme suau, i ja s’acosta la nau: la seva marxa és segura. Vola entre plata i or vell, un àngel de rostre bell amb un calze d’amargura. Qui tan bell el pot somniar? Ja s’acosta tot fimbrant, quan la lluna llum li fa, i té Jesús al davant Gerardo Diego –poesia de processó– Fragment del poema: Nave de Getsemaní. Versió adaptada al català, per Lluís M. Salvat.

Els carrers es van omplint de gent expectant. És capvespre de Divendres Sant. A la sortida de la plaça del Rei, el flaire dels ciris encesos, els de Associació La Salle Tarragona 2019

les flors, la farigola i el romaní es mesclen creant un ambient únic. A poc a poc, la corrua comença a fer camí. Brandons, atxes, espelmes dels passos i la llum de la lluna s’encarreguen d’il·luminar les llargues fileres de lassal·lians en la singular nit primaveral. Tota aquesta amalgama, unida als colors morat i grana de les vestes, es fonen per compondre un quadre escènic especial. És la processó, és el Sant Enterrament tarragoní. El present relat esdevé rutina, la rutina que cada Setmana Santa es torna a repetir. Ara, mirem enrere, vint-i-cinc anys enrere. Suposo que, els assistents a la processó devien percebre les mateixes sensacions, essent envoltats del mateix ambient del relat. Són les vuit del vespre de l’u d’abril de 1994, Divendres Sant, i els lassal·lians estaven d’estrena. Aquest cop el relat hauria de ser, i va ser, diferent. Hi havia expectació per veure desfilar al “pas petit” pels vells carrers de la Part Alta, doncs els responsables van decidir treure-li les rodes per iniciar una nova etapa, amb el compromís i treball de molts. De fet, seria la segona vegada que sortia a espatlles, la primera a la Processó del Dolor del dimecres anterior. Hores abans, un cop finalitzada la Recollida, em trobava situat al mig de la plaça del Rei per 61

dirigir al misteri Jesús de la Passió, obra pòstuma del recordat escultor místic Lluís Ma. Saumells, el darrer que, de nou, havia sortit a espatlles de confrares. Com mana la tradició “costalera”, fora de tot protocol, s’havia de fer reverència als novells que havien triat aquest estil de dur els misteris. El ritu va ser l’habitual: tres passes al davant i tres passes enrere dels de la Passió, i així tres vegades, mentre l’Oració restava estàtica rebent l’homenatge de benvinguda. Pocs minuts després, els lassal·lians van retornar la mateixa salutació. Entraven “oficialment” al món dels portants. Vora un quart de nou del vespre, l’Oració de Jesús a l’Hort començà el seu particular peregrinatge pels carrers de la ciutat, amb el ritme suau dels esforçats portants. El poema de Gerardo Diego que encapçala aquest escrit fidelitza el que es va viure: “Què ve, amb cert enrenou, en mig de la processó?. Una olivera que es mou...”. Darrera quedava la bona feina, el temps de preparació, els neguits i entrebancs que compo-

Foto: Arxiu Associació la Salle

nen el relat d’aquesta petita història: sembla que, l’any 1992, alguns joves, i no tant joves, entusiastes havien proposat a la junta de l’Associació portar els dos misteris a espatlles, per creure que aquesta manera de fer-ho adquireix una dimensió que els de rodes no poden donar, i a la vegada afegir-se a la moda d’altres confraries que ho havien experimentat. Com és evident, pel seu excessiu pes i distribució de les imatges, van descartar Vetlleu i Pregueu, no així el pas petit. 62

Foren els artífexs materials de la transformació: Serralleria Casellas, que van construir l’estructura metàl·lica que suporta les imatges i l’olivera; Joan Estebanell aconsellà en l’apartat de la fusta; Francesc Moncunill s’encarregà de la part elèctrica i Jordi Heredia feu l’adaptació de les faldilles de vellut a les noves mides. Qui subscriu, també exalumne lassal·lià, va tindre l’honor d’assessorar en la manera de dur-lo. Per l’entusiasme de voler fer les coses ben fetes i per aplicar els meus consells, amb un parell de diumenges al matí van ser suficients. Aplegats al pati del col·legi, davant el pavelló esportiu, vaig copsar que les alçades dels portants no encaixaven gaire bé i calia anivellar-los a fi de donar més estabilitat al balanceig, posant els portants de menys alçada al davant i, progressivament, els més alts al darrere, afegint, si calia, unes fustes a les barres interiors a fi d’igualar les alçades. El ritme establert, la tasca dels ganxos i la implicació de tots plegats ho van posar fàcil. Per arrodonir els assaigs, un bon tros de coca amb ceba ajudava a recuperar forces. Per a la història, deixo constància del nom d’aquells entusiastes pioners de fa vint-icinc anys: Josep Anton Amela i Josep Ma . Rota com a primer i segon capatàs, Jordi Gasol i Josep Lluís Navarro per donar suport organitzatiu i els portants: Víctor Alfaro, Àngel Lluís Benítez, Xavi Besora, Borja Boada, Josep Ma . Borrut, Antoni Casellas, Carles Cid, Josep Ma . Ferré, David Folch, Jordi Frisach, José Luis González, Xavi González, Antoni Gutiérrez, Manel de Haro, Joaquim Julià, Jordi Lluís, Jordi Maixé, Jordi Palau, Francesc Lluís Pérez, Francesc Perpiñà, Dani Serrano, Eduard Simón, Pere Socias, Xavi Socias i Joan Ma . Vicens . I, aquestes són les vivències que ja formen part de la memòria històrica de l’Associació, amb la satisfacció d’haver posat el meu granet de sorra per tirar endavant la iniciativa. Em plau felicitar l’aniversari i, com sovint diu l’exprofessor Sabaté, “Ad multos annos”.

I PER A TU, QUÈ ÉS LA SETMANA SANTA? Foto: Montse Cuella

Montse Gil

La Setmana Santa no és una idea que es pugui plasmar fàcilment. És un conjunt de detalls on la suma de tots ells la fan única. És un sentiment que no només dura una setmana, sinó que dura tot l’any, dins del cor dels que l’estimem. La Setmana Santa la formen les fotografies velles que trobes en un calaix, amb el vestit dels diumenges, amb una palma a la mà. Són els records que tens del primer contacte amb les confraries. La mirada al cel d’un nen petit veient els misteris passar, on es sent diminut al seu costat. La mateixa mirada al cel dels adults, però en aquest cas, pendents del temps, amb la mateixa por de cada any. La Setmana Santa és valorar el gran patrimoni que tenim, admirar les seves formes, els seus colors, les seves expressions. La Setmana Santa són sons, de bandes de timbals i de música, llums tènues d’atxes enceses, olor a naftalina de vestes guardades tot l’any, esperant l’ocasió per poder sortir. Però, cap a un punt de vista més personal, què és per mi la Setmana Santa? La Setmana Santa és recordant-me la primera vegada, amb 7 anys, acompanyant l’Oració. Recordo la sensació de sentir els timbals, anant a la fila, al seu costat, repetint-me a mi mateixa que era allí on volia estar, i, finalment, on vaig acabar. És la sensació que ens envaeix quan passa Nadal, quan comences a comptar els dies que falAssociació La Salle Tarragona 2019

ten per a què arribi. “Quan cau la Setmana Santa aquest any?” És quan un matí de Febrer surts al carrer, fa un bon dia i penses: “Ja fa olor a Setmana Santa”. És apuntar-te a l’agenda la data de tots els viacrucis, no sigui cas que me’n perdi algun. És mirar el temps 15 dies abans de Divendres Sant, i quina casualitat que sempre plou, però sempre acabem tenint sort. La Setmana Santa és matinar tots els diumenges des del novembre fins a l’abril, però no et sap greu, perqué t’encanta el que fas. És el vermouth de després de cada assaig, com si fos el nostre ritual. La sensació del primer dia quan assagem amb el pas. L’hem trobat a faltar.

Foto: Chari Merino

La Setmana Santa és veure les cares dels meus petits, dels nens de la banda infantil, quan els hi surt un toc, quan s’esforcen per poder fer el “ligerito”, quan et pregunten com es posen la corretja. Quan Dimecres Sant arriben a Sant Agustí amb la vesta posada. És sentir-me orgullosa d’ells, del seu esforç, de les seves ganes. La Setmana Santa és anar a veure TOTS els Viacrucis. Trobar-te sempre la mateixa gent, i si no els veus, et preocupes. Tenir la obligació de veure’ls com a 5 vegades, des de diferents punts del recorregut, sinó és com si no haguéssim anat. És la sensació de que et deixes alguna cosa quan marxes de casa abans de sortir a la processó. La por de perdre la caputxa abans de sortir. Els nervis del Cos del Bou, quan estem esperant per pujar la baixada de Peixateria. La sensació màgica i inexplicable que tens quan la puges, on els forats de la caputxa et deixen veure els laterals, plens de gent, aplaudint i animant. És inevitable que t’emocionis. És el berenar de després de la recollida, les nostres trenes de xocolata del Peñarubia. Esperar a la Soledat i als Pagesos a les escales de la Catedral. Anar a la plaça del Rei i preparar-te per sortir. Veure al Sant Sopar passar i saber que després vas tu. Formar la banda i desitjar-te sort amb els companys, amics, com si haguéssim de passar un examen. Aquell formigueig a la panxa. Et baixes la caputxa. Ara sí que comencem. És arribar a la plaça de la Pagesia i veure l’interior de l’església de Sant Llorenç, il·luminada per centenars d’espelmes, i, al mig, el crist que et veu passar. Esperar-te 10 minuts al pla de Palau, i “xupar càmera”. Arribar al carrer d’Escrivanies Velles i patir per l’ala de l’Àngel. A nosaltres que 64

Foto: Montse Gil

aquell fanal es trenqui ens és igual. La sensació de tristesa quan arribes a la plaça Verdaguer. No vull que s’acabi. I finalment, arriba la pujada. Penses en tots aquells que ja no hi són, en tot allò que reses, que necessites. És un moment de reflexió. I ens donen pas, comencem a tocar per pujar. I en aquell precís moment, ho dones tot. La Setmana Santa és arribar a la Plaça del Rei i abraçar-te amb ells, els teus companys, amb una barreja d’eufòria i nostàlgia. És una sensació única. Tornaríem a sortir i en faríem una altra i una altra. Cada any, aquestes emocions es repeteixen, i una cosa que et fa sentir així any rere any, val la pena mantenir-la. Vull agrair a la meva família, per fer-me estimar la Setmana Santa d’aquesta manera. Al meu futur marit Javi, per compartir amb mi aquest sentiment i ensenyar-me tant. A la junta actual de l’Associació, per confiar en mi. A la meva banda, per fer que les coses siguin tant fàcils. Al Sergio i al Joan Carles, per formar un gran equip. A la banda infantil, per donar-me aquesta il·lusió de formar-vos cada any i al petit Dani Andreu, per ser un exemple de força i superació per tots nosaltres. I en especial a tu, Antonio Amela. Gràcies per tants bons moments. Pels esmorzars del Dimarts Sant, per la farigola que ens ajudaves a trobar, per triar les oliveres com si fossis un expert i per trobar sempre la més bonica. Que sàpigues que cada Dimarts Sant seguim anat a buscar farigola, però no en trobem. Ens fas falta. Jo ja m’estimava la Setmana Santa, però tu em vas fer lasal·liana de cor. Gràcies Amela. Tant de bo, tots aquests sentiments no acabin mai. Gràcies per tant, Setmana Santa.

De la nostra història:

EL PRIMER PAS DE L’ORACIÓ A L’HORT Foto: Arxiu Associació La Salle

Lluís M . Salvat Galtés

La Setmana Santa de l’any 1911, el Col·legi La Salle, de Tarragona, llavors “Col·legi del Sagrat Cor de Jesús dels Germans de les Escoles Cristianes”, estrenà un pas de “L’Oració de l’Hort”, amb la imatge de Jesús pregant, al que l’any següent li incorporà la figura de l’àngel amb el calze. Però aquell no va ser el primer misteri amb el que els alumnes que en diem ara de “La Salle” anaren a la processó del Divendres Sant, ja que des del 1907 fins el 1910 hi participaren amb un altre pas, igualment de l’Oració a l’Hort que, cal dir-ho, estava molt poc valorat. Aquesta és la petita història d’aquell primer misteri, que podem conèixer amb un cert detall gràcies a la premsa local de la època. Els Germans de les Escoles Cristianes arribaren a Tarragona l’any 1906, i de seguida iniciaren la seva tasca educativa. El curs 1906-1907 va ser l’inicial de la seva activitat, al carrer de Rebolledo, i ja volgueren participar a la processó del Divendres Sant, tot i que no tenien misteri. Però sí en tenia un, que feia anys que no sortia, la Congregació de la Puríssima Sang: era un pas de “L’Oració a l’Hort”, del que hi ha constància que havia figurat en algunes processons de Divendres Sants de Associació La Salle Tarragona 2019

diversos anys del segle XIX, sempre acompanyat d’alumnes de col·legis de Tarragona. Aquell pas de “L’Oració a l’Hort” era de petites dimensions i tenia les imatges de Jesús i de l’àngel. Però la imatge de Jesús era, en realitat, de Sant Magí, que se l’abillava de manera convenient i, com es natural, es prescindia del seu gaiato, a fi de que figurés que era Jesús. Al misteri se li col·locava una olivera natural, i d’una de les seves branques s’hi penjava un àngel, de mida molt petita, que es treia de l’altar de l’Assumpció, de la Catedral. Segons les referències, era aquell un misteri que, per encàrrec de la referida Congregació de La Sang, va ser construït i després era muntat cada any que sortia a la processó, per un fuster que tenia el seu taller al número 13 del carrer de Cavallers, el qual feia tot el que tenia al seu abast perquè, tot i l’escàs material de que disposava, Sant Magí pogués representar Jesús pregant de genolls en terra: el vestia amb una túnica morada i un mantell llarg, i li posava una corona de creu. De la presència d’aquell pas a les processons del Divendres Sant del segle XIX, se’n té constància dels anys 1864 i 1866 (el 1865 no sortí la processó a causa de la pluja) i també de 1868 a 1872, sense que es descarti que igualment ho hagués 65

pogut fer en altres anys. Posteriorment, ja al segle XX, s’intentà la seva sortida els anys 1901 i 1904, però no s’aconseguí. El pas sortia habitualment de l’antic edifici de la Cúria Eclesiàstica, al Pla de la Catedral, des d’on se’l duia a l’església de Natzaret. Els anys 1864 i 1866 anà acompanyat pels alumnes del col·legi del professor Jeroni Ribera i els d’altres escoles de la ciutat; i els anys 1868 a 1872 pels alumnes del col·legi d’instrucció primària de Manuel Isern, del carrer de Calderers.

Foto: Arxiu Associació La Salle

Quan arribà la Setmana Santa de l’any 1907, Tarragona tenia un nou col·legi amb alumnes disposats a participar en la processó, i ho varen poder fer acompanyant un misteri gràcies al traspàs que va fer la referida Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist al Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, traspàs que, explicat de manera resumida, es realitzà així: El Majoral Segon de la Congregació de la Puríssima Sang, que era pare d’un dels alumnes del nou col·legi, va ser comissionat per la Junta Directiva de la Congregació perquè s’entrevistés amb el Germà Director, amb la finalitat de gestionar que el pas sortís a la processó del Divendres Sant, per a la qual cosa “posaven a la seva disposició el 66

pas de l’Agonia de Jesús a l’Hort, que feia uns quants anys que no sortia”. Superades algunes dificultats, i prèvia autorització dels superiors, la honrosa distinció va ser acceptada, i el pas sortí novament a la processó, a la que hi varen concórrer vint-i-set dels quaranta cinc alumnes que tenia el col·legi. La premsa local de 1907 destacà el molt lluïda que havia resultat la processó i que “el pas de l’Oració a l’Hort, a càrrec dels Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, havia vingut a augmentar la representació de la divina Passió”, i dedicà a la processó els més variats comentaris, tots elogiosos, a excepció dels referits a aquell misteri de l’Oració a l’Hort. Així el “Diario de Tarragona” comentà que el pas de l’Oració a l’Hort resultava massa pobre i que les figures anaven mal vestides, i afegia que “tractant-se d’un culte com el catòlic, que en totes les seves manifestacions tendeix a la sumptuositat, s’ha de procurar que els seus misteris s’exterioritzin amb els majors atributs de majestat”. Més contundent va ser “Lo Camp de Tarragona”, que el Dissabte Sant de 1907 afirmava: “La imatge que representa Jesús no deuria anar mai més a la processó perquè, si la veritat es pot dir, més aviat fa riure que no pas inspirar devoció”. No obstant les opinions crítiques, aquell misteri amb Sant Magí “fent” de Jesús, va seguir sortint a la processó tres anys més, fins que, com hem dit, el 1911 fou substituïda la imatge per la de l’escultor Argullol, que va merèixer elogis i ser considerada “una obra mestre, causant admiració generalitzada”. Era aquesta la imatge de Jesús fent oració a Getsemaní del misteri que seria cremat vint-i-cinc anys més tard. Aquell primer misteri passà per complet a la Història l’any següent, amb l’estrena de la figura de l’Àngel, obra del mateix escultor.

¿Com era la processó del Divendres Sant de Tarragona, en aquells quatre anys de la primera dècada del segle XX, en que els lassal·lians iniciaren la seva participació?. També gràcies a la premsa local ens és possible conèixer-ho amb un cert detall. En primer lloc cal dir que la processó no era “del Sant Enterrament”, ja que aquesta denominació la tenia una altra processó que se celebrava a l’interior de la Catedral la tarda del Divendres Sant, un cop finalitats els matines, i que s’acabava amb el cant del Miserere a l’altar del Crist de la Salud. En aquells anys, la processó amb misteris que desfilava pels carrers de la ciutat se la coneixia simplement com “Processó del Divendres Sant”, i la Congregació de la Puríssima Sang que la organitzava s’hi referia com la “Processó General de la Congregació”. Era la processó que, en anys anteriors, tots del segle XIX, i potser també amb anterioritat, se la denominava: “Processó General consagrada a la Santíssima Verge en el misteri de la seva augusta Soledat”. La processó del Divendres Sant sortia en aquells anys en què, com hem dit, comptà amb la presència del nou col·legi, a quarts de set de la tarda de l’església de Natzaret i retornava al mateix lloc als voltants de les deu de la nit. Hi participaven vuit passos i la imatge del Sant Crist de la Sang, que eren acompanyats per una congregació, dues germandats, dos gremis i un col·legi (el dels Germans de les Escoles Cristianes), i feia un recorregut semblant a l’actual, però amb algunes diferències: les més notables eren que passava pel carrer Granada en lloc del Passeig de Sant Antoni i que, de tornada, seguia pels carrers Portalet i Cos del Bou. Era una processó considerada “llarga”, ja que “quan la Guardia Civil que obria la marxa es disposava a entrar al Cos del Bou, la companyia militar que tancava el seguici, entrava a la plaça de la Font”. L’ordre de la processó era el següent: - Secció de Guàrdia Civil muntada, formada per cinc guàrdies a cavall. - Cohort Romana, amb el seu centurió, trompeter i tambors. - Bandera de la Congregació de la Puríssima Sang, amb la seva tradicional matraca. - Pas de l’Oració de Jesús a l’Hort, acompanyat pels germans i alumnes del col·legi del Sagrat Cor, amb els seus penons i música. - Pas de la Flagel·lació del Senyor, a càrrec dels aspirants de la Congregació de la Sang, vestits

Associació La Salle Tarragona 2019

amb vesta i gorgorà, amb el seu penó i capella de música. - Germandat del Sant Ecce Homo amb el seu pas, bandera i banda de música i escolania. - Pas de Jesús Natzarè, que el 1907 incorporà les imatges de la Verge Maria, la Verónica i Maria Salomé, acompanyat per un nombre important de membres de la Germandat del mateix nom, amb vesta i cucurulla, amb el seu penó i la banda de música del regiment d’Almansa, de guarnició a Tarragona. - Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb els seus congregants amb vesta i cucurulla, portant molts d’ells els improperis de la Passió, als que seguia la venerada imatge del Sant Crist portada per tres majorals, i acompanyada per diversos sacerdots i l’escolania del mestre Gols, que interpretava el Miserere. Seguien tres patges i alguns congregants. - El Gremi de Pagesos joves, amb el pas de La Pietat, el seu penó i banda de música. El pas va ser remodelat el 1910 incorporant-hi les imatges de Sant Joan i Maria Magdalena. - El pas del Sant Enterrament, acompanyat pel Gremi de Pescadors, amb el seu penó i música. - El pas del Sant Sepulcre, custodiat per l’esquadra de gastadors del regiment de Luchana, a càrrec del Gremi de Pagesos ancians, amb el seu penó i música. - Un lluït acompanyament d’empleats de l’Estat, Municipi i oficials de l’Exèrcit, amb l’estendard principal de la Verge de la Soledat, portat per l’alcalde o el governador, i cordonistes de relleu, com el delegat d’Hisenda o el jutge de Primera Instància. - Congregants amb vesta i gorgorà que acompanyaven el pas de la Verge de la Soledat, darrera del qual hi anava el preste i els seus ministres i, per últim el prefecte i sots-prefecte de la Congregació de la Sang, presidint el solemne seguici, seguits de la Junta Directiva i d’una comissió de l’Ajuntament presidida per l’alcalde o un tinent d’alcalde. - Una companyia del regiment de Luchana amb banda de cornetes i tambors i de música posava fi a la processó. Any rere any es posava de manifest el fet de que pels carrers on passava la processó s’omplien de públic “que feia manifestacions de religiositat”; i que es veia un gran nombre de forasters vinguts dels pobles de la comarca, i també que la processó es realitzava amb el major ordre i recolliment, de manera que “Tarragona demostrava ser una ciutat religiosa i culta”.

L’ORACIÓ DE L’HORT DE GETSEMANÍ. Els deixebles angoixats s’han adormit. Jesús agenollat entre les roques en mig del abandó Pregant-plorant, en la intimitat de l’amargura; Dins d’aquell hort solitari, comença la Passió. Un Àngel li presenta el Calze de torment. Pare; si és possible que passi de mi aquest Calze. Però es resigna l’Anyell, confortat amb la voluntat Del pare; bevent fins l’última gota D’aquell Calze de dolor i sofriment. La Divina i penetrant mirada de Jesús, la posició I expressió de la cara serena i trista, Reflexen tot el drama punyent de la Passió. La quieta i silent nit, de negre es vesteix; s’apropen Veus de la torba, ressò de timbals i flames de les torxes Que il·luminen les tenebres de l’hort de les oliveres. Els deixebles, sobtats s’han despertat, fent costat al Mestre. L’Anyell Immaculat, d’empeus vetlla i espera pacient. Judes el traïdor per trenta monedes es ven, Donant el repugnant petó al rostre del Innocent. Què tindrà el misteri de l’hort, que en contemplar-lo M’entristeix extàtica amb desbordament d’amor. Ja de nina en veure’l entre ombres en la desfilada Del Divendres sant de Tarragona, deia... Aquest és el meu. Malgrat el pas dels anys, adsorta continuo dient... SÍ, AQUEST ÉS EL MEU Maria Pino

Foto: Carles Mallol 68

LA SON DELS APÒSTOLS Foto: Pere Amenós

Lluís M . Salvat Galtés

Era la nit del Sant Sopar. Jesús i onze dels seus deixebles eren al Cenacle. “Un cop havien dit l’acció de gràcies, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres”, diu Sant Marc. La tebiesa de la nit il·luminada per la lluna, s’estenia per tots els àmbits. Ja a l’altra banda del Cedró remorós i tranquil, Jesús girà el seu rostre, lívid de claror de lluna i de son, vers Jerusalem. Les muralles de la ciutat tenien un aire esotèric, boirós i esquerp, com escruixides per la mirada del Rabí, que havia predit totes les seves calamitats. I Jesús reprengué el seu caminar, més cavil·lós i humiliat. Pujaren per la falda de la muntanya argentada d’oliveres, a l’ombra de les quals es dibuixaven camins suaus i pàl·lids, fins a arribar al lloc on el Mestre tenia per costum pregar. Abans, i “com a la distància d’un tir de pedra”, com diu Sant Lluc, girant-se vers els seus deixebles, els convidà a que l’esperessin. Tan sols tres: Simó Pere i els fills de Zebedeu: Jaume i Joan, el custodiaren fins el lloc elegit. En un petit replà rocós, recolzats els seus colzes sobre el monticle, gairebé en posició bocaAssociació La Salle Tarragona 2019

terrosa, Jesús es posà de genolls en terra i pregà una estona amb una meditació patètica, fonda, torturant, i en súplica angoixada. Havia arribat el moment d’apartar les llums amargues i Jesús, per tota rebel·lia, clamà dient-li al Pare: “Que es faci la Teva voluntat”. I ho deia amb un llarg tremolor a les seves carns, de les que brollava una càlida suor de sang, fins a omplir de tendres robins la tosquedat agrest del sòl. Pujava de Getsemaní un perfum grat i sensual, com de roses obertes a la pietat plàcida de la nit. De lluny arribaven, de tant en tant, el lladrucs de gossos a l’aguait. Fogueres relluents s’obrien en la negror de les muntanyes, i es podia sentir la remor lenta i sedant de les aigües del Cedró. Pere, Jaume i Joan, tot esperant el Mestre, sentiren que un dolç sopor s’apoderava de les seves voluntats: – Hem d’esperar en vetlla, tal com Ell ens ha dit –advertí Joan. – Així ho farem.- respongué Pere amb la veu entenebrida de son. I Jaume, interrompent el seu badall, assentí amb el seu cap d’emperador romà, barba de banús coberta de llargs i espessos rínxols. 69

Foto: Pere Amenós

Però quan Jesús, interrompent la tortura de les seves meditacions, arribà fins on eren ells, els trobà adormits. Eren els seus tres deixebles més estimats i dormien indiferents en aquells moments tan plens d’amargura, ja que per a Jesús eren els moments en que s’anunciava el cruent final de la seva vida, quan se li feia més clara i precisa tota la responsabilitat humana de la seva existència. No va haver de fer cap senyal, ja que la suau remor de les seves sandàlies sobre el verd humit de la terra, despertà el son inquiet de Joan: – Mestre ! Sense cap to de retret en la seva veu, amb un ressò afilat i tou de llàgrimes, Jesús digué als tres: – “Vetlleu i pregueu per no caure en temptació. L’esperit, de veritat, està dispost, és esforçat, però la carn és flaca.” Pregueu, vetlleu: són les paraules que més es repeteixen als Evangelis. Per això, la seva amargura davant la son dels qui creia compartien la seva desolació en aquell tràngol que ja els tenia comunicat, fou entranyable. I dues vegades més els trobà adormits, amb un son ensopit i profund, de cansament irresistible. 70

Pere empunyava l’arma sobre els seus genolls, amb el braç dret sobre una pedra que suavitzava amb la seva túnica per recolzar-hi el cap. El seu rostre tenia una placidesa beatífica, però sense que li desapareguessin les arrugues del front. Pere estava acostumat a la guarda recelosa i constant del Mestre. El rostre de Joan tenia un parlor angèlic, dolç i tranquil, de joventut saludable, i net de qualsevol inquietud. Jaume, aixafant l’embull de les seves barbes amb la seva mà, amb el front ple de serenitat, deixava escapar pels seus llavis entreoberts, un alè rítmic i plàcid. Davant d’ells, Jesús, amb la seva figura siluetejada de claredat dins la negror d’un moment en que un tènue núvol tapava la lluna, els contemplava amb una mirada plena de resignada pietat, mentre el cor li bategava en agonia. Raimundo de los Reyes (1896-1964) De: “El sueño de los Apóstoles”, de 1935 (Adaptació en català: Lluís M. Salvat)

Herodes el Gran, va ser rei de Judea, Galilea, Samària i Idumea. És l’Herodes de quan va nèixer Jesús, el de la matança dels Sants Innocents, episodi sanguinari que lliga molt bé amb el caràcter d’aquest rei. Les lluites familiars per la successió i les conspiracions van provocar que Herodes ajusticiés tres dels seus fills; Alexandre, Aristòbul i Antípater. Aquest caràcter dur li va donar una fama que, fins i tot, Lívia, la dona d’August, va dir “És millor ser un porc d’Herodes que un dels seus fills”. Els altres germans, potser perquè eren massa joves i no s’acabaven de creure que podien tenir dret al tron, no van intervenir en les disputes i salvaren la pell. Herodes el Gran va disposar que el seu fill gran, Herodes Arquelao, fos el rei successor, però a la seva mort, deguda a una dolorosa insuficiència renal complicada amb una infecció genital, l’emperador August, que no es refiava de la fidelitat dels hereus, va dividir la regió de Palestina entre els seus successors. Herodes Arquelau, com a prova, va ser nomenat etnarca (territori habitat per una ètnia) de Judea i Samària, amb la promesa de que “si governava bé”, més endavant seria rei. Herodes Antipes va ser nomenat tetrarca de Galilea i Perea; i Herodes Filip fou tetrarca de Batanea, Gaulanítide, Traconítide i Auranítide. Per altra banda, Salomé, germana d’Herodes el Gran, va rebre la toparquía (territori molt reduït) de les ciutats de Yavne, Asdod i Fasayil. Herodes Antipes era fill d’Herodes el Gran i Maltace (una samaritana). Va ser criat i educat a Roma juntament amb els seus germans Herodes Arquelau i Herodes Filip. Antipes va casar-se amb Phasaelis, filla del rei Aretes, monarca d’Aràbia (Poble Nabateu), que aleshores tenia la capital a Petra. Quan ella va descobrir que Herodes volia repudiar-la per unirAssociació La Salle Tarragona 2019

se amb Herodies, la dona del seu germà Filip (Mc, 6. 17 i Mt, 14.3) i mare de Salomé, va escapar-se cap a casa del seu pare, i Aretes IV va declarar la guerra a Herodes, i amb l’ajut dels soldats de Filip, va derrotar al seu exèrcit. Aquest és l’incident més greu que, probablement, va passar durant el govern d’Herodes Antipes. Antipes va queixar-se a l’emperador Tiberi i aquest envià tropes des de Siria per castigar el

rei dels nabateus. Aretes es va aturar per por de Roma. Herodies, una dona molt ambiciosa, en assabentar-se que Antipes s’havia enamorat d’ella, i veient que al seu marit, Arquelau, li havien tallat les ales, no va dubtar en posar-se a l’aixupluc d’Antipes, tot i que aquesta unió era sacrílega1. Aquest fet, el matrimoni amb Herodies, era criticat per tot el poble jueu, i Sant Joan el va denunciar públicament. Segons l’evangelista Marc (Mc. 6-17 i següents), Herodes reconeix que va fer matar Sant Joan perquè la seva dona, Herodies, l’odiava. Ho diu en un fragment en el que li parlen de la fama de Jesús. “És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això té el poder d’obrar miracles”. “És Elies”; “És un profeta, semblant als antics profetes” (Mc 6, 14-16). Herodes va sentir por perquè creia en la possibilitat de que Jesús fos Sant Joan ressuscitat, i deia “És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat” (Mc 6, 16). Tot i que els evangelis afirmen que fou l’odi d’Herodies que va moure a Herodes a condemnar Sant Joan a mort, Flavi Josefo, que recull la notícia, afirma que el motiu de la condemna era per sedició, ja que, segons ell, Joan estava organitzant un moviment de rebelió violenta contra Herodes. 1. El matrimoni era sacríleg perqué Herodies era la dona de Filip i va casar-se amb Herodes però no s’havia divorciat del seu primer marit. 72

“Herodes va començar a témer que la gran capacitat de Joan per persuadir la gent podria conduir a algun tipus de revolta, ja que ells semblaven susceptibles de fer qualsevol cosa que ell aconsellés. Per això va decidir eliminar a Joan avançant-se a atacar abans que ell encengués una rebel·lió”(Ant 18, 116-119).2 Herodes i Pilat no eren pas amics. Per una banda, perquè Pilat no se’n refiava dels jueus i menyspreava les seves autoritats. Tot i que Herodes s’esforçava en ser amable amb els romans, per guanyar-se la seva confiança, ja que aspirava, igual que el seu germà Agripa, aconseguir ser rei de tota Judea, el distanciament era evident. Els romans havien profanat Jerusalem amb les seves imatges i estendarts, de manera provocativa, i això, el poble jueu, li retreia sovint a Herodes. La seva enemistat es va incrementar perquè Pilat va matar alguns galileus de la jurisdicció d’Herodes, i es va barrejar la seva sang amb la dels sacrificis (Lc 13, 1).

2. Antonio Piñero. El Blog de Antonio Piñero; Jesús histórico. “Algunas diferencias entre el pensamiento de Juan Bautista y el de los esenios de Qumrán (79-08-D)”.

Quan Pilat va enviar Jesús davant d’Herodes, aquest ho va interpretar com una gentilesa, que aplanava el camí de les seves aspiracions, ja que Herodes volia ser més poderós que el seu pare, i tenia la pretensió de ser un rei-messies, alliberador del seu poble. És per això que “aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren” (Lc 23, 12). Segons la beata Ana Catalina Emmerick, Herodes no volia condemnar Jesús perquè li tenia por, però quan el va rebre “estava molt envanit de veure que Pilat li reconeixia, en presència dels sacerdots jueus, el dret de jutjar a un galileu.” Quan el va veure tan brut de sang va sentir fàstic i va renyar els sacerdots i els va dir que eren uns carnicers i que aplicaven el càstig abans d’hora. De Jesús n’havia sentit parlar molt, i li va fer moltes preguntes, fins i tot amb amabilitat. Va demanar-li que fes un miracle, que això l’ajudaria... Davant del silenci es va enfadar i Anàs i Caifàs ho van aprofitar per començar una altra vegada les seves acusacions3. Això mateix, en altres paraules, és el que relata Lluc (Lc 23, 8-11). Tan Pilat com Herodes el van declarar inocent: “M’heu presentat aquest home (va dir Pilat) com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort” (Lc 23, 14-15). Tots sabem que, per les pressions dels sacerdots, al final, Jesús, fou condemnat, i això degué deixar un regust de culpabilitat, tan a Pilat com a Herodes. D’aquesta manera ho van entendre molts cristians posteriors, per això els Evangelis Apòcrifs recullen una correspondència entre Pilat i Herodes, en la que ambdós lamenten la seva decisió4. Herodes li explica els càstigs que esta rebent: “La meva filla Herodies5, que tant me l’estimava, va morir quan jugava al costat de l’aigua, que s’havia desbordat sobre les ribes del riu. Com l’aigua va pujar fins el seu coll, la mare la va agafar pel cap perquè no l’arrossegués el corrent; però es va 3. Beata Emmerick, Ana Catalina. “Secretos de la Biblia”. Editorial Ivat SL. ISBN: 9788417407025. 4. Diferents autors. “Todos los Evangelios”. Ed. EDAF, SL. ISBN: 9788441421165. 5. Curiosament, el text diui que el nom de la filla d’Herodes era Herodies (com sa mare). No menciona Salomé, la única filla de la seva dona, que sí que es deia Herodies. Alguns autors dubten que el nom de la filla d’Herodies fos Salomé.

Associació La Salle Tarragona 2019

desprendre el cap de la noia, que va ser l’únic que va poder retenir la meva dona; tota la resta del cos se’l va endur l’aigua”6. Més tard, Herodes, segueix explicant-li els seus mals. En aquest fragment parla d’un fill: “Lesgónax, el meu fill, es troba en les últimes, consumit per una greu malaltia des de fa molts dies. I jo també estic molt debilitat, sotmès a la prova de la hidropesia, fins al punt que em surten cucs per la boca. Fins i tot la meva dona ha perdut l’ull esquerre a causa del mal que ha caigut sobre la meva casa”. Herodes Antipes i Herodes Agripa aspiraven a ser reis únics de tot el territori, de Judea, Galilea, Samaria i Idumea. A més a més, ambdós, tenien la pretensió de ser uns grans reis, alliberadors

6. És una clara referència a la mort de Sant Joan. 73

del poble. Tenien vocació messiànica. És per això que quan Cal·lígula fou nomenat emperador, Herodes Antipes, no massa convençut però pressionat per la seva dona, va traslladar-se a Roma per demanar la corona de Judea, que aleshores estava en mans del seu nebot, Herodes Agripa (fill del seu germà). Aquest, però, es va avançar i va enviar un missatger acusant a Herodes de conspiració contra Roma. Segons ens diu Josefo7, Cal·lígula va creure les acusacions i l’any 39 d.C. el va desterrar a Lugdunum (Lyon), a la Gal·lia, però uns anys més tard, el mateix Josefo afirma que “Herodes va morir a Hispania on l’havia seguit la seva esposa”8.

7. F. Josefo “Antigüitats dels Jueus”, XVIII, VII, 2. 8. F. Josefo “Guerres dels Jueus”, II, IX, 6. 74

En realitat, Cal·lígula9 havia condemnat a mort Herodes, i de fet, el seu desterrament a la Gal·lia va ser una suavització de la pena, perquè el clima hostil, tan diferent de Judea, l’acabés matant. A Lugdunum, hi havia nascut Claudi, el successor de Cal·ligula, que era historiador. Apunts dels seus escrits indiquen que després de la mort de l’anterior emperador, quan ell va ser la màxima autoritat, convençut de que les acusacions contra Herodes, fetes en el seu moment per Antipes, eren falses, i veient conflictiu retornar-li el tron, el va desterrar a Hispania, on el clima era més suau. Li va cedir una finca a Gades (Cadis), on ell i Herodies van viure del patrimoni que havien acumulat durant el seu govern10. Una cosa que va enterbolir l’existència d’Herodes fins el final dels seus dies va ser l’ombra de Sant Joan, que sembla que el perseguia. Al Baptista, el va fer matar, amb por, per un canvi d’opinió degut a una feblesa; després es va trobar amb Jesús, que creia que era la reencarnació de Sant Joan; i estant ja a Hispania, desembarcà a Cartago Nova (Cartagena) un dels fills de Zebedeu, Sant Jaume, apòstol de Jesús. La finca que va cedir Claudi a Herodes, prop de Cadis, hauria d’estar a l’antiga ciutat romana de Baelo11, a l’actual poble de Bolonia, on se suposa que hi va morir de mort natural entre els anys 39 i 45, sense cap regne ni poder a les mans, desterrat i humiliat. Allí, a uns 22 quilòmetres de Tarifa, hi ha les restes arqueològiques d’aquesta població on queda l’esperança de trobar-hi la seva tomba.

9. http://hablemosdereligion.com/como-murio-herodesantipas/#Fin_de_un_reinado. 10. García González, Ramiro. “Web de Investigación histórica. RNMRM” https://www.ranimirum.com/busca/index1.htm. 11. Baelo Claudia era una ciutat portuària dedicada principalment a la pesca, a la salaó de tonyines i a la producció de “garum”.

COL·LABORADORS

Associació La Salle Tarragona 2019

Foto: Miquel Sanchis

compartim les nostres tradicions promovem la celebraciรณ de la Setmana Santa

Associaciรณ La Salle Tarragona 2019

Tel. 977 221 412 - Fax 977 230 053 Sta Joaquina Vedruna, 5 al 11 43002 TARRAGONA admin@martigrau.com

infortgn Cristòfor Colom, 1-4º - 43001 TARRAGONA Tel. 977 240 542 - 977 241 720 Fax 977 219 116 78

INFORTGN S.L. Servicios Informáticos Correspondencia: Aptdo. de Correos 292 43080 Tarragona e-mail: info@infortgn.com

Papers pintats - Pintures Articles neteja - Moquetes Material decoració Belles arts 45m. Parking gratuït Av. Ramón y Cajal, 12 43001 TARRAGONA Tel. 977 211 164 - Fax 977 920 624 E-mail: cialpadrell@terra.es

www.gris.cat mobles projectes d’interiorisme rambla nova 38 · 43004 tarragona t. 977 242 105 · info@gris.cat

INDÚSTRIES GRÀFIQUES GABRIEL GIBERT, SA Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Tel. 977 22 45 58 Tel. 977 22 45 58 - A/e: admin@gabriel-gibert.com A/e: admin@gabriel-gibert.com

Associació La Salle Tarragona 2019

DONEM EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A LES PERSONES, ENTITATS I FIRMES COMERCIALS QUE HAN COL·LABORAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST OPUSCLE .

S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 9

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2019