La nostra H
2
La nostra H
ALUMNES DE P-3
Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els alumnes, mestres i AMPA de l’escola Manuel Ortiz i Castelló . La podeu veure editada en color a la web de l’escola: http://www.xtec.cat/ceip-orca/ Juneda, Sant Jordi 2012
3
La nostra H
SUMARI
EDITORIAL...........................................................4 NOTÍCIES.............................................................6 El dia de la Pau Mengem fruita La postal de Nadal Apadrinament lector ENTREVISTES.....................................................10 Com es fa una banda sonora? La bibliotecària Els programes preferits REPORTATGES....................................................18 Ull de bosc Molí paperer de Capellades Visita a la Manyana Com parla la televisió? Visita a TV3 ARTICLES D’OPINIÓ..........................................32 Els dibuixos que més m’agraden de la televisió La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio Nadal i la crisi ESPORTS.............................................................42 RETALLS DE PREMSA.........................................43 COL·LABORACIONS............................................44 Mobilitat segura Internet segura Óscar Fernàndez: TV Lleida Grup de lectura: Atrapallibres Ioga EL TEMPS ...........................................................52 PASSATEMPS ....................................................54
EDITORIAL
Ja fa temps que estem incorporant a les nostres vides la informació "total" i cada vegada més universal, més popular i més a l’abast de tothom. Quants de nosaltres mestres, alumnes i pares i mares diàriament ens connectem a Internet, busquem informacions i imatges al google, tenim una adreça de correu electrònic, ens comuniquem pel facebook, pel twiter, cerquem al youtube, xategem, i hem incorporat al nostre vocabulari i parlem amb naturalitat de termes com intranet, blocs, webs, fòrums, wikipèdia, portals, debats interactius... ? La resposta és clara, una gran majoria. Aquest és, amb tota seguretat, el futur de la comunicació entre les persones i és evident que és una manera de comunicar-se i informar-se ràpida i econòmica. I també preguntem ... Quants alumnes demanen als pares un diari per llegir o conèixer l’actualitat política, cultural i esportiva ? Quants alumnes escolten el telenotícies o segueixen els programes de debat, miren els documentals o s’informen sobre el medi ambient per mitjà de la televisió? Quants alumnes connecten la ràdio per escoltar un informatiu, saber el temps que farà demà o senzillament per escoltar música? La resposta també és clara, possiblement molts menys. Precisament per això i perquè som conscients que la xarxa no és l’únic mitjà que canalitza i controla tota la informació, enguany a l’escola amb els nostres alumnes hem volgut aprofundir, valorar i fins i tot avaluar tots els mitjans de comunicació que tenim al nostre abast amb l’objectiu que coneguin a fons tot el món de la comunicació. Començant pels mitjans tradicionals en format paper i tinta, passant pels de les imatges i so i arribant als més actuals, tecnològics i ja quotidians. Un món anomenat en termes generals dels “Mass Media” i que engloba un bon nombre de mitjans massius, mitjans que arriben a un gran nombre de persones en un mateix moment donat. Uns mitjans de comunicació molt propers i alhora desconeguts pel que fa a la seva organització i funcionament intern. Ens referim a la premsa, la televisió i la ràdio. Ha estat una tasca motivadora i engrescadora ja que a tots ens ha interessat conèixer el naixement, la història i el desenvolupament d’aquests mitjans que arriben a grans masses de gent. Quant a la premsa, s’ha treballat els diferents gèneres periodístics i l’organització interna d’aquest mitjà descobrint les tasques que desenvolupen tant directors, consell de redacció i col·laboradors com reporters, columnistes, redactors, periodistes, paparazzis, fotògrafs, etc... S’ha tractat el gran tema de la publicitat, els anuncis en imatges, els eslògans i les diferents tipologies de diaris i revistes: esportives, científiques, culturals, polítiques, de la premsa rosa, les especialitzades en cuina, natura, medi ambient, animals, motos, economia, medicina, música, entreteniments... També s’ha conegut els diferents sistemes d’ impressió i com es fa la difusió d’una revista i la seva distribució entre els lectors.
4
La nostra H
Pel que fa a la televisió s’ha treballat les diferents tipologies de programes i la seva classificació: informatius, esportius, pel·lícules, infantils, concursos, debats, programes de cor, musicals, videoclips, novel·les, documentals, televenda i altres. S’ha conegut també qui forma un equip tècnic en un programa televisiu. Hi ha redactors, guionistes, locutors, presentadors, fotògrafs, tècnics de so, d’imatge, personal de perruqueria, de vestuari, d’ imatge, ... i hem pogut veure què hi ha en uns estudis de televisió, què s’hi fa als platós o com es retransmet un programa de televisió. I, gràcies a la ràdio s’ha parlat d’ emissores, canals, freqüències, locutors i oients, llenguatge radiofònic, veu combinada amb música, els efectes sonors, el silenci,... No ens hem oblidat pas en aquest recull de temes i continguts, de la premsa on line, de les revistes electròniques, interactives, de la digitalització, de la informació per Internet o de la TV on line que com s’ha dit al principi és el futur de la informació. En tot aquest estudi sobre la premsa, televisió i ràdio podem assegurar que els Mitjans de Comunicació són una important eina d’aprenentatge i un excel·lent mitjà d’expressió i comunicació; són una oportunitat única que permet convertir l’ aula en un escenari d’anàlisi, reflexió, diàleg i convivència entre l’alumnat, l’actualitat i la seva realitat. Considerem que l’educació en els mitjans de comunicació té un poder motivador i unes virtuts educatives excepcionals ja que ... . Millora l’expressió oral . Afavoreix la creativitat. · Disposa d’ un caràcter interdisciplinari i integrador de diverses matèries · Potencia el treball en equip. · Estimula la comprensió de textos. · Posa en pràctica exercicis d’expressió oral i escrita. · Augmenta les capacitats comunicatives dels nois i de les noies. És per això que s’ha dut a terme un treball sobre la utilització dels mitjans des d’una triple perspectiva didàctica, la qual respon a qualsevol plantejament d’incorporació dels mitjans de comunicació al currículum de l’educació primària: .La utilització dels mitjans com a objecte d’estudi. L’estudi del mitjà mateix. .Els mitjans de comunicació com a recurs i instrument d’aprenentatge. .La utilització d’algun mitjà per a desenvolupar activitats d’ensenyament – aprenentatge responent a continguts i objectius curriculars. Aquesta revista és doncs, una mostra representada en textos i imatges d’algunes de les activitats sobre “els mitjans de comunicació” que s’han realitzat a l’escola amb els alumnes durant aquest curs escolar. Claustre de professors
5
La nostra H
El dia de la Pau El dia 30 de gener tots els nens i nenes de l’escola vam celebrar el dia de la Pau i la no violència realitzant diferents activitats a cada cicle.
NOTÍCIES
Els nens i nenes de P4 us volem explicar el que vam fer nosaltres aquell dia.
Durant el matí vam fer colomets de la pau i vam enganxar cotó fluix, vam obrir una mica les ales perquè semblés que volava i li vam posar un pal perquè fos una titella. Ens la vam emportar cap a casa. Les senyoretes van inflar globus blancs i hi van escriure la paraula pau. A la tarda ens van lligar els globus al canell i vam sortir al pati. Durant la setmana vam aprendre una cançó entre tots els nens i nenes del parvulari i aquella tarda la vam cantar al pati davant dels nens i nenes grans de l’escola. Després els més grans amb les cares pintades, amb gorres vermelles i guants blancs van ballar la cançó de Rosana “Con viento a favor”. Finalment, els nens i nenes van deixar anar els globus cap al cel i molts es van petar. Semblava una festa! Els nostres globus ens els vam emportar cap a casa.
6
La nostra H
La nostra escola participa en el Pla de consum de fruita a les escoles. Tres dies al mes ens arriba diferents tipus de fruita i verdura de temporada i ens la mengem tots els nens i nenes junts a l’aula abans de sortir al pati.
La finalitat d’aquesta campanya és que tots fem uns esmorzars més saludables i tinguem una dieta més sana i variada. A més a més, a l’escola ja fa anys que tots els dijous del curs, portem fruita de casa per esmorzar.
7
La nostra H
NOTÍCIES
Mengem fruita
La postal de Nadal
NOTÍCIES
ESCOLARS DE JUNEDA CONFECCIONEN UNA POSTAL PER CELEBRAR L’ARRIBADA DEL NADAL. Els nens i nenes de l’escola de Juneda faran una postal de Nadal per les famílies. Els nens i nenes de l´escola Manuel Ortiz i Castelló van elaborar una postal de Nadal molt especial. Va ser una activitat molt divertida perquè tots els alumnes del centre estaven barrejats. Així cada grup elaborava una postal diferent utilitzant tot tipus de material: cartolina, plastilina, purpurines,... Durant tot el dilluns, dia 5 de desembre, van fer aquesta activitat. Els nens i nenes s´ho van passar molt bé fent les postals. I cada any les fan més boniques! Amb aquest tipus d'activitat l'escola ensenya als seus alumnes a treballar en equip, a respectar-se, a cooperar i compartir.
8
La nostra H
Apadrinament lector Fa tres anys, a l'escola, vam començar una activitat nova, “l'Apadrinament lector”. Aquesta activitat consisteix en que alumnes grans facin llegir a companys més petits. Es realitza un cop al trimestre. Els alumnes de 6è fan llegir als alumnes de 1r, els de 5è als de 3r i els de 4t als de 2n.
NOTÍCIES
Els nens i nenes llegeixen textos adequats a la seva edat i després han de realitzar la comprensió lectora del text llegit. Així es fa un treball diferent que, amb els que ja fem habitualment, ajuda a enriquir i millorar la tasca lectora. Nosaltres, els alumnes de 5è, com hem dit abans, hem fet llegir als nens i nenes de 3r. Tots hem après a ser més responsables i ens sentim orgullosos perquè els professors confien amb nosaltres per ajudar els més petits i, aquests se senten recolzats pels companys grans.
9
La nostra H
ENTREVISTES
Com es fa una banda sonora? Volem conèixer una mica més aquest món musical i hem fet una entrevista a un compositor de bandes sonores. Entre tots hem preparat les preguntes. Les hem dividit en 3 blocs: coneixement de la persona, els seus interessos musicals i la seva afició /feina (composar bandes sonores)
1. Com et dius? Em dic Miquel Ros. Potser m’heu vist per aquí a l’escola ja que estic fent una substitució. 2. Quants anys tens? En tinc 24. 3. On vius? A Agramunt. 4. Quin ofici fas? Sóc mestre de música i de primària. També com a compositor faig treballs. 5. Per què vas triar aquesta professió? Quina de les dues? La de músic? Sempre m’ha agradat, pots transmetre sentiments. 6. T’agrada la teva vida? Per què? Sí, intento que cada dia sigui millor, mentre lluites pels teus reptes doncs, ets feliç. 7. De petit t’agradava la música? Doncs, sincerament, no. Suspenia música i era dolentíssim. De no agradar-me gens a fascinar-me. 8. Quants anys fa que vas començar a estudiar música? Jo vaig començar a primària . Però començar a estudiar música, als 15 anys. 9. Quins instruments has estudiat? Més aviat percussió: xilòfon, vibràfon, marimba i bateria també. Una mica el piano i altres instruments de manera autodidacta. 10. Quins instruments toques? Els de percussió, el piano, la guitarra i l’acordió. 11. Quin és l’ instrument que més t’agrada? És un instrument que no toco: la viola o el violí. I per què? És un dels instruments que crec que et permet transmetre més sentiments.
10
La nostra H
18. Com és que et vas dedicar a composar bandes sonores? Vaig començar a veure que fent la meva pròpia música, podia expressar a l’altra gent el que volia donar a entendre. I vaig començar a composar, i vaig veure que això també es podia fer amb la imatge. La imatge, a vegades, ens dona més tristesa, més alegria... Ens pot fer riure quan vol. Amb la música passa el mateix, ens pot transmetre humor, tristesa, alegria, melangia, qualsevol cosa, igual que la imatge. Vaig veure que barrejant una cosa amb l’altra o sincronitzant-ho era increïble. 19. Has hagut d’investigar molt per conèixer les tècniques de composició de les BSO? És una tècnica diferent. Es diu que és la música moderna dins de la clàssica. I, sí, m’he passat moltes hores mirant partitures de John Williams, Franz Zimmer que són compositors de cinema actual de Hollywood.
11
La nostra H
ENTREVISTES
12. I el teu ritme preferit? Quan faig la música m’agrada canviar. Un ritme constant m’avorreix moltíssim. 13. Quina música ballaries ara mateix? Ara mateix, de bon matí no ballaria massa cosa. Podríem ballar rock, dance, música electrònica en general. 14. Toques en algun grup? Sí, fa poc que he començat a tocar la bateria en un grup d’ska. 15. Esperes fer-te famós? Doncs no, no ho espero. No crec que pugui arribar al nivell. 16. De petit, t’agradava molt veure pel·lícules? No, de petit gairebé no m’agradava veure la televisió. 17.En què et fixaves més, en els actors o bé en la música? Ara em fixo en la música tal com està ficada a la imatge. Abans mirava les pel·lícules per mirar.
ENTREVISTES
Com es fa una banda sonora? 20. Quina és la teva BSO preferida? Per què? No n’hi ha cap que m’encanti. A vegades em fixo en el so o en els instruments que han ficat en una o altra. Bé, n’hi ha moltíssimes de bandes sonores. M’agrada molt Pirates del Caribe, és molt bona, també Jurassic Park, de John Williams, la novia cadàver. També Pearl Habor, Hans Zniber de Gladiator. De bandes espanyoles, per exemple, ahir va guanyar el Goya a la millor banda sonora Alberto Iglesias amb “ La piel que habito” i també Oscar Aranjuo, un català de Girona. 21. Quants anys fa que composes? Doncs diria que uns quatre anys. I dedicar-me al cinema, tres anys. 22. Com has après a composar? Doncs una mica per mi mateix. Aplico allò que he après. 23. A casa teva, estan contents amb aquesta feina? Tu has de lluitar una mica pel que tu vols i has de ser feliç amb el que tu vols. Primer estranyats i al veure que he anat fent i que el meu futur pot tirar endavant ja ho van entenent més. 24. Hi dediques moltes hores? Sí, moltes. És com una segona feina. 25. Quantes bandes sonores has fet? Que estiguin ficades dins de la imatge, sis o set. 26. Les fas per encàrrec o bé tu escrius i després vens la teva música. Aquesta és una bona pregunta perquè a vegades ens confonem. Sí que es pot adaptar la música, la tens feta i la poses en una imatge. Però sempre que lloguen un compositor de cine especialitzat, és per ficar la música inventada.
12
La nostra H
Miquel, et donem les gràcies per explicar-nos aquesta feina de compositor de bandes sonores. Molta sort i fins sempre!
13
La nostra H
ENTREVISTES
27. Quanta gent hi intervé? Depèn del pressupost del director i de la productora de l’empresa. En principi hi hauria d’haver com a mínim cinc persones i com a màxim haurien de ser unes quinze. Però us diré que la majoria de les que he fet jo, he estat sol fent la feina de cinc persones. Es fa postproducció, arranjaments, composició i scoring que és el que fa les partitures. Es fa equalització i anivellament. Després orquestració, el que mira si estan bé els instruments. Hi ha moltíssima feina. 28. N’estàs fent alguna ara? Ara mateix no. Ara em toca descansar una mica perquè fa un mes n’he acabat dues. I es necessita una mica de respir. El que sí m’he plantejat és fer-ne. Ja tinc emparaulat fer-ne alguna altra. No sé si d’aquí un mes, d’aquí dos... 29. Quants instruments hi ha? Depèn de la banda sonora. Pots ficar una banda sonora només amb un violí i pots fer una banda sonora amb una simfònica, amb coral i amb tots els instruments que comporta una simfònica. O fins i tot electrònica. 30. En què penses primer, quan has de fer-ne una? Primer em llegeixo el guió i vaig mirant de què tracta, després s’ha de fer un guió musical: aquí posaré una música trista, aquí una cançó per fer plorar, aquí el que vull és que la gent s’espanti, aquí vull crear un ensurt. 31. Ens podries explicar com ho fas això de composar-les? És complicat. Jo al principi ho faig amb el piano. I quan tens les partitures i la imatge ho vas sincronitzant tot alhora. 32. Has anat alguna vegada a algun festival de cinema? Amb les que composat jo no hi he anat mai.
La bibliotecària
ENTREVISTES
L’ escola de Juneda i en particular els alumnes de quart, coincidint amb el 5è aniversari de la inauguració de la biblioteca Joan Duch, hi ha volgut participar amb la representació d’ un conte. També ha estat oportú lligar-ho amb el projecte sobre els mitjans de comunicació, fent una entrevista a la Isabel Solé a la ràdio municipal de Juneda.
1. Quina feina t’agradava de petita? Me n'agradaven moltes, però sempre que impliquessin treballar amb gent. Treballar sola no m’agradava. 2. Quina feina triaries si no fossis bibliotecària? M’ agradaria fer teatre. 3. Quants anys fa que treballes a la biblioteca? En fa quinze, i cinc que ja estem en aquest nou espai. L’ anterior era molt més petit. 4. Com et vas interessar per aquest treball? Perquè m’agradava llegir i estar en contacte amb les persones. Quan estudiava i anava a la biblioteca, pensava com devien organitzar totes les coses en aquell treball. 5. T’ agrada treballar a la biblioteca? M’agrada molt. Penso que és de les feines més boniques que hi ha. 6. Algun familiar teu ha estat bibliotecari abans? No, de moment no. 7. Què t’agrada més del teu ofici? M’ agrada estar amb vosaltres, organitzar tot el que comprem i decidir què comprem. 8. T’ agrada treballar amb una altra companya a la biblioteca? Sí, perquè les decisions entre dues són més senzilles de prendre. Si alguna cosa no la veus tu, una altra persona et pot ajudar. 9. Quines tasques fas a la biblioteca ? Des de decidir què comprem, participar en moltes activitats culturals i moltes altres tasques d’organització. 10. Estàs d’acord amb les normes de la biblioteca? Moltes vegades penso que n’hi ha massa, però en un lloc on hi ha tanta gent, fa falta marcar unes normes. 11. Com ho feu per canviar de llibres? Normalment els de matèries ja constitueixen un fons a la biblioteca. Amb les novel·les o els d’imaginació comprem les últimes novetats. I procurem estar al dia amb els d’ informàtica.
14
La nostra H
Bé, amb aquestes preguntes hem finalitzat l'entrevista a la Isabel Solé, a la qual li agraïm molt la seva atenció i el seu temps.
15
La nostra H
ENTREVISTES
12. Què cal fer per treure’ t el carnet de la biblioteca? Si sou menors de 18 anys cal omplir un paper signat pels pares. En el cas de les persones majors de 18 anys, únicament cal omplir un paper amb les dades personals. 13. Els nens que van a la biblioteca , acostumen a fer silenci? Són el sector més sorollós, però bàsicament els més petits que van amb els pares i no fan silenci, són els que s’han d’ avisar més. 14. T’ agrada llegir? Molt, m’ agrada molt i sobretot llegir novel·la. 15. Costa molt ordenar els llibres de la biblioteca? Costa una mica, però quan coneixes el sistema ja resulta més senzill. Totes les biblioteques públiques de Catalunya estan ordenades de la mateixa manera, encara que sempre n'hi ha algun que s'escapa del lloc. 16. Quants cursos has fet per formar-te ? He estudiat Grau que són 4 anys i només es pot fer a Barcelona, a Vic o a distància . 17. Tens alguna anècdota interessant? Doncs sí, una vegada un senyor va portar-nos una ovella perquè li guardéssim a la biblioteca, vam trucar a un granger que en tenia i la van deixar allí. 18. T'emportes feina a casa ? Alguna vegada sí, quan no he pogut acabar-ho tot, ho acabo a casa . 19. Hi ha nens que agafen llibres sense carnet ? No, no poden fer-ho, necessiten el número que hi ha al carnet per treure llibres o pel·lícules. 20. Ha entrat alguna vegada un virus als ordinadors ? No és possible perquè el sistema informàtic està preparat per evitar-ho. 21. Pel teu aniversari, t'han regalat alguna vegada un llibre? Sí, moltes vegades cau un llibre. 22. Estàs contenta de ser bibliotecària ? Sí molt, des de que estem en l'espai nou, és una satisfacció poder treballar-hi. 23. Fins quan t'agradaria treballar de bibliotecària ? Mira, si fos possible fins que em jubili, i sinó mentre tinguem usuaris com vosaltres. 24. Hi ha molta demanda per utilitzar els ordinadors ? Sí que n'hi ha, sobretot gent de fora que ve a fer consultes o contactar amb el seu país. 25. Quants llibres hi ha actualment a la biblioteca ? Actualment hi ha 12.673 llibres i 18.438 documents . 26. Les padrines acostumen a agafar llibres? Sí, sobretot revistes i novel·les de caire romàntic . 27. T'agradaria tenir algun llibre antic aquí a la biblioteca ? Sí, m'agraden molt els llibres antics fets amb pergamí. 28. Les teves filles volen fer de bibliotecàries ? Doncs no, perquè han escollit ciències en els seus estudis . 29. Ha vingut aquí a la biblioteca algun personatge famós ? Sí, mireu, ens ha visitat una escriptora molt famosa, la Isabel Clara Simó, la Pilarín Bayés, l´Emili Teixidor, escriptors o dibuixants de contes que són coneguts arreu.
ENTREVISTES
Els programes preferits
16
La nostra H
ENTREVISTES 17
La nostra H
REPORTATGES
Ull de bosc
Els nens i nenes d’educació infantil vam fer la sortida de tardor a Ull de bosc.
En
arri
bar v monam salu itore dar totes s. les
Acabad e prepar s les present a ats pel s taller cions ja està vem s
ica expl . s e l nció m veure e t a va mb ar a als que t l o c s e im Vam ts els an o t de
18
La nostra H
s
cion
L’entorn era molt bonic...
REPORTATGES
Ens havíem fet gana...
...i ens ho vam acabar tot!
...i jugar va ser divertit.
En tornar estàvem molt cansats i vam fer un bon cop de cap.
19
La nostra H
Molí paperer de Capellades Els nens i nenes de Cicle Inicial el dia 10 d’octubre vam anar a Capellades a visitar el Museu Molí Paperer. Vam visitar totes les instal·lacions i vam apren-
REPORTATGES
dre com antigament feien el paper a partir de roba.
m va e en v qu a tri er m i com or. pr a d r El e e l tria r veu ba a ro la
Què curiós! Abans de fer paper la roba s’havia de podrir al podridor i ferse una pasta.
20
La nostra H
Després la posen a l’espolsador que gira per fer caure les brosses.
Aquests martells xafen la roba (fan molt soroll!)
paper que s’ha d’assecar.
Totes les màquines es mouen amb la força de l’aigua que passa per la sínia.
També vam poder fer fulls de paper: un de blanc, un de verd i un de paper reciclat. Ens ho vam passar molt bé! 21
La nostra H
REPORTATGES
Posen la pasta en un motlle i surt la forma del
Visita a “La Manyana” El dia 11 d’octubre del 2011 els nens i nenes del Cicle Mitjà 3r i 4t- vam anar a visitar el diari /televisió “La Manyana”.
REPORTATGES
Després d'esperar una bona estona, vam començar la visita. Ens vam dividir en dos grups, 3r va anar a veure la televisió, i els de 4t vam començar pel diari. Vam passar per un llarg passadís, on hi havien les portades dels diaris més importants de “La Manyana”: la inundació de Lleida, quan La Manyana va fer 70 anys, quan el Barça va guanyar la Champions, quan va morir Franco...
Després vam entrar en una sala on hi havia una estàtua d'un senyor repartint diaris. Tot seguit vam entrar a les oficines que és on separen i editen les fotografies, els textos, els títols, els subtítols i totes les parts que formen el diari.
22
La nostra H
A les làmines d´alumini es decideix la composició de les pàgines, a partir de les quals es farà la impressió dels diaris.
Els enormes rotlles de paper, seran tallats i impresos en color o blanc i negre depenent de la temàtica.
Ara comprenem com es distribueixen els cinquanta espais en que queda dividida la pàgina, aquests surten de descomposar una pàgina en deu files i cinc columnes.
La rotativa enganxa els textos d'un dia per l'altre, a la vegada que els diaris que no serveixen passaran a un gran espai de reciclatge. Una vegada acabats els diaris estan a punt d´empaquetarlos i repartir-los als quioscs i als subscriptors. També recordem com ha canviat amb el temps la manera com arriba la premsa a les nostres mans. Abans hi havia venedors pels carrers, ara anem al quiosc i molts diaris arriben a les nostres mans per Internet. 23
La nostra H
REPORTATGES
Una de les seccions que més ens va sorprendre durant la visita va ser la rotativa. El fet de poder visitar la immensa maquinària des de l´inici fins al final ens ha fet comprendre aquest terme periodístic.
Visita a “La Manyana” Per acabar, vam visitar el plató de televisió. Abans d’entrar-hi vam passar per una sala molt petita on hi havia ordinadors i un semàfor a la paret. Quan estava vermell, el plató estava ocupat i no es podia
REPORTATGES
entrar i si estava verd es podia entrar.
Un cop dins ens van ensenyar quantes càmeres hi havia al plató i com funcionaven. Van triar a l’Alba perquè fes de presentadora i es va asseure a la taula. Al davant tenia una televisió on podia llegir el que havia de dir i podia moure les paraules amb un pedal. La van gravar i la vam poder veure per una televisió que hi havia al plató. També ens van ensenyar els decorats; n’hi ha un de diferent per a cada programa.
Al sortir del plató vam entrar en una sala molt petiteta amb un micròfon molt estrany, era el lloc on es feia la veu en off. Estava feta amb un material tou perquè no es poguessin sentir les veus de la gent de fora.
24
La nostra H
La Panera Després de visitar les instal·lacions del diari “La Manyana” els nens i nenes de Cicle Mitjà ens vam endinsar en el món de l’art visitant
REPORTATGES
una exposició d’art contemporani a la Panera.
Hi havia obres molt estrambòtiques, però molt divertides. Algunes obres utilitzaven els audiovisuals com a tècnica, i els resultats eren molt sorprenents: dues figures humanes caminant per una platja, primer endavant i després enrere, com si la vida no tingués fi. En una altra de les obres es parlava de l’ egoisme a través d’un conjunt de mosques que acaben formant la paraula “Jo”. A més vam poder divertir-nos contemplant algunes obres fetes amb material reciclable: capses de fruites, cintes de radiocassets, ...
Ha estat una viatge màgic a l’absurd i una demostració més de la màgia de la imaginació. 25
La nostra H
REPORTATGES
Com parla la televisió? Cada canal de televisió té els seus elements visuals i sonors propis que l'identifiquen enfront d'altres canals i que permeten reconèixe'l a primer cop d'ull. El disseny d'aquests elements que estan presents en totes les ràfegues i molinets, a més d'identificar el canal, transmet la seva estètica i el seu estil de continguts. Aquest disseny i la manera d'aplicar-lo es defineixen, precisament, en el llibre d'estil. Ràfega Peça audiovisual extraordinàriament breu que serveix de separador entre diferents parts d'un mateix programa. Llibre d'estil El llibre d'estil especifica quins indicadors corporatius utilitzarà una cadena, com el logotip, els colors, les tipografies, les melodies, les veus dels presentadors, etc. Molinet És com s'anomena un tipus de peça audiovisual molt breu que serveix de separador entre els programes i la publicitat. http://www.tv3.cat/aquitvcom_parla_la_televisio_el_disseny_grafic.html
Els molinets surten a quasi totes les cadenes de televisió però els de TV3 tenen una temàtica. Tots ells representen la imatge i el so del seu canal. Serveixen per separar programes i sèries de la publicitat i també, per transmetre l’estil de programació de la cadena. Ens hem engrescat a investigar la temàtica dels molinets que veiem a TV3 aquesta temporada: ELS CONTES POPULARS Arribar a explicar històries sense res més que el propi 3, sembla una mica difícil. És increïble que amb vuit o deu segons es pugui representar un conte sencer i que s’arribi a identificar el contingut i la idea principal. Per això, l’important d’un molinet és la simplicitat: explicar una història amb els mínims elements possibles però amb un element sonor i un element visual que l’identifiqui. Els molinets comencen a emetre’s a TV3 l’any 2003 amb els presentadors/es de la casa interactuant amb el logotip animat. Es fa després un pas endavant, i es juga amb elements 3D. El 3 es converteix en protagonista per si sol. Hi ha una sèrie dedicada als videojocs, una altra als països, amb elements sonors molt clars (una dansa o un ball), una altra de molinets cinematogràfics i l’última, la de músiques conegudes. També n’utilitza per esdeveniments concrets com La fòrmula1, els partits de Champions, de Sant Jordi, Nadal, 11 de setembre... 26
La nostra H
Us expliquem doncs, els que hem localitzat aquest any:
REPORTATGES
EN PATUFET: Un 3, representa el Patufet que va caminant per un camp (fons verd) mentre canta. Comença a ploure i s’amaga sota una col. Un bou es menja la col i el 3. S’escolta un pet i apareix el 3.
ELS MÚSICS DE BREMEN: Surten quatre 3 que representen cada animal del conte. Es posen un damunt de l’altre fent el soroll propi de cadascun: el gall, el gat, el gos i el ruc. EL FLAUTISTA D’HAMELIN: Es veuen molts 3 que fan de ratolins que es mouen per tota la pantalla. Apareix un 3 que comença a tocar la flauta i tots els ratolins el segueixen afileradets.
27
La nostra H
REPORTATGES
Com parla la televisió? LA VENTAFOCS: Dos 3 ballen (Ventafocs i Príncep) quan toquen les campanades i un d’ells marxa. Es veu una sabata de vidre sola al mig de la pantalla. Té un color rosat perquè és el color més propi de les princeses. LA LLEBRE I LA TORTUGA: Es veuen dos 3 a la sortida d’una cursa. Al soroll d’una pistola, comencen a córrer i un 3 que representa la llebre surt disparada. L’altre, que és la tortuga va a poc a poc. Al final guanya la tortuga. ELS TRES PORQUETS: Hi ha tres 3 que són els porquets i un de gran que és el llop. El gran bufa una casa de palla i la destrossa. Passa el mateix amb la segona casa que era de fusta i, la tercera ja no la pot fer caure. LES SET CABRETES: Es veuen set 3 que són dins d’una casa. Truquen a la porta però veuen una poteta negra (el llop) i no el deixen entrar, llavors es pinta la pota blanca i entra. LA CAPUTXETA VERMELLA: Un 3 que fa de Caputxeta va per un camí tot xiulant. Darrera un arbre hi ha amagat el llop (3 més gros). Aquest espanta la caputxeta que marxa corrents.
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA: Un 3 (la rateta) està escombrant, es troba un dineret i l’agafa. L’ANEGUET LLEIG: Una ànega amb els seus aneguets es van passejant. L’últim de tots és de color negre. LA CASETA DE XOCOLATA: Surten dos 3 que representen els nens tirant molles de pa fins que es troben una casa de xocolata i se la mengen. ALIBABÀ I ELS 40 LLADRES: Amb un fons groguenc del Sol i l’arena del desert, quatre 3 fan que s’obri la porta d’una cova i de dins en surten quaranta lladres. 28
La nostra H
PUBLICITAT 29
La nostra H
REPORTATGES
Visita a TV3 El divendres 18 de novembre vam anar a TV3, als estudis de Sant Joan d’Espí, són uns estudis molt grans distribuïts en tres grans edificis, cadascun amb la seva feina pròpia. Actualment disposen de vuit canals: TV3, Super3, Esport3, 3/24, Canal 33, 3XL, TV3cat i TV3 HD... Ens va sorprendre que a l’ entrar als estudis, hi havia uns guàrdies de seguretat que ens controlaven que no entressin res perillós . Vam veure diferents sales : la de maquillatge i caricaturització, la sala de vestuari, la perruqueria, les sales de treball dels periodistes i reporters i el que més ens va agradar van ser poder visitar els platós de: Vam visitar Els Divendres, l’Ànima, Esport3, Banda Ampla, Telenotícies, Efectivament, ÀgoEns va cridar molt l’atenció el plató on retransmeten el telenotícies ja que ens va sorprendre que el gravessin robots i càmeres que funcionen soles però totes controlades a distància i sense cap persona dins del plató, només els presentadors/es. A més dels platós també vam visitar un gran magatzem, més que gran era una nau enorme on hi guarden tots els decorats però desmuntats. Els decorats els fan i els munten en aquest magatzem i en diferents tallers de fusteria, pintura,... els reconstrueixen i de vegades els aprofiten per a altres programes, és a dir els reutilitzen ja que són molt cars. Els decorats es guarden en uns armaris classificats amb el nom dels programes o de persones.
30
La nostra H
REPORTATGES
Després de visitar els diferents llocs on es roden i graven els programes, també varem anar al lloc on tenen tots els camions i furgonetes que fan servir per anar a diferents llocs a filmar notícies, sempre a punt i preparats per sortit en qualsevol moment que hi pugui haver algun fet o notícia interessant per informar o per fer un reportatge. Els camions per dins estan tots equipats amb un munt de teclats per dirigir les càmeres.
Aquesta visita ens va agradar molt perquè varem veure de primera mà la feina que hi ha darrera de tots el programes que nosaltres veiem des de casa i que no sembla pas que sigui tan difícil i que mogui a tantíssima gent. Per destacar alguna cosa, tot i que el que vam poder visitar ens va sorprendre força, dir que ens va fer molta gràcia veure la “casa dels Súpers” al magatzem dels decorats, però desmuntada. I el que també ens va agradar i fins i tot ens va fer emocionar, especialment, va ser poder entrar al plató on es graven els programes d’esports i vam poder seure al lloc on s’havien assegut dies enrere els millors jugadors de futbol del món. Va ser una visita molt interessant i divertida alhora.
31
La nostra H
ARTICLES D’OPINIÓ
Els dibuixos que més
32
La nostra H
ARTICLES D’OPINIÓ
m’agraden de la televisió
33
La nostra H
La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio passat 22 de desembre tots els alumnes de 6è vam sortir a fer de reporters, en busca d’opinions de botiguers, paradistes del mercat i compradors i per això ens van dirigir a diferents indrets del poble. Aquest curs hem treballat la premsa i la televisió i ara ens ha tocat a nosaltres fer aquestes tasques de fer entrevistes, fer de càmeres, de periodistes, reporters.... amb unes càmeres de TV fetes de materials reciclables i uns micròfons fets amb escuma que nosaltres mateixos vam elaborar a la classe de plàstica.
ARTICLES D’OPINIÓ
El
El nostre objectiu era informar-nos sobre alguns aspectes referents a la premsa a Juneda, volíem saber quins diaris i revistes es venen i es llegeixen més al nostre poble i com s’informa la gent si amb diaris, per mitjà de la televisió i si escolta la ràdio i quina. Per això, anticipadament vam preparar a l’aula les preguntes que havíem de formular a la gent. Les entrevistes sobre la premsa van anar dirigides al quiosc de Juneda, a la Montse, la dependenta i a la gent que hi anava a comprar . Les preguntes que varem fer a la dependenta del quiosc de Juneda van ser:
1.- Us ha afec tat ma de la crisi? en el nombre de vendes d e diaris i revi stes el te2.- Quin tipus de diaris es ve n tius en general en més : els es portius o els in ( economia, p olítica...? I qu compra més formain és el diari q diàriament? ue la gent 3.- Quins tipu s de revistes es venen més de cotxes i m les culturals, otos, o les re de natura, vistes del cor, nes són les tr d es més venu e premsa rosa des? ? I qui4.- Teniu clie nts o socis fi xes del diari ? fixes que com De quin ? I te prin revistes? niu socis/es Quines revist 5.- Amb moti es ? u de la crisi h eu tingut baixe socis respecte s de subscrip a tors o de 6.- Què es ve l’any passat? n més a niv ell de premsa Garrigues? E local el Fono n quina diferèn ll o el Som cia? 7.- Li sembla que en un futu r la gent s’ac gital i deixarà ostumarà a la de comprar p premsa diremsa escrita 8.-Vostè quin ? tipus de revist a o quina revi gent jove? I quina és la m sta aconsella és venuda en ria per la 9.- Pel que fa tre els joves? als preus del s diaris i revi s’apujaran de stes s’han ap cara a l’any 20 ujat o sap si 12? 10.- Li sembla que la crisi fa rà que la gent çment de les no pugui gau Festes de Nad dir tant felial , s’ obliden els problemes i es Reis... o li sembla que per uns dies vol ser feliç?
34
La nostra H
Quant a la premsa local a Juneda cal dir que es ven força la revista Fonoll amb una diferència de 100 exemplars més respecte al Som Garrigues.
35
La nostra H
ARTICLES D’OPINIÓ
La dependenta del quiosc ens va dir que la crisi sí que havia afectat a les vendes de revistes i diaris. Ens va dir que la gent, en general, ja no compra tantes revistes com abans perquè hi ha un sector de gent que s’ha acostumat a llegir la premsa digital. Tot i això, cal destacar que, respecte a l’any passat no ha baixat el nombre de subscripcions sinó que s’han mantingut, tenen les mateixes. Per tant deduïm que els que han deixat de comprar els diaris o revistes seran els consumidors esporàdics. Quan parlem de l’estadística de vendes ens informa que se’n venen de tots els tipus però que a Juneda els diaris més venuts són el Segre i la Vanguardia, entre altres que no tenen tanta sortida. I les tres revistes més venudes són el “Pronto”, la “Hola” i la revista “Lectures”, entre altres ja que n’hi ha de molts tipus i temes. Cal destacar que entre la gent més jove s’acostuma a comprar més revista esportiva o diari esportiu que qualsevol altre i especialment els caps de setmana. Sobre les revistes, la dependenta ens aconsella la revista “Muy interesante” i ens diu que realment només se la poc qualificar com el seu nom indica.
La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio Les preguntes que vam fer a la gent del carrer i als que anaven a comprar al quiosc van ser :
ARTICLES D’OPINIÓ
1.- Vos t progra è escolta ràd mes e io Jun s eda ha 2.- Qu ines a colta? bitualm ltres e Quins ent ? Q misso progra uins res ac mes li 3.- Lle ostum agrade geix la a a esco gues? n més revista ltar ? ? E troba c stà subscr Fonoll ? I el i t d a 4.- Li r el Fonoll? a Fonoll o S iari Som Ga sembl o rr m Gar ab agrade rigues i? El n més é el reinici d llegir d e 5.- Si e la re Fonoll? Qu municno en comp ins tem v ista a r es li 6.- I... ció utilitza pa cap quins Fonoll ? la prem er con altres èixer l mitjan per or sa dig di es s it millor nador, li se al, és a dir ll notícies dede combla q egir le opció l món? s e u 7.- El f et d’es n un futur en e, per estalv notícies t ia diaris i/o rev ar en crisi h lloc del form r serà la a fet q istes o a t pape ue altres regals deixi de com r? ? prar
Després de fer el buidatge de totes les respostes de la gent entrevistada nosaltres veiem que la gent, en general s’informa de les notícies tant del poble com del que passa a la resta de món però també podem afirmar que a la gent els agraden molt els programes de xafarderia i d’embolics . Pel que fa a la ràdio hem pogut comprovar que el jovent escolta les emissores de ràdio de música i que ràdio Juneda té més audiència entre la gent més gran i a estones pel matí. Una altra dada que podem aportar és que escolten ràdio Juneda més les dones que els homes i pensem que deu ser degut a què són a casa. Pel que fa a la revista Fonoll, la majoria dels entrevistats pensen que ha estat bé el tornar-lo a reiniciar i els ha agradat. Quasi a tota la gent els agrada llegir els temes d’ informació sobre diferents aspectes de Juneda i també els interessen molt les cartes que s’escriuen la gent entre ells quan hi ha una mica de polèmica sobre algun tema del poble.. De totes maneres tot i que escoltin ràdio Juneda i llegeixin Fonoll i Som Garrigues, la majoria de la gent que hem entrevistat ens diuen que per informar-se, prefereix la televisió i també una gran majoria prefereix els telenotícies de comarques i de TV3 . També un nombre considerable ho fa per mitjà d’Internet. Molta gent creu que la premsa digital és un avenç tecnològic que cada dia augmentarà més el seu ús i a més amb la crisi actual farà que la gent estalviï diners a l’hora de comprar premsa escrita.
36
La nostra H
Per veure millor aquesta estadística hem fet uns gràfics representatius d’aquestes dades on podem veure les informacions anteriors i on es fa un anàlisi comparatiu entre la premsa a Juneda i la premsa a la resta de Catalunya. Revistes del cor
Diaris en Castellà
ARTICLES D’OPINIÓ
120
16
14 100 12 80 10
Festius
8
60
Laborals
6 40 4 20 2
0
0 La Vanguardia
El Periódico
Segre
La Mañana
Hola
El País
Lecturas
Que me dices
Diez minutos
Semana
Pronto
Comparativa català- castellà
Diaris Esportius 35
70
30
60
25
50
40
20 Festius
Català
Laborals
Castellà
15
30
10
20
5
10
0 L'Esport
El Mundo Dep
El Nou
Marca
As
0 La Vanguardia
El Periódico
37
Segre
La nostra H
ARTICLES D’OPINIÓ
El Nadal i la crisi El Nadal és una festa que celebra molta gent i que es consumeix molt. Volíem preguntar, doncs, sobre un tema que cada dia se’n parla i es repeteix en tots els informatius de la televisió i en els titulars dels diaris. Ens referim al tema de la crisi . I ja que ens trobàvem als volts de les festes de Nadal vam relacionar les preguntes amb les despeses d’aquestes festes. Tot i així nosaltres us explicarem com va el tema de la crisi per Nadal a Juneda. Per tractar aquest tema van dirigir-nos a diferents botigues i al mercat de tal manera que van entrevistar a diferents botiguers del poble i del mercat i a gent que hi comprava. Vam anar a entrevistar a: la cooperativa, la farmàcia, el Condis, ca la Filo, a l’Andaira, a la Ferreteria, a la perruqueria Niubó, a la fleca del Mas, a la Caixa,... en fi a tots els llocs que van poder del carrer la Font i al mercat. Aquestes són les preguntes que vam formular a la gent de Juneda :
1.- Heu notat mol t a casa vostra la crisi? Us ha afecta gun aspecte? t en al2.- Deixareu de co mprar regals o algu n menjar típic nada a causa de la crisi lenc ? Com el pernil Na vidul o el Cava Frei o el perfum de “Cha xenet nel” ? 3.- Aquest anys el s preus del merca t , de roba, menjar, tes de festa, joies objec... han estat més ca rs que en altres an ys? 4.- Quins regals ac ostuma a comprar per la família aque Festes Nadalenque stes s? 5.- Després d’aque stes Festes us haur eu de proposar es ar una mica per re talvicuperar el que s’ha gastat de més? 6.- Li sembla que la crisi farà que la gent no pugui gaud feliçment de les Fe ir tant stes de Nadal , Re is... o li sembla qu uns dies s’ obliden e per els problemes i es vol ser feliç?
38
La nostra H
, en general, el tema de la crisi? 1.- Li ha afectat en les vendes prar producFestes la gent deixarà de com 2.-Li sembla que per aquestes njar o amb els regals ,,,? tes bons i estalviarà amb el me de baixar els més aquests dies? Heu hagut 3.- Quins productes es venen preus per vendre més? del mera els preus de les botigues i els 4.- Li sembla que la gent compar tes? duc pro s barat o mira la qualitat del cat ? I va a comprar on es més te? a l’hora de comprar un produc 5.- Normalment la gent regateja çment de la gent no pugui gaudir tant feli 6.- Li sembla que la crisi farà que obliden els li sembla que per uns dies s’ o s... Rei , al Nad de tes Fes les problemes i es vol ser feliç?
39
La nostra H
ARTICLES D’OPINIÓ
I aquestes són les que vam formular als venedors del mercat “paradistes” i els dependents/ es de diferents botigues del poble:
El Nadal i la crisi
ARTICLES D’OPINIÓ
Una vegada fet el recompte de les respostes hem pogut extreure les següents conclusions. Rotundament podem dir que sí, a tothom els ha afectat la crisi, gent jove, adulta, jubilats etc... A la majoria de la gent els afecta la crisi tant en la feina, com a l’hora de celebrar festes, de sortir els caps de setmana, també alguns en les vacances ...Tothom coincideix en que han de vigilar més ara que temps enrere a l’hora de comprar i que la cistella de la compra ara és més cara. Amb els menjars, concretament, la gent comprarà marques més barates que altres anys i si cal estalviaran diners amb roba, sabates, joies etc.... En el que sí coincideixen la majoria dels enquestats és el que fa referència als regals pels familiars i sobretot els nens. Ens diuen que això ho volen mantenir i que no volen deixar als nens sense joguines i regals de Reis, això sí potser s’encararan a comprar coses més útils, com material escolar, esportiu, i altres estris que poden fer falta per la llar. El que sí te clar tothom és que les festes les volen passar bé i aconsellen no perdre la il·lusió dels dinars en família i reunions d’amics i algun soparet extra i si cal després de festes ja es tornaran a plantejar estalviar més. Els botiguers i paradistes la majoria, per no dir tots han coincidit en que la crisi els ha afectat molt a les vendes dels seus productes. Ens van comentar que en aquestes dates el que més es venia eren coses per regalar i es comprava aliments però no tant com en anys anteriors. Cal dir que els preus dels productes no els havien abaixat però tampoc apujat sinó que els han mantingut tot i que han hagut de buscar estratègies per vendre, com ara fer ofertes, regalar algun producte afegit per cridar l’atenció al client .... Tot i oferir varietat de productes a bon preu, al mercat la gent diuen els paradistes que sempre tenen costum de regatejar molt, en canvi a les botigues no ho solen fer mai. I finalment tant els botiguers i paradistes com la gent que diàriament surt a comprar coincideixen totalment en que aquests dies volen oblidar-se de la crisi i aquest malestar que els crea i desitgen gaudir feliçment de les Festes de Nadal.
40
La nostra H
PUBLICITAT 41
La nostra H
ESPORTS
Taller d’hípica
Primers classificats del poble al Cros
Alumnes de CS fent malabars 42
La nostra H
43
La nostra H
RETALLS DE PREMSA
Mobilitat segura
COL·LABORACIONS
Durant el segon trimestre els mossos d’esquadra van venir a l’escola a fer unes xerrades i jocs per explicar-nos les normes bàsiques d’una bona circulació vial.
Ens van explicar que ens hem de posar el cinturó al cotxe, i si no ens posen el cinturó, hem de dir: ``papa, mama posa’t el cinturó, sinó tindrem un accident”. Ens van fer una demostració pràctica. El Nil i el Rayan estiraven el Naïm, i com que no portava el cinturó posat, l’aixecaven de la cadira.
44
La nostra H
COL·LABORACIONS
El policia feia de cinturó a la Laura i el Nil i el Rayan no la podien estirar.
També vam jugar al joc dels taurons i els peixos. Si els peixos no seguien els passos assenyalats, els taurons se’ls menjaven; però si passaven pel camí adequat, no.
45
La nostra H
COL·LABORACIONS
Internet segura
Aquest curs ha vingut a l'escola, la Montse, una mossa d'esquadra. Ens ha impartit una xerrada informativa d'una hora, als alumnes de Cicle Superior; en dues sessions, una pels de 5è i una altra pels de 6è. Ens ha parlat sobretot dels perills d'Internet, és a dir, de l'ús que en fem. Alguns dels consells que ens va donar, van ser: no parlar ni fiar-nos de persones que no coneixem, no acceptar que ens insultin; no donar les nostres dades personals, no entrar en les pàgines il·legals, tapar la “webcam” quan juguem o tanquem l'ordinador, utilitzar diverses contrasenyes; a més, va recomanar que els pares guiessin i vigilessin el que fem a través d'Internet. Al final de la xerrada ens va passar un test de com utilitzàvem Internet a casa. Ha estat una xerrada interessant perquè ens ha ajudat a entendre com beneficiarnos d'Internet sense que ens perjudiqui.
46
La nostra H
Òscar Fernàndez : TV Lleida
Durant tot el matí tant l’ Òscar com el Joan, ens van explicar els petits secrets que hi ha darrera de la gran pantalla. Allò que ens va sorprendre més són alguns dels efectes especials que utilitzen a les pel·lícules: animacions per ordinador, maquetes, els maquillatges,...
Després de descobrir que tot el que veiem a la televisió no és veritat ens van ensenyar com funciona una càmera de televisió. Les diferències entre un pla general, un pla americà, un pla mitjà i un pla detall. Ens ho vam passar molt bé, practicant amb la càmera i veient com poden ser de diferents les coses segons com es mirin.
Per últim ens vam convertir en petits reporters i vam aprendre a agafar amb correcció el micròfon i com s’havia de situar l’entrevistador. Va estar genial!
47
La nostra H
COL·LABORACIONS
L’ Òscar Fernàndez, cap de programes de Lleida TV, va venir a l’escola a fer una xerrada als alumnes de Cicle Mitjà . L’ acompanyava el Joan Teixidó, càmera de TV Lleida i veí de Juneda.
COL·LABORACIONS
Grup de lectura : Atrapallibres A l’escola Manuel Ortiz, els alumnes des de quart fins a sisè, participem en una activitat de lectura. L’objectiu d’ aquesta activitat és fernos llegir però al mateix temps que aquestes lectures de llibres ens fomentin el gust per llegir. Aquesta activitat consisteix en llegir-nos, durant un temps, tres llibres que han estat seleccionats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), del grup de llibres de l’Atrapallibres. A més de llegir nosaltres aquests tres llibres seleccionats també se’ls llegeixen alguns pares / mares dels alumnes amb l’objectiu de dur a terme una “taula rodona” on es comenten i s’analitzen els llibres.
Aquests llibres els han de llegir tots els alumnes del curs i es va fent de manera rotativa durant tres o quatre mesos. Un cop llegits, els hem d’ explicar oralment a la resta de la classe, també hem d’omplir una fitxa de treball que ens serveix per aclarir idees i ordenar una mica el que hem d’exposar oralment. Després entre tots comentem diferents aspectes del llibre. Tot això ho fem com a treball a l’aula però, per una altra banda els pares i mares també hi participen. Els pares, mares, mestres i bibliotecàries, fan unes trobades entre ells on parlen i també comenten diferents aspectes dels llibres que s’han llegit. Quan els participants, tant mares com alumnes ja s’han llegit els llibres, els professors trien un dia per reunir-nos tots junts i en una activitat conjunta, la taula rodona, es valoren, comenten i s’ expressen les opinions, dubtes, sorpreses, etc.. sobre el que hem llegit. 48
La nostra H
COL·LABORACIONS
Aquest curs els de 6è hem participat a la taula rodona quasi la meitat dels alumnes de la classe però la resta també se’ls havien llegit quasi tots. Una vegada presentats els llibres s’obre un torn obert de paraules i tots participem fent comentaris i opinant.
Enguany vam acompanyar la presentació amb un power point on hi especificàvem informació sobre: la biografia de l’autor, la història o desenvolupament, els personatges, el vocabulari, les il·lustracions i les recomanacions que en fèiem del llibre i la valoració personal. Aquesta activitat es diu Grup de Lectura - Taula Rodona i aquesta posada amb comú d’ idees veiem que ens ajuda molt a entendre més bé un llibre i a saber fer una crítica literària. I també ens ensenya a com hem de parlar en públic ja que normalment ens costa bastant i, tot i que quan hem de fer l’exposició davant dels pares i companys de classe estem molt nerviosos, sabem que és bo per a nosaltres ja que així fem expressió oral i aprenem a parlar davant d’un públic. Aquesta activitat la trobem molt interessant i profitosa tant per als petits lectors de l’escola, com per als pares ja que ells també gaudeixen de veure com els seus fills s’interessen per la lectura.
49
La nostra H
COL·LABORACIONS
Grup de lectura : Atrapallibres Hem de recordar que els alumnes i els pares han de donar una votació als llibres i com a cloenda de l’activitat, el dia de la taula rodona es comuniquen els resultats. Finalment es veu com han valorat les històries els pares i els alumnes i podem dir que normalment no tenim els mateixos gustos nosaltres que els adults. Tot i que enguany ha estat una excepció ja que en les lectures dels llibres de 6è hem coincidit, donant el mateix lloc de puntuació a les tres lectures, cosa que és la primera vegada que ens passa. Acabada aquesta activitat també hem de dir que els alumnes participants a la taula rodona i els que s’han llegit els tres llibres proposats i per tant han votat... reben un diploma de Bon Lector de l’Atrapallibres.
50
La nostra H
El dia 30 de gener l'escola va celebrar el dia de la Pau. La Mercè, la mare de la Gemma de 4t ens va ensenyar a relaxar-nos. Vam aprendre diferents maneres. La finalitat era buscar un punt de concentració i trobar la pau interior. Això ens ajuda a concentrar-nos per treballar millor. També a trobar una actitud positiva a l’ hora d'evitar conflictes. Vam fer volar la imaginació, al temps que passàvem per damunt d’ un riu fictici, al que vam poder llençar una capseta on cadascú de nosaltres hi havia posat les coses dolentes que ens podien inquietar. La música produïa un ambient agradable, i estirats al terra vam intentar controlar l’aire. També ho vam fer asseguts i amb un nus que nosaltres mateixos construíem amb els braços i les mans. Finalment en una rotllana i amb les mans de tots vam fer l'acció de reforçar la pau al món.
51
La nostra H
COL·LABORACIONS
Ioga
Els alumnes de 5è volíem saber si les previsions del temps que fan els mitjans de comunicació són encertades. Durant una setmana hem mirat cada dia la previsió de temperatures màximes i mínimes de La Vanguardia a la pàgina:
Després hem mirat les temperatures reals al Servei de Meteorologia de Catalunya, a la pàgina: http://www.meteo.cat/xema/AppJava/Mapper.do Després de fer uns gràfics amb totes les dades, hem comprovat que les temperatures previstes han estat força més baixes que les reals, amb l'excepció del dilluns, que ha passat el contrari. Podem concloure que pel que fa a les temperatures les previsions no han estat gaire encertades.
temperatura màxima 16 14 12
graus centígrats
EL TEMPS
http://eltiempo.lavanguardia.com/catalunya/comarca158081703.html
10 8 La Vanguardia Meteocat
6 4 2 0 dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte
diumenge
dies de la setmana
temperatura mínima 0 -1
graus centígrats
-2 -3 -4 La Vanguardia Meteocat
-5 -6 -7 -8 dilluns
dimarts
dimecres
dijous
dies de la setmana
52
La nostra H
divendres
dissabte
diumenge
Com que a tots els mitjans de comunicació -tv, radio, premsa- deien que venia un front d'aire fred de Sibèria i que tindríem unes temperatures molt baixes, vam voler comparar les temperatures de l'any 2012 amb les de l'any 2011. anys. Per fer-ho hem consultat la pàgina web del Servei de Meteorologia de Catalunya. Hem elaborat un gràfic amb totes les dades i, tal com deien els mitjans de comunicació hem constatat que les temperatures de l'any 2012 han estat molt més baixes que les de l'any 2011.
53
La nostra H
EL TEMPS
Durant els deu primers dies de febrer hem comparat les temperatures dels dos
PASSATEMPS
BUSCA LES DIFERÈNCIES
54
La nostra H
PASSATEMPS 55
La nostra H
PASSATEMPS
1.Programa d’humor els dilluns a les 10:00 de la nit a TV3. 2.Programa que t’informa del que passa al món. 3.Tipus de musica clàssica que es pot escoltar per la radio i la televisió. 4.Programa de paraules al migdia a TV3 protagonitzat per Òscar Dalmau. 5.Apartat del diari. Parlen sobre futbol, tennis, bàsquet. 6.Locutor que retransmet els partits de futbol. 7.Canal de la televisió en català i infantil.
56
La nostra H
A C O S M O P O L I T A N E C
Q W E E R G E S C S M A T Q M
S L X M R J S P A S I A O J T
W P U B L I C O X L R H R A P
D E T O Q F L R J A S T P C V
E S L N D D Y T S V A D B X A
H A S D U R B M S U P F N A N
D K L I O T I N A I I R O F G
T P P A B B H K R S E D K O U
F A N R D A I O U K N T A O A
P F I F O N M J T L S A P P R
Z S E M A N A T C H B A I I D
X P F V C D T S E J B C Y T I
M N B F A K H O L A V O S S A
A G Q T D M U I V R E T N I G
1-COSMOPOLITAN 2-PÚBLICO 3-SPORT 4-MARCA 5-SEGRE 6-PRONTO 7-HOLA 8-AVUI 9-AS 10-SEMANA 11-LECTURAS 12-SAPIENS 13-INTERVIU 14-OKAPI 15-ARA 16-VANGUARDIA
Busca 14 paraules de dibuixos animats que surten a la televisió
-Leonard -Rovello -Doraemon -Bali -Garfield -Inuyasha -Spiderman -Superman -Simpson -Espies -Chinchan -Pingu -Mic -Scobidoo
A Q R E R T Y U I O H J F G Q
L E O N A R D O P I U Y T R E
E X V K F M O M I C H J U R B
D D E R X S R I N U Y A S H A
E F L B D D A I G U U I O E L
A H L R J T E O U S M N C A I
S I O I F J M P C R T B H A D
F U O H Y L O L T E S P I E S
S I M P S O N J S C T J N Z U
G D A S D F G H O M P M C X P 57
G S X C V B N B M Q E R H C E
E S G A R F I E L D U T A V R
Z D K D C D Y H J K I R N B M
X B D J O N F S J I Y D N M A
C V U O M S S P I D E R M A N
La nostra H
PASSATEMPS
-BUSCA A LA SOPA DE LLETRES 16 NOMS DE DIARIS I REVISTES.
CARTUTX EGIPCI PASSATEMPS
Utilitzant aquest codi, escriu el teu nom amb jeroglĂfics i crea el teu propi cartutx!
58
La nostra H
ALUMNES DE 6è 59
La nostra H
60
La nostra H