full
dominical Arquebisbat de Tarragona
18 de gener de 2015
Diumenge II durant l’any
www.arqtgn.cat n. 3.384
......... als 4 vents
Testimonis valents de la fe
Cada any, al voltant del 21 de gener, sento la necessitat de recordar una data que s’inscriu amb lletres majúscules en la història de l’Església de Tarragona: el martiri del bisbe sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259. El fet s’inscriu en la persecució que van patir els cristians dels tres primers segles per part dels emperadors romans i dels seus delegats en províncies. Milers d’ells van ser assassinats, moltes vegades després de ser sotmesos a tortures perquè abjuressin de la seva fe.
‘
Desitjo que els cristians d’avui conservem la memòria i seguim l’exemple d’aquelles persones que van donar la vida per fidelitat a les seves creences
Sant Fructuós va ser un d’ells i la seva rellevància històrica ve no sols per la seva condició de bisbe, sinó també perquè s’ha conservat un document excepcional, l’acta martirial, és a dir un document oficial que narra el procés i condemna. És l’acta d’un martiri més antiga de la Península, d’aquí l’extraordinari valor historiogràfic. L’any passat vam tenir la bona notícia d’haver retrobat la tomba del sant a la necròpolis de Tarragona, per part d’un grup d’arqueòlegs que van seguir els treballs de Mn. Serra Vilaró. Com era habitual en aquests enterraments principals d’un màrtir, amb el temps es va construir damunt la seva tomba una edificació religiosa. Al marge d’això, penso que sobre el testimoni dels
nostres primers màrtirs s’ha edificat el cristianisme de Tarragona. En aquest mes de gener fa vint-i-cinc anys que es va estrenar l’obra teatral que amb rigor i bellesa reprodueix el martiri de sant Fructuós i els seus diaques. Va ser fruit d’un grup de joves cristians del barri de Sant Pere i Sant Pau. És un motiu de gran alegria que a través d’ella s’hagi divulgat un fet tan transcendental del cristianisme primitiu. He estat testimoni de com ajuda als qui no coneixien els fets, a entendre’ls i a gaudir d’uns diàlegs plens de fe que transcendeixen el pas del temps. Desitjo que els cristians d’avui conservem la memòria i seguim l’exemple d’aquelles persones que van donar la vida per fidelitat a les seves creences. Que també nosaltres, en les circumstàncies actuals siguem testimonis valents de la nostra fe.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»
Del 18 al 25 de gener, Setmana de pregària per la unitat dels cristians .............................................................................. Comencem aquesta setmana l’Octavari de pregària per la unitat dels cristians que ens impulsa vers la unitat visible tan desitjada pel Senyor i que ens ha de portar a una solidaritat real amb tots els nostres germans que pateixen persecucions a causa de la fe. Aquest any, amb el lema «Jesús li diu: “Dona’m aigua” (Jn 1,4)», la trobada entre Jesús i la samaritana entorn del pou de Sicar pren protagonisme tot convidant-nos a provar l’aigua d’un pou diferent i també a oferir-ne del nostre. En la diversitat ens enriquim mútuament. Aquesta és una ocasió privilegiada per a la pregària, la trobada i el diàleg tot demanant a Déu el do de la unitat. Sumem-nos, doncs, a aquesta iniciativa a la qual s’hi adhereixen la majoria de les Esglésies i confessions cristianes i que se celebra des de l’any 1908.
«La representació de la ‘Passió de Sant Fructuós’ ha contribuït a apropar l’exemple i el context històric dels nostres màrtirs a la societat» Andreu Muñoz Melgar, president de l’Associació Cultural Sant Fructuós El dia 20 de gener de l’any 1990, vigília de la festivitat de sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi, es representava per primera vegad a la Catedral de Tarragona, la Passió de Sant Fructuós; i mesos més tard, el 21 de juny del mateix any, a l’amfiteatre romà de la ciutat. Aquest any, doncs, es commemora el 25è aniversari d’aquesta primera representació a càrrec de l’Associació Cultural Sant Fructuós. —Amb quin objectiu va néixer l’Associació Cultural Sant Fructuós? I qui en forma part actualment? Va néixer amb l’objectiu de difondre el coneixement de les arrels cristianes de la nostra arxidiòcesi i, en especial, dels nostres sants protomàrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Així, l’entitat, formada per prop de quatre-cents socis de totes les edats i condicions, pretén transferir els valors espirituals i culturals del cristianisme primitiu a la nostra Església i a la nostra societat. —Al llarg d’aquest quart de segle, què ha aportat la representació de la Passio Fructuosi a la cultura, a l’Església de Tarragona i a la societat en general? Convençuts de l’eficàcia del diàleg fe-cultura, ha contribuït a apropar les figures, l’exemple i el context
agenda 18 de gener —Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat 2015. 21 de gener —Pregària i lectura de les Actes martirials a l’amfiteatre de Tarragona, a les 10.00 h, organitzada per l’Associació Cultural Sant Fructuós. A les 20.00 h, missa a la Catedral de Tarragona, presidida pel Sr. Arquebisbe. —Inauguració de l’exposició «La Passió de Sant Fructuós. 25 anys de representació», al Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.00 h. La mostra es podrà visitar fins divendres 20 de febrer.
històric dels nostres màrtirs a la societat. Fa vint-i-cinc anys era un patrimoni poc conegut i valorat, sovint relegat a cercles d’erudició. El projecte, concebut des del llenguatge teatral, musical i la filosofia de reconstrucció històrica, ha permès donar intel·ligibilitat a un fet històric de gran transcendència i a reactivar-lo en la memòria històrica de la nostra Església i del país. També ha estat un detonant per a projectar altres accions en la mateixa direcció. La simbiosi aconseguida entre l’Associació Cultural Sant Fructuós i el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral ha estat vital per al desenvolupament del projecte. —Per celebrar aquests 25 anys s’ha organitzat una exposició. Què s’hi podrà trobar? Una mirada als nostres màrtirs des de la perspectiva de l’art, una memòria documental i gràfica de la representació i l’exposició de diferents elements de l’attrezzo, que esdevenen autèntiques peces de reconstrucció històrica. L’Associació vol agrair la disponibilitat del Centre Tarraconense El Seminari, el Museu Diocesà i el Museu Bíblic per fer realitat aquesta mostra.
22 de gener —Diàleg «Creure en temps d’increença», a càrrec de Mn. Salvador Pié, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la Parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (c/ Jaume Huguet 1, Valls), a les 19.30 h. Diàleg inserit en el marc del cicle «Les grans qüestions de la vida. Espais de diàleg» que organitza conjuntament la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls i l’Institut d’Estudis Vallencs. Del 25 de gener al 2 de febrer —Novena de la Mare de Déu de la Candela a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, a les 19.30 h. La predicació anirà a càrrec de Mn. Francesc Esteso.
a la casa del Pare
El dia 8 de gener va morir Mn. Daniel Barenys Llauradó, a l’edat de 84 anys. Ordenat prevere l’any 1953, va exercir el seu ministeri pastoral a les parròquies de Sant Andreu de La Selva del Camp, Sant Abdó i Sant Senén de Llorenç de Vallbona, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Sant Pere de Cambrils, Sant Joan Baptista de Tarragona, d’on va ser rector durant vint-i-quatre anys i on va continuar col·laborant en els darrers anys com a prevere adscrit; i a la Parròquia de l’Assumpció de Maspujols. També va ser consiliari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona entre els anys 1992 i 2005. Reposi en la pau de Crist!
per a reflexionar La unitat que precedeix a la unitat El dia de Sant Andreu passat el papa Francesc va anar fins a la ciutat del Bòsfor per retrobar-se amb el patriarca ecumènic Bartomeu I. Són amics del cor. Després de la Divina Litúrgia celebrada el papa Francesc va demanar la benedicció al Patriarca, tanmateix aquest no va gosar beneir el successor de Pere i afectuosament li va fer l’òscul de la pau i el va besar. Va ser realment commovedor i sense precedents. Tots aquests gestos són una efusió del cor que precedeixen la unitat de l’Església. El papa Francesc ha entès que abans de la unitat de les Esglésies hi ha la unitat del cor. Només la caritat dels deixebles de Jesucrist —animada sempre per l’Esperit Sant— és l’esperança real de la unitat de les Esglésies de Crist.
Hi ha quelcom nou en el treball del papa Francesc de cara a la unitat amb les Esglésies de l’Orient, es tracta d’aquest ecumenisme del cor: apropar-nos els uns als altres, mirarnos els ulls i descobrir amb tanta joia que ens uneix la mateixa fe en la Trinitat, la professió de fe en el Crist Fill de Déu, el mateix baptisme i la certesa que els cristians
L
itúrgia de la setmana
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II Diumenge, 18: Diumenge II de durant l’any [1Sa 3, 3b10.19; Salm 39, 2 i 4ab.7.8-9.10; 1Co 6, 13c-15a.17-20; Jn 1,35-42 (LE/LH pròpies)] Dilluns, 19: [He 5, 1-10; Salm 109, 1.2.3.4; Mc 2, 18-22] Dimarts, 20: [He 6, 10-20; Salm 110, 1-2.4-5.9; Mc 2, 23-28] St. Sebastià, màrtir (ML) Dimecres, 21: St. Fructuós, bisbe i màrtir, i Sts. Auguri i Eulogi, diaques màrtirs. A Tarragona ciutat (Sol); a la resta de l’arxidiòcesi (F) [He 10, 32-36; Salm 33, 2-3.45.6-7.8-9; Jn 17, 11b-19 (LE/LH pròpies)] Dijous, 22: [He 7, 25-8,6; Salm 39, 7.8-9.10.17; Mc 3, 7-12] Sta. Agnès, verge i màrtir o St. Vicenç, diaca i màrtir (ML). Divendres, 23: St. Ildefons, bisbe (MO) [He 8, 6-13; Salm 84, 8 i 10.11-12.13-14; Mc 3, 13-19] Dissabte, 24: St. Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església (MO) [He 9, 2-3.11-14; Salm 46, 2-3.6-7.8-9; Mc 3, 20-21] Diumenge, 25: La Conversió de Sant Pau, apòstol (Sol) [Ac 22, 3-16 o bé Ac 9, 1-22; Salm 116,1.2; Rm 15, 15b16.20-24.28-29; Mc 16, 15-18 (LE/LH pròpies)]
orientals quan celebren la Divina Litúrgia no fan res de diferent del que fem nosaltres quan celebrem l’Eucaristia. Si fem el mateix (aquesta és la pregunta que es fa evident): Per què no la podem celebrar junts? El papa Francesc va dir en el seu discurs: «L’Església catòlica no demana res més sinó la professió de la fe comuna.» El papa Francesc ha situat el diàleg ecumènic més enllà de les trobades bilaterals de teòlegs, l’ha situat en l’àmbit de la caritat, dels gestos de trobament, en la comunió de pregària i de sofriment per als cristians que coneixen exili, persecució i mort. Si en el segon mil·lenni les Esglésies s’han ignorat i han fet un camí divers, en el tercer mil·lenni les Esglésies de Crist es poden retrobar i així es realitzarà el desig de Jesús: «Que tots siguin u.» És l’Esperit mateix qui les unirà. Demanem-ho intensament al Senyor aquests dies. Rafael Serra, pvre., director del Secretariat diocesà de relacions interconfessionals
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse Sabaté Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01
Lectures Diumenge II durant l’any Lectura del primer llibre de Samuel (3,3b-10.19) En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
Anuncio amb goig la salvació davant del poble en dia de gran festa. No puc deixar d’anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (6,13c-15a.17-20) Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.
Salm responsorial [39, 2.4ab.7.8-9.10 (R. 8a i 9a)]
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (1,35-42)
Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu.
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»
R. Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.» Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m’heu parlat a cau d’orella; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R. Per això us dic: «Aquí em teniu: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.» R.
Mirada endins P. Maties Prades, monjo de Poblet Veniu i ho veureu… Ho veié i cregué! La vocació és una història d’amor teixida de la confiança i la disponibilitat. El Senyor cada dia crida en el silenci sonor i en la Paraula de Vida. La Llum del Nadal converteix la nostra passió en resurrecció. La vocació inicial, si madura en l’escola de la pregària i de l’amor, ens uneix al Senyor formant amb ell un sol esperit. Procés apassionant! Trobo el Senyor: Parla, t’escolto; confio en ell: La meva ànima s’ha enamorat de tu; dono la vida per ell: Déu meu, vull fer la teva voluntat. El papa Francesc escriu als consagrats: «Mantingueu vives les utopies.» No a les fantasies com a fugida fàcil i inconscient, no al cor insensible de pedra, sí als ideals nobles que ens redrecen, sí a les exigències que ens aparten de les mediocritats, sí a la Veu que invita a caminar amb el cor eixamplat per l’amor, segons sant Benet. Senyor, ajuda’ns a fer la revolució de la tendresa per anunciar amb goig la salvació.
Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat
Segueix-nos a
Arquebisbat de Tarragona
@mcstgn