LiuBolin

Liu Bolin, Desemmascarant allò subtil

Liu Bolin

2

Ariana Solanes rivera

Index Resum Introduccio 1.La Republica Popular Xinesa 1.1Mao Zedong 1.2Aixecament, canvi social 1.3 Luny de la Tradici贸 1.4 Globalitzaci贸 i mercat internacional 2. Liu Bolin, Camuflatge subtil Conclusions Referencies Webgrafia V铆deos

3

Liu Bolin

Liu Bolin, Ariana Solanes Rivera ariana_solanesrivera@hotmail.com Article Visualitats Contemporànies (grup B1) Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona Data d’entrega, 26 d’Abril de 2013

Resum: Liu Bolin (Shandong, Xina, 1973). És un artista multidisciplinari de la “New Generation”, una nova generació d’artistes contemporanis que s’origina a la Xina a partir dels anys 80. Aquest moviment busca trencar amb els valors erigits per Mao Zedong a traves de l’anomenada Revolució Cultural.

Aquesta revolució, lluny de promoure la creativitat, l’autonomia i el pensament crític de la societat xinesa, era una eina del poder per a promocionar la seva ideologia. La reacció dels artistes a aquesta repressió emmascarada va marcar un canvi en els paràmetres estipulats de l’art Xinés. L’obra de Bolin n’és un reflex.

Paraules claus: Revolució, Canvi, Lluita, Llibertat, Desemmascarament.

4

Ariana Solanes rivera

Title: Exposing the subtle.

Abstract: Liu Bolin (Shandong, China, 1973).

It is a multidisciplinary artist of the “New Generation”, it was a new generation of contemporary artists that originated in China in the 80’s. This movement seeks to break with the values erected by Mao Zedong through the so-called Cultural Revolution. This revolution, far from promoting creativity, autonomy and critical thinking of Chinese society, was a tool of the power to promote their ideology. The reaction of the artists in this repression masqueraded marked a change in the parameters stipulated in Chinese art.

Bolin’s work is a reflection.

Keywords: Revolution, Change, Fight, Freedom, Unmask.

5

Liu Bolin

Introducció Liu Bolin, nascut a la província de Shandong, Xina (1973), és conegut arreu del món com “L’home invisible” degut a la seva facilitat per mimetitzar la seva obra amb l’entorn social i la vida quotidiana. Graduat per la universitat d’Art de Shandong, va arribar a Pekín l’any 1999, on es va formar en l’especialitat d’escultura a la prestigiosa Acadèmia Central de Belles Arts (CAFA). Allí conegué a qui fou el seu mestre i mentor, Sui Jianguo (1956, Qingdao, Shandong), pioner aventurat en una altra cara més innovadora de l’escultura xinesa.

Bolin és un artista implicat directament en la crítica social i política xinesa. Desenvolupa la seva obra a conseqüència de les irrupcions per part de la petita oligarquia política al benestar de la classe treballadora. Amb una metodologia de treball molt característica, l’artista utilitza la seva obra com a analogia de la situació social de Xina i del sistema capitalista en general.

1. La República Popular Xinesa 1.1 Mao Zedong

Mao Zedong, també conegut com Mao Tse-tung (Shaoshan, China, 1893- 1976, Pekín), fou un dels líders comunistes més coneguts internacionalment, que tingué com a referents les ideologies marxistes-leninistes provingudes de La Unió Soviètica. Mao donava suport a la classe camperola com a motor central de la revolució social. D’origen camperol, va observar les condicions socials opressives, convertint-se en un dels primers membres del Partit Comunista Xinès.

La ideologia d’aquest partit, però, és tornà més dèbil quan va acceptar com referent el model econòmic capitalista. Mao, encegat per l’avarícia de mantenir-se en el règim de poder, construí un model polític autoritari amb un fort caràcter nacionalista. Aquest fet, juntament amb l’avarícia d’altres alts càrrecs polítics i militars i l’afany per la sang més que pel diàleg, varen ser elements necessaris per a l’esclat d’una guerra civil (abril de 1927- maig de 1950) entre el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès; KMT) i el Partit Comunista de China (PCCh), de manera sincrònica a la Segona Guerra Mundial (1939- 1945), on el poder fragmentat xinès va oblidar els seus enfrontaments “anti-dretes” i es centrà en lluitar per mantenir el poder territorial que ja tenia amb l’ajuda de la Unió Soviètica.

La Revolució Cultural (1966-1976) fou una campanya per restablir la línia ideològica de Mao i retornar de l’anonimat després que una sèrie de desequilibris polítics i militars el retiressin del poder. Desequilibris com el Gran Salt Endavant l’any 1958 -un programa econòmic presentat com a alternativa a les ideologies soviètiques- o l’enemistat que es creà amb la Unió Soviètica després de la IIGM. La mobilització de masses, iniciada i dirigida per Mao i la seva esposa, Jiang Qing, va ser dirigida en contra de la resta de la direcció del partit que ja no estaven d’acord amb el seu pensament ni metodologia.

6

Ariana Solanes rivera

7

Liu Bolin

1.2 Aixecament, canvi social.

Durant La Revolució Cultural, es va anar dogmatitzant el pensament de la societat xinesa amb fins de prolongar les bases de la teoria comunista tradicional de Mao. Aquest seguí les pautes del Realisme Socialista, un moviment artístic que provingué de la Unió Soviètica.

Així doncs l’educació fou un apartat important per abordar. L’Acadèmia d’art i les artistes van servir com a eina propagandística amb un art regit per les normes, conceptes i planificacions polítiques imposades pel règim. Aquesta rigidesa no va fer més que potenciar l’ambició de les artistes per alliberar-se d’aquella presó d’individualisme obligat i per buscar nous camins i formes d’expressió contraris als que estipulava l’Acadèmia. Sumant-hi la mort de Mao Zedong l’any 1976, es va produir la veritable Revolució Cultural, on s’originaren diversos grups alternatius a l’esfera d’art convencional que dirigien els seus projectes cap al servei del poble, fent ús de les obres per a sensibilitzar en les experiències humanes i íntimes del seu entorn més proper, desitjant si més no, influir en la societat i en les decisions del règim polític. Aquest tipus d’art era perseguit per les autoritats i moltes exposicions d’art contemporani van sofrir l’assetjament policial, com el “The Stars Group”, un dels primers col•lectius d’artistes organitzats per a presentar el començament d’una avant-guarde Xinesa (Ai Weiwei, Bo Yun, Huang Rui, Li Shuang, entre altres). L’art creat per “The Stars” durant aquest període sovint era obertament crític amb la política de la Xina. Per això van ser rebutjats i censurats en molts museus i institucions i propagaven el seu art al carrer (Galeria Nacional de Xina, setembre 1979).

1.3 Lluny de la Tradició.

Als barris i carrers de Xina es vivia un esperit de qüestionament que, juntament amb les idees revolucionàries que desprenien les avantguardes a Occident, van enfortir el coratge d’aquesta nova vessant artística. Això va incentivar un desequilibri en el règim, que utilitzà una nova campanya contra la contaminació espiritual a principis del 1982 i que perdurà fins 1984, en controvèrsia amb els valors occidentals que s’havien introduït poc a poc en el pensament de la població Xinesa. Així, moviments com el surrealisme, dadaisme, readyma-

8

Ariana Solanes rivera

de, expressionisme, pop art, art conceptual, tècniques noves, com la fotografia creativa, happening, performance o vídeo art van entrar a formar part de les metodologies quotidianes de les artistes i creadores Xineses. L’afany per sortir de la tradició cultural xinesa i d’alliberar-se de les restriccions foren líders d’aquest nou moviment artístic anomenat posteriorment Moviment’85 (1985). Petits col•lectius intentaven sortir de la censura i promoure el seu art com una altra cara de la moneda.

9

Liu Bolin

1.4 Globalització i mercat internacional.

Fent la vista enrere, amb la mort de Mao, Deng Xiaoping (Guang’an, 1904 - Pekín, 1997) va obrir finestrals per on l’economia capitalista i consumista occidental varen poder introduir-se en el sistema de govern de la Xina però sota tota ordre i control del règim. Per tant, l’interès de les artistes per les conviccions de lluita, canvi i llibertat que venien d’occident no tenia cabuda dins la cultura del règim. Però la lluita revolucionària no va cessar i amb el pas del temps (anys 90) les artistes es van anar introduint en l’esfera artística del món occidental (Bienal Venècia, 1993, 1995, 1999; EEUU, 1999, San Paulo, 1994; Centre d’art Santa Mònica, 1995).

Els anys 90 foren una dècada marcada pel Realisme cínic i Pop polític en que es combinà la iconografia comunista (Mao, Tiananmen, la Gran Muralla, etc) amb símbols de la societat de consum. La circulació internacional de l’avantguardisme xinès s’incrementà cada dia més, i sorgí un nou interès a Europa que afavorí la seva introducció en el mercat d’art internacional. El Govern xinès fou conscient de la necessitat de suprimir restriccions conceptuals en les manifestacions artístiques dins i fora del país, fonamentalment al percebre aquell nou art com una forma fàcil d’incrementar el seu capital i poder. En tot cas, les artistes seguiren trobant-se entre l’espasa -interès polític en fer propaganda de la seva ideologia- i la paret -grans beneficis econòmics que contribuïen a la pervivència del capitalisme-, lluitant per crear un nou art fora de l’esfera de l’avar Consum.

2. Liu Bolin, Camuflatge subtil

Arribats a aquest punt, on ja hem introduït el context històric posterior i contemporani on es desenvolupa l’artista, podem parlar de l’obra de Bolin i arribar a entendre molt millor quin n’és el punt central.

Liu Bolin sentia que la seva cultura, des de ja feia molts anys, s’havia perdut per culpa de les ambicions d’una petita oligarquia que emmascarava fins lucratius del règim com a valors tradicionals culturals, provocant que el desig social girés entorn el consum i el capital i no en el humanisme i el respecte entre persones. L’artista vol parlar amb l’espectador a través de les seves obres i explicar la dura realitat a la que es va haver d’enfrontar i s’enfrontà la societat xinesa per a seguir endavant i salvar-se a si mateixa d’un món on el poder no pensa en els valors humans si no en els materials.

L’any 2005 Bolin va començar a treballar en la sèrie que el va fer agafar fama mundial “Amagat a la Ciutat” que s’origina a partir de la demolició per part del govern del districte d’art on residia l’artista -juntament amb moltes altres- (Suo Jia Cun Village). Molts col•lectius d’art de Pekín foren derruïts. El desenvolupament artístic estava limitat, si no contribuïa al desenvolupament econòmic no era promogut pel règim. La indignació de Bolin li portà a fer una tipologia de treball nova i multidisciplinària.

Immòbil, paralitzat i amb els ulls tancats, mentre el seu equip el pinta entre 9 i 11 hores, Bolin es va poc a poc integrant en l’espai que l’envolta, una escultura que es camufla com un camaleó, desapareixent quasi totalment de la nostra visió. D’aquest rigorós procés de treball s’extreu una fotografia per tal d’enregistrar aquell precís moment. El que pretén l’artista és introduir-nos en aquell moment i en aquella mateixa situació social, per això l’elecció de

10

Ariana Solanes rivera

les escenes han de ser adequades per a la reflexió teòrica que ens vol avocar. El règim xinès intentava fer desaparèixer aquest nou tipus d’art mentre Bolin, com a rebel•lió del sistema, es camuflà amb l’entorn mimetitzant-se amb una societat invisible per al seu govern que, com sempre, sota un sistema de manipulació subtil va girant les torques silenciosament al seu favor.

“Cada un elegeix el seu camí per entrar en contacte amb el món exterior. Jo vaig elegir fusionar-me amb el medi ambient. Si em volen excloure de la ciutat, jo m’amagaré en ella” (Bolin, 2008). L’artista està preocupat per la falta de valor humans inculcats en la nova cultura xinesa. Creu que el desenvolupament econòmic és el culpable del individualisme i del egoisme social fomentant la ignorància amb temes tabú i la no lliure expressió. “No busco ser integrat en l’entorn, si no, ser envaït per aquest” (Bolin, 2008), una metàfora que ens crida a retornar a lo natural i intrínsec del humà que ha anat perdent la seva funció i característiques i ja no sap qui és ni què fa en aquesta societat.

Bolin no busca un objectiu immediat ni una revolució estrident, més aviat ell proposa un moviment de protesta silenciós i progressiu. L’evolució no ve amb el canvi polític, si no amb l’evolució natural de la consciència humana. Per això Bolin continuà la seva sèrie que havia començat pels carrers de Pekín, i se’ls endu cap a altres ciutats internacionals, fent-nos veure així com aquesta contaminació de la que ens parla està globalitzant el pensament del món (Itàlia, Nova York, etc).

Aquesta no és l’única producció de l’artista que també treballa amb l’escultura -“Puño Cerrado”, 2007- Aquesta vessant de l’artista es mostra com una crítica a la manipulació del poder i dels medis de comunicació que només fomenten una societat ingènua e ignorat, sense sentit crític i avariciosa.

La societat es sent inútil, incapaç de trobar la seva posició adequada a la comunitat, l’obra de Bolin “Mans vermelles” (2006) es centra en aquesta confusió per a unificar els pensa-

11

Liu Bolin

ments envers l’educació. En l’obra observem una processió de figures masculines, més aviat juvenils, que es tapen els ulls (encara que aquestes figures no tenen cap) uns a les altres amb les mans pintades de color vermell (Al•lusió a la Xina) creats en sèrie per a fer una analogia als productes en massa. Aquets petits homes mancats de vista, sembla que diguin -“Però, jo no sabia, jo no estava informat de res”-, simbolitzant el poder opressiu que ve des de dalt i aixafa a aquells que estan sota, reflectin aquesta generació que lluita fortament per alliberar-se de una educació simple i que no pot fer altra cosa que obeir, depenent sempre del règim.

Per Liu Bolin una de les solucions es el treball en col•lectivitat, unir la societat en comunitats que s’organitzin entre ells de forma unànime sense cap forma de totalitarismes. Bolin diu que les relacions entre persones estan connectades amb l’entorn, i per això em de seguir en contacte i sentir les energies que ens connecten com a subjectes a una xarxa col•lectiva.

Lluitar per a que el consumisme no ens tragui.

Ell treballa en col•lectiu “no com a individual, perquè si no sol seràs allò a la historia si treballes sol”( Bolin, 2007) – només un individu que navega sol en un mar plagat d’altres individus també sols.

Com diu l’artista, no necessitem més que el nostre propi cos, cap agent més que les nostres pròpies emocions, problemes, desitjos, frustracions, no necessitem cap instrucció per part del govern que digui com i què és art, podem parlar aquí sobre l’obra “Burning Mao”, una sèrie de obres produïdes en bronze, on la figura de Mao s’anava consumin entre el foc.

Tot el que surt del nostre interior és equiparable amb la gran part de la població i solsamènt parlant des d’aquest estat, emocional, pots transmetre a l’espectador la veritable simbologia de l’obra.

12

Ariana Solanes rivera

Conclusions

Fora de les fronteres polítiques que organitzen els territoris on els quals s’originen les ciutats, regions i estats, i deixant totalment de banda, la religió, la raça o la cultura, la major part dels esser humans ens hem vist implicats en situacions socials que no beneficiaven a la majoria de la població si no a la petita oligarquia que governa. Fins i tot he arribat a pensar que aquesta oligarquia n’és la mateixa en tots els estats, no te fronteres. La Xina ha sofert un aïllament que durant molt temps la va mantenir separada de l’esfera occidental, però això no va ser un impediment per a que l’avarícia, el consumisme i el capitalisme entres al país.

Tot esdevé del mateix sentiment, un sentiment d’angoixa social, inculcada al esser humà a partir de la por a lo desconegut i a no saber que passarà. La poca confiança en un mateix, és un valor que s’ha inculcat a la població, i per això cauen rendits davant el por a quelcom.

Per aquells que no veuen la por com un aprenentatge si no com un enemic, utilitzen la força i la ira per combatre-la, deixant-se emportar per l’ego, l’avarícia, l’enveja, etc. Aquest fet ens mostra com l’educació no treballa el poder del subjecte – esser humà- i el que porta al seu interior. Liu Bolin té unes obres molt interessant amb una narració poètica molt visual, que com fa el poder, insinua amb subtilesa la significació de l’obra, i ens la mostra amb un detallisme que ens ajuda a entendre la trajectòria de la historia de la Xina. Per a mi Liu Bolin és un artista on la significació de l’obra val molt més que mil imatges.

13

Liu Bolin

Referències MANONELLES, L. (2008a). “Panorámicas asiáticas”. Dhuarte, nº 4, p. 15.

- (2008b). “Una aproximación a distintos procesos de revisión histórica de ciertos artistas contemporáneos chinos”. Intervenció realitzada en el XVII Congrés Nacional d’Història de l’Art, Art i Memòria (Mesa: Memoria y Tecnoarte). Barcelona, 22-26 setembre de 2008 - (2009). El arte de acción en China: la producción artística como compromiso. Bellaterra: Instituto de Estudios Internacionales e Interculturales (UAB) (col. Inter Asia Papers, nº 9) - METHA, J. ( FURIÓ, V. (1995). Sociologia de l’art. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona/Barcanova (col. Manuals universitaris, 6) 2002). Ideas y formas en la representación pictórica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, (2ª edició; Col. UB, 56) GROOM, S. “Lo auténtico”. A: GROOM, S. (coord.) (2008). The Real Thing. Arte contemporáneo de China. València: IVAM, pp. 12-19  GUASCH, A.M. (2005). “Una historia cultural de la posmodernidad y del poscolonialismo. Lo intercultural entre lo local y lo global”. ARTES, vol.5, n.9 pp.3-14

Webgrafia: http://revistadeoriente.wordpress.com/2010/08/16/arte-chino-contemporaneo-historia-deun-exito-y-de-un-negocio/ http://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica_de_la_Rep%C3%BAblica_Popular_China http://www.popmatters.com/pm/review/128989-project-798-new-art-in-new-china/ http://www.zeestone.com/article.php?articleID=16 http://sites.asiasociety.org/arts/insideout/chronologies.html http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/2721# http://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/14250 http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/view/19762/19602 http://www.88-mocca.org/#/home www.ibyles.es/blogactiu_bolin_html

14

Ariana Solanes rivera

www.ekfineart.com/artist/Liu_boli/works/#!4084 www.liubolinart.com www.galerieparisbejing.com www.twistedsifter.com www.athenna.com www.sientateyobserva.com www.labuenaforma.wordpress.com

Vídeos: Liu Bolin x Kenny Scharf on the street of New York, 20 de Juny de 2010, www.youtube.com/watch?v=UrxdajQGLPc Liu Bolin l’homme invisible www.youtube.com/watch?v=oHVgujxvQ4U El home invisible www.youtube.com/watch?v=629MEYJIL6o Performance de Liu Bolin a Paris www.youtube.com/watch?v=ODV_PnZJiGg Liu Bolin The Invisible Man www.youtube.com/watch?v=5FlgErEXrYM Liu Bolin, Interview de claire Mayer puor Actuphoto Liu Bolin- performance et intervie au Grand Palais

15