full
dominical Arquebisbat de Tarragona
2 d’agost de 2015
Diumenge XVIII de durant l’any
www.arqtgn.cat n. 3.412
......... als 4 vents El viatge de l’amor a Déu Joan Pau I va tenir un pontificat de només trenta-tres dies l’estiu de 1978. Li va donar temps per a guanyar-se la simpatia de molta gent, que va apreciar la seva senzillesa i el seu somriure. No va tenir ocasió d’escriure cap encíclica, però sí de deixar unes reflexions sobre les tres virtuts teologals. Parlant de la caritat va citar un record dels seus anys joves, quan el professor de Filosofia els deia: «Coneixeu el campanar de Sant Marc? Sí? Això vol dir que ha entrat d’alguna manera en la vostra ment, encara que físicament no s’ha mogut de la seva plaça de Venècia. En teniu un retrat intel·lectual. En canvi, estimeu el campanar? Si l’estimeu, us empeny a anar il·lusionats a veure’l, a caminar amb l’ànima cap a ell.»
‘
Estimant Déu així estimarem també els altres, perquè veurem en ells el rostre de Déu
Doncs bé, estimar Déu és viatjar amb el cor cap a ell, com ho van fer els sants. És un viatge misteriós com els de les novel·les de Jules Verne. És misteriós perquè no ho emprenem nosaltres per una decisió que vam prendre un dia, sinó que Déu se’ns avança i pren la iniciativa per a l’encontre. «Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu», va dir Jesús (Jn 6,44). Déu ens va al davant —nos primerea— ha dit l’actual papa Francesc. En el Deuteronomi trobem escrit: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis» (Dt 6,5-7).
Estimant Déu així estimarem també els altres, perquè veurem en ells el rostre de Déu. Serà el que ens garanteixi un amor seriós a tots, més enllà de simpaties i antipaties, afinitats o discrepàncies, siguin quines siguin la raça, la religió o la seva pàtria. El viatge de l’amor a Déu té un camí amb el recorregut marcat, com en les grans rutes que travessen els nostres paisatges. Les pedres que ens indiquen la direcció les va posar Crist a l’Evangeli: seguim les petjades del pare amorós que perdona el seu fill, les del pastor que va a la recerca de l’ovella perduda, la de la vídua que és generosa a donar el poc que té, la del publicà que demana amb humilitat… la de la Verge que lliura la seva voluntat a Déu dient: «Sóc l’esclava del Senyor.»
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
retalls
de vida ―Jo voldria fer un donatiu a la Parròquia on em vaig casar.
Un gest delicat Quan l’oïda comença a fallar, la veu no surt massa clara i els genolls fallen… una trobada cara a cara amb una tauleta entremig, una Bíblia a prop de la mà i la imatge del Crist ben a prop, en un lloc discret i acollidor, facilita rebre el sagrament de la reconciliació i el diàleg es torna transparent i franc. Aquesta realitat va fer prolongar un diàleg animós després de la mateixa celebració del sagrament:
Li vaig dir: ―Posi l’almoina que vulgui oferir en un sobre i doni’l al mossèn de la parròquia. El que vostè pensa fer és una cosa molt ferma. És un gest molt delicat i bonic. Podrà poc o molt, el que sigui, però vagi a la parròquia i doni-ho al rector, a mà. Expliqui-li la circumstància de precarietat en què es trobava i el farà molt content. Ell sabrà valorar el seu gest, que el trobo molt bonic.
―Mossèn, fa quaranta anys que porto un pes dins meu.
Encara vaig dir-li: «M’ho deixa explicar, això?», no sortiran noms, ni de persones ni de llocs, però la seva delicadesa em sembla un testimoni delicat de responsabilitat i conseqüència cristiana. I ell, amb un somriure d’alleujament em va dir que sí, que sí, però sense noms.
―I doncs, què li passa? ―Fa quaranta anys em vaig casar amb una situació econòmica molt pobra i vaig marxar de la parròquia sense donar cap donatiu al senyor rector. Us podeu imaginar com vaig respirar alleugerit i amb un gran somriure li vaig dir que es tragués el pes del damunt, que els sagraments ni es compren ni es venen. Ell insistia preguntant-me què es demanava per a una celebració de casament.
«No serà mai feliç el qui s’obstina en el mal i el qui es nega a fer almoina» (Sir 12,12) «Les parròquies i també la diòcesi poden ajudar [moltes necessitats] en la mesura dels recursos que arriben dels fidels, dels qui formen la comunitat cristiana» (Arquebisbe Jaume)
―En aquests moments no li puc respondre…
proposta
Josep Pascual, pvre.
III Festival de Música Antiga a Poblet
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet acollirà aquest estiu, del 14 al 16 d’agost, el III Festival de Música Antiga, organitzat pel Monestir de Poblet i la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIMA) sota la direcció de Jordi Savall. Tres seran les propostes d’aquestes vetllades de nit d’estiu, «Ramon Llull, temps de conquestes de diàleg i conhort», «L’esperit d’Armènia» i «L’Ofrena musical», interpretades pel cor de La Capella Reial de Catalunya,
Hespèrion XXI i diversos cantants i músics solistes convidats per a l’ocasió. Els dos primers concerts es faran a la plaça del Monestir, mentre que el darrer tindrà lloc a l’església abacial. Més informació a la secció d’Agenda i Actualitat del web del Monestir www.poblet.cat.
L
itúrgia de la setmana
agenda Del 5 al 9 d’agost —Trobada europea de joves a Àvila amb motiu del V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús.
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II
7 d’agost
Diumenge, 2: Diumenge XVIII de durant l’any [Ex 16, 2-4.12-15; Salm 77, 3-4bc.23-24.25 i 54; Ef 4, 17.20-24; Jn 6, 24-35 (LE/LH pròpies)]
—Concert d’orgue a càrrec de Jordi Pajares a l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell, a les 22.00 h. Acte inserit en el cicle de concerts «Els orgues de Catalunya». Per a més informació es pot contactar a través del correu orgue.vendrell@gmail.com o bé trucant al tel. 626 191 965
Dilluns, 3: [Nm 11,4b-15; Salm 80, 12-13.14-15.16-17; Mt 14, 13-21] Santa Lídia de Tiatira, deixebla de Sant Pau
9 d’agost
Dimarts, 4: Sant Joan Maria Vianney, prevere (MO) [Nm 12,1-13; Salm 50, 3-4.5-6. 12-13; Mt 14, 22-36]
—Concert d’orgue a càrrec d’Héctor París a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Ulldemolins, a les 19.00 h. Organitza la Societat Catalana de l’Orgue.
Dimecres, 5: [Nm 13, 2-3a.26-14,1.26-30.34-35; Salm 105, 6-7a; 13-14.21-22.23; Mt 15, 21-28] La Dedicació de la basílica de Santa Maria la Major, a Roma (ML)
en el nostre
món passa ...
…que moltes persones s’estranyen del daltabaix que hi va haver a les eleccions municipals. Que ens agradi o no ens agradi això ja és una altra qüestió. Que tinguem el nostre judici pels fets en general o en cada cas concret, penso que és normal. Cada u ho veiem segons els nostres criteris, judicis, prejudicis, valors, contravalors, etc. Ara em refereixo a la sensació d’estranyesa o fins i tot de sorpresa. Estranyesa? Sorpresa? Però si estava més que anunciat. El més ignorant d’aquestes qüestions ho veia venir, o no? En la nostra societat hi ha molts pobres i marginats. Hi ha moltes persones a l’atur. Hi ha moltes —però moltes— famílies que no tenen cap ingrés declarat. Hi ha moltes famílies que han hagut de demanar ajuda a Càritas i a altres institucions que abans no hi havien hagut d’anar mai. Hi ha molts infants que pateixen la pobresa. Hi ha moltes persones que han perdut poder adquisitiu. N’hi ha que s’han hagut d’agafar a feines mal retribuïdes. Hi ha persones, sobretot joves, que han hagut de marxat a l’estranger per a treballar. Hi ha molts joves «ni-ni». N’hi ha que tenen mal pagades les collites o els seus productes. I segur que em deixo moltes coses per raó de la brevetat. Per altra banda no paren els casos de corrupció, de malversació de fons i de grans sous de molts dirigents.
Dijous, 6: Transfiguració del Senyor (F) [Dn 7,9-10.1314; o bé: 2Pe 1, 16-19; Salm 96, 1-2.5-6.9; Mc 9, 2-10 (LE/LH pròpies)] Divendres, 7: [Dt 4, 32-40; Salm 76, 12-13.14-15.16 i 21; Mt 16, 24-28] Sant Sixt II, papa i companys, màrtirs; Sant Gaietà, prevere (ML) Dissabte, 8: Sant Domènec de Guzmán, prevere (MO) [Dt 6, 4-13; Salm 17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab; Mt 17, 14-20] Diumenge, 9: Diumenge XIX de durant l’any [1R 19,4-8; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; Ef 4, 30-5,2; Jn 6, 41-51 (LE/LH pròpies)]
En començar la crisi econòmica vaig escriure aquí mateix que si la crisi durava i augmentava podíem tenir problemes socials greus. ¿Algú pot pensar que moltes de les persones que pateixen en pròpia carn aquestes situacions es quedaran quietetes i resignades? ¿Algú pot pensar que aplaudiran els qui ho tenen tot solucionat i se n’aprofiten? O fins i tot als corruptes? Hi ha moltes persones que quan ho han perdut tot també perden la por i fins i tot la vergonya. Alerta amb el que pensem, diem i fem sobre aquests problemes socials. Hauríem de fer més cas del que ensenya el papa Francesc. Ara tenim la impactant recent Encíclica. Miquel Barbarà Anglès, pvre.
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse Sabaté Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01
Lectures Diumenge XVIII de durant l’any Lectura del llibre de l’Èxode (16, 2-4.12-15) En aquells dies tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: –«Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: –«Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir, «Què és això?» Perquè no sabien què era. Moisès els digué: –«Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.» Salm responsorial [77, 3-4bc.23-24.25 i 54 (R.: cf 24b)] El que vam sentir i aprendre, el que els pares ens van contar, no podem amagar-ho als nostres fills, i que ells ho contin als qui vindran. Són les gestes glorioses del Senyor. R. El Senyor els donà el seu blat celestial. Ell donà ordres als núvols i obrí els batents del cel, perquè plogués l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial. R. I els homes van menjar el pa dels àngels, les provisions abundants que els enviava. Els introduí al seu clos sagrat, a la muntanya que el seu braç es conquerí. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (4, 17.20-24) Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (6, 24-35) En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: –«Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: –«Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: —«Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: —«L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: —«Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: —«Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: —«Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: —«Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
Mirada endins Germanes Carmelites Descalces de Tarragona Els qui vénen a mi no passaran fam... Després de la multiplicació dels pans Jesús recrimina a la gent que el segueixen perquè han menjant tant de pa com han volgut; i que, aquest pa, no dóna la vida eterna. Entrant en el nostre interior recordem la resposta de Jesús quan fou temptat al desert perquè convertís les pedres en pans: l’home no viu només de pa sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu. El verdader aliment, el que ens dóna la vida, és Ell mateix; fer la voluntat del Pare. «Jo soc el pa que dóna la vida, els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.» Posem-nos en silenci per entrar en diàleg amb Déu, present dins nostre, agraïm el seu do; exposem-li les nostres veritables necessitats i anhels. I diguem al Senyor de la vida, que tenim fam de vida eterna; del Pa de l’Amor. Acollim-lo! i la nostra fam quedarà saciada. Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat
Segueix-nos a
Arquebisbat de Tarragona
@mcstgn