44
OPINIÓ
butlletí d’informació municipal
Estalviant en allò que importa
Entre tots, ho aconseguirem
Al maig de 2017, aviat farà 3 anys, des d’Esquerra vam presentar una moció en la qual demostràvem amb números el que més o menys tothom ja sabia: que els joves han de marxar d’Alcover perquè hi ha molt poc lloguer i a preus impossibles, i que paradoxalment això passa al mateix temps que el centre es buida, perquè la normativa urbanística actual fa molt difícil de rehabilitar les cases perquè siguin còmodament habitables. En definitiva, que Alcover està fent oposicions a convertir-se en un poble amb molta menys vida, amb un centre fantasma sense gent ni botigues, i perdent part del tresor que és la nostra joventut. Davant d’això, proposàvem que es fes un estudi per determinar quant d’habitatge falta i què cal fer perquè el centre torni a estar habitat... i que després s’executés el que digués l’estudi. I tots els grups, incloent Alcoverencs pel Canvi, hi van estar d’acord perquè és evident que és un problema important, segurament el més important que pateix Alcover. Però per a alguns no ho devia ser tant, perquè al cap d’un any i mig no s’havia fet res de res. Per això al desembre de 2018 vam decidir donar suport als pressupostos de 2018, a canvi que s’hi inclogués la partida per fer l’estudi sobre l’habitatge. Ja imaginàvem que molts electors no entendríeu que votéssim amb Alcoverencs pel Canvi, i que ho notaríem a les imminents eleccions (i tant, que ho vam notar!), però que no es buidi el poble i que no marxin els joves és molt més important que quatre vots. Arribats aquí, alguns riureu, perquè ens van prendre el pèl. Al gener de 2019 l’alcalde ens deia que no trobava ningú que pugués fer aquest estudi, i ens vam afanyar a buscar gabinets amb experiència. Després l’equip de govern va estar molt enfeinat amb les eleccions municipals. Arribats a l’estiu, quan preguntàvem ens deien que els nous regidors s’estaven aclimatant. I amb això vam arribar de nou al desembre, i el més calent seguia sent a l’aigüera. Òbviament, cornuts i havent pagat el beure, vam expressar la nostra indignació i el rebuig als pressupostos de 2020, que segueixen sense incloure partides per a habitatge. Des d’Alcoverencs pel Canvi ens van explicar però que tot aquest temps l’havien dedicat a buscar algú que pagués l’estudi, i que ja tenien qui el pagaria: l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Dues coses. Primera: no serveix qualsevol estudi. L’Incasòl estudiarà quants pisos falten, i en farà algun de nou; però el que necessita Alcover és estudiar de quina manera (amb canvis de normativa i subvencions) es poden dignificar per dins les cases del centre que es pugin salvar, per crear habitatge sense perdre la fesomia del nostre poble. I segona: durant aquests 3 anys en què l’equip de govern s’ha estalviat els 6.000€ d’un estudi, ha gastat desenes de vegades aquesta xifra en fires, festes i actes al Convent. Cosa que està molt bé per a qui no tingui una botiga que tanqui, una casa que caigui o un fill que marxi, però que els qui som d’esquerres no ho podem acceptar.
Junts per Alcover neix amb la voluntat d’exposar i lluitar per les nostres idees de millores, però escoltant i analitzant altres propostes, estudiar-les i recolzar-les, si no s’allunyen del nostre model per a Alcover, amb la clara voluntat de ser útils al nostre poble. Sé que el contingut d’aquest escrit no s’ajustarà als estàndards habituals, però és que, tot d’una, hem hagut de canviar moltes coses del nostre tarannà habitual. La realitat ens ha despertat d’un somni de present previst i futur previsible. No he cregut oportú utilitzar aquesta finestra oberta al poble d’Alcover per a parlar d’allò que hem fet, proposat, aprovat, o dels arguments seguits. Moltes persones ho han passat i ho estan passant molt malament davant aquesta pandèmia que ens ha tocat compartir, i he cregut més important dedicar aquest espai a recordar a tots aquells que ens han deixat, als qui han patit o estan patint la malaltia, he sentit que havia de donar les gràcies a tots aquells que s’han esforçat, arriscant la seva salut i la seva pròpia vida, per tal d’ajudar tothom, més enllà de creences, ideals, colors i obligacions. Aquests mesos de confinament ens han donat l’oportunitat de disposar de moltes més estones per a gaudir dels més propers, i per a reflexionar sobre la fragilitat de la nostra existència, sense poder abraçar als amics, als pares, als avis, als fills, als nets. Sortosament les noves tecnologies ens han permès seguir en contacte, malgrat la distància. Hem viscut noves experiències i hem fet freqüents paraules que no havíem utilitzat abans, o ben poc: Teletreball, videoconferències, i tantes altres. I, a Alcover, hem tingut la primera Comissió Informativa i el primer Ple de l’Ajuntament telemàtics de la història del nostre poble. Fins ara ho hem fet tots molt bé, a Alcover, malgrat tot allò que hem hagut de sacrificar. Hem estat un exemple de comportament responsable i solidari, amb un índex d’afectació realment petit. Mentre escric aquestes paraules, ja se’ns ha permès de sortir al carrer, alguns establiments comercials ja han obert les seves portes, i estem acabant de posar a punt un nou terme: nova normalitat. Però cal seguir tenint molta prudència. No seria bo deixar en un no res setmanes de confinament i aïllament social. Cal tenir sentit comú i molta prudència encara, tal com us demanàvem en el comunicat que tots els grups polítics vàrem consensuar i que el Consistori ha fet arribar a totes les cases. Cal tenir paciència, però una cosa és segura: guanyarem.
