Diari de la Fira de Bandolers 2012

10 anys de Fira de Bandolers

aquesta terra generosa

nous horitzons al Museu

opinions · Àngels Feliu · Xavi Pete· Jaume Camps

propostes per recuperar l’activitat econòmica i social de les muntanyes

activitats i tallers familiars per la descoberta del patrimoni

2-3

4-5

6-7

ALCOVER - OCTUBRE DE 2012- 9a EDICIÓ

XAROP DE BAS TÓ!

SEGON CAP DE SETMANA D’OCTUBRE ‘on‘ al comerç

Viatge al 1600

carrers i places

perspectives i propostes de les botigues

les representacions històriques mostren el passat d’Alcover

Carme Mallafré, Pere Roig, Maria Dolors Figueras i Ramon Masdeu

9-11

des del sofà

17

19-22

quatre lletres

estigues al cas...

youtube.com/ user/AgutzilTelematic

i a www.alcover.cat

facebook.com/ firadebandolers

@FiradeBandolers 9a edició

sergi franch i segarrès

De lleis i bandits

de sant lluc, de l’avellana, del remei... en definitiva, la fira d’alcover Des de meitats del segle XV fins avui, la fira com a element econòmic local ha anat variant de motiu amb l’objectiu de satisfer necessitats de compradors i venedors. Aquest concepte es manté avui amb nous elements, que el temps incorpora.

“

jaume camps girona El 1427 el rei Alfons V el Magnànim va autoritzar als alcoverencs i alcoverenques celebrar una fira pel 14 d’octubre, després de l’intent de realitzar-la per Sant Llorenç, a l’agost, no funcionés. A partir d’aquella hem celebrat aquest festa amb diverses variacions en el calendari, excepte en comptades ocasions com per exemple el 1918, per l’epidèmia de grip que assolava el país.

canalla o altres productes per al rebost de casa. Amb el pas del temps, ha evolucionat com els conreus locals i hem introduït l’avellana a principis de segle XX, o més actualment els productes artesanals que podem trobar a moltes de les parades que hi ha pels carrerons del nucli antic.

Alhora la Fira ha estat un lloc de sociabilització, allí a part de comprar i vendre, les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora, per a poder millorar els rendiments, com una forma més de solidaritat territorial i sectorial.

La Fira ha estat al llarg del temps una eina molt important per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia perquè ha permès els intercanvis i venda de productes diversos amb pagesos i comerciants, superant les fronteres locals i comarcals. Aquell Aquest intercanvi de coneixement segufactor econòmic va ser el que va fer que les rament és cap on ha evolucionat la Fira a institucions les potenciessin i es preocul’actualitat. La Fira dels Bandolers ja no és pessin que cada any es celebressin, la celebració tradicional del camp, com un factor de creixement i de O ara les pautes de consum són diN dinamització dels municipi.

A ferents que en època medieval, L S IÓ É C En un inici els nostres avanA la societat demana més expeEBR AL. Fem L tpassats, seguint el precepte E l riències i menys productes, C N CIO enem e ideològic que apareix a la I per tant hem adaptat els vells D TRA ateix, v nim a usos a unes noves condicions Bíblia de quan Moisès rep e el m r que t . l’ordre divina de celebrar a la i a uns nous objectius. Ara bé o mill de casa tardor la Festa de les Collites, els canvis per adaptar-nos als amb els fruits acabats de collir, temps hi són des de l’origen de la venien l’oli, el vi, el blat i les fruites celebració. En primer lloc per la comi verdures que produïen en les terres petència amb altres pobles del voltant que del nostre terme. I compraven teixits, eines feia que s’haguessin de millorar les condinoves per al treball diari, joguines per a la cions per atraure més venedors; i en segon

la Fira ha estat un lloc de sociabilització, on les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora

lloc per a poder fer venir més visitants en el poble, perquè tot i que ens sembli que la Fira del Remei és molt antiga, la data de celebració actual té l’origen en el 1865, quan l’Ajuntament la canvia per a poder augmentar el nombre de visitants i per tant de transaccions comercials i s’aprofita que a la Festa del Remei hi anaven molts veïns de pobles dels voltants per a situar la Fira en aquells dies.

Per tant, la Fira com a moment únic en el temps celebrat cada cert temps amb una cerimònia i uns rituals específics per a satisfer les necessitats específiques de la nostra societat i dels nostres avantpassats; Tot i que canviï la tematització, el nom o fins i tot el que hi comercialitzarem, l’important és que durant aquests dos o tres dies, els alcoverencs i alcoverenques ensenyem a la gent de fora el nostre poble i el donem a conèixer presentant-nos als visitants perquè a vegades tot i que sembla que hagin passat molts anys des de 1427, fem el mateix, venem el millor que tenim a cada casa.

Diuen que és el temps qui dóna i treu raons. I deu anys serien suficients per valorar una Fira com la d’Alcover que fa una década va decidir reorientar la seva mostra com una festa al voltant del fet bandoler.

Aquest motiu permetia aprofundir en molts aspectes del patrimoni del poble. L’entorn del nucli com a marc d’un mercat d’época, la història com a base fonamentada per a ser representada pels actors, l’entorn natural ja força conegut com a escenari d’activitats... La multitud de factors i punts de connexió amb Alcover seria l’encert de l’esquema que un temps enrera es va dibuixar per poder fer caminar la Fira de Bandolers. Un esdeveniment singular, atrevit, i amb caràcter propi. I llavors és quan un rumia si és només el temps qui té paraula de sentència en el judici dels encerts i els errors.

Provocar l’exercici de la imaginació de visitants, convidar a l’empatia amb situacions viscudes, recrear ambients... és un pou sense fons. Perquè imaginar com era la nostra existència com a col·lectiu fa una centúria, ens obliga també a posar-nos a la pell dels qui van viure fa dos, tres o quatre-cents anys, i recular pensant en les condicions dels qui ens precediren.

Parlem de quan la fam empaitava els homes i les dones que havien de fer els farcells per marxar cap a una altra banda, i fer net de condicions i consideracions.

De quan els qui tenien la clau de l’aixeta la tancaven convenientment per mantenir guanys, de quan els privilegis i la intocabilitat eren fonamentats en títols, més que no pas amb esforços meritats o la justícia. I enmig d’una crisi aguda al S.XVI, el bandolerisme popular arriba a confondre’s amb el bandolerisme nobiliari, agrupat al voltant de famílies distingides. D’orígens ben diferents -junts contra la llei de la miséria-, es reuniren els qui no tenien res a perdre i els que hi tenien molt en joc. Dues dimensions agrupades enmig d’un desordre que a Catalunya s’allargà fins el segle XIX. I les guerrilles organitzades de la Guerra del Francès (1808-1814) feren camí les muntanyes en veure’s traïdes, com també ho feren anys després els qui reaccionaren contra la Restauració borbònica. Enmig del desori, per perseguir-ne els bàndols es creà el 1840 la Guàrdia Civil, com a exèrcit dels diferents governs de torn per posar pau, que no justícia. I continuà girant la roda de la història, del pal i la pastanaga, del bastó i del pacte.

Amb la pretensió d’intentar ampliar totes les vessants de la Fira de Bandolers, fa nou anys nasqué aquest diari amb la voluntat de resseguir històries, apuntar idees, contenir testimonis, ensenyar els escenaris més peculiars del poble, i convidar a participar en els tres dies d’activitat de Fira. Enguany farem balanç obert dels deu anys de Fira, i potser sí que el temps donarà raó, però és l’esforç el què finalment ens porta a bon lloc. I la consciència també.

EDICIÓ: AJUNTAMENT D’alcover · PRODUCCIÓ: ALCOVER RÀDIO · Adreça: hort de sant antoni s/n, 3 43460 - alcover (l’alt camp) · telèfon 977-76.01.66 · col·laboradors: àngels feliu, jaume camps, xavi pete, JESÚS ORTIZ I ester magriñá · maquetació i disseny: sergi franch · fotografia: marta arjona, sergi franch, jordi ribellas · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: ROSA SANROMÀ · contacte a/E: radio@alcover.cat · WWW.ALCOVERADIO.CAT / WWW.ALCOVER.CAT

xarop de bastó SEGON CAP DE SETMANA D’OCTUBRE

bé. Perquè sempre, des de fa deu anys, quan s’acaba la Fira tornem a valorar com ha anat: què ens diu la gent de com l’han viscuda, què hi falta, què no hi acaba d’encaixar, què no pot desaparèixer i es consolida... Tot, pensant com continuar treballant per millorar la Fira de Bandolers i continuar creixent, però sempre amb la idea de sumar esforços i de fer-ho tot plegat més nostre.

I sense deixar de banda cap dels actes que fem per la Fira, tots tenen el seu lloc i espai en el programa de festes, sí que és cert que tenim la nostra TDT particular (Tast, Diari, Teatre o Teatre, Diari, Tast).

El Tast de Bandolers, tot un esdeveniment que reuneix a la plaça de la vila un miler de veïns i una cinquantena de voluntaris. Ens aplega al voltant d’una taula tot parlant de les petites coses, que acostumen a ser les grans. I ens fa gaudir amb aquella sensació que dóna la festa i que ens fa sentir més lleugers d’equipatge.

10 anys de fira de bandolers La Fira celebra el seu desè aniversari i ho fa amb el millor regal, el de saber que la Fira ens la sentim cada vegada més nostra i que el projecte cada any va aplegant incorporant més gent, que no només disfruten amb la Fira sinó que són la Fira. depenia i estava lligat a com la Fira de Bandolers aniria entrant al patrimoni festiu del poble.

àngels feliu magrané Encara recordo, com si fos ara, quan al voltant d’una taula comentàvem i valoràvem quin era el millor nom per anomenar el projecte: Fira del Bandoler, Festa dels Bandolers, Fira de Bandolers... un projecte que estava vinculat al bandolerisme dels segles XVI i XVII i al paper que tenia Alcover en aquest fet històric. Però de tot això ja fa molt de temps.

La Fira de Bandolers naixia amb ganes i amb dubtes. La sensació que generalment es té quan s’inicia quelcom que es visualitza amb uns objectius per tirar-ho endavant, però que no se sap com prendrà vida quan es materialitzi. Perquè, en definitiva, això

El Diari de la Fira, que apropa als del poble i als de fora tota una munió de temes que ens fan més coneixedors del nostre passat i present. Ens aboca a les portes del coneixement de la nostra història com a poble i a la vegada ens ajuda a entendre el món.

Les accions teatrals, que ens mostren a peu de carrer les històries de bandolers i les seves bregues i batusses. Aquest any, amb els nostres actors locals, podrem viure per una estona com si el temps tirés enrere. I tindrem el luxe de fer un recorregut sense moure’ns dels carrers del nostre poble, per veure i sentir com vivien els nostres avant-passats.

Això sí que ho teníem clar. Iniciàvem un camí, i com en tots LA XIA els camins hi ha recor-reguts La Fira de Bandolers celebra NAI A R I F diferents, i al final s’hi pot B el seu aniversari i ho fa amb el : AM BTES arribar directament o fent U millor regal, el de saber que , í D ES i un cam uns quants revolts; però N la Fira ens la sentim cada A G r, m mirant-ho en perspectiva, vegada més nostra i que el àve ió és fe i c i in üest la qüestió és anar fent-lo projecte cada any va aplegant q urar t a a l e sense aturar-se. I com ens s i incorporant més gent, que n se se. diu la cançó “... i caminem no només disfruten amb la Fira per poder ser, i volem ser per sinó que són la Fira. Perquè sense caminar ...”. ells res seria el mateix. Perquè hi posen entusiasme, temps, idees, il·lusions, Podríem parlar, mirant-ho de lluny, dels ganes, esforços... I d’això es tracta, que es interrogants que ens plantejàvem: hem triat creixi aglutinant al voltant de la festa gent els millors espais per al teatre, encertarem diversa, que de manera senzilla i volguda el menú del tast, el mercat d’oficis cobrirà desitgen sentir-se part d’un fet que ens les expectatives, s’apuntaran molts grups aplega com a comunitat i ens dóna sentit per fer la bandolerada, ens acompanyarà el bon temps... i de fet, mirant-ho d’aprop tam- de pertinença a un grup.

Xavi Pete Martín

la botiga de poble: espècie en perill d’extinció El comerç d’un poble és ineludiblement el motor principal de la creació de llocs de treball i l’incentiu determinant d’una vivacitat comercial que protagonitzen els seus compradors i venedors. L’elevat nombre de comerços que va haver-hi a Alcover durant les primeres dècades de la segona meitat del segle XX n’és un clar exemple. Els botiguers no necessitaven grans ornamentacions per obrir una botiga. La majoria d’elles eren als baixos de les seves cases. En una munió de prestatges hi reposaven pots de vidre que contenien fideus, sopes o llegums de totes les classes. A les bàscules de dos balançons les unces mesuraven el pes dels productes a granel que la botiguera embolicava curosament en paperines rectangulars. A les entrades, lluïen tota la seva esplendor les capses de fusta apilades o en fila plenes fins a dalt de les verdures que els pagesos collien a les seves terres. Era l’època en què la llet s’havia de comprar fresca a les lleteries i que la carn no es podia guardar a casa perquè de neveres n’hi havia ben poques. Així, la gent havia de comprar poc i sovint i les botigues tenien feina de manera continuada. L’aparició de les grans superfícies i el canvi d’hàbits de la població amb una tendència clara a fer la compra setmanal va marcar un punt d’inflexió en la dinàmica comercial del centre històric.

La realitat, però, és ben diferent. Cada dia veiem com els botiguers fan mans i mànigues per mantenir obertes les seves botigues mentre veuen com la gent fuig nord enllà i com carrers que havien estat curulls de comerç es converteixen en mostraris de persianes abaixades. La jubilació tanca la botiga de tota la vida i escriu la darrera pàgina d’un negoci que ha estat regentat de generació en generació. Ni continuïtat familiar, ni traspàs.

Les petites botigues de poble esdevenen memòria del passat i rònega imatge del present.

Sense comerç, els carrers d’un poble es queden sense llum, sense activitat, sense vida.

“

fulles verdes

L’Associació de propietaris ha agrupat 8.000 hectàrees de finques amb les que comencen a canviar la falta de rendabilitat del bosc.

2% de la població activa. Segons denuncia Llagostera, ‘no existeix una política forestal‘ perquè amb pastura extensiva es pot cobrir un territori abastíssim de boscos per mantenir les infraestructures antiincendis que s’han anat fent en els darrers anys.

Del Gasoil a la biomassa

aquesta terra generosa

El creixent sector de la biomassa obre una porta a l’aprofitament dels boscos que tancaria un cicle d’abandonament de més de tres dècades. L’increment del cost dels combustibles fòssils, els beneficis ambientals de la biomassa enfront els carburants i la necessitat de netejar els boscos podria donar un tomb a la situació actual d’abandonament.

Les administracions han provat de tot.

Reals o fictícies, diferents mesures han anat fent-se camí per resoldre una qüestió que preocupa, i molt: l’estat dels boscos i el seu manteniment. Des de posar persones que treballen en benefici a la comunitat com a mesura alternativa a la presó, a aturats de llarga durada que podrien prestar servei netejant boscos. Les mesures però, sempre discutibles, evidencien una realitat: l’estat en què es troben els boscos és motiu de preocupació.

fites o camins s’ensorren, i progressivament es perd sota el botjar ofici i benefici. I creix un maldecap per a les administracions que tenen com a responsabilitat resoldre un perill creixent.

Mentre el sector agrari travessa una crisi cojuntural de preus, les explotacions agràries que han sobreviscut i continuen es troben a la plana del Camp on les condicions d’explotació són més assequibles. I la recuperació del treball agrari a la muntanya es veu amb ció i aquesta dificultats. Estranys són avui els a Des de fa tres dècades, u t si s’h pastors, llenyataires, masovers, la muntanya ha viscut un és la ica que s l ít r pagesos als termes de la mune abandonament sense antec t més n troba avui. tanya. I sense homes i dones cedents coneguts. Els maha s fins que hi treballen, la muntanya sos que abans eren unitats co bos queda a mans de l’oblit. Joan productives gairebé autoLlagostera, qui és president de suficients han quedat abanl’Associació de propietaris forestals donats, els camins per on no de la província de Tarragona, valora les transiten els guardes forestals o els dades d’aquest abandonament sobre el caminants de cap se setmana són coberts territori: ‘a principi del s.XX, allà el 1900, la de bardisses, els marges que sostenien

superfície de boscos de Catalunya era del 18% i els conreus representaven més del 50%, avui el bosc és al 64% i els conreus han baixat al 30%, i això continua perquè si els pagesos no es guanyen la vida abandonen els conreus‘. I sense conreus, ja no hi ha la necessitat d’aprofitar allò que els boscos generen. El mateix passa amb la desaparició de la ramaderia on els àmbits esteparis i els prats naturals sense animals que en fessin ús han desaparegut, deixant pas al bosc tupit.

Des del punt de vista de la gestió forestal, aquesta és la situació més crítica que s’han trobat els boscos fins avui. Ara aquesta situació que les comarques del Camp van començar a viure fa unes dècades ja s’ha extès a d’altres indrets. Segons Llagostera ‘els boscos van envaïnt als prats i els incendis al Pirineu semblaven impossibles‘. El sector primari que fa cinquanta o seixanta anys era gestionat per la meitat de la població, avui representa poc més del

Des de l’Associació de propietaris -en què participen diferents ajuntaments i més de cent propietaris- han agrupat 8.000 hectàrees de finques i creuen que es pot canviar la falta de rendabilitat del bosc.

‘Si els valors socials del bosc es poden defensar, també se’n defensarà l’economia de l’aigua i el manteniment dels aqüífers, la lluita contra el canvi climàtic i els episodis de sequera, la prevenció dels incendis, etcètera‘. L’entitat ha engegat un projecte per treure profit de la biomassa que s’extreu dels boscos com una alternativa a l’abandonament. ‘La quantitat de biomassa existent que s’ha acumulat en tots aquests anys s’estima en 150 milions de tones de fusta en sec, de les quals el 40% es possible de treure el combustible equivalent a 20.000 milions de litres de gasoil’. La biomassa en aquest sentit ha trobat sortida amb el mercat de les calderes de calefacció domèstiques on la diferència de preu és ostensible segons Llagostera ‘de cada 1000 euros de gasoil que gastem amb calefacció, ho podem cobrir amb 300 euros de fusta sobrant dels boscos, hem de saber aprofitar aquesta oportunitat’, Per això, l’Associació ha negociat amb dues indústries del territori que transformaran la fusta en combustible.

Així ha negociat un preu per tonelada de la fusta amb un benefici industrial que permeti revaloritzar els boscos. Les serradores que es troben en actiu també són part interessada en el producte que es pugui extreure de les propietats forestals. I finalment, els ajuntaments que formen part de l’associació poden participar com a consumidors de la biomassa dels propis boscos del terme tot amb la transformació dels equipaments de calefacció de gasoil a biomassa. / S.Franch

CUSTÒDIA DELS VALORS Joan Llagostera, de l’Associació de propietaris forestals. Aquesta entitat reuneix finques que sumen unes 8.000 hectàrees disponibles per a l’aprofitament del bosc, per extreure’n el combustible de biomassa, a partir de l’acord amb diferents productors.

Un terreny llaurat a la vora d’un bosc als peus dels Motllats.

El progressiu abandonament de l’agricultura ha provocat el creixement de l’extensió dels boscos que es troben atapeïts i saturats, sense possibilitat de fructificar ni generar fusta. Les aclarides redueixen la intensitat d’arbres i faciliten el creixement del conjunt de les espècies.

Els pellets són petits cilindres de serradís premsat fabricats a partir de residus forestals i residus de les indústries de la fusta. El poder calorífic del pellet és inferior al gasoil. Cal comptar que per aconseguir les mateixes calories hora d’un litre de gasoil, necessitem 2,15Kg de pellet. El preu d’aquest combustible el fa un competidor seriós enfront el gasoli o l’electricitat.

La fusta dels pins afectats per l’incendi de l’any passat als termes d’Alcover i la Riba, se’n va majoritàriament cap a Itàlia. Una empresa gironina s’encarrega de trossejar els troncs parcialment calcinats, triturar-los i transportar-los per mar a un país que compra biomassa per a les seves centrals tèrmiques a 40 euros la tona. Fins al moment s’han recollit prop de 700 tones de fusta.

Dr. Jesús Ortiz Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN)

més enllà del bosc Una figura de protecció del medi natural estesa a d’altres comarques, i que es troba en expansió, és la custòdia del territori.

A Alcover, aquesta proposta arriba de l’Associació per la Conservació dels Espais Naturals que des de fa un temps treballa en diferents indrets amb l’acord i interès dels propietaris. És el cas de Mas de Gomis, un espai natural de 40 hectàrees on la propietat va arribar a un acord amb l’entitat amb l’objectiu de conservar els seus valors naturals. Algunes mesures que s’hi estan portant a terme a la finca són l’eradicació d’espècies exòtiques invasives, mesures de conservació del cranc ibèric i estudis sobre hàbitats i espècies. Així mateix, l’acord ha permès realitzar diverses activitats, com tallers i trobades sobre fotografia, invertebrats aquàtics i Aikido, que han contribuït a la divulgació dels valors naturals de l’espai.

L’experiència de Mas de Forès A partir de la redacció d’un Pla d’Ordenació Forestal, la finca municipal de Mas de Forès compta des de fa set anys amb un programa de treball que inclou el conjunt d’accions necessàries per mantenir la bona salut de l’entorn.

Els treballs que es realitzen progressivament, contemplen l’estassada de sotabosc, l’eliminació d’espècies de l’estrat arbustiu, la selecció de tanys per presentar un creixement vigorós de les alzines, l’aclarida de millora amb tala de pi blanc, la poda de formació dels pins per afavorir el creixement del bosc d’alzinar i l’arranjament substancial de senders. Actualment, la masoveria de la finca es troba a càrrec de la Fundació Ginac que hi desenvolupa projectes d’inserció laboral, explotació agrària i suport a les persones amb discapacitats físiques i mentals.

Tot i que la primera experiència de custòdia del territori com a tal es va produir fa més de 120 anys, no ha estat fins ben entrat el segle XXI, davant de l’amenaça d’un imminent col•lapse ecològic a nivell planetari sense precedents, que la custòdia del territori no s’ha començat a popularitzar. Bàsicament consta en implicar de manera totalment voluntària i de manera continuada els mateixos propietaris i usuaris del territori, ja siguin públics o privats, en la conservació de l’entorn amb l’assessorament expert de les entitats de custòdia per tal de fer un ús sostenible dels serveis ecosistèmics de les seves finques, és a dir, tot allò que aprofitem dels ecosistemes naturals com, per exemple, aigua, fusta, aliments, recursos energètics, espais edificables o àrees de lleure, entre molts d’altres. Es tracta d’una filosofia que va més enllà de la propietat perquè també promou la implicació de la ciutadania, les administracions i les empreses a través del consum de productes ecològics i la participació en activitats i projectes relacionats amb la custòdia. Aquesta és una estratègia de conservació complementaria a altres figures de protecció legal com els parcs naturals, entre d’altres, que és molt més àgil i permet arribar a espais de dimensions reduïdes o fragmentats.

Els beneficis directes poden ser molt diversos, com tenir un assessorament continuat d’experts, accés a subvencions, coneixement sobre l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, valor afegit, promoció de productes o implicació en projectes mediambientals. El benefici més important de tots és, però, que contribueix a garantir la conservació de la natura i, per tant, el futur del nostre benestar. Tot i això, actualment encara existeixen alguns entrebancs que limiten la generalització de la custòdia del territori, com una difusió deficient, l’escassetat de recursos econòmics i la mentalitat tancada d’un percentatge important de la població. Però no podem esperar gaire més perquè ja no parlem del futur dels nostres nets ni dels nostres fills, sinó del nostre propi.

DESCOBREIX Des que va obrir les portes al públic el 1967 el Museu acull una important col·lecció de fòssils del triàsic que emergien de les pedreres d’Alcover-Mont-ral. N’Andreu Barberà i Camafort en va ser principal impulsor i promotor. Avui el Museu ofereix un recorregut didàctic i molt gràfic per explicar l’evolució de les Muntanyes de Prades al llarg de 240 milions d’anys i mostrar la important col·lecció que recull l’espai.

un mar de coneixement

nous horitzons per al Museu

Els fòssils en un estat de conservació excepcional, esquelets en connexió o impressions de les parts més toves dels organismes que els produïren constitueixen una troballa paleontològica de gran valor, que ha permès descobrir una important fauna de peixos i rèptils que es desenvolupà ara fa milions d’anys. Les activitats pedagògiques complementen el coneixement de la col·lecció a partir de tallers específics per a cada nivell educatiu.

El Museu representa la porta oberta a la interpretació, el coneixement i la història d’aquest poble que explica molts dels elements que avui són visibles amb tan sols una passejada pel nucli antic del poble. Un equipament modern que s’ha esforçat a poder presentar de manera didàctica, amena i actual el ric patrimoni local.

el modernisme literari ester magriñá quotidià de les batusses i altercats que Durant la celebració de la Fira de Bandopertorbaven el dia a dia dels alcoverencs . lers, el nucli històric de la vila és freqüentat per multitud de famílies i visitants, atrets per Descobrir doncs aquest llegat patrimonial, també permet conèixer més a fons la nostra la varietat d’actes i un entorn escenogràfic identitat. La ruta del riu Glorieta, on edificis de pur estil renaixentista mostra una vall meravellosa ens evoquen el record d’un passat La l e on trobar restes de molins d majestuós. Durant els segles XVI ruta ostra paperers, ermites i masos i XVII, període d’un important m a ieta, ravellos r enmig d’una espectacular o creixement econòmic de la vila, l G ll me stes de flora i fauna. a Alcover va destacar també pels v e una obar r erers, aldarulls i la inseguretat fruit Els fòssils d’exemplars r on t ins pap sos marins que habitaren les dels enfrontaments de dues l a o m tes i m famílies bandoleres, conegudes muntanyes de Prades ara i erm arreu com els Voltors i els Morells, fa 240 milions d’anys, trasque atemorien la població i les viles lladen el visitant a un període del voltant. llunyà ple d’enigmes i interrogants per resoldre.

Però darrera el record històric del bandolerisme la vila amaga molts més secrets per Mentre que el nucli antic, enmig del poble, a descobrir tot l’any. Des de la vall del riu amb carrerons estrets, portalades antigues, Glorieta, indret on es refugiaven les partipalauets renaixentistes i esglésies impodes de rebels quan eren perseguides pels nents, interpreten la història d’Alcover des terços reials, fins al mateix poble, escenari de quan era una vila closa fins a l’actualitat,

“

Alcover porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni aturant-nos de ple en períodes concrets, com el de finals del segle XIX, per recordar la vida burgesa i el modernisme literari al camp de Tarragona a partir d’ un modern i interactiu muntatge a ca Batistó. Alcover porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni, modernitzant equipaments i creant nous productes culturals i turístics que actualment fan possible gaudir d’una completa visita de tot un dia.

Renovades exposicions, visites guiades, activitats en família i tallers per a grups escolars, ofereixen una àmplia oferta que de ben segur us permetrà descobrir tots els secrets més amagats de la nostra vila bandolera.

Un edifici històric de més de tres segles d’antiguitat centra una mostra dedicada a la vida burgesa dels segles XIX al XX. Ca Batistó és una casa plena d’històries on a finals del segle XIX, l’escriptor i impressor d’Alcover Cosme Vidal, conegut popularment amb el nom de Joseph Aladern, va instal·lar una petita impremta, La Saura, inicià així un fort vincle amb el grup modernista de Reus.

la vida burgesa

Un món, el “dels senyors”, que es recorda en tot allò que emana d’aquella època: intel•lectualitat i art a través del modernisme; progrés tecnològic palès en els nous invents, com el telèfon, el gramòfon o la ràdio; confort i higiene, a mercès de la implantació de l’ús de les noves sales de bany, etc. Un passat que hom podrà descobrir i conèixer en visitar l’exposició a la casa noble museïtzada a partir de l’ús de nous recursos museogràfics com ara projeccions, olors, àudio, aparells interactius, etc.

Els elements patrimonials d’Alcover els trobaràs al Museu. Això, que dit d’aquesta manera sembla un anunci publicitari més o menys agosarat, té la seva explicació amb l’esforç que la institució ha fet en els darrers anys per actualitzar, catalogar, fer comprensible i practicable el coneixement sobre la vila i les històries que s’hi amaguen. Així, d’un museu nascut per recollir un patrimoni paleontològic se’n deriva -en el transcurs dels anys i els diferents reformes- un espai d’interpretació del conjunt dels atractius i valors que Alcover avui té. Ca Batistó, la casa noble que acull l’activitat del Museu, ens explica en un recorregut de perfums, olors, visions i objectes del passat, com era la vida burgesa i de passada del conjunt d’una societat que era sorpresa pels canvis tecnològics.

A banda de la descoberta i la reivindicació de personatges il·lustres que van créixer arran del modernisme literari, un dels principals exponents culturals d’aquella època. Mentre la recuperació del camí del Glorieta -o també dit de Rascaç- explica una activitat industrial com les pedreres que tenia lloc enmig de la Vall del Glorieta a mitjan segle passat, el conjunt de molins paperers i la presència majestuosa de cases nobles que es construïren durant els segles XVI i XVII ensenyen un temps d’esplendor de l’activitat econòmica del poble. Fets, edificis i vestigis que es connecten i es comprenen des del seu conjunt.

El Museu digereix i presenta en un format complet els aspectes històrics i de patrimoni, ben atent a l’interés dels visitants que vulguin deixar de ser mers observadors dels carrers i indrets perquè s’enduguin idees, elements i sensacions per interpretar el passat d’aquesta vila. I de la mateixa manera que s’obren les portes de les talaies per observar en silenci la història d’aquest indret, la torre de ca Tatxó, ofereix una visió de la part emmurallada de la vila, el campanar, una visió de conjunt del nucli antic, l’església monumental, una voluntat de ser d’un conjunt de vilatans que van fer llegat d’un temps amb la voluntat que aquest perdurés. I avui, es pugui explicar. / S.Franch

El Museu d’Alcover compta amb una oferta educativa adreçada especialment als centres d’educació infantil, primària i secundària. Amb complet catàleg de tallers, visites i exposicions permet d’adaptar l’oferta expositiva i d’activitats a l’interés dels centres escolars. Com a novetat, el Museu proposa descobrir indrets del poble i el seu entorn amb una jornada de tallers didàctics i activitats per gaudir durant tot un dia.

Entre els tallers i les activitats, s’hi compta “Mas de Forès, descoberta de l’entorn”, on es realitza una visita guiada a la Vall del Glorieta i l’entorn del Mas de Forès; que combina amb el taller “el Peix pedra” on els escolars realitzen una rèplica d’un fòssil del triàsic; una visita guiada a l’exposició “Les Muntanyes de Prades”, ara fa 240 milions d’anys” i “Alcover: patrimoni i natura” representa un itinerari que inclou tota una visita d’un dia que inclou la descoberta paleontològica del terme, la visita als conreus ecològics de Mas de Forès, el trull d’oli i el sistema de séquies i reguius del terme, per acabar resseguint el camí del Glorieta que duu a Mont-ral, passant pel Niu de l’Àliga.

Per concertar visites al museu bé sol·licitarho per correu: museualcover@tinet.org Museu Municipal d’Alcover C. Costeta, 1 – 3 Tel: (34) 977 846452 Fax: (34) 977 760541 43460 Alcover (Catalunya) A/E: museualcover@tinet.org www.museualcover.org

Horaris De dimarts a divendres , de 10 a 14h Dissabtes, d’11 a 14h i de 17:30 a 19:30h Diumenges i festius d’11:00 a 14h * per visites guiades, reserves d’activitats en família i tallers escolars, consultar a l’oficina de turisme o al museu.

Una ruta urbana circular que comença i acaba al mateix Museu proposa de fer una passejada en el temps, tot establint una dialèctica entre el visitant i la història que les pedres expliquen, com a testimonis inerts que són d’un passat important. Un passat reflectit en l’esplendor medieval, visitant edificis com l’església Vella, l’esglèsia Nova, la torre de Ca Tatxó... i en l’època daurada de la vila, el Renaixement, amb edificis com l’Abadia, ca Cosme, etcètera.

‘on’ al comerç

Una botiga i les relacions que hi estableixen les persones és una patró de comportament d’aquella societat. Al llarg dels temps, les botigues han anat adaptant el seu funcionament al ritme de la societat. El comerç és el resultat i un exemple de com funciona la comunitat.

Avui, internet proposa importants canvis socials i les botigues hi estan a l’aguait. el correu electrònic on ja ens arriben els Parem atenció als darrers estudis que exrebuts i les domiciliacions, hi tenim una pliquen com creix el número de dispositius agenda que ens recorda com serà la nostra mòbils, ordinadors connectats a internet, propera jornada, etcètera. connexions d’ADSL contractades, etcètera.

Més enllà però d’aquestes xifres, detectem És una revolució tecnològica de coneixeen el nostre dia a dia com canvien els hàment on els antics patrons s’actualitzen bits socials i de relació de les persones: un acostant distàncies i reduïnt temps. I en tant per cent molt alt de joves tenen compte aquest procés, el consum i el comerç dispoa facebook on a la cronologia dibuixen què sen d’eines i utilitats per acostar-se als seus han fet, on han estat i quan, hi recullen els clients que de manera fàcil, ràpida i senzilla amics i amigues, hi tenen a disposició un puguin fer reserva de productes. Consultar recull de fotografies, i hi deixen rastre allà catàlegs, preus, disponibilitat... allò que es de la seva quotidianitat. Els missatges de pot trobar entre les prestatgeries de la botimóbil han quedat substituïts per la misga, ara són consultables en una pàgina web satgeria de l’aplicació de whattsapp, les on es poden valorar totes les opcions. El preguntes curioses que ens assalten en un creixement de les eines col·laboratives per moment donat es responen immediatament a la confecció de pàgines web ha fet possifent una cerca al google, la música ja no ble estendre aquesta dinàmica al conjunt de emet dels transistors fm, sinó del telèfon persones. Se socialitza la tecnologia, fent-la que ens acompanya pel carrer o del assequible a tothom sense necessiel recull d’mp3 preferits que hi tenim tat que aquestes siguin expertes ç e descarregats. A internet consuen programació. m é t co é hi b mim informació, coneixement, m e El comerç local també hi té of l ta hi contrastem dades, valorem loca aper en t els un paper a oferir i fer present n opinions, hi llegim recomaun p r prese es a els seus productes a internet. nacions i mantenim ponts de e ct f i Mantenir contacte habitual rir rodu t p relació social i personal. En des amb els seus clients de seme u n e r s finitiva, s’ha teixit -ho volguem o inte pre, personalitzar la relació a no- una xarxa relacional complexa través de les xarxes socials, etcèteen molts sentits i intensitats. ra. Alcover ja compta amb diferents Els dispositius mòbils han representat un tomb més a aquesta situació, connectant internet a un telèfon, i contenint-hi informació, eines i recursos. A cop de pantalla tàctil, consultem en qüestió de segons els horaris dels trens i autobusos, el compte bancari,

establiments adherits i que des de diferents plantejaments han començat a fer un camí virtual. Un taller ofert per l’Associació de comerciants i la regidoria de Comerç ha permès a les persones interessades anar per aquest camí. / S.Franch

www.esteticaisabel.com www.hortdelacinteta.com www.moblessole.com www.serviplanxa.com www.calcortiella.com www.calamiranda.com www.elsquatrecantons.jimdo.com www.calestosques.com www.caljoan.com

obrim la paradeta

alcover.cat/labotiga

Productes singulars que no trobes als catàlegs d’internet, organització de les compres i fer-ne previsió d’allò que necessites, informació per valorar i analitzar preus i productes.

Això és el què ofereix principalment el comerç local a la xarxa. Text: S.Franch / Foto: M.Arjona

Properament, a través del web www.alcover.cat/ labotiga estaran a disposició el conjunt de comerços i botigues d’Alcover, amb especial referència a aquells que ofereixen els seus productes.

cols, ceba tendra, etcètera.

Avui, Robert Figueras, qui representa la quarta generació que es dedica a fer de pagès, i la Neus Figueras, la seva germana, van posar en marxa la web fuitesiverdurescafiti.com on van

Des de fa gairebé un segle, a Ca Fiti van a mercat. En principi com a planteristes i després amb fruita i verdura, assiteixen a quatre mercats setmanals amb producció pròpia i d’altra que complementa la parada. Mollerussa, Santa Coloma de Queralt, Balaguer i Montblanc són els pobles on fan parada.

De producció pròpia se’n pot trobar tomàquets, enciams, patates, bledes,

catalogar els productes que tenen a disposició. Entre el divendres i el dissabte fan el repartiment setmanal de les comandes, tot i que deixen oberta la possibilitat de portar la comanda abans si el client ho necessita. El servei de repartiment es fa a l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Puntualment, el web adreça a les persones subscrites al butlletí de notícies quines són les novetats de la cistella.

“

Puntualment, la web adreça a les persones subscrites al butlletí de notícies quines són les novetats a portar a la cistella.

Robert Figueras qui representa la quarta generació que es dedica a fer de pagès i la Neus Figueras, la seva germana, van posar en marxa la web fuitesiverdurescafiti. com on hi van catalogar els productes que tenen a disposició.

A ‘Cal Cortiel la‘ fa temps que disposen possible de d’espai web. comprar-hi el Ara, ja és s productes.

Aquesta setmana tenim...

A partir d’aquesta crida, la web de Ca Fiti informa de les novetats d’aquella setmana. Allò que madura a l’hort arriba a l’adreça de correu dels subscriptors que estaran al cas de com està la parada i quins productes es troben llestos per a la cistella. L’apartat ‘a cuinar!’ convida a provar i perfeccionar nous plats. Receptes de cuina tradicionals i modernes que coincideixen amb el temps en què ens trobem, amb els productes que ja són disponibles de comprar al costat de casa.

La iniciativa de la pàgina web poc a poc va anar fent forat entre clients i consumidors. Aquesta experiència va fer pensar que era possible que diferents establiments del poble poguessin també acollir-se al sistema de venda per internet. Per això,

‘Ca la Mirand a‘ fa temps qu e compta am des d’on es b una pàgina poden conè a facebook ixer les nove tats de la bo tiga.

un curs adreçat als comerciants d’Alcover va estendre la iniciativa, i ja són una desena els establiments que es troben treballant-hi.

Qui també fa parada a mercat i repartiment a domicili són les persones de la Fundació Ginac a Mas de Forès. Des de fa uns mesos van recuperar unes 7 hectàrees de la finca per a començar la producció de verdures. En principi, la proposta tenia com a objectiu abastir l’hostatgeria de Poblet on la Fundació gestiona el restaurant.

I van servint enciams, escaroles i altres verdures. Posteriorment, la verdura va afegir-se als productes que hi tenen a disposició els dimarts de mercat, i el darrer pas l’han engegat ara posant a disposició el repartiment a domicili de les verdures del Mas. El conreu és de cultiu ecològic i el repartiment es fa al conjunt de la comarca. La

ves de pot veure a tra disponibles es bles i conjunts litats. ibi mo ss de po eg ure tàl ve ca i El idea r a fer-se’n una Pe . lé‘ So les la web de ‘Mob

web masdefores.jimdo.com recull el conjunt de productes i els preus disponibles. Aquesta pàgina va néixer del curs juntament amb d’altres. Una d’aquestes és Mobles Solé, una empresa familiar amb més de 40 anys d’experiència que nasqué amb els ebenistes del segle XX que avui compta amb el lloc web moblessole.com on ara es troben rematant liquidacions amb un complet catàleg de productes classificats. Una altra botiga que trobareu a internet és calestosques.com on us proposen alguns dels seus productes, l’oferta del mes i els productes classficats en ‘fruites i verdures‘, ‘congelats’, ‘saladures’ i ‘conserves‘. Fins al moment, el servei és informatiu i no preveu fer repartiment ni comandes però els productes es poden trobar amb els preus per a aquells que vulguin saber quines són les novetats i ofertes.

A Ca la Miranda ja fa temps que

tes s florals i objec Les composicion ‘. ns nto Ca tre la web dels ‘Qua

saben com van les xarxes socials, de fet, des del perfil de facebook porten temps actualitzant el catàleg de productes d’aquesta botiga de complements i regals.

Des d’aquí, han establert una relació particular amb els seus clients que poden conèixer les properes renovacions d’estocs, ofertes, nous productes que arriben, etcètera. Ara, www.calamiranda. com posarà a disposició alguns dels seus productes per ampliar el ventall de persones que hi puguin accedir a les novetats. La floristeria Quatre Cantons (elsquatrecantons. jimdo.com) amb les plantes i flors, vidre, ceràmica, cistelleria... O Cal Cortiella que ha canviat el format de la seva pàgina web per proposar repartiment a domicili a la comarca i que preveu que en períodes concrets de l’any (nadal, calçotades...) la web pugui alleugerir les comandes que es

n consultar a

de regal es podra

A ‘Ca les To sques‘ hi ha a disposició poder fer les un catàleg de comandes a productes pe la botiga. r

ja es poden fer a la web i que el client pugui rebre o passar a buscar el gènere sense esperar-se. Una millora en l’organització del temps del client i la botiga.

L’Hort de la Cinteta és una casa de turisme rural situada enmig del poble.

Des de l’inici compta amb pàgina web on es poden fer les reserves. En Jordi Bové qui regenta aquesta apartament turístic considerà d’entrada que la promoció a internet de l’allotjament era el millor pas per obrir-se als clients. Des d’aquí manté relació amb turistes, visitants que s’acosten a la casa buscant un complement al turisme de sol i platja, donar servei a les trobades de familiars i amics, l’organització de calçotades, etcètera.

A internet avui ja és visible el conjunt ric i variat de productes i recursos amb què compta el poble. Una relació amb els consumidors que creix, i millora processos i serveis. / S.Franch

Jordi Bové regentats per en de la Cinteta‘, ort ‘l’H i a’ nx interactivitat.

‘Servipla ps. En valora la b des de fa tem we b am a tav comp

“

Amb l’arribada de la innovació, el trinxat del diumenge es deixava a la botiga i en sortir de missa les dones passaven a buscar-lo per la botiga on s’havia guardat a la nevera

la revolució de la nevera Un cartell delata l’antiga presència d’una carnisseria a la plaça Nova. Parlem del temps de quan la carn posava ritme a la compra, l‘organització de les cases i de la cistella es feia cada dia i l’assortiment era variat, de matisos i gustos.

Els germans DE LA MARE DEL PERE eren masovers

PERE GARCIA OLLÉ

i van decidir obrir nous camins. Els dos primers oncles, en Marcelino i l’Agustí van quedar-SE treballant el bosc fent de tractants de fusta.

La Maria va obrir una botiga al carrer del Rec, ca Batà. l’ONCLE DEL Pere va posar als baixos d’una casa comprada abans de la guerra a la plaça Vella una carniSSeria.

ruta urbana

El pare del Pere, pagÈs, treballava al defora, mentre QUE la mare ERA a la botiga.

Tant bon punt el pare va poder donar la feina de matar bens al Pere, no s’ho va pensar. Aquella feina a ell no li agradava, ‘no n’era massa partidari’ explica en Pere a qui se li va adjudicar la feina. Encara no feia la mida per penjar els bens a l’escorxador, i sa mare anava de tant en tant a ajudar-lo a penjar l’animal.

Del Mas del Gat van baixar cinc germans. Eren els oncles i mare d’en Pere Garcia Ollé. Els oncles Marcelino, Agustí, la Maria, Carme i Pere. De tant bona que és l’aigua de la font, expliquen que algú va provar fa temps enrera d’embotellar-la i fer-hi quatre diners. L’empresa no va fructificar, però encara hi queda senyal allà de l’intent. La Carme, la mare del Pere, ajudava el seu oncle a la botiga. Anys després, la carnisseria se’n va anar a la plaça Nova, on encara se’n guarda cartell com a testimoni. Al mas encara hi van anar els anys següents a comprar-hi bens als masovers que s’hi van quedar. I de tant en tant a passejar.

El pare del Pere, pagés, treballava al defora, mentre que la mare era a la botiga. Tant bon punt el pare va poder donar la feina de matar bens al Pere, no s’ho va pensar. Aquella feina a ell no li agradava, ‘no n’era massa partidari’ explica en Pere, a qui se li va adjudicar la feina. Encara no feia la mida per penjar els bens a l’escorxador, i sa mare anava de

ràpid. Això sí, plomar sense escaltant en tant a ajudar-lo a penjar dar. Feina rai, que es va acabar l’animal. I allà quedava, amb dues quan les fàbriques van començar o tres hores per a fer la feina. a vendre’n de plomats.

Llavors, al poble hi havia cinc A mesura que s’acabava la carn carnisseries, l’aigua era escassa i els divendres, que hi havia tradició es matava. Pel camí, no es llençava res. Quan el pare arribava del de matar, tocava llevar-se d’hora defora de treballar al vespre, abans que s’acabés l’aigua. A la era necessari d’anar a carnisseria només tocaven matar perquè estés carn: bens i algun vedell ellest l’endemà. Si m per festes. Sis o set A que volies cuixa, potser ramats en proveïen la sura . t’emportaves la botiga. També hi atava ronyonada perquè tenien pollastres que s’acabava es m çava no s’encetava anaven a buscar a les carn llen un be fins que no granges de Josep Maes . no res estava l’altre venut ria de Gaspar, a ca Brudel tot. Amb sort, no, a la Madurella, a ca al cap d’unes hores Geperut i a cal Pere Prats. podies trobar la peça buscada Segons les necessitats, s’anaven si passaves de nou a la botiga. a buscar a un o l’altre. Tant galliL’arribada de la nevera va canviar na, com pollastre. A mesura que radicalment aquesta dinàmica. arribaven nous veïns al poble, A partir d’aquell moment, era s’estenia el costum de menjar possible de guardar les peces i gallina amb caldo. I la mare del d’organitzar la vianda per vendre.

Pere va pensar de vendre’n també. ‘Portava molta feina, i les Una altra qüestió era com guarnits del divendres a dissabte dordar els corders abans de matar. míem dues o tres hores, plomant Allà a Mas Rosich -on avui hi ha el entre gallina i pollastre potser en pub- deixaven els corders tancats matàvem setanta o vuitanta caps’. i el Pere amb el carretó els anava I sa mare no estava per comprar a buscar segons conveniència de una màquina que prometia fer-ho la botiga i demanda de la gent.

“

A mesura que es popularitzava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant més temps

La nevera també va canviar l’hàbits de les cases. I per tant, de les botigues. Els dissabtes, festius i els caps de setmana la botiga venia fins a darrera hora. Però amb l’arribada de la innovació, el trinxat del diumenge es deixava a la botiga i en sortir de missa les dones passaven a buscar-lo per la botiga on s’havia guardat a la nevera. A mesura que es popularitzava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant més temps. I es va acabar el sentit de la botiga oberta el diumenge.

Hàbits de consum que canviaren amb la possibilitat d’emmagatzemar la carn amb bones condicions, de nova gent arribada que demanava nous productes i de fer la feina del dia a dia més pràctica. Rumiar-hi i endavant. Així són les coses.

teatre

FIRA DE BANDOLERS’12 dimarts 9

A les 8 del vespre, a ca Cosme, presentació de la Guia comercial i del nou portal de venda on-line del comerç d’Alcover. Organitza Associació de Botiguers d’Alcover i Ajuntament d’Alcover

dimecres 10

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, xerrada ‘Gestió associativa en boscos privats de Tarragona’ a càrrec de Joan Llagostera Serra, president de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona.

dijous 11

viatge al 1600

Us convidem a fer un viatge de quatre cents anys en el temps . A que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà a tants Alcoverencs a triar partit... I a que constateu les moltes similituds amb els temps actuals...

El grup de teatre La Resclosa convida a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps.

Els actors locals us proposen que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà tants alcoverencs a triar partit... I que constateu les moltes similituds amb els temps actuals. Amenitzaran musicalment les accions teatrals el Grup de Flautes de l’EMMA i el grup de música

tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça. L’itinerari teatral per diferents carrers del poble té una durada aproximada de 45 minuts. Cada 15 minuts, un grup de 20 persones podrà accedir al recorregut. L’assignació de places per ordre d’arribada. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

Rosita ‘bandolera‘ Cerveses Rosita us convida a marxar de ‘Rositas‘. Una promoció que convida a reunir de les xapes les lletres que formen el nom de Rosita, amb el què obtindreu una samarreta.

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, inauguració de l’exposició i lliurament dels premis del material presentat al XII Concurs fotogràfic Vila d’Alcover. L’acte estarà amenitzat per la coral infantil de l’EMMA A partir de les 11 de la nit, al Casal Popular la Bretxa, festa alternativa.

Al Portal, tallers per als més petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. (nens/es de 3 a 12 anys.)

A les 6 de la tarda, a ca Cosme, Taula rodona ‘10 anys de Fira de Bandolers’.

Participaran: Neus Cortiella, botiguera; Mireia Ripoll, membre de la Resclosa, entitat teatral que participa en la producció d’espectacles de recreació històrica, Jordi Freixes, programador i productor d’espectacles, director de Batall Produccions; i Jaume Camps, historiador, membre del Centre d’Estudis Alcoverencs. Modera Sergi Franch, director d’Alcover Ràdio.

A les 12 de la nit, al Pavelló, Festa Flaix FM, (Organitza: Regidoria de Joventut)

divendres 12

A les 9 del matí, bicicletada popular, des del pavelló fins al Remei passant per Mas de Forès. (Organitza: Club ciclista Alcover)

A les 6 de la tarda, al Casal Popular la Bretxa, obertura de la Taverna Bandolera A 2/4 de 8 de la tarda, Museu d’Alcover, inauguració de l’exposició Records per sempre de l’artista alcoverenc Jordi Isern.

A les 11 del matí, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 12 del migdia, a ca Cosme, inauguració de la Fira de Bandolers, a càrrec de l’il·lustríssim Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

música

A les 8 del vespre, pels carrers del poble, un pregoner ens informarà del que succeirà durant els dies de la fira a l’Alcover ara fa uns 400 anys.

A les 8 del vespre, davant del Pavelló, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta.

Mirades castelleres

Al Cercle d’Amics,Exposició: “Mirades castelleres” exposició fotogràfica de Marta Arjona. Una visió personal dels castells feta a través de la fotografia. No hi trobareu aletes ni castells sencers: el què hi ha són sentiments, petites grans mirades que diuen molt. Oberta al públic els dies de la fira. Organitza: Xiquets d’Alcover.

acordió a dojo

A proposta de l’EMMA, el grup Riba tònics actuarà per la Fira en diferents concerts itinerants per les places i carrers del poble.

El concert d’acordió tradicional us convida a tastar aquesta experiència que aprofundeix en les arrels tradicionals de la música.

Des de la Vall de Boí, arriben a Alcover les polques, marxes, valsets...

exposició

A 1/4 de 9 del vespre, al Casal Popular la Bretxa, actuació musical i inauguració d’una exposició fotogràfica.

A les 10 del vespre, al so de l’antiga sirena del sindicat, s’anunciarà l’arribada dels bandolers a la vila, no us refieu.

A 1/4 d’11 del vespre, al portal de la Saura. El pitjor malson enguany es farà realitat. Els bandolers més temibles i cruels d’arreu del regne envairan els carrers de la vila d’Alcover. Tots pretenen enriquir-se amb la millor Fira de Bandolers d’arreu de Catalunya.

A les 11 de la nit, a la plaça Vella, anunci del perill de bandolers. Escolteu bé i feu cas dels advertiments que sentireu.

Aquest cap de setmana se’n prepara una de grossa.

dissabte 13

De bon matí l’Associació Comerciants ens convidaran a sortir de casa per fer un tast de productes de casa mentre passegem tot gaudint dels aparadors engalanats. Des del pati de l’església oferiran als infants passejades amb carro pels carrers del poble.

(D’11 a 13)

A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Nova, La Bandolerada. Us convidem a participar d’aquest proposta on l’important és participar amb els teus amics, parents o coneguts. Busca la millor disfressa de bandoler/a i surt al carrer.

A la mateixa hora, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 12 del migdia, al Portal, espectacle de circ i teatre a càrrec dels alumnes de l’escola participants al taller organitzat per l’AMPA, curs 2011-12.

Al migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.

A C TI V ITATS A L M USEU A partir de les 6 de la tarda i fins les 8, al Portal de la Saura, ‘Un viatge de quatre-cents anys‘. Amenitzat pel grup de Flautes de l’EMMA i el grup Ribatònics de la Ribagorça.

Itinerari teatral, per diferents carrers del poble. Cada 15 minuts, de 3/4 de durada.

‘De can fanga vingueren...’ la plaça d’en Rubert, De Can Fanga vingueren… Els privilegis i facilitats de ser bandoler en una gran ciutat es giren en contra quan t’has d’enfrontar a la crua realitat d’una vila que s’ha fet forta a força de cops, suor i sang.

Quina colla de pixapins, aquests de Can Fanga!.

A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça Vella, El retorn de la galeta bandolera.

L’enfrontament entre Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers més famosos de la història, posarà al descobert l’autèntic secret de la galeta bandolera.

A 2/4 de 7 de la tarda, a l’església Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforços. No serà fàcil, i encara menys quan entra en acció la temible bandolera Montserrat Poch.

Divendres, dissabte i diumenge D’11:30 a 13:30 h i de 18:00 a 20:30h. Visites guiades a les exposicions: Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral, Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari i Espai Anton Català. * Sense reserva prèvia, només sol·licitar-ho a l’oficina de turisme on s’organitzaran els grups per ordre d’arribada

A les 7 de la tarda, inici de les 2es accions teatrals..

A 1/4 de 8 de la tarda, a la plaça d’en Rubert. El retorn de la galeta bandolera.

A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, ‘Un bon lloc...’

A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Un pastís per repartir!!!

Amb tanta brega i combat ningú no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment d’aquesta bicoca que és la Fira. I ningú es vol quedar sense pastís.

A continuació, a la plaça Vella, Cabaret Màgic amb Rubén Vilagrand i Mag Gerard, Prepareu-vos per gaudir d’un espectacle on el clown i la màgia es barregen per sorprendre i divertir als espectadors.

A 2/4 d’1 de la nit, a la plaça Nova, ball.

TRÀFIC, serà l’encarregada, un any més, d’amenitzar la nit. (Col·labora AJA).

A 2/4 de 4 de la tarda, 10a cursa d’ORNIS. Els més valents i enginyosos constructors de maquinàries mai vistes, prendran part d’una cursa on l’important és participar.

A les 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, concert a càrrec del grup de música tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics.

Simultàniament, al Portal, tallers pels més petits relacionats amb la Fira de Bandolers.

A 1/4 de 10 del vespre, al Portal de la Saura, rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes originats per l’ús de l’aigua, seguidament es dirigiran al pati de l’Església on es farà la Reconstrucció històrica del llibre de visites a les aigües del Francolí. Des de sempre, una de les fonts de conflicte més freqüents ha estat l’aigua, la diferència entre poder regar o no, equivalia a menjar o passar gana. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

A 1/4 d’11 del vespre, a la plaça Nova, tast de bandolers. Compartir taula tot menjant àpats preparats per l’ocasió.

(Col·labora: Grup de Teatre la Resclosa). (aforament limitat).

A 2/4 d’1de la nit, al pavelló, ball de fira amb Orquestra Girasol, valsos, swing, rock... ens faran moure fins a altes hores de la matinada.

TORRE CA TATXÓ Divendres, dissabte i diumenge de la Fira Matí de 12:00 a 13:30 h. Visita a la maqueta històrica interactiva, punt de partida de l’itinerari urbà Una passejada en el temps, ubicada a la torre medieval de ca Tatxó (davant de l’església Nova) * Sense reserva prèvia, els grups s’organitzaran a la mateixa torre per ordre d’arribada EXPOSICIONS Museu d’Alcover, Records per sempre de l’artista Jordi Isern Horari de visites: Dimarts a divendres de 10 a 14 Dissabtes i festius de 11 a 14 i 18 a 21 (horari especial) Oberta al púbic del 12 al 22 d’octubre

A 1/4 d’12 de la nit, ball al Cercle d’Amics.

FIRA DE BANDOLERS’12

diumenge 14

A les 9 del matí, matinades pel carrer de la vila. Amb els grallers de la Vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.

A 2/4 11 del matí, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 11 del matí, cercavila per diferents carrers del poble dels participants a la II Concentració de les motos. Organitzada pel Motoclub Alcover i Chapter Lleida.

A 2/4 de 12 del migdia, a l’avinguda de Montblanc i Portal, exhibició de les motos participants a la concentració.

A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXI Trobada de Gegants.

(Organitza Colla Gegantera).

Festa de la Mare de Déu del Remei diumenge 14 d’octubre A 2/4 d’1 del migdia, els nostres gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor.

A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Organitza: CPB) A la 1 del migdia, al Portal, concert vermut del grup de música tradicional Ribatònics: acordionistes de la Ribagorça.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaça d’en Rubert, De Can Fanga vingueren.

A la mateixa hora de la tarda, al Portal, xaranga BandTocats; animada agrupació nascuda a Vila-seca.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, El retorn de la galeta bandolera. L’enfrontament entre Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers més famosos de la història, posarà al descobert l’autèntic secret de la galeta bandolera.

A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforços. No serà fàcil, i encara menys quan entra en acció la temible bandolera Montserrat Poch.

A les 8 del vespre, al Cercle d’Amics, havaneres amb el grup Balandra.

A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Un pastís per repartir!

Amb tanta brega i combat ningú no ha tingut temps de robar i extorsionar.

Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment d’aquesta bicoca que és la Fira. I ningú es vol quedar sense pastís.

A 2/4 de 10 del matí, des de l’església Nova, servei de transport fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organitzats.)

A les 10 del matí, a l’ermita del Remei, ofrena floral a la Mare de Déu del Remei.

A 3/4 de 12 del matí, missa solemne, en finalitzar l’acte litúrgic, benedicció de coques de la Mare de Déu.

NOTES D’INTERÉS TIQUETS TAST DE BANDOLERS Preu: 8 €. Dies de venda: A partir del dia 8 d’octubre fins exhaurir els tiquets.

De 10:00 a 12:30h i de 17:00 a 19:00h.

Lloc adquisició: PIJ. (Els seients estaran numerats i l’aforament és limitat. Serà imprescindible portar el tiquet per assistir-hi.)

Menú: Coca amb recapte i llonganissa, botifarra blanca i negra, truita, olives, sangria, trufes, avellanes, vi ranci i Bandoleres.

(Per al bon funcionament del punt de venda, els tiquets del tast de bandolers es pagaran al moment de retirar-los. NO s’admetran reserves).

Viatge a l’Alcover del 1600

ELS A C T O R S

Entre el darrer quart del segle XVI i el primer quart del XVII a Alcover es documenten fins a 21 bandolers, alguns d’ells amb quadrilla pròpia com Pere Voltor o Miquel Morell, les quals estaven enfrontades entre sí.

i Estamenyes) que es venien a la MonarEls bandolers actuaven per tota la Corona quia (Sevilla, Madrid) o a Barcelona. Totes d’Aragó des de Saragossa a Xàtiva o Vic aquestes activitats requereixen d’aigua , i Taradell, i alguns d’ells ( Miquel Morell) be per aprofitar la seva força en els molins, formaren aliances amb altres bandolers be per rentar , ensabonar o tenyir, a més famosos com en Joan Serra (la Pera), fet de per regar els horts. Però l’ús de l’aigua famós per la cançó d’en Lluís Llach , “el estava molt ben regulat....

Bandoler”, o en Perot Rocaguinarda , fet personatge del “Quixot”per en Cervantes. El Us convidem a fer un viatge de quatre fenomen bandoler va més enllà del de simcents anys en el temps . A que descobriu i ple agrupació de malfactors de classe sentiu, a través de petites reconsbaixa ( el mateix Miquel Morell és truccions històriques, basades fill del Batlle Jaume Morell i Teen fets reals, què impulsà convi cla). Els bàndols o partits eren a tants Alcoverencs a triar Us fer un a veritables excisions socials, ua partit... I a que constateu les m q de e de s moltes similituds amb els pugnant pel poder local i els g any viat seus privilegis:Morells contra temps actuals... cents mps Voltors a Alcover , Nyerros tre el te en contra Cadells a altres indrets de Catalunya.

Aquest fenomen és fruit d’un context històric: Regnat dels Austries: Felip II (“en cuyo reino no se pone el sol”) i del seu fill Felip III. L’arribada de l’or de les amèriques i les contínues guerres amb els regnes europeus per assolir “l’hegemonia” , “La Picaresca”, “el Buscón don Pablos” , El Quixot, Cervantes , Quevedo. Els deutes amb la incipient banca flamenca. La constant fallida ( “Banca rota”), l’impagament de les soldades als “Tercios de Flandes” , l’obligació dels ciutadans de donar-los allotjament i manutenció, a ells i als seus cavalls, quan això passava.. La necessitat de pagar impostos extres per construir l’església i , alhora haver de mantenir i engrandir les muralles per protegir-se dels constants assalts de pirates provinents del port de Salou. Les pestes....

Però no tot era negatiu, aquesta època és la de major esplendor urbanístic d’Alcover, es fa el Nou Ajuntament, la Església Nova , el Convent de Santa Anna , Ca Cosme, l’Abadia, i moltes altres cases senyorials. A la agricultura , s’afegeix una nova activitat font de riquesa: el tèxtil. Creix d’importància d’oficis d’aquest ram que rivalitzaran amb els pagesos pel control del poder local: fonamentalment els paraires (preparaven la llana procedent d’Aragó abans que no intervinguessin els teixidors) , però també els tintorers, els teixidors que feien draps (Cadissos) i teixits de gran qualitat ( Raixes

“

Els bàndols o partits eren veritables excisions socials, pugnant pel poder local i els seus privilegis:Morells contra Voltors a Alcover , Nyerros contra Cadells a altres indrets de Catalunya.

Cavaller: Tomàs Castaño François Guilloten: Pere Feliu Nen: Martí Guarch Nena: Maria Castaño Magdalena Arau: Soledat Roig Poble: Maria Rosa Villanueva / Maria Vera Batlle: Adrià Ruiz Síndic: Marc Ramon Cònsol: Joan Albert Arenas Salvador Pelliser: Oriol Fuguet Mariagna Bompar: Míriam Higuero Isabet Rovescalla: Marta Roca Cristina Olesa: Maria Ballesté Rosa Casadora: Angi Martínez Nena: Mar Guarch Caterina Agràs: Remei Feliu Escrivà:Robert Garcia Nunci: Manoli Gallego Oïdor de comptes: Mònica Ramona Mostassaf: Cristian Tadeo Clavari: Agustí Subirats Soldat 1 Van de Verde: Ronnie de Meester Soldat 2 Morales: Raúl Casares Vilatà 1: Jordina Caparó Vilatà 2: Aida Papiol Vilatà 3: Martí Yebras Vigia: Gisela Llavoré Pere Blai: Josep Maria Masqué

La companyia de teatre la resclosa protagonitza un conjunt de representacions en diferents

Sebastià Girona: Cristian Garzón

indrets del poble. DIFERENTS places reviuen de nou episodes de la història local relacionats amb

Capellà: Jordi Agràs

el temps del bandolerisme. Entre els episodis, s’hi compten les disputes dels pagesos del poble

Pieric Guilloten: Àngel Mora

pel dret de l’aigua i l’Arquebisbat de Tarragona que en reclama la seva titularitat, l’arribada de

Poble: Aida Iglesias, Marta González, Anna Mar-

la pesta a Tarragona que obligà a marxar l’arquebisbe de la ciutat cap a Alcover i on finalment

tínez, Natàlia Pozo, Joan Yebras, Mireia Ripoll

va morir, la construcció de l’església Nova i les discussions sobre l’alçada del campanar que

Musics: Anna García, Xavier Blasco, Anna

havia de tenir el poble entre l’arquitecte Pere Blay, el mossèn i l’alcalde o la guerra encesa per

Blasco Garcia, Isidre Tell Vives, Joan Maria Tell

trobar més diners per executar les obres de construcció de l’església,... o la participació dels

Vives, Josep Maria Tell Vives, Jordi Masdeu

vilatans a les partides de bandolers mentre els soldats del terç assaltaven cases i robaven

Casilla, Iker Bilbao, Joan Manel Vallverdú, José

menjar són alguns dels episodis que la Vila explicarà durant la Fira.

Mari Iglesias Rodríguez.

el reportatge

s e c a l p i s r carre des del sofà

g sei s, s a p e un acabl la m se dest ixer o p è pro laces r con , i el s U es p pe casa piea r t t i o a vis quella us pr laça a un d’a ls se la p de les a e e d vi ps d ida d ps m v tem s. La t al te ca s tari untan la fre rem ires a cad

“

: Text

Tenim sabuts els carrers i el seu recorregut. Contemplen façanes que embolcallen indrets amb un so especial, ambients particulars. Reconeixem les places, les vivim mentre fem parada i xerrada, anem a comprar, o senzillament anem de passeig. Aixequem la mirada i trobem balconades, tribunes, finestres. Mirem d’invertir-hi la perspectiva. Ens hi enfilem per veure places des de dalt.

L’itinerari que proposa habitualment una guia local, fa referència generalment a l’església i l’any de la seva construcció, un parell de places, alguna ermita i façana destacable. I més enllà, les peculiaritats.

Una constant en els itineraris de descoberta de pobles i ciutats. A Alcover se’n parla de les places singulars que contenen edifi-

cis singulars, quan no majestuosos. Però estirant el fil i anant una mica més enllà, el recorregut pot tenir matisos i perspectives diferents: la de les cases. Des dels menjadors que filen sobre les places -i són testimoni d’allò que s’hi viu avui-, i es recorda d’ahir.

Us proposem un passeig a tres places destacables, una visita per conèixer la vida d’aquella casa, i el temps dels seus propietaris. La vida de la plaça remuntant al temps de les cadires a la fresca, en perill d’extinció, les botigues petites de poc

aparador i molta vianda, les porxades que guardaven els carros, o les tavernes que tancaven les darreres converses del dia.

Una visió diferent, un canvi de perspectiva.

La Carme, el Pere, la Maria Dolors ens ensenyen tres places que possiblement trobaríem en un itinerrai urbà però amb l’exquisit acompanyament d’un temps concret. Finalment, anem a trobar en Ramon perquè ens obri el pas de Doña Carmen, que durant anys havia escurçat el pas del nucli antic als horts del poble. Són quatre històries diferents de quatre indrets peculiars.

S.F

h ranc

na

.Arjo

o: M

/ Fot

‘aquí quedem quatre gats’

“

Al mig de la plaça hi havia un monument, que m’agradava més que no pas ara, almenys hi havia quatre floretes.

‘Aquí quedem quatre gats, molt poca gent’. L’altre dia deia que com podia ser que amb el gran que s’ha fet la Fira, aquí, al centre del poble que és on es feia abans tota la Fira, i no hi ha res. Amb el

Una tribuna senyoreja la plaça Nova, un element arquitectònic tant bonic com peculiar. A Alcover se n’hi troben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes d’aquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa. troba la tribuna, on abans hi havia A la plaça Nova viu la Carme, un petit balconet. Llavors, aquesta pràcticament des de sempre. El innovació va fer furor. renom de casa seva és de Ca Veredeus, però el temps n’ha estès A la botiga hi venien tot tipus de un de més gràfic i popular: de cals comestibles: oli, vi (blanc, negre, petits. ‘Avui si dius de Ca Vereranci), anís a granel, conyac, condeus pràcticament no et coneix serves, bacallà, de tot. Els divenningú’, diu d’un renom que ja atridres s’afegia gènere al taulell de bueix l’ús al temps de sa padrina, la botiga: es matava un porc i se’n la Tereseta Unxec. ‘Quan devia feien peces i llangonisses amb el tenir 9 anys, els seus pares -page- trinxat. Els dissabtes fins les dues sos que treballaven al defora- van de la nit s’hi podia trobar-hi oberta decidir vendre la casa del carrer la botiga. Les dones acabaven de Nou i anar a viure a la Plaça’ sopar, i treien el cap per comprarrecorda fent memòria de la hi alguna cosa, i sobretot, seva comunió. L’Adela, fer-la petar. La botiga una germana de sa va restar oberta fins ms . mare, hi regentava que va morir-se la Reno Ca als baixos d’aquesta e s’acaben seva mare. Llavors d que si dius cticacasa una botiga. Hi va restar oberta i à treballà fins que va ‘Avu eus pr oneix un temps més, d c marxar a Barcelona. posada a lloguer.

Vere t no et ’. n Deixava casa i botiga, e ú Anys després, el g m n i n i va fer la proposta a la Valentín -el seu maritseva germana per fer-se hi va posar la barberia, càrrec de la botiga i que on treballà pràcticament fins anessin a viure a la casa de dalt. que emmalaltí.

Allà el 1955, de vell nou van fer La vista des de la casa ha anat restaurar la casa pràcticament de canviant. ‘Aquí al mig hi havia un zero. Van optar per enderrocar-la monument, que m’agradava més tota, deixant les parets dempeus, que no pas ara perquè almenys que van optar per folrar. On ara es hi havia quatre floretes.’ I és que

Carme Mallafré Ferré

enmig de la Plaça, al monument dedicat ‘A los Caídos por Dios y por España‘ que la democràcia jubilà estéticament al cementiri, en Cisco, l’agutzil, se’n cuidava de l’ajardinament. Un símbol amb massa sentits i significats, però que en traslladar-lo també va anar-se’n el color dels rosers.

Enfront la casa de la Carme, s’hi trobava la casa del Foment que tocava a la font, una casa de planta quadrada que es trobava entre la font i ca Gumiets. El Foment va ser enderrocat, i amb ell una sala d’activitats vella i rònega que feia la seva feina. Els diumenges hi tiraven una pel·lícula de cine, al nadal s’hi podien veure els pastorets... Es va remodelar la plaça, i es van endur Foment i Monument.

De llavors, el modern empedrat va tapar el sorral del centre de la plaça.

Però no només ha canviat la imatge la plaça, també el so. Perquè les places tenen bronzit, soroll, ambient i elements distintius.

L’agutzil es posava just al dessota de la cantonada d’aquella casa per a fer-hi el pregó. Durant un temps quan s’hi feia festa, la plaça

bonic que fa aquesta plaça plena de coses. Els dimarts abans s’hi feia mercat a la plaça. Fan Fira per tots els

era l’indret idoni. ‘A mi m’agrada i estic contenta quan fan coses. La gent s’enfada amb els concerts’ explica. ‘Avui no podrem dormir!’ diuen. Ella pensa ‘cada dia n’haurien de fer de coses’. Quan arriben les festes, sap bé que la gresca es posa al pavelló, un lloc tan provisional com ho va ser fa un temps els Amics, o després la mateixa plaça.

La Carme ha estat testimoni de quan la plaça bullia, de quan hi feien mercat, quan s’hi posava la mateixa fira. I del temps quan en aquest indret s’hi concentraven botigues de tota mena. Una botiga de comestibles que portava la Lurdes de l’Anton Masdéu, Ca les Mercès, cal Gat, el forn de Ca Malapeira, la pastisseria, la fonda Gumiets, queviures Dolcet, on després van passar a vendre màquines de cosir. Un temps on la fresca de l’estiu volia dir plantar als vespres la cadira al carrer.

I sortien la Teresina Pepons, Ramon de Ca la Lisa... la gent de la plaça. Converses que allà han quedat. La Carme ja no ho troba això ‘amb les teles la gent no surt’.

I potser tampoc no es troba.

carrers del poble i aquí ni una parada. Veus els forasters que pugen, FAN el tomb i se’n tornen, tant maco que faria la plaça!’

La Carme té 66 anys. I fa més de cinquanta anys que viu a la plaça Nova. filla única N’hi van venir quatre a viure-hi.

Cadires a la plaça, cinema els diumenges, botigues durant el dia... A excepció de la font -que no s’ha mogut de lloc- i la façana de Ca Xipell gairebé no ha canviat res. En treure el monument, van tirar a terra el Foment i van empedrar el paviment. ‘Aquí quedem quatre gats, hi quedem molt poca gent, eh?‘ ens diu.

“

Al carrer de la Costeta a tocar de la plaça, Cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot.

Hi venien carn, conserves i comestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups.

Pere Roig Masqué

la taverna que feia poble A la plaça de Cosme Vidal hi és ben conegut l’edifici conegut com ca Cosme, exponent de la magnificència del Renaixement local i que evoca el personatge d’en Cosme Vidal, escriptor alcoverenc i il·lustre personatge que juntament amb el poeta Antoni Isern esdevenen un referent del modernisme literari de principis del segle XX. Però més enllà dels edificis monumentals, a la plaça s’hi explica una activitat i un bullici enmig de botigues petites, el forn de pa i una taverna ben peculiar.

La casa d’en Pere Roig, en una de les dues puntes de la plaça d’en Cosme Vidal, allà el 1967, va resultar de la suma de dues cases. A ca Masqué hi van anar a viure avis, pares i germans.

De fet, la família venia de l’Hort de Nan, situat a l’avinguda de Catalunya, a pocs metres de l’avinguda de Tarragona. I en traslladar-se allí s’hi va instal·lar el renom. Als baixos de la casa de la plaça, un celler i uns cups expliquen la venda de vi que abans de la guerra s’hi feia. El padrí tenia tres hectàrees de vinya i era a la casa on feien i venien aquell vi.

En Pere recorda la branca de pi que penjava del llindar de la porta, senyal que en aquella casa es venia vi. Una plaça rica d’hàbits i relacions que s’establien amb la fresca i els veïns, els Miguélez, els majordoms de ca Batistó -més que no pas la senyora amb qui no hi havia relació-, o les botigues que oferien els seus baixos per oferir servei.

seva. Avui Ca Punxet són uns pisos nous de trinca, fets anys després que la casa romangués tancada. Pràcticament, dels pocs canvis substancials que ha vist en els darrers trenta anys la plaça d’en Cosme Vidal. Però amb una mirada enrera a la plaça, veurem com ha canviat, i força.

Al carrer de la Costeta a tocar de la plaça, Cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot.

Hi venien carn, conserves i comestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups. Una de les altres botigues emblemàtiques era el forn de Ca Claus. I al costat, als baixos de ca Geperut, hi van posar la primera central telefònica on l’operadora connectava les cases.

De fet, la germana d’en Pere hi va treballar ‘abans d’anar a Tarragona, va treballar aquí’. L’operadora vivia en una habitació al costat del panell dels telèfons. Als baixos de ca Sendrós s’hi podia comprar ous. ‘Els veïns gairebé hi són tots, A la plaça hi havia un bar peperò és clar pràcticament molts ja culiar. Una taverna que no hi són’ explica en Pere. hauria de ser recordada a I és que a la plaça els a com a patrimoni in‘els’ pràcticament laç àcP la fantil d’una generepeteix una corrua ’ pr ‘els repe ració. Una porta de renoms coneels ment gran convidava a guts. Les cases corrua tica un futbolí, camp dels Dalmàcio, els una ms teix reno d’entrenament de Miquel, Sendrós, de guts els Méndez, Jesús molts joves que hi cone feien gresca i torneMasdéu conegut pel jos. Darrera la munió de de cal Recader qui feia joves hi quedava una barra i comandes amunt i avall, i ca quatre taules on se servien les Geperut. Ca Cosme, avui la Casa tapes, i els callos. Sobretot però, de Cultura, eren pisos on una a Ca Punxet hi anava la gent que munió de famílies hi havia trobat tornava de les pedreres, ‘homes recer en arribar al poble. amb bosses que s’atançaven al L’activitat de la plaça recorda la bar abans de descansar a casa’ d’un indret ric d’espais que feia ens expliquen. poble dins el poble. Amb les seves En Pere Roig allí s’hi trobava amb la seva colla. Just sota ca

botigues, els porxos de la casa. I la taverna.

A la Plaça hi havia un BAR. Una taverna que hauria de ser recordada com a patrimoni infantil d’una generació. Una porta gran convidava a un futbolí, camp d’entrenament de molts joves que hi feien gresca i tornejos. Darrera la munió de joves hi quedava una barra i quatre taules on se servien les tapes, i els callos.

Sobretot però, a Ca Punxet hi anava la gent que tornava de les pedreres, ‘homes amb bosses que s’atançaven al bar abans de descansar a casa’

A ca Masqué hi van anar a viure avis, pares i germans. De fet, la família venia de l’Hort de Nan, situat a l’Avinguda de Catalunya, a pocs metres de l’Avinguda de Tarragona. I en traslladar-se allí s’hi va instal·lar el renom.

Als baixos de la casa de la plaça, un celler i uns cups expliquen la venda de vi que abans de la guerra s’hi feia. El padrí tenia tres hectàrees de vinya i era a la casa on feien i venien aquell vi.

Una plaça que contenia les cases de Ca l’Aixàviga, Cal Puçó, de Figuerons, Ca Palero -on hi ha tribuna-, Ca l’Àngel Maideu, de Joan de Felício, Ca Bosses, la casa del senyor Cosme, Ca l’Emília, Ca la Célia, Ca la Josefina, de Cal Granja, i Ca la senyora Lola -on hi vivia una practicant

portes i finestres a plaça

MARIA DOLORS FIGUERAS

Una tribuna senyoreja la plaça Nova, un element arquitectònic tant bonic com peculiar. A Alcover se n’hi troben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes d’aquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa. vuit germans a ca Rius, la casa Als peus de la plaça Vella, una pairal al carrer major. Va anar a fusteria, un taller que omplia Valls a aprendre de cosir, i donava panys de paret de marcs, porun cop de mà a la terra quan tes, finestres i escales de fusta.

L’activitat era frenètica que ben bé convenia. Abans de casar-se, van comprar la casa i van fer-hi podríem situar més de cent anys obres, ajuntant dues cases: Ca enrera. Qui en va començar el la Munda, dita la Munda treball al taller va ser un milanesa, on hi havia la oncle que va treballarfusteria, i la casa del la se un nom, i multitud A hi costat, Cal Sisquet ó i de mobles als poble. mun i de Jaumet. Precifusteria a Aquest ebenista n ’h u ue s allà sament, en Sisquet extraordinari va treb sters q s en de Jaumet era un n u fer els mobles de de f fer gra ci oncle del seu sogre la casa modernista van uest ofi va venir de Valls a de Ca Domingo, o la aq Alcover amb la seva biblioteca que hi havia mare a viure i aprendre al Cercle dels Amics. Un l’ofici de fuster. I amb el temps artista que també pintava sanefes, es va fer càrrec de la fusteria on decoracions a les façanes... l’Antonio Solé hi treballà durant De pares pagesos, abans de catota la vida. De la plaça de llavors sar-se amb l’Antonio Solé, la Mala Maria Dolors recorda com ‘hi ria Dolors vivia junt amb els seus havien moltes pedres, grosses i

escalloses’. A la fusteria hi treballà molta gent. En Josep Ferré, en Tomàs Antonio, Plàcid Tell, Anton Pelegrí, l’Anton de ca Bosses i l’Àngel Maideu, un treballador de l’oncle i el pare de l’Antonio Solé que va fer-se càrrec de la fusteria.

En definitiva, una munió de fusters que s’hi van fer grans en aquest ofici a la plaça.

Una plaça que contenia les cases de Ca l’Aixàviga, Cal Puçó, de Figuerons, Ca Palero -on hi ha tribuna-, Ca l’Àngel Maideu, de Joan de Felício, Ca Bosses, la casa del senyor Cosme, Ca l’Emília, Ca la Célia, Ca la Josefina, de Cal Granja, i Ca la senyora Lola -on hi vivia una practicant-. ‘És bastant la mateixa gent, encara que hi ha molta gent sola’ explica la Maria Dolors. Als baixos de les cases, hi havia botigues. Ca Bosses on hi venien comestibles, al cantó

de Ca Roc hi havia una botiga d’espardenyes.

Per moblar les cases, el client s’atançava a la fusteria i assenyalava com volien els mobles. ‘Jo en vull com aquells!‘ deien d’alguna casa que hagués estat moblada. I així, les cases passaven a ser expositors de mobles. Posaven preu i deixaven a la confiança a la feina d’artista. Al cap del temps el matrimoni van comprar uns terrenys a l’Hort de la Barra on hi van fer de vell nou el 1977 la botiga de ‘Mobles Solé’, mantenint el taller a la plaça. La Maria Dolors té a la memòria com tots els estils de llavors eren ‘neoclàssics‘. Aquella botiga va treballar moltíssim amb gent de tot arreu. Abans de Nadal o per la Fira i Festa Major la gent aprofitava per comprar.

Per moblar les cases, el client s’atançava a la fusteria i assenyalava com volien els mobles. ‘Jo en vull com aquells!‘ deien d’alguna casa que hagués estat moblada. I així, les cases passaven a ser expositors de mobles. Posaven preu i deixaven a la confiança a la feina d’artista. Al cap del temps el matrimoni van comprar uns terrenys a l’Hort de la Barra on hi van fer de vell nou el 1977 la botiga de ‘Mobles Solé’, mantenint el taller a la plaça.

En funcionament fins el 1973, el pas anònim travessava la casa pel capdavall. Des de la porxada oberta de la casa fins al carrer major, a la porta de fusta de l’Avinguda de Reus. De nit i dia, les portes eren obertes, i els veïns passaven per allà i fer via.

Un préstec que es feia a la gent del poble per escurçar el pas cap a fora de les muralles.

el pas de ‘Doña Carmen’

RAMON MASDEU MAGRANÉ

Avui és una porta closa que fa de magatzem allargassat. d’entrada pel carrer Major i l’Avinguda de Reus. Temps enrera però, era el pas de Doña Carmen, un corraló que portava els veïns d’un cantó a l’altre de poble sortejant les cases de la muralla de baix. casetes d’eines en petites paraEl nucli antic, un univers de cardes. Aquell era el més enllà d’un rers estrets, cases que senyoreAlcover que estava parcel·lat i gen, façanes amb grans porxades treballat ‘pel gasto’. A l’altra banda de bat a bat obertes, balcons de la carretera. I enmig aquestes d’artistes de la forja, picapedrers dues dimensions, les cases del doctorats en el mig punt... una carrer Major que miren a solana hi postal que s’ha aixecat entre tenen amagades a les faldilles un gent, usos i el temps. El temps pas, un carreró que travesde quan la gent vivia a sa d’un cantó a l’altre. tocar, frec a frec, les cases s’ampliaven Ca la Planella, Ca tots , de comprant trossos Sendrós, l’antiga b passosam del veí. Fragfarmàcia, a ca la els m-nos a ñ e o ments de muralla Rosa de Cornellà o d D que as de e Ca Cal Ferrer... botigues es convertien en p d ‘ ‘el en’ o solvents puntals on i tallers que convida’ m Car Ernesto arrepenjar-hi algun ven el pas d’un cantó l’ pis de més. Tot plegat, a l’altre en cas de voler un entorn particular de estalviar el camí cap a vides construïdes. l’església Vella o el portal de la Saura. Un vestigi i privilegi avui I més enllà de la carretera, més encara perceptible. I privat. enllà del que avui es coneix com l’avinguda de Reus, els horts i els Però de tots els passos més o conreus agrupats al voltant de menys descoberts, quedem-nos

amb el pas de Doña Carmen o de ‘Ca l’Ernesto’. En funcionament fins el 1973, el pas anònim travessava la casa pel capdavall.

Des de la porxada oberta de la casa al carrer major fins la porta de fusta de l’Avinguda de Reus.

De nit i dia, les portes eren portes obertes, i els veïns passaven per allà per a fer via. Un préstec que es feia a la gent del poble per escurçar el pas cap a fora de les muralles. La casa la van comprar a principi dels anys setanta en Ramon Masdeu i la Maria Neus Casas, de ‘ca recader’. El seu pare, l’Anton de ca Recader, transportista, ja coneixia la casa on als baixos feia molts anys que hi deixaven un camionet per a fer els transports. Amb el temps, el pas va anar omplint-se de runa i brossa fins que van fer pensada de tancar-lo. I així, el pas encara descansa d’ulls i passejades.

Ca la Planella, Ca Sendrós, l’antiga farmàcia, a ca la Rosa de Cornellà o Cal ferrer,... botigues i tallers que convidaven el pas d’un cantó a l’altre en cas de voler estalviar el camí cap a l’església Vella o el portal de la Saura. DE TOTS PERÒ, UN DE PARTCULAR DEIXAVA OBERTES LES PORTES TOT EL DIA, AÏLLAT DE LA CASA PERMETIA TRAVESSAR ANÒNIMAMENT DEL CARRER MAJOR A L’AVINGUDA DE REUS.