ENTREVISTA
Si la informació és poder, els arxivers serien els actuals superherois. Ells saben on trobar cadascuna de les respostes a les preguntes ciutadanes que tenim dret a obtenir des de l’entrada en vigor de la nova llei de Transparència. El problema, segons denuncia el president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documentació de Catalunya, Joan Soler, és que hi ha una voluntat política expressa per no deixar-los créixer. Els propers 28, 29 i 30 de maig se celebra a Lleida el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya sobre digitalització. Coneixem què té a dir el sector arxiver de Catalunya. TEXT: LORENA METAUTE FOTOS: EDGAR ALDANA
JOAN SOLER
[President de l’Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya]
“Els arxivers estem infravalorats per voluntat política” 14
LECTURA
Els propers dies 28, 29 i 30 de maig, Lleida acollirà el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, centrat en els nous processos de digitalització i en l’anàlisi de com afecten les noves tecnologies a la figura de l’arxiver. Parlem dies abans amb el president de l’A ssociació d’Arxivers i Gestors de Documentació de Catalunya, Joan Soler, que prova de trencar tòpics sobre els gestors de documentació. Lluny de la imatge de ser persones que es mouen exclusivament entre documents històrics, el Joan Soler ens descobreix que poden ser una peça clau, l’aliat perfecte en els moviments socials que reclamen transparència i democràcia. A finals de maig celebren a Lleida el XV
ENTREVISTA
Congrés d’Arxivística centrant-se en la digitalització. Com afecta el nou context tecnològic a la figura de l’arxiver? L’arxiver o gestor de documentació continua fent la mateixa funció però en formats diferents. Com a gestor de documents aportes eficiència i efectivitat en el que és el tràmit administratiu i la reutilització pràctica de la informació, perquè es pugui consultar. Vivim en un món híbrid. Ja fa temps que estem en una fase molt marcada de transició digital. Tenim molta experiència en gestió de paper, en l’àmbit administratiu i històric, però no som aliens a les transformacions socials i tecnològiques. Això significa que hem de continuar donant res-
posta a grans volums de paper, perquè al final la garantia continua estant en aquests originals que es fan en paper però, a més a més, hem de donar també resposta als documents digitals. En segona instància també hem de garantir tota aquesta rapidesa i efectivitat a la documentació que entra en una fase històrica i s’ha de preservar per sempre. Com es fa això de guardar per sempre? Fent prova-error. Estem en fase d’aprenentatge, no solament a la nostra professió sinó en totes les que gestionen dades, informació i documents digitals. Quins són els mecanismes per guardar la documentació digital?
Està clar que al mercat es poden trobar solucions econòmiques com els discs durs, abans discos òptics o disquets, si anem més enrere. Però eren i són solucions parcials. Per a grans volums de documents cal una política molt ben definida que va des de la determinació d’una estratègia fins a l’adquisició de hardware que doni resposta a grans volums de documentació avaluada per a la conservació permanent. Hi ha dos maneres de plantejar-se el problema: la solució que es dóna en la majoria d’organitzacions, que és l’estratègia de backup, és fer periòdicament còpies de tot el que disposes. Això no és sostenible, perquè utilitzes molta memòria per guardar coses que potser
15
LECTURA
ENTREVISTA
no et calen. El que oferim els arxivers és fer una selecció prèvia del que tenim, gestionar-ho bé i conservar el que és significatiu, és a dir, que pot aportar en el futur molt coneixement sobre la societat que vivim ara. Tenir un arxiver és un estalvi econòmic? És així. Es diu que la memòria digital és barata perquè la gent pensa a anar a una gran superfície i comprar un disc dur. Però la memòria en servidors és molt cara, les administracions, en general, no vetllen per fer-ne un bon ús, ho guarden tot i això és una bogeria. El que ofereix l’arxiver és determinar el que és gra i el que és la palla. És un valor que costa molt d’explicar. Els polítics no li donen importància i deixen en mans dels informàtics la gestió dels arxius, dels documents digitals. Creu que la figura de l’arxiver o gestor d’informació està infravalorada? Per descomptat. És molt habitual que se l’ubiqui en l’àmbit d’arxiu més històric i cultural. De col·laboració en la creació d’identitat col·lectiva i patrimoni. És la imatge que els va bé als polítics. Així els és còmode. Què insinua?
16
LECTURA
Els arxivers tenen un total accés a la informació que hi ha en una organització. Si no tenen l’accés directe, saben com accedir-hi. La perspectiva historicista, la del vessant de l’arxiver com a proporcionador d’informació per a estudis històrics, és recent, de fa uns 150 anys. Fins la Revolució Francesa, els arxivers eren gent administrativa que estaven al costat directament de la presa de decisions perquè tenien accés a tota la documentació, no es limitaven a justificar i legitimar el poder. Nosaltres reclamem mantenir aquesta part històrica, però volem fer un pas endavant o enrere, segons es miri (a l’època anterior al naixement de l’estat lliberal). La idea és que “també donem servei a historiadors” no que solament servim a la història. El nostre objectiu és donar servei al ciutadà, que no solament vol ser culte sinó informat. Això ens porta a una nova alfabetització del ciutadà. És a dir, explicar-los que poden demanar informació. Ho té fàcil, el ciutadà, per aconseguir aquesta informació? Amb la llei de Transparència podem saber coses. El problema és que el ciutadà no està
acostumat a fer preguntes. En aquest sentit els arxivers els podem ajudar a fer les preguntes adequadament. El ciutadà no és conscient de tot el que pot arribar a saber. De tot el que podríem saber si preguntéssim, quin percentatge coneixem? Un 15% de la informació que pots arribar a tenir. Què podríem demanar que ens seria útil? Per posar un exemple. Pots demanar al registre del teu ajuntament o al portal de transparència, el pressupost del teu ajuntament per partides. Saber quants diners destinen a propaganda i protocol, però... Sempre hi ha un però... No et deixaran veure les factures i saber exactament a què ho destinen. Per què? Perquè creuen que això no cal saber-ho. Anem a l’ajuntament (o qualsevol altre organisme públic subjecte a la llei de Transparència) i fem la petició. I si ens la deneguen? Llavors, sempre podries adreçar-te a la comissió de garanties que s’està constituint i que faria
ENTREVISTA
que l’ajuntament o l’entitat que fos justifiqués la negativa... Ja em disculparà, però veig massa burocràcia com per dir que és tot transparent. Sí, hi ha molta burocràcia. Per això sol·licitem una transparència a fons, accés a l’origen de la informació. Això té a veure amb una altra reclamació històrica que és deixar de dependre dels departaments de Cultura. Volen la independència? Volem ser transversals com ho són els serveis jurídics o els de personal. Però hi ha un acompanyament polític escàs, per això el que pretenem és explicar-nos a la ciutadania, que sàpigui quines són les nostres funcions. No som els funcionaris callats d’una organització pública. Estem molt cansats d’haver-nos de justificar permanentment en aquesta matèria. Estem totalment desaprofitats, ho hem explicat per activa i passiva i si els polítics no ens fan cap cas és que hi ha una voluntat política expressa de no fer-nos créixer. Estan disposats a prendre mesures extremes? Què passaria si els arxivers fessin vaga? En general no saben on tenen les coses. A vegades en broma hem proposat fer vaga de caixes caigudes en arxius de gestió. Si pares les transferències... és una manera de bloquejar una administració. Ho han fet? Sí. Els ha servit d’alguna cosa? Sí. Seria fàcil organitzar-nos tots. Si la voluntat política continua insistint a no posar-se en la nostra feina arribarà la vaga general de caixes caigudes. Seria parar un país? El podríem parar. Parlant de país... Han notat més consultes arran del moviment independentista a Catalunya? Fa dos anys ja vam dedicar un congrés a la relació entre identitat i estat. Vam parlar sobre com transformaríem els arxius en cas que Catalunya fos un estat. Pel que fa a la reivindicació sobiranista... Sí, hi ha hagut un boom de treball d’investigador i recerca lligat al Tricentenari, per mirar d’analitzar-ho científicament. El cadastre de Patiño (imposició borbònica que va des del 1713-1845 que considera Catalunya un territori vençut) i ho és la demostració de la imposició d’un estat absolutista i la liquidació d’un sistema de lleis. És un exercici de conquesta i és indiscutible. Els arxius de Catalunya estan preparats, doncs, per a la independència? Tenim estructura d’estat com cal, bastant sòlida i coordinada. L’àmbit en el que no ho tenim resolt és en el prou conegut de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Seria un objecte de disputa per aquest arxiu. A nivell comarcal, tenim una bona
“Estem cansats d’haver-nos de justificar sempre. Ens agradaria, almenys, que el ciutadà ens veiés com una eina ” JOAN SOLER xarxa arxivística, a nivell provincial caldria més implicació, sobretot a Lleida. Què cal a Lleida? Falta acompanyament polític i posicionament clar per resoldre el problema d’espai que tenen els dipòsits. Una capital de província amb més de 100.000 habitants hauria de disposar d’uns dipòsits com cal però els que té són insuficients, alguns no tenen les condicions òptimes d’humitat i conservació. Això és per la poca implicació de les administracions relacionades amb el tema, malgrat que els arxius comarcals han donat servei fort a nivell d’arxiu històric. Si haguéssim de concloure quina és la nova funció de l’arxiver, descriuria un arxiver còmplice dels moviments socials que demanen un canvi basat en el coneixement del que està passant? Forma part de l’alfabetització ciutadana en el món arxivístic, sí. No incomoda l’arxiver que fa la funció cultural, fins i tot és graciós conèixer coses del passat, hi ha distància com perquè no hi hagi polèmica. Això queda bé, però que els arxivers siguin crítics amb el que passa ara... això ja no agrada tant als polítics. Per posar un
exemple. Quan en el cas 4F el síndic de greuges i el consistori de Barcelona acaben acceptant que hi ha hagut irregularitats i una d’aquestes ha estat la pèrdua no controlada del registre de detinguts en les dates concretes, demostra que hi ha alguna cosa que s’ha escapat. La raó arxivística pot explicar per què s’ha perdut el registre i desvetllar si s’ha eliminat de manera irregular. La resposta és que sí. Quan la comissió Pujol demana informació a Governació a finals de l’any passat. I després de dos mesos i mig responen que no es pot accedir a alguna documentació per un procés de digitalització i que s’hauria de contractar gent, tot invertint 300.000 euros... s’està faltant a la veritat. Que no estigui digitalitzat no vol dir que no estigui guardat. Hi ha uns arxius centrals que permeten retrobar aquesta informació i hi ha professionals que poden assessorar la comissió Pujol sense passar per intermediaris... I doncs, per què no es fa? No hi ha una tradició i hi ha desconeixement passiu del treball tècnic que fem perquè ja va bé, en el fons, no donar tota la informació. Amb la nova llei de Transparència fem un pas endavant. El 9 de novembre hi havia cues per votar, però el 13 de desembre, que és quan va entrar en vigor la llei, no hi havia cues als ajuntaments perquè no se sabia quina informació demanar. Tot i que són dos drets del ciutadà. Socialment no hi ha la mateixa experiència. De fet, un quan va a demanar informació va amb prejudici que ens diran que no. Ha donat una entrevista guerrera... És estratègia perquè escoltin les reclamacions? Estem molt cansats de justificar-nos.
17
LECTURA
42
Cultura
GUIA
INVESTIGACIÓ PATRIMONI
SEGRE Dijous, 28 de maig del 2015
DANSA CERTAMEN PAERIA
Espectacle de l’escola Espai Dansa demà a la Llotja
DAVID GARSABALL
Enric Cobo, Rafel Peris, Joan Soler i Rosa Pujol, davant d’una imatge exposada amb motiu del congrés.
Uns 300 inscrits per al Congrés d’Arxivística
L’espectacle serà ‘Aladina i la Llàntia Meravellosa’.
L’Alta Ribagorça i les Garrigues tindran el seu arxiu el 2016 ❘ LLEIDA ❘ La preservació digital dels documents, la tecnologia que ho permet i que, al seu torn, aquesta conservació faciliti un accés permanent per part dels ciutadans.Aquest serà un dels eixos temàtics de la quinzena edició del Congrés d’Arxivística de Catalunya, que sota el títol Preservació digital. Accés permanent se celebrarà a Lleida des d’avui i fins dissabte vinent i en el qual estan inscrits més de 300 professionals del sector. Aquest accés a la informació és un gran “acte de transparència”, ara que aquest terme està tant en boca de tot l’entorn polític. “Als arxius hi ha pràcticament tota la informació pública, tan sols és necessari saber fer les preguntes adequades i és necessari que aquesta informació sigui accessible”, assenyalava ahir
el president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, Joan Soler. Per la seua part el responsable del Servei de Coordinació General d’Arxius del departament de Cultura, Enric Cobo, va assenyalar que s’han començat a elaborar projectes per a la creació dels arxius comarcals de l’Alta Ribagorça i les Garrigues, les dos úniques comarques catalanes que encara no en tenen. Les previsions són que puguin implantar-se a partir de l’any 2016. La notícia, a Lleida TV
Vegeu el vídeo al mòbil amb el codi.
Exposició de fotografia antiga a l’aire lliure ■ Coincidint amb el congrés, els arxivers de Lleida han organitzat una original exposició a l’aire que causa expectació entre els lleidatans, ja que es troben amb imatges antigues de gran format d’alguns d’edificis com la Paeria, la Diputació, la Llotja, la Catedral, l’estació de Renfe i el Rectorat de la UdL. L’objectiu d’aquesta ruta és crear espais de divulgació cultural que fomentin la preservació al patrimoni cultural de la ciutat.
X. SANTESMASSES
Grafiti d’un artista mexicà a Tàrrega Tàrrega va inaugurar ahir un nou grafiti en el projecte de divulgació de l’art urbà de Tàrrega, STREETRRG, obra de l’artista mexicà Edgardo Ortiz Sin OC. Ha pintat un gran mural al pàrquing de l’avinguda Catalunya. Informa X.S.
❘ LLEIDA ❘ L’escola de dansa de Lleida Espai Dansa presentarà demà al teatre de la Llotja la seua mostra 2015, en la qual participaran uns 150 alumnes de diferents edats. En aquesta ocasió, l’acadèmia, fundada per Mercè Mor el 1961, ha programat l’espectacle Aladina i la Llàntia Meravellosa, amb la qual els assistents podran disfrutar de diferents estils de ball com el ballet clàssic, contemporani o hip-hop. A més, l’espectacle també comptarà amb la col·laboració de la soprano
MariaAltadill i de la cantant de jazz Eva M. Llorens, que acompanyaran els ballarins en diferents moments de la dansa. Amb aquest espectacle que l’escola Espai Dansa ofereix cada dos anys, els ballarins poden mostrar la seua evolució i aprenentatge al llarg de tot aquest temps. La mostra de dansa tindrà lloc demà, a partir de les 20.30 hores, al teatre de la Llotja. El preu de les entrades per a l’espectacle és de 21 euros.
Rosa Fabregat presenta un poemari de Roser Guasch ❘ LLEIDA ❘ L’escriptora lleidatana Rosa Fabregat presentarà el poemari Platja Llarga, de Roser Guasch, dissabte al migdia a la llibreria Caselles de Lleida. Fabregat descriu la poesia de Guasch com a molt depurada.
Alumnes de Lleida en un certamen de lectura ❘ BARCELONA ❘ Alumnes de les escoles El Carme de Lleida, Ramon Farrerons de Bell-lloc d’Urgell i l’institut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig participaran el 3 de juny a la final de l’XI Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta.Tindrà lloc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i és organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Tot a punt al Primavera Sound, que comença avui ❘ BARCELONA ❘ La quinzena edició del festival de música independent Primavera Sound arranca avui i es prolongarà fins dissabte al Parc del Fòrum de Barcelona a l’espera de superar els 50.000 espectadors. Hi estan previstes les actuacions d’Interpol, Patti Smith,ToriAmos o Belle&Sebastian, entre d’altres.
Concert de Joan Manuel Serrat dissabte a París ❘ BARCELONA ❘ El cantant Joan Manuel Serrat oferirà dissabte el seu primer concert en solitari a França, al teatre Olympia de París. Després del concert a Lleida, el passat dia 14, una disfonia el va obligar a ajornar-ne alguns més.
SOCIETAT Agenda
SEGRE Dijous, 28 de maig del 2015
MUSEUS LLEIDA TURÓ DE LA SEU VELLA. 973 230 653. www.turoseuvella.cat. MUSEU DE LLEIDA DIOCESÀ I COMARCAL. Sant Crist, 1. 973 283 075. DIPÒSIT DEL PLA DE L’AIGUA. Múrcia, 10. 973 211 992. MUSEU DE L’AIGUA. Av. Miquel Batllori, s/n. 973 211 992. MUSEU DE L’AUTOMOCIÓ RODA RODA. Santa Cecília, 22. 973 212 635. MUSEU D’ART JAUME MORERA. Major, 31. 973 700 419. MUSEU D’ART MORERA. Exposicions temporals. Av. Blondel, 42. 973 700 419. MUSEU HISTÒRIC MUNICIPAL. Pl. Paeria, I. 973 700 394. CENTRE D’ART LA PANERA. Pl. de la Panera, 2. 973 262 185 / 973 700 399.
COMARQUES AGRAMUNT. FUNDACIÓ ESPAI GUINOVART. Pl. del Mercat s/n. 973 390 904. AGRAMUNT. CASA MUSEU DE POESIA VISUAL LO PARDAL. Pl. del Pare Gras, 5. 973 390 718 / 973 391 089. ALMACELLES. MUSEU D’ARQUITECTURA I URBANISME JOSEP MAS DORDAL. Pitàgores, 2. 973 742 001. ARTESA DE LLEIDA. MUSEU LOCAL ARQUEOLÒGIC. Castell, 3, 973 167 162. ARTESA DE SEGRE. MUSEU DEL MONTSEC. Carnisseries, 5. 973 400 013. BALAGUER. MUSEU DE LA NOGUERA. Pl. Comtes d’Urgell, 5. 973 445 194. BASSELLA. MUSEU DE LA MOTO. Ctra. C-14, km 134. 973 462 731. LES BORGES BLANQUES. PARC TEMÀTIC DE L’OLI. N-240 km 71. 973 140 018. CASTELLDANS. MUSEU DE L’OLI I DEL MÓN RURAL. Empit, 9. 973 120 002. LA CENTRAL DE CAPDELLA. MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA. Carrer Únic s/n. 973 663 001. CERVERA. MUSEU COMARCAL DE CERVERA. Major, 115. 973 533 917. COLL DE NARGÓ. MUSEU DELS RAIERS. Carrer del Roser s/n. 973 383048/636 417678 COLL DE NARGÓ. MUSEU DELS DINOSAURES SALA LÍMIT K-T, carrer de la Unió, 10. 973 383048/636 417678 ESTERRI D’ÀNEU. ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU. Camp, 20-24. 973 626 436. GÓSOL. MUSEU PICASSO. Pl. Major, 1. 973 370 035. GUISSONA. MUSEU EDUARD CAMPS. Pl. Vell-Plà, 1. 973 551 414. ISONA. MUSEU DE LA CONCA DELLÀ. Museo, 7. 973 665 062. LINYOLA. MUSEU PEDRÓS. Salmerón, 11. 973 575 084. LLESSUI. ECOMUSEU ELS PASTORS DE LA VALL D’ÀSSUA. Escoles de Llessui s/n. 973 621 798. MOLLERUSSA. ESPAI CULTURAL DELS CANALS D’URGELL. Av. Jaume I, baixos. 973 603 997. MOLLERUSSA. MUSEU DELS VESTITS DE PAPER. Ferrer i Busquets, 90-92. 973 606 210. EL PONT DE CLAVEROL. MUSEU DELS RAIERS. Únic, s/n. 973 681 493. PONTS. MUSEU FRANCESC BONCOMPTE. Av. Catalunya, 11. 973 460 085. PUJALT. MUSEU DE LES PAPALLONES DE CATALUNYA. 973 620 743. SALÀS DE PALLARS. CIAC. BOTIGUES-MUSEU. De les Escoles, 2. 973 676 266 / 973 676 003. LA SEU D’URGELL. MUSEU DIOCESÀ D’URGELL. Pl. del Deganat, s/n. 973 353 242. SOLSONA. MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL. Pl. Palau I. 973 482 101. TÀRREGA. MUSEU COMARCAL DE L’URGELL. Major, 11. 973 312 960. TREMP. MUSEU COMARCAL DE CIÈNCIES NATURALS. Passeig del Vall, 13. 973 653 470. TUIXÉN. MUSEU DE LES TREMENTINAIRES. Pl. Serra del Cadí, s/n. 973 370 030. VIELHA. MUSEU DERA VAL D’ARAN. Major, 26. 973 641 815.
AVUI RECOMANEM
Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya
09.00 LLEIDA. LA LLOTJA
Des d’avui i fins dissabte, Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, centrat en la preservació digital dels arxius i l’accés permanent. Per al president dels Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, Joan Soler, el congrés ha de contenir un fort component tecnològic, perquè la professió actualitzi els seus coneixements i giri el focus de la seua activitat cap a aquests recursos. El programa compta amb ponències i taules redones, en les quals participaran 300 professionals. SEGRE
PROJECCIONS
10.00
19.00
LLEIDA. CENTRE CULTURES. UDL-CAPPONT
18.30
LLEIDA. C. EXCURSIONISTA. COMERÇ, 25
Prendre responsabilitats Taller del programa Sense embuts, que impulsen Daniel Gabarró i Laura Cortés, que treballarà sobre Responsabilitza’t de les teves decisions, responsabilitza’t de la teva vida, per a joves entre els 16 i els 22 anys.
LLETRES
17.00
LES BORGES BLANQUES. BIBLIOTECA
LLEIDA. ATENEU POPULAR DE PONENT
‘Balzac i la petita modista...’
MUSEU D’ART JAUME MORERA. LLEIDA. EDIFICI CASINO, 1A PLANTA
Art i viatge. Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. Mostra que explora el fenomen viatger, a partir dels fons propis del museu. El taller expandit. Vuit aquarel·les en gran format, en un exercici d’introspecció de l’artista Joaquín Ureña. Oberta fins al 14 de juny. Nit de lluna. Una de les peces significatives de Leandre Cristòfol, pioner de l’escultura surrealista a Catalunya. Fins al 13 setembre. ESPAI GUINOVART. AGRAMUNT. PL. DEL MERCAT, S/N
Pilarín: de mercats vida. L’artista Pilarín Bayés mostra amb il·lustracions la seua visió de la societat des del mercat. Fins al 15 de juny. Referents. Repassa èpoques de Josep Guinovart. Fins al 9 d’agost. QUIOSC GALLERY. TREMP. PASSEIG PARE MANYANET, 34
Emigrantes. El fotògraf, pintor, performer i periodista Frank Tophoven plasma a les seues obres la seua visió del fenomen social. Fins al juny. CAIXAFORUM. LLEIDA. AV. BLONDEL, 3
Georges Méliès. La màgia del cinema. Mostra d’aparells i projeccions del primer il·lusionista del cine, que revisa la diversitat i el valor que la seua obra ha tingut en l’evolució del cine. Fins al 19 de juliol. Invents, idees que canvien vides. Mostra de 14 prototips d’enginys que aporten solucions innovadores, econòmiques i senzilles per ajudar a millorar la vida de milers de persones. Fins al 19 de juliol. MUSEU DE LLEIDA. LLEIDA. PL. SANT CRIST, 1
El fil invisible: dones que cusen. Col·lecció de 90 peces d’aixovar, de Victòria Antó, de finals del XIX als anys 60. Fins al 9 d’agost. CASA DELS CANALS D’URGELL. MOLLERUSSA
Més enllà de la mirada. Montse Germà. Fins al 18 de setembre.
El programa El llibre que he llegit de l’Ateneu comentarà avui Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie, una obra mestra sobre la Xina de Mao i la seua revolució cultural, amb dos joves benestants que envien al camp per ser reeducats.
19.00
LLEIDA. BIBLIOTECA PÚBLICA. RB. ARAGÓ, 10
‘L’ADN sobirà del poble...’ L’escriptor i polític Josep Borrell i l’editor de L’Índex Josep Maria Orteu presenten L’ADN sobirà del poble català, de Santiago Suñol.
INFANTIL
‘La doble vida del faquir’ La doble vida del faquir, dirigit el 2005 per Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, és el documental que tanca el cicle paral·lel a l’exposició Georges Méliès. El 1937, un cineasta va viure clandestinament a Sant Julià de Vilatorta i va rodar una exòtica cinta.
CONFERÈNCIES
19.30
LLEIDA. SALA ALFRED PERENYA
‘La Morisca de Gerri de...’ Josep Bochaca Romaguera, Mercè Caselles Rutllan i Pep Coll intervenen en el cicle Parlem de Festa amb La Morisca de Gerri de la Sal, que tanca el cicle paral·lel a la mostra Ballar el moro. Danses festives de Moros i Cristians a la Mediterrània occidental.
21.00
PUIGGRÒS. LES GARRIGUES. SALA CULTURAL
‘Game Over’ A la Primavera Cultural, membres de l’institut Guttman de Barcelona imparteixen la xarrada Game Over, sobre el programa de prevenció d’accidents, per a tots els públics.
ESCENES
20.00
LLEIDA. TEATRE MUNICIPAL JULIETA AGUSTÍ
‘Humana natura’
17.30
L’antic Espai 3 acull la representació teatral d’Humana natura. Monstrari d’éssers civilitzats, amb el col·lectiu de l’Espai de Teatre de la UdL, dirigit per Emili Baldellou.
Tanca‘L’hora del conte’
MÚSICA
Pardinyes tanca L’hora del conte amb Conxi Jover i els contes El Sr. Sol i la Plugima i La princesa Ratolina.
22.00
LLEIDA. BIBLIOTECA DE PARDINYES
EXPOSICIONS
18.00
LLEIDA. PASSADISSOS DEL RECTORAT. UDL
Benestar i fibromiàlgia La UdL estrena l’exposició Benestar i salut a través de l’experiència artística, realitzada per dones que pateixen fibromiàlgia. Després visita guiada al Rectorat, amb el degà de Lletres, Joan Busqueta.
20.00
LLEIDA. SALA GÒTICA DE L’IEI
Fotografies de Jordi Fulla
‘El fil invisible: dones que cusen’, al Museu de Lleida.
LLEIDA. CAIXAFORUM. AV. BLONDEL, 3. 2/4 €
Maria Rosa Raich, de la UAB, exposa els Avenços en el tractament comportamental dels trastorns alimentaris.
18.30
EXPOSICIONS I GALERIES
41
Trastorns alimentaris
Trobada del grup de lectura Llegim i + per comentar La veritat sobre el cas da Harry Quebert, de Joël Dicker. Inclou berenar Biblioli.
CASTELLS Informació i reserves al telèfon: 973 402 045. www.castellsdelleida.com CASTELL DE MONTSONÍS (Noguera). CASTELL DE MONTCLAR (Urgell). CASTELL DE FLOREJACS (Segarra). CASTELL DE LES PALLARGUES (Segarra). CASTELL DE MUR (Pallars Jussà). CASTELL DE VICFRED (Segarra). CASTELL D’ARBECA (Garrigues).
FORMACIÓ
‘La veritat sobre el cas...’
El congrés ha omplert Lleida de fotos antigues.
GUIA
Inauguració de l’exposició de Jordi Fulla Llindars en el punt immòbil del món que gira, una visió contemporània d’una tipologia de construccions funcionals que poden trobar-se entorn de la Mediterrània.
LLEIDA. CAFÈ DEL TEATRE. 7 €
Música negra amb Arfo La banda lleidatana Arfo, composta per la veu de Gerard Farré, amb Xavi Monge al piano, Javi Garrabella al baix i Pol Alonso a la bateria, presenta el seu nou treball amb temes originals del jazz, soul, funk i altres ritmes de la música negra.
JORNADES
08.45
LLEIDA.UDL. FACULTAT DE MEDICINA
Jornada pneumològica Inauguració a càrrec de Ferran Barbé, cap del servei de Pneumologia de l’Hospital Arnau de Vilanova. Envieu els actes d’agenda a: cercle@segre.com. Més informació a
8
SEGRE Dimecres, 27 de maig del 2015
OPINIÓ
Correu
c/del Riu, 6. 25007 Lleida
Una plaça negada a un alumne que ja anava a aquell centre Sr. Director: Senyor regidor d’Educació Jesús Castillo, sóc la iaia del Dídac, un nen de tres anys que té moltes ganes d’estudiar tot i la seva poca edat i em dirigeixo a vostè perquè m’aclareixi uns dubtes que, francament, em tenen decebuda i trista. Jo pensava que un nen que ja anava a l’escola tenia la plaça reservada de cara als cursos futurs i ara, innocent de mi, m’he assabentat que no és així i que el meu nét, que feia dos anys que cada matí es llevava content per anar a la seva escola, s’ha quedat sense plaça. Com li expliquem que ara que ja s’havia adaptat a l’espai, les dinàmiques, els companys i els professors, ha de començar de nou? El meu nét viu al carrer Alcalde Costa i el seu centre educatiu fins a dia d’avui és l’escola Maristes Montserrat de Lleida. El cas és que no puc entendre per què el meu nét, que hi ha anat dos anys, no té plaça i, en canvi, un nen de la mateixa edat que ell del nostre barri sí que en té quan serà el primer cop que hi anirà. De moment l’única solució que tenim és una plaça en un centre del
Fax: 973 246 031
cercle@segre.com
www. segre.com
En aquesta secció només es publicaran les cartes que vagin acompanyades d’una completa identificació de l’autor (nom, adreça, DNI i telèfon, si fa al cas), tot i que, si es demana, és possible la firma sota pseudònim o inicials. SEGRE no tornarà els originals i si la seua extensió passa de 20 línies (1.200 caràcters), es reserva el dret de resumir-los.
LA CARTA DEL DIA
Gràcies per la Cursa dels Bombers SR. DIRECTOR: L’AECC-Catalunya contra el Càncer ha col·laborat de nou amb la Cursa de Bombers a la ciutat de Lleida. Per segon any hem tingut també l’oportunitat de participar en la Cursa Infantil celebrada dissabte, amb molt èxit a la pista d’atletisme de les Basses. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies al col·lectiu dels Bombers per tornar a comptar de nou amb l’AECC i els seus voluntaris. Als voluntaris de l’AECC que col·laboren amb les activitats que donen suport a les prestacions que reforcen la tasca que es duu a terme des de la nostra entitat per tal que els malalts de càncer tinguin més su-
port, millorant així la seva qualitat de vida.Agraïm l’aportació de 1.000 € de la Cursa Infantil donant suport a la continuïtat de les XVI colònies d’estiu que se celebraran aquest juliol. Volem fer arribar el nostre agraïment pel tracte que vàrem rebre per part de l’organització, així com la felicitació per l’excel·lent organització per part dels Bombers, especialment a les persones que van convidar-nos a participar-hi, en Jordi Martínez i en Franscesc Bertran, extensiva al seu gran equip humà, el qual han cuidat fins al mínim detall en l’organització de les activitats, la Cursa, voluntariat, etc. Així doncs, un cop més, moltes gràcies i moltes felicitats per la vostra tasca.
AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER DE LLEIDA
barri de Pardinyes, a l’altra punta de la seva casa, la meva jove està esperant una altra criatura i ja era complicat fins ara compaginar el seu dia a dia en un centre del costat de casa, doncs imagini ara començar de nou amb el Dídac, un nou bebè plorant i l’escola a una distància considerable perquè se li ha negat una plaça al centre en què ella i la família portàvem
confiant l’educació del nostre nen... Com havia dit abans, tinc certs dubtes, qui té prioritat? El que viu a prop del centre o el que viu més lluny? Aquell que fa temps que és al centre o el que s’inscriu de nou? Existeix alguna forma per poder arreglar la situació? Agrairia que respongués a aquesta iaia indignada. MARIA ALONSO PORTA
Actitud professional Sr. Director: Us vull explicar una experiència que he viscut recentment treballant i que demostra que encara hi ha gent compromesa amb la seva feina fins a les últimes conseqüències. El dia de la jornada electoral vaig estar de servei i vam rebre l’avís d’un accident en-
tre una moto i un cotxe. A l’arribar al lloc de l’accident, la motorista era una repartidora de Correus que portava a un col·legi electoral els vots per correu. A l’atansar-me a ella, colpejada i adolorida (no tenia res de greu, gràcies a Déu), l’únic que deia era: “Els vots, els vots... he de portar els vots!” Jo la tranquil·litzava dient-li: “Tranquila, oblida’t dels vots que ens en encarreguem nosaltres... estàs bé, estàs bé?” L’ambulància va arribar, la va assistir i la va portar. L’actitud tan professional d’aquesta repartidora es mereix ser compartida i difosa. Una persona en un moment delicat i que anteposava la seva salut a la responsabilitat que tenia de portar la valuosa valisa al seu destí. Isabel, tu ets l’exemple per a molta gent d’una professionalitat, responsabilitat i implicació en el treball que m’ha deixat sorprès i que gràcies a tu sortiran elegides persones que són a anys llum de la teva actitud i molts no són dignes de l’esforç de gent com vas demostrar tu. Espero que et recuperis aviat i continuïs repartint vots i cartes amb aquesta il·lusió. UN SERVIDOR PÚBLIC COM TU
Envieu la vostra foto a cercle@segre.com. Una selecció més àmplia de cartes pot trobar-se a
COL·LABORACIÓ
Preservar x @ccedir GALL GRUP D’ARXIVERS LLEIDA
LLEIDA HA estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. El dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes de què cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens
permet el gaudi dels nostres drets i deures.Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors. Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web...) que recullen la nostra memòria, i tots i cada un d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals. Avui, en un món globalitzat
i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Caragol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners... Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació. En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò
que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir... I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre. L’Arxiu és l’eina imprescindible per implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents
importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant. La celebració del XVè Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu –del dia 25 de maig al 12 de juny– d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida– hem volgut transmetre la importància que té la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés, Preservació digital. Accés Permanent, queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.
ESPORTS | pàg. 33
GUIA | pàg. 53
Florentino Pérez fa fora Carlo Ancelotti de la banqueta perquè el Reial Madrid“necessita un nou impuls”
Lleida TV bat rècords d’audiència amb una mitjana de 53.000 espectadors en la nit electoral de les municipals
Eleccions
DIMARTS 26 DE MAIG DEL 2015 Número 11.964 · Any XXXIV
1,30 € www. segre.com
Municipals
Ros busca pactes, encara que tot apunta a un govern en minoria Postius vol desbancar-lo
C’s descarta una aliança estable
Almenys dos edils ‘fantasma’
Lleida ja té 204 alcaldes
Pressions a Mas per parar el 27-S
Rajoy no pensa fer canvis
El candidat de CiU busca aliances a partir del nucli sobiranista per poder ser alcalde
Ribes vol ser a l’oposició ja que el seu partit només arribarà a acords si ells són majoria
El PSC aconsegueix al Cogul un regidor que és de Mataró i Fulleda en té una de CiU d’Arbeca
Els elegits per majoria absoluta, dels quals 112 són de CiU, 58 d’ERC i només 14 del PSC
Unió i sectors de CDC volen ajornar les catalanes però el president les manté
El president del Govern central obvia les urnes i mantindrà intactes les seues polítiques ❘ 3-11
LLEONARD DELSHAMS
LLEONARD DELSHAMS
Lleida ens mostra el seu passat Lleida acollirà a partir de divendres un congrés d’arxivers a la Llotja i, per ressaltar la importància de conservar records del passat, la ciutat es vesteix des d’ahir amb fotografies emblemàtiques de la capital de Ponent des dels anys 20. GUIA ❘ 40
Un fugitiu atropella una dona i un mosso en una vorera de l’avinguda Pinyana Fugia amb un cotxe robat i les dos víctimes van resultar ferides greus LLEIDA ❘ 16
Tres homes armats atraquen un banc a Seròs
Indox acomiada 72 empleats a l’espera d’inversor
Els assaltants, que anaven encaputxats, van ferir un empleat al cap i van fugir amb el botí.
Indox ja ha acomiadat 35 persones i demà prescindeix de 72 més, a l’espera d’aconseguir un inversor.
COMARQUES ❘ 19
ECONOMIA ❘ 28
40
GUIA
SEGRE Dimarts, 26 de maig del 2015
SOCIETAT
HISTÒRIA INICIATIVES LLEONARD DELSHAMS
LLEONARD DELSHAMS
Una de les imatges, a la Catedral de Lleida. LLEONARD DELSHAMS
Els instal·ladors van començar el muntatge ahir a partir de les 8.30 hores del matí.
La façana de la Paeria és la imatge més antiga de l’exposició.
Lleida reviu els anys 20, 30, 40 i 60 El Grup d’Arxivers munta ja l’exposició de retrofotografia gegant a l’aire lliure en sis punts de la ciutat || A partir de divendres vinent la Llotja acollirà un congrés amb 300 professionals LLEONARD DELSHAMS
S. DIEGO
❘ LLEIDA ❘ Com era Lleida fa més de mig segle? Sis punts emblemàtics de la ciutat –Paeria, Diputació, Llotja, estació de Renfe, Rectorat i Catedral– responen des d’ahir a aquesta pregunta amb una vistosa exposició de retrofotografia a l’aire lliure organitzada pel Grup d’Arxivers de Lleida (vegeu SEGRE de divendres).A partir de dos quarts de nou del matí d’ahir, els responsables de la mostra van començar el muntatge per tota la ciutat davant de la curiosa mirada dels transeünts. Es tracta d’imatges de 2 x 2 metres dels anys 20, 30, 40 i 60, col·locades
de tal manera que es vegi la mateixa perspectiva des d’on van ser preses, perquè la comparativa de l’abans i el després sigui evident. Les sis imatges, que van acompanyades d’informació i un codi QR que redirigeix els visitants a una pàgina web, estaran exposades tres setmanes, fins al pròxim 12 de juny. El motiu d’aquesta acció és que Lleida acollirà els pròxims 28, 29 i 30 de maig el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, que reunirà més de 300 professionals a la Llotja.A més, la setmana que ve se celebra la Setmana Internacional delsArxius.
“El Grup d’Arxivers volíem atansar l’arxivística a la ciutadania”, va explicar Elena González, responsable de l’Arxiu Municipal de Lleida. “El patrimoni amb què treballem és públic i té valor quan es comparteix, de manera que aquesta acció és una crida perquè els lleidatans coneguin el nostre treball”, va afegir. La notícia, a Lleida Televisió
El mercat de la Llotja, en una imatge del 1967.
Vegeu el vídeo al mòbil amb el codi.
SEGRE Divendres, 22 de maig del 2015
44
GUIA www.segre.com/guia
45 53
ÒSCAR MIRÓN
Tallers. La gent gran de Lleida celebra el final de curs de les seues activitats amb una festa Unesco. La catedral de la Seu d’Urgell aspira a ser patrimoni de la humanitat
HISTÒRIA FOTOGRAFIES
Lleida, l’abans i l’ara El Grup d’Arxivers prepara un itinerari expositiu a l’aire lliure dels edificis més emblemàtics de la ciutat per apreciar la seua transformació arquitectònica || La Llotja n’acollirà un congrés FONS JOSEP PORTA MESALLES-SERVEI D’AUDIOVISUALS IEI
FONSJOSEP PORTA MESALLES-SERVEI D’AUDIOVISUALS IEI
S. DIEGO LLEIDA
❘ ❘ El Grup d’Arxivers de Lleida brindarà als amants de la fotografia antiga una excel·lent oportunitat de mirar Lleida amb uns altres ulls i comparar l’abans i el després de la ciutat. Seran a partir del pròxim dilluns, quan es muntarà una exposició de retrofotografia a l’aire lliure, sis fotografies de 2 metres x 2 metres dels anys 20, 30 i 40 de sis dels edificis més emblemàtics: la Paeria, la Diputació, la Llotja, la Catedral, l’estació de Renfe i el Rectorat de la UdL. Cada fotografia es col·locarà de tal manera que es vegi la mateixa perspectiva des d’on va ser presa, per tal que la comparativa de l’abans i el després sigui evident. Les sis imatges, que aniran acompanyades d’informació i un codi QR que redirigirà els visitants a una pàgina web, seran exposades tres setmanes, fins al 12 de juny. El motiu és que Lleida acollirà els dies 28, 29 i 30 de maig el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, que reunirà més de 300 professionals a la Llotja.A més,
La Diputació pel carrer del Carme als anys 40 i l’estació de Renfe des de la plaça Ramon Berenguer IV als anys 30. FONS JOSEP PORTA MESALLES-SERVEI D’AUDIOVISUALS IEI
LES CLAUS
Retrofotografia
❚ La mostra a l’aire lliure de fotos antigues de 2 x 2 metres podrà veure’s a partir de dilluns vinent i fins al pròxim 12 de juny a la Llotja, l’estació de Renfe, la Paeria, la Diputació, el Rectorat i la catedral de Lleida. L’acció és impulsada pel Grup d’Arxivers de Lleida (GALL). ÒSCAR MIRÓN
ITINERARI
L’itinerari expositiu passa per l’estació de Renfe, la Llotja, el Rectorat, la Paeria, la Diputació i la catedral la setmana següent se celebra la Setmana Internacional delsArxius. “El Grup d’Arxivers de Lleida volíem fer alguna acció oberta a tothom, és a dir, atansar l’arxivística a la ciutadania”, va explicar ahir Elena González, responsable de l’Arxiu Municipal de Lleida. “El patrimoni amb què treballem és públic i té valor quan es comparteix, de manera que aquesta acció és una crida als lleidatans perquè coneguin el nostre treball”, va afegir. Per la seua part, Mònica Sesma, arxivera de l’Arxiu Municipal i vocal de difusió de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya, va afirmar que l’objectiu és atansar la professió i els fons als ciutadans i oferir als arxivers que acudiran a Lleida amb motiu del congrés la possibilitat de visitar la ciutat a través d’aquest itinerari expositiu. Les imatges s’instal·laran dilluns vinent.
El mercat de la Llotja el 1967. ARXIU MUNICIPAL DE LLEIDA
Congrés ❚ La Llotja acollirà els pròxims dies 28, 29 i 30 de maig el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, que reunirà 300 professionals d’aquest sector. El tema central de la trobada és “Preservar per accedir”.
Objectiu ❚ L’objectiu de la ruta és crear espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al patrimoni documental. ÒSCAR MIRÓN
La Paeria, ara i als anys 20.
54
SEGRE Divendres, 29 de maig del 2015
CULTURA/ESPECTACLES
GUIA
PATRIMONI DOCUMENTAL
CINE PROGRAMACIÓ
Els arxivers demanen més polítiques de transparència
El festival Picurt retrà homenatge al juny a la directora Rosa Vergés
Critiquen que la Generalitat només impulsa els aspectes identitaris i històrics de la seua tasca || Congrés a Lleida amb 300 professionals MAGDALENA ALTISENT
J.B.
❘ LLEIDA ❘
En l’àmbit dels arxius públics, la Generalitat ha impulsat en els últims anys, sobretot des del 2011, “polítiques orientades als aspectes més historicistes i identitaris, oblidant la tasca de gestió de documentació administrativa que desenvolupem els arxivers”, va lamentar ahir a Lleida Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya. La Llotja acull fins demà l’edició número 15 del Congrés d’Arxivística de Catalunya, amb la presència d’uns 300 professionals, responsables o representants d’arxius públics i privats de tot el país. Amb referència a la tasca identitària, Soler va recordar l’àmplia col·laboració del món dels arxius en els esdeveniments (conferències, publicacions, exposicions) de la celebració del Tricentenari durant l’any passat, però “cal potenciar més el lliure accés de la gent a la informació que generen les administracions públiques amb polítiques de transparència que funcionin, un interès cada dia major com s’ha vist en els últims comicis electorals, en els quals els ciutadans valoren i reclamen més polítiques de claredat i la possibilitat de consultar la informació política i administrativa”. En aquest sentit, Soler va comentar que “la majoria de la gent
(1997) i Iris (2004). El 2012 va participar en la cinta col·lectiva Ferida arrel, sobre la poeta lleidatana MariaMercè Marçal. Picurt projectarà uns 60 films de cultura de muntanya de tot el món, però amb especial atenció a les produccions sobre el Pirineu, alguns inèdits a Espanya. El certamen atorgarà el segon Premi JosepVirós a la promoció de la cultura pirinenca a l’editorial Garsineu deTremp. El festival, que tindrà com a país convidat Polònia, rebrà el cineasta Jerzy Porebski, que exhibirà dos de les seues últimes produccions.
El congrés dels arxivers se celebra des d’ahir a la Llotja.
ÚTILS A LA SOCIETAT
Els arxivers afirmen que el repte actual és “poder ser útils a la societat”, que reclama transparència no contempla els arxivers amb la mateixa naturalitat com es pot mirar un arquitecte; sols hi veuen el costat cultural, vinculat a la conservació de llibres i documents antics, que és una més de les nostres tasques”. “No volem acabar sent museus de paper”, va afegir el president dels arxivers. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va participar en la inauguració del congrés, que debat la
preservació digital, afirmant que “és imprescindible desenvolupar sistemes estàndard que garanteixin la capacitat de lectura de tots els formats digitals que es van succeint al llarg dels anys”. D’altra banda, Soler va qualificar de “molt bo” el sistema d’arxius públics de Catalunya impulsat des del 2001, però va lamentar que “s’ha desplegat de forma incompleta, només fins a un 40%”.
Estrena en català a Funatic i La Lira de Tremp ❘ LLEIDA ❘ Les sales Funatic de Lleida i La Lira de Tremp, i catorze més de la resta de Catalunya, estrenaran avui la pel·lícula doblada al català El nostre últim estiu a Escòcia, amb el suport de la direcció general de Política Lingüística. LLEONARD DELSHAMS
La notícia, a Lleida Televisió
Vegeu el vídeo al mòbil amb el codi. ACN
Fotos de la Seu de principis del XX per a l’Arxiu Comarcal
La pedra seca, ‘protagonista’ artística a l’IEI ❘ LLEIDA ❘ La Sala Gòtica de l’IEI va inaugurar ahir l’exposició Llindars en el punt immòbil del món que gira, de l’artista d’Igualada Jordi Fulla (1967), que reflexiona sobre el patrimoni de les cabanes de volta de pedra seca, la pintura i el paisatge mediterrani. La mostra forma part del programa Itiner’ART de la Fundació Vila Casas de Barcelona.
Ingressen negatius del Fons Maravilla
‘El guardián invisible’ ja té director per al cine
ACN
❘ LA SEU D’URGELL ❘ L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha ingressat més de 1.200 negatius, la majoria en plaques de vidre, de principis i primera meitat del segle XX, del fotògraf Francesc Portella –conegut com el Fons Maravilla pel nom de l’establiment que regentava–, després de l’acord de cessió a l’ajuntament de la Seu firmat per la família l’abril passat. L’arxiver municipal, Lluís Obiols, va explicar que Portella, mort el 1975, tenia una sèrie de “manies”, com per exemple repetir vistes generals de la ciutat sempre des dels mateixos punts, “per la qual cosa ara es pot observar l’evolució
❘ LA SEU D’URGELL ❘ La novena edició de Picurt, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus, que se celebrarà del 23 al 27 de juny a la Seu d’Urgell i Artedó, retrà homenatge a la cineasta barcelonina Rosa Vergés per la seua trajectòria com a directora de cine, docent i productora audiovisual. Vergés va ser assistent de direcció de Bigas Luna a Lola (1986) i Angoixa (1987) i del lleidatà Francesc Betriu a La plaça del diamant (1982); coguionista amb Francesc Bellmunt d’Un parell d’ous (1985); i va dirigir films com Boom Boom (1990),Tic Tac
❘ MADRID ❘ El cineasta Fernando González Molina (Fuga de cerebros, Tres metros sobre el cielo, Los hombres de Paco a televisió) dirigirà la versió cinematogràfica de la novel·la d’èxit El guardián invisible, amb la qual Dolores Redondo va estrenar la Trilogía del Baztán. Produïda perAtresmedia, el rodatge començarà a principis del 2016 a Elizondo (Navarra), el mateix lloc on es desenvolupa la novel·la.
Segon concert d’Alejandro Sanz a Barcelona Un dels negatius en placa de vidre del Fons Maravilla.
urbanística de la Seu”. D’altra banda, cronista d’actes, activitats i festes, “ens ha deixat un punt de vista social i del calendari festiu de la ciutat, com les caramelles o el ball cerdà”.
Ara els negatius es dataran, classificaran, netejaran i digitalitzaran per preservar-los i posar-los així també a disposició del públic que vulgui consultar-los.
❘ BARCELONA ❘ Alejandro Sanz oferirà el 17 de setembre un segon concert al Palau Sant Jordi de Barcelona després de la gran demanda d’entrades per al primer recital, previst per al dia 16. Les entrades sortiran avui a la venda.
Poemari de Roser Guasch, a la llibreria Caselles ❘ LLEIDA ❘ La llibreria Caselles de Lleida acollirà demà (12.00 h) la presentació del poemari Platja Llarga, de l’escriptora Roser Guasch, amb la poeta lleidatana Rosa Fabregat.
44
SEGRE Dissabte, 30 de maig del 2015
SOCIETAT
GUIA
PATRIMONI DOCUMENTAL
SUCCESSOS EMERGÈNCIES
Polítiques de preservació digital, a debat a la Llotja de Lleida
EDGAR ALDANA
Clausuren avui el Congrés d’Arxivística de Catalunya MAGDALENA ALTISENT
❘ LLEIDA ❘ Les polítiques de les administracions per a la conservació documental en l’entorn digital centraran avui el debat amb què culminaran tres jornades a la Llotja de Lleida del Congrés d’Arxivística de Catalunya. Els organitzadors de la trobada van afirmar que “a l’actual món en xarxa, la conservació de les dades s’ha convertit en el principal factor per garantir aquest accés”, per la qual cosa va reclamar a les organitzacions públiques i privades “la creació d’arxius digitals que facin accessible aquesta informació més enllà de les barreres del seu ús immediat i de l’obsolescència tecnològica”.
Els bombers apagant el foc.
Un incendi calcina una caseta d’informació de l’Estany d’Ivars El congrés se celebra des de dijous a la Llotja de Lleida.
El senyor
Josep Felís Pelegrí (A.C.S.) L’empresa Saufer i tots els seus companys s’uneixen al dolor de la família i preguen una oració per a l’etern descans de la seva ànima.
REDACCIÓ
❘ IVARS D’URGELL ❘ Un incendi va calcinar ahir a la nit una de les casetes d’informació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i també una caseta que s’utilitzava com a empara per als dos exemplars de cabra catalana que van ser alliberats el passat mes d’abril a l’Estany. Quan es van introduir els animals, es van construir diverses casetes en algunes de les illes centrals del llac. Les cabres eren a la caseta en el moment de l’incendi, encara que es van escapar quan van començar les flames, per la qual cosa no van resultar ferides. Tot apunta que els dos incendis van ser intencionats. La caseta calcinada guardava una nevera, algunes bicicletes de lloguer i també binocles per a l’ob-
servació dels ocells de la zona i va quedar totalment inutilitzada. A més d’aquesta, que es troba a la part d’Ivars, l’Estany compta amb un altre punt d’informació aVilassana i amb el del Centre d’interpretació de Cal Sinén, un dels punts neuràlgics de l’organització de visites i d’activitats a l’Estany, que va ser reobert a finals de l’any passat. Els incendis van tenir lloc al voltant de les 21.30 hores i van ser sufocats pels bombers poc després. S’ha de recordar que aquest any es compleix el desè aniversari de l’Estany, que va ser commemorat a finals de març amb la Fira de l’Estany, que va comptar aquest any amb més expositors que mai.
Lleida, 30 de maig del 2015
El senyor
Eduardo BrufauAguilera Fundador de Molnar Fruits i Brufau Fruits. Ha mort cristianament als 91 anys. (A.C.S.) Vídua, Roser Culleré Maspons; fills, Robert i Carme, Eduard i Imma; néts, Robert i Hazel, Eduard, Belén i Albert, Eduard, Xavier i Manu; besnéta, Eva; germà, Antonio; cunyats i família tota, assabenten els seus amics i coneguts de tan sentida pèrdua i els preguen una oració per a l’etern descans de la seva ànima. La cerimònia religiosa tindrà lloc demà diumenge, dia 31, a les 10.30 hores, a la parròquia de Sant Jaume de Mollerussa.
DM: Vetllatori de Mollerussa. Horari: de 10 h a 14 h i de 17 h a 21 h.
Mollerussa, 30 de maig del 2015
58
SEGRE Diumenge, 31 de maig del 2015
CULTURA
GUIA
PATRIMONI PUBLICACIONS
Presenten a Anglesola el llibre dels‘secrets’de la Vera Creu La historiadora de l’art Francesca Español analitza el reliquiari medieval LAIA PEDRÓS
LAIA PEDRÓS
❘ ANGLESOLA ❘ L’església parroquial de Sant Pau d’Anglesola va acollir ahir la presentació del llibre LaVera Creu d’Anglesola i les peregrinacions de Catalunya a Terra Santa, obra de la doctora en Història de l’Art i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Francesca Español. L’edició d’aquest volum va sorgir arran de la restauració l’any passat d’aquest reliquiari medieval de plata en forma de creu bizantina, que va propiciar el descobriment en un estoig interior d’una altra creu més antiga, del segle XII, i a l’interior de la qual es va trobar terra, pedretes, estelles de fusta, tela i un petit os. La tradició centenària d’aquest reliquiari és que conserva estelles de fusta de la creu on va morir Jesucrist. El llibre, presentat a començaments de mes a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona i divendres al Museu Diocesà de Solsona, detalla les característiques artístiques d’aquesta peça única a Catalunya així com de les seues relíquies i contextualitza la seua arribada aAnglesola amb el gran nombre de pelegrinatges de catalans que van tenir lloc durant el segle XII a ultramar i a Terra Santa. Español va explicar que “malgrat que no es pot confirmar que són peces de la creu de Crist, les
Visita guiada amb Ureña, avui al Museu Morera ❘ LLEIDA ❘ L’artista lleidatà Joaquín Ureña oferirà avui (12.00 h, gratuït) l’última visita guiada del cicle Ureña per Ureña al Museu Morera de Lleida amb motiu de l’exposició que actualment exhibeix aquest equipament municipal i que porta per títol Joaquín Ureña. El taller expandit. L’activitat permet descobrir de la mà del mateix artista els secrets de la seua pintura i dialogar amb el pintor sobre la seua obra.
Barroc, avui amb el Cor de Cambra de l’Auditori ❘ LLEIDA ❘ L’Auditori Enric Granados de Lleida acollirà avui (19.00 h, 12 euros) un dels últims concerts de l’actual temporada amb l’actuació del Cor de Cambra de l’Auditori, dirigit pel lleidatà Joan Pagès, i interpretant un programa de composicions de mestres del barroc, amb peces de Bach, Schütz i Schein. El concert comptarà com a solistes amb Jordi Reguant a l’orgue i amb Roger Azcona al contrabaix.
Jornada a Esterri d’Àneu sobre festes del foc Francesca Español, segona per l’esquerra, ahir a la presentació del llibre al costat de la Creu d’Anglesola.
relíquies de l’interior de laVera Creu encaixen amb el que portaven els pelegrins des de Jerusalem”. Hi ha, segons Español, “des de trossos de fusta d’arbres plantats on va transcórrer la biografia de Crist en el moment de la seua mort a trossos de palmeres que es van utilitzar per celebrar l’entrada de Crist a Je-
rusalem”. D’altra banda, la historiadora va assegurar que laVera Creu va ser elaborada a Jerusalem ja que “la iconografia i el tractament de les imatges és oriental i un grup de peces estan emparentades directament per la qual cosa segurament procedeixen del mateix taller d’orfebreria”. Español va afegir que
el culte per la Vera Creu a Anglesola existeix des del segle XIII i no des del XIV com es creia fins ara. La presentació del llibre, que va reunir mig centenar de persones, va tenir lloc a la capella de la Santa Creu, on es conserva aquest reliquiari del qual només n’hi ha una desena de semblants a tot el món.
❘ ESTERRI D’ÀNEU ❘ L’ajuntament d’Esterri d’Àneu ha organitzat per divendres vinent una jornada sobre les principals representacions festives de Catalunya amb el foc com a protagonista. La jornada, des de les 9.30 hores, amb inscripció gratuïta, servirà per conèixer la tradició catalana i del Pirineu en particular de les falles.
ITMAR FABREGAT
POLÍTICA CULTURAL CLAUSURA
Els arxivers reclamen més atenció i recursos davant de l’actual repte digital Congrés a la Llotja amb 300 professionals ❘ LLEIDA ❘ Els professionals d’arxius i de gestió de documents de Catalunya van reclamar ahir a Lleida una major atenció a la seua tasca en la llei de transparència administrativa impulsada per la Generalitat i també més suport econòmic davant de l’actual repte digital en el camp de la preservació documental. L’Associació d’Arxivers Gestors de Documents de Catalunya va clausurar ahir al palau de congressos de la Llotja el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya en un acte presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i en què també va participar la regidora de Cultura de la Paeria, Montse Parra, entre d’altres autoritats.
El president de l’associació, Joan Soler, va explicar que “l’àmbit dels arxius representa en l’actualitat una indústria incipient que té un gran repte al davant: preservar la garantia jurídica i els valors de la informació que es conserva i facilitar l’accés a la mateixa per part dels ciutadans”. Per la seua part, Ferran Mascarell va comentar que “les ma-
PONENTS ESTRANGERS
El congrés va comptar amb 310 inscrits i ponents dels Estats Units, Alemanya, Holanda i el Brasil
Clausura ahir del congrés d’arxivística a la Llotja amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
neres de crear i consumir cultura estan canviant i, amb aquestes, també les d’arxivar documentació”. En aquest sentit, es va mostrar favorable a impulsar més polítiques de preservació digital però va reconèixer que “avui dia comptem amb recur-
sos limitats i per a aquest tipus de processos es requereixen grans inversions”. El conseller es va comprometre també a vetllar perquè la tasca professional dels arxivers quedi clarament fixada en el desplegament del reglament de la llei de transparèn-
cia. D’altra banda, Soler va valorar l’èxit del congrés celebrat a Lleida, amb 310 professionals inscrits de tot Catalunya i la participació de delegats de València, les Balears i Madrid i ponents dels Estats Units,Alemanya, Holanda i el Brasil.