5 de febrer de 2012
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge V de durant l’any
Any LXIII - IV Època - Número 3230
A PROP DE DÉU, A PROP DE LA GENT
L’
Església celebra el 2 de febrer la festa de la Presentació del Senyor al Temple. I en aquesta data té especialment present les dones i els homes de vida consagrada, persones el principal testimoni de les quals consisteix a mostrar, amb el seu exemple, que Déu ha de ser apreciat amb totes les forces del cor. Cada vegada que tinc ocasió de trobar-me amb els religiosos i religioses, els membres d’instituts seculars, els ermitans que hi ha a l’arxidiòcesi, els de noves formes de vida consagrada, sento una emoció especial. La vida d’un arquebisbe és a vegades més atrafegada que no pas un voldria, però no per això oblida que la força que convenç el món no és l’activitat, sinó l’oració. Personalment em sostinc en l’oració de les persones que han fet una opció radical per l’evangeli, les que han comprat el camp on hi ha el tresor amagat, les que han adquirit la perla preciosa de què parla el Nou Testament. Seguint el consell de sant Benet, de no anteposar res a l’amor de Crist, han deixat altres possibilitats que els oferia la vida per estar a prop de Déu, que és també estar a prop de la gent. Les persones de vida consagrada no romanen alienes al que passa al món; si de cas, el que sí que fan és no entretenir-se en frivolitats, per la qual cosa tenen més disposició per a conèixer les coses fonamentals. Algunes fins i tot han renunciat a una fama que se’ls oferia per la seva vàlua personal. Penso ara en Edith Stein, la jueva conversa al catolicisme que va morir en un forn crematori d’Auschwitz, a l’Alemanya nazi. Quan va ser admesa en el convent, la doctora en filosofia havia pronunciat conferències a les millors universitats. Tenia 42 anys i va arribar a la clausura carregada amb grans calaixos de llibres filosòfics. No és per desengany del món, que les persones es consagren a Déu, sinó per amor, un sentiment
del qual se’n parla molt i es practica poc. La Mare de Déu és per a tots els cristians un model de vida, ja que ningú no va estar més a prop de Crist que la seva Mare. Per a les persones consagrades és el millor exemple. Ella es va consagrar a Déu des de la seva infantesa i per això va poder respondre amb promptitud a la seva vocació. També Simeó i Anna, personatges de l’evangeli que es llegeix en aquesta festa de la Presentació del Senyor, són un exemple admirable. Aquell dia del seu encontre anhelat, hi devia haver molta gent al temple, però ells van reconèixer Déu perquè tota la seva vida es van preparar per a això. L’havien reconegut en el seu cor, abans de veure’l amb els seus ulls. En la vida de cada dia tots estem cridats a ser contemplatius, a veure la mà de Déu en tot el que ens succeeix. Així viurem en pau interior i felicitat també exterior.
DIUMENGE V DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7) Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.» Salm responsorial [146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)] Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar! Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo! El Senyor reconstrueix Jerusalem i aplega els dispersats d’Israel. R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets. Conforta els cors desfets i embena les ferides. Té comptat el nombre dels estels, els crida cadascun pel seu nom. R. És gran el Senyor, i és molt poderós, és infinita la seva saviesa. El Senyor sosté els desvalguts i abat els injustos fins a terra. R.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23) Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39) En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
PARAULA ENDINS UNA JORNADA A CAFARNAÜM El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens parla de l’activitat de Jesús durant una jornada a Cafarnaüm, al vespre i l’endemà al matí. En aquesta jornada descobrim les dues dimensions principals de la seva vida terrenal, que en Jesús sempre trobem ben entrellaçades: la relació amb els malalts i marginats i la relació amb el Pare del cel. L’evangelista Marc ens mostra la misericòrdia de Jesús, que es compadeix de les penes i sofrences de la humanitat. En primer lloc, la misericòrdia envers els malalts més propers, com ara la sogra de Simó Pere, que estava enfebrada, a la qual Jesús guareix donantli la mà i fent-la llevar. I també envers els malalts i els endimoniats desconeguts de tota la ciutat de Cafarnaüm, que, a la posta de sol, acudeixen a la porta de la casa de Pere per a obtenir la salvació. Jesús es fa proper a tots ells, a la seves misèries i sofriments, i els porta el remei: la salut i l’alliberament del cos i de
l’esperit. L’endemà, de bon matí, Jesús es lleva i se’n va a un lloc solitari per a pregar. És una dimensió fonamental en la vida de Jesús, el tracte amb el Pare. Justament aquest tracte amb el Pare el porta a donar-se del tot als fills, els seus germans. Per això, quan els deixebles li diuen que tothom el busca, Jesús no defuig el tracte amb els homes, sinó que es posa en camí decididament cap als pobles veïns per a predicar i guarir. «Tothom us està buscant», li diuen els deixebles. Aquesta indicació continua ressonant enmig nostre perquè són molts els homes i dones que en el nostre món busquen la Veritat. Els deixebles de Jesús, avui hem de ser capaços, com ell, de predicar l’evangeli i guarir, i així mostrar el veritable rostre del Senyor a tantes persones que potser el cerquen a les palpentes i encara no l’han trobat. Norbert Miracle, pvre.
TRES PREGUNTES A… Mons. Octavio Ruiz Arenas, secretari del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització La inauguració del Centre Tarraconense El Seminari ha comptat amb la presència del secretari del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Mons. Octavio Ruiz Arenas, arquebisbe emèrit de Villavicencio, Colòmbia. - Monsenyor, què és la Nova Evangelització? - El Sant Pare ha considerat que, a molts pobles d’antiga tradició cristiana, un gran nombre de persones s’han allunyat de l’Església i viuen com si Déu no existís. Aleshores, el Papa ha cridat a una Nova Evangelització perquè amb nous mètodes poguem animar a aquells fidels a trobar la frescor de la Paraula de Déu. - Quin és el paper del dicasteri que ha de portar al Sínode de Bisbes que es farà a l’octubre d’aquest any? - El dicasteri creat pel Papa promou l’estudi i la reflexió sobre la Nova Evangelització. Especialment, ha d’animar a aquells que realitzen aquesta tasca que ho facin amb un esperit renovador per a donar prioritat a la trobada personal amb Jesucrist i a descobrir la Paraula de Déu. No es tracta de crear noves estratègies sinó ensenyar la realitat de l’Evangeli. - De quina manera El Seminari s’incardina en l’àmbit de la Nova Evangelització?
FORMACIÓ CARMELITANA Els Pares Carmelites Descalços de Tarragona han organitzat unes trobades de formació carmelitana de cara a la celebració, l’any 2015, del cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús. Aquestes jornades van començar el passat 9 de gener i continuaran, cada mes, fins al juny. La propera jornada tindrà lloc el dia 6 de febrer, a les 19.30 h, a l’església dels Pares Carmelites Descalços de Tarragona. En aquesta segona jornada hi intervindrà el P. Joan Badia, ocd, de Barcelona, que dissertarà sobre la fundació dels carmelites descalços. L’objectiu d’aquestes trobades de formació carmelitana és aprofundir sobre el llibre de les Fundacions de santa Teresa de Jesús.
- A més de la promoció de noves vocacions sacerdotals, el Seminari és una institució oberta per a la formació catequètica, evangelitzadora i de formació permanent pels preveres, laics i religiosos Un dels objectius fonamentals que es tindran en compte serà la preparació de persones per a la Nova Evangelització. S’espera que hi hagi un increment de vocacions sacerdotals i també que molts laics compromessos participin en la tasca de la Nova Evangelització. Aquesta és l’hora dels laics. Josep S.
EN EL NOSTRE MÓN PASSA... ...que hi ha persones que cobren uns sous d’escàndol. El cas de les entitats financeres que han rebut ajuts de diners públics i que els dirigents cobren uns sous milionaris...és un super escàndol. Ara s’ha fet públic i se sap. Però n’hi ha molts més. Fa uns anys que dèiem “encara que no ho sembli” les diferències entre pobres i rics augmenten. Avui ja no es pot dir això d’aquesta manera perquè es veu, és públic i notori: les diferències entre rics i pobres augmenten. Hi ha moltes persones que no tenen els mitjans necessaris per a poder-se realitzar com a persones humanes, elles i les persones que depenen d’elles. El Concili Vaticà II diu: Déu ha creat la terra amb tot el que conté a l’ús de tots els homes i pobles, talment que els béns creats han d’arribar equitativament a tothom sota el guiatge de la justícia acompanyada de la caritat. Per tant , siguin quines siguin les formes de propietat...cal tenir en compte sempre aquesta destinació universal dels béns (GS, 69). El Papa Pau VI explicant-ho clarament diu que aquest plantejament es fa segons la doctrina tradicional dels Pares de l’Església i dels grans teòlegs (Populorum Progressio, 23). On són els defensors d’aquesta tradició? Mn. Miquel Barbarà Anglès
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 5: Diumenge V de durant l’any [Jb 7,1-4.6-7; Salm 146, 1-2.3-4.5-6; 1Co 9,16-19.22-23; Mc 1,29-39(LE/LH pròpies)]. Dilluns, 6: St. Pau Miki i companys, màrtirs (MO) [ 1Re 8, 1-7.9-13; Salm 131, 6-7.8-10; Mc 6,53-56]. Dimarts, 7: [ 1 Re 8,22-23.27. 27-30; Salm 83,3.4.5 i 10.11; Mc 7,1-13]. Dimecres, 8: [ 1R 10,1-10; Salm 36,5-6.30-31. 39-40; Mc 7,14-23]. Dijous, 9: [ 1R 11,4-13; Salm 105, 3-4.35-36.37 i 40; Mc 7,24-30]. Divendres, 10: Sta. Escolàstica, verge (MO) [ 1R 11,29-32;12,19; Salm 80, 10-11av.1213.14-15; Mc 7,31-37]. Dissabte, 11: La Mare de Déu de Lourdes (ML) [ 1R 12,26-32; 13,33-34; Salm 105, 6-7a. 19-20. 21-22; Mc 8, 1-10 ]. Diumenge, 12: Diumenge VI de durant l’any [ Lv 13,1-2. 44-46; Salm 31, 1-2.5.11; 1 Co 10,31-11,1; Mc 1,40-45 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.
El nou Centre Tarraconense El Seminari obre les seves portes El Centre Tarraconense El Seminari va inaugurar, el dia 25 de gener, solemnitat de la Conversió de Sant Pau, en un acte multitudinari, la primera fase de remodelació de l’edifici del Seminari, corresponent al claustre de sant Pau. Mons. José Octavio Ruiz Arenas, secretari del Consell pontifici per a la nova evangelització, va impartir la conferència inaugural sobre nova evangelització apuntant aquest àmbit com el centre pastoral de l’església avui dia. La directora del Centre, Sra. Marisa Jiménez, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als nombrosos assistents destacant el magnífic entorn que acollia l’acte. «És un edifici que ens interpel·la sobre com hem de conjugar avui la tradició eclesial amb el signes dels temps.» Tot seguit, el Director de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), Dr. Josep Maria Gavaldà, va assegurar que les paraules de Mons. José Octavio Ruiz seran un aire fresc que «encén de nou les brases». «Perquè de brases en tenim, i des de fa segles, però convé que algú les remogui», va explicar. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va expressar el seu desig personal i de l’arxidiòcesi que el nou centre pugui secundar les iniciatives d’aquest nou Consell pontifici. «Aquest centre té una vocació
ES FA SABER 8 de febrer • XVIII Marxa de la Solidaritat de Mans Unides per a alumnes de segon cicle de secundària de les escoles de Tarragona. A l’auditori del Camp de Mart de Tarragona, a les 9.30h 9-11 de febrer • Tríduum de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes a l’església parroquial de sant Francesc d’Assís de Tarragona. Cada dia hi haurà el res del sant Rosari a les 19.00h i l’Eucaristia a les 19.30h. El dia 11 acabarà amb la processo de torxes amb el cant de l’Ave a la mateixa església. 10 de febrer • Eucaristia d’inici de la campanya anual de Mans Unides presidida pel Sr. Arquebisbe. A l’església de Sant Agustí, a les 19h. Acompanyarà els cants la Coral Augusta. 11 de febrer • A l’església de la Puríssima Sang de Reus, a les 12h eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe com a cloenda de la novena de pregària a la Mare de Déu amb motiu del Centenari de l’arxiconfraria de Nostra Senyora de Lourdes.
especialitzada de ser en l’Església un atri dels gentils, lloc de diàleg amb tots aquells que cerquen Déu, lloc de comunicació de l’Evangeli i d’encontre amb Jesús», va especificar Mons. Jaume Pujol. Mons. José Octavio Ruiz Arenas va explicar que, davant la situació de laïcitat que viu Europa, «es necessita un primer anunci de l’Evangeli, per revifar les brases de la fe». «Hem de passar d’una pastoral de conservació a una pastoral missionera», va afegir. En el seu parlament va ressaltar la importància de ser present en el món digital, en les xarxes socials, per arribar als joves. Mons. Ruiz va destacar que els laics juguen un paper fonamental en la nova evangelització ja que a través d’ells es pot arribar a molts ambients diferents. L’acte d’inauguració, que va comptar amb la presència de moltes personalitats destacades en l’àmbit eclesiàstic, polític, institucional, cultural i social de l’arxidiòcesi, es va concloure amb una pregària davant la capella de sant Pau, presidida pel Sr. Arquebisbe, i amb la benedicció de les instal·lacions.
PRESENTACIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LA NOVA ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL BARRI DE BONAVISTA DE TARRAGONA En un acte celebrat a la l’Escola Joan XXIII on la Parròquia de Santa Maria de Bonavista fa les celebracions en espera del nou temple parroquial, es va presentar l’avantprojecte de la nova església, rectoria i dependències parroquials, les obres començaran entre octubre i novembre d’aquest any. El rector de la Parròquia, Mn. Isidre Foguet, va explicar que, l’any 2000, el Consell Pastoral Parroquial va proposar la construcció d’una nova església per a substituir la que, amb caràcter provisional, s’havia edificat fa 43 anys. Després d’estudiar diverses propostes s’ha arribat a la redacció de l’actual avantprojecte, el qual van explicar els arquitectes Santi Prats i Daniel Jimeno. L’església tindrà una nau central i dues de laterals, amb una capacitat per a 250 persones, i comptarà, també, amb dos cors per a 60 persones i un campanar. I en els espais anexes la rectoria i les dependències per a tota l’activitat pastoral.