Juliol-Agost 2020 Web: esglesiabadalona.org. A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com
Darrera reunió de curs del Consell Arxiprestal el 25 de juny
Fe i solidaritat durant el Covid-19
Contemplació i acció. Podria concloure’s que l’Església diocesana a l’Arxiprestat ha basculat entre aquests dos pols durant el temps de confinament provocat per la crisi sanitària del Covid-19. Així ho van transmetre els diferents representants de les parròquies i comunitats a la reunió del Consell Arxiprestal que es va celebrar de manera presencial amb les mesures preventives de rigor el 25 de juny passat al saló teatral dels Carmelites de Badalona. Major consciència de la fragilitat humana, moments remarcables de pregària (molts encapçalats pel papa Francesc), ús intensiu de les noves tecnologies (amb celebracions i eucaristies a través de les xarxes socials), ganes de recuperar el culte a les esglésies, sensacions de solitud i desemparament, vida familiar més intensa... Van ser algunes de les sensacions Catifa de Corpus a la creu de Montigalà. viscudes i que es van compartir al Consell. Les parròquies que impartien catequesi han estat molt en contacte amb els infants i famílies i han compartit materials facilitats pel Secretariat interdiocesà de Catequesi. Els grups de matrimonis també han mantingut aquest lligam i s’han sentit en comunió. «Aquest ha estat un temps de retorn a l’essencial, un tornar a les primeres comunitats cristianes que van irradiar la fe cap enfora. Era paradoxal que estant sol i aïllat, senties que hi havia molta gent que confiava en tu i això donava força per continuar cada dia», va explicar el salesià Emile Mefoude. Altres preveres van observar el difícil equilibri entre la prudència per evitar el contagi i la por i com se les han hagut d’enginyar per oferir atenció espiritual a les persones que havien emmalaltit de coronavirus. Des de la parròquia de Sant Sebastià van defensar la importància de l’Adoració Perpètua: «La capella ha estat el nostre consol i la nostra fortalesa», va dir Mn. Felip Simón. Pel que fa a l’amor caritatiu, les parròquies han desplegat una labor apreciable bàsicament a través dels bancs dels aliments que han vist un increment substancial de la demanda i preparant entrepans i àpats precuinats a persones en situació sense llar. De fet, aquesta situació ha provocat que l’Ajuntament de Badalona vulgui posar en marxa un projecte de dos magatzems d’aliments centrals a la ciutat. La idea s’està discutint amb les entitats (Càritas diocesana de Barcelona, parròquies i altres) i la voluntat és crear una Taula d’Aliments a Badalona (recordem que ja funciona la Taula sense llar a Badalona). D’altra banda, Salvador Martínez, de Càritas Santa Maria, va informar que el dispositiu per a persones sense llar al pavelló Casagemas deixaria de funcionar el 27 de juny i que s’habilitarà la masia de Can Bofí Vell (amb capacitat per a 40 persones) amb dutxes i espai per sopar i dormir. I també de la posada en marxa d’un telèfon a Càritas Santa Maria (M. 652 65 12 19) operatiu de dilluns a diumenge (9 a 21 h). Per últim, es va decidir per prudència ajornar la sortida arxiprestal d’inici de curs.
Mijail Acosta, director Fundació Acollida i Esperança
«O ens impliquem tots, Administració i societat, o pot trontollar la cohesió social» Després de 28 anys al capdavant de la Fundació Acollida i Esperança, Mijail Acosta cedeix la direcció general a partir de l'agost a Josep Maria Lluch, fins ara director adjunt. «És bo propiciar nous lideratges i energies a l’entitat sent fidels a la missió de la Fundació de crear espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social», sosté. Enguany no s'ha pogut fer el recompte de persones llar, a causa de l'estat d'alarma. A Badalona des de l'any 2016 intentem fer cada dos anys un recompte de persones que dormen una nit concreta de l'any als carrers de la ciutat. N'hem fet dos (2016 i 2018) i enguany hem donat la xifra de persones que no dormen al carrer i que estan en dispositius d'acollida, pisos d'inclusió... Aquestes persones tornaran a estar al ras d'aquí a un temps? La problemàtica global del sensellarisme s'està agreujant, com altres realitats socials d'exclusió. El 2016 vam comptabilitzar 39 persones dormint al carrer a Badalona, el 2018 van ser 57 i 172 persones en dispositius d'acollida. Aquest 2020, sense tenir en compte les persones que estan a carrer, hem comptabilitzat fins a 404 persones en aquests dispositius.
Apunteu 144 persones en habitatges inadequats... Es tracta d'assentaments en naus industrials. Aquí hi ha un seguiment específic per part de Creu Roja proveintlos d'aliment i higiene bàsiques, suport jurídic, i també es coordinen amb la Guàrdia Urbana. Altra situació que creix és la de les persones que viuen en relloguers en condicions infrahumanes. A tota l'àrea metropolitana això és un drama, una pobresa amagada. També s'ha incrementat el nombre de persones al Centre Diürn Folre. Això és vulnerabilitat extrema, molta precarietat. Ara bé, en clau positiva, la reacció de la ciutat els darrers anys, malgrat van empitjorant les xifres, és que tenim més dispositius, més pisos d'inserció, el procés de professionalització de Folre o el pavelló de Casagemas, que ha acollit una mitjana de 50 persones, muntat diligentment per l'Ajuntament de Badalona. Com heu patit tota aquesta situació a la Fundació? Ha estat un patiment compartit amb tota la societat. La nostra Fundació que té 100 i escaig de persones en centres d'acollida i pisos
d'inclusió ho hem passat molt malament per la incertesa, per tenir cura de la salut de la gent que ateníem, per la manca de material preventiu el primer mes; hem fet molts esforços en tancar, en intentar seguir els protocols. I això ha estressat molt quan teníem algun cas de Covid-19 o persones amb símptomes. Tenim persones amb VIHsida o amb addicions, malalties cròniques i biografies molt complexes que els feien persones de més risc. Quina reflexió en feu? Aquesta situació complicada i patiment ens ha igualat perquè ha estat compartit per tothom. L'altre vessant és que hi ha hagut molta solidaritat i implicació de moltes persones. El confinament de 27 persones a can Banús durant 3 mesos ha estat molt maco, l'esforç convivencial de les persones residents, d'entendre la situació, de cuidar-se els uns als altres, en un moment que el suport professional ha estat de mínims per una qüestió preventiva. També afegiria
com a reflexió que la tasca dels professionals de l’àmbit de l’atenció social és essencial encara que de vegades no sigui prou visible. Sembla que acabat el d esc o n f in amen t, to t torna a la normalitat... Per moltes famílies, per molts infants, per moltes persones això no serà així.
Des de les entitats ens hem vist obligades a fer assistència perquè hi ha famílies que no arriben i hem de donar respostes a necessitats molt bàsiques que estaven superades. Pensem que de l'anterior crisi, moltes famílies van quedar en molta precarietat. En el moment que això empitjora per
tothom, són els que estan al final de l'escala. Ens preocupa l'increment de persones, les cues, els bancs d'aliments... serà el tsunami que ve després del terratrèmol. O ens impliquem tots, Administració i societat, o pot trontollar la cohesió social, podem tenir molta gent que quedi al marge.
Acte de la Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona, el 26 de juny
Pandèmia, religions i solidaritat Les comunitats islàmiques, catòliques, baptistes i adventistes van presentar com han viscut la fe i la solidaritat amb els més necessitats durant el temps de confinament per la pandèmia en un acte online que va organitzar la Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona el 26 de juny passat. Podeu consultar el vídeo amb les intervencions a l’enllaç. Les diferents tradicions van posar de manifest l’excepcional de la situació viscuda amb els temples, mesquites i parròquies tancades: «L’estat d’alarma ens ha posat a prova a tots. Hem vist que no es necessita una mesquita per adorar Déu i fer els rituals; ho hem celebrat a través de les relacions humanes, especialment a la família. Hi ha hagut més recolliment», va dir Younes Harrak de la comunitat musulmana Bilal. Una constant en les diferents tradicions ha estat l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials que ha permès arribar també a nous
públics. «Cada dia hem enviat tres whatsapp relacionats amb textos bíblics i d’ànim», va compartir el pastor de l’Església Baptista de Badalona, José Antonio Cuenca. «Era important mantenir la flama de la fe en la distància. Hem sentit parlar més de Déu que abans», va argumentar F ra n c i s c o C u a d ra t , d e l’església adventista del Setè Dia, de Badalona. L’atenció a les persones v u l n e ra b l e s t a m b é h a tingut ocupats i preocupats els fidels de les diferents tradicions religioses a Badalona: «Hem derivat a tres carnisseries c onc e r t ade s une s 200 famílies mancades d’aliments», va destacar Ángela Cintas, de Federascim. Aquest ajut, a més, ha estat transversal i entre persones de diferents credos. «Estic commoguda amb les coses que s’han fet i la gent que s’hi ha posat en aquests moments durs per a tothom», va subratllar Encarna Martínez, de la parròquia Sant Antoni de Llefià.
Salvador Martínez, de la parròquia de Santa Maria, va observar que «hem experimentat la fragilitat i la unitat per lluitar contra la malaltia. Hem viscut la pandèmia amb fe i un abandonament en Déu». I Dolors Clotas, de la Xarxa de Laics, va observar que davant «les accions fetes des de l’estimació i el compromís amb els demés» hem estat conscients que «cada persona ha de ser les mans i els peus de Déu, perquè actua a través nostre». I per últim, va confiar que som una mica més conscients «dels canvis que el món necessita a nivell personal i comunitari per arribar a una situació d’equitat».
Trasllat des del cementiri de Sant Gervasi al del Sant Crist
Les despulles de Roca i Pi ja reposen a Badalona Les despulles mortals de Vicenç de Paül Roca i Pi (1780-1852) ja reposen a la ciutat de Badalona des de dimarts 9 de juny. Van ser traslladades des del cementiri de Sant Gervasi al del Sant Crist de Badalona i a les 10 h es va fer un senzill respons en el qual hi van estar presents membres del patronat de la Fundació Llegat Privat Roca i Pi. El patronat s’ha ocupat de fer les gestions del trasllat ja que, malgrat Roca i Pi va morir a les vuit del vespre del 9 de juliol de l’any 1852 al seu domicili de Badalona, va ser enterrat a l’antic cementiri parroquial de Sant Gervasi de Cassoles, actualment Barcelona. Mn. Andreu Oller, membre del patronat, vicari episcopal i rector de la parròquia de Sant Josep, va recordar l’obra social de Roca i Pi envers els més desfavorits i com el seu llegat continua tenint sentit «per continuar construint el Regne de Déu ara i aquí». A l’acte es va llegir un sonet obra del president de la Fundació Roca i Pi, Mn. Jaume Aymar.
Sonet amb estrambot sonor en el retorn de les despulles mortals de Vicenç de Paül Roca i Pi Encara no sabem gaire com eres però fóres un regal per la Ciutat pensares en els petits i en els pobres i els feres el gran do del teu llegat Aquestes són les veritables gestes, les que honoren a la humanitat. Aquí tan sols hi ha les teves restes el tot se sabrà en l’eternitat Molts ancians aquests mesos han mort i no els hem pogut ni acomiadar un silenci que mai no podrem oblidar. Avui és un símbol per recordar que ara que tu ja has arribat a Port unim a la teva la seva sort. I les nostres campanes aquest jorn anuncien amb goig el teu retorn
Agenda · 4, 11, 18 i 25 de juliol, Cinema a la fresca a les 21 h a la rectoria de la parròquia de Santa Maria. · 26 de juliol, missa en memòria dels difunts pel Covid-19 a les 19 h a la basílica de la Sagrada Família. · 26 de juliol, pregària de Taizé a les 20 h al monestir de la Divina Providència. Organitza: Xarxa de Laics. · 15 d’agost, Assumpció de la Benaurada Verge Maria. Festa Major de Badalona. Festes del Carme a la comunitat dels Carmelites · 13 al 15 de juliol, Tridu Marià Ecumènic Maria en les tradicions cristianes 19.30 h Eucaristia i homilia - Dilluns, 13. P. Alfons García Burgas, de l’Església Ortodoxa d’Antioquia - Dimarts, 14. Daniel Posse, pastor de l’Església Evangèlica del Setè Dia - Dimecres, 15. Mn. Armand Puig, prevere amb la participació del cantautor Lluís Platero. · 16 de juliol, solemnitat de la Mare de Déu del Carme. A les 19.30 h missa solemne presidida per Mns. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona. Enguany queden suspesos altres actes habituals del programa (ballada de sardanes, actuació de corals i el refresc de després del dia del Carme).