23 de juny de 2013
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge XII de durant l’any
Any LXIV - IV Època - Número 3302
TRES GRANS SANTS
E
n menys d’una setmana, la litúrgia ens convida a contemplar en aquests dies finals de juny, la vida de tres grans sants, universals i molt populars: sant Joan Baptista, el precursor; sant Pere, la roca sobre la qual Jesucrist va fundar la seva Església i, el mateix dia en el calendari, sant Pau, el gran apòstol dels gentils. Són moltes les parròquies de la nostra arxidiòcesi que els veneren com a patrons, i moltes persones porten el nom d’aquests grans sants. Sant Joan Baptista va néixer només uns mesos abans que Jesús i la seva missió va ser anunciar la imminent arribada del Messies. Va ser ell qui li va presentar alguns dels seus deixebles, que van passar a ser-ho de Jesucrist. Entre ells, Andreu, que va anar a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies.» Joan va ser l’últim dels profetes de l’Antic Testament i el primer del Nou. La seva mort, per decisió d’Herodes, va obrir el camí a tants màrtirs que van morir per la seva fe, com Pere i Pau, l’any 67, en l’època de les persecucions de Neró. Sant Pere, escollit per Crist com a pedra angular de l’Església naixent, va ser molt conscient de la seva responsabilitat. Sovint és el qui pren la paraula en nom dels altres, és el qui agafa la iniciativa, el qui promet, a vegades més del compte, fidelitat al Mestre, el qui es penedeix quan li ha fallat, el primer bisbe de Roma i el primer Papa de l’Església, amb l’encàrrec de mantenir la unitat i donar testimoni de la resurrecció de Crist amb els altres germans. Sant Pau no va ser deixeble de Crist, però sí el seu apòstol des que el «va conèixer» d’una manera absolutament inesperada, quan es dirigia a Damasc, precisament amb ordres judicials per arrestar cristians de la capital siriana. Sant Lluc, que va recollir el seu testimoni, relata en tres ocasions, a l’Evangeli i als Fets dels Apòstols, la conversió de Pau. Alguns crítics amb pretensions cien-
tífiques, com Ernest Renan, van intentar explicar l’aparició del Ressuscitat i la caiguda del cavall dient que Pau va patir senzillament una insolació. A això, André Frossard va respondre: «En aquest cas seria la primera insolació de la història que converteix un jueu en cristià.» La realitat és que Pau, com Pere i Joan, no es fabriquen una idea a partir d’una emoció, sinó que s’adhereixen, amb fascinació, a una persona: s’enamoren de Crist, corresponen a l’amor de Déu, que és qui ens ha estimat primer. No va escriure llibres, ni tractats, sinó cartes, l’última al seu deixeble Timoteu, en què confessa: «Jo estic a punt de ser immolat, i el moment de la meva partida s’acosta. He lluitat un bon combat i he acabat la cursa, he conservat la fe.» Quin exemple per a nosaltres de fe, d’esperança i d’amor! Ara ens correspon a nosaltres preparar els camins del Senyor, secundar Pere, que porta el nom de Francesc i que des de Roma dirigeix l’Església, i ser com Pau, de qui són tan manifestes les petjades espirituals a l’Església de Tarragona. Que ens convertim personalment i siguem com ells evangelitzadors incansables.
DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY Lectura de la profecia de Zacaries (Za 12,10-11) Això diu el Senyor: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill. Aquell dia hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d’Hadad-Remmon a la plana de Maguedó. Aquell dia, un doll d’aigua abundant rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem.»
Perquè vós m’heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. La meva ànima s’ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 3,26-29) Germans, tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d’Abraham, hereus de les promeses. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,18-24)
Salm responsorial [62,2.3-4.5-6.8-9 (R.:2b)] Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua. R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu. Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L’amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis us lloaran. R. Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis. R.
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que sóc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.» Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.»
PARAULA ENDINS QUI DIEU QUE SÓC JO? Aquesta pregunta de Jesús demana una resposta que neixi del nostre ésser, de la nostra convicció. La fe ens presta paraules que són recollides en el Credo. Però també demana una resposta més personal. Costa expressar qui és per a nosaltres, perquè expressar-ho comporta reduir moltes vivències i facetes. Un nen, arribada l’hora de dormir a la nit, volia retenir la mare al costat del seu llit i li va pregar que no el deixés. La mare li va preguntar: «Perquè no vols que et deixi?» I el nen buscant una resposta, va respondre titubejant: «Perquè… si tu no ets amb mi… jo no sóc!»
PREGÀRIA. Senyor, no sé dir prou bé qui sou per a mi, però, sense vós, jo què seria? Sense vós, no podria entendre’m a mi mateix. Sense vós, no hauria entrat en la intimitat del Pare. Sense vós, no podria agafar la meva creu. A qui aniria, si vós teniu paraules de vida eterna? ACCIÓ. Aquesta setmana podríem respondre, amb calma, la pregunta de Jesús: Qui dieu que sóc jo? Per què crec en Jesús, per què espero en ell, perquè l’estimo? Francesc Esteso Cuenca, pvre.
REFLEXIÓ I, nosaltres, a qui ens assemblem?
L’home que jutja és l’home carnal. Qui jutja els altres, els empetiteix, els reclou en la seva ment i els atrapa sota les seves categories. Qui jutja, obrant així, no s’adona que s’empetiteix a ell mateix. L’home que jutja és presoner d’ell mateix i, cada vegada més, les seves categories el van recloent, tancant-lo, fent-lo cada vegada més petit, més mesquí… Sant Pau oposa aquest home a l’home espiritual. Aquest darrer, l’espiritual, no és algú que no toqui de peus a terra o que travessi parets o no mengi res. L’home espiritual és l’home que es deixa guiar per l’Esperit; que no es reclou sobre els propis judicis, sinó que renova constantment la seva comprensió de la realitat a la llum de l’Esperit; que es manté sempre obert a l’acció regeneradora de l’Esperit. És l’home que es jutja a ell mateix sota la llum de l’evangeli i que s’ocupa dels seus germans i de les seves necessitats, sense preocupar-se d’enquadrarlos en els esquemes de les seves categories mentals. L’home que obra així, cada dia es fa més i més gran; cada dia eixampla més i més el seu cor; cada dia renova la seva mirada sobre el món i sobre els seus germans. L’home espiritual és l’home que entén les paraules de Jesús: no jutgeu!, i les viu plenament. Fra Lluc Torcal, prior de Poblet
AGENDA
25 de juny • Trobada diocesana d’escolans a Solivella. Més informació al web www.elteusi.cat o bé trucant al tel. 686 705 097 (Mn. Xavier Roig). Organitza el Secretariat Diocesà de Vocacions. • Inici del Congrés internacional «Els últims anys de la vida de Pau» organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). Més informació a la pàgina web de l’INSAF www.insaf.cat 26 de juny • Concert de violí del professor Evelio Tieles en benefici del projecte diocesà missioner a Kampanga (Rwanda). Al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor (c/ Méndez Núñez 14 de Tarragona) a les 20.00 h. Les entrades es podran adquirir mitja hora abans de l’inici del concert a la mateixa església. El preu de l’entrada és de 10 euros. Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat
PER A LLEGIR…
Quan arriba l’estiu sembla més fàcil trobar moments de quietud per assaborir lectures que ens acostin a Déu i seguidament als nostres germans. Proposem alguns títols interessants que ens poden ajudar: • Crec en la vida eterna, de Carlo Maria Martini. Ed. Sant Pau. • El foc de la muntanya: Set conversos per al nostre temps, d’Eduardo de la Hera. Ed. Sant Pau. Un repàs als set grans conversos del segle XX. • La misericòrdia, de Walter Kasper. Ed. Sal Terræ. Claus de l’Evangeli i de la vida cristiana. • Perdonar, del cardenal G. Daneels. Ed. San Pablo. Un llibret breu i senzill que pot ajudar molt a avançar en el camí del perdó.
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 23:Diumenge XII de durant l’any [Za 12, 10-11; Salm 62, 2.3-3.5-6.8-9; Ga 3, 26-29; Lc 9, 18-24 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 24: Naixement de St. Joan Baptista (Sol) [Is 49, 1-6; Salm 138, 1-3.13-14ab.14c-15; Fets 13,22-26; Lc 1,57-66.80 (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 25: [Gn 13,2.5-18; Salm 14, 1 a i 2-3.a.3bc-4ab.5; Mt 7,6.12-14]. Dimecres, 26: St. Pelai, màrtir (ML) [Gn 15, 1-12.17-18; Salm 104, 1-2.3-4.6-7.8-9; Mt 7,15-20]. Dijous, 27: St. Ciril d’Alexandria, bisbe i doctor de l’Església, (ML) [Gn 16, 1-12. 15-16 (o bé més breu: 16, 6b-12.15-16); Salm 105, 1-2.3-4 a.4b-5; Mt 7, 21-29]. Divendres, 28: St. Ireneu, bisbe i màrtir (MO) [Gn 17, 1.45.9-10.15-22; Salm 127, 1-2. 3.4-5; Mt 8, 1-4]. Dissabte, 29: Sts. Pere i Pau, apòstols (Sol) [Fets 12,1-11; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; 2Tm 4, 6-8. 17-18; Mt 16, 13-19 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 30: Diumenge XIII de durant l’any [1Re 19, 16b.19-21; Salm 15, 1-2a i 5.7-8.9-10.11; Ga 5, 1.13-18; Lc 9, 51-62 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.
Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació JOSEP MARIA PANADÈS TARRÉ, prevere El servent de Déu Mn. Josep M. Panadès Tarré va néixer a Tarragona el 4 de setembre de 1872. Ordenat prevere el 22 de febrer de 1899, va exercir el ministeri a les següents parròquies: vicari d’Alforja; ecònom de Porrera i Prades; rector de la Morera de Montsant, Vilaverd i Bràfim i, finalment, capellà de les Germanetes dels Pobres a Tarragona, on transmetia l’Evangeli amb molta senzillesa. A la mateixa residència va ser detingut i conduït al vaixell-presó Riu Segre. El 25 d’agost de 1936 Mn. Panadès juntament amb Mn. Antoni Prenafeta, Mn. Pere Farrés i Mn. Miquel Grau van ser trets del vaixell i conduïts en un camió cap a Valls. Mentrestant ells anaven cantant. Una mica més enllà del cementiri els van fer baixar del camió, els van metrallar tots i els van tirar un tret de gràcia. Un fosser es va encarregar de recollir les víctimes. A mitja nit, després de cobrir els cossos amb una capa de calç viva, els van cobrir de terra. (Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» preparades per Mn. Àngel Bergadà)
El patrimoni eclesial de Catalunya en el butlletí ‘Taüll’ Us interessa conèixer el patrimoni eclesial de Catalunya, les obres d’art sacre (arquitectura, escultura, pintura, retaules…), notícies d’art en general, el contingut de les catedrals, esglésies i museus, i les accions que els bisbats realitzen per a la protecció i custòdia d’aquest important patrimoni? Ho trobareu a Taüll, butlletí quadrimestral d’entre 41 i 45 pàgines amb textos i informació gràfica a cura de cada bisbat; col·laboracions lliures, noticiari, glossari i monografies de monuments. El cost de la subscripció anual (3 números) és de 12 euros corresponents a la impressió i tramesa. Podeu tenir més informació a través de les Delegacions de patrimoni de cada bisbat i del web cataloniasacra.cat. Delegació diocesana per al patrimoni artístic, documental i l’art sacre
ANTONI PEDRÓ MINGUELLA, prevere El servent de Déu Mn. Antoni Pedró Minguella va néixer a Guimerà (Urgell-Garrigues) el 22 de març de 1974. Ordenat prevere el 19 de desembre de 1896, va exercir el ministeri pastoral com a rector de la parròquia d’Arbeca, de Sant Antoni de Valls, de l’Albi i de Vilanova de Prades. En esclatar la revolta de 1936 es va refugiar a la casa dels sagristans. Aquí es va presentar un empleat del Comitè Revolucionari demanant que es presentés a l’Ajuntament davant del Comitè. Mn. Pedró s’hi va presentar. Ho va fer de nou la matinada del dia següent i en sortir de casa es va acomiadar. Uns quilòmetres abans d’arribar a Belianes va ser assassinat només pel fet de ser sacerdot i va ser enterrat a pocs metres del lloc del martiri. L’Ajuntament de Belianes, el setembre de 1937, el va fer enterrar al cementiri municipal. Les seves despulles van ser inhumades a l’església parroquial d’Arbeca el 14 de setembre de 1960 per la festa de la Santa Creu. de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004,
NOMENAMENT El Sr. Arquebisbe ha signat, amb data de 9 de juny, el següent nomenament: Mn. Francisco Javier Álvarez Vega, diaca de la Parròquia de Santa Maria de Ferran-La Móra.
PARAULES DEL CONCILI, AVUI Una lectura atenta de la Gaudium et spes ens porta a veure el que ens diu l’Església sobre la vocació de l’home amb els seus interrogants i certeses. «El poble de Déu conduït per l’Esperit del Senyor procura discernir els esdeveniments.» Ens parla de la dignitat de la persona humana. «La sagrada Escriptura ensenya que l’home fou creat “a imatge de Déu”, capaç de conèixer i d’estimar el seu Creador, constituït per ell senyor sobre totes les criatures terrenals, per governar-les i servir-se’n tot glorificant Déu.» També ens parla de la desviació de l’home: «Va abusar de la seva llibertat, alçant-se contra Déu i volent atènyer el seu fi fora de Déu.» Malgrat tot, a la llum de «la revelació troben l’última explicació la vocació sublim i la misèria profunda que els homes experimenten». (GS 11-13)
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01