5 de maig de 2013
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge VI de Pasqua
Any LXIV - IV Època - Número 3295
RELIGIONS NO CRISTIANES
E
l 20 de març passat, només una setmana després de la seva elecció, el papa Francesc va fer una referència a les relacions de l’Església catòlica amb altres religions. Va ser l’endemà de l’inici oficial del seu ministeri petrí quan va rebre a la sala Clementina del Vaticà representants de diferents religions no catòliques i líders musulmans, jueus i d’altres credos. El Papa va dedicar especial atenció al patriarca Bartomeu I de Constantinoble, a qui va anomenar «el meu germà Andreu» en referència a l’apòstol germà de Pere. En el seu discurs va tenir també paraules per als hebreus i per als musulmans, «que adoren un únic Déu vivent i misericordiós i l’invoquen en la seva pregària». Però dirigint-se al conjunt de convidats, on hi havia també budistes, sikhs i d’altres credos, va recalcar que l’Església és conscient de la importància que té la promoció de l’amistat i del respecte entre els homes i les dones de les diferents tradicions religioses. El papa Bergoglio, en aquest punt, va aixecar la vista de la declaració que anava llegint i va voler repetir aquesta idea de respecte, afegint que tots hem de respectar i custodiar la creació i reconèixer la influència positiva de les religions en la recerca de la justícia, la reconciliació i la pau. Són paraules i gestos que van molt en la línia d’un document del concili Vaticà II titulat Nostra ætate ‘el nostre temps’, que va suposar un avenç molt important en la comprensió de les religions no cristianes. Fins a mitjans del segle passat, als qui seguien aquestes religions no cristianes se’n deien infidels, i es debatien les condicions en què podrien salvar-se, amb referències a una fe implícita, però no es valorava el que en elles hi podia haver de bo i veritable. Es deixava així, d’una ventada, fora de qualsevol observació religions amb una gran història i milions de seguidors, com l’islamisme, l’hinduisme o el budisme mateixos. La Constitució Lumen gentium va recollir que «tot el que de bo i veritable hi ha en aquestes religions l’Església ho veu com una preparació a l’Evangeli». El gir copernicà era ja un fet, reforçat pel document esmentat
Nostra ætate, que expressa el fet que tant la religió catòlica com les altres intenten donar resposta als enigmes i inquietuds profundes del cor humà». Fent referència als hebreus, assenyalava l’error de considerar els jueus en general els autors de la mort de Crist. I deia que ni els d’aquell temps no poden ser considerats com els botxins exclusius de Jesucrist, que va morir per redimir els pecats dels homes de totes les èpoques, desenvolupant la idea que la crucifixió va ser, en sentit místic, obra de tots els pecadors. No hi ha dubte que, en el camí dels seus predecessors, el papa Francesc donarà passos molt notables en el camí ecumènic i en el de la comprensió i estima de les persones de totes les religions, també les no cristianes.
DIUMENGE VI DE PASQUA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29) En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.» Salm responsorial [66,2-3.5-6.8(R.:4)] Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i veuran tots els pobles la salvació. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R. Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,10-14.22-23) L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,23-29) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
PARAULA ENDINS QUAN ELS ARGUMENTS NO CONVENCEN Tips d’argumentar per intentar convèncer, neix en el cor de molts la tristesa o la desconfiança envers un mateix. Fins i tot, hom pot sentir-se culpable per no haver traspassat la fe als fills o als néts… Doncs, cal imposar-se per la força? O potser per normes? Com ens ho farem per a fer que l’altre segueixi el camí de la fe? Uns grups dels primers cristians creien que per salvar-se calia seguir la Llei de Moisés (reduint-la a la circumcisió). Caldrà un primer «concili» per parlar en plena comunió amb l’Esperit Sant i alliberar-se de legalismes. La salvació no l’assoleixo complint unes lleis. La salvació, i per tant la fe, és el do que el Ressuscitat ens porta. Només serà quan els dirigents, els preveres i la comunitat, units per l’Esperit Sant, que renoven l’Església, tinguin una nova perspectiva.
L’Evangeli respon a la qüestió de fons d’avui: Si no tinc arguments què he de fer? «Qui creu estima», o podríem recordar l’altre principi: estimar per a creure. Aquesta és la resposta del Senyor: ens deixa llibertat, ens espera, encara ens promet l’Esperit que ens ho farà comprendre i enmig d’aquest daltabaix ens allibera de la por i porta l’alegria. Hom no creu perquè tot ens funcioni; creure vol dir acceptar que el Senyor no ens deixa mai («Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós»). L’Església, ens ho fa entendre l’Apocalipsi, està cridada no a ser llum, sinó a fer visible la glòria de Déu. És així? Pere Dalmau Vidal, pvre.
3 PREGUNTES AL… Cardenal Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena El cardenal Schönborn, o.p., és arquebisbe de l’arxidiòcesi de Viena des de 1995. Als anys setanta va ser alumne a Alemanya de l’aleshores professor Joseph Ratzinger, el qual anys més tard li va demanar de ser secretari de la comissió per a l’edició de l’actual Catecisme de l’Església catòlica. El dilluns dia 22 d’abril, Mons. Schönborn va presidir la Jornada Interdiocesana de preveres i diaques al monestir de Santa Maria de Poblet.
AGENDA
8 de maig • Trobada interdiocesana de Vida Creixent a Lleida. 9 de maig • Acte de portes obertes a la Catedral de Tarragona. Sessió informativa i pedagògica sobre el nou orgue, a les 19.00 h 10 de maig • Sopar-col·loqui sobre el tema «Física quàntica, art i espiritualitat» a càrrec de David Jou, poeta i catedràtic de Física a la UAB. Al restaurant M.R. C/ Francolí 59 de Torreforta, a les 20.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. Cal confirmar l’assistència al tel. 977 21 23 03. 11 de maig • Celebració de l’eucaristia al Santuari de la Mare de Déu del Tallat a les 19.00 h. Entre els mesos de maig i octubre, ambdós inclosos, s’hi celebrarà missa el segon dissabte de mes. Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat
—A més de participar en la redacció d’un dels fruits del concili Vaticà II, el Catecisme de l’Església catòlica, va treballar en el Youcat, la versió per als joves. Com va sorgir la idea? Tot va sorgir en una roda de premsa a Viena, quan una periodista, durant la presentació del Compendi del Catecisme, va dir: «Saben que difícilment els joves es llegiran això?» Aleshores un amic meu em va dir: «Per què no intentem fer el mateix per als joves?» Durant dos anys, prop de cinquanta joves van treballar per tal que el llenguatge i la presentació fos entenedora. Benet XVI hi va mostrar molt d’entusiasme i es va donar als joves durant la JMJ de Madrid. —Vostè ha participat en el darrer conclave a Roma. Què podem intuir d’aquest nou pontificat? Un vent de primavera evangèlica. Tant Benet XVI com el papa Francesc s’assemblen en molts aspectes, un d’ells és la humilitat. Benet XVI ha estat el gran professor, el doctor de l’Església que ens ha donat un ensenyament molt ric, i l’Esperit Sant ha escollit el papa Francesc per a traduir i concretar les grans intuïcions del papa Benet. —La predicació és un dels carismes de l’orde de Sant Domènec de Guzman. Avui dia ens costa anunciar l’Evangeli? Sant Francesc d’Assís deia: «Anuncieu a tots l’Evangeli i si és necessari també amb les paraules.» Això ho diu tot. És la vida mateixa, que ha d’anunciar.
PREGUEM AMB L’ESGLÉSIA El sant pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de maig de 2013, les següents intencions per a la pregària: Intenció general: Perquè els qui administren la justícia operin sempre amb integritat i consciència recta. Intenció missionera: Perquè els seminaristes, especialment de les Esglésies en missió, siguin pastors d’acord amb el cor de Crist, dedicats plenament a l’anunci de l’Evangeli.
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 5: Diumenge VI de Pasqua [Fets 15, 1-2.22-29; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Ap 21, 10-14. 22-23; Jn 14, 23-29 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 6: [Fets 16, 11-15; Salm 149, 1-2.3-4.5-6a i 9b; Jn 15, 26-16, 4a]. Dimarts, 7: [Fets 16, 22-34; Salm 137, 1-2abc. 2d-3.7c-8; Jn 16, 5-11]. Dimecres, 8: [Fets 17, 15.22-18, 1; Salm 148, 1-2.11-12ab.12c-14a.14bcd; Jn 16, 12-15]. Dijous, 9: [Fets 18, 1-8; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Jn16, 16-20]. Divendres, 10: Sant Joan d’Àvila, prevere i doctor de l’església (MO) [Fets 18,9-18; Salm 46, 2-3.4-5.6-7; Jn 16, 20-23a]. Dissabte, 11: [Fets 18,23-28; Salm 46, 2-3.8-9.10; Jn 16, 23b-28]. Diumenge, 12: L’Ascensió del Senyor (Sol) [Fets 1, 1-11; Salm 46, 2-3.6-7.8-9; Ef 1, 17-23; Lc 24, 46-53 (LE/LH pròpies) Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.
Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació AGAPIT GORGUES MANRESA, prevere El servent de Déu Agapit Gorgues Manresa va néixer a Cervià de les Garrigues el 4 de juny de 1913. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el juny de 1936. Algun cop havia manifestat als seus familiars que estava disposat al martiri, i que «si algun dia em maten i sabeu quins han estat els meus assassins, perdoneu-los». Tres mesos abans de morir es va proposar resar el rosari agenollat, fins i tot quan estava malalt s’aixecava del llit per a complir la seva prometença. El 6 d’agost alguns membres del comitè revolucionari el van detenir, però com que estava malalt van ajornar la seva detenció. El dia 23 d’octubre, amb motiu d’una forta lluita entre la CNT i la UGT de Cervià de les Garrigues, van assaltar el domicili mentre Mn. Agapit i el seu pare fugien pel darrere. El van descobrir al corral veí i en ser descobert el van matar. Les seves despulles foren inhumades al nínxol familiar de Cervià de les Garrigues.
MIQUEL GRAU ANTOLÍ, prevere El servent de Déu Miquel Grau Antolí va néixer a Herbers (Ports, València) el 22 de novembre de 1869. Ordenat prevere el 10 de juny de 1892, Mn. Grau donava un esplendor especial a les funcions parroquials, especialment a les del mes de maig, dedicat a la Mare de Déu, i a les del mes de juny, dedicat al Sagrat Cor. Era un sacerdot senzill i humil, molt pietós i complidor dels seus deures, caritatiu i amic dels infants. Va exercir el ministeri com a ecònom a les parròquies de la Vilella Alta i de Figuerola del Camp. En esclatar la revolta de 1936 era ecònom de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona. Mn. Miquel Grau va ser empresonat al vaixell-presó Riu Segre i martiritzat el 25 d’agost a Valls juntament amb Mn. Pere Farrés, Mn. Anton Prenafeta i Mn. Josep M. Panadès i altres joves de la Congregació Mariana al crit de «Visca Crist Rei».
(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)
PER A LLEGIR Missatge de la CEE amb motiu de la Beatificació de l’Any de la fe La CI Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb data de 19 d’abril de 2013, va publicar el missatge amb motiu de la Beatificació de l’Any de la fe a Tarragona. «La Beatificació de l’Any de la fe és una ocasió de gràcia, de benedicció i de pau per a l’Església i per a tota la societat. Veiem els màrtirs com models de fe i, per tant, d’amor i de perdó. Són els nostres intercessors perquè pastors, consagrats i fidels laics rebem la llum i la força necessàries per a viure i anunciar amb valentia i humilitat el misteri de l’evangeli (cf. Ef 6,19), en el qual es revela el designi diví de misericòrdia i de salvació, així com la veritat de la fraternitat entre els homes. Han d’ajudar-nos a professar amb integritat i valor la fe de Crist» (n. 11). El missatge complet es pot llegir al web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat (secció Beatificació Any de la fe / Missatges) o bé en el suplement de l’Any de la fe del diumenge 19 de maig.
PARAULES DEL CONCILI, AVUI
«L’Església a la qual tots som cridats en Jesucrist i en la qual, per la gràcia de Déu, arribem a la santedat, tan sols atenyerà la plena perfecció a la glòria del cel quan arribi el temps de la restauració universal (Ac 3,21), i, juntament amb el gènere humà, serà també perfectament renovat en Crist tot l’univers, el qual es troba íntimament unit amb l’home i per ell ateny el seu fi (cf. Ef 1,19; Col 1,20; 2Pe 3,10-13).» El capítol VII de la Lumen gentium ens fa reviure la realitat d’una Església que peregrina del braç amb l’Església del cel: «La unió dels qui encara són en aquest món amb els germans que s’han adormit en la pau de Crist, no és de cap manera interrompuda; al contrari, segons la fe constant de l’Església, s’enforteix amb la comunicació dels béns espirituals (LG 49). Aquesta nostra unió amb l’Església celestial es realitza principalment en la sagrada litúrgia, en la qual la virtut de l’Esperit Sant obra damunt nostre per mitjà dels signes sacramentals […]. Aplegats en una sola Església, glorifiquem amb un mateix cant de lloança el Déu u i tri» (LG 50).
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01