Repassem els fets més rellevants publicats al Poble de Déu
2016, un any dedicat a la misericòrdia
La misericòrdia ha estat el fil conductor de l’arxiprestat en l’Any Jubilar que li ha dedicat el papa Francesc. Una xerrada pronunciada per Jesús Renau, el recés de curs que va dirigir Mons. Sebastià Taltavull, així com el pregó de Setmana Santa de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler van servir per sustentar la reflexió. El pelegrinatge l’octubre passat al temple jubilar de Santa Maria de Mataró va culminar aquest camí. Les obres de misericòrdia han estat, per tant, l’engranatge que ha permès connectar amb els sofrents com ho va ser la recollida de Una de les imatges de l’any ha estat la resposta material per als refugiats que van massiva ciutadana a la recollida de material per organitzar des dels Pares Carmelites. Aquest als refugiats. La comunitat dels Pares Carmelites any també s’ha ampliat la residència Roca i va poder enviar tres tràilers cap a Grècia. Pi i s’ha abordat el sensellarisme: un recompte de les persones en aquesta situació va registrar 39 persones a Badalona. Precisament, durant 2016 una de les entitats que més ha treballat per aquest col·lectiu, Folre, ha complert vint anys. L’arxiprestat també ha penjat pancartes en els campanars de les esglésies amb la cita «Era foraster i em vau acollir» i ha organitzat una xerrada per canviar la mirada respecte el fet migratori. Durant el curs s’ha propiciat el debat entorn el servei del Consell Arxiprestal, amb la intenció de vivificar-lo i convertir-lo en un òrgan més operatiu. El nou arquebisbe JoanJosep Omella va visitar els preveres de l’arxiprestat el febrer passat i ha demanat la participació de tothom en l’elaboració del nou pla pastoral diocesà. El mateix arquebisbe ha propiciat una sèrie de canvis a les parròquies: s’ha jubilat el rector de Tiana, Mn. Joan Ballús que ha estat rellevat per Mn. Ramon Santos; Mn. Jordi Gutiérrez, ha estat enviat a missions a Xile, i ha estat rellevat com a rector de la parròquia de Lourdes per Mn. Jordi Patiño; i, per últim, s’ha incorporat com a rector compartit de l’agrupació parroquial de Sant Francesc, Santa Clara i Sant Crist de Canyet, Mn. Josep Lluís Ponsetí. Cal recordar també que el 2016 la Mare de Déu de l’Alegria ha estat declarada patrona de l’arxiprestat. Pel que fa a la cultura, l’agenda l’ha marcat el sisè centenari de la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Les cantates solidàries de Bach a càrrec del Conservatori de Música de Badalona han estat reconegudes amb el premi Guineuetes. I també s’ha recuperat la figura del cardenal Anselm M. Albareda, monjo de Montserrat i prefecte de la Biblioteca Vaticana, en el 50è aniversari de la seva mort. Durant aquest any Xarxa de Laics ha reiniciat la pregària de Taizé a l’església del monestir de les clarisses de la Divina Providència. I també es va fer una pregària interreligiosa per fomentar la pau i la convivència al Turó d’en Caritg. Gener 2017 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com
Entrevista a Anton Torrents Mestre-Albareda, renebot del cardenal Albareda
«A Albareda li interessava la història per entendre el present i, sobretot, el futur» «L’envejo molt, m’agradaria ser com ell». Anton Torrents, renebot d’Anselm Maria Albareda, admet la petjada que va deixar-li «el tiet» quan era adolescent i l’admiració que sent. Ha estat directiu de multinacionals del sector informàtic i tecnològic i ara s’està submergint en les fotos, correspondència, llibres, anotacions... tot un patrimoni de saber del Pare Albareda. Als cinquanta anys del seu traspàs, la figura d’Albareda se’ns apropa a l’exposició «El cardenal Albareda, un català universal» que pot visitar-se a l’església de Santa Maria fins al 31 de gener. Albareda escriu la vertadera història de Montserrat? L’abat Marcet va pressionar molt perquè es fes «La Història de Montserrat» i Albareda mai va quedar content, deia que era un dels seus pitjors llibres. Al retirar-se de la Biblioteca Vaticana, volia acabar de veritat la Història de Montserrat, però la malaltia no li va deixar i per alguna raó els seus apunts no s’han trobat. Després va escriure «Sant Ignasi a Montserrat», on aprofundeix en l’aspecte místic de Montserrat, i detalla com sant Ignasi rep una il·luminació a partir de la qual farà els exercicis espirituals. Quina relació tenia amb la ciència? A Albareda li interessava la història per entendre el present i, sobretot, el futur. Sense la ciència quedava coix, per això era un home profundament convençut que la ciència era clau pel
desenvolupament de la humanitat. Partia de la base que tot el que és capaç d’inventar la humanitat ja està inventat, forma part d’aquest univers creat per un ser perfecte, i que l’home ho va descobrint poc a poc. Pius XI li va demanar que posés al dia l’Institut Pontifici de la Ciència, fet que li va permetre relacionar-se amb les seixanta persones més sàvies del món. Una persona erudita, bibliògraf, crític. Quin caràcter tenia? Era un home d’una extrema amabilitat. Josep Pla deia després de visitar-lo a la Biblioteca Vaticana [una de les més importants del món i que va dirigir durant gairebé 25 anys]: «és d'una amabilitat tendra, c o r d i a l í s s i m a » . E ra u n d’aquests pocs savis, que a més de ser-ho era empàtic, escoltava i sabia estar al mig de la gent com si fos un més. Va descobrir que
l’única manera de ser feliç és ser humil, ser responsable amb la feina, ser un home que treballa pel seu país i pel món, amb una visió local i global. Durant la Segona Guerra Mundial treballà per la salvació de diverses biblioteques. Com a responsable de les biblioteques d’Itàlia es va preocupar perquè no desaparegués tota aquesta informació, sobretot, la de Montecassino, on des del segle VI estava salvada la c u l t u ra d ’ E u r o p a . Va aconseguir convèncer un general alemany que no robessin ni cremessin la biblioteca. Simultàniament es va endur les despulles de Sant Benet i les va tenir a casa seva fins que Montecassino es va rehabilitar. Albareda és un dels eclesiàstics catalans al Vaticà més rellevants del segle passat. Què deia dels quatre Papes a
qui va aconsellar? Pius XI era com el seu pare, el respectava molt i va confiar cegament en ell. Pius XII li donava els discursos per revisar, li demanava consell en les encícliques i també l’utilitzava per les relacions amb els governs (parlava divuit llengües diferents). Amb Joan XXIII eren amics personals, tenien una relació de confiança absoluta. Amb Pau VI va estar poc temps, per la malaltia d’Albareda, però també li consultava. Quin vincle tenia amb Badalona?
El pare treballava a Can Gusi i van decidir venir a viure a Badalona, al carrer Arnús, per proximitat, quan ell tenia set anys. Va estar al Círcol Catòlic, on feia els Pastorets, i va estudiar als Maristes. Un cop monjo, sempre que podia s’escapava de Montserrat a Badalona i deia missa a Santa Maria, a l’altar de Sant Sebastià. Al fer-lo abat de Ripoll, l’alcalde de Badalona el va fer fill adoptiu i li van dedicar una plaça. Doni’ns tres raons per visitar l’exposició d’Albareda.
Descobrir un home que va servir a l’Església i al seu país, un bon exemple del Montserrat de la primera meitat del segle XX que tant va fer per recuperar la cultura i l’espiritualitat catalana; veure que la nostra història no només ha estat feta per gent cèlebre que surt als diaris, sinó que també ho ha estat per persones poc conegudes d’una importància vital; i la relació que Albareda va tenir amb Joan XXIII, que va ser un factor decisiu per tirar endavant el Concili Vaticà II.
16a edició de la Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana
Les tradicions cristianes de Badalona unides per la pregària Quan s’aproxima la conversió de Sant Pau (25 de gener), s’escau la Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana. Enguany se celebra la setzena edició d’aquesta pregària ecumènica a Badalona amb la coordinació de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors el dissabte 21 de gener a les 11.30 h a l’Església Evangèlica Adventista (C/ del Carme, 19). Us enllacem la convocatòria. L’ E s g l é s i a C r i s t i a n a Evangèlica, l’Església Evangèlica Baptista, l’Església Adventista del Setè Dia i l’Església Catòlica són els convocants d’aquesta pregària. La Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana és promoguda pel Centre Ecumènic de Catalunya (CEC), presidit pel caputxí Joan Botam. El CEC, amb 60 anys d’història, manté un diàleg al dia per igual
entre anglicans, catòlics, “testimoni de l’evangeli”. ortodoxos i protestants. D’aquesta manera, després Els textos de la Setmana d e s e g l e s d e m ú t u e s d’enguany tenen com a condemnes i difamacions, lema «Reconciliem-nos. l’any 2017, els cristians L’amor del Crist ens hi luterans i catòlics podran empeny» (cf. 2Co 5,14-20) i c omme morar junt s e ls han estat preparats per c o m e n ç a m e n t s d e l a r e p r e s e n t a n t s d e l e s Reforma», es pot llegir a la d i v e r s e s c o m u n i t a t s introducció. cristianes d’Alemanya. País on es va originar la reforma luterana, l’any 1517, en publicarPregària unida dels Cristians de Badalona se les 95 tesis de Martí Luter contra els abusos de l’església catòlica en aquella època. Podeu consultar els textos i les pregàries en aquest enllaç. Cada peça és necessària «En separar les per recompondre el puzle ! intuïcions teològiques I no en sobra cap ! de la Reforma d’allò que és polèmic, els ESGLÉSIA CRISTIANA EVANGÈLICA catòlics s’han vist en ESGLÉSIA EVÀNGELICA BAPTISTA condicions d’encaixar ESGLÉSIA ADVENTISTA DEL SETÈ DIA ESGLÉSIA CATÒLICA la interpel·lació de Dissabte 21 de gener de 2017 a les 11.30 h a l’Església Adventista del Setè dia - carrer del Carme, 19 Luter a l’Església dels T OTS HI SOU CONVIDATS ! nostres dies i, doncs, de reconèixer en ell un Coordina: V. i D. Congregació de la Mare de Déu dels Dolors
Pancartes de gran format als campanars de les parròquies
L’arxiprestat se situa en «mode acollida» «Era foraster i em vau acollir». La citació de Mateu 25, 35 senyoreja dalt els campanars de la majoria d’esglésies de l’arxiprestat. L’acció es va concretar al passat Consell Arxiprestal arran d’una proposta de la plataforma Stop Mare M o r t u m . L’ o b j e c t i u é s
sensibilitzar i formar la ciutadania per tal que abandoni la indiferència i es mobilitzi davant les situacions que provoquen injustícia i vulneració dels drets humans. Podeu consultar la galeria de fotos a l’enllaç.
In memoriam Francesc Costa i Amigó El passat 4 de desembre va morir Francesc Costa i Amigó, pintor i veterà de la «lleva del biberó». El llegat de la pintura expressionista de Costa i Amigó pot
gaudir-se en els quadres que va fer per la seva parròquia de Sant Francesc d ’A s s í s i d ’ a l t r e s d e Badalona, com la Mare de Déu de la Salut i el
monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Podeu consultar l’entrevista que li vam fer el juliol passat al Poble de Déu.
Agenda · 8 de gener, concert de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, a l’església de Sant Francesc d’Assís. · 13 de gener, estudi sobre Jesús, a les 20 h a l’església de Sant Francesc d’Assís. · 15 de gener, darrer dia exposició «El monestir de Sant Jeroni de la Murtra: 600 anys d’història» i concert de cloenda, al Museu de Badalona. · 21 de gener, pregària ecumènica per la unitat dels cristians a les 11.30 h a l’Església Evangèlica Adventista (C/ del Carme 19, Badalona). · 21 de gener, Cantates solidàries de Bach, a les 18.30 h a la Capella del Santíssim de l’església de Sant Josep a càrrec de la coral Càrmina, conjunt instrumentista del Conservatori de Badalona i solistes, dirigits per Daniel Mestre. Entrada lliure, aportació voluntària. Podeu consultar el programa. · 22 de gener, pregària de Taizé, a les 20 h a l’església del Monestir de les Clarisses de la Divina Providència. Organitza: Xarxa de Laics. · Fins al 31 de gener, exposició «El cardenal Albareda, un català universal» a l’església de Santa Maria. Horari: de dilluns a dijous matins de 10.30 a 13 h i tardes de 17.30 a 19h.