Núm. 271 .Desembre 2012 Dip. Leg. T-14-1988 Any XXIV Quarta època
El desig d’un Bon Nadal i pròsper Any Nou 2013
SÍNODE DE BISBES
εdesglésia τarragona
SUMARI 271 Desembre 2012
εdesglésia τarragona
C
ada any, a finals de desembre, l’Església celebra la Festa de la Sagrada Família, una Jornada dedicada a la Família i la Vida. Amb motiu d’aquesta Jornada i en el marc de l’Any de la fe, dues famílies cristianes de l’arxidiòcesi comparteixen el seu testimoni de fe.
εdesglésia τarragona A Testimonis de fe
Pàgina 19
R
ecentment s’han complert set-cents anys del concili de Tarragona que va declarar la innocència dels templers catalans, un fet històric que va tenir lloc a la capella del Corpus Christi de la Catedral. El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Dr. Josep M. Sans Travé, aprofundeix en l’origen d’aquest orde, les persecucions rebudes i el seu declivi.
εdesglésia τarragona A L’Orde del Temple
Pàgina 32
Número 271 -Desembre 2012
I, a més, La Quarta d’EdT (p. 4), Capçalera (p. 5), Centenari de la Coronació Canònica (p. 6), Jornades interdiocesanes de catequistes (p. 8), Radiografia dels arxiprestats (p. 12), Reflexió (p. 14), Any de la fe (p. 16), Notícies (p. 21), Visita pastoral (p. 24), In Memoriam (p. 27), Animació Bíblica (p. 28) Tarragona Missionera (p. 30) i llibres (p. 35).
3
La Quarta d’edt
Moisès en campanya Antoni Coll Gilabert, periodista
εdesglésia τarragona Director Santiago Grimau
L
legit a ‘La Vanguardia’ del 25 de novembre. Es tracta d’una entrevista que els periodistes li fan a Artur Mas:
- Com porta això de ser messies?
Consell de redacció Mn. Joaquim Fortuny Mn. Francisco Giménez Dídac Bertran Anna Robert Luis-José Baixauli
- És una falsedat. No soc un salvador.
Secretaria Montse Sabaté
- El seu cartell el presenta com Moisès…
Assessorament lingüístic Rosalia Gras
No han sigut les úniques referències bíbliques que s’ha pogut sentir i llegir aquests dies. S’ha parlat també de la Terra Promesa, del salvador, del poble escollit, del pas del Mar Roig, de Josué… Sort que estem en un Estat laic! Això és una mostra de que la religió, i concretament la Bíblia, forma part de la cultura general de la societat. I de que algú que no tingui una mínima cultura religiosa no pot entendre bé el que passa al seu entorn.
Fotografia MCS Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Adreça Pla de Palau, 2 Telèfon 977 233 412 (ext. 205) Fax 977 251 847 Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.cat Pàgina web www.arquebisbattarragona.cat Codi postal 43003 Tarragona Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona Dipòsit legal T-14-1988 Subscripció anual (11 números): 15,00 € Subscripció anual Europa (11 números): 40,00 €
εsglésia de τarragona
Preu unitari: 1,50 € Publicada amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
www.arquebisbattarragona.cat una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona
4
Els articles publicats a església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors.
Capçalera
Nadal i Nadal Didac Bertran, Cap del Departament de mitjans de comunicació social
S
i no ens deixem enlluernar pels llums dels comerços, pels anuncis dels mitjans de comunicació social o pel consumisme, veurem que hi ha com dos nadals: el nostre, aparent, sorollós, gairebé desproveït de significat, i el de Betlem i la seva prolongació natural que és Natzaret. El primer que se’ns pot acudir pensant en el Nadal és això: Però, per què Déu s’ha de fer home? És que li faltava alguna cosa al cel? I si ve a la terra, per què ha d’aparèixer com un nen, i no com un home vigorós, dominant i triomfador? ¿No seria això molt més digne de Déu que no ser un noi necessitat de tot? El Déu que és amor no vol més que amor, no cerca més que amor, i l’aparició de Déu fet home en el món no té més raó de ser que l’amor. Déu amor dóna amor. Déu amor busca amor. Déu amor no s’acontenta amb res més que amb amor.
homes que estima el Senyor!» Els afortunats pastors poden comprovar amb els seus ulls el que Déu els ha manifestat. Allí hi ha Josep, que fa de pare. Quant desvetllament! Quanta sol·licitud! Quanta dificultat a trobar un alberg apropiat per a la seva esposa estimada, i, no tenint cap altre remei, ha d’ocupar aquella cova natural que s’obre en una roca. Però, quin home més feliç ara mateix! Allí hi ha Maria, la «plena de gràcia», bonica. No cal que busquem una mare més feliç que aquesta —fins i tot enmig de tanta humilitat—, perquè no la trobarem. Allí l’infant, petitó, bonic com la seva mare: no parla. Però el seu silenci és el crit més potent llançat per Déu per dir-nos que és TOT AMOR. El món, tan necessitat d’amor, avui es veu inundat d’amor. No l’amor i la felicitat vanes amb què ens eixorden els altaveus pels carrers, que ens desitgen «Bones festes!» i no pas «Bon Nadal!». El món aprèn avui a rebre el do de Déu i a comunicar-lo a tothom. Avui, l’Església, desbordant
La pobresa de Déu es converteix en riquesa nostra, i nosaltres aprenem a repartir també la nostra riquesa, poca o molta, amb els germans més necessitats d’amor, amb els pobres i els més humils. L’infant de Betlem desenvolupa una força i una potència d’amor que no són capaces d’aconseguir les organitzacions mundials més grans. I aquest Déu-Infant nascut a Betlem, de nom Jesús, creixerà a Natzaret, subjecte als seus pares i veient l’exemple quotidià de Maria i de Josep. Amb ells aprendrà a estimar (ell, que és l’AMOR!), aprendrà a guanyar-se el pa amb la suor del seu front al taller de Josep, aprendrà a estimar el seu Pare del cel a través de la senzilla pietat dels seus pares. I creixerà en gràcia i saviesa davant Déu i els homes. Volem aprendre humilitat? Anem a Natzaret. Volem aprendre a ser diligents en la feina? Anem a Natzaret. Volem aprendre a pregar? Anem a Natzaret. Volem aprendre a valorar la vida senzilla? Anem a Natzaret. Volem aprendre a ser feliços amb una felicitat que el món s’entesta a no voler gaudir? Anem a Natzaret. A Natzaret hi havia respecte a Déu i hi havia amor de família. Per això, qui gosarà presentar-nos una llar més beneïda i més feliç que la de la Sagrada Família de Natzaret? edt
Número 271 -Desembre 2012
I com que no hi ha res ni ningú que faci vibrar tant el cor com un infant, Déu no menysprea pas fer-se nen, perquè davant d’aquest infant de Betlem ningú no es resistirà a donar el seu cor a Déu. Més encara. Posat Déu a fer meravelles d’amor, el nen Déu neix pobre, d’una mare vilatana plena de gràcia, tendra i encisadora, enmig de la nit callada esquinçada per una legió d’àngels que va cantant pels cels, i que només veuen, senten i entenen uns pobres i humils pastors: «Glòria a Déu en el Cel, i a la terra pau als
d’alegria, canta a l’entorn del pessebre on el nen Déu jeu sobre la palla.
5
Centenari de la Coronació Canònica
La Mare de Déu del Claustre de Tarragona, més a prop que mai Escoles, parròquies, esglésies i comunitats de la ciutat han acollit i venerat la Mare de Déu al llarg d’aquest any commemoratiu.
Fotos: MCS
C
oincidint amb la festa de la Mare de Déu del Claustre —el dia 11 de novembre— i la clausura del centenari de la seva Coronació (1911-2011), el dia 3 de novembre, la santa imatge es va traslladar fins a l’altar major de la Catedral, on es van celebrar tots els actes de clausura programats. Des d’aquest dia, i fins al dia 10 de novembre, es va resar el rosari, cadascun dels rectors de les parròquies acollidores va predicar la novena corresponent i va presidir l’eucaristia a la mateixa Catedral. El darrer dia, dissabte dia 10, es va fer el rosari de torxes per l’interior del claustre i de la Catedral, amb la glossa dels misteris de Glòria. L’endemà, diumenge dia 11, el Sr. Arquebisbe va presidir la missa de la Mare de Déu del Claustre seguida per la tradicional processó pel claustre amb la santa imatge i el trasllat final a la seva capella, clausurant d’aquesta manera la commemoració del centenari.
εsglésia de τarragona
«Dono gràcies a Déu pels molts fruits visibles, i també ocults, que ens ha ofert la celebració d’aquest centenari amb totes les activitats desplegades per aquest motiu» —va dir el Sr. Arquebisbe en l’homilia de la missa de clausura. Mons. Jaume Pujol va anunciar que la imatge —«una rèplica preciosa de l’original»— serà col·locada al Seminari Menor perquè pugui ser invocada en petició de les vocacions.
6
Durant la celebració del Centenari també s’ha publicat la reedició dels Goigs a la Mare de Déu del Claustre editat per la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i pels Gogistes Tarragonins, amb noves estrofes originals de Mn. Josep Maria Ferré i un gravat del Sr. Josep Riera, que va ser presentat el dia 7 de novembre a càrrec de Mons. Miquel Barbarà, degà del Capítol de la Catedral, i presidit pel Sr. Arquebisbe.
La Mare de Déu del Claustre itinerant iniciava, el dia 2 de novembre de 2011, la seva peregrinació per la ciutat de Tarragona amb l’objectiu principal de promoure el culte, la devoció i la veneració de la Mare de Déu als tarragonins. Després de tot un any, la imatge ha visitat escoles, parròquies i esglésies de la ciutat i al voltant de la Mare de Déu del Claustre han pogut pregar molts infants, joves i adults. Durant els dies d’acollida a les diferents parròquies la imatge ha presidit les celebracions comunitàries i la vida parroquial de Sant Francesc d’Assís, Santa Maria de la Móra, Santíssima Trinitat, Sant Cosme i Sant Damià, Sant Fructuós, Sant Pere Apòstol, Sant Pau i Sant Joan Baptista de Tarragona. També ha fet estada a l’església de Sant Agustí amb els pares Missioners Claretians, amb la comunitat dels pares Carmelites Descalços i, després de la clausura, haurà visitat el Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor i la Parròquia de Santa Clara. edt
Número 271 -Desembre 2012
7
Jornades catequistes
VI Jornades interdiocesanes de Formació per a Catequistes Més de 300 catequistes es van aplegar, del 16 al 18 de novembre, a Santa Susanna (Maresme), sota el lema «El concili Vaticà II, una brúixola per a la catequesi».
Després de la pregària inicial, que va conduir Mn. Salvador Gras, delegat diocesà de catequesi de Girona, acompanyat de Mn. Antoni Elvira, la secretària general del SIC, Sra. Montserrat Oriol, va pronunciar un breu parlament de benvinguda als participants, en el decurs del qual va aprofitar per anunciar el nomenament de Mons. Xavier Salinas, bisbe de Tortosa i bisbe-delegat per a la catequesi a la CET, com a nou bisbe de Mallorca, per la qual cosa el va felicitar en nom de tots els catequistes. També va tenir un record emocionat per la Sra. Marisa Costa Erra, catequista de Vic i gran col·laboradora del SIC, recentment traspassada a l’edat de 44 anys.
La primera ponència va anar a càrrec de Mn. David Abadias, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, el qual va parlar sobre «El context del concili Vaticà II». En la seva xerrada, il·lustrada amb imatges d’època, va destacar el paper cabdal del papa Joan XXIII, un pontífex ja ancià que, això no obstant, va seguir la intuició
εsglésia de τarragona
Foto: MCS
8
inspirada per l’Esperit Sant de convocar un concili ecumènic destinat a portar un aire nou a l’Església. Segon dia La sessió matinal del dissabte 17 de novembre va començar amb la celebració de l’eucaristia, a la qual va seguir la intervenció de Mn. F. Xavier Morell, delegat diocesà per a la catequesi i el catecumenat de l’Arquebisbat de Tarragona. Abans, però, es va fer present Mons. Salinas, que va rebre una gran ovació, tant dels seus actuals diocesans de Tortosa com dels futurs de Mallorca, així com de tota la concurrència. Mons. Salinas va manifestar la seva gratitud per aquests anys de treball conjunt.
la ponència de Mn. Josep Lluís Arín, vicari general del Bisbat de Tortosa. Amb els seus habituals amenitat i bon humor, va recordar que «la Bíblia és tota ella Foto: MCS
Mn. F. Xavier Morell va dissertar sobre «Església, què dius de tu mateixa?», i va fer —sota l’epígraf de «L’autoconsciència de l’Església en la història— un repàs molt ben documentat de la peripècia catòlica des dels primers segles fins al concili Vaticà II. La xerrada va tenir una segona part que va versar sobre les «Novetats del magisteri conciliar del Vaticà II». Entre altres coses va recordar que el títol de la seva intervenció estava tret de la pregunta del cardenal Montini (més tard Pau VI), mitjançant la qual, seguint la invitació de Jesús als Apòstols durant el Sant Sopar, defineix la identitat de l’Església com una comunitat que ha «d’estar en el món, sense ser del món».
paraula de Déu i paraula humana. Només es pot arribar a conèixer el que Déu vol comunicar-nos si tenim en compte el llenguatge humà amb què es parla a la Bíblia». També va dir que «volent donar-se a conèixer, Déu parla als homes assumint el llenguatge
de l’amistat i del diàleg per a una finalitat precisa que és la comunió de vida». Va indicar que «sempre i més avui s’ha de tenir present la relació intrínseca entre Paraula de Déu i testimoniatge cristià». La sessió de tarda va començar amb la ponència de Mn. Joan Planellas, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, el qual va parlar sobre «Una vida i una fe que es fa celebració». Mn. Planellas va iniciar la seva intervenció amb un apunt sobre el títol de la ponència: «Són les parts del Catecisme de l’Església catòlica, afegint-hi la pregària.» Va remarcar també que «dins els dos grans diàlegs que realitza l’Església en el Concili —Ecclesia ad intra i Eclesia ad extra— la reforma litúrgica se situa en el Foto: MCS
«Un Déu que es revela i entra en diàleg amb la humanitat» va ser
Número 271 -Desembre 2012
Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny Mobiliari urbà - Interiorisme Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció
Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro) Polígon Industrial Bescós. C/Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS adreça electrònica: admin@talleresvalero.net Telèfons 977 770 651 - 977 771 643
9
Fotos: MCS
primer. La principal manifestació de l’Església es troba en les celebracions, sobretot l’eucaristia: d’aquí que es comenci per la litúrgia. Mai abans cap concili no havia dedicat a la litúrgia un document. Aquest serà la constitució Sacrosanctum concilium». La darrera ponència va ser la que va presentar Ricardo Mateo, delegat diocesà del Bisbat d’Eivissa, que va versar sobre «Una fe que esdevé missió i es comunica», tot comentant el decret Ad gentes, sobre l’activitat missionera de l’Església. Després de sopar hi va haver uns moments de lleure amb una divertida cantada d’havaneres a càrrec del grup Bergantí, seguida del preceptiu rom cremat. Tot plegat va fer les delícies dels catequistes. Tercer dia
εsglésia de τarragona
El tercer i darrer dia d’aquestes VI Jornades de Formació per a Catequistes, es va encetar amb la celebració de l’eucaristia presidida per Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona. En la seva homilia, entre altres coses, va fer una crida a l’optimisme, malgrat les foscúries i dificultats del nostre temps. Va recordar que «a cada crisi del món, a cada crisi eclesial, Jesús ve», i que «enmig de qualsevol circumstància hi ha signes d’amor, de solidaritat… perquè Jesús ve!». Mons. Pardo també va manifestar la seva gratitud envers els catequistes i la seva tasca en favor del coneixement de la paraula de Crist. Igualment va recordar que el concili provincial Tarraconense, en el fons va ser una recepció del concili Vatica II i l’aplicació als nous problemes concrets de l’Església a casa nostra.
10
La darrera ponència, «L’Església en el món: un diàleg amistós», va anar a càrrec del delegat de catequesi i litúrgia del Bisbat de Mallorca, Mn. Antoni Vadell, el qual la va fer molt atractiva i didàctica. Va qualificar el concili Vaticà II com a «pastoral» i va indicar que, a través d’alguns dels seus grans textos, es percep que l’Església té tothora l’obligació d’esbrinar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’evangeli a fi que, de manera adaptada a cada generació, pugui donar resposta a les preguntes perennes de l’home sobre el sentit de la vida present i futura. Les VI Jornades de Formació per a Catequistes van acabar amb una dinàmica d’apropiació dels contiguts rebuts per part dels catequistes assistents, en què van valorar aquestes dues preguntes: «Quina idea és la més important que s’ha dit i em quedo?» i «Del que s’ha dit, què m’ajudarà en la meva tasca com a catequista?».
El Cant dels adéus i la ja tradicional foto de grup van posar punt i final a tres dies de convivència molt valorats per tots. Com a detall curiós cal dir que tots els actes de la trobada d’enguany es van
desenvolupar a la sala de conferències de l’Hotel de Santa Susanna, que va acollir els centenars de catequistes que hi van assistir. edt Fotos: MCS
Número 271 -Desembre 2012
11
Radiografia dels arxiprestats
El Baix Camp, un arxiprestat estès des de la costa a l’interior
L
’arxiprestat del Baix Camp compta amb vint-itres parròquies, entre les quals n’hi ha algunes que es troben al litoral i d’altres a l’interior, tant de petites com de grans. Totes aquestes parròquies tenen una gran mobilitat sobretot per a la qüestió comercial i d’esbarjo. Com que les distàncies no són excessivament grans resulta fàcil poder reunir persones de diferents parròquies per a activitats conjuntes. Encara que cadascuna d’elles té unes característiques personals, totes participen d’una manera de fer i ser semblants. Conversem amb el seu arxiprest, Mn. Ramon Martí i Olesti. —Quants preveres es dediquen a les parròquies de l’arxiprestat? Les vint-i-tres parròquies estan assignades a tretze preveres, la majoria dels quals porten més d’una parròquia com ara Riudoms i Vinyols i els Arcs; la Selva del Camp, Almoster i l’Albiol; l’Aleixar i Vilaplana; les Borges del Camp, Alforja, Arbolí, Riudecols i les Irles; Riudecanyes, Duesaigües i l’Argentera; Botarell i Vilanova d’Escornalbou, i Vilafortuny i Montbrió del Camp. Les parròquies de Mont-Roig del Camp i de Maspujols, així com també les Parròquies de Santa Maria i Sant Pere de Cambrils, tenen rector propi.
εsglésia de τarragona
—Quines són les comunitats de vida consagrada presents a l’arxiprestat?
12
A l’arxiprestat del Baix Camp hi ha els germans de les Escoles Cristianes presents al Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils, les comunitats de la Sagrada Família i de Sant Benilde a la Casa Sant Josep de Cambrils, i les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. A les Borges del Camp, les germanes Carmelites Missioneres Teresianes vetllen la residència de la Mare de Déu de la Riera. I a la Selva del Camp hi ha la comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. —Quines són les activitats conjuntes que es duen a terme a nivell d’arxiprestat?
A nivell d’arxiprestat es coordinen els grups de catequesi per a activitats que es fan conjuntament, com la Trobada del Pas del Mas Roig, per als grups de primera comunió, la trobada dels grups de confirmació i les trobades de formació de catequistes. Pel que fa a Càritas arxiprestal, amb la col·laboració i participació de la majoria de les Parròquies, es fan trobades periòdiques de formació i es gestiona la botiga Filigrana que s’ha obert a Cambrils, amb el treball desinteressat de molts voluntaris. També a nivell arxiprestal s’organitzen els cursets de preparació al matrimoni. —Com s’articula l’activitat arxiprestal? En aquests moments, per una sèrie de circumstàncies, el Consell Pastoral Arxiprestal està en procés de renovació, i entre d’altres motius s’ha de constituir legalment, ja que encara que fa molts anys que funciona no té uns estatuts aprovats. —Quines perspectives té l’arxiprestat de cara al futur?
La de continuar potenciant aquelles activitats que ja funcionen i fixar-nos en altres àmbits, com és el de la formació en diferents camps, com ara el de la litúrgia i de la formació de catequistes. edt
L’Aleixar
Riudoms
Riudecols Mont-Roig
Número 271 -Desembre 2012
13
Reflexió
Apropem-nos a l’Advent i al Nadal Gna. Núria Viñas, O.S.C
Hem acabat l’Advent, aquest temps que precedeix i prepara el Nadal. Intentaré endinsar-nos una mica en aquests dos temps perquè ens ajudin a revisar i reflexionar sobre la nostra relació amb Jesús i amb els germans; per això veurem els grans trets de cadascun i després ens aturarem una mica en les lectures de l’evangeli dels diumenges. La paraula Advent ve del llatí adventus i significa adveniment, vinguda; però de qui? De Jesús, d’Aquell a qui seguim. L’Advent, doncs, se centra en les vingudes del Senyor: — Quan va néixer a Betlem (passat). — Quan vindrà a buscar-nos al final de la nostra vida (futur). — Jesús segueix venint cada dia a nosaltres, a les nostres vides (present). L’Advent és el temps que ens recorda aquestes realitats perquè, tot preparant-nos per a celebrar el naixement de Jesús, no perdem de vista que Ell està venint a nosaltres ara, avui i que caminem cap a l’encontre definitiu amb Ell. El temps d’Advent, com a preparació del Nadal, ens transporta a l’esperança del poble d’Israel en l’Antic Testament: la vinguda del Messies promès, portador definitiu de la pau, bondat, justícia.
εsglésia de τarragona
És un temps profundament marià. Maria, la Mare de Jesús, ens és model per a viure’l: ella sempre va viure vetllant, atenta, oberta, escoltant la Paraula, amb una esperança segura i confiada en Déu. L’Advent, doncs, ens convida sempre a viure en unes actituds: — La vetlla o vigilància. Ens cal estar atents, oberts a Jesús que està venint, perquè puguem captar què ens ofereix i què ens vol dir a través de la seva Paraula. — L’esperança. La nostra esperança és el mateix Jesús; Ell ha vençut tots els obstacles, totes les pors i fins la mateixa mort, i un dia el veurem cara a cara. 14
Amb Ell, tot ho podem. — La conversió. Cal que ens convertim a Jesús, que ens girem cap a Ell i deixem que la seva Paraula modeli les nostre actituds, sentiments, opcions. — L’alegria. La proximitat de Jesús i el seu incansable amor són motiu d’alegria i joia. Passem ara a veure una mica què se’ns diu en l’evangeli dels diumenges: • I Diumenge. Jesús ens recorda la seva vinguda definitiva mitjançant imatges pròpies del seu temps. Ens convida a viure atents, vetllant: «Estigueu atents sobre vosaltres» (Lc 21, 34). Vol que visquem desperts, centrats en Ell, vigilant que les moltes preocupacions i treballs no ens absorbeixin de tal
manera que Ell quedi fora de la nostra vida. Ens convida a estar sempre a punt per rebre’l cada dia i també per a l’encontre definitiu. • II Diumenge. La veu de Joan Baptista continua ressonant avui: «Obriu una ruta al Senyor» (Lc 3, 4). Se’ns urgeix a obrir la nostra persona a Jesús, a deixar que Ell entri plenament en la nostra vida i l’orienti segons la seva Paraula. • III Diumenge. L’evangeli recull la pregunta que la gent feia a Joan Baptista: «Què hem de fer?» (Lc 3, 10). L’interrogant d’aquelles persones, que de veritat volien canviar, també hauria de ser el nostre, especialment a l’hora de la pregària. Hauríem de preguntar a Jesús amb tota sinceritat: què haig de fer? La seva resposta la trobarem en la Paraula, en el sagraments, en els germans, i es concretarà en una vida cada vegada més evangèlica.
• Lc 2, 1-14. En aquest relat de Lluc se’ns presenta el naixement de Jesús en el seu context: senzillesa, feblesa, pobresa. Jesús no entra en la història per la porta gran del poder o de la fama, sinó per la de la petitesa i la humilitat. A Ell se’l troba, d’una forma especial, en els desvalguts, marginats, pobres: «Trobareu un infant en bolquers». Els pastors que reben l’anunci són totes aquelles persones de cor senzill i humil, que acullen la Paraula amb simplicitat i joia, i la comparteixen amb els altres. Valdria la pena que ens preguntéssim si també nosaltres som «pastors». • Jo 1, 1-18. Si Lluc ens relata com neix Jesús, l’evangelista Joan ens revela obertament qui és l’Infant embolcallat i posat en una menjadora. Aquell Infant és el mateix Déu fet home, és la Paraula de Déu feta persona humana, és Jesús: «El qui és la Paraula es va fer home».
• IV Diumenge. En L’evangeli Elisabet lloa la fe de Maria i la proclama feliç perquè ha cregut. La nostra fe no pot ser quelcom eteri o un conjunt d’idees deslligades de la vida; hem de creure a l’estil de Maria, escoltant la Paraula, acollint-la, entregant-nos-hi i vivint-la en el dia a dia. I amb aquesta última setmana, l’Advent es retira i deixa pas al Nadal amb tot el seu esclat.
Nadal és la manifestació de Déu als homes, i el seu apropament. Déu es fa tan proper a nosaltres que entra en la història fent-se home en Jesús. Celebrar el naixement de Jesús és celebrar aquest misteri i és celebrar, també, l’amor de Déu en fer-nos el do del seu Fill. Apropem-nos al Nadal a partir de les lectures evangèliques de l’Eucaristia de la nit, Lc 2, 1-14, i del dia, Jo 1, 1-18.
Vida.
Aquell Infant, que creixerà i un dia morirà a la Creu, és la mateixa
Aquell Infant que neix en la nit és la Llum veritable que il·lumina les nostres foscors i dubtes. Aquell Infant que «ha vingut a casa seva» i, malgrat que «els seus no l’han acollit», ha estimat fins a l’extrem i s’ha entregat per nosaltres. Aquell Infant és el mateix Jesús que ve a trobar-nos cada dia, en la seva Paraula, en l’Eucaristia, en els germans. Si Maria ens era model de vivència de l’Advent, ens és també mestra en la contemplació del Nadal. Per això, voldria acabar recordant el que ens diu l’evangeli del dia de la seva festa: «conservava aquests records en el seu cor i els meditava» (Lc 2, 19). Maria ens ensenya a viure dins nostre reflexionant, meditant, acollint el mateix Jesús, donant gràcies i entregant-nos al Pare. Fem com ella i visquem un joiós Nadal!!! edt
Número 271 -Desembre 2012
Maria ens ensenya a viure dins nostre reflexionant, meditant, acollint el mateix Jesús
Aquell Infant, indefens i petit, és el principi i la causa de tot el que ha estat creat, de la natura, la creació, l’univers: «per ell tot ha vingut a l’existència».
15
Any de la fe
El Concili Vaticà II, més enllà d’un concili generacional Armand Puig i Tàrrech, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya
E
εsglésia de τarragona
l dia 11 d’octubre de 1962 feia bo i la lluna era plena. La tardor romana, daurada i elegant, clara i lluminosa, era testimoni de l’aplec de bisbes més gran de la història cristiana. Començava a Sant Pere del Vaticà un concili ecumènic, el Vaticà II. L’havia convocat el papa de Roma, un pagès de Sotto il Monte, nunci successivament a l’ortodoxa Sofia, a la Istanbul ortodoxa i musulmana i a la catòlica i laica París. El discurs d’obertura pronunciat pel, fins feia pocs mesos, patriarca de Venècia començava amb aquestes paraules: Gaudet Mater Ecclesia. Unes paraules que evoquen l’íncipit del Pregó de Pasqua: Exultet iam angelica turba caelorum. El tema és semblant. Per Pasqua, una gran joia omple el cel i la terra perquè Crist ha ressuscitat. Aquell onze d’octubre, un goig extraordinari sacsejava la Mare Església perquè arribava l’hora del retrobament amb l’Evangeli sense glossa de Jesús, el Senyor, el vencedor del pecat i de la mort.
16
Les imatges d’aquella llarga processó de bisbes, tancada per la figura venerable de l’ancià papa donaven la volta al món. L’Església entrava al Concili sense pors ni temors, disposada a deixar-se interpel·lar per l’Esperit, atenta a escoltar la veu del món, empesa per l’esperança. No hi entrava sola. Des del primer moment, des del 25 de gener de 1959, quan el
beat Joan XXIII havia anunciat que se celebraria un Concili, el somni ecumènic formava part de l’Església. Ara, tan bon punt iniciat el Concili, un altre somni aniria prenent cos: el diàleg amb els homes i dones d’altres religions o sense cap religió. D’una certa manera, l’Església entrava al Concili amb els goigs i les esperances de la humanitat sencera, dels pobres i els desvalguts, dels allunyats i dels qui cerquen, dels del nord i dels del sud. Els pastors de l’Església que traspassaven el llindar de Sant Pere representaven la universalitat de l’Església i de l’Evangeli, la seva sol·licitud abastava tots els homes i dones del nostre món, «tota la nissaga humana», que dirà la Gaudium et Spes, l’últim document que
el Concili aprovaria, el més emblemàtic. Un dels primers ritus litúrgics d’aquell onze d’octubre va ser l’entronització de la Sagrada Escriptura. Havia arribat l’hora de retornar a la Paraula el seu lloc eminent i preeminent dins l’Església. L’Església neix de l’Esperit i viu de la Paraula, que en darrer terme és la persona mateixa de Jesucrist, Verb etern del Pare. S’entronitzava el text que visibilitza la petja de l’Invisible en la història, que és mediació de la comunicació personal i amiga de Déu a patriarques i profetes. Aquell Déu que ha tingut misericòrdia de l’ésser humà que s’esmuny en el no sentit quan perd de vista la seva condició d’imatge del Creador. S’anunciava la Dei Verbum, el text més determinant del Concili, el responsable de la seva svolta teològica i bíblica. La magna assemblea conciliar, que omplia la nau de la basílica vaticana, era, aquell onze d’octubre una comunitat exultant de lloança i acció de gràcies, però també una comunitat de petició. Era l’Església que s’emmiralla en la Santa Trinitat mentre pelegrina com a poble de Déu cap a la plena ciutadania del cel. Una Església que és comunió al voltant de Pere, unida per la fe i l’ensenyament dels apòstols des dels seus inicis, Mare engendradora de molts fills.
Significativament, a l’assemblea conciliar, hi havien estat convidats observadors laics. Era un signe d’allò que s’esdevindria. El Vaticà II obriria les portes als laics com a membres actius de la comunicació de l’Evangeli. L’eclesiologia seria un dels vectors centrals del Concili, en un esforç consistent d’autocomprensió, el que hi ha darrere la Lumen Gentium, un text sòlid i de gran riquesa teològica.
el llatí com a llengua comuna. Tanmateix, només la predicació feia servir la llengua del poble, i la paraula de Déu continuava proclamant-se en la lingua sacra. El Concili obre el màxim tresor de l’Església, que és la Sagrada Escriptura, base de la litúrgia, i decideix que hi hagi tantes linguae sacrae com llengües hi ha a la terra. I eixampla aquest tresor amb la lectura dels Pares, els primers que van ser dipositaris dels textos revelats.
amb un món cada vegada més distant de Déu i més pendent de si mateix, i han d’exercir el seu ministeri en una societat que es mou entre l’individualisme i el materialisme, el relativisme i la crisi. Aquesta generació ha de sentir-se plenament seu el magisteri conciliar i no ha d’equivocar l’anàlisi pensant que el Concili és a l’origen de les dificultats actuals. Afirmar això seria tant com dir que l’Esperit no va guiar l’Església reunida.
La renovació conciliar va arribar al poble de Déu mitjançant el primer document que va ser aprovat: la Sacrosanctum Concilium. El pas a les llengües vernacles no era una cosa insòlita en la història de l’Església. De fet, el llatí es va convertir en llengua litúrgica de l’Església romana quan en el segle III va substituir el grec: a Roma, de mica en mica, el llatí s’havia convertit en la llengua de les classes populars de la ciutat –que fins aleshores havien parlat grec–, i aquest canvi sociolingüístic va provocar l’adopció d’una nova llengua litúrgica. Ara, feia molts segles que les llengües romàniques eren parlades en els territoris de l’antic Imperi edificat sobre
La generació que va viure personalment el Concili té més de setanta anys. Ella va tenir la sort de testimoniar uns temps de radical esperança, però també va haver de passar per una època complexa i difícil, entre les secularitzacions de molts preveres (un terç dels preveres catalans) i una contestació endurida. Ara, aquesta generació, més enllà de les nostàlgies, ha de saber explicar l’entusiasme conciliar d’una Església que no volia tancar-se dins de cap fortalesa, però no ha de convertir el Concili en un patrimoni exclusiu. Hi ha també els qui han nascut després del Concili i tenen, per tant, menys de setanta anys. Aquests s’han trobat
El Vaticà II és de tots, com ho foren Trento o el IV de Laterà. Un Concili no és un esdeveniment generacional sinó universal, en el temps i en l’espai, en amplària i en profunditat històriques. I sobretot és un esdeveniment de gran abast espiritual que reprodueix la Pentecosta. I diuen els Fets dels apòstols que els qui van rebre l’Esperit i els qui es van unir després a ells gràcies a la predicació de Pere formaven «un sol cor i una sola ànima» (4, 32). Aquesta és l’Església que, com a misteri de comunió, va cloure el Concili el vuit de desembre de 1965 i es va endinsar pels camins del món amb la missió de portar l’Evangeli de Jesús a «tota la creació» (Marc 16, 15). edt
Número 271 -Desembre 2012
17
La infància de Jesús En l’inici de l’Any de la fe el papa Benet XVI ha publicat la darrera part de la seva obra aprofundint en la infantesa de Jesús de Natzaret. Aquest llibre ja es troba disponible en català. Jordi Figueras Jové, prevere Amb aquest llibre de 132 pàgines el papa Benet XVI ens ofereix l’última part de la seva obra en què estudia i reflexiona sobre Jesús de Nazaret. La primera entrega, de l’any 2007, va versar sobre la vida pública de Jesús, des del baptisme fins a les vigílies de la seva passió, i la segona part sobre la passió, mort i resurrecció. Tal com diu l’autor, aquest llibre és un pròleg als dos anteriors. D’aquí ve la seva brevetat, i també afirma que no fa magisteri definitiu sinó que és una opinió que pot ser contrastada pels estudiosos.
εsglésia de τarragona
A les portes de Nadal no cal dir que és recomanable llegir aquesta obra per endinsar-nos en la infantesa de Jesús, que no és altre motiu que una preparació per a la vida adulta i, sobretot, per al misteri de mort i resurrecció. Perquè el que trobem en els dos primers capítols dels evangelistes Mateu i Lluc no és sinó una reflexió teològica, partint de la història, de l’esdeveniment salvador de Jesús.
18
Per exemple, la pèrdua i la trobada de Jesús al temple de Jerusalem a l’edat dels 12 anys evoca i ens prepara per a les narracions de la mort i sepultura, tres dies, com la pèrdua de Jesús. La Resurrecció és evocada pel trobament dels seus pares, que restaran en el desconcert, com ho van experimentar també Maria Magdalena i els deixebles amb la trobada del Ressuscitat.
Un altre punt que fa referència a la resurrecció és l’anunci de l’àngel: «No tingueu por, us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria.» L’anunci dels àngels a les dones ran del sepulcre trenta anys més tard segueix el mateix esquema. Benet XVI va repassant cada passatge dels evangelis de la infància i ens descobreix que l’evangeli és per a avui i té resposta per al nostre temps, ja que la pregunta que ens podem fer —«d’on ets?»—, com la pregunta que li va fer Pilat, és la pregunta universal davant Jesús. Ell ens ho respon a l’evangeli i el Papa ho comenta abastament. I encara, un detall que no ens ha de passar desapercebut: la referència a l’arca de l’Aliança que va sortint a cada passatge: Déu enmig del seu poble, l’Emmanuel que es dóna a conèixer. Els detalls del bou i la mula i l’estrella són suggerents a l’hora de fer una referència periodística, però estan plens de contingut universal aplicable a tots els temps. Us desitjo una lectura espiritual del llibre, però primer de tot,
i més important, us demano que us llegiu, si us plau, els dos primers capítols dels evangelistes Mateu i Lluc. Després assaboriu el comentari de Benet XVI per a una millor celebració del Nadal de nostre Senyor Jesucrist. Aquell dia la «menjadora es converteix en una referència a la taula de Déu, a la qual l’home és convidat per a rebre el pa de Déu» (p. 75). edt
Testimonis de fe
Viure la fe en família A finals de desembre l’Església celebra la Festa de la Sagrada Família, una Jornada dedicada a la Família i la Vida.
J
oan Pau II deia que la família és la base de la societat i el lloc on les persones aprenen per primer cop els valors que els guien durant tota la seva vida. En aquest Any de la fe dues famílies de l’arxidiòcesi ens expliquen el seu testimoni de fe.
»Tot i això creiem que transmetre la fe no consisteix només en aquests moments puntuals i programats sinó que és en el dia a dia, en cada acció, situació, comentari i reflexió en què donem testimoni als nostres fills de manera natural.»
—Família Salvat - Roquet Jalmar «Viure la fe en família! Tasca del dia a dia, amb moments fàcils i moments complicats. Som el David i l’Emma, fa 10 anys que ens vam casar i tenim 2 fills: el Lluc (5 anys) i el Pau (2 anys).» »La nostra trajectòria de fe cristiana va començar amb els nostres pares, ara avis, i va anar creixent gràcies a la comunitat parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona. En aquesta comunitat ens vam conèixer quan ens preparàvem per a la confirmació. Des d’aquell moment vam passar per grups de postconfirmació, animadors de joves, monitors de colònies, etc. Actualment col·laborem puntualment amb la Parròquia, fent l’acollida de les parelles que s’han de casar. A més, formem part d’un grup de matrimonis que ens ofereix un espai de creixement personal com a parella i com a família cristiana, amb l’ajuda d’un consiliari. »La nostra vivència de fe ha anat canviant, madurant i creixent amb nosaltres. Ara tenim una tasca molt important a les nostres mans: transmetre aquesta fe als nostres fills. Com ho fem?
»Un altre aspecte que hem tingut en compte per a l’educació en la fe ha estat matricular als nostres fills en una escola cristiana.
«La nostra vivència de fe, ha anat canviant, madurant i creixent amb nosaltres.»
Número 271 -Desembre 2012
»El bateig, moment d’iniciació a la vida cristiana. Gràcies a l’àlbum de fotos d’aquell dia podem reviure i explicar els símbols d’aquest sagrament. La missa en família és un moment molt important i fonamental per a l’educació en la fe dels nostres fills, tot i que ens resulta un pèl complicat quan l’homilia és massa llarga! La pregària diària, moment que ens agrada molt, però no sempre hi podem dedicar tot el temps que voldríem. Al vespre, abans que els nens se’n vagin a dormir, fem una pregària plegats, donem gràcies per les coses bones d’aquell dia i cadascun de nosaltres fa una pregària.
19
Som cristians, practicants i convençuts, i participem en les celebracions. Sentim la necessitat de formar part d’allò que creiem important per acompanyar els nostres fills. Pensem que el testimoniatge dels pares ajuda els fills a fer-se la imatge real del que volem per a ells. Sempre s’ha dit que els fills són el mirall dels pares, per tant ells no faran allò que nosaltres no fem.
Família Català-Gomis
Parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus Som una família que, a l’igual que la resta de les famílies, intenta compaginar la vida laboral amb l’educació dels fills, i tot emmarcat en la crisi que ens envolta i les dificultats que puguin sorgir. Sempre hem intentat ser coherents, mantenir-nos fidels als nostres principis cristians i inculcar en els nostres fills uns valors de respecte, gratuïtat, esforç i sentit comú. Formem part d’una comunitat i com a membres col·laborem en els àmbits que ens toca: escolar (AMPA, Consell Escolar), esportiu (membres de la secció on els nostres fills fan esport), i a la nostra comunitat parroquial de Sant Pere Apòstol de Reus, formant part del Consell Parroquial, fent catequesi, assistint a les formacions i participant en la celebració de l’eucaristia dominical.
Les dotzes van tocant, ja és nat el Déu Infant fill de Maria....
No som millors que ningú, tan sols intentem ser coherents. Gràcies a la fe que els nostres pares ens han traspassat pensem que ara la nostra responsabilitat és transmetre aquesta vivència cap als nostres fills. Creiem que tot és una «llavor» que, amb l’ajuda de Déu i l’acompanyament encertat, pot ajudar a germinar un bon creixement en la fe. edt
«Sentim la necessitat de formar part d’allò que creiem important per acompanyar els nostres fills.»
Estem esperant si surt un gall per Nadal
amb la crisi aprofitem el que surti...
εsglésia de τarragona
Bon Nadal!
Fra Eulogi i Auguri
20
per Bernabé
Notícies Dedicació de l’altar i benedicció de les obres de l’església parroquial de Sant Martí d’Altafulla
C
oincidint amb la festa de Sant Martí, patró d’Altafulla i titular de la Parròquia, el Sr. Arquebisbe va dedicar l’altar, el passat diumenge dia 11 de novembre, de l’església parroquial, on es van col·locar les relíquies de Sant Vicenç, màrtir, i de Sant Leonard, bisbe i màrtir. La Coral Nous Rebrots d’Altafulla va ser l’encarregada de sostenir el cant de l’assemblea. En acabar l’eucaristia es va signar l’acta de consagració, i a l’interior de l’església, per raó de la pluja, van actuar diferents grups populars que havien de participar en la processó pel carrer. edt
Nova imatge de Santa Úrsula a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls
L
’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls compta amb una nova imatge de Santa Úrsula de l’escultor Josep M. Torrell Pareta (Alcover, 1944), prevere de l’Arquebisbat de Tarragona que actualment és rector de les parròquies de Santa Maria de Vallmoll i de Sant Jaume dels Garidells. Les seves obres es poden contemplar i venerar a les esglésies parroquials de Pira, de Barberà de la Conca, de Solivella, de Torredembarra, dels Garidells, de Clarà, d’Alcover i de Vallmoll. La imatge és de fusta de cedre, mesura 237 x 75 x 63 cm i pesa uns 300 kg. La imatge de Santa Úrsula és una imatge de peu dret, vestida amb túnica i cenyida amb una diadema. Porta com a atributs la palma, pel fet de ser màrtir, i els propis de la Santa, la bandera amb una creu, la fletxa clavada al cor que indica la forma del martiri i la barca on figura l’escut de Valls. edt
Número 271 -Desembre 2012
21
V Jornada de la família cristiana
U
na cinquantena de famílies van participar, el diumenge 18 de novembre, en la cinquena Jornada de la família cristiana amb el lema «Família cristiana, som-hi tots!», organitzada per l’arxiprestat de Tarragona Centre amb la col·laboració dels equips de pastoral dels col·legis Sant Domènec de Guzman, Sagrat Cor de Jesús, Sant Pau Apòstol i Mare de Déu del Carme de Tarragona.
En acabar la ponència, les famílies van assistir a la celebració de l’eucaristia a l’església parroquial de Sant Fructuós, presidida pel seu rector, Mn. Josep Masdéu, i la jornada es va concloure amb un vermut per a tots els assistents. edt
Després de l’acolliment i presentació, els monitors de l’esplai Sant Fructuós van preparar una gimcana per a petits i grans. Seguidament els infants van participar en diversos tallers mentre els pares assistien a una xerrada sobre com fer una iniciació cristiana en el si de la mateixa família, a càrrec de Juanjo Fernández, del departament pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).
«Com transmetre la fe, avui?»
M
εsglésia de τarragona
n. Josep Bofarull, vicari episcopal, rector de les parròquies de Sant Joan Baptista, de Sant Antoni Abat i de la Mare de Déu del Carme de Valls i arxiprest de l’Alt Camp, va pronunciar una conferència arxiprestal, el dijous 22 de novembre, a la parròquia de Crist Rei de Reus, sobre com comunicar la fe amb senzillesa, convicció i entusiasme.
22
La conferència es va desenvolupar a partir de les paraules de la Carta apostòlica «La porta de la fe», Porta fidei, de Benet XV: «És l’amor de Crist allò que ens impulsa a evangelitzar […]. També avui és necessari un compromís eclesial més convençut en favor d’una nova evangelització» (n. 7). Aquestes paraules van centrar la introducció exposant el moment que viu i pateix l’Església en la nostra societat tot subratllant el «compromís eclesial» com a resposta al cansament que sent l’Església entre nosaltres. Les paraules que van inspirar la primera part de la conferència van ser: «Per a redescobrir l’alegria de creure», donant èmfasi
a l’alegria per a respondre a l’indiferentisme que s’imposa arreu. Seguidament, la segona part va glossar les paraules següents del text de la Carta del Sant Pare: «Tornar a trobar l’entusiasme de comunicar la fe.» La paraula conductora va ser entusiasme per a sortir al pas del pluralisme religiós que tot ho relativitza. Com a conclusió, Mn. Bofarull va destacar que «la fe, en efecte, creix quan es viu com a experiència d’un amor que es rep i comunica com a experiència de gràcia i de goig», destacant el mot experiència per a fer front a la por que ens esterilitza edt .
Primeres peces de l’orgue de la Catedral El dia 6 de novembre de 2012 és ja una data històrica per a Tarragona, dia en què van arribar les primeres peces del nou orgue de la Catedral, vingudes des de la localitat neerlandesa de Heythuysen. L’any 2002 els enginyers i tècnics de la mundialment reconeguda empresa holandesa Verschueren Orgelbouw Heythuysen (VOH) van poder emprendre l’estudi del projecte, i l’any 2005 es va signar el contracte per a la restauració de l’orgue de la seu tarragonina. L’Arquebisbat, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona van arribar a un compromís formal de finançament per a dur a terme l’execució del projecte, al qual es va afegir posteriorment l’aportació de la Generalitat de Catalunya. També es va contemplar la restauració del retaule, o moble, autèntica joia de l’art renaixentista. Malgrat el laboriós procés de muntatge, es parla com a probable data de l’estrena de l’orgue la Pasqua de l’any vinent. edt
Trobada d’inici de curs de Vida Creixent
P
Número 271 -Desembre 2012
rop d’una setantena de persones van participar en la trobada d’inici de curs del moviment de gent gran Vida Creixent, el passat dissabte 3 de novembre a Riudecanyes. La trobada es va iniciar amb un acte cultural i social sota el títol «Fets històrics de la fe i el coneixement popular: els noms dels carrers tenen els dies de la setmana. La relíquia de fra Pere Perelló». Seguidament es va celebrar l’eucaristia a l’església parroquial de Sant Mateu Apòstol de Riudecanyes, es va visitar el museu etnogràfic del poble i es va concloure la jornada amb un dinar de germanor. edt
23
Arxiprestat del Baix Camp
Visita pastoral del Sr. Arquebisbe a les parròquies de l’arxiprestat del Baix Camp (II) El mes de novembre la visita va començar a Alforja i va finalitzar a l’Aleixar
S
eguint la visita pastoral per les vint-i-tres parròquies d’aquest arxiprestat, el Sr. Arquebisbe va començar el mes de novembre, el dissabte dia 3, visitant la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja, des d’on va pujar fins a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver acompanyat del rector d’aquesta Parròquia, Mn. Joan Àguila, i d’altres parroquians. Després de dues hores caminant van arribar a l’ermita, on Mons. Jaume Pujol va presidir l’eucaristia i es va reunir amb els membres de l’Associació d’Amics del Santuari. Segons la llegenda, els habitants d’Alforja van veure unes resplendors que baixaven del cel, en veure de què es tractava van descobrir la imatge de la Mare de Déu, la qual van intentar baixar al poble tres vegades i totes tres va retornar al lloc on la van descobrir. Va ser per aquesta raó que es va construir l’ermita al seu lloc actual. I d’Alforja a Riudecols. A la Parròquia de Sant Pere Apòstol d’aquest poble va celebrar la missa i, en acabar, va poder conversar amb els membres de la coral, amb els col·laboradors habituals de la Parròquia i amb tots els grups parroquials. Al vespre els fidels de la parròquia d’Alforja l’esperaven de nou per a celebrar la missa estacional, i un cop finalitzada l’eucaristia va mantenir una reunió amb tots els grups parroquials.
εsglésia de τarragona
L’endemà, diumenge 4 de novembre, a la Parròquia de Santa Caterina de Vinyols, al municipi de Vinyols i els Arcs, Mons. Jaume Pujol va confirmar un grup de joves i també va dedicar una estona a parlar amb els diferents grups parroquials i amb el rector d’aquesta Parròquia, Mn. Josep Mateu.
24
De Vinyols i els Arcs a la part costanera de l’arxiprestat, Vilafortuny. La visita com a pastor de l’Església diocesana va començar el dia 10 a l’església de Santa Maria —ermita Mas d’en Bosch— amb una pregària i la reunió amb els membres de l’Associació cultural de Vilafortuny. Més tard, a l’església parroquial de Santa Maria de Vilafortuny, els pares dels infants batejats durant el darrer any i els pares i infants de la catequesi es van trobar amb el Sr. Arquebisbe, es va fer una dinàmica a l’interior de l’església i van celebrar la missa plegats. El diumenge
11 de novembre al matí, a la Parròquia de Sant Llorenç Màrtir de Botarell, va impartir el sagrament de la confirmació a un grup de joves. I de Botarell a Montbrió del Camp, on la visita va tenir un dia i mig de durada. Després de la benvinguda per part del rector, Mn. Amador Canaldas, va fer la visita a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Seguidament, va poder visitar alguns malalts de la Parròquia. L’endemà, diumenge 18 de novembre, al matí, el Sr. Arquebisbe va visitar l’església de la Mare de Déu del Carme, a l’Ajuntament va saludar a la corporació municipal, i ja a l’església parroquial es va trobar amb els pares dels infants de la catequesi. La missa estacional, amb les confirmacions, va concloure la visita a Montbrió del Camp. La darrera visita del mes va ser a l’Aleixar, els dies 24 i 25 de novembre. edt
Alforja
Riudecols
Vinyols i el Arcs
Vilafortuny
NĂşmero 271 -Desembre 2012
25
Botarell
Montbrió
εsglésia de τarragona
L’Aleixar
26
In Memoriam
Mn. Manuel Pascual Saperas, a la Casa del Pare Mn. Manuel Pascual Saperas va néixer a la vila lleidatana d’Almenar el 31 de desembre de 1938 i va passar a la Casa del Pare a la població penedesenca de Les Peces el 27 de novembre de 2012, quan estava prop de complir els 74 anys d’edat. De ben jove va manifestar la seva vocació presbiteral, per la qual cosa va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona, on va cursar els estudis eclesiàstics. Va ser ordenat prevere el 28 d’octubre de 1962 a l’església del Monestir de les Carmelites Descalces de Tarragona pel cardenal-arquebisbe Dr. Benjamín de Arriba y Castro. Enguany havia celebrat les noces d’or sacerdotals. Va exercir el seu primer ministeri pastoral com a vicari de la parròquia de Sant Jaume de Riudoms, càrrec que va ostentar després a la de Sant Francesc de Reus. Va ser rector de la parròquia de Sant Roc de l’Argilaga i de la de Sant Salvador dels Pallaresos i també va ser prior de l’església de Vistabella i rector de la parròquia de l’Assumpció de la Secuita, per a passar posteriorment a la de la mateixa advocació de les Borges del Camp i, més tard, a la de Crist Rei de Reus.
Actualment exercia la seva missió pastoral a l’arxiprestat del Baix Penedès com a rector de les parròquies de Sant Bartomeu d’Albinyana i de Santa Maria Magdalena de Bonastre i encarregat de la tinença del Sagrat Cor de Les Peces. A més de la formació presbiteral també era diplomat en ciències de la informació, i com a tal va ser delegat diocesà del Departament de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat entre els anys 1971 i 1983 i director d’aquest mateix FULL DOMINICAL (en aquell temps Full o Hoja Parroquial). També va ser gerent de Ràdio Popular de Reus. També havia exercit la docència, com a professor de religió, a l’Institut Gaudí de Reus i havia estat membre del Consell Presbiteral de l’Arxidiòcesi. Mn. Manuel Pascual Saperas, reposi en la pau de Crist. edt
Número 271 -Desembre 2012
27
Animació Bíblica
‘La Bíblia compartida’, una obra al servei de l’Animació Bíblica de la Pastoral Les claus per despertar l’interès en la Paraula de Déu o el paper dels mitjans de comunicació en l’animació bíblica són alguns dels aspectes que tracta el llibre. Conversem amb una de les seves autores.
A
mitjans de novembre es va presentar al Museu Bíblic Tarraconense el llibre La Bíblia compartida. Bíblia y Pastoral, un recurs al servei de totes aquelles persones que treballin en el camp de la pastoral. Una de les autores és Maria de l’Esperança Amill, membre de l’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat de Tarragona, de l’Associació Bíblica de Catalunya i professora de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). — Quin és el paper de l’animació bíblica? Parlar de l’«animació bíblica» és parlar de la paraula de Déu com a font i aliment real per a la pràctica pastoral i la renovació de les comunitats cristianes. Refermat per la Verbum Domini, ens trobem davant d’un nou paradigma en la pràctica de l’Església: la Bíblia no és una branca més de l’arbre de l’Església, sinó la saba que corre pel seu tronc i per totes les seves branques! I la tasca fonamental de l’animació bíblica és contribuir a fer que la paraula de Déu, consignada en l’Escriptura i vivent a través de la història, sigui la inspiradora de tots els rostres de la vida de l’Església.
εsglésia de τarragona
— En el llibre escriu aquest reflexió: «Com podré obrir la Bíblia si ningú la posa a les meves mans o com podré entendre el que llegeixo?…»
28
Sí,. El passatge del llibre dels Fets dels Apòstols sobre Felip i l’eunuc etíop (Ac 8,26-40) sempre l’he trobat d’una bellesa excepcional i penso que és un text capdal per a tots aquells que ens dediquem a la catequesi, l’animació bíblica i la docència. Per entendre el que llegeixo primer em cal llegir, i per poder llegir, primer em cal tenir el text a les mans. D’aquí la meva reflexió. Caldrà que, com l’eunuc etíop, trobi Felip pel camí… Caldrà que algú ajudi a preparar els cors dels fidels per a l’encontre amb Jesucrist mitjançant la lectura orant de les Sagrades Escriptures, per tal que la lectura bíblica esdevingui escolta atenta de la Paraula de Déu que ens parla i que renova les nostres vides des de l’interior de
la nostra existència. I aquesta és la gran tasca de l’animació bíblica. — Quines són les claus per a despertar l’interès i que la gent s’apropi a la Paraula de Déu? Amb la Bíblia a les mans, la Paraula divina ens introdueix a cadascú en el col·loqui amb el Senyor: el Déu que parla ens ensenya com podem parlar amb ell i tota l’existència de l’home, tota la nostra existència, es converteix en un diàleg amb Déu que parla i escolta, que crida i mou la nostra vida, que ens interpel·la, que m’interpel·la, com féu amb Job des del mig de la tempesta i ens diu: «Vinga! Prepara’t com un home, que jo et preguntaré i tu m’instruiràs!».
— Què ha suposat la constitució Dei Verbum en la vida i missió de l’Església? La Constitució dogmàtica Dei Verbum sobre la Revelació Divina del Concili Vaticà II esdevingué la referència suprema i cabdal —a partir de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies— en la reflexió sobre la Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església. El primer i el segon capítols són fonamentals: Déu s’ha autorevelat mogut pel seu gran amor. S’ha revelat en la creació, en la història, en la persona del Crist encarnat i parla als homes i dones com a amics, conviu amb nosaltres, ens acull i ens convida a establir una relació d’amistat amb Ell. La revelació és comunicació personal de vida per part de Déu mateix. El Concili exhorta els exegetes i altres estudiosos de teologia a col·laborar zelosament per investigar i explicar amb mitjans adequats la sagrada Escriptura i els encomana de contribuir en la tasca de fer possible que tots els membres del poble de Déu tinguin a l’abast l’Escriptura i puguin comprendrela cada dia amb més profunditat. «Perquè la igno¬rància de les Escriptures és ignorància de
Crist». I insisteix que tots els membres del poble de Déu recordin que la lectura de la sagrada Escriptura ha d’anar acompanyada de la pregària a fi que hi hagi diàleg entre Déu i l’home; perquè «parlem amb ell quan pre¬guem, i l’escol¬tem quan llegim les paraules divines.» — En la seva globalitat, què recull i aporta aquest llibre? Tal com diu el darrer paràgraf de la introducció, seguint l’itinerari dibuixat a través dels diferents capítols, podreu conèixer què és l’animació bíblica i quina és la seva importància, descobrir diverses eines per a posar-la en pràctica, comprendre la necessitat dels mètodes d’investigació bíblics posats al servei de la Paraula de Déu perquè aquesta arribi a tothom, compartir riques i variades experiències de com es viu aquesta realitat… Un recorregut apassionant que ens ajuda a aprofundir en la centralitat de la Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església. Paraula que engendra, dóna vida i fonamenta l’Església, que n’és font de vida i raó de la seva existència. edt
Agraïment
E
n el decurs d’aquest any 2012 s’ha jubilat la Sra. Glòria Puig, encarregada de l’administració de la residència del Sr. Arquebisbe, i el Sr. Pere Joaquim Villar, arquitecte tècnic de l’Arquebisbat. Gràcies per la vostra dedicació! edt
Número 271 -Desembre 2012
29
Tarragona Missionera
Els infants desitgen un bon Nadal en nom dels missioners Més quatre-cents nens i nenes «sembradors d’estels» van participar en l’acte a la Catedral de Tarragona
U
n any més, i de nou a la Catedral, més de quatrecents nens i nenes de les escoles religioses de Tarragona ciutat van esdevenir sembradors d’estels durant una tarda. Aquesta iniciativa fa més de trenta anys que es fa a Tarragona per a desitjar als vianants un bon Nadal en nom de tots els missioners, i és el punt de partida de la Jornada d’Infància Missionera que se celebrarà el proper 27 de gener amb el lema «Els nens ajuden els nens.»
εsglésia de τarragona
L’acte a l’interior de la Catedral es va iniciar amb unes paraules de benvinguda per part de la delegada diocesana de missions i cooperació entre les Esglésies, Ana González, seguit d’alguna nadala, la lectura de l’evangeli del naixement del Nen Jesús segons
30
l’evangeli de Lluc i la benedicció de les imatges del Nen Jesús per part del Sr. Arquebisbe. Durant l’acte els infants representants de cada escola van anar presentant un valor com el diàleg, l’alegria, l’amistat, la responsabilitat, la solidaritat, l’empatia i la pau, tots ells extrets del decàleg del nen missioner, i un tros de Mandala pintat per cada escola participant. A nivell diocesà s’han distribuït uns 53.000 estels, un do petit i brillant que es lliura sense esperar res a canvi, com la tasca que exerceixen tots els missioners. Per aquest motiu l’activitat dels Sembradors d’Estels és un moment d’acció de gràcies per l’aportació que mesos anteriors s’ha destinat a la Campanya del Domund.
DES DE L’ESCOLA Enguany l’escola LestonnacL’Ensenyança de Tarragona ha vetllat aquesta activitat. Enric Márquez és professor d’aquesta escola i responsable dels Sembradors d’Estels 2012. —Què suposa aquest acte per als nens i nenes? Aquest acte anual permet viure el Nadal d’una manera especial. Els nens i nenes es converteixen en «missioners» repartint gratuïtament per la ciutat de Tarragona uns estels que simbolitzen l’alegria, la felicitat, el naixement de Jesús. Això permet valorar i entendre millor el treball que realitzen els missioners arreu del món i les persones que col·laboren en
aquesta tasca a partir de les seves pregàries. —Com es treballa aquesta activitat des de les escoles? Cada any, i de manera rotativa, un col·legi s’encarrega de preparar una petita motivació que es treballa realitzant activitats i reflexionant sobre què significa aquesta «festa». Prèviament els col·legis participants comparteixen una estona a la tarda tot fent una celebració amb el Sr. Arquebisbe. És aquí on es distribueixen els estels que els nens i nenes repartiran. —Quins alumnes participen en els sembradors d’estels? De quines escoles? Sembradors d’Estels és una activitat que realitzen els cursos de sisè de primària, tot i que els alumnes de cinquè també hi estan convidats. Cada any acostuma a haver-hi uns 400 nens i nenes en la celebració de les escoles Mare de Déu del Carme, Sant Domènec de Guzman, El Carme, Sagrat Cor de Jesús, Lestonnac-L’ensenyança, Sant Pau Apòstol i Santa Teresa de Jesús de Tarragona. edt
Número 271 -Desembre 2012
31
L’orde del Temple
700 anys del concili de Tarragona que declarà la innocència dels templers catalans Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya
εsglésia de τarragona
nou orde.
32
El 4 de novembre de 1312, el canonge barceloní Arnau Cescomes —que després va ser arquebisbe de Tarragona (1334-1346)— llegia a la capella del Corpus Christi del claustre de la Catedral la sentència que exculpava els templers catalans de les acusacions i càrrecs que els havien imputat. Darrere restaven els cinc anys del procés —iniciat el 13 d’octubre de 1307 amb la detenció dels frares a França per ordres de Felip IV el Bell—, en què aquest religiosos foren interrogats pels inquisidors talment com si fossin heretges i malfactors. L’orde del Temple L’orde del Temple fou fundat l’any 1120 a Jerusalem per cavallers francesos que probablement havien participat en la primera croada, amb l’objectiu d’ajudar els pelegrins en el seu trasllat des dels ports de
la costa de Palestina a l’interior del territori, on es trobaven els llocs sacralitzats per la presència de Jesucrist, com ara Jerusalem, Betlem, Natzaret, etc. Els reis de Jerusalem afavoriren l’organització militar i els concediren un lloc on residir a Jerusalem, que abans havia ocupat el temple de Salomó. D’aquesta circumstància foren coneguts pel nom de templers. Implicats progressivament en la defensa del territori, van acudir a Europa a la recerca de personal i de recursos econòmics, i també de l’aprovació del seu orde per l’Església universal, ja que fins aleshores només constituïen una mena de confraria sota la responsabilitat del patriarca de Jerusalem. El Papa, per donar resposta a la petició dels templers, convocà un concili a Troyes, que el 1129 aprovà, gràcies al suport i defensa de sant Bernat, i no sense opinions contraries, el
Els delegats templers desplaçats a Occident s’adreçaren als diferents regnes europeus per exposar a la societat la missió de defensa dels pelegrins i de la Cristiandat oriental que havien assumit, obtenint una resposta positiva d’arreu: reis, nobles i poble fidel es bolcaren a afavorir els nous religiosos amb la concessió de propietats, drets i béns. Per tal d’administrar el seu ingent patrimoni a l’Occident, l’orde hi creà delegacions o convents que, amb el nom de cases o comandes, s’estengué per tot Europa. A la província catalana —que integrava el Principat, el Rosselló, Aragó, Navarra i, després de les seves conquestes, Mallorca i València— s’hi crearen trenta-sis comandes, de les quals disset a Catalunya. L’inici de la persecució La bona administració del seu patrimoni —una part del producte s’aplicava a subvenir les necessitats d’Orient— determinà una gran prosperitat del Temple tot convertint-lo en una organització especialment poderosa. Precisament les seves riqueses provocaren les enveges de molts prínceps europeus i molt especialment del rei de França Felip el Bell, el qual, a començaments del segle XIV, inicià la persecució de l’orde amb la intenció d’apoderar-se dels seus béns. Aprofità dues circumstàncies
el protagonisme, i a través de la butlla Pastoralis preeminentiæ, de 22 de novembre de 1307, manava la detenció de tots els templers de la Cristiandat, tot encomanant aquesta actuació als prínceps respectius, amb l’objectiu que fossin interrogats per unes comissions que crearia a cada província eclesiàstica. Les actes dels interrogatoris, redactades per notaris públics, s’haurien de fer arribar després a la cúria papal per a ser degudament analitzades. especialment favorables: l’elecció com a Papa del francès Bertrand de God, arquebisbe de Bordeus, amb el nom de Climent V, per qui havia apostat el monarca, i el descrèdit dels ordes militars després de la caiguda, el 1291, de Sant Joan d’Acre, la darrera plaça cristiana a Palestina. L’Europa cristiana acusava aquests ordes de no haver sabut defensar Terra Santa, malgrat els diners que els fidels europeus hi destinaven. Algunes veus d’autoritat dins de l’Església —entre les quals les de Ramon Llull— propugnaven la unió de tots aquests ordes en un de sol sota comandament directe de la Santa Seu per tal de lluitar amb més eficàcia contra els infidels.
El Papa, per evitar que l’exemple de França fos seguit a altres regnes europeus, intentà recuperar
El futur de l’orde Al concili de Viena s’havia de decidir el futur de l’Orde i els seus béns, mentre la sort dels grans dignataris se la reservà el Papa i la de la resta de religiosos s’encomanà als concilis que s’havien de celebrar a cada província eclesiàstica. Malgrat que alguns conciliars —com ara l’arquebisbe de Tarragona i el bisbe de València— propugnaven el manteniment de l’orde, almenys en aquells frares que havien estat fidels religiosos i exempts de les acusacions de què havien estat objecte, Climent V, pressionat pel rei francès, per la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312, «suprimí perpètuament (no sense amargura i dolor en el cor) l’orde dels templers, no per una sentència judicial definitiva sinó per provisió apostòlica», al·legant sobretot que la imputació dels càrrecs i la seva acceptació per una part important dels seus membres i dels màxims responsables l’havien difamat greument. Concili de Tarragona: la sentència dels templers catalans
Número 271 -Desembre 2012
La debilitat i desprestigi d’aquests ordes fou aprofitat per Felip IV de França per organitzar una trama que havia d’acabar amb el més important, el del Temple. Sota acusacions falses que afectaven la fe, el dogma, la moral i els bons costums, després de preparar minuciosament l’operació, el monarca féu detenir a trenc d’alba del divendres 13 d’octubre de 1307 tots els templers del seu regne, de manera que d’un miler i escaig només pogueren escapolirse’n una dotzena, que igualment després foren enxampats. Amb la col·laboració de l’inquisidor de França foren interrogats mitjançant l’aplicació de turments perquè confessessin la veracitat o falsedat de les sospites que requeien damunt d’ells. La major part dels frares sotmesos a les tortures confessaren algun dels càrrecs imputats.
Els frares foren detinguts arreu de la Cristiandat, tot i que en alguns territoris, com ara a la província catalana de l’Orde, s’oposessin a les pretensions papals i reials i resistissin llargs setges abans de capitular. Així ho feren a Miravet i Ascó, a Cantavella i Castellot, i a Montsó.
D’acord amb l’establert pel Papa, l’arquebisbe Guillem de Rocabertí convocà, el 10 d’agost de 1312 el concili provincial que s’iniciaria a la capital 33
metropolitana la festa de sant Lluc (18 d’octubre). Aquesta assemblea s’havia d’ocupar de les persones dels frares i dictar la corresponent sentència d’innocència o culpabilitat dels càrrecs de què havien estat acusats. Després de diversos dies d’examen de les declaracions que havien fet els templers, el dia 4 de novembre es llegia solemnement la sentència exculpatòria i d’innocència dels templers catalans. L’Església catalana havia tractat tot l’afer dels templers amb una gran finesa i amb especial tacte jurídic. A començament de 1308, quan el monarca català havia reunit un grup selecte de prelats perquè donessin suport a la seva decisió de detenir els frares i confiscar els seus béns, els eclesiàstics al·legaren que calia reunir un concili per estudiar el tema i decidir col·legiadament. Per tractar l’afer dels templers se celebraren a Tarragona quatre concilis, l’esmentat de 1308, un altre el setembre de 1310, un tercer el febrer i març de 1311 i el darrer a finals d’octubre i començaments de novembre de 1312. En totes aquestes assemblees es prengueren disposicions favorables als frares detinguts.
εsglésia de τarragona
L’esmentat concili de Tarragona assignà a cada frare una pensió anual amb la qual poder viure dignament i, així mateix, d’acord amb les preferències de cadascun, un antic convent templer on habitar, tot i que els templers haurien de mantenir les obligacions religioses que havien promès
34
en ingressar a l’orde i restar sota l’obediència i disciplina dels prelats respectius. Alguns frares, però, entraren en altres ordes religiosos, d’altres —molt pocs— es mantingueren als exconvents templers, i d’altres oferiren els seus serveis militars o d’assessorament a prínceps cristians, i fins i tot a infidels. Els béns de l’Orde suprimit, Climent V els assignà el mes de maig de 1312 de forma general a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, llevat dels de la península ibèrica, que, ateses les pretensions dels monarques d’aquests territoris, es negociaria bilateralment més endavant. Els acords arribaren al cap d’uns anys, ja amb el nou papa Joan XXII: igualment s’assignaven a l’esmentat orde el patrimoni immoble templer, per bé que a Portugal i al regne de València es creaven, respectivament, els nous ordes de Cristo i de Montesa (1317) perquè continuessin la tasca de defensa de les respectives fronteres meridionals. Per contra, els béns mobles —diners, joies, llibres, objectes de culte, armes, arnesos i mobiliari— se’ls quedaren els prínceps respectius. Jaume II de Catalunya en féu mercè als seus parents i amics, a nobles i a altres cases religioses. edt
Llibreria de l’Arquebisbat
C/ de Sant Pau, 4 (Tarragona) – Edifici del Seminari
LA INFÀNCIA DE JESÚS Joseph Ratzinger (Benet XVI). Ed. Planeta, 2012. 136 p. PVP: 17,00 €. «Finalment puc entregar a les mans del lector el llibre promès des de fa temps sobre els relats de la infància de Jesús. No es tracta d’un tercer volum, sinó d’una cosa com ara una avantsala als dos volums precedents sobre la figura i el missatge de Jesús de Natzaret.» Joseph Ratzinger-Benet XVI. LA PUERTA DE LA FE Forte, B. Ed. Sal Terræ, 2012. Col·lecció El Pozo de Siquem n. 309. 126 p. PVP: 11,50 €. «Segons una estesa i consolidada tradició, l’exposició de la fe que hem de creure, viure i anunciar s’articula entorn a quatre eixos: el Credo baptismal (el Símbol); els set sagraments; una vida en obediència a Déu (els Manaments) i la pregària (el Parenostre). Aquest és l’objectiu que persegueixen les pàgines de la present introducció al Misteri cristià, escrites amb la finalitat d’obrir cada vegada més als cors la «porta de la fe» (Fets dels Apòstols 14,27)» ‘PARA COMPRENDER EL CREDO DE NUESTRA FE’ Berzosa Martínez, Raúl. Ed. Verbo Divino, 2011. Col·lecció Para Comprender n. 92. Pàgines: 168 p. PVP: 18,55 €. A la llum del Catecisme de l’Església catòlica i de la doctrina del papa Benet XVI, aquest llibre tracta de fer més comprensible el credo de la nostra fe. Vol oferir claus per evangelitzar des de la memòria cap a l’esperança. CALENDARI LITÚRGIC 2013 Conferència Episcopal Tarraconense. Ed. Centre de Pastoral Litúrgica, 2012. 146 p.PVP: 9,90 €. «El Calendari Litúrgic normatiu a les diòcesis amb seu a Catalunya ha de servir sobretot per a una celebració més bella i més profunda de l’eucaristia i ha d’esdevenir un instrument eficaç per a la gran tasca que tenim tots de celebrar joiosament l’Any de la fe i de continuar aprofundint en la renovació litúrgica per la qual el concili Vaticà II va treballar des de la seva primera sessió» (de la Presentació. Arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense). «SÓC A LA PORTA I TRUCO…»
DVD LA HISTÒRIA DEL NADAL. La Puput explica històries de la Bíblia AA. DD. i Ed. Claret (ed.), 2006. PVP: 20,34 €. La petita Puput presenta la Història del Nadal. Realitzat en dibuixos animats. Idiomes: català i castellà. Duració: 19-20 minuts.
Número 271 -Desembre 2012
Consiliaris del Moviment de Joves Cristians de Comarques. Centre de Pastoral Litúrgica, 2012. Col·lecció Emaús n. 105. 96 p. PVP: 7,50 €. Acostar-se a Jesús, conèixer Jesús, deixar que Jesús entri a casa. Aquesta és la proposta d’aquest llibre per a qui vulgui aprofitar-la. A través d’una sèrie d’escenes evangèliques, i amb l’ajuda d’una reflexió que les acosta a la nostra vida, d’unes preguntes que ens obliguen a concretar i d’una pregària que ens obre al diàleg amb Jesús mateix, anem descobrint qui és Jesús per a nosaltres i quines són les riqueses que pot aportar a la nostra vida. Ser jove és una oportunitat esplèndida que no es repetirà, i que cal saber aprofitar al màxim.
35
εsglésia de τarragona