Els nomenaments parroquials i la sortida arxiprestal enceten el calendari
Novetats a l’inici de curs
SORTIDA ARXIPRESTAL A IVORRA
A finals de juliol passat el cardenal Omella va comunicar els nomenaments parroquials per al nou curs. Pel que fa al nostre arxiprestat s’han concretat en el nomenament de Mn. Josep Teixidó Cuenca, com a rector i de Mn. Iurii Stasiuk, com a vicari de l’agrupació de les parròquies del Sant Crist, Sant Francesc d’Assís i Santa Clara, de Badalona. Pel que fa a l’església de Sant Josep, s’ha nomenat vicari Mn. Ignasi Borrull Puigarnau i, quant a l’església de Santa Maria, s’ha nomenat vicari Mn. Ignasi Torrent Portabella. El curs s’inaugurarà amb la sortida arxiprestal a Ivorra, el santuari del Sant Dubte i el santuari de Sant Ramon del Portell el 22 de setembre proper. El dia de convivència coincideix amb l’any en què se celebren els 800 anys de l’orde de la Mercè. Podeu fer les inscripcions a les vostres parròquies fins al 12 de setembre.
DISSABTE 22 SETEMBRE 2018
..
25 EUROS AMB DINAR
SORTIDA A LES 7:30 DEL MUSEU DE BADALONA INSCRIPCIONS A CADA PARRÒQUIA
Visita a Sant Ramón Nonat
Aniversaris a Sant Cebrià, de Tiana i Sant Josep, de Badalona La festivitat de sant Cebrià, titular de la parròquia de Tiana, el proper 16 de setembre marcarà el punt d’inici del mil·lenari de la parròquia, certificat en un document de venda d’uns terrenys del poble, datat del 2 de juliol de l’any 1018, i on consten per escrit, per primer cop, l’existència de la parròquia de Sant Cebrià i de Tiana mateix. La missa solemne serà a les 11.30 h i estarà presidida pel cardenal Omella. Aquest dia també es presentarà i es beneirà el nou orgue que acollirà, per primer cop en la seva existència, la parròquia. Es tracta d’un instrument de segona mà, provinent d’Hamburg, i d’una alta qualitat que té 1.700 tubs, està fet de fusta de xiprer i té 23 registres. La idea és incorporar l’instrument al patrimoni cultural del poble i oferir, a banda de les celebracions litúrgiques, concerts oberts al públic. De fet, el rector Mn. Ramon Santos ha avançat que ja estan tancant els tres primers concerts per a l’octubre, novembre i desembre. Per la seva banda, la parròquia de Sant Josep, de Badalona, inaugurarà els actes del seu 150 aniversari el 16 de setembre, tot i que, prèviament, el dia 13, es proclamarà el pregó d’aniversari a càrrec de Joan Rosàs, a les 20.30 h a la capella del Santíssim. El diumenge, dia 16 es començarà amb una missa a les 11 h a l’església del monestir de la Divina Providència (seu fundacional de Sant Josep), que estarà presidida pel cardenal Martínez Sistach i amb la participació de l’Orfeó Badaloní. Després s’anirà a la parròquia seguint la cercavila dels Gegants de Badalona. A la mateixa parròquia hi haurà ball dels gegants, s’anunciaran els actes que es faran al llarg d'aquest curs per commemorar l'aniversari i es cantaran els goigs; la diada es finalitzarà compartint un piscolabis en els locals parroquials. Setembre 2018 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana Web: esglesiabadalona.org. A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com
Entrevista a Joan Soler i Amigó, pedagog i estudiós del folklore
«Esperança i fraternitat es necessiten» Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) ha estat reconegut aquest estiu amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d'estudi i difusió de la cultura popular i per les seves publicacions sobre tradicions, festes i mitologia catalana. Casat amb la Isabel, pare d’un fill i dues filles i avi de quatre néts, coneixem un xic millor aquest creador i adaptador de més de 200 cançons (Quan el sol es pon, L'estranya joguina, La vall del riu vermell, Vull ser lliure, Vella xiruca...) que ja formen part del patrimoni popular. Quines són les coordenades familiars de Soler i Amigó? Els pares, provinents de famílies burgeses, es van casar l’any 40, immediatament després de la guerra (el pare hi va participar al front d’Aragó). La meva àvia paterna, Joana Vidal, era folklorista, deixeble de Rossend Serra i Pagès. Ha estat una família amb molts metges —el pare, l’avi patern, cosins— i on la cultura hi era molt present: l’àvia i el pare tocaven el piano, a casa es llegia molt. He crescut amb el Patufet, els llibres de Josep M. Folch i Torres... Ens va determinar molt la malaltia del meu germà Santi quan va agafar la polio amb cinc anys; passava moltes temporades enllitat i fèiem molts jocs de taula, llegíem...
S’hi troba còmode amb l’ofici d e folklorista? Avui fer de fo l k l o r i s t a , etnòleg o etnògraf, ha deixat de tenir un caràcter negatiu. Són e l s m é s Joan Soler mostra una edició antiga de la Bíblia de propers a les Montserrat, que era del seu pare. festes i els c o s t u m s . Q u a n v a i g l’Aspirantat i em motivava començar en això, als anys e s c a m p a r i e s t e n d r e 60, ens carregàvem els e l e m e n t s h u m a n i s t e s folkloristes (els cors d’en cristians. Més endavant, en Clavé, les sardanes...), i més els anys setanta, vam crear t a r d , a l s a j u n t a m e n t s una comunitat cristiana de d e m o c r à t i c s , e n s h i base, ens dèiem Comunitat tornàrem a acostar. Em vaig de Can Solei. Teníem una introduir al món de la v i s i ó d e l a f e m o l t m ú s i c a f o l k , d e s d e l d e m o c r à t i c a i p l a n e ra , Seminari, on estudiava, amb seguíem l’esperit conciliar, i Àngel Fàbregas i Jaume en aquesta època feia Arnella, que eren del meu aquests cants: parlen de curs. manifestar-se, de flames, de Vostè ha fet una tasca banderes... Si es llegeix des s i l e n c i o s a p e r ò b e n del punt de vista de la p r e s e n t a l t r a d u i r i transició es poden endevinar a d a p t a r n o m b r o s e s coses. cançons pel cantoral de Entre altres, és autor de M i s s a D o m i n i c a l , la lletra de “Noia del sobretot basades en poble Maria” amb música espirituals negres. del mestre Mn. Albert A 1 6 a n y s p o r t a v a Taulé. Com va anar l’Aspirantat de la parròquia aquest tàndem? de Santa Maria, una mena El bisbe Tena dedicava una d’escoltisme. La cultura classe a analitzar aquesta popular, les colònies i els cançó, ja que té molta base focs de camp... eren coses bíblica, hi poso un badiu molt diverses i disperses que (badaloní), una eixida... El en el fons anaven molt m e s t r e Ta u l é e m v a lligades. Al Seminari em va demanar si volia fer lletres influir aquesta època de de cançons i vaig accedir.
Vostè es considera més fill de les tres virtuts “Fe, Esperança i Caritat” o bé del lema de la Revolució Francesa “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”? Són dues coses diferents i que es poden viure conjuntament, no es fan nosa. En aquests moments es posa l’accent en la llibertat-igualtat, però el tema fort que no s’ha assumit és el de fraternitat. Ara es diu “solidaritat”, però no és el mateix. Fraternitat és germanor, la “solidaritat” no arriba és col·laboració, ajuda, participació. I pel que fa a les tres virtuts, m’aprecio molt la germana petita, com deia Mn. Ballarín, l’esperança. El mite
grec de la caixa de Pandora s’explica malament. Es diu que quan Prometeu va obrir-la van sortir tots els mals, de fet, van sortir tots els dons i al fons de tot hi havia l’esperança. Esperança i fraternitat, no es contradiuen, es necessiten. Ha escrit: «Així com el pagès treballa o cultiva la terra, cal treballar i cultivar l’esperit.» On alimenta l’esperit Joan Soler? A les nits, vaig a dormir cap a les 12 i llavors estic sol, faig o no faig, miro la tele o no, escric coses, anotacions. Rememoro persones que han estat significatives per a mi (Pere Lluís Font, Rovira Belloso, Josep Bigordà,
Jaume Botey, Casimir Martí). Soc d’aquesta tribu, dels catòlics, i tinc una certa lleialtat, més que fidelitat — és més passiva, més de sotmetre’s. Què li queda a Joan Soler per fer? He anat fent les coses que sortien, que s’havien de fer i que d’alguna manera podia col·laborar. Ara la memòria em falla, tinc totes les pegues de la gent gran, i sento que no haig d’anar al davant sinó al costat o al darrera dels més joves. Em queda explicar als meus fills i néts la meva vida quan jo era petit. Serà un llibre que restarà en l’àmbit familiar.
Cicle de conferències per a la gent gran a la Fundació Roca i Pi
Claus per a entendre l’envelliment Una de les línies d’actuació de la Fundació Llegat Roca i Pi és procurar una vellesa digna especialment a aquelles persones grans en situació de solitud o desemparades. En aquest context, la Fundació ha organitzat per aquest curs un cicle de conferències obertes al públic amb temes d’actualitat relacionats amb la gent gran que començarà a l’octubre i finalitzarà al juny i que es realitzarà a la seu mateixa de la Fundació (Av. Martí Pujol, 654). Els accidents vasculars cerebrals, la personalitat, la prevenció de caigudes i el seu tractament, les emocions, les síndromes de l’envelliment, la hipertensió arterial, la violència de gènere, el procés de la mort
o perquè envellim són alguns dels temes que s’abordaran. «Les conferències s’adrecen a un públic molt ampli: els residents de Roca i Pi i els seus familiars, el personal, altres entitats i públic en general», explica un d e l s p a t ro n s d e l a Fundació Roca i Pi, Josep M. Rosés Martí i coordinador, junt amb Xavier Oncins, d’aquest cicle. La ins c r ipc ió a le s conferències és gratuïta i s ’ h a d e fe r a l a Fundació Roca i Pi. Foto: Cathopic. Teniu més informació a l’entrevista que se li va fer a Josep M. Rosés a Ràdio Estel i també al fulletó.
Tercera edició de la Nit de les Religions
Submergir-se en les diverses tradicions espirituals Un any més, el 15 de setembre, s’escau la III Nit de les Religions organitzada per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR). Un grup de Badalona sortirà a les 16 h del metro Pompeu Fabra per participar-hi. Es tracta d’una jornada de portes obertes i d’activitats amb l’objectiu de conèixer i interaccionar amb la diversitat de conviccions,
tradicions espirituals i confessions que professen molts veïns de Barcelona. E n g u a ny h i p a r t i c i p e n quaranta comunitats i entitats religioses. Entre les activitats, hi ha previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic. «Amb la Taula de diàleg interreligiós de Badalona ja constituïda i treballant, la
voluntat és que més endavant puguem organitzar un itinerari religiós o jornada de portes obertes per les diferents esglésies, comunitats i mesquites de Badalona per donar a conèixer les diverses realitats religioses que hi ha a la ciutat», explica Isidre Ferreté. Més informació a l’enllaç i a #nitreligions2018.
In memoriam Francesc Giol «Si no canviem les persones, les estructures tampoc canviaran. Ministeri vol dir servei i tots estem cridats a ser ministres de l'Evangeli. Si en una parròquia hi ha el “rector que mana” i “els laics que obeeixen”, no anirem bé. Si els laics van a la seva
tampoc. És el servei a la comunitat el que guia totes les accions i decisions. I aquest servei necessita diàleg i comprensió, delegar responsabilitats i acceptar que, a cops, ens podem equivocar.» Recuperem aquestes paraules de Francesc Giol Castelltort,
traspassat el 13 de juliol passat, d’una entrevista que va concedir en nom Xarxa de Laics a aquesta publicació l’octubre del 2014. Són ben representatives de la seva lluita i el seu somni per una església més sinodal.
Agenda · 9 de setembre, concert d'arpa paraguaia “Harmonies llatinoamericanes” a càrrec de Rubén Darío González en homenatge a M. Teresa Rosés (que fou presidenta de la Fundació Catalunya-Amèrica), al monestir de Sant Jeroni a les 18h. · 14 de setembre, celebració de la titular de la Congregació dels Dolors amb missa a la capella dels Dolors de Santa Maria a les 8.30 h i xocolatada a les 9.15 h al pati de la rectoria. A les 22 h es canta l'ofici de lectures. · 15 de setembre, missa per celebrar la solemnitat de la Mare de Déu de Déu dels Dolors a l’església de Santa Maria a les 20 h i tot seguit el tradicional piscolabis. · 16 de setembre, festivitat del Sant Crist i de la verema a l’església del Sant Crist, a partir de les 11 h amb l’eucaristia. Més informació al programa. · 16 de setembre, missa d’inici dels actes del 150 aniversari de l’església de Sant Josep, a les 11 h presidida pel cardenal Martínez Sistach. A l’església del monestir de la Providència i es finalitzarà a l’església de Sant Josep. · 16 de setembre, festivitat patronal de Sant Cebrià a Tiana, a les 11.30 h missa solemne de celebració del mil·lenari presidida per cardenal. · 20 de setembre, missa en acció de gràcies per la declaració de venerable de sor Francesca de les Llagues de Jesús, al del Monestir de la Providència, a les 19 h, presidida pel cardenal Omella. A les 19.20 h repic de campanes de les parròquies de Badalona. · 23 de setembre, pregària de Taizé al monestir de la Providència a les 20 h. · 27 de setembre al 1 d'octubre, peregrinació a Lourdes amb l'Hospitalitat. Informació i inscripcions al despatx parroquial de sant Josep, el 13 de setembre, de 18 a 19.30 h. · 30 de setembre, eucaristia per la festivitat de Sant Jeroni al monestir a les 13.15h. · 6 d’octubre, trobada a Vic de la família carmelitana. Més informació al cartell.