27 d’octubre de 2013
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge XXX de durant l’any
Any LXIV - IV Època - Número 3320
AMB LA MIRADA AL CEL
S
ón molts els artistes que han plasmat amb els seus pinzells la més gran de les esperances cristianes: habitar un dia a la glòria de Déu per tota l’eternitat. Recordo la impressió que em va produir contemplar a Roma la Glòria de Bernini, a Sant Pere, i per descomptat, la pintura de Miquel Àngel al sostre de la capella Sixtina. També, a la basílica del Pilar de Saragossa, en aixecar els ulls, hom es troba amb el fresc de Goya titulat «L’adoració del nom de Déu», més conegut com «la Glòria». Pensar en la vida eterna, per a un cristià, no és un exercici d’espiritisme, ni lliurar-se a la il·lusió del que és irreal a la recerca d’un consol fàcil. És meditar les paraules de Jesucrist sobre la vida futura de cada persona. És tenir en compte que, amb la nostra realitat visible i finita, n’hi ha una altra d’invisible, però no per això menys certa. Ens falta l’experiència d’aquest moment, però tenim la paraula de Déu, creador i redemptor, que no pot fallar i és més veritable que totes les nostres certeses, que sense ell no serien. En els propers dies, de manera consecutiva, l’Església dedica dues celebracions a aquesta creença en la immortalitat de l’ànima: la festa de Tots Sants i el Dia de Difunts. La celebració d’aquesta última festivitat es remunta a mil anys enrere. En aquella època l’abadia de Cluny havia cobrat una importància enorme. Es trobava al capdavant de més de 1.100 monestirs benedictins establerts sobretot a Europa Occidental. Rebia tantes peticions de sufragis pels difunts —costum de sempre a l’Església— que va decidir establir un Dia de Difunts en què les misses i oracions s’oferirien per tots ells en conjunt. El 2 de novembre de 998 va arrencar així una celebració que després es va estendre per tota l’Església. En aquest dia preguem i oferim sufragis pels nostres familiars difunts, pels quals tenim sentiments d’amor i gratitud. I també elevem pregàries, unint-nos al sacrifici
de Crist que es renova en cada missa, per tots, també per aquells de qui ningú no se’n recorda, perquè aviat estiguin al Cel, gaudint de la presència de Déu. Abans hem celebrat la festa de Tots Sants. Ara aixequem el nostre pensament cap als que gaudeixen ja de la glòria celestial. Alguns pocs són honrats públicament per l’Església com a beats o com a sants. La immensa majoria són sants anònims, nens, joves, persones madures o ancianes, seglars, sacerdots o religiosos i religioses que van morir, i en general van viure, en gràcia de Déu, fidels a la seva voluntat i fent de les seves vides un servei als altres. És una bona ocasió perquè ens preguntem si pensem amb freqüència en el Cel, en el sentit més profund de la vida, en la gran esperança d’una felicitat que no tindrà fi.
DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 35,12-14.16-18) El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells. Salm responsorial [Sl 33,2-3.16.18.19.23 (R.:7a)] Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin. R. R. Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta. Els ulls del Senyor vetllen pels justos, escolta quan criden auxili. Així que criden, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills. R. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell. R.
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 4,6-8.16-18) Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació. Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 18,9-14) En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»
PARAULA ENDINS SOM «POBRES D’ESPERIT»? Tots dos se’n van anar a pregar; tant l’un com l’altre cercaven Déu. Però l’actitud del fariseu era molt diferent de la del publicà. El fariseu volia trobar Déu per exposar-li que ell era perfecte, que complia tots els manaments i que no era pecador com els altres. I això li permetia considerar-se superior als altres. En canvi, el publicà, sentint-se pecador, només demanava a Déu que tingués misericòrdia d’ell. Aquest passatge evangèlic em fa pensar en la paràbola del fill pròdig: el fill gran complia amb tot, només li faltava allò que és el més important: viure la comunió amb el seu pare i amb el seu germà. A l’hora de la veritat, els papers s’inverteixen El cel no el podem comprar amb els nostres mèrits
ni virtuts. Al regne de Déu només hi podrem entrar si ens sentim «pobres d’esperit». Cadascun de nosaltres ens podem preguntar quina actitud tenim davant Déu… Som com el fariseu i ens creiem «justos» i superiors perquè estem «en regla»? Pensem que amb això ja hem merescut la vida eterna? Precisament el més gran obstacle per a entrar al regne de Déu no són les nostres febleses ni pecats, sinó l’orgull de creure’ns amb mèrits i per tant justos. Aquest sentiment ens tanca en nosaltres mateixos i ens impedeix viure la relació amb Déu, amb els germans i amb la natura. M. Isabel Correig, missionera a Kinshasa (República Democràtica del Congo)
PREGÀRIA Oh Déu i Pare nostre, el beat Manuel, bisbe, i els seus companys màrtirs van estimar tant el vostre Fill que no dubtaren a donar la vida donant testimoni de la seva fe. Per la intercessió d’aquests testimonis us preguem avançar pels camins de la santedat, créixer en l’amor a vós i als germans i aconseguir la gràcia que ara us demanem si és per a la vostra major glòria i per a la nostra salvació. Per Crist, Senyor nostre. Amén. (Demaneu les gràcies que voleu aconseguir.) Parenostre, avemaria i glòria. Per a la comunicació de gràcies o favors obtinguts, dirigiu-vos a: Delegació diocesana per a les causes dels sants. Arquebisbat de Tarragona. Pla de Palau, 2. 43003 Tarragona. Tel. 977 23 34 12 ext. 259. causes.sants@arqtgn.cat
AGENDA 29 d’octubre • Conferència pronunciada pel vicari general de Sant Sebastià, Mn. Juan Kruz Mendizábal, amb el títol «L’actualitat de la parròquia, un model pastoral no superat». Als locals de la Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona (pl. Castellers, 1, baixos), a les 20.00 h. Aquesta conferència s’insereix dins els actes programats amb motiu del 25è aniversari de la consagració d’aquesta església parroquial. 3 de novembre • Concert Rèquiem de Fauré, amb motiu de la Solemnitat de Tots Sants, a l’església parroquial de Sant Jaume de Riudoms, a les 19.30 h, interpretat pels cors Antistiana i Santa Maria de la Bisbal del Penedès.
Ordenació presbiteral de Mn. Josep Maria Calderó El proper divendres, dia 1 de novembre, solemnitat de Tots els Sants, a les 6 de la tarda, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà prevere el diaca Mn. Josep M. Calderó Villanueva, a la Catedral metropolitana i primada de Tarragona. Tothom està convidat a participar-hi i a unir-s’hi en la pregària.
PARAULES DEL CONCILI AVUI El document conciliar Ad gentes dedica el capítol V a parlar-nos de l’organització de l’activitat missionera a partir de la següent base: «Els fidels, pel fet que tenen dons diferents, han de col·laborar amb l’Evangeli cadascun segons les seves possibilitats, els seus mitjans, el seu carisma i el seu ministeri. Per tant, tots els qui sembren i els qui seguen, els qui planten i els qui reguen, han de formar una sola cosa, de manera que, tendint lliurement i ordenadament a un mateix fi, dediquin de manera unànime les forces a la construcció de l’Església. Per això, el treball dels predicadors de l’Evangeli i l’ajut dels altres fidels han de ser dirigits i lligats els uns amb els altres de tal manera que “tot es faci amb ordre” (Col 14,40) en tots els camps de l’activitat i de la cooperació missionera.» Sota aquest prisma ens parla de l’organització general, també de la local al mateix lloc de missió, de l’activitat dels Instituts, etc. (cf. AG 28-34).
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 27: Diumenge XXX de durant l’any [Sir 35, 15b-17.20-22a; Salm 32, 2-3.16 i 18.19 i 23; 2Tm 4,68.16-18; Lc 18, 9-14 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 28: Sts. Simó i Judes, apòstols (F) [Ef 2, 19-22; Salm 18, 2-3.4-5; Lc 6, 12-19 (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 29: [Rm 8, 18-25; Salm 125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6; Lc 13, 18-21]. Dimecres, 30: [Rm 8, 26-30; Salm 12, 4-5.6; Lc 13, 22-30]. Dijous, 31: [Rm 8, 31b-39; Salm 108, 21-22. 26-27. 30-31; Lc 13, 31-35]. Divendres, 1: Tots Sants (Sol) [Ap7, 2-4.9-14; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3, 1-3; Mt 5, 1-12a (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 2: Commemoració de tots els fidels difunts [No es permeten altres misses que no siguin de difunts. Les lectures es poden escollir entre les que es proposen al Leccionari de difunts, com ara Job 19, 1.23-27a; Sl 114; 1Cor 15,20-24a.25-28; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 3: Diumenge XXXI de durant l’any [Sv 11, 23-12,2; Salm 144, 1-2.8-9. 10-11.13cd-14; 2Te 1, 11-2,2; Lc 19, 1-10 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.
EN PRIMERA PERSONA Unes 25.000 persones de diversos punts geogràfics, fins i tot de l’estranger, van participar en la solemne Beatificació de l’Any de la fe celebrada a Tarragona el passat 13 d’octubre. Cadascun amb una vivència personal i de fe diferent però compartint una mateixa alegria. Aquests són els seus testimonis: «Malgrat ser un martiri, que d’entrada pot espantar, és l’alegria que sempre hi ha hagut i hi haurà gent capaç de donar la vida per una cosa que ens supera com és l’amor de Déu. El seu testimoni em transmet una gran força i convicció.» Mònica García, germana de la Fraternitat Arca de Maria de València. «Cinc dels màrtirs beatificats van passar com a formadors pel seminari diocesà de Múrcia on jo estudio. El seu exemple ens ajuda a lliurar-nos als altres.»
VIDEOMISSATGE DEL PAPA FRANCESC
Alfonso José García, seminarista diocesà de Guadix (Granada)
«Implorem la intercessió dels màrtirs per a ser cristians amb obres i no de paraules» Reproduïm alguns fragments de la salutació que el sant pare Francesc va dirigir als assistents a la Beatificació de l’Any de la fe el diumenge 13 d’octubre. «Estimats germans i germanes, bon dia, «M’uneixo de cor a tots els participants en la celebració que té lloc a Tarragona, en la qual un gran nombre de pastors, persones consagrades i fidels laics són proclamats beats màrtirs. «[…] Diuen els Sants Pares: «Imitem els màrtirs!» Sempre és necessari morir una mica per a sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra peresa, de les nostres tristeses, i obrir-nos a Déu, als altres, especialment als qui més ho necessiten. «Implorem la intercessió dels màrtirs per a ser cristians concrets, cristians amb obres i no de paraules; per a no ser cristians mediocres, cristians amb un vernís de cristianisme però sense substància […]. Demanemlos ajuda per a mantenir ferma la fe, malgrat que hi hagi dificultats, i siguem així ferment d’esperança i artífexs de fraternitat i de solidaritat. «I us demano que reseu per mi. Que Jesús us beneeixi i la Mare de Déu us cuidi.»
«De l’escola Mare de Déu de la Serra de Montblanc hem vingut un grup de 15 alumnes per a ser voluntaris. Estic content de participar-hi facilitant l’arribada dels pelegrins.» Frederic Fuentes, 15 anys «Des de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes també ens hem fet presents en aquest acte tan important per a Tarragona i l’arxidiòcesi. Som una trentena de persones que estem ajudant a qualsevol persona amb alguna minusvalidesa que ens pugui necessitar.» Xavier Claramunt, vicepresident de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes «Un grup de renebots de Mn. Jaume Tarragó Iglesias, prevere diocesà de la causa de Tarragona, ens hi hem fet presents. Estem molts contents i emocionats per aquesta festa. Sempre s’ha dit que la sang dels màrtirs és llavor per als nous cristians. Tant de bo això ajudi a revifar la fe.» M. del Carme Tarragó, Valls «He vingut amb tota la meva família des de Mèxic perquè sóc nebot-bésnet del P. Fortunato Velasco, martiritzat a Terol. Aquesta celebració és una esperança molt gran per a la meva vocació sacerdotal. La visc amb goig demanant al Senyor que també ens ajudi a viure el martiri en el dia a dia.» José Luís González, seminarista de 3r de Teologia (Guadalajara, Mèxic).
RECULL DOCUMENTAL DE LA BEATIFICACIÓ A la secció de la Beatificació de l’Any de la fe del web de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat) es pot accedir a tot el material recopilat escrit, gràfic i audiovisual com notícies, homilies, missatges en català i castellà i fotografies i vídeos referents a la celebració de la Beatificació i als actes previs.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01