Església de Tarragona by Arquebisbat Tarragona

Núm. 251 Novembre 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

εδesglésia τarragona

Moltes gràcies, Benet XVI!

SUMARI 251 Novembre 2010

εδesglésia τarragona

a visita del Papa a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre ha esdevingut una fita històrica per al nostre país i la nostra Església

εδesglésia τarragona A Visita del Papa Benet XVI a casa nostra

Pàgina 18

εδesglésia τarragona

L’

Arquebisbat de Tarragona ha editat un llibre que és una aportació extraordinària a la història de l’Església

A Presentació

Pàgina 26

En aquest número han col·laborat Antoni Coll, Anna Mairal, Mn. Pèio Sànchez, Josep Sabaté, Bernabé, Marc Argemí, Jordi Llisterri, Didac Bertran, Anna Robert i Núria Borau

Número 251- Novembre 2010

I, a més, La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Germanor (pàg. 6), La Veu de Càritas (pàg. 8), Cinema (pàg. 10), Tarragona missionera (pàg. 12), Observatori (pàg. 13), Fra Eulogi i Auguri (pàg. 13), Música (pàg. 14), Institucions acadèmiques (pàg. 32), Diòcesis sufragànies (pàg. 34), Conferència Episcopal Tarraconense (pàg. 34).

La Quarta d’εδτ

Lliçons del Tea Party

Director Didac Bertran

Antoni Coll Gilebert, periodista

l mes de febrer de 2009, encara no fa dos anys, va treure al cap a Nova York el Tea Party, un grup que prenia el nom de la revolta popular de 1773 contra els impostos al te, que es va traduir en una actuació per sorpresa en la qual els colons americans van abordar els vaixells anglesos al port de Boston i van tirar al mar els sacs d’aquesta popular infusió.

En poc temps, com si fos una ona expansiva, el moviment del Tea Party, integrat al Partit Conservador, s’ha estes arreu d’Estats Units i ha guanyat les eleccions legislatives que es fan a mitjans de mandat. La seva arma ha estat, com en el temps d’aquells colons, la protesta per les pujades d’impostos i, en general, per les despeses del Govern Obama.

εsglésia δe τarragona

Com ha estat possible aquesta expansió record? Sembla que ha tingut darrera un gran capital per propaganda i que ha manejat molt bé les noves tecnologies i xarxes socials, Facebook, Twitter, MySpace, etc.

εδesglésia τarragona

La lliçó que se’n podria treure es que perquè tingui èxit la divulgació d’un missatge ha de tenir un contingut i uns mitjans. L’Església té un missatge amb el millor contingut (Gandhi mateix s’admirava d’una religió que hagués produït les Benaurances); té, també, uns mitjans, ja que en la era electrònica estan a l’abast de tothom. Que falta doncs perquè estengui amb més força el missatge arreu del mon? ¡Els voluntaris! Ni el missatge corra sol, ni el Facebook i companyia es posen en marxa automàticament. Fan falta persones compromeses, voluntaris, gent disposada a lluitar i no pensar: no hi ha res a fer. Harem de fundar a Tarragona la Tau Party? εδτ

Consell de redacció Mn. Joaquim Fortuny Mn. Francisco Giménez Luis-José Baixauli Josep Sabaté Secretaria Montse Sabaté Fotografia Santi Grimau Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Adreça Pla de Palau, 2 Telèfon 977 233 412 (ext. 205) Fax 977 251 847 Adreça electrònica mcs@arquebisbattarragona.cat Pàgina web www.arquebisbattarragona.cat Codi postal 43003 Tarragona Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona Dipòsit legal T-14-1988 Subscripció anual (11 números): 14,52 € Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 € Preu unitari: 1,45 € Publicada amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Els articles publicats a

www.arquebisbattarragona.cat

εsglésia δε τarragona

una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona

expressen solament l’opinió dels seus autors.

εditorial

Números I, després del número 250, vé el 251... Arribem al mes de novembre, un mes marcat per la visita del papa Benet XVI a casa nostra per dedicar un temple expiatori —el de la Sagrada Família a Barcelona— que és l’obra mestra d’un artista del Baix Camp: Antoni Gaudí. Naturalment, hi dediquem un espai a glossar aquesta presència del Sant Pare entre nosaltres. Més de 1.500 diocesans es van desplaçar a la Ciutat Comtal per a viure en directe l’esdeveniment. 200 joves de la nostra Arxidiòcesi van estar ben aprop del Pontífex. Bé que es feren notar amb els seus barrets vermells, amb la nostra “tau” i el nom “Tarragona”.

Fa uns dies, amb motiu de la inauguració de la nova seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat —la foto que il·lustra aquest escrit—, l’alcalde d’aquella població va elogiar el Bisbat per la seva transparència a l’hora de donar a conèixer el cost de l’obra i el seu finançament. Va reconèixer també que la construcció de la nova seu ajuda a fer de Sant Feliu de Llobregat una ciutat més coneguda. I, a propòsit, quan costaria una campanya per donar a conèixer la nostra terra arreu del món, cosa que —de retruc— s’ha obtingut amb la visita papal.

En aquest revista parlarem, a més a més, de música amb un article que recupera la memòria d’un beat que també va ser un gran músic. Parlarem d’una pel·lícula amb notables valors cristians —Qui diu que el cinema a donat l’esquena a la religió?—, glossarem la nova Carta Pastoral del Sr. Arquebisbe, parlarem sobre llibres i, com es diu sempre, “etc.,etc.”.

Aquest mes, precisament, s’escau la jornada de Germanor —també en parlem a la revista—, adreçada a obtenir el finançament de les activitats de l’Església que —ull!— ja no rep cap ajut de l’Estat. Davant la premsa, l’ecònom i vicari general de l’Arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, en exposar els comptes de l’any 2009, va fer un clar exercici de transparència, explicant on van els diners que es recapten: activitats pastorals, sosteniment dels mossens, accions socials i assistencials, Càritas, missions, rehabilitació del patrimoni... i, al centre d’aquesta pluralitat, l’Eucaristia, cor de tota comunió i servei. I cal dir que els elements de transparència i accessibilitat evidencien una comunitat oberta, en servei a Jesucrist i al món. εδτ

Número 251- Novembre 2010

Tot plegat vol dir que el fet religiós és present a les nostres vides i que l’Església es mou, fa coses... I, sovint —massa sovint— no és ben entesa. Per exemple, alguns personatges públics han criticat els costos (700.000 €) que ha representat la visita de Benet XVI. Sortosament s’han alçat altres veus —la de l’alcalde de Barcelona, per exemple— que han replicat que l’esmentada visita ha representat uns ingressos d’uns 30 milions d’euros, mentre que altres recordaven que les esmentades despeses estan per sota del que costa al contribuent — varies vegades a l’any, certament— els dispositius de seguretat que es munten arran de partits de futbol d’alt risc com ara un Barça-Real Madrid.

Per altra banda, al mateix acte, el president de la Generalitat, José Montilla, durant la seva intervenció, va lloar el paper social de l’Església universal, i concretament de l’església diocesana de Sant Feliu, destacant l’ajut que presta a les persones necessitades en una època de crisi econòmica com l’actual i la contribució que fa a la integració dels immigrants. El president va recordar unes paraules del bisbe Agustí en la seva carta pastoral “Davant la crisi econòmica” (6-12-2008) en la qual deia que “només amb l’esforç col·lectiu i solidari serem capaços de remuntar l’actual situació”, i va expressar que per a la consecució d’aquest objectiu “els qui tenim la responsabilitat de vetllar pel bé comú, per la cohesió de la ciutadania, comptem amb l’Església”. I l’acció de l’Església de Sant Feliu no és ni més ni menys que la que fa la resta de l’Església arreu del món..

Germαnor

L’autofinançament de l’Església garanteix la llibertat de la seva actuació pastoral i assistencial Josep Sabaté, periodista

mb aquesta jornada es pretén conscienciar els fidels sobre la necessitat d’ajudar econòmicament al sosteniment de les actuacions que, en tots els camps de la societat, està realitzant l’Església. Aquesta col·lecta extraordinària permet que l’Església pugui millorar –i incrementar— aquells serveis que, en benefici de la societat, s’estan executant en tots els àmbits, des de Càritas fins a les atencions socials, moviments de laics o ajudes al Tercer Món a través de les missions, dins del programa de autofinançament de l’Església. El vicari general i ecònom de l’Arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, ha explicat que la jornada de “Germanor” es va iniciar fa més de vint-i-cinc anys amb l’objectiu de conscienciar els fidels que l’Església ha de finançar entre tots. —L’autofinançament de l’Església es va iniciar amb el procés en el que ara ens trobem mitjançant el qual deixem de percebre diners de l’Estat. L’autofinan-çament passa per ser conscients que, si volem que l’Església avanci a través de les seves accions pastorals, ens calen mitjans econòmics, raó per la qual se celebra aquesta col·lecta extraordinària.

El passat 14 de novembre, com cada any, l’Església va celebrar la jornada diocesana de “Germanor” sota el lema “L’Església, comunitat de fe, caritat i esperança”.

εsglésia δe τarragona

Una tasca de tots Mn. Fortuny explica que, tot i la crisi econòmica, els fidels mantenen el seu ajut a l’Església diocesana. Concretament, l’any 2008, en la jornada de “Germanor”, es van recaptar 87.808 €, quantitat que augmentar a 93.427 € el 2009. Pel que fa a les dades referides a tota l’Arxidiòcesi, el moviment econò-

mic general ha passat de 7.297.222 € el 2008 a 8.886.132 € el 2009, amb un increment del 21 % gràcies a les aportacions dels fidels, les quals totes són importants. Evidentment, també han augmentat les despeses que van passar de 8.007.602 € el 2008 a 8.750.849 el 2009. —El més important és comprovar que, tot i que estem passant un moment econòmic molt difícil, els fidels continuen ajudant al finançament de l’Església per tal que pugui dur a terme la seva tasca. Cal destacar, d’altra banda, que l’acció social de l’Església

és una tasca de tots perquè tots hem de fer el bé. Hi ha moltes coses que, en el nivell individual, són impossibles; però que, plegats podem ajudar a realitzar en favor del bé comú. L’Església, en aquest punt, recull aquestes ajudes, de vegades, amb el treball personal de voluntaris, o bé econòmicament, per a realitzar allò que, personalment, no es pot executar. I també és important remarcar que molts han entés la necessitat de fer aquestes aportacions d’una manera regular, no limitant-se solament a les col·lectes extraordinàries com la que estem comentant,

ja que són moltes les formes d’ajudar: donacions puntuals, subscripcions, etc. L’Església, en definitiva, canalitza totes aquestes aportacions que —amb plena garantia— arriben a la seva destinació. Mn. Joaquim Fortuny animava els fidels a col·laborar en aquesta jornada de “Germanor” per aportar a la societat el missatge segons el qual l’Església és comunitat de fe, cari-

tat i esperança per ajudar en aquests moments de crisi. L’Església ofereix a la societat valors permanents com la defensa dels drets humans, la solidaritat o la fraternitat, juntament amb l’ajut als més necessitats. Tot això gràcies a la participació de sacerdots, religiosos o voluntaris que lliuren la seva vida als altres. Per això, no hauríem d’oblidar que “Germanor”

no és solament un dia, sinó que ho és tot l’any. La jornada de "Germanor", per tant, constitueix un element essencial i també un símbol de la necessitat d’ajudar l'Església per tal quepugui realitzar la seva tasca pastoral i assistencial al servei de la societat, amb llibertat d'actuació gràcies a la seva plena autofinanciació. εδτ

Construcció i disseny de maquinària - Departament de disseny Mobiliari urbà - Interiorisme Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció

Número 251- Novembre 2010

Talleres Valero Reus S.L. (José A. Valero Navarro) Polígon Industrial Bescós. C/ Sardenya, 3 (Ctra. Constantí) 43206 REUS adreça electrònica : admin@talleresvalero.net Telèfons 977 770 651 - 977 771 643

La Veu δε Càritas Un nou estil de vida és possible

Una societat amb valors és una societat diferents Anna Mairal,responsable de Comunicació de Càritas Diocesana

La campanya institucional de Nadal d’aquest curs tanca el cicle de campanyes que l’any 2008 Càritas va iniciar amb el lema comú “Una societat amb valors és una societat amb futur”.

Les activitats i dinàmiques que planteja la campanya volen ser una eina pedagògica senzilla per sensibilitzar als ciutadans a optar conscientment per un estil de vida nou, més just i solidari. Càritas vol aportar a l’espai comú de la societat la vivència d’aquests valors evangèlics com a resposta a la crisi de valors que en aquests moments pateix la societat. La imatge de la campanya és una suma que diu: “Fraternitat + Compromís = Voluntariat” i l’eslògan, la frase: “Sense tu, no som nosaltres”. El material propagandístic de la campanya consta de pòsters, díptics i una carpeta que conté tres quaderns d’activitats per a infants, joves i adults i un CD amb tres audiovisuals.

εsglésia δe τarragona

Els audiovisuals

n aquesta nova edició, Càritas presenta dos nous valors que són la Fraternitat i el Compromís. Aquests valors s’unei-

xen als quatre que ja es van proposar a les dues campanyes anteriors que són la Comunió, la Participació, la Diversitat i la Gratuïtat.

Tant les activitats del quadern com els audiovisuals estan molt assolits i volen sensibilitzar d’una manera molt propera i actual a la societat. Entre les activitats que es poden destacar són el conte sobre “El món dels Codis de Barres” per als infants, el relat que narra la història d’una visita dels alumnes d’un institut al Museu de les Paraules Oblidades, per als joves; i finalment per als adults la realització d’un currículum vitae on s’informa de les vivències i experiències personals per reflexionar si són acceptables o suficients.

cartells grocs d’avís que defineixen la línia i anuncien que és gratuïta, que circula les 24 hores, que arriba als indrets més oblidats, que garanteix un viatge de felicitat i que els vagons estan climatitzats amb l’escalfor de la Fraternitat i la frescor del Compromís.

Pel que fa als audiovisuals, la campanya presenta un viatge en metro, amb diferents línies i parades. Les línies són la de l’enriquiment, la del consumisme, la del individualisme i la de Càritas. La línia quatre, la de Càritas, està representada per la imatge d’un cor amb els valors de les diferents campanyes com a parades de metro. Un

mapa del metro presenta les quatre línies lligades i aquesta imatge demostra visualment a l’espectador que és possible fer transbordaments d’una línia a una altra. El missatge és que les persones poden canviar de comportament a la vida. Abans d’entrar als vagons de la línia de Càritas es presenten uns

El vídeo provoca que l’espectador reflexioni, durant el trajecte, sobre les diferents línies que pot utilitzar per arribar al seu destí i valori que viatjar d’una manera u altra pot canviar la seva vida i la dels que l’acompanyen. Tant l’audiovisual dels infants com el dels joves estan basats en trailers de les pel·lícules Up i Avatar i estan plens de missatges d’amor, amistat i companyonia. εδτ

✄ Butlleta de col·laboració

Domiciliació bancària

per lliurar a Càritas Diocesana

Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas en concepte d’aportació

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Nom

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual

Cognoms Adreça Codi Postal

Telèfon

Entitat

Població Import de l’aportació:

euros

Titular compte Banc o Caixa Adreça Oficina Codi Postal

d.c.

Número de compte o llibreta Número 251- Novembre 2010

e-mail

Agència

Població

❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres ❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

❏ Interessa poder desgravar ❏ No interessa desgravar

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Data:

Signatura 9

Cinεma

Viure per sempre On aprendre a morir és aprendre a viure Pèio Sànchez, prevere

a nova pel lícula de Gustavo Ron suposa un salt qualitatiu destacat en la seva carrera cinematogràfica (Mia Sarah, 2006) tant per la profunditat temàtica com per la maduresa expressiva. Viure per sempre emociona i qüestiona, dóna que pensar i convida a sentir, fa participar del patiment però renova els desitjos de viure. Marcada per una intenció clarament espiritual convida a enfrontar els grans interrogants de la vida i de la mort des de la perspectiva d’un noi d’0nze anys.

εsglésia δe τarragona

Com bé indica Albert Camus a La pesta una de les experiències més dures que hem d’afrontar els éssers humans és la mort dels nens, dels innocents en definitiva. Cap allà va la pel·lícula però per un camí desacostumat. No es tracta de mirar el sofriment sinó de buscar els ressorts profunds de la persona per aixecar el vol. Així el procés de la malaltia és mostrat com el temps oportú on el petit i, el que és més nou argumentalment, els que li envolten, fan un procés per mirar el dolor com a possibilitat de ser traspassat, el comiat com a ocasió d’aprofundir en els motius per viure. El muntatge ordena amb bon to dramàtic les confessions del malalt, fenomenal Robbie Kay en el paper d’Alex, que realitza en forma de diari davant d’una càmera de vídeo domèstic. La presentació magnífica d’un teatret victorià que permet explicar el dramàtic amb humor. El procés i les relacions amb els pares,

Basada en el llibre “Això no és just” de Sally Nichols ens explica una història de malaltia i mort, en aquest cas una mort anunciada en els primers plans.

eloqüent Ben Chaplin i continguda en la tendresa i el dolor Emilia Fox . A més d’introduir una sèrie de secundaris que estableixen el contrapunt que va de la ironia vulnerable de Félix (Alex Etel) l’amic i company de destinació, la petita dama dels somnis (Ella Purnell), la infermera contracultural o la professora acompanyant-espiritual. Certament que la pel·lícula recorda 4 ª planta d’Antonio Mercero, La meva vida sense mi d’Isabel Coixet i la que properament tindrem a les nostres pantalles Cartes a Déu d’Eric-Emmanuel Schmitt. No obstant això, el realment nou de la proposta de Gustavo Ron que és el procés d’assumpció de “el que toca” el realitzen tots els personatges inclosos els que acompanyen a Alex i de forma especial els seus pares. A més la pel·lícula respira optimisme i lluminositat en una fotografia que defineix una càmera en la

Sinopsi Sam és un infant d’onze anys al qual la vida està a punt de negar-li moltes primeres experiències per culpa d’una leucèmia terminal. Això no obstant, la seva curiositat per la vida i la mort faràn que el noi intenti per tots els mitjans recopilar les dades que d’altra manera mai podria obbtenir: vol saber què se sent en fumar la primera cigarreta, al besar per primer cop una noia o al tastar la cervesa. Està interessat en saber què l’espera a l’altre costat i, en no trobar resposta per part dels qui l’envolten, decidirà escriure un llibre que li servirà per a descobrir més sobre la mort i, també, per a dur el compte de tot rl que ha determinat fer abans de morir.

posició de l’espectador que és capaç de contemplar el millor del possible. Pel·lícula realitzada per commoure que no cau en el sentimentalisme, sinó que conté els sentiments dosificant per emmarcar-los en l’obertura al sentit ja l’esperança. Pel·lícula per pensar on es plante-

gen les preguntes impresentables sense anticipar didàcticament les respostes. L’ús de la retolació marca un to desenfadat que serveix de contrapunt al dolorós de la història. Amb un guió intel ligent que s’inicia amb pinzellades disperses i que acaba per concentrar progressivament en la centralitat del caràcter indestructible de la Vida que acaba brollant més enllà de la biologia. El format atractiu i àgil s’uneix a una temàtica universal i imprescin-

Fitxa tècnica Vivir para siempre Any: 2010 Nacionalitat: Hispanobritànic Productora i coproductores: El Capitán Films (Madrid), Formato Producciones (Galícia), Life & Soul Productions (Londres). Direcció: Gustavo Ron Guió: Gustavo Ron (sobre la novela Això no es just) Repartiment: Robbie Kay (Sam), Alex Etel (Félix), Ben Chaplin (Daniel), Emilia Fox (Amanda), Ella Furnell (Kaleigh), Phylida Law (Àvia), Natalia Tena (Annie), Greta Scacchi (Sra. Willis), Eloise Barnes (Ella) i J. Luis García (Dr. Bill) Música: César Benito Fotografia: Miguel Pérez Gilaberte Productors: Martyn Auty i Javier Gazulla Distribuidora: European Dreams Factory

dible el que fa de Viure per sempre una pel·lícula adequada per a joves i públic adult. On al espectador a més d’entreteniment se li ofereix il.lusió per viure, ganes per lluitar i raons per esperar. εδτ

Número 251- Novembre 2010

Tarragona Missionera

Des de Kampanga Agraïment per l’ajut de l’Arxidiòcesi al Centre fe Formació i Assistència Social Josep sabaté, periodista

El P. Michel Nsengumuremyi, coordinador pastoral de la diòcesi de Ruhengeri, a Rwanda, ha vingut a Tarragona per a agrair, personalment, l’ajut de l’Arxidiòcesi per la construcció del centre de formació i assistència social a Kampanga. sament, aquest increment de vocacions fa que el futur es contempli amb esperança, tot i els greus problemes socials i econòmics que pateix la població.

l P. Michel ha volgut expressar, d’una forma molt emotiva, el profund agraïment per l’aportació econòmica que fa possible la materialització d’aquell important projecte, impulsat per Mn. Josep Cabayol.

εsglésia δe τarragona

La formació de sacerdots nadius és una de les prioritats d’aquest centre polivalent en el que, actualment, ja s’hi han invertit 180.000 euros mitjançant aportacions realitzades des de diversos sectors de la societat tarragonina. Cal recordar

que el complex de Kampanga inclou una església, tallers de formació, serveis de Càritas o la residència per a cinc sacerdots. El cost total del projecte que s’està executant és de 400.000 euros.

El P. Michel també ha tingut paraules de reconeixement i agraïment per la important tasca que, des de fa anys, està realitzant Mn. Josep Cabayol, en missió diocesana a Ruhengeri. Des de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Ruhangakinigi s’està realitzant aquesta intervenció social i assitencial que afecta barriades de la perifèria de Kampanga amb un cens aproximat de 45.000 habitants. Aquest centre social, doncs, constitueix el punt bàsic de inflexió que ha de permetre el ressorgiment d’una població amb uns migrats recursos humans i materials.

El P. Michel explica que a Rwanda s’està observant un increment de les vocacions entre els nadius, no solament pel que fa als sacerdots, sinó, també, entre les comunitats religioses. Així, actualment, a la diòcesi de Ruhengeri, hi ha més de 35 seminaristes. Preci-

L’acció missionera a Kampanga continua endavant mitjançant el suport espiritual i material de l’Arxidiòcesi de Tarragona que va fer seu aquell projecte que comença a ser ja una realitat com a expressió de la dimensió ecumènica de l’Església. εδτ

Vista parcial d’algunes naus del gran complex que s’està construïnt a Kampanga

Oβservatori

Acròpolis ls bisbes, a més de la seva acció pastoral, tenen també una funció ciutadana, és a dir, una dimensió incardinada dins la mateixa societat civil com a conseqüència de la seva autoritat eclesiàstica. A l’Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana, Primada de Tarragona, hi ha nombrosos exemples d’arquebisbes que han anat molt més enllà de la seva estricta actuació pastoral.

Un d’aquests exemples està protagonitzat per l’arquebisbe Joaquín de Santiyán y Valdivielso i el seu successor, Fra Francisco Armañá y Font. El primer va ser qualificat com “l’arquebisbe urbanista” perquè, entre moltes altres actuacions, va fer portar l’aigua a la ciutat de Tarragona des de Puigpelat, des de la mateixa Mina de l’Arquebisbe. A més de la portada de les aigües, l’arquebisbe va iniciar l’ordenament urbanístic de la ciutat, com és el cas

Josep Sabaté, periodista

del passeig de circumvalació, o amb l’edificació de la seva residència al costat de la primitiva ermita del Loreto. La seva prematura mort no va impedir la portada d’aigües a la ciutat, materialitzada pel seu successor, Fra Francisco Armañá. Hem recuperat el fil de la història local des del 1779 per a traslladar-nos a la realitat actual. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, ha llençat la iniciativa de recuperar el nucli de l’anomenada Part Alta de Tarragona on s’hi troben els llocs més emblemàtics de l’Església: Catedral, Museu Diocesà, edifici del Seminari, Arxiu, Palau Arquebisbal, Museu Bíblic… Es a dir, l’autèntica acròpolis de Tarragona on hi ha un valor patrimonial incalculable que requereix una empenta. L’anomenada Part Alta necessita un impuls que la faci sortir de

Fra εulogi i αuguri Serà possible?... Tots els anys la mateixa història!... L’Auguri no té remei.

l’actual i gris conformisme. Es per això que, la iniciativa del Sr. Arquebisbe de recuperar l’Acròpolis per donar-li la vitalitat que li poden oferir totes aquelles institucions, cal situar-la en el context de les actuacions d’aquells prelats que també van aportar les seves actuacions a favor de les necessitats materials de la ciutat. Tarragona té tots els elements materials per recuperar la seva Acròpolis. Només falta l’ànima, omplir-la de vida, donar-li l’empenta definitiva. I és aquesta la valenta i decidida aportació de Mons. Jaume Pujol Balcells. De la mateixa manera que Mons. Joaquín de Santiyán y Valdivielso va portar l’aigua a l’assedegada ciutat fins que “Tarraco expleta siti”: Tarragona va apagar la set… εδτ

per Bernabé

Ja t’has tornat a atipar de castanyes?

Com ho ha sabut, Fra? Tant es nota?

Número 251- Novembre 2010

Músicα

El retorn de l’orgue El Vendrell va ser una festa Didac Bertran, periodista

l 22 d’octubre de 2010, 37è aniversari de la mort del gran músic vendrellenc Pau Casals, l’orgue de l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell, ha tornat a sonar amb tota la seva calidesa i amb totat la seva força. Ho ha fet després d’un temps de silenci. Ara, els seus 2.039 tubs ja estàn a disposició dels organistes, qui tindran moltes possibilitats per tocar i modular en molts tons.

εsglésia δe τarragona

Una mica d’història Com deia l’alcalde vendrellenc, Sr. Benet Jané, al programa dels actes previstos per a l’ocasió, “al seu enorme valor musical, artístic i patrimonial, en tant que és l’orgue antic més complert de Catalunya i l’únic que es conserva de la important nis-

22, 23 i 24 d’octubre de 2010 són dates per a la història musical, com ho va ser aquell 28 d’octubre de l’any 1775 quan l’aleshores rector de la parròquia vendrellenca, Mn. Manuel Aumatell, signava amb l’orguener Lluís Scherrer el contracte de construcció d’un instrument musical, que, acabat dos anys després, ha donat a la vila del Vendrell, glòria i anomenada.

saga d’orgueners Scherrer, s’hi suma el valor sentimental que hi va lligat. En Pau Casals, el nostre fill il·lustre del Vendrell, es va introduir en el món de la música a través d’aquest instrument, atès que el seu pare n’era l’organista. De gran, en va arribar a costejar la seva recuperació l’any 1929 i, de retruc, el va salvar de la destrucció durant la guerra civil”.

professionals del nostre país i de fora, per tal d’obtenir la millor opció. Creiem que el resultat ha estat molt satisfactori i molt adequat per la “joia del Vendrell”. En definitiva hem deixat un instrument amb una porta oberta a futurs organistes que tinguin ganes i ambició per descobrir el rei dels instruments: l’orgue.

Per la seva banda, a la mateixa publicació —val a dir que molt acurada i magníficament impresa—, la Comissió per a la Restauració de l’Orgue manifestava que “la restauració s’ha dut a terme amb escrupolositat i respecte, buscant uns professionals adequats al nostre instrument, sempre coonsultant i comparant diferents projectes i

Mn. Josep Maria Barenys, rector de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, va escriure al mateix programa:“Feia anys que els organistes demanaven un arranjament del nostre orgue. Alguns, com l’Associació Catalana de l’Orgue, s’hi negaven a fer un concert i es planyien que un instrument de tanta vàlua es trobés en un estat tan

El cant d’entrada es va fer als sons d’un harmònium. Després de les lectures del llibre de les Cròniques (1Cr 15,3-16.25), de la carta de sant Pau als efesis (Ef 5,1520) i de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-48a), el Sr.Arquebisbe va pronunciar una sentida homilia, en la que, entre altres coses, va manifestar que “aquest orgue servirà per glorificar Déu, afavorir la nostra pregària i fer més belles les celebracions litúrgiques d’aquest temple parroquial, tot fent-nos progressar cap a la salvació”.

lamentable” (...) “Cal donar les gràcies, en primer lloc, a Déu, per aquesta joia única al món que tenim a casa nostra i, després, als vendrellencs i vendrellenques, que sempre n’han tingut cura, n’han gaudit i l’han apreciat. També cal fer memòria especial dels diferents organistes que han arrencat grans melodies d’aquest instrument, com també dels qui durant aquests 230 anys han vetllat i vetllat per la seva integritat i conservació.”

La benedicció El 22 d’octubre de 2010 passarà a la història del Vendrell com el dia de la benedicció de l’orgue restaurat. L’emotiva cerimònia la va presidir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. L’església de Sant Salvador estava plena de gom a gom, amb les autoritats autonòmiques, provincials, comarcals i locals als primers bancs.

A continuació, amb la pregària dels fidels, va començar el ritu de benedicció. El Sr. Arquebisbe, situat al davant del presbiteri, de cara a l’orgue, va incoar les pregàries que van anar llegint nou persones relacionades amb la restauració al final de cada una de les quals un organista interpretava una breu peça. Quedin per a la petita història els noms dels nou organistes: Salvador Guasch, Jordi Lluís Guitart, Josep Maria Guitart, Jordi Pascual, Albert Solé, Jordi Pell, Joan Marc Ferret, Jean Lablée i Mn. Joaquim Fortuny.

Número 251- Novembre 2010

Conversant amb Frédéric Desmottes, orguener

εsglésia δe τarragona

—Què van pensar en fer-se càrrec de la restauració d’aquest orgue? —En acceptar realitzar la restauració d’aquest orgue ens vam proposar, primerament, ser molt respectuosos amb tot el material original de Lluís Scherrer i amb les diverses intervencions fetes durant el segle XX. Però havíem d’anar més enllà, ja que cal tenir present que a cada época s’havien introduït canvis o millores per adaptar l’instrument a la litúrgia o a la idea que es tenia de la música. —Amb quina base van començar el treball, què quedava de l’orgue barroc? —De l’instrument del segle XVIII quedaven encara moltes coses, com ara la caixa de l’orgue major, el quatre secrets de noguer, els tres teclats, part dels arbres de registres de la cadereta (que és com un orgue petit que depen del principal) i uns 1.480 tubs de metall. La resta del material pertanyia a les tres intervencions del segle XX. Aleshores, ens vam plantejar que, a diferència de la moda dels anys 70-90 del segle passat —quan es feien restauracions històriques que eliminaven qualsevol resta d’intervencions del segle XX—, no es podia deixar el material igual que en el moment de la seva fabricació, sobretot quan han passat més de dos-cents anys i ha estat transformat en diverses ocasions. —Ens podria resumir com ha anat tot el procés de restauració? —El desmuntar l’orgue es va fer entre el 21 i el 30 de setembre de 2009. Després, per a la seva restauració han calgut un total de 10.550 hores de treball, repartides entre un equip de deu persones. Ha estat necessari restaurar la caixa de l’orgue major, reconstruir la caixa de la cadereta, refer tots els tubs de façana, reconstruir els arbres de ferro forjat dels registres, refer tres manxes de falca, restaurar els tres teclats originals, restauració de tots els secrets, restauració de tots els tubs antics, etc., etc. També s’han realitzat els treballs d’harmonització i d’afinació. No cal dir que també vam tenir cura dels aspectes estètics, deixant-lo el més semblant possible a l’original.

Després, el Sr. Arquebisbe va dir l’oració de benediccio i va aspegir l’orgue des del presbiteri, mentre Jonatan Carbó interpretava una peça de Bach als teclats de l’orgue restaurat. Tot plegat va fer estremir d’emoció els presents. Els parlaments Després de l’acte litúrgic, hi va haver un torn de parlaments per part de les autoritats presents. D’entre els diversos parlaments pronunciats, destaquem que l’alcalde, Sr. Benet Jané, es va felicitar del fet que “l’orgue del Vendrell ja ha tornat a casa, a l’església parro-

quial, després d’haver estat restaurat gràcies a la iniciativa i el suport d’entitats i particulars que estimen aquesta joia del Barroc, destacantne l’impuls de la Comissió per a la Restauració de l’Orgue”. I, per la seva banda, Mn. Josep Maria Barenys, amb veu emocionada, va explicar que “va ser amb motiu dels 700 anys del trasllat de la nostra parròquia des de la platja a la Plaça Vella que es va decidir posar mans a l’obra. El pressupost per restaurar l’orgue passava del mig milió d’euros, però hi havia una comissió entusiasta i vam posar fil a l’agulla”. També va rememorar que “va ser el

17 de gener de l’any passat quan, a la Sala de Plens de la Casa de la Vila, vaig tenir el goig de signar, com a rector, el contracte amb els orgueners Hermanos Desmottes, S.L., de Cuenca, per a la restauració i la recuperació de l’orgue, que s’havia de dur a terme abans del 22 d’octubre del 2010, aniversari de la mort del mestre Pau Casals. Recordo que en aquell acte hi eren presents l’alcalde del Vendrell, Sr. Benet Jané, tota la Comissió per la Restauració de l’Orgue, i moltíssims vendrellencs” (...) “Però, avui, cal agrair als membres de la Comissió per a la Restauració de l’Orgue la valentia que han tingut d’emprendre aquest treball tan necessari”. La música Després, es va desenvolupar un interessant programa musical en el que hi van intervenir el cor Zóngora , format per noies de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, amb Adrià Grandia i Pere Olivé; la violoncelista Eva Cedó (que va interpretar un corprenedor Cant dels ocells); l’organista Juan de la Rubia; els castellers Nens del Vendrell i les Gralles del Baix Penedès; el guitarrista Josep Maria “Pemi” Rovirosa, la soprano Cristina Obregón; Jordi Caralt; i el cor Orfeó Parroquial. L’església parroquial de Sant Salvador es va omplir amb les notes d’obres procedents del Llibre Vermell de Montserrat o de la tradició popular catalana, així com composicions de “Pemi” Rovirosa, Fauré o Pau Casals. La jornada es va completar amb el concert d’orgue que va oferir Jonatan Carbó, professor d’orgue de l’Escola Municipal de Música Pau Casals i del Conservatori d’Igualada. Va interpretar obres de Cabanilles, Kerll, Buxtehude, Bach i Fischer. Les celebracions, però, no van acabar aquí, sinó que van continuar el dia 23 amb el Concert de l’aniver-

sari de la mort de Pau Casals en la que el violoncelista Lluís Claret va deleitar el públic amb obres de Bach, d’Enric Casals i de Cassadó, i l’organista Juan de la Rubia va mostrar les possibilitats de l’orgue restaurat amb composicions de Vila, Cabanilles, Carnicer, Soler, Haendel, Bach i del mateix organista.

cel; i Emili Brugalla, piano) van interpretar obres de Schuman i Pueyo; mentre que l’organista Jordi Vergés, titular de la Catedral de Tarragona i professor d’orgue al Conservatori Professional de

Tarragona, va mostrar abastament les possibilitats de l’Orgue del Vendrell amb una reeixida interpretació de peces de Da Conceiçâo, Clérambault, Bach, Baguer i Mendelssohn-Bartholdy. εδτ

El diumenge 24 d’octubre a l’església parroquial del Vendrell on va tenir lloc al matí la solemne celebració de la Santa Missa amb els tocs de l’orgue restaurat i la participació de Cor Orfeó Parroquial, presidint l’Eucaristia el Vicari General de l’Arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny. A la tarda un altre concert, en el qual el Trio Kandinsky (Corrado Bolsi, violí; Amparo Lacruz, violonNúmero 251- Novembre 2010

Visita del papa βenet XVI a casa nostra

Benet XVI, blanca gavina sobre un mar tempestuós Marc Argemí, periodista

Un dels primers puntals del catolicisme a Catalunya fou el bisbe màrtir de Tarragona, Sant Fructuós (+259). El poble fidel el continua recordant en les seves cançons com la “blanca gavina sobre el mar tempestuós”. ambé Benet XVI ha estat aquesta blanca gavina, que acaba de passar per confirmar en la fe a un poble que neda en un mar social tempestuós i ple d’incerteses.

Dos dies abans de l’arribada de Benet XVI a Barcelona, el vaticanista Sandro Magister ja avisava en les pàgines de La Vanguardia que aquest Papa “respecte a l’opinió pública alta, la que domina els mitjans de comunicació, està subjecte a fortes crítiques”, les quals –afegia“no les comparteix el gran públic”: és un Papa “molt millor entès, en la seva substància, pel poble senzill”.

εsglésia δe τarragona

I això justament ha succeït a Barcelona: han conviscut fortes crítiques i una corrent de simpatia del poble que va acostar-se a veure’l directament.

Fortes crítiques. Unes poques paraules en el vol Roma-Santiago foren prou per provocar que diversos mitjans decidissin interpretar tot el que seguiria només en clau de confrontació política. El País afirmava: “el Papa carrega contra el laïcisme d’Espanya”; El Periódico: “El Papa lliga l’Espanya laica actual amb l’anticlericalisme de la República” i un altre, més atrevit, titulava convençut que “el Papa ve en son de guerra”. Un comentari veritablement marginal del discurs es convertia, així, en la gran heretgia que la correcció política dominant s’afanyaria a magnificar i condemnar. Un enfocament bel·ligerant que, amb la seva força per definir la situació, no permetria comprendre

NĂşmero 251- Novembre 2010

el fons de la resta d’intervencions del viatge. Recorden Ratisbona o el viatge a l’Àfrica? (alguns altres mitjans, però, saberen evitar caure al parany). Allò que el Papa volia dir –allò que pot llegir-se- és precisament el contrari a l’enfrontament: “(…) a Espanya nasqueren una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu, com vam poder veure precisament en els anys trenta. Aquesta disputa, més encara, aquest enfrontament entre fe i modernitat, ambdós molt vius, ha tornat a reproduir-se altra vegada a l’Espanya actual. Per això, el futur de la fe i de la trobada –no de l’enfrontament sinó de la trobadaentre fe i laïcitat tenen un focus central també en la cultura espanyola”.

εsglésia δe τarragona

Corrent de simpatia popular. Benet XVI venia a parlar de l’enteniment entre secularisme i fe. O del que és el mateix: de la trobada entre continuïtat i novetat, entre veritat i llibertat i entre veritat i bellesa, entre fe i vida i entre religió i societat. El gran objectiu és la nova evangelització: el retrobament de l’home amb Déu. I, des d’aquest punt de vista, el viatge va ser un èxit: l’entusiasme del poble fidel que –desafiant la befa socialment acceptada vers la tradició cultural catòlica- va

omplir carrers i places era innegable per a qualsevol observador. Quan reflexiona sobre la Sagrada Família, el Papa hi veu “una síntesi entre continuïtat i novetat, tradició i creativitat”. En la seva opinió, “Gaudí va tenir la valentia d’inserir-se en la gran tradició de les catedrals” però “amb una creativitat nova, que renova la tradició i demostra així la unitat i el progrés de la història” (paraules durant el vol). Per això, en l’homilia de la Missa de Dedicació de la Basílica reconeixia al genial arquitecte el mèrit d’assolir “una de les tasques més importants avui” com és “superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa”. Abans d’aterrar Benet XVI assenyalava que “la relació entre veritat i bellesa és inseparable”. I fou la bellesa de la nova Basílica (magníficament transmesa per una realització televisiva de primer nivell) el marc incomparable per llançar un missatge de gran càrrega cultural: “la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de

gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autentica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”. La veritat –que a Santiago mostrava com inseparable de la llibertat- resta aquí unida també amb la bellesa. I com que no tothom serà capaç de crear aquests espais de bellesa que creava Gaudí, Benet XVI va voler concretar aquest missatge per a la persona corrent que l’escoltava: “En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que la Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat.” En definitiva, el Papa ha proposat, de nou, la meravellosa història d’amor entre Déu i els homes. El soroll mediàtic potser deixarà poc espai a aquesta veritat última que es

troba en el cor del cristianisme: l’home i Déu no són enemics, sinó el contrari, amics. I més que amics: “tot home és un veritable santuari de Déu, que ha de ser tractat amb molt respecte i afecte, sobretot quan es troba en necessitat”. Aquest és el marc que permet interpretar en la seva justa proporció –més moral que no política- les referències raonades i didàctiques a la concepció cristiana de la vida, la família i el matrimoni, que ja han estat àmpliament recollides per altres mitjans. Benet XVI ha confirmat a Barcelona la seva determinació a renovar el vell continent. Com ja es palesà al Regne Unit, lidera una alternativa positiva a l’indiferentisme on la cultura europea postmoderna sembla haver-se instal·lat. Número 251- Novembre 2010

Un últim apunt. Des d’ara Benet XVI ja no serà només el Papa de la Paraula, sinó també dels gestos. Quin altre gest seria capaç de transmetre millor la determinació d’evangelitzar l’Europa secularitzada, sinó la dedicació al culte d’un temple de dimensions tant espectaculars com la Sagrada Família en una de les capitals europees més a l’avantguarda? εδτ

Una missa de diumenge a Barcelona Jordi Llisterri, periodista, director de Foc Nou i de Catalunya Religió

rimer de tot perquè va ser tot un encert prioritzar la presència diocesana de parròquies, entitats i religiosos a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família. Això ha fet que des de l’interior haguem viscut una missa amb els qui van el diumenge a missa a Barcelona. Amb un afegit rellevant, tots junts els assistents que van a missa a Sant Gervasi amb els qui hi van a Can Tunis o la Torrassa. Només calia fixar-se com anava vestida la gent, per veure la diversitat de procedències. Uns al costat dels altres compartint la mateixa manera de viure la celebració. Ho hem sentit en català i en castellà, com conviu sense problemes en les parròquies de Barcelona. I, és que fins i tot en les parts més solemnes, la celebració ha estat pensada perquè sigui així. Singularment els cants, que no s’han

εsglésia δe τarragona

El que s’ha viscut aquest passat 7 de novembre al matí a la Sagrada Família ha estat realment una missa de diumenge a Barcelona. Més solemne, més difosa, més universal, més romana, més històrica, més extraordinària, però que pels que hi participàvem ha tingut continuïtat amb el que celebren cada diumenge.

plantejat com un concert de màxima bellesa, sinó com un cant de participació de l’assemblea. Això és litúrgia. Potser també ens hem trobat a casa perquè ens hem vist entre coneguts. Hem vist els bisbes de Catalunya en un lloc rellevant i visible, igual que hem vist com eren ells els qui ungien les columnes de la basílica. Igual que hem vist els nostres vicaris episcopals i mossens com beneïen les parets dels temple. Entre ells, l’exultant rector de la Sagrada Família, Lluís Bonet (que ens ha deixat ben xops). O reconèixer l’arquitecte Jordi Bonet, donant la clau al papa, i el secretari de l’arquebisbat rebent-la en nom de tots. (I, pels més propers al cardenal Sistach hauran reconegut la seva neboda amb síndrome de Down combregant i rebent la benedicció del papa).

Crec que el papa s’hi ha trobat bé. Assentia a les afirmacions de Sistach. I crec que ha notat que l’ambient general ha estat de celebració i no d’aclamació papal. Ha vist com la gent feia callar els crits de “Viva al papa” per participar en els cants de lloança o per escoltar el Nigra Sum de l’Escolania.El mateix Papa es va aturar per escoltar-la, trencant una mica el protocol. La gent ha preferit cantar el Virolai enlloc d’aplaudir. La gent no ha anat a fer comèdia. Un capellà comenta: “Això si que és el millor que ha passat a l’Església catalana en 1.000 anys”. Si ha estat així és perquè s’ha mostrat “l’anima cristiana del poble català”. Hem compartit una de les nostres misses de diumenge amb Benet XVI, com ha dit ell “en terra catalana”. εδτ

La bandera de la Santa Seu Didac Bertran, heraldista

escut i l’ha substituïda per una mitra, remarcant el component pastoral de la seva autoritat. La bandera personal del Papa és semblant a la vaticana, però porta l’escut personal a la part blanca, enlloc de la tiara i les claus. La bandera vaticana pot ser utilitzada, si cal, al mar —està reconeguda internacionalment malgrat la Santa Seu no tingui aigues territorials— i pot onejar als edificis i propietats que li pertanyen fora dels estrictes límits de l’Estat pontifici. Simbolisme El color blanc, per a la major part de tractadistes, significa la llum procedent de Déu, mentre que el groc significa la Veritat resplendent. Altres veuen en el blanc la puresa i en el groc la generositat. Pel que fa a l’emblema, cal dir que la tiara del Papa ha estat objecte de nombroses interpretacions. La triple corona tancada, en principi, simbolitza la totalitat dels seus poders i va ser adoptada com a corona pontifícia a les darreries de l’Edat mitjana. Per a molts estudiosos aquesta triple corona representa la triple reialesa del cap de l’Església: poder espiritual sobre les ànimes, poder temporal sobre

els Estats pontificis i poder eminent sobre tots els sobirans de la terra. Fins el pontificat de Pau VI, el darrer papa en ser coronat, quan es feia l’entronització del pontífex el cardenal que imposava la tiara deia al successor de Pere que rebia aquella triple corona perquè per una part és pare, per una altra és príncep, rei i rector de la terra, i finalment vicari de Jesucrist: els tres títols que la tiaria simbolitza. Alguns tractadistes afirmen que els tres pisos de la tiara corresponen als tres principal atributs de les persones de la Santíssima Trinitat: al poder del Pare el cim, a la saviesa del fill el del mig, i a l’amor de l’Esperit Sant el de la base. Uns altres hi han vist una al·lusió a la Santíssima Trinitat. Altres consideren que són els símbols de les tres virtuts teologals, que han d’existir en grau heroic en el Papa que, en principi, viu en estat de santedat: la fe, l’esperança i la caritat. Una altra interpretació indica la sobirania del pontífex sobre els cardenals i els bisbes o, segons altres autors, sobre els metropolitans i els bisbes. El globus d’or amb la creu que remata la tiara indica , per a la major part dels experts, la autoritat absoluta del Papa en matèria espiritual sobre tot el món. El simbolisme de les claus és evident: aludeix a les claus del Regne del Cel. El poder conferit per Jesucrist a sant Pere (cf Mt 16,19) permet unir i desunir. Aquest poder està representat per dues claus (una d’or i l’altra de plata, significant el cel i la terra). Aquest doble aspecte de poder correspon a l’autoritat espiritual i a les funcions reials. εδτ

Número 251- Novembre 2010

ls moderns colors vaticans (blanc i groc) van ser adoptats l’any 1808. Fins aleshores, els colors havien estat el vermell i el groc. L’actual disseny de la bandera va ser usat entre els anys 1825 i 1870. Va ser recuperat com a bandera vaticana el 8 de juny de 1929. Malgrat que el disseny oficial sigui quadrat, a la pràctica la bandera generalment té unes proporcions de 2:3; és a dir, que si en féssim tres parts, tindríem que la alçada és de dues part, mentre l’amplada ho és de tres. L’emblema que figura a la part blanca representa les claus de sant Pere, creuades, i tradicionalment una de plata i l’altra d’or, unides per un cordó vermell, timbrades per una triple corona, anomenada tiara. Aquest emblema no té pas a veure les armes dels papes, que són diferents. Cal assenyalar que Benet XVI n’ha prescindit de la tiara al seu

Alguna vegada m’han preguntat si la bandera de la Santa Seu té algun significat. Això adquireix la seva actualitat si tenim present que aquesta bandera l’hem vista onejar el passat dia 7 de novembre en molts indrets de Barcelona amb motiu de la visita del papa Benet XVI.

La Sagrada Família segons Gaudí Un nou llibre de Mn. Armand Puig Núria Borau, periodista

l Dr. Armand Puig (La Selva del Camp, 1953 )és un autor prolífic i capaç de tocar moltes tecles, la qual cosa no vol dir que no sigui profund. Mn. Armand, com a bon científic, és també un autor meticulós i acurat, i es pot dir que pocs podran presumir de presentar obres tan ben documentades com les seves.

εsglésia δe τarragona

Després d’un “best-seller” com ara Jesús. Un perfil biogràfic, traduït a diverses llengües, no dubtem que aquest nou llibre seguirà també els passos d’aquell. Ara bé, com es va gestar aquest llibre, per altra banda tan oportú, tenint present la visita del Sant Pare per dedicar precisament la Sagrada Família? —La idea d’escriure aquest volum va sorgir ja fa un cert temps, arran l’expectació que es va suscitar en els ambients eclesials a propòsit de la possible vinguda del Sant Pare.

El passat dia 26 d’octubre es va presentar a Barcelona un nou llibre del degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig, editat per l’editorial Pòrtic i titulat La Sagrada Família segons Gaudí. Comprendre un símbol.

Aleshores no estava clar si vindria o no, però se’n començava a parlar. És a dir, la raó primera és aquesta; però, per altra banda, he de confessar que feia temps em ballava pel cap el propòsit de fer un estudi sobre la Sagrada Família des del punt de vista teològic. La raó principal és que no hi havia res escrit sobre això. En certa manera era com una anomalia que una institució com és la Facultat de Teologia de Catalunya no s’hagués ocupat teològicament del monument cristià més emblemàtic de Barcelona. —...? —Hem d’aclarir que, evidentment, el monument més emblemàtic de la Ciutat Comtal és la catedral de l’Església diocesana. Això no obstant, arreu del món, la gent coneix Barcelona per la Sagrada Família. També hi ha un motiumés personal i és que sempre m’havia preguntat què volia fer Gaudí, exactament. Una cosa és el que veus i una altra el que penses o intueixes que hi pot haver darrera. Gaudí volia fer alguna cosa que era difícilment detectable, a no ser que penetressis a fons en el tema, tant en les fonts escrites com a l’estudi en sí mateix de la Sagrada Família. —Un tema complex pot dur a estructurar un llibre d’una manera complexa... Com està estrcturada l’obra sobra la que estem parlant? —Jo diria que té una estructura molt fàcil i és que jo, practicament, no em fixo en la figura d’Antoni Gaudí, perquè ja hi ha molta gent que ho ha fet. M’interessava explicar l’arquitectura de Gaudí en la

mesura que s’inspira en la revelació divina. Aquest és el punt primer fort. Penso que l’arquitectura gaudiniana al temple expiatori de la Sagrada Família es basa en cinc grans conceptes: tradició, símbol, proporció, bellesa i geometria. —N’hi ha per escriure un llibre sobre cadascún d’aquests conceptes, oi? —Evidentment, però encara hi ha més... Diguem-ne un segon punt fort: com la Sagrada Família explica el misteri cristià trinitari, com està posat al moll de l’os de la simbologia de la basílica. —Impressionant!... —I encara hi ha un tercer punt fort: el que en podríem dir l’organització d’aquesta basílica. A què respon? Per a mi, la resposta és molt clara: respon a la idea de la nova Jerusalem. —La nova Jerusalem on la pau serà un fet... —En aquest volum intento explicar el valor de santuari que té la Sagrada Família. Després, intento explicar també la connexió que hi ha entre la pregària per la pau —que van celebrar fa poc— amb la Sagrada Família, perquè entenc que tots dos esdeveniments van profundament lligats. Gaudí era un home que per moltes raons combregava amb aquesta visió universal de pau, de diàleg, de fraternitat que la pregària per la pau va palesar un cop més aquí, a Barcelona. —Quin és el públic potencial d’aquest llibre? —Crec que podria servir de base teòrica d’una guia. Una guia ben feta d’un edifici ha de tenir un llibre

tari del mateix Gaudí, és una peça que determina tota l’estructura conceptual de l’absis, simbolitzant l’encarnació del fill de Déu a les entranyes de Santa Maria, verge, per obra i gràcia de l’Esperit Sant. —Canviant una mica de tema... Com a degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, quina repercussió tindrà per al nostre país la visita que ens ha fet el Sant Pare? —Marca un punt d’inflexió. És una visita precisa, el Sant Pare, s’ha estat aquí un dia. Venia per una cosa que ens defineix. Gaudí va dir que la Sagrada Família és el símbol del poble català. Un dia li preguntaven: “Vostè quina aportació fa al país?” I va respondre: “Jo faig l’aportació de la Sagrada Família perquè penso, desitjo que s’ha de convertir en el símbol”. I això és així: és un símbol de Catalunya, obert al món. A Espanya, no cal dir-ho. Gaudí posa les diòcesis espanyoles dins la Sagrada Família. Gaudí no és un home separador, és un home integrador; però, aquesta aportació, aquest caràcter de símbol, és veritat que és així i la Sagrada Família s’ha acabat en aquesta gran primera fase per la voluntat d’un poble. Recordem que Gaudí va morir l’any 1926, i recordem també l’any 1936 hi ha la segona mort de l’arquitecte, que és quan li cremen l’obrador i desapareix tot. Com es continua una obra de la qual l’artífex ja no hi és?... Les indicacions existien, però havien rebut un cop molt dur. Van ser necessaris deu anys d’estudis i d’esforç per reconstruir els models. —Per acabar, Gaudí va camí dels altars? —La visita de Benet XVI crec que és una manera de demostrar el reconeixement a la figura de Gaudí. A Gaudí l’han de fer sant... “Pels seus fruits els coneixereu”, es diu. El que queda— els fruits— és l’obra, perquè ell va viure per a la Sagrada Família. Per tant el reconeixement, per la importància que té, és una mena de símbol que està destinat a perdurar. εδτ

Número 251- Novembre 2010

teòric de base, per tal què la guia tingui consistència. Si un vol fer una bona guia sobre Taüll, posem per cas, ha de conèixer a fons l’art romànic català. Si un vol escriure una bona guia sobre la Sagrada Família ha de tenir unes bones bases teòriques d’anàlisi; aquest llibre és la preguia, l’explicar teòricament el que Gaudí proposa i el que la Sagrada Família és; aleshores, a partir d’aquí , en pot sortir una explicació més en forma guia. —Vostè remarca que Gaudí posava l’art al servei de la religió. —La Sagrada Família és una traducció arquitectònica del misteri cristià. Un pot preguntar, el cristianisme que és? Se li pot donar un llibre o se li pot ensenyar alguna cosa que ho tradueixi. Un museu podria muntar una exposició amb la voluntat d’explicar el cristianisme. La Sagrada Família respon a aquesta voluntat. Gaudí entenia que qui veiés la Sagrada Família, entendria el misteri cristià, entendria el cristianisme. —Un propòsit realment ambiciós, certament. —En el llibre escric una frase, que és aquesta: “El qui conegui el

misteri cristià entendrà la Sagrada Família; i a l’inrevés, qui entengui la Sagrada Família entendrà el misteri cristià.” I això és una novetat absoluta, està posat dins el moll de l’os de la Sagrada Família i això li dóna un interès especial. A més, després, això té una força evangelitzadora molt forta. La Sagrada Família tal com és, entra pels ulls. —Abans hem parlat de pau... —Gaudí, a la façana del Naixement, hi posa la frase “Gloria in excelsis Deo”... I destaca les inicials de cada una de les paraules: la Sagrada Família és Glòria a Déu, és lloança a Déu, però és Pau. —Ens ha comentat, Dr. Puig, que aquest llibre és com una preguia... Això porta a pensar en una visita... Si tenim present que aquest no és un edifici qualsevol, creu que s’ha de visitar d’una manera especial la Sagrada Família? —Penso que, quan es visita algun lloc, s’ha de saber què es va a veure. De les façanes ja no en dic res, cada una d’elles mereix una visita... A l’entrar a l’interior del temple cal contemplar el tron de Déu que és a les quatre columnes centrals. La imatge del centre del creuer és clau. També ho és l’absis... —...? —S’ha d’anar a la capella del Roser, que es troba a la dreta, entrant per la porta del Naixement, allí hi ha coses molt interessants... Per exemple, allí hi ha una representació singular de dos pecats capitals: la violència i l’avarícia. Allí val la pena fer-hi una reflexió i veure quin era el pensament de Gaudí sobre el tema. I s’ha d’anar també a la cripta, no solament perquè l’arquitecte està enterrat allí, sinó perquè hi ha la clau de volta de l’Anunciació. Aquesta clau de volta és molt important. És obra d’en Jaume Busquets. Segons el comen-

Els joves de Tarragona amb el Papa i la JMJ Una ocasió molt especial Anna Robert, periodista

Uns 300 joves de l’Arxidiòcesi de Tarragona es van aplegar el dia 7 de novembre al voltant de la Sagrada Família per a participar de la dedicació d’aquest temple com a Basílica, fer costat al Sant Pare i preparar-se de cara la propera Jornada Mundial de la Joventut de l’estiu vinent a Madrid.

la Congregació del Cor de Maria, esperant que el seu model «susciti en molts el desig d’entregar per complet la seva vida a Déu i al servei generós dels germans». El Sant Pare va transmetre el seu goig per haver dedicat aquest temple que fa referència a Jesús però també a Josep i Maria, qui ens ha transmès «el valor primordial del matrimoni i la família». Un cop finalitzada la cerimònia de dedicació, els joves del SIJ es van encaminar cap al col·legi marista del Passeig Sant Joan de Barcelona per dinar plegats i presentar d’una manera conjunta i oficial la Jornada Mundial de la Joventut de l’estiu vinent a Madrid, del 16 al 21 d’agost de 2011 a tots els joves catalans. quipats amb un fulard utilitzat a l’Aplec de l’Esperit, una xapa i encapçalats per una pancarta on deia «Som-hi a la JMJ» els joves de Tarragona juntament amb els de les diòcesis catalanes van participar amb entusiasme i alegria d’un dia realment històric per al nostre país. Tot i haver matinat, els joves no van perdre el somriure i van amenitzar les hores d’espera amb cants i frases com «aquesta és la joventut del Papa!». Un dia de comunió fraternal entre els joves vinguts dels diferents indrets de Catalunya i, una oportunitat per a celebrar i manifestar que la fe també és jove i viva.

εsglésia δe τarragona

Entre les paraules que el Sant Pare va dirigir als fidels durant la seva homilia va destacar la 26

importància de la tasca d’Antoni Gaudí ja que sense ell no hagués estat possible . «Ell va fer una de les grans tasques d’avui dia: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre l’existència en aquest món temporal i una obertura a una vida eterna, entre la bellesa de les coses i Déu com a bellesa», va elogiar. Després de la celebració de l’eucaristia i la dedicació del Temple, el Papa es va dirigir a la Façana del Naixement per a resar l’Àngelus, però abans va adreçar especialment unes paraules a tots els joves aplegats al seu davant. El Papa va recordar l’exemple de vida lliurada al Senyor de Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat, fundadora de

Una trobada conduïda per Mn. Jordi Callejón, delegat de joventut de Girona amb l’acompanyament musical del marista Toni Torrelles i Sergi Pàmies i el testimoni de 7 de joves que van ajudar a portar el fil conductor de la trobada. Després d’escalfar motors cantant i ballant l’himne de l’Aplec de l’Esperit de Terrassa, la primera part de la dinàmica es va centrar en agrair la visita del Sant Pare a Barcelona i una jove de Barcelona va explicar com havia viscut la celebració del matí i la visita del Sant Pare. Les paraules del Sant Pare adreçades als joves en nombroses ocasions també va ser protagonistes de la tarda acompanyat de la lectura de la Carta de Sant Pau als Cristians de Colosses d’on s’extreu el lema de la Jornada

Mundial de la Joventut, «Edificats i arrelats en Crist, ferms en la fe». La segona part de la trobada amb els joves es va centrar en la tasca del SIJ i les activitats que es duen a terme com l’Aplec de l’Esperit, el Recés d’Advent o la setmana a Taizé, entre d’altres. Tot i això com introducció d’una altra activitat que es realitza de manera conjunta com és la JMJ. A

través de la projecció de vídeos, testimonis d’experiències viscudes a les Jornades Mundials, i la música de fons, es va explicar què és una Jornada Mundial de la Joventut i la importància de participar com a voluntaris o famílies acollidores durant els dies previs a la JMJ, de l’11 al 15 d’agost de 2011. Els joves van conèixer per sobre que els dies d’acollida s’estructuraran en dies a les parròquies, el dia a Barcelona i el dia viscut amb tota la Diòcesi. Durant tots aquests Dies d’Acollida Previs (DAP) a la Jornada Mundial, els joves vinguts

d’arreu del món compartiran uns dies la seva fe i cultura amb els joves de casa nostra. Una preparació, que tal i com demana el Sant Pare, ha de ser intensa juntament amb els nostres bisbes, sacerdots i responsables de la pastoral juvenil a les nostres diòcesis. Tota la informació relacionada amb els DAP i la JMJ es pot anar trobant als webs de cada Delegació de Joventut dels bisbats catalans i a la pàgina web del SIJ (www.jovesij.com). Finalment, en el seu missatge de comiat a l’aeroport del Prat, minuts abans d’agafar el vol de retorn a Roma, el Sant Pare va donar la seva benedicció afegint aquestes paraules: «Us beneeixo en el nom del Senyor. Amb la seva ajuda, ens veurem a Madrid, l’any vinent, per a celebrar la Jornada Mundial de la Joventut». εδτ

La bellesa lletja Jordi Llisterri, periodista

Un moment de l’assaig a la mateixa Sagrada Família

El cor dels Amics de la Catedral, presència tarragonina davant el Papa onvidats expressament pel cardenal Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de C Barcelona, el cor del Amics de la Catedral, que dirigeix Mons. Miquel Barbarà, va tenir el privilegi de formar part del grup de 800 cantaires que van participar en la cerimònia de dedicació de la basílica de la Sagrada Família. El cor dels Amics de la Catedral és l’encarregat de sostenir el cant de l’assemblea a les celebracions litúrgiques que tenen lloc a la nostra catedral, a les quals imprimeixen un segell propi que va motivar la invitació. εδτ

Número 251- Novembre 2010

Una setmana després de l’estada del papa a Barcelona es pot anar-la paint. I després de comentarho amb diversa gent em refermo en una impressió que vaig tenir l’altre diumenge. La llàstima que l’espectacularitat de la Sagrada Família tapés la visita al Nen Déu. Val la pena recuperar la visita. He coincidit amb altres persones que van ser les imatges més emotives de la jornada. I no són un complement a les fotos de la Sagrada Família. Son les que tenen més missatges explícits i implícits. Particularment se m’ha quedat gravada la cançó que li van preparar al papa. Per contrast. El papa melòman, que toca el piano, que aprecia la pulcritud de la litúrgia, que va aturar-se a escoltar l’escolania, el Nigra Sum de Pau Casals... al costat de tot això una imatge de Benet XVI complagut per una imatge sense aparent bellesa i sense cap excel·lència musical. Una lletjor bella, o una bellesa lletja. No ho sé. Però alegre, segur. I que interpel·la més pel seu sentit que cinquanta manifestacions o discursos a “favor de la vida”. εδτ

La notícia vista amb humor

εsglésia δe τarragona

a visita del Sant Pare ha generat notícies de tota mena. Des dels problemes generats pel famós túnel de l’AVE (que sembla ser no hi havia cap altre lloc per fer-lo passar que sota el temple de la Sagrada Família), passant per les discussions sobre les despeses o els beneficis que generaria la presència del Pontífex a Barcelona, fins a l’actitut d’alguns polítics refractaris al fet religiós. Com que no hi ha cap tema per seriós que sigui que no pugui ser contemplat a través del prisma de l’humor, els ninotaires —versió moderna dels antics bufons i, com ells, un xic irreverents— han tingut una mina en l’estada del Papa a casa nostra. Així va veure a les pàgines del Diarimés dels dies 5, 8 i 9 de novembre l’humorista tarragoní Napi. εδτ Amics subscriptors, Us recordem que el proper mes de gener de 2011 us girarem el rebut de la susbcripció anual de la revista Església de Tarragona. Si heu canviat de compte bancari us agraïrem ens ho feu saber.

Podeu fer-ho: complimentant la butlleta de la pàgina 34 i enviant-la per correu ordinari a Arquebisbat de Tarragona Departament per als MCS Pla de Palau, 2 43003 TARRAGONA

Trucant al telèfon 977 233 412 (ext. 235) o enviant les dades al correu msabaté@arquebisbattarragona.cat Per al nostre bon funcionament ho necessitaríem saber abans de finalitzar aquest any. Moltes gràcies Església de Tarragona

Nota dels Bisbes de Catalunya Agraïment al Sant Pare Benet XVI per la seva visita pastoral ls Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem agrair a Déu el goig d’haver tingut el Sant Pare Benet XVI entre nosaltres, els proppassats dies 6 i 7 de novembre, quan ha vingut a Barcelona invitat pel Sr. Cardenal per dedicar la basílica de la Sagrada Família i per visitar l’Obra del “Nen Déu”.

Fem un agraïment també a la persona del Sant Pare, que amb les seves paraules i la seva presència ens ha confirmat en la fe i ens ha encoratjat en el nostre camí de cristians. Ens sabem portaveus dels milers i milers de fidels, que durant aquell cap de setmana han pogut escoltar els ensenyaments del Successor de Pere, pregar amb ell i seguir-lo durant les hores que ha conviscut amb nosaltres. Som conscients, com Benet XVI, que la dedicació de la Sagrada Família ha estat el cimal i la desembocadura d’una història d’aquesta terra catalana que, sobretot des del final del segle XIX, ha donat una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de creadors de cultura i bellesa cristians, així com tants fills de l’Església dedicats a l’ensenyament, la beneficència o la cura dels malalts i discapacitats. Al mateix temps, fem nostra la seva pregària, que formulà solemnement durant aquella celebració: “En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l’Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6,29)”. I acollim de cor la seva crida a “multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana”.

Els Bisbes de Catalunya Tarragona, 14 de novembre de 2010

Número 251- Novembre 2010

Encoratjats per aquesta crida, nosaltres, Bisbes de la Tarraconense, ens proposem i proposem a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya, una nova primavera de l’esperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la societat i una generosa entrega als més petits i necessitats : que cadascú en el seu entorn sigui flama ardent de fe i de caritat.

Homεnatge

Presentació de la Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès Una aportació a la història de l’Arxidiòcesi de Tarragona

la Sala del Tron del Palau Arquebisbal, sota la presidència de l’arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat, Mons. Jaume Pujol Balcells, va tenir lloc la presentació del llibre Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès. Aportació a la història de l’Arxidiòcesi de Tarragona: entre dos postconcilis 1969-2009. L’acte es va iniciar amb unes paraules de presentació del Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol, i, tot seguit, Mn. Francesc Manresa, va fer una breu biografía de Mn. Miquel Barbarà del qui va destacar la seva lleialtat i fidelitat a l’Església, sense oblidar la seva vocació i dedicació a la música. Per la seva banda, Mn. Joaquim Claver, autor de l’obra, va explicar que, a iniciativa del Sr. Arquebisbe, va acceptar fer-se càrrec de l’edició del llibre com a reconeixement a la persona i com aportació a la història. Mn. Claver va explicar que l’encàrrec del Sr. Arquebisbe va comportar desenterrar els arxius i

εsglésia δe τarragona

fer un buidat del Butlletí Oficial de l’Arquebisbat per configurar els dos blocs de la publicació: la primera part dedicada als escrits personals i la segona part circumscrita als documents dels organismes diocesans, sense oblidar, tampoc, la projecció supradiocesana durant els anys analitzats. Mn. Miquel Barbarà Anglès, va iniciar la seva intervenció agraint al Sr. Arquebisbe la publicació del llibre que s’ofereix a l’Església arxidiocesana i que és obra de moltes persones. Va tenir, també, paraules d’agraïment als arquebisbes amb els quals ha treballat, des del cardenal De Arriba y Castro, que el va enviar a Roma, fins el Dr. Pont i Gol, Dr. Torrella Cascante, el Dr. Martínez Sistach i el Dr. Pujol Balcells. També va recordar molts preveres i seglars amb els quals ha treballat durant tots aquests anys. Mn. Miquel va dir que sempre ha cregut en les persones acollidores, rebutjant enveges i gelosies. Va aca-

bar la seva intervenció expressant la seva admiració a les persones de doble fidelitat: a l’Església i al país. El Sr. Arquebisbe va voler expressar el seu agraïment a Mn. Miquel Barbarà pel seu servei i amor a l’arxidiòcesi i la seva lleialtat al sentit eclesial. També va destacar la importància del recull d’escrits i de documentació que ofereix el llibre alhora que va fer una reflexió sobre el material que va començar a fer realitat l’aplicació del concili Vaticà II a l’Arxidiòcesi i a l’Església catalana. Finalment, el Sr. Arquebisbe va destacar la repercussió del viatge del Sant Pare a Barcelona per la seva transcedència evangelitzadora. El cardenal Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de Barcelona, va cloure l’acte i va dir que havia vingut a Tarragona amb goig per agrair el treball constant realitzat per Mn. Miquel Barbarà, al qual va qualificar de generós, intel·ligent i competent com a home fidel a Déu i a l’Església, els dos amors de la seva vida. Mons. Martínez Sistach va destacar l’aportació de Mn. Miquel Barbarà a la història de l’Arxidiòcesi que va rebre la doctrina del concili Vaticà II donant-li un nou impuls amb el concili provincial Tarraconense. El Cardenal també es va referir a la visita del Sant Pare, que va qualificar d’impresionant. A la presentació del llibre hi van assistir Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’Arxidiòcesi, preveres i representacions dels ajuntaments de Tarragona i Almoster, de la Diputació i de nombroses persones que van omplir, de gom a gom, la Sala del Tron del Palau Arquebisbal. εδτ

Lα Miscel·lània

de Mn. Miquel Barbarà, també significatius per alguna raó o altra.” Per altra banda, Mn. Claver, indicant que “una biografia i una relació d’escrits, publicats o no, de Mn. Miquel Barbarà, són l’obligat complement d’aquesta Miscel·là-nia”, justifica la inclusió de tres apèndix i recorda que “no deu ser massa freqüent que a un prevere, fins i tot amb les responsabilitats que han estat encomanadades a Mn. Miquel Barba-rà, li sigui dedicada una Miscel·lània d’aquestes característiques, oi més tenint en compte que en aquest cas la persona continua amb plena dedicació al seu ministeri —el que li és encomanat”. Per altra banda, remarca que “en algun dels escrits de la present Miscel·lània, Mn. Miquel Barbarà presenta informacions fins ara poc conegudes o simplement desconegudes. No és pas tot el que ell podria explicar, ni de bon tros. No ho fa i és possible que mai no ho faci. La discreció d’una persona que, com ell, ha exercit càrrecs de significativa responsabilitat en diferents pontificats i al servei molt personal dels respectius prelats, imposa la lògica discreció fins i tot després de ser exonerat d’aquests càrrecs.” Acabem aquestes ratlles amb un paràgraf de la presentació que del volum fa el Sr. Arquebisbe, tot al·ludint a Mn. Miquel Barbarà: “Destacaria la seva manera de fer, senzilla, elegant, discreta i propera alhora, que ens ha deixat en el seu treball pastoral una empremta personal pròpia del gran humanista, prevere, teòleg, sociòleg i músic que és, un referent molt estimat per a les nostres comunitats cristianes de l’arxidiòcesi i per a la nostra societat civil”. El Sr. Arquebisbe tanca el seu escrit amb aquestes paraules: “Gràcies, Mn. Miquel, per tot el que ens has donat i ens continues aportant a tots”. La Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici Seminari. Carrer de Sant Pau, 4) de Tarragona. εδτ

Número 251- Novembre 2010

a Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès ha estat editada per l’Arquebisbat de Tarragona, l’edició ha anat a cura de Mn. Joaquim Claver Caselles, la gestió editorial ha anat a càrrec de Ferran Juan, i la producció tècnica i impressió ha estat confiada a Sugrañes Editors, S.L. Es tracta d’un volum relligat en quadernets, amb cobertes vernissades i amb solapes, de 632 pàgines, de les quals 14 constitueixen un breu recull fotogràfic. El format és de 235 per 163 mm. El seu número de ISBN és el 978-84-930369-9-7. L’esmentada publicació consta d’una presentació a càrrec de Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, així com d’un prefaci redactat pel curador Mn. Joaquim Claver. Està dividida en dues parts: la primera es titula “Algunes fites significatives en la història de l’arxidiòcesi de Tarragona als darrers anys” i la segona, “Alguns parlaments de Mn. Mi-quel

Barbarà An-glès”. Es complementa amb l’annex “Mossèn Mi-quel Barbarà An-glès: biografia i pu-blicacions”, i qua-tre apèndixs: “Cronologia diocesana”, “Activitat legislativa-dispositiva i actes de govern a l’arxidiòcesi”, “Repertori bibliogràfic d’interès diocesà” i “Alguns esdeveniments en imatge relacionats amb Mn. Miquel Barbarà. Com diu el curador de l’edició, Mn. Claver , en el prefaci de l’obra que comentem, “el títol per si sol —Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès—basta per entendre l’abast, el contingut i la justificació de la present publicació”. Mn. Claver afegeix immediatament: “El nostre Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ha estat —no podria ser altrament— el qui tingué la iniciativa, en donà el tret de sortida, n’ha fet el seguiment i hi ha donat el vistiplau”. Més endavant, el curador diu: “El corpus central de la Miscel·lània ve donat per 30 documents o escrits. És el resultat a què s’ha arribat partint d’un amli repertori prèviament seleccionat, del qual s’ha anat fent una progressiva poda. A la vista d’aquest variat contingut a què finalment s’ha arribat, ha semblat lògic dividir aquest corpus en dues parts: una primera, formada per aquells escrits considerats significatius en tant que representatius d’algun moment o circumstància de l’esmentat període històric; una segona part, formada per aquells altres escrits personals

Institucions αcadèmiques

Inauguració del curs 2010-2011 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) Departament diocesà de MCS de l’Arquebisbat de Tarragona

l passat dia 27 d’octubre, dimecres, van tenir lloc els actes d’inauguració del curs acadèmic 2010-2011 de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), a la seva seu, el Seminari Pontifici de Tarragona, començant amb una missa, presidida pel Sr. Arquebisbe, a la capella.

εsglésia δe τarragona

A continuació, al Paranimf, hi va haver el tradicional acte acadèmic que també va presidir el Sr. Arquebisbe. Mn. Rafael Serra, vicedirector de l’INSAF, va llegir el decret de la Santa Seu refundant l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. La lectura de la Memòria del curs anterior, a càrrec de Mn. Josep M. Gavaldà Ribot, director de l’INSAF, va precedir la lliçò inaugural, que enguany

va dictar el Dr. Antoni Martínez Subías, delegat diocesà del Patrimoni artístic, documental i art sacre de l’Arquebisbat de Tarragona

i professor de l’INSAF, qui va parlar sobre “El patrimoni artístic de l’Església, vehicle privilegiat en la nova evangelització”. La seva diser-

tació va anar acompanyada d’il·lustracions audiovisuals. Després, es va procedir a lliurar la medalla de l’INSAF a Mons. Miquel Barbarà i a Mn. Joan Magí, els quals passen a ser professors emèrits. Mn. Rafael Serra va fer l’elogi dels homenatjats i va tenir un especial record en memòria de Mons. Josep Martí Aixalà, recentment traspassat. Tot seguit es va procedir al lliurament de títols als alumnes de l’INSAF que el curs passat van acabar els estudis de Diplomatura en Ciències Religioses i certificats als assistents al curs “Trobar-se en la fe”.

Número 251- Novembre 2010

A continuació va fer ús de la paraula Mn. Armand Puig, qui, entre altres coses, va reclamar un major suport per part de la societat civil a les institucions universitàries. Va tancar el torn de paraules el Sr. Arquebisbe amb un breu parlament en el qual va parlar de la refundació de l’INSAF, va explicar el sentit de les obres de remodelació que s’estan fent a l’edifici del Seminari, va recordar la celebració l’octubre de l’any vinent d’un congrés internacional sobre santa Tecla i el cristianisme primitiu (que organitzará l’INSAF), i va fer referència als objectius del Pla Pastoral 20102013, per acabar la seva intervenció declarant inaugurat el curs 20102011. L’acte, com ja és tradicional, es va cloure amb un breu concert a càrrec de la soprano Anna M. Ollet, acompanyada al clavicèmbal per Eladi Dalmau. εδτ

Diòcεsis sufragànies escollit com a successor dels apòstols, per a presidir la Diòcesi de Solsona”. Mons. Traserra va afegir que “el nou bisbe és prou conegut de tots els diocesans. Estic segur que serà acollit amb un afecte sincer i un generós esperit de col·laboració. Especialment ho demano als preveres i diaques que, com ell, van ser ordenats al servei de la Diòcesi de Solsona”. Per la seva banda Mons. Novell va dir que “ser nomenat Bisbe a Europa i particularment en el nostre país suposa acceptar la tasca de la nova evangelització. Per això he escollit com a lema episcopal “Omnia propter evangelium”, és a dir, “tot s’encamini a l’evangelització”. Aquest servei a Solsona, també demana el coratge d’imaginar, en comunió amb el Sant Pare i el col·legi episcopal, noves presències eclesials i noves formes d’organització de la pastoral diocesana.

Mons. Xavier Novell, nou bisbe de Solsona

l Sant Pare Benet XVI va nomenar Bisbe de Solsona a l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Novell i Gomà. El nomenament del nou prelat es va fer públic el dia 3 de novembre de 2010. L’ordenació episcopal i la presa de possessió tindrà lloc, si Déu vol, el dia 12 de desembre, III diumenge d'Advent, a 2/4 de 5 de la tarda a la Catedral de Solsona.

Paraules de Mons. Traserra i de Mons. Novell En comunicar als fidels la designació, el ja bisbe emèrit de Solsona, Mons Jaume Traserra Cunillera, va dir que “ és un motiu de molta alegria que un sacerdot del nostre presbiteri hagi estat

✄ Butlleta de subscripció Nom

εδesglésia τarragona

Domiciliació bancària

Senyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona en concepte de subscripció anual.

Cognoms

εsglésia δe τarragona

Perfil biogràfic de Mons. Xavier Novell Mons. Xavier Novell va néixer a Montfalcó d’Agramunt, municipi d’Ossó de Sió (Lleida), el 20 d’abril de 1969. És Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat de Lleida, llicenciat en Teologia i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va ser ordenat prevere el dia 6 de juliol de 1997, a Tàrrega. Va ser Vicari Parroquial de Sant Jaume, de Mollerussa; professor d’Antropologia Teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida i Secretari General i Canceller del bisbat de Solsona. Actualment, era Vicari Episcopal per als Assumptes Econòmics del Bisbat de Solsona i professor d’Antropologia Teològica a la Facultat de Teologia de Catalunya. També era secretari particular del fins ara bisbe de Solsona. Ha estat designat canonge del Capítol de la Catedral de Solsona, així com membre dels Consells Presbiteral, de Consultors, Diocesà de Govern i Pastoral Diocesà, i també coordinador de les delegacions diocesanes i col·laborador a la parròquia de la Catedral de Solsona. εδτ

Adreça Codi Postal

Telèfon Entitat

Agència

d.c.

Número de compte o llibreta

e-mail

Titular compte Banc o Caixa Població Adreça Oficina Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €) Codi Postal

Població

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Data:

Signatura

Conferència εpiscopal τarraconense

Inauguració del curs 2010-2011 de les Facultats de Teologia i Filosofia de Catalunya Departament diocesà de MCS de l’Arquebisbat de Tarragona

l dimecres 13 d’octubre, amb una solemne eucaristía a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona, presidida per Mons. Lluís Martínez Sistach, cardenalarquebisbe de Barcelona, van començar els actes de la inauguració oficial del curs de les facultats de Teologia i Filosofia de Catalunya, de l’Institut Superior de Litúrgia i de l’Institut de Teologia Fonamental. Van concelebrar tots els arquebisbes i bisbes amb seu a Catalunya, així com els rectors del Seminari Conciliar de Barcelona i del Seminari Interdiocesà, i també altres preveres. Després de la santa misa, l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona va acollir l’acte acadèmic d’inici del curs 2010. Va presidir el Dr. Martínez Sistach en qualitat de Gran Canceller de les facultats i instituts eclesiàstics. L’acompanyaven a la presidència Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, com a Vicegran Canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), i Mons. Jaume Trasserra, bisbe de Solsona i Vicegran Canceller de la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC). Hi eren presents tots els arquebisbes i bisbes amb seu a Catalunya, així com el Dr. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, i el Dr. Carles Soler, bisbe emèrit de Girona, així com altres autoritats civils i acadèmiques. El Dr. Armand Puig, degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, va llegir les Memòries de la Facultat de Teologia de Catalunya, de l’Institut Superior de Litúrgia i de l’Institut de Teologia Fonamental, corresponents al curs

de que els estudis de Filosofia i d’Humanitats hagin obtingut el reconeixement en pla d’igualtat amb les facultats civils. Va augurar també un futur esperançador per aquestes branques del saber. El Dr. Enric Cortès Minguella, professor emèrit de la FTC, va dictar la lliçó inaugural que va versar sobre “Una comunitat jueva a la recerca de la causa del mal moral”. En la seva docta intervenció va mostrar que la teologia del pecat original heretat d’Adam —que segons la comprensió normativa ortodoxa “explica” i és a l’origen dels nostres pecats personals— solament té les seves primeres arrels en alguns textos del segle I dC. Una gran ovació va saludar el final de la conferència. El Dr. Martínez Sistach va cloure l’acte felicitant la tasca realitzada per les diferents institucionsa mateixa Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. La solemne inauguració oficial del curs 2010-2011 es va acabar amb el cant de l’himne universitari Gaudeamus igitur. εδτ

Número 251- Novembre 2010

2009-2010, remarcant el fet de l’aplicació del Pla de Bolonya que serà plenament operatiu d’aquí a tres anys i es va felicitar de que s’hagi aconseguit l’equiparació dels títols eclesiàstics als civils. Igualment va donar xifres d’alumnes i de titulats, constatant el seu progressiu increment. També va fer un repàs de les diferents activitats de la Facultat, ressaltant particularment l’atorgament del doctorat honoris causa al metropolita rus Hilarion de Volokolamsk. Tot seguit es va procedir al lliurament de la medalla de la Facultat als professors que enguany passen a la situació d’emèrits. Es tractava dels doctors. Gaspar Mòra, Joan Guiteras, Xavier Alegre i Manuel Claret A continuació, el Dr. Joan Martínez Porcell, degà-president de la Facultat de Filosofia de Catalunya, va llegir la Memòria 2009-2010. La seva exposició va incidir en els diferents aspectes, positius i negatius, de l’aplicació del Pla de Bolonya, així com el fet

εsglésia δe τarragona

Amb el Papa a la Sagrada Família

Barcelona, 7 de novembre de 2010