22 de desembre de 2013
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge IV d’Advent
Any LXIV - IV Època - Número 3328
LA LLUM DE NADAL
L’
esdeveniment més gran de la història va passar de nit, en una perifèria, emprant el llenguatge del papa Francesc. Betlem era perifèria del gran imperi romà. El centre era Roma i la civilització tenia altres centres: Atenes, Alexandria, Cartago… Allí van viure grans filòsofs, com Plató i Aristòtil; poetes, com Homer i Virgili; físics i matemàtics, com Arquímedes i Pitàgores; guerrers, com Alexandre, Aníbal i Cèsar. Però quina potent llum podria il·luminar el món des d’un llogaret perdut de Judea? El Llibre de la Saviesa havia apuntat, amb paraules plenes de poesia, com en seria, d’inesperat i incògnit, el naixement de Jesucrist: «Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable» (Sv 18,14-15). És una profecia massa difícil per a reconèixer-hi l’arribada del Messies quan es va produir. Va ser de nit, quan la naturalesa dorm i descansen els homes, també els pastors dels voltants. I va ser en silenci, en la pau que va venir a proclamar i que una altra profecia d’Isaïes va descriure com si contés una faula: «El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó…» ( Is 11,6-9). Qui serà anomenat «príncep de la pau» — diu Guardini — no va venir a predicar una nova filosofia, ni a afegir una teoria més a la sèrie de coneixements adquirits fins llavors per la humanitat, ni a conquerir cims superiors als assolits, ni una nova escala de valors. Des de la plenitud del cel, des del cor del Pare, porta un riu de vida per al món assedegat. Dos mil anys després el món continua assedegat i ell continua sent la «font d’aigua viva» que va revelar a una dona al costat d’un pou de Samaria. El Nadal és una ocasió propícia per a trobar Jesús com el van trobar els pastors, i després els Mags, i tants veïns que no apareixen citats a l’Evangeli, i que devien contemplar aquell nen nounat en una menjadora, fill d’uns pares procedents de Natzaret que no havien trobat posada a Betlem.
Nosaltres el trobarem en el nostre cor si guardem el silenci necessari. Potser el trobem davant del pessebre familiar, com el que molts hem fet a les nostres cases, amb ajuda de troncs, molsa, papers de colors, guix per a les muntanyes i farina per a la neu. O potser el descobrim, inesperadament, en el bullici del carrer, amb els llums de Nadal penjats des de novembre i els aparadors de les botigues reclamant que fem regals. Jesús està en el silenci de les esglésies, en els sagraris, amb una presència de la qual ens avisa una espelma o un fanal amb llum amable, però està també en qualsevol lloc on el busquem amb sinceritat de cor: a la família, a l’autobús, al forn, al cinema, a l’hospital… està en cada persona que ens surt al pas i de manera molt especial en els pobres i en els malalts. Que per a tots arribi la llum del Nadal en aquesta nit de pau i d’amor.
DIUMENGE IV D’ADVENT Lectura del llibre d’Isaïes (Is 7,10-14) En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.» Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 1,1-7) Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts. Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 7c i 10b)] És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius. R. R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria. Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos. R. Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,18-24) Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
PARAULA ENDINS NO TENIR POR Josep […], no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. Josep és un home honest, temorós de Déu i que estima Maria. Ha de prendre una decisió difícil i dolorosa. Déu intervé i li fa entendre que no ha de desfer l’acord matrimonial perquè el fill que naixerà és obra de l’Esperit Sant. Josep és obedient a la Paraula. La seva grandesa està arrelada en l’obediència a Déu i l’estar al servei del fill i de la seva mare. Josep viu dia a dia la virtut teologal de l’esperança, fins i tot quan la situació sembla irracional. La Paraula de Déu s’ha fet un espai en el seu cor de tant que l’ha meditat nit i dia.
És per aquest raó que Josep entén el missatge que rep en somni. Veu clar un estel que brilla en la nit encara que el cel estigui tapat per negres núvols. Josep és un referent a imitar i a encomanar-nos-hi si volem ser capaços d’entendre els senyals de Déu en la nostra vida i no errar el camí que porta a Betlem. Preguem. Oh gloriós sant Josep, il·lumineu-nos i sosteniu-nos en els moments difícils i compromesos perquè tinguem el coratge de mantenir-nos ferms en la fe de l’Església. Pere Cardona, framenor caputxí
AGENDA 24 de desembre • Missa del gall presidida pel Sr. Arquebisbe a la Catedral, a les 24.00 h. A les 23.15 h interpretació del cant de la Sibil·la. 25 de desembre • Missa conventual presidida pel Sr. Arquebisbe a la Catedral, a les 11.00 h. 28 de desembre • Inici de la 36a Trobada europea de Taizé a Estrasburg (França), fins l’1 de gener. 29 de desembre • Festa de la Sagrada Família. A les 11.00 h, missa a la Catedral i celebració dels 25, 50, 60 i 75 anys d’aniversaris de noces. Inscripcions a la vostra parròquia. ACTES DE NADAL Tarragona • Exposició de diorames i figures de l’Associació pessebrista de Tarragona (Rambla Nova, 25. Entrada pel c/ Girona). Enguany, reconeixement a Esteve Coll, mestre pessebrista de Tarragona. Exposició oberta fins al dia 6 de gener. Horari de visita: laborables, de les 18.00 h a les 21.00 h, i dissabtes i festius de les 12.00 h a les 14.00 h i de les 18.00 h a les 21.00 h. Obert tots els caps de setmana del mes de gener. • Exposició permanent de diorames i figures a la Casa Canals (c/ Granada). Horari de visita: de dimarts a diumenge de les 10.00 h a les 14.30 h. Reus • Representació dels Retaules Vivents de Nadal els dies 22, 25 i 26 de desembre al voltant de l’absis de la Prioral i les peixateries velles, a les 19.00 h. El dia 28 de desembre, a les 18.00 h, a les Germanetes dels Pobres del passeig Sunyer, representació de tres Retaules Vivents. • XVII Mostra pessebrista de la Congregació Mariana. Fins al 7 de gener, a l’església Prioral de Sant Pere, de les 10.30 h a les 14.00 h i de les 17.00 h a les 21.00 h. Fins al 12 de gener al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, de les 08.00 h a les 20.00 h.
Torredembarra • El dia 27 de desembre, concert de Nadal a càrrec de la Coral Santa Rosalia i l’Orquestra Camera Musicae a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, a les 22.00 h. Venda d’entrades al Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. L’aforament és limitat. El Vendrell • El dia de Nadal, concert a càrrec de la coral infantil El Petit Estel, el Cor Joves Veus i el Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell, a les 21.00 h a l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell. • Fins al 6 de gener de 2014, exposició de pessebres a La Fusteria (c/ Major, 16). Horari: feiners, de les 18.00 h a les 20.00 h, i festius, de les 12.00 h a les 14.00 h i de les 18.00 h a les 20.00 h. Organitza el Grup Pessebrista del Vendrell. Valls • 3r Pessebre vivent al barri antic de Valls, des de la baixada de l’Església. Els dies 27, 28 i 29 de desembre de les 18.30 h a les 20.30 h. Entrades: 3 euros, venda anticipada a la taquilla del Teatre Principal i Llibreria Adserà de Tarragona; 5 euros a l’inici del recorregut els dies de la representació. La Pobla de Montornès • Pessebre vivent. Representacions els dies 22, 25, 26 i 29 de desembre de 2013, a partir de les 18.00 h, i el 6 de gener de 2014, a partir de les 18.30 h. Passis cada quaranta-cinc minuts. Més informació al web www.pessebresvivents.cat
L’ALEGRIA DE L’EVANGELI (De l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium) Reconec que l’alegria no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, a vegades molt dures. S’adapta i es transforma i sempre roman almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més enllà de tot. Comprenc les persones que tendeixen a estar tristes per les greus dificultats que han de patir, però de mica en mica cal que l’alegria de la fe comenci a despertar-se, com una secreta però ferma confiança, fins i tot enmig de les angoixes pitjors. (EG 6)
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 22: Diumenge IV d’Advent [Is 7, 10-14; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Rm 1, 1-7; Mt 1, 18-24 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 23: St. Joan Kety, pvre., commemoració [Ml 3, 1-4; 4, 5-6; Salm 24, 4bc-5ab. 8-9.10 i 14; Lc 1, 57-66]. Dimarts, 24: [2S 7, 1-5.8b-12.14a.16; Salm 88, 2-3.4-5.27 i 29; Lc 1, 67-79 (Acaba el temps d’Advent) Missa vespertina de la vigília de Nadal: Is 62, 1-5; Sl 88; Ac 13, 16-17.22-25; Mt 1, 1-25 o bé Mt 1, 18-25 (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 25: Nadal del Senyor (Sol) [Missa de la nit: Is 9, 1-3.5-6; Sl 95; Tt 1, 1-6; Jn 1, 1-18 Missa de l’alba: Is 62; 11-12; Sal 96; Tit 3, 4-7; Lc 2, 15-20; Missa del dia: Is 52, 7-10; Sal 97; Heb 1, 1-6; Jn 1, 1-18 (LE/ LH pròpies)]. Dijous, 26: Sant Esteve protomàrtir (F) [Fets 6, 8-10; 7, 54-60; Salm 30, 3cd-4.6 i 8ab.16bc-17; Mt 10, 17-22 (LE/LH pròpies)]. Divendres, 27: Sant Joan, apòstol i evangelista (F) [1 Jn 1, 1-4; Salm 96, 1-2.56.11-12; Jn 20, 2-8 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 28: Els Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1, 5-2, 2; Salm: 123, 2-3.4-5.7b-8; Mt 2, 13-18 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 29: La Sagrada Família (F) [Sir 3, 3-7.14-17 a; Salm: 127, 1-2.3.4-5; Col 3, 12-21; Mt 2, 13- 15.19-23 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV
DIÀLEGS SOBRE LA FE Un fet meravellós: Déu fet home Oriol: —¿És veritat allò que he sentit dir: que el qui pensa no creu i el qui creu no pensa? Gràcia: —No. Pensar i creure no són activitats oposades. Creure és apostar i confiar, posar-se en les mans de Déu. Pensar és donar raons, argumentar, saber explicar el perquè de les coses. Però el fet de creure té les seves raons i en l’acte de pensar també s’hi mesclen emocions, sentiments i passions. O. —Però qui admet uns dogmes, deixa de pensar, no? G. —Els dogmes són un estímul per al pensament. Són veritats que no podem dissoldre amb la raó. El cristianisme exigeix tant del pensament. Obliga a una intensa mobilització, a un intens esforç, a una intensa penetració de la intel·ligència. O. —Per què ho dius, això, mare? G. —Perquè la fe és plena de paradoxes. O. —De paradoxes? Què és una paradoxa? G. —La paradoxa és, en sentit estricte, allò que és al costat de la doxa. O. —I què és la doxa? G. —És l’opinió, allò que la gent pensa. O. —El cristianisme està al marge del que la gent pensa? G. —La fe és una meravella, un misteri, es refereix a un conjunt d’idees que no són corrents, que no coincideixen amb l’opinió pública. Ser cristià és, molt sovint, esdevenir signe de contradicció en el món. O. —Mostra’m una paradoxa. G. —Per exemple, l’afirmació que Déu es va fer home. O. —És una paradoxa? G. —Sí. És la més gran de les paradoxes del Credo. És un esdeveniment en la història, un fet meravellós que trenca els esquemes habituals, les expectatives dels homes. Ningú no podia imaginar un Déu encarnat, nascut en un estable, fill d’una dona verge. Tot és extraordinari. Francesc Torralba (Del llibre Ah sí? Com parlar de Déu als infants)
REFLEXIÓ Solidaritat evangèlica Hi ha moltes persones, molts col·lectius, que viuen al límit de la seva subsistència. Tots els dies de l’any. El que passa, però, és que aquestes situacions, personals o col·lectives, es veuen més ara, es fan més paleses durant el temps de Nadal. Per això, durant aquests dies es parla molt de solidaritat. Però no n’hi ha prou amb aquesta actitud si la solidaritat no és evangèlica. El naixement del Fill de Déu ens porta i ens recorda el missatge de l’Amor. Però aquest missatge d’Amor no ha de ser flor d’un dia ni tan sols una flor de Nadal. És un missatge permanent. I això sovint s’oblida. És gratificant veure com durant aquest temps nadalenc hi ha mostres de solidaritat sorgides des de molt diverses institucions que ofereixen ajuda als col·lectius marginals que pateixen els efectes de la pobresa, de la incomprensió i, també, per què no dirho, del fred. Són ajudes puntuals i molt efectives. Al marge de les iniciatives d’aquestes institucions, és molt important que, a nivell personal, es tingui en compte allò que dèiem abans: les bosses de pobresa són permanents durant tot l’any. I és a nivell personal que hem de tenir en compte el missatge d’Amor que el Fill de Déu ens porta ara, per Nadal. I això s’ha de viure dia a dia, és a dir, la solidaritat ha de ser evangèlica perquè, en cas, contrari, serà buida, sense el carisma de l’Amor de Déu. Aquest és el missatge de Jesús de Natzaret. Josep Sabaté, periodista
L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Montse Sabaté i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01