full
dominical Arquebisbat de Tarragona
14 de juny de 2015
......... als 4 vents
Dues festes de l’amor
El dia 5 de maig de 1886, al presbiteri de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, va tenir lloc una senzilla reunió amb repercussions molt notòries. Don Bosco, acabat d’arribar en tren de Torí, va rebre l’Associació de Catòlics de Barcelona, que li va fer lliurament d’una escriptura amb la donació de terrenys al cim del Tibidabo perquè pogués construir-hi una ermita. El sant va plorar d’alegria pensant que aquella capella, i posterior gran temple, donarien molta glòria a Déu a través de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, que seria l’advocació a la qual va pensar destinar-lo. Uns anys abans, el 1849, un altre sant, Antoni Maria Claret, va anunciar a Vic, la seva intenció de fundar una congregació de sacerdots que s’anomenaria Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Els claretians sempre van estendre la devoció al Cor de Maria.
‘
Saber que Déu ens estima és un gran consol, sobretot en moments de dificultat i tristesa
Refereixo aquests dos fets, ocorreguts a Catalunya, amb motiu de les festes que celebrem aquests dies en honor del Cor de Jesús i del Cor de la seva Mare. Són dues festes molt arrelades entre els cristians, en les quals som cridats a meravellar-nos d’aquest Déu que estima i de l’amor maternal de la Mare de Déu envers nosaltres. De la mateixa manera que al cervell se li atribueix la intel·ligència, l’amor acostuma a atribuir-se al cor. És el que l’Església vol expressar en aquesta doble festivitat que ens proposa després dels dies de la Pasqua. El patiment de Jesucrist en la passió, i l’acompanyament de la seva
Diumenge XI de durant l’any
www.arqtgn.cat n. 3.405
Mare com a coredemptora, són proves clares de l’amor de Déu, que ens va al davant, «nos primerea», com diu el papa Francesc. En efecte, Déu ens ha estimat primer, i va ser Crist des de la creu qui ens va donar, en sant Joan, Maria com a mare. Saber que Déu ens estima és un gran consol, sobretot en moments de dificultat i tristesa, però ha de ser també un requeriment a la nostra correspondència. El cristianisme no consisteix en el seguiment d’una sèrie de normes més o menys piadoses; no és un reglament de conducta elevat i res més. És, sobretot, l’amor a Déu, conscients que és un Pare que ens estima sense mesura i que estén sobre nosaltres el mantell de la seva misericòrdia. Les religions primitives, i encara d’altres més recents, consideraven només el temor de Déu. El nostre temor ha d’estar sols en el fet de fallar en rebre el seu amor. És aquest afecte diví el que celebrem en les festes dedicades al Cor de Jesús i al Cor de Maria.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»
Els Cursos Bíblics d’Estiu arriben a la 42a edició .............................................................................. Del 6 al 10 de juliol, Tarragona acollirà els Cursos Bíblics d’Estiu organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). Durant el matí s’aprofundirà en el llibre dels Salms amb els professors Joan Ferrer i Joaquim Malé; a la tarda, Mn. Josep Lluís Arín tractarà les Cartes de Pau. Aquests cursos tenen reconeixement acadèmic a l’INSAF com a assignatures optatives del Batxillerat o a la Llicenciatura en Ciències Religioses o com a curs de Formació Permanent del Professorat. També es poden cursar com a alumnes oients. Les inscripcions són fins el dia 19 de juny. Més informació al web www.insaf.cat o trucant al telèfon 977 23 38 33.
en un minut M. Mercè Sardà, membre de l’equip Laïcat XXI:
«Com a laics ens sentim coresponsables de la nostra Església» Amb el lema «Ser més Església, servir més el món», un grup de cristians procedents de diverses realitats eclesials de les diòcesis amb seu a Catalunya i agrupats en la xarxa Laïcat XXI, estan impulsant una gran trobada al Monestir de Santa Maria de Poblet els dies 2 i 3 d’octubre d’aquest any. —En primer lloc, com podríem definir Laïcat XXI? Som un grup de laics que estem teixint una xarxa de complicitats per enfortir la nostra identitat laïcal amb el propòsit de ser més Església i servir més el món, des del compromís i el testimoniatge. —Què es vol posar en valor amb aquest nova iniciativa? Volem posar en valor i compartir l’herència del Concili Vaticà II en relació al laïcat. Ens sentim coresponsables de la nostra Església perquè tots som protagonistes en aquesta xarxa. Com diu el mateix Concili Vaticà II sobre l’apostolat dels laics: «L’Església no queda realment fundada, no viu plenament i no és signe perfecte de Crist entre els homes si no hi ha un laïcat autèntic que treballi amb la jerarquia» (AG 21). —Parlem ara del Congrés. Quins aspectes es tractaran? Volem que sigui un lloc de vivència d’eclesialitat, celebració i pregària per acostar-nos més a Déu i sentir-nos més a prop dels nostres germans. És per això que estem organitzant una trobada dinàmica i creativa per escoltar, opinar i renovar la nostra espiritualitat. A través de tres eixos: laics en l’Església, cristians en el món i l’espiritualitat laïcal, s’oferiran una vintena d’activitats en diversos formats com ara tallers, conferències, taules rodones, espais d’experiència… conduïts per laics, religiosos i preveres. Per a més informació i inscripcions es pot consultar el web www.laicatxxi.cat
—Guardó La missionera diocesana Maria Isabel Correig ha estat guardonada amb el Premi GaudíGresol a la solidaritat. Correig, natural de Reus, és missionera a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo, on fa més de quarantacinc anys que treballa. Aquests premis, que es van lliurar el dia 11 de juny a Reus, pretenen distingir i reconèixer els mèrits de les persones amb una destacada trajectòria professional i personal. —Càritas. La Memòria anual 2014, presentada el dia 4 de juny, recull, entre moltes altres xifres i aportacions, que les Càrites parroquials van realitzar durant l’any passat 90.697 atencions en necessitats bàsiques i el 82,6% de les persones acollides per les Càritas parroquials tenien una característica comuna: la ferida de l’atur. Més de 1.600 voluntaris compromesos, arreu de l’arxidiòcesi, donen resposta als més necessitats fent possible l’acció social de l’Església. La Memòria completa es pot consultar al web www.caritasdtarragona.cat. Dies abans, el dissabte 30 de maig, més de dues-centes persones van participar en l’acte inaugural del 50è aniversari de Càritas Diocesana de Tarragona, que es va iniciar amb una eucaristia a la Catedral, presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada pels qui han estat delegats diocesans de pastoral social, seguit d’una conferència a càrrec del director de Cristianisme i Justícia, Sr. Xavier Casanovas, sobre el grans reptes del món d’avui que tenen a veure amb la desigualtat econòmica creixent, la cerca d’un treball que dignifiqui la persona o la interculturalitat. —Cultura. El Centre Tarraconense El Seminari acull, fins al dia 28 de juny, l’exposició «Introspecció» de l’artista tarragoní Jaume Queralt. Són més de quaranta obres que van des dels seus inicis figuratius, passant per etapes expressionistes, fins arribar al món de l’abstracció. L’obra de Queralt és present a les ermites de la Mare de Déu de Puigcerver i de Sant Antoni d’Alforja, entre d’altres.
agenda 18 i 19 de juny —Jornades sobre el tema «La Repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió», al Centre Tarraconense El Seminari. Es pretén abordar, des d’una perspectiva històrica, objectiva i contrastada, la qüestió de la colonització del Camp de Tarragona. Per a més informació es pot consultar el web www.ahat.cat o trucar al telèfon 977 23 34 12 (ext. 214). Organitzen l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona.
20 de juny —Presentació del Cantoral Litúrgic Bàsic, a la Catedral de Tarragona a les 11.00 h. En l’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, es presentarà el contingut d’aquesta segona edició i es comptarà amb la intervenció del Cor de la Catedral de Lleida, el Cor i Orquestra de la Catedral de Tarragona i diverses corals de l’arxidiòcesi. Organitza la Conferència Episcopal Tarraconense. —CX Festa eucarística de les Espigues, presidida pel Sr. Arquebisbe, a l’església parroquial de Sant Pau de Tarragona, a les 22.00 h. Organitza el Consell arxidiocesà de l’Adoració nocturna espanyola, les seccions femenina i masculina de Tarragona.
21 de juny —Eucaristia amb la interpretació de la Missa a Buenos Aires (Misatango, de Martin Palmeri) a càrrec del Cor Mestral, amb solistes i tres instrumentalistes, sota la direcció de Núria Francino. A l’església parroquial de San Joan Baptista de Valls, a les 12.00 h, amb motiu de la festa major.
25 de juny —21a Trobada d’escolans a Vilabella amb el lema «L’alegria de servir». Organitza el Secretariat diocesà de vocacions de l’Arquebisbat. Més informació al web www. elteusi.cat, al tel. 666 131 439 o al correu electrònic pastoralvocacional@arqtgn.cat.
29 de juny —Inici dels cursos de monitors i directors en el lleure organitzats per l’Escola de l’Esplai de la Fundació Santa Maria de Siurana. Per a més informació i inscripcions es pot consultar el web www.fundaciosiurana.cat o escriure un correu electrònic a escola@fundaciosiurana.cat.
L
itúrgia de la setmana
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana III Diumenge, 14: Diumenge XI de durant l’any [Ez 17, 22-24; Salm 91, 2-3.13-14.15-16; 2Co 5,6-10; Mc 4, 26-34 (LE/LH pròpies)] Dilluns, 15: [2Co 6, 1-10; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Mt 5, 38-42] Santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament, verge (ML) Dimarts, 16: [2Co 8, 1-9; Salm 145, 2.5-6.7.8-9a; Mt 5, 43-48] Sant Ferriol, prevere i màrtir Dimecres, 17: [2Co 9, 6-11; Salm 111, 1-2.3-4.9; Mt 6, 1-6.16-18] Sant Renier, confessor Dijous, 18: [2Co 11, 1-11; Salm 110, 1-2.3-4.7-8; Mt 6, 7-15] Santa Marina, verge i màrtir Divendres, 19: [2Co 11, 18.21b-30; Salm 33, 2-3.4-5.6-7; Mt 6, 19-23] Sant Romuald, abat (ML) Dissabte, 20: [2Co 12,1-10; Salm 33, 8-9.10-11.12-13; Mt 6, 24-34] Santa Florentina, verge Diumenge, 21: Diumenge XII de durant l’any [Jb 38, 1.8.11; Salm 106, 23-24.25-26.28-29.30-31; 2Co 5, 14-17; Mc 4, 35-41 (LE/LH pròpies)]
Ordenació diaconal Avui diumenge, dia 14 de juny, a les 6 de la tarda, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà diaca Borja Martín Sánchez, a l’església parroquial de Sant Martí de Tours d’Altafulla. Tothom està convidat a participar-hi i a unir-s’hi en la pregària.
preguem amb l’Església El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de juny de 2015, les següents intencions per a la pregària: Intenció universal: Perquè els immigrats i els refugiats trobin acollida i respecte als països on arriben. Intenció per a l’evangelització: Perquè l’encontre personal amb Jesús susciti en molts joves el desig d’oferir-li la vida en el sacerdoci o en la vida consagrada.
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse Sabaté Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01
Lectures Diumenge XI de durant l’any
Lectura del llibre del profeta Ezequiel (17, 22-24) Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (5, 6-10) Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.
Salm responsorial [91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)]
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (4, 26-34)
És bo de lloar l’Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit la vostra fidelitat.
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
R. És bo de lloar-vos, Senyor. Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor creixeran als atris del nostre Déu. R. Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor, per proclamar que el Senyor és recte, que la meva Roca no coneix la injustícia. R.
Mirada endins Gna. Sònia Sapena, eremita La força vital de la llavor… deixar fer La llavor, per petita que sigui, germina i creix per la força vital espontània que conté. Des de la sembra fins a la sega, el Regne de Déu, en la seva Paraula vivent, és present en nosaltres donant els seus fruits. Malgrat que la força vital de la Paraula comprèn l’exigència de fer-la vida, la vitalitat del Regne, més que a voluntarismes pràctics, va unida a la fe. Ens cal recuperar la saviesa del pagès, la paciència de fer, però, més encara, de deixar fer. Ens cal creure en la força vital de la llavor, per tenir paciència amb nosaltres i amb els altres, respectant els processos de maduració de les coses. De nit i de dia, quan dormim o vetllem, l’acció amorosa i tendra de l’Esperit fa germinar el Regne en cadascú i pertot arreu, potser sense adonar-nos-en. Cal deixar que actuï, no forçar el creixement, obrir-se a la senzillesa del seu fer i desfer en la normalitat de la vida… Tot és gràcia. Guardem la Paraula de Déu dins el cor i deixem que la seva força vital actuï en nosaltres!
Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat
Segueix-nos a
Arquebisbat de Tarragona
@mcstgn