III JORNADA SOBRE FOTOGRAFIA A MUSEUS, ARXIUS I BIBLIOTEQUES Un llenguatge comú, una difusió eficaç
Establir mecanismes que facilitin el consens es fa necessari. Aquesta tercera edició de la Jornada sobre fotografia és fruit d'un compromís iniciat anys enrere, quan el Museu Marítim de Barcelona va organitzar la I jornada de fotografia a museus i arxius, amb la voluntat de treballar per afavorir inèrcies de gestió comunes en la fotografia: un document compartit a gairebé tots els centres que conserven, estudien i difonen patrimoni al nostre país. Arran d'aquesta primera jornada es va crear el Grup de Fotografia a museus i arxius, format per professionals de la fotografia de diferents disciplines i provinents de diverses institucions, coordinat des del Museu Marítim de Barcelona, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta ocasió, el Grup de Fotografia a museus i arxius, presenta un Tesaurus sobre procediments i degradacions de la fotografia. Una eina descriptiva creada per a que museus, arxius i biblioteques la puguin utilitzar en la documentació dels seus fons però també en els instruments de difusió.
La jornada reflexionarà sobre la necessitat de l’ús d'un vocabulari comú per a facilitar la tasca de descripció però també sobre la seva funció com a un instrument de comunicació entre les col·leccions fotogràfiques i els usuaris.
RESUM DE LES JORNADES
1- Tesaurus de fotografia Getty vocabulari: una eina per a la documentació
El Tesaurus d’Art i Arquitectura i el seu ús a les institucions culturals.
o
Ponent: Anna Busom. Cap del Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Anna Busom Arruebo. Des del 2011 cap del Servei de Suport Tècnic i Inventaris del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És llicenciada en Documentació i Informació, Història de l’Art i Comunicació Audiovisual. Coordinadora i responsable dels projectes cooperació europea: LinkedHeritage ; EuropeanaPhotography; I AM; AthenaPlus ; Eurpeana Foods and Drink. I membre associat dels projectes Riches i Civic Epistemiologie.
La fotografia en paraules: un vocabulari comú, realitzat pel Grup de Fotografia a museus i arxius, per a tots els centres que gestionen patrimoni fotogràfic Presentació d'un lèxic sobre la fotografia com a objecte, tècnica i procés, a partir de la revisió i traducció dels descriptors del Tesaure d'Art i Arquitectura de l'Institut Getty. Dut a terme pel Grup de Fotografia a museus i arxius, format per un equip multidisciplinar de fotògrafs, museòlegs, conservadors, arxivers, bibliotecaries i documentalistes.
2
o
Ponents: Laia Foix (Coordinadora del departament de documentació i investigació, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya), Pep Parer (fotògraf i conservador de fotografia) Laia Foix. Coordinadora del Departament de Documentació i Investigació de l'IEFC. Formada com a documentalista, s'ha especialitzat en la gestió, preservació i difusió d'arxius fotogràfics. Àmbit en el que desenvolupa la seva activitat professional i participant en activitats d'investigació, docència o publicacions sobre aquest tema.
Pep Parer. Fotògraf professional des del 1987. Especialitzat en fotografia patrimonial, treballa sobre tot en l’àmbit de museus i arxius històrics, tant en la realització fotogràfica (imatge documental, expositiva o de registre), com en el camp de la conservació, digitalització i gestió de fons de fotografia històrica. Paral·lelament du a terme tasques d’investigació, centrada sobre tot en temes tècnics, de materials i processos fotogràfics antics, i participa activament en grups de treball i projectes sobre història de la Fotografia. Al llarg d’aquests anys ha participat en el muntatge de diverses exposicions i ha publicat diversos articles i treballs sobre aquests temes. Com a docent col·labora amb entitats com l’IEFC, Departament d’Història de l’Art de la Universidad de Sevilla i amb altres entitats, impartint cursos d’especialització, xerrades i conferències. És membre de Fotoconnexió i col·labora en els cursos “Fotos en Conserva”, iniciativa que vol acostar la preservació del patrimoni fotogràfic al gran públic.
Implementació del Tesaurus sobre fotografia en la Categoria Fotografia de MuseumPlus.
L’any 2013 es presentava al Museu Marítim de Barcelona la Categoria fotografia a MuseumPlus: una adaptació de la base de dades que utilitzen gran nombre de museus a Catalunya per a la catalogació de la fotografia. Aquesta actualització del programari és fruit del treball del Grup de fotografia a museus i arxius que, en aquesta jornada presenta un tesaurus específic de fotografia per MuseumPlus, per a una descripció amb un llenguatge comú.
o
Ponents: Abel Carretero (tècnic de Zetcom), Silvia Dahl (Conservadora de l’arxiu fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona), Dolors Jurado (Conservadora de les Col·leccions del Museu Marítim de Barcelona).
3
Abel Carretero és tècnic de Zetcom.
Silvia Dahl Termens és conservadora de les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Central de Barcelona. L’any 1994 inicia la seva relació professional amb el Museu Marítim de Barcelona treballant en diversos projectes, com el Cens de Patrimoni Marítim de la Costa Catalana i d’altres vinculats amb l’inventari de les obres patrimonials del Museu. Des de l’any 2001 s’encarrega de la gestió de l’Arxiu Fotogràfic. És autora d’algunes publicacions i comissària de diferents exposicions sobre fotografia marítima. Entre elles, autora del llibre "Històries de mar. Les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona"(2012). Editora del blog de l'arxiu fotogràfic del MMB: FOTOdeMAR MMB i és coordinadora el Grup de Fotografia de museus i arxius.
Dolors Jurado Jiménez és llicenciada en Geografia e Història, especialitat Història de l’Art, per la Universitat Central de Barcelona. L’any 1994 inicia la seva relació professional amb el Museu Marítim de Barcelona treballant en el projecte sobre Cens del Patrimoni Marítim de la Costa Catalana. Com a conservadora de les col·leccions del Museu Marítim porta a terme els procediments d’adquisicions i cessió dels béns, el registre, la catalogació, i les reserves de la pròpia institució, així com la coordinació i muntatge d’exposicions del Museu Marítim.
o
Moderadora: Nuria Teno. Tècnica en Conservació i Restauració del Museu de la Pesca, Palamós.
Nuria Teno és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa com a tècnica al Museu de la Pesca des de 1999 on és responsable de la gestió, conservació i documentació dels fons i col·leccions, així com dels fons fotogràfics. Participa en el Grup de documentació de col·leccions marítimes de la Xarxa de Museus Marítims de Catalunya i en el Grup de Fotografia de museus i arxius també impulsat pel Museu Marítim.
4
2- La necessitat d’unificar criteris en terminologia sobre fotografia
Col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya a la Memòria Digital de Catalunya La MDC es posa en funcionament a finals de 2006 i s’inaugura amb una col·lecció fotogràfica, el Fons fotogràfic Salvany. És la primera col·lecció que la Biblioteca de Catalunya publica i cal decidir quines metadades es faran constar i quina informació es donarà a cada camp donat que el fons no estava encara descrit. En aquesta intervenció s’intenta explicar com es va treballar, tant en aquesta primera col·lecció com en les que es van publicar posteriorment, les dificultats i les opcions que ofereix el ContentDM. o
Ponent: Paquita Navarro. Responsable de la Unitat de Digitalització de la Biblioteca de Catalunya. Paquita Navarro. L’any 1987 obté la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona, 1987, i el 2008 la Llicenciatura de Documentació. Universitat Oberta de Catalunya. En la Biblioteca de Catalunya ha treballat en diferents seccions, Catalogació, Secció de Normalització i des del 2006 com a responsable de la Secció de Digitalització i Reprografia. Entre les seves tasques es troba la de coordinació de la participació de la BC en el projecte Memòria Digital de Catalunya, i la col·laboració amb el CSUC fent la formació en el programari ContentDM de les diferents institucions que s’incorporen al projecte. Igualment coordino la publicació del projecte ARCA i el projecte de “crowsourcing” Transcriu-me!!! Ha Participat en el disseny i implementació del repositori de preservació digital de la BC: COFRE . Ha format part del grup de Preservació encarregat de dissenyar i implementar el repositori de preservació digital de la BC (COFRE) . És Membre de la Subcomissió Tècnica del DC i coordinadora de la publicació Guia d’ús del Dublin Core, Biblioteca de Catalunya, 2014. Com ha docent ha impartit diversos cursos sobre projectes de digitalització
5
Les cartel·les de les exposicions: la necessitat d’unificar criteris de vocabulari sobre processos fotogràfics A les exposicions de fotografies podem trobar diverses formes de descriure-les, les quals a vegades van des de l'absència d'informació, passant per la informació incorrecte. És necessari unificar els termes de descripció en les fotografies exposades.
o
Ponent: Miquel Angel Pintanel. Àrea de Documentació – Biblioteca del Cinema, Filmoteca de Catalunya. Miquel Àngel Pintanel és documentalista a la Filmoteca de Catalunya, llicenciat en història de l'art i màster en Gestió Cultural amb el treball final «Gestió del patrimoni cultural assistida per mineria de dades. Anàlisi de la catalogació d'un fons de fotografies fixes de la Filmoteca de Catalunya: el cas d'Emili Godes». Forma part del Grup de fotografia a museus i arxius, i va participar en la organització de la Reunió d'àrees de documentació de filmoteques espanyoles en el marc del congrés internacional de la FIAF (Federació Internacional d'Arxius Fílmics), on es va debatre sobre les necessitats d'unificació de la terminologia sobre el material no fílmic conservat a les filmoteques. Comissari de l'exposició de la Filmoteca de Catalunya «República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté» on s'exposaren reproduccions de fotografies fixes de pel·lícules espanyoles de 1932 a 1942.
Normalització en la descripció d’imatges. L’Arxiu Nacional de Catalunya i els arxius de la Xarxa L’allau de fotografies que han arribat als nostres arxius i que es preveuen que arribaran en els propers anys juntament amb la transformació en el món de la consulta i en la demanda dels nostres usuaris, ha provocat la necessitat de racionalitzar la nostra manera de descriure i ha propiciat la unificació de criteris així com la utilització de llenguatges controlats. Aquesta necessitat obre un munt d’interrogants sobre la formació dels nostres tècnics i sobre els reptes que haurem d’assolir en un futur ja bastant proper.
o
Ponent: Inma Navarro. Cap d’Àrea d’Imatges de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Imma Navarro i Molleví és llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, començant a treballar al món dels arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. I a altres arxius privats. L’any 1988 va realitzar l’”Stage Technique International d’Archives” organitzat a París per Archives de France i l’École National des Chartes i al seu retorn cursà el primer mestratge d’Arxivística de Catalunya organitzat per la Universitat Autònoma. Paral·lelament col·laborà amb l’Arxiu Històric del Districte de les Corts en exposicions i especialment en el treball “Masies de les Corts. Torres,
6
masos i altres cases”, publicat per l’Ajuntament de Barcelona, Districte de les Corts dins de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu. L’any 1993 va ingressà al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on s’ha encarregat, com a cap de l’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals, de la recerca i recuperació de fons de documentació no textual, especialment fotogràfics que, pertanyents al patrimoni fotogràfic català es trobin en perill de conservació. Ha estat comissària en diverses exposicions fotogràfiques, ha donat xerrades i conferències sobre imatges i arxius i ha treballat en la implantació del sistema de descripció de documentació no textual de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Xarxa d’arxius de la Generalitat. Ha estat una dels membres del Grup d’expert en fotografia del departament de Cultura i actualment forma part del grup 5 del Pla Nacional de Fotografia dedicat a desplegar polítiques de gestió de fons i col·leccions mitjançant l’establiment de criteris per la promoció de dipòsits, donacions i adquisicions.
EuropeanaPhotography i la seva aplicació tècnica en la normalització de terminologies. L’experiència del CRDI En aquesta presentació s’exposarà l’experiència del CRDI en l’adopció de vocabularis codificats i, més concretament el vocabulari desenvolupat pel projecte europeu EuropeanaPhotography. L’explicació se centrarà en veure com el CRDI ha adaptat el seu sistema d’indexació a partir d’un llistat de descriptors estandarditzat als vocabularis requerits per a la publicació a Europeana. Es tractarà de veure quins criteris s’han seguit, quins condicionants tècnics existeixen i quin ús es pot fer d’aquests vocabularis per tal d’orientar-se a les prestacions que ofereix la web semàntica.
o
Ponent: David Iglesias. Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, CRDI
David Iglésias Franch és des de l'any 2000 tècnic d'arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona. És llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Diploma de postgrau en Noves Tecnologies per a la Gestió l’Accés a la Informació, per la Fundació Politècnica de Catalunya de la UPC. Des de 2002 ha realitzat diverses accions formatives i de divulgació sobre gestió de fons fotogràfics i àmbits relacionats. Actualment és coordinador i professor del Postgrau de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics (ESAGED – UAB). En l’àmbit internacional, és coordinador del Grup de Treball de documents fotogràfics i audiovisuals del Consell Internacional d’Arxius (des de 2010). És membre del consell executiu de l’associació International Consortium for Photographic Heritage en qualitat de conseller especialista en fotografia (des de 2014)
7
Les dificultats dels vocabularis comuns per al Portal de Fotografia a Catalunya El nou portal de fotografia a Catalunya aplega una selecció de les millors fotografies de les institucions catalanes que les custodien: arxius, biblioteques i museus. La presentació conjunta d’aquestes imatges i la necessitat d’una cerca útil per al públic ha comportat la necessitat d’establir ponts entre les diferents formes de documentació provinent de cadascuna d’aquestes institucions.
o
Ponents: Luz Gámiz, coordinadora de continguts del Portal de Fotografia. Albert Sierra, coordinador del Portal de Fotografia a Catalunya de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Luz Gàmiz Bellver és gestora del patrimoni cultural i museòloga amb la història de l'art com a disciplina d'origen, especialitzada en informació i comunicació cultural. S'ha dedicat al disseny de projectes digitals de difusió cultural i educatius, sempre amb la fotografia com a eix, per institucions com la Fundació Joan Miró, el Museu d’Arqueologia de Catalunya o l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. En aquest sentit, ha treballat per establir una aproximació òptima al llenguatge fotogràfic com a mitjà per posar en contacte qualsevol tipus de patrimoni amb la ciutadania. Destaquen el projecte educatiu “Ús cultural de les Xarxes Socials” per al MAC o la creació de continguts per a la difusió la novel·la “Reis de Sorra”, app de la Ruta 1714. A més, s'ha dedicat a l'estudi i gestió de col·leccions de Fotografia, incloent tasques de catalogació i inventariat d'obra, així com d'aplicació de sistemes d'organització i mesures de conservació preventiva a les reserves de Fotografia Patrimonial del MNAC.
Albert Sierra Reguera. Des del 2014 és responsable d’Innovació a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i treballa en comunicació i noves tecnologies. Els projectes més destacats són el nou portal de Patrimoni Cultural, el portal d’Educació, la web de la Ruta 1714 i la seva app. Prèviament des de la Direcció General del Patrimoni Cultural havia participat en projectes com el mapping de Sant Climent de Taüll o el primer projecte de la web patrimoni.gencat. Com a historiador de l'art ha treballat més d'una dècada al Servei del Patrimoni Arquitectònic en la recerca històrica, artística i de fotografia antiga i patrimonial per a
8
la restauració de monuments com el monestir de Sant Cugat, l'església de Santa Maria del Mar, la catedral de la Seu d’Urgell o les esglésies de la Vall de Boí o la Val d'Aran. https://about.me/albertsierra
Taula de diàleg: Treballem per establir un llenguatge comú en la descripció de la fotografia? Cal que els professionals tinguin formació sobre els vocabularis? o
Participants: Anna Busom, Abel Carretero, Silvia Dahl, Laia Foix, Luz Gámiz, David Iglesias, Dolors Jurado, Imma Navarro, Paquita Navarro, Pep Parer, Miquel Angel Pintanel, Albert Sierra.
o
Moderador: Ricard Marco. Fotògraf i especialista en fons fotogràfics de la Unitat Gràfica, Fotografia de la Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco és fotògraf, treballa a la Biblioteca de Catalunya des de 1990, especialitzat en sistemes de reproducció fotogràfica de documents i gestió de fons i col·leccions fotogràfiques. De 1997 a 2009 exerceix com a professor de Fotografia Científica i Documental als Cicles Formatius de Grau Superior d’Imatge al Sant Ignasi-Sarrià. Soci fundador de Canal 08 Televisió Local de Barcelona (1985) i promotor de la Coordinadora de Televisions Locals de Barcelona (1990). Actualment és soci de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica de l’IEC, membre del Cercle Cartòfil de Catalunya i soci fundador de Fotoconnexió (2011). Activitats generals: Aplicacions científiques a la fotografia, reportatge social i treballs editorials. Historiador de la fotografia, comissari d’exposicions i organitzador de tallers, seminaris i concursos fotogràfics.
L’Arxiu Fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona Les col·leccions fotogràfiques de l’MMB són el resultat d’un recull sistemàtic d’imatges lligades als afers de mar dins el marc institucional d’una seu especialitzada en la història marítima que inicia la seva singladura l’any 1929. La gestió de l’arxiu ha evolucionat condicionada pel context socio-cultural del seu temps. L’acceptació i consideració de que és un objecte patrimonial, com la resta de peces que conserva el museu, ha estat un camí de quasi 80 anys. Això s’ha traduït directament en el tractament que ha rebut tant a nivell de conservació com de catalogació. Si durant uns
9
primers temps les fotografies que s’incorporaven eren, bàsicament, una eina documental que havia d’ajudar en les tasques d’identificació i de protecció del patrimoni marítim, és arrel dels anys 90, en crear-se el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, que es comença a tractar aquest material amb uns criteris metodològics equiparables a la resta dels objectes patrimonials del Museu, establint un tractament documental i, tanmateix, s’inicia una campanya de difusió interna i externa de l’Arxiu Fotogràfic. El 2001, amb la creació del Centre de Documentació Marítima, l’organització de l’Arxiu Fotogràfic es consolida com a secció del Museu. Actualment es comptabilitzen més de 220.000 fotografies i amb l’era digital s’inicien un ventall de nous instruments per a la consulta i difusió del fons. Ara, és el moment d’apropar opinions i crear sinèrgies per establir una política d’actuació comuna en la gestió del patrimoni fotogràfic. Per a donar visibilitat a les gestions de l’Arxiu Fotogràfic es pot consultar el Blog FOTOdeMAR: http://arxiufotograficmmb.blogspot.com.es/
10